Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
367 declaraciones · página 1 de 13
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
“Barcelona no pot ser la còpia barata de qualsevol altra ciutat. Necessitem defensar la seva identitat: una manera de viure, el català, el comerç. No des de la nostàlgia, sinó mirant al futur mantenint el que som i ens fa envejables.” 📲 Entrevista a ⬇️ elperiodico.com/es/barcelona/2…Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Esquerra Republicana de Catalunya (cuenta oficial) @Esquerra_ERC ·
En roda de premsa, @Elisendalamany respon a l’amenaça de Feijóo contra la immersió: “No es faci il·lusions, Catalunya parlarà clar i català i ERC liderarà la defensa del país” 🗞️ Recupera la notícia: esquerra.cat/alamany-respon…Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteReal Decreto-ley 25/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan y se prorrogan determinadas medidas...
«Gracias. Veo que estamos en campaña, así que ahora ho faré en català. A veure si tenim la sort que els mitjans nostrats ens treguin més enllà del titular de 'Gabriel Rufián acusa o ataca a Junts'. Jo escolto el senyor Cruset més enllà de semblar un diputat del PP amb una corbata diferent. Està molt bé. Vostès han fet aquí discursos meravellosos amb un català perfecte, no com el meu. Ho reconec, han apartat la bandera d'Espanya d'una roda de premsa. I allò era William Wallace, que havia vingut aquí a batallar a favor de Catalunya. Vostè no tant, la seva portaveu ha acabat tots els discursos menys un pel que sigui, dient allò de 'Visca Catalunya lliure!'. Han repartit carnets de puresa i de catalanitat i de bon català. I aquí vostè ve a dir que està aquí per defensar Catalunya, però la veritat és que han votat 44 vegades al PP i VOX 44. I si vostès volen defensar la classe treballadora catalana, que no és la seva, no és la seva classe, huele a la lengua. Doncs no haguessin votat 44 vegades el PP i VOX principalment en contra de l'escut social. Perquè ja em dirà vostè, més enllà dels seus pamflets, cómo se come que defensar la classe treballadora catalana sigui equivalent a votar el PP amb VOX, contra l'escut social, contra desnonar a la gent a Catalunya? I jo he de dir que no som de cap bàndol. Nosaltres som de Catalunya, però vostès per qui parlen? Per qui parlen vostès? Que es pensen que un govern del PP i VOX o votar les coses de PP i VOX s'acaben amb Fraga al límit de Catalunya? Perquè vostès són més macos o perquè parlen un català perfecte. A mi, de què em serveix que vostès parlin un català perfecte? Ho facin aquí, al 100 % dels discursos en català si voten contra la classe treballadora catalana, contra els més bèsties dels partits espanyols? De què serveix això? Ho repeteixo: tant de bo acabi el més ostracisme polític perquè s'ho mereixen i tornin a la centralitat del que era la dreta catalana pujolista.»
-
Esquerra Republicana de Catalunya (cuenta oficial) @Esquerra_ERC ·
Josep Maria Jové: “Cal impulsar una gran entesa de país, oberta a agents socials i societat civil, en defensa de la democràcia i per avançar en la sobirania nacional i social de Catalunya”. 🗞️ Recupera l’article: naciodigital.cat/opinio/una-res…Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
La pagesia de Catalunya ha de poder viure de la seva feina. Tot el suport a les seves demandes: preus justos, ajuts davant l’augment de costos, menys burocràcia i protecció de la terra agrària. Defensar la pagesia és defensar el present i el futur del nostre país.Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Esquerra Republicana de Catalunya (cuenta oficial) @Esquerra_ERC ·
Isaac Albert: “Podemos demanarà el vot per ERC perquè és el millor mur contra la dreta i per defensar Catalunya". 🗞️ Recupera la notícia: esquerra.cat/podemos-erc-mu…Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Satisfets de poder tornar a unir la força d’@Esquerra_ERC amb la d’@ehbildu al Senat. Amb tota l’ambició nacional per defensar la força dels nostres pobles i ser més forts.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Entrevista a @elnacionalcat sobre com encarem @Esquerra_ERC el cicle polític que s’obre. Defensar Catalunya i els interessos de la classe mitjana del país. Un país amb ambició nacional, una Barcelona amb identitat. elnacional.cat/ca/politica/el…Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Esquerra Republicana de Catalunya (cuenta oficial) @Esquerra_ERC ·
ERC i EH-Bildu reeditarem la coalició al Senat per defensar Euskal Herria i Catalunya 🗞️ Recupera la notícia: esquerra.cat/erc-i-eh-bildu…Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Això és una falta de respecte a les persones que vam defensar l’amnistia que va blocar el PSOE. Un insult als qui han estat a presó o han patit exili tots aquests anys, mentre Salvador Illa negava l’amnistia com a solució per posar fi a la repressió política.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 27/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para reforzar la...
