Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
23 declaraciones
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Les notícies que arriben d’Urda són esfereïdores. Només puc transmetre el meu condol i solidaritat a les víctimes i als seus familiars, desitjar una ràpida recuperació als ferits i agrair la sempre imprescindible tasca del personal d’emergències i sanitari que treballa sobre el terreny.Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Esquerra Republicana de Catalunya (cuenta oficial) @Esquerra_ERC ·
Seguim amb profunda tristesa les notícies del tràgic accident ferroviari de Toledo. El nostre condol a les famílies de les víctimes i tot l’escalf a les persones ferides i afectades. Gràcies als professionals sanitaris i als equips d’emergències per la seva tasca incansable en aquests moments tan difícils.Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
Consternats pel greu accident ferroviari de Toledo. Tot el nostre escalf i solidaritat amb les víctimes, les seves famílies i les persones afectades. El nostre reconeixement als equips d’emergències que treballen en el rescat. Avui, la prioritat són les persones.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
Tot el meu suport a les persones ferides en l’accident d’autobús a Fogars de Montclús, als seus familiars i amics. Els desitjo una ràpida recuperació. Gràcies als equips d’emergències per la vostra dedicació i per ser-hi sempre que se us necessita.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«De fet, tenim un exemple claríssim de com gestiona aquests temes la dreta durant la crisi de l'Ebola de fa uns anys, on la seva gran mesura per aturar la va ser assassinar el gos Excalibur sense cap mena de pietat, sense cap evidència científica i sense alternativa de quarantena i vigilància. Una gestió basada en l'alarmisme, l'autoritarisme i la propaganda. Aquell animal no és només un animal, avui simbolitza moltes coses. Una víctima d'una manera de governar les emergències, basada més en l'impacte mediàtic que no pas en l'evidència científica. Més centrada en aparentar control que no pas en solucionar la crisi i en generar confiança pública. Més preocupada en preguntar al ChatGPT si les rates neden i enviarli la captura de pantalla a la ministra, -que perdonin això si, preguntarli ja em sembla lleig, però enviar la captura de pantalla a la ministra em sembla d'un nivell alarmant-. Més preocupada d'això de les consultes del ChatGPT que de la vida. La veritat un autèntic drama. El que protegeix de veritat la vida de les persones és una sanitat pública robusta, professionals preparats, recerca científica i recursos per no deixar ningú enrere. Per això és important reforçar totes les eines de prevenció i resposta davant les malalties infeccioses. I aquí, ministra, li recordo que tenen una assignatura pendent: el reconeixement oficial de l'especialitat de malalties infeccioses. I sincerament, tal com està el món, costa molt d'entendre que estigui aturat. Parlem constantment de la preparació davant futures pandèmies. N'han parlat vostè aquí, en aquest faristol. Parlem de noves zoonosis, de resistències antimicrobianes, parlem de riscos globals derivats del canvi climàtic i de la mobilitat internacional, però després mantenim bloquejada una especialitat absolutament central per afrontar tot això, que els professionals fa anys que reclamen i que ja prometia Salvador Illa quan era ministre de Sanitat d'aquest Govern i, honestament, després del que hem viscut amb la COVID, costa molt d'explicar que encara continuem encallats en aquest punt. A vegades tinc la sensació que hem après molt poc de la pandèmia.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«No estem parlant d'un conflicte aïllat, sinó de defensar, com dèiem la setmana passada, estar en un bloc o en un altre en el tema de l'habitatge. Estar en el bloc dels que volem que l'habitatge sigui per evitarlo o estar en el bloc dels que volen que l'habitatge sigui per fer negoci. I aquí la pregunta és inevitable: quina és avui la principal preocupació relacionada amb l'habitatge? Regular les videoconferències a les comunitats de propietaris o evitar que les persones com la Olalla siguin expulsades pel fons voltor de casa seva? Perquè si seguim per aquest camí, que és el que vol el PP amb l'ajuda de VOX i la connivència de Junts i la falta d'ambició del Partit Socialista, no caldrà fer reunions de propietaris perquè els propietaris dels edificis seran un fons com New Amsterdam, un sol fons, 21 pisos, i no caldrà que es reuneixi amb ningú, ni presencial ni telemàticament, perquè ho decidirà en el despatx del seu director. Però el més greu de tot això és que això no passa només amb fons com New Amsterdam, que és greu. Això també passa i ha passat aquests dies, per exemple, a Madrid, aquí amb subhastes d'habitatges de la Sareb. El Sindicato de Inquilinas, també la setmana passada, mentre vostès redactaven això, va denunciar públicament amb una acció de pressió on va aconseguir aturar una subhasta en concret, que habitatges procedents del rescat de la Sareb, -amb un rescat bancari sufragat amb diners públics de la gent-, continuen entrant als circuits de mercat i d'especulació. Habitatges que podrien servir per ampliar el parc públic d'habitatge, per oferir lloguers assequibles o per donar resposta a emergències residencials, acaben convertits en oportunitats de negoci. I sincerament, és inacceptable i incomprensible.