«L'Observatori Metropolità de Barcelona de l'Habitatge, de fet, diu que el 93 % dels propietaris de la ciutat té menys de cinc habitatges. Cinc. Posem l'acord de que un petit propietari són cinc. D'acord, és cert, però resulta que aquestes persones representen només la meitat dels lloguers de la ciutat. Sorpresa! El 0,1 % dels propietaris tenen el 10 % dels lloguers de Barcelona. I el 6,9 % restant són grans tenidors que controlen més de 107 000 pisos sense comptar les seves cases. 3150 titulars acumulen 78 habitatges i dominen un terç dels pisos de la ciutat. A la resta de Catalunya, doncs, som nosaltres, el 0,85 % dels propietaris concentra el 20 % dels habitatges de lloguer. Un de cada cinc. Al cap i a la fi, senyories, el tema avui és molt més senzill. Va de defensar l'habitatge com un dret o com un element de mercadeig. Ni més ni menys. És això. I avui, un cop més, ens tornarem a retratar amb els nostres vots. M'agradarà molt veure com pot tornar Carles Puigdemont, espero que tant de bo ben aviat, a passejar per Girona mentre segueixen traient a la gent de casa seva i els explica que per culpa seva s'han quedat sense futur i sense esperança.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la gestión del Ministerio de Defensa durante la...
«Bien, llegados a este punto, aprovecho esta intervención para decir que la mayoría de los grupos de esta Cámara, como la gran mayoría de todo el mundo, todavía no sabemos qué punto más importante relativo al ministro de Defensa tiene que ver con la situación de Ceuta, que es todo el vodevil, todo el papelón del CNI. Es bastante escandaloso, señorías del PSOE, que, a fecha de hoy, el Gobierno de la transparencia no nos diga exactamente qué ocurrió con el CNI en Ceuta. Sí que se produjo algo muy interesante: ha dimitido el delegado, que, como dicen en Madrid, tal vez no era el lápiz más afilado del estuche, tal vez. El delegado del Gobierno en Ceuta ha dimitido. Por cierto, desde este atril, modestamente, este diputado pidió que dimitiera hace días, pero tampoco sabemos exactamente si el delegado avisó, no avisó, si el CNI anotó, no anotó. Sí sabemos algo: que la ministra Robles y el ministro Marlaska no se llevan mucho; digamos que no intercambian mucha información. Y esto es grave, porque la crisis de Ceuta, aunque ahora hayamos puesto el foco en el tema de la vivienda -y hemos hecho bien-, sigue. Y, como se ha dicho, en Ceuta hay dos víctimas, dos grupos de víctimas: los ciudadanos de Ceuta, que soportan la presión en su ciudad, y también los migrantes, que están a disposición de malos tratos, según parece, a manos del Ejército español. Algo insólito en un país de la Unión Europea. Por cierto, Amnistía Internacional ha denunciado malos tratos, torturas y vejaciones. Si esto ocurriera en otro lugar, me imagino, señorías del Grupo Socialista y de SUMAR, que se echarían las manos a la cabeza. Si esto lo hiciera el ICE de Donald Trump, ustedes saldrían a denunciarlo. Hagan como la señora Robles: denuncien.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la gestión del Ministerio de Defensa durante la...
«Arribat a aquest punt, aprofito aquesta intervenció per dir que la majoria de grups d'aquesta cambra, com la majoria de tothom, no sabem encara quin punt més important relatiu al ministre de Defensa té a veure amb la situació de Ceuta, que és tot el paperot, tot el vodevil del CNI. És bastant escandalós, senyories del PSOE, que a dia d'avui, el gobierno de la transparencia, no sapiguem exactament què va passar amb el CNI i Ceuta. Sí que s'ha produït una cosa molt interessant. Ha dimitit el delegado, que, com diuen a Madrid, tal vez no era el lápiz más afilada del estoig, tal vez. El delegat a Ceuta, ha dimitit. Per cert, des d'aquest faristol, modestament, aquest diputat va demanar que dimitís fa dies, però tampoc sabem exactament si el delegat ho va avisar. No va avisar. Si el CNI va anotar, no va anotar. Si sabem una cosa que la ministra Robles i el ministre Marlaska no es tracten gaire, no intercanvien gaire informació. I això és greu perquè la crisi de Ceuta, encara que ara hem posat el focus en el tema de l'habitatge i hem fet bé, continua i com s'ha dit. A Ceuta hi ha dos víctimes, dos grups de víctimes, els ciutadans de Ceuta que suporten la pressió a la seva ciutat i els migrants que estan a disposició sembla ser també de maltractaments per part de l'exèrcit espanyol, cosa insòlita en un país de la Unió Europea. Per cert, Amnistia Internacional ha reportat maltractaments, tortures i vexacions. Si això passés en un altre lloc, suposo, senyories del PSOE i de SUMAR, es posarien les mans al cap si això ho fes l'ICE de Donald Trump. Sortirien vostès a denunciarho. Facin com la senyora Robles, denunciïn.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la gestión del Ministerio de Defensa durante la...
«Presidenta, senyories, estimat col·lega del PP, Enrique Núñez, amb qui vaig tenir el goig de compartir el curs del CESEDEN. Mirin, la moció que porta al Grup Popular aquí parteix d'enfocar la qüestió de Ceuta des del punt de vista de les forces armades. Bé, i això avui és notícia, perquè no sé si la cambra sap i no sé si les senyories del PSOE saben que la ministra de Defensa, senyora Margarita Robles, ha decidit remetre a la Fiscalia i al jutjat de guàrdia de Ceuta les denúncies d'Amnistia Internacional sobre l'actuació d'alguns militars contra alguns migrants. Jo dic bravo per la ministra Robles. Espero que surti més viva que de la qüestió del CNI, d'aquest tema. També la ministra Robles, senyor Núñez, ha demanat el mando de operaciones que investigui i depuri responsabilitats si cal. Em vaig auto traduir per aquells que no escolten quan parlem una llengua oficial de l'Estat. Presidenta, señorías, querido colega del PP, Enrique Núñez, con quien tuve el placer de compartir un curso del CESEDEN, la moción que nos trae hoy el Grupo Popular parte de enfocar la cuestión de Ceuta desde el punto de vista de las Fuerzas Armadas. Y eso hoy es noticia, porque no sé si la Cámara sabe -y no sé si sus señorías del PSOE saben- que la ministra de Defensa, la señora Margarita Robles, ha decidido remitir a la Fiscalía y al Juzgado de Guardia de Ceuta las denuncias de Amnistía Internacional sobre la actuación de algunos militares contra algunos migrantes. Y yo digo: ¡bravo por la ministra Robles! Espero que salga más viva de este tema que de la cuestión del CNI. Asimismo, la ministra Robles, señor Núñez, ha solicitado al mando de operaciones que investigue y depure responsabilidades si fuera necesario. Me voy a autotraducir para quienes no escuchan cuando hablamos una lengua cooficial del Estado:»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Amb els textos dels Reials Decrets hi havia rectificacions i la incorporació d'algunes bones propostes, com la suspensió efectiva de desnonaments en situacions de vulnerabilitat o el topall de lloguers d'habitacions que la primera versió no hi eren. Propostes reivindicades aquí per nosaltres durant molt temps i molt necessàries a curt termini. És cert, però, que també aviso no arreglaran el problema d'arrel. No ho faran perquè l'única manera de fer ho és amb mesures estructurals que intervinguin d'una vegada per totes el mercat ferotge del negoci amb l'habitatge serveixen si solucionaran el problema, no el solucionaran, són pedaços. És evident que hem d'impedir que la gent vulnerable acabi fora de casa seva i això implica mesures urgents respecte els desnonaments, les pròrrogues dels contractes, els fons voltor. Ho sabem. I de fet, per això aquesta setmana hem fet la nostra feina escoltant els carrers, negociant i en definitiva, fent tot el que estava a les nostres mans per fer moure el Partit Socialista que sempre posa moltíssima reticència quan es tracta d'enfrontar se amb segons quins mercats. Nosaltres tenim clar perquè hem vingut a fer política i és per millorar la vida dels catalans i les catalanes i de la classe treballadora en general, i no per defensar els interessos d'uns pocs.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a garantizar la financiación del nuevo presupuesto europeo a los grupos de acción local?
«Ministre, de qui ens hi juguem molt més que una simple línia pressupostària. De fet, ens hi juguem o seguir fent política des dels municipis, des dels pobles rurals, o que aquesta política es faci des dels despatxos. El líder funciona perquè les decisions es prenen des del territori, es prenen amb el coneixement de les necessitats reals i es prenen també amb la participació de tots els actors locals. No podem permetre debilitar, evidentment, aquest model d'èxit. En els Grups d'Acció Local els preocupen bàsicament dues coses, ministre. Un és el finançament, perquè necessitem un pressupost europeu que sigui ambiciós, que sigui estable, però també un model realista i flexible, perquè no podem convertir un percentatge rígid en una cotilla que acabi perjudicant allò que precisament volem protegir. La segona cosa que els preocupa hi ha actuacions, serveis, projectes locals que avui tenen cobertura a través del LEADER i que amb el nou marc pressupostari, doncs, podrien quedar fora si no se'ls garanteix aquest encaix específic. Cal evitar de totes que aquests instruments quedin diluïts davant la reducció, com vostè deia, de programes que pot proposar la futura PAC. Per tot això, li demano un compromís. I li demanem quin mecanisme garantirà justament aquestes actuacions perquè continuïn tenint cobertura. Perquè ministre, el desenvolupament rural no es defensa només amb discursos, es defensa amb recursos i es defensa deixant que el territori continuï prenent les decisions. Perquè si volem pobles vius, que és el que nosaltres volem, necessitem instruments útils, però no només instruments útils. Necessitem finançament suficient i, sobretot, que les decisions es prenguin des del territori.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Acabo president. El Partit Socialista, també, per la seva manca d'ambició a l'hora de donar resposta a l'emergència habitacional. I des d'Esquerra, això igual que el gravamen als beneficis de les energètiques, també ho tenim molt clar. Estem disposats a arribar fins al final en la defensa d'un habitatge digne, absolutament per a tothom, perquè per sobre dels beneficis, siguin quins siguin aquests beneficis d'uns quants, hi ha d'haver, sens dubte, sempre, sempre, sempre, el dret a una vida digna per a totes i per a tots. Res més. Moltes gràcies. Acabo presidente. El Partido Socialista también, por su falta de decisión al dar respuesta a este problema. E igual que el gravamen, los beneficios de las grandes energéticas; también lo tenemos claro en ERC: estamos dispuestos a llegar hasta el final en la defensa de una vivienda digna absolutamente para todos, porque por encima de los beneficios, sean cuales sean esos beneficios de unos cuantos, tiene que haber, sin duda, siempre siempre siempre el derecho a una vida digna para todas y para todos. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Bona tarda. Moltes gràcies. President, senyories, avui parlem d'un impost a les grans energètiques, però jo, si em permeteu, voldria començar parlant de la gent, de la gent que paga el rebut de la llum, de la gent que omple el dipòsit mirant com pugen els números de les famílies, que sí que paguen lloguers impossibles, de treballadors i treballadores que tot i treballar, arriben justos i arriben a final de mes, dels joves que no poden marxar de casa seva. Perquè mentre tota aquesta gent fa números per arribar a final de mes, si les grans energètiques i els especuladors fan números. Senyories per comptar beneficis extraordinaris. I aquesta és la realitat. I davant d'aquesta realitat només hi ha dues opcions, només dues. La primera, governar per protegir la majoria social o protegir els beneficis d'uns quants. No n'hi ha cap més. Nosaltres, des d'Esquerra Republicana, si em permeten tenir molt clar de quin costat estem i també sabem de quin costat es van posar alguns quan va arribar l'hora de votar, perquè avui també convé fer memòria. De fet, sempre va bé fer memòria. Esquerra Republicana fa anys que defensa que el gravamen a les grans energètiques sigui un gravamen permanent. Ho vam defensar durant la negociació del paquet fiscal. Ho vam exigir a aquest Govern i, quan finalment, es va aprovar el Reial decret llei per mantenir el gravamen energètic durant l'any 2025, aquest va arribar aquí al Congrés dels Diputats i què va passar? Doncs que es va tombar. I qui el va tombar? Doncs el Partit Popular, VOX i Junts per Catalunya, que ara han desaparegut i el Partit Nacionalista Basc. Això va passar, si li anava a dir a la senyora Calvo en aquell moment també van ser molt decisius, senyora Calvo. Ara no la tinc aquí present i no és res personal la senyora Calvo. Però mirin per als de Junts és molt fàcil tornar a casa, tornar a Catalunya i explicar que defenses les famílies a ultrança, que defenses els autònoms, les classes mitjanes i la butxaca dels teus conciutadans. Però després va venir a Madrid i arriba el moment de prémer el botó i resulta que prems el botó que el Partit Popular i que VOX per tombar un gravamen a les grans energètiques. I això, senyories, també s'ha d'explicar. I això també s'ha de recordar, perquè defensar Catalunya no és embolicarse amb la bandera. Defensar Catalunya és defensar la gent que paga la llum a Ripoll, la gent que la paga a Lleida, la gent que la paga a Reus, a Girona o a l'Hospitalet. No defensar els beneficis de les grans energètiques. I mentre moltes famílies han de decidir què retallen en el seu dia a dia mentre tenim salaris que no han absorbit, ni de bon tros, l'increment del cost de la vida. Mentre l'habitatge és una autèntica emergència, i mentre la inflació continua castigant especialment i com sempre, les classes populars, les grans empreses energètiques continuen obtenint marges extraordinaris. A mi no se m'acut cap més nom que titllar això de pornogràfic.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«I aquest reconeixement no el defensem només avui l'hem defensat també en la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular sobre ràtios d'infermeria. Hem treballat perquè les TCAE siguin incloses, perquè quan parlem de dotacions segures, professionals i de qualitat de les cures, no podem deixar fora una part fonamental dels equips que les presten. I ho hem fet resolent alhora, una qüestió fonamental per a nosaltres que aquesta llei pugui tirar endavant respectant les competències de Catalunya. Ho hem treballat amb SUMAR i amb Bildu buscant una fórmula que permeti avançar en drets i en qualitat assistencial sense envair les competències de la Generalitat, demostrant que quan hi ha voluntat política és possible arribar a acords per fer bones normes, protegint els professionals i respectant l'autogovern del nostre país. Compartim, com diu la moció, que cal revisar el sistema de la carrera professional, que l'experiència acumulada compti que una promoció interna no comporti perdre els drets adquirits i que existeixin mecanismes per progressar professionalment perquè el sistema públic de salut és més fort quan cuida els professionals que en formen part. Ara bé, des d'Esquerra Republicana volem deixar molt clara una altra cosa: defensar més drets laborals no pot voler dir menys autogovern. L'Estat té competències per establir les bases del règim estatutari, del personal, dels serveis de salut i les bases de la sanitat. Però Catalunya té competències pròpies sobre l'organització, l'ordenació, la planificació i l'execució dels serveis sanitaris. Per tant, qualsevol reforma s'ha de fer amb respecte escrupolós del marc competencial i a la capacitat del nostre país per organitzar i gestionar el seu propi sistema sanitari. Les bases estatals han de ser això, bases ho diem sempre i no poden convertir se en una regulació tan profunda que acabi buidant de contingut les competències pròpies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«I dit això, deixi'm introduir un petit element. Tot això està molt