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Cal, doncs, avançar seguint la idea fonamental de construir més autonomia estratègica en l'àmbit de l'energia i les renovables i el transport públic com a pilars, i cal assegurar que els treballadors no perdin poder adquisitiu en aquest trànsit. En aquest camí, especialment ho he de dir als Països Catalans, on ens veiem perjudicats per un finançament injust i per un salari mínim que no reflecteix la realitat dels nostres peus. I ara sí que acabo. Menys política de pedaç, menys centralisme, menys reacció improvisada. I si em permeten més prevenció, més sobirania financera, més poder local i més preparació davant les emergències que ja malauradament formen part d'una realitat climàtica al nostre país. Res més. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenos días a todas y todos, diputadas, diputados. Señor ministro, votaremos a favor de este real decreto, y lo haremos porque, evidentemente, hay personas afectadas; personas que en estos momentos no pueden esperar más porque las ayudas a familias, a trabajadores, a autónomos y municipios afectados por la dana -afectados también por los incendios o accidentes ferroviarios- son evidentemente necesarias a pesar de que -y hay que decirlo- llegan tarde para mucha gente. No es ninguna sorpresa. En Esquerra Republicana siempre hemos estado al lado de los afectados por la dana, al lado del país valenciano y lo vamos a seguir estando, por supuesto.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Aquest decret continua funcionant amb la mateixa filosofia de sempre: les comunitats autònomes i els municipis han de demanar permís al senyor Estat, fins i tot per endeutarse i reconstruir allò que una emergència senzillament ha destruït. I això és especialment greu en un context d'emergència climàtica. A veure si ho aprenem, perquè el que necessitem no és només flexibilitzar regles fiscals després del desastre. El que necessitem és capacitat real de prevenció, d'inversió i de decisió des del territori. Necessitem més inversió en protecció civil, més inversió en energies renovables, més manteniment de conques i infraestructures, més resiliència ferroviària, més capacitat energètica descentralitzada i, sobretot, un model de finançament que deixi de castigar els territoris i els municipis que han de donar resposta immediata a les emergències. En definitiva, un model de finançament singular per Catalunya i un model de finançament més just per als ajuntaments del nostre país, abolint d'una vegada per totes la Llei Montoro o mobilitzant els romanents existents i flexibilitzant la regla de despesa, permetent així totes aquelles inversions necessàries als municipis.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la prestación de los servicios públicos esenciales a los municipios...
«La tercera raó, formulada amb dos preguntes: Com és possible que parlant d'emergències i després de viure els incendis d'aquest estiu en diferents territoris o la gota freda de justament fa un any al País Valencià, el Partit Popular, que avui es presenta com a garant dels serveis públics en matèria d'emergències, quan governa en els territoris, es dediqui a retallar, es dediqui a desmantellar i es dediqui a abandonar aquests serveis? Com és possible? Com poden venir avui aquí a parlar de municipis rurals i d'emergències quan fa gairebé 400 dies la dana al País Valencià va deixar desenes de pobles abandonats a la seva sort i 229 persones mortes? On era Mazón? On era el PP? Quan les alcaldies petites, petites demanaven reforços, quan hi havia infinitat de municipis incomunicats, on era el Partit Popular? Quan la gent reclamava informació i només rebia silenci i només rebia improvisació. Si volen, parlem en aquest minut i mig que em queda de les retallades del 2023, perdonin, executades pels governs del Partit Popular, evidentment amb la inestimable ajuda de VOX. Em sembla que no cal, oi?»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la prestación de los servicios públicos esenciales a los municipios...
«I mirin, avui estem generosos i els hi posarem fàcil; de fet, molt fàcil. Esquerra Republicana justament hem presentat una proposició de llei per trencar amb l'austeritat imposada des de Madrid i per retornar la sobirania econòmica al món local, que el món local -vostès també tenen ajuntaments- podria fer moltes coses, moltes de les què també vostès demanen. Si realment es creuen el que prediquen, ho tenen fàcil: Han de prémer el botó verd el dia que es tramiti a la cambra alta, que deurà ser molt aviat. Perquè mirin, els ajuntaments no han de ser simples gestors del que l'Estat els permet gastar, sinó que han de poder decidir com invertir els seus recursos per millorar la vida dels seus veïns i veïnes. El que s'ha d'aconseguir és que els diners públics serveixin justament per cuidar la gent. Això també són les Emergències. El que s'hauria d'aconseguir és que els recursos públics no serveixin en cap cas per -que és el cas actual- per obeir regles d'austeritat absolutament injustes.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la prestación de los servicios públicos esenciales a los municipios...