bé, però qui ho ha d'aplicar són els interins, els funcionaris que acaben de ser una gran part d'ells acomiadats almenys a l'administració de Justícia de Catalunya. Jo ja no sé com explicar en aquesta cambra que és la vergonya dels nostres temps que no haguem sigut capaços en 7 anys de resoldre el tema dels interins i del seu abús que es va fer amb els seus contractes. I és que ja no sé com explicarho tenint un partit d'esquerres que se suposa que defensa la classe treballadora, o almenys mínimament, els hi hem donat tot tipus de possibilitats per esmenar aquest error. I no hi ha hagut manera. Sembla ser que s'estan reunint comunitats autònomes i governs. Molt bé. Jo ja els ho dic ara, si l'acord que es produeix és a base d'aquests tres principis i impedeix l'accés dels abusats a les seves places, nosaltres no hi estarem d'acord. Per tant, per favor, la justícia el que necessita són treballadors ben pagats, fixos, estables i ben tractats. I això és exactament el que no estem fent.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Primero, lo que suma. Lo decimos con humildad. Una enmienda buena es buena, la firme quien la firme, y votaremos a favor. Tiene en cuenta la memoria, como decíamos antes. Reconocemos la sordoceguera como una discapacidad propia, también los baños adaptados para personas con ostomía en las estaciones, así como un cambio procesal para que nadie se quede sin justicia por no entenderla. Segundo. Claro está, el Partido Popular ha utilizado la mayoría en el Senado para quitar la ley de educación y la parte inclusiva -esto no es una enmienda, sino un debate de décadas- por la puerta de atrás, por lo que no vamos a votar a favor de esa enmienda. En el Senado nos abstuvimos en la votación final, porque el texto salía con cosas que no podíamos avalar. Hoy votaremos enmienda por enmienda, y vamos a decir sí o no según nos parezcan bien o no. Y, tercero, y más importante, lo que falta: la CUME. Permítanme que lo explique. La CUME es esto: tienes hijos con cáncer o con una enfermedad grave, reduces la jornada a la mitad o más para cuidarlos, y la Seguridad Social te paga la parte del sueldo que dejas de cobrar, ni más ni menos. No es una ayuda. No es una ayuda, señor ministro. La Seguridad Social es un salario diferido. Se pagan cotizaciones, y solo cotiza quien es trabajador. Y las cotizaciones son para que cuando a una parte de la clase trabajadora le va mal, o cuando llega el final de su etapa laboral, se le devuelva. Entonces, lo que pide la gente de la CUME no es ninguna ayuda, sino que el dinero que va a la caja de la Seguridad Social, que no es de ningún Gobierno, sino de la clase trabajadora, sea para ellos. Sea para ellos. (Aplausos). Eso es la CUME, un salario diferido. No olvide esa palabra. No es un impuesto, no es una ayuda. Hay 19 000 familias afectadas y se destinan 355 millones al año para este tema, pero este Gobierno ha hecho programas militares por valor de 94 000 millones de euros. Entre usted en la web del Ministerio de Defensa: 94 000 millones de euros. Cuando se necesita el dinero, sale. Y aquí hablamos de una cantidad que podía haber salido y que además era nuestra, porque, como digo, viene de cotizaciones.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Hi ha dues coses hi han 365 milions de l'any. Aquest Govern ha fet programes militars per valor de 94 000 milions d'euros. Entri vostè a la web del ministre de Defensa. 94 000 milions d'euros. Quan fa falta els diners surten aquí. Parlem d'una quantitat que podia haver sortit i apart, que era nostra perquè era de cotitzacions. Hi ha dues coses que clamen al cel La primera, l'edat. La prestació s'acaba als 23 anys, als 26 si el fill acredita un 65 % de discapacitat. Senyories, una paràlisi cerebral no llegeix el DNI. Una malaltia genètica no es cura el dia de l'aniversari. Creiem que és una indecència que això no s'hagi tret. Les famílies de ASFACUME han fet el compte quan la prestació s'acaba. La mare té de mitjana 59 anys. Qui contracta una dona de 59 anys? I això no ha pogut solucionar el gobierno más progressista del mundo mundial. Avui és d'aquells dies que perdonin, però no estic feliç perquè donem moltes bales a aquesta gent. Moltes bales. Perquè si l'esquerra no fa això, qui ho farà? Qui ho farà? Quanta gent! Quant temps s'han d'esperar? Jo recordo que això de la CUME ja és un clàssic, com el de la pòlio i uns quants que portem aquí cada any. O el de l'amiant. Jo vaig entrar al 2016 i estàvem parlant de la CUME. És que estem al 2026 i portem vuit anys amb un govern progressista. Aquí no hi estem d'acord. Aquí no hi estem d'acord.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Aquí també estem absolutament d'acord amb l'objectiu que proposen que cap infant deixi de tenir llibres, material escolar o recursos educatius perquè la seva família no els pot pagar. L'educació no pot dependre de la renda familiar perquè l'educació és la política redistributiva més important i si no se la reforça, anirem cada vegada societats més segregades. Però també hem de fer les coses bé: reutilització, préstec, materials sostenibles, recursos per als centres públics i mesures que ajudin realment les famílies a conciliar. Perquè les polítiques d'esquerres no poden limitarse a dir només 'gratuït', han de garantir que allò que és gratuït és accessible, que funciona i que arriba a tothom, sobretot a qui s'ho mereix, perquè compartim l'objectiu de fer la vida més fàcil de la gent. Però també volem dir una cosa des d'Esquerra Republicana: fer polítiques d'esquerra és molt més que prometre, és intervenir quan el mercat abusa, però sense crear nous abusos. És protegir qui compra, però també qui produeix. És garantir habitatge a les ciutats, però també garantir als pobles; és defensar les famílies, però també defensar les famílies pageses i també les famílies que tenen un comerç local. I és posar recursos públics allà on més falta fan, perquè la política útil és aquesta, la que millora la vida de la gent sense deixar ningú enrere. Per tant, crec que també caldria donar una mica més de tomb a aquesta iniciativa, que tot i amb això, els avanço que la votarem a favor.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«I el mateix passa amb l'alimentació. Si hem de garantir que ningú tingui dificultats per posar els aliments bàsics a taula, hem de vigilar, evidentment, els marges de les grans distribuïdores quan hi ha situacions d'abús. Però no podem fer una política de preus que miri només al final de la cadena, perquè entre el tros i el supermercat hi ha molts esglaons i aquí nosaltres hi voldríem una condició molt clara. Cap política de topall de preus pot acabar carregant el cost sobre la pagesia i per això cal fer molta feina. Primer, perquè el pagès no pot ser qui pagui el preu de combatre la inflació. Si volem aliments assequibles, hem de garantir també preus justos per a qui produeix i pel comerç de proximitat. Pot ser no cal inventar res. Els convido a veure i a participar d'un projecte iniciat a Catalunya. El Projecte Singulars, fet a partir de la suma de molts pagesos, elaboradors i comerços, perquè el més normal hauria de ser anar a la botiga del costat de casa i trobarhi productes bons, saludables i a preus assequibles, vetllant per les famílies, però també vetllant pels pagesos, pels ramaders, pels pescadors i pels botiguers. Perquè defensar el consumidor no pot voler dir destruir aquell comerç que manté viu els nostres pobles i el nostre territori, en un context on la pagesia, la ramaderia o la pesca ja malden per sobreviure. I aquí hi ha una qüestió de fons: nosaltres no volem escollir entre protegir la gent que compra i protegir qui produeix, perquè cal protegir els dos i finalment, amb l'educació.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley contra las medidas de coerción de Estados Unidos contra Cuba y la defensa del...
«Els drets humans, com diu algun diputat i diputada d'aquí, obliguen a tothom. El nostre internacionalisme i el nostre pacifisme parteixen d'aquí a qualsevol lloc del món, sigui quin sigui el règim que hi hagi. Per això, Esquerra Republicana defensa aquesta proposició compartida amb SUMAR i altres grups i exigim, i aquí potser falta una mica més d'insistència per a un grup que dona suport al Govern, insistim, exigim el cessament de les ingerències polítiques i l'ajuda d'aquest govern, valenta de veritat. Portin vaixells a Cuba. Menys paraules i més accions. Siguem valents també en això. Al fi i a la cap estem complint una resolució de les Nacions Unides. No estem fent terrorisme, estem complint el que les Nacions Unides demanen als països. No ho estem complint. Nosaltres creiem, com deia abans, en la cooperació internacional, sigui quin sigui el règim que sigui. I per acabar, m'agradaria dir alguna cosa sobre Catalunya a l'Havana. El Casal Català de l'Havana ens fa arribar informació sobre aquest patiment. És una entitat nascuda el 1840 per ajudar catalans que havien emigrat i s'havien quedat sense recursos. Perquè sí, senyors, els catalans també algun dia van emigrar buscant una vida millor. I aquí aprofito aquest faristol per demanar ajuda no solament al Casal Català, sinó ajuda i solidaritat amb el poble cubà. Sí, ho repeteixo: amb el poble cubà. Que no són, no són els seus governants ni res. Estem parlant d'una ajuda humanitària. Cap poble ha d'haver de triar. Ha d'haver de triar entre la seva sobirania i el menjar dels seus fills. La fam, no pot ser una arma política contra un poble. No s'hi val tot. Suport a Cuba ara i sempre.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«Però he de dir que sobretot el que volem és que aquesta llei serveixi per avançar i per això també és important parlar del que passa l'endemà d'aprovar una llei o un informe o una resolució en aquesta cambra. I ho dic perquè ja tenim massa experiència aprovant coses que després no s'acaben executant. Ho tenim amb els testos, per exemple, professionals que durant anys han exercit funcions pròpies de la psicologia clínica dins el Sistema Nacional de Salut, sense disposar del títol oficial d'especialista corresponent. L'informe de la Subcomissió de Salut Mental, aprovat pel ple del setembre del 2025 en aquesta Cambra va recollir expressament la necessitat de continuar amb la regulació dels testos i resoldre el seu encaix com a professionals que presten serveis inclosos en la cartera del Sistema Nacional de Salut. No és que no haguem parlat, és que ho hem escrit i fins i tot ens hem posat d'acord. Però ha passat gairebé un any i continuem esperant que s'executi. I no és l'únic exemple. La veterinària, per exemple, ja és una professió sanitària si reconeguda a la LOGSE. Però aquest cas demostra perfectament que una cosa és el reconeixement sobre el paper i una altra que tingui conseqüències reals. Fa més d'un any que el Govern es va comprometre a revisar la normativa que afecta l'exercici veterinari. Entre d'altres qüestions, el Reial Decret 666/2023 i ferho en sis mesos. N'han passat 13 i la revisió continua bloquejada pel Ministeri d'Agricultura. Ara hem tancat les compareixences de la subcomissió sobre la professió veterinària i n'hem de fer un informe. Sí, però no podem seguir amb aquest ritme d'aprovar coses que acaben en un calaix. Per nosaltres hi ha una qüestió que ha de ser i quedar ben clara: els veterinaris i les veterinàries són professionals. Personal sanitari essencial. Ho són davant les zoonosis, les resistències antimicrobianes, la seguretat alimentària i la salut pública. No podem defensar el concepte One Health en els discursos i oblidarlo quan toca prendre decisions.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«Una dada, senyora Mínguez, la famosa llei de lobbys que el diputat Acebes, al qual saludo amb carinyo, havia portat. Ara vostès han convertit la llei de lobbys en un Reial Decret. Sí, per un imperatiu europeu, d'acord. Però aquest Reial Decret rebaixa l'ambició de la Llei de Lobbys. Per tant, ens estan venent aquí transparència i, el tio Paco con las rebajas. Bé, què hem de fer? Acabo, president. A Catalunya, per cert, hem fet la feina perquè com vostè sap, senyora Mínguez, a Catalunya tenim feina feta amb transparència i amb reglament de grup d'interès. Això existeix. Ara vostès arriben, com diuen aquí, a Madrid, tarde i mal a regular de manera oportunista la figura del senyor Feijóo. El senyor Feijóo té molts problemes, però la mesura de vostès no els arreglarà. Moltes gràcies. Presidente, señorías. Señora Mínguez, son valientes ustedes, ¿eh? Alguien decía que la mejor defensa es un ataque. No sé si fue Iván Redondo o de otro grupo, pero no siempre la defensa pasa por un buen ataque, sobre todo cuando el ataque -lo siento- puede convertirse en un bumerán. Eso ya se lo explicarán en su grupo, seguro. Yo creo que hoy se han equivocado ustedes. Se han equivocado trayendo esto, primero, porque, como decía con su elegancia suprema el señor Legarda, es una proposición extravagante. El señor Legarda ha estado muy fino, y yo, que quiero ser tan fino como el señor Legarda, diré peculiar, pero podríamos adentrarnos en terrenos con terminología más dura.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«President, senyories, senyora Mínguez. Són valents vostès, eh? Algú els va explicar que la millor defensa era un atac? No sé si va ser Iván Redondo o algun altre guru, però no sempre la defensa passa per un bon atac, sobretot quan l'atac, pot esdevenir un boomerang. Això ja li ho explicaran en el seu grup, segur. Però jo crec que avui s'han equivocat. Vostès s'han equivocat portant això. Primera, perquè, com deia, amb la seva elegància suprema el senyor Legarda, és una mesura, una proposició extravagant. Senyor Legarda, ha estat fi. Jo el que vull ser tan fi com senyor Legarda, diré peculiar, però podríem entrar en terrenys de adjectivació més dura i una reflexió prèvia. Vostè sap que la paraula transparència ha esdevingut en el món contemporani una mena de conjur i en molts discursos polítics, empresarials, tècnics es col·loca la paraula transparència com una mena de bena abans de la ferida. Som transparents i ja hem complert. No som transparents. I en el fons, la paradoxa, senyories, és que vivim una societat molt opaca. Més opaca que mai. I un exemple jo no és que vulgui portar l'aigua d'aquest hemicicle cap al mateix molí tot el matí, però és inevitable. Ens hem passat quinze dies preguntant al Govern d'Espanya si el Marroc havia tingut alguna participació en els fets de Ceuta. Transparència. Bé, hem arribat a la conclusió que no. Ahir el president del Govern d'Espanya va arribar a la necessitat de fer un tuit perquè es veu que els ciutadans som tontets i no som capaços de llegir els documents desclassificats per explicarnos que, no, miri, això no és transparència i no és transparència que no hàgim aclarit la diferència entre un informe i una nota i una comunicación verbal entre el CNI i un cargo de menor rango de la Delegación del Gobierno. Per cert, un cap de gabinet de la Delegación del Gobierno no és un cap de menor rango. No accepto això. És una figura important. Home, per favor.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una respuesta de Estado ante la crisis de seguridad nacional en Ceuta y para...
«President, senyories, els fets dels dies 30 i 31 de juliol d'aquest any a Ceuta hem de dir que són una tragèdia humana i són també una crisi. Una crisi en moltes dimensions que exigeix responsabilitat, protecció de la ciutadania i una resposta coordinada de l'Estat. Malauradament, com sabem, la gestió ha estat dolenta i la narrativa posterior ha estat pitjor. Vull expressar també en nom d'Esquerra Republicana, la nostra empatia, primer amb les persones migrants i les famílies dels desapareguts, i també amb els ciutadans de Ceuta que pateixen una situació anòmala. Dit això, senyories, la proposició no de llei que presenta avui el Grup Popular la pensem i la veiem com una acció oportunista, sens dubte que no respon ni a la complexitat del problema i que, a més a més, consolida una visió centralista de la seguretat i el que fa és instrumentalitzar realitats molt complexes. No resol la inseguretat. No resol res. Simplement és un brindis al sol que apareix com una resposta davant la millorable, la deficient gestió del govern de coalició. Mirin, la seguretat de Ceuta i Melilla segurament exigeix ordre públic, però també proximitat, recursos i transparència democràtica. No només una visió positivista o militaritzada, ni tampoc grans declaracions grandiloqüents. Exigim al Govern responsabilitat política, però també exigim a l'oposició serietat. Si vostès, senyories del PP i del PSOE, es diuen partits d'Estat i s'ho diuen sovint, han de tenir una visió d'Estat. Posaré un exemple de la gran contradicció del Partit Popular en aquesta gestió, on aquest enfocament, el PP parla de retornar a tothom de manera immediata, però la forma de treure pressió a la ciutat de Ceuta sense deportar il·legalment és portar la gent a la península. Un tabú que el PSOE tampoc s'atreveix per pressió de la Comissió Europea o del propi PP, perquè aquí només hi ha dues solucions senyories, dues solucions. O es viola la llei retornant sol·licitants d'asil menors i altres automàticament, o s'envia a la península a les persones per treure pressió a Ceuta. Per cert, senyories del PP m'haurien d'explicar algun dia com poden defensar a la vegada que estan al costat de la ciutat de Ceuta, on tenen la presidència de la ciutat i que la majoria o gairebé totes, totes les comunitats autònomes que vostès governen, no volen acollir cap infant migrant. Com es pot defensar les dues coses alhora si no és des d'un cinisme extraordinari, senyories del PP?»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Però, atenció, perquè després arriben els de VOX. I miri, almenys aquí no hi ha engany, perquè aquests de VOX no volen un millor finançament. De fet, no volen que els territoris estiguin musculats, no volen territoris forts. El que volen és eliminar les comunitats autonòmiques. El que volen és escanyarles, aniquilarles, ferles desaparèixer, desintegrarles. Per tant, és perfectament coherent -deixim'ho dir així- que votin contra qualsevol mesura que reforci les institucions que vostès, en definitiva, volen fer desaparèixer. El que costa més d'entendre, però, és que el Partit Popular acabi votant exactament el mateix que aquells que volen liquidar l'estat autonòmic que ells diuen defensar tant. En fi, complicat tot plegat. Però avui deixi'm que, amb el temps que em queda, també defensi una altra gran mentida, de moltes de les que he escoltat avui aquí, moltes -obviaré les del senyor Cruset-, la de qui diu que aquesta condonació és un privilegi per als catalans i catalanes. Això és fals, això és rotundament fals. De fet, sí, és veritat, Catalunya hi guanya, només faltaria. Nosaltres treballem per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, perquè a Catalunya, els catalans i catalanes tinguin totes les eines. De fet, fixinse si treballem que el que volem és alliberarla. Això és el que volem. Sí, és veritat. I és normal que hi guanyi Catalunya, perquè justament Catalunya és un dels territoris més castigats per aquest infrafinançament provocat per l'Estat. Però aquesta condonació també beneficia al País Valencià, aquesta condonació beneficia Múrcia, beneficia Andalusia, Castellala Manxa, Extremadura... De fet, beneficia tots els territoris que s'han hagut d'endeutar per poder pagar metges per poder pagar mestres per poder pagar serveis socials o dependència. Bàsicament perquè l'Estat no les finançava com calia. I això, senyories, no és un privilegi, és una reparació d'una injustícia que afecta milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Per això la pregunta és molt senzilla: què coi estan votant vostès avui aquí? Perquè avui no voten contra Esquerra Republicana, eh? No s'equivoquin. Avui voten contra els interessos de milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Avui voten en contra que moltes comunitats, que molts territoris, alguns, la majoria de fet, governats pel Partit Popular i per VOX, disposin de menys recursos per reforçar la sanitat, per reforçar l'educació i els serveis públics. I això costa d'explicar. Bé, o potser sí que s'explica quan han de triar entre defensar els ciutadans -ho deia el ministre- o atacar qualsevol acord que no hagin protagonitzat. Vostès, doncs massa sovint, escullen el partit abans que el seu país. És que això és tan ridícul com aquell que compra un número de loteria... Imaginin si un de vostès compra un número de loteria, i resulta que el seu veí del balcó del costat, que és un indepe d'aquells que penja tot el dia l'estelada, que és súper del Barça, no va gaire a missa i a sobre és pro seleccions catalanes, compra el mateix número, va i toca. I vostès agafen el número i el llencen. Però que ens hem xalat? Però que ens hem xalat? Miri, no. Nosaltres no, des d'Esquerra Republicana no renunciarem a cap objectiu nacional. No ho farem. Continuarem denunciant el dèficit fiscal que pateix aquest país, el nostre. Continuarem exigint un nou sistema de finançament. De fet, continuarem defensant que l'única garantia plena dels recursos dels catalans és disposar, com deia abans, de totes, absolutament de totes, les eines d'un estat independent. Però també tenim molt clara una cosa. Ser independentista, senyories, no és esperar assegut que arribi el dia perfecte, és aprofitar cada oportunitat per fer Catalunya més forta. Per això aquesta condonació és important. No és cap regal, no és cap privilegi, no és cap favor quan et retorna una part d'allò que no hauries hagut de pagar mai. Això té un altre nom, diguemne reparació. Aquesta reparació no ha caigut del cel. És una conquesta política d'Esquerra Republicana de Catalunya. Més de 17 000 milions d'euros menys de deute per a Catalunya. I això vol dir menys interessos. Això vol dir més marge pressupostari, més capacitat per invertir en hospitals, escoles, habitatge, pagesia, indústria, transport públic. Això és política útil, no la política del soroll. No la política del bloqueig. No la política de com pitjor millor. És la política que millora la vida de la gent. Per això votarem en contra aquestes esmenes perquè no solucionen absolutament res. Només ofereixen senyories, confrontació, bloqueig i més dependència. Nosaltres escollim un altre camí, una Catalunya menys endeutada, una Catalunya menys dependent, una Catalunya més forta.»