«I justament perquè coneixem aquesta realitat, votarem que no a aquesta proposició de llei. De fet, ho farem per quatre raons; en podrien ser 40, però ho farem per quatre. La primera, per un tema competencial, també s'ha dit. L'àmbit local és una competència pròpia dels ajuntaments i de les comunitats autònomes. Per nosaltres és imprescindible, és una línia vermella. L'autogovern sí o sí s'ha de respectar. Hem explicat per activa i per passiva que la seva dèria -la seva dèria, m'atreveixo a dir malaltissa, per recentralitzar amb qualsevol excusa, avui toca les Emergències- és una molt mala idea. És delirant, de fet, confondre coordinació i planificació, important, amb recentralització. No té res a veure una cosa amb l'altra. Mirin, cada vegada que vostès ens parlen d'interès nacional, ja sabem que tot plegat es tradueix en més poder per Madrid i menys capacitat de decisió per als territoris. La segona o el segon motiu per als quals avui no donarem suport a aquesta presa de consideració és perquè només hi ha una manera de millorar i reforçar i muscular els municipis petits i els municipis rurals, que és millorar-ne el seu finançament. Sense recursos, ho hem dit també manta vegades, no hi ha serveis públics. Sense ingressos suficients, no hi ha cap tipus de capacitat de resposta davant de res, tampoc de les emergències. I això no s'arregla amb una proposició de llei o amb una suposada llei buida d'estructura i plena d'intervencionisme. El que necessitem, sens dubte, és la modificació urgent de la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la prestación de los servicios públicos esenciales a los municipios...
«Gràcies, president. Molt bona tarda, diputades i diputats. Aquesta proposició de llei, a priori té dues vessants: la vessant del món rural i els petits municipis i la vessant d'emergència. Jo, senyor Cabezón, que no l'ubico, només tocaré la part de municipis petits i de municipis rurals, perquè el senyor Otero li ha destrossat de dalt a baix, del dret, del revés la part d'emergències i comparteixo de la primera fins a l'última paraula. Li parlaré, doncs, de la preocupació pels municipis petits i rurals, que compartim la preocupació. Fixin-se si compartim la preocupació que des del govern republicà, des del govern de Pere Aragonès, vam elaborar l'Estatut dels municipis rurals, aquell que reclamava el PSOE, i si tiro una mica més enrere, que també ho hauria de reclamar en el seus. Doncs a Catalunya, aquest Estatut ja el tenim. És una eina clau per a l'impuls territorial, per a l'impuls social, per a l'impuls econòmic del país. I avui aquesta eina s'està desplegant. I sí, Catalunya és un país de pobles, és un país de viles, és un país de micropobles i sabem perfectament què implica gestionar Emergències amb equips locals minsos. Sabem què vol dir fer-ho amb poc personal i, sobretot, amb pocs recursos.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el buen uso de las zonas de estacionamiento reservadas a las personas con discapacidad.
«I quan parlem d'aparcar on no es pot, no parlem només d'una multa o d'una infracció administrativa. Clar que no. Parlem de drets i parlem de dignitat i parlem de seguretat. Parlem de com entenem la convivència i el respecte a l'espai públic. Però això no se soluciona només posant una multa. Perquè quan algú ocupa una plaça reservada per a persones amb mobilitat reduïda, sense tenir-ne dret, no només ocupa un espai, està prenent una oportunitat a aquella persona. Pren la possibilitat que pugui arribar al seu lloc de treball, al metge o simplement pugui fer la seva vida amb autonomia. És un gest d'insolidaritat i que té unes conseqüències reals. L'accessibilitat no només beneficia les persones amb discapacitat, sinó que beneficia tota la societat, fomentant la convivència i la comprensió mútua. No es tracta només de poder-hi accedir físicament, sinó de poder-ho fer amb autonomia i sense dependre de l'ajuda dels altres. L'accessibilitat universal no és un privilegi, és un dret reconegut per la Convenció de l'ONU i també per la seva sacrosanta Constitució a l'article 49. Les Administracions tenen l'obligació d'assegurar que ningú es quedi enrere per una barrera, sigui arquitectònica o d'incivisme. I no parlem només de les persones amb discapacitat. Quan algú aparca en un carril bici, en un pas de vianants o en un espai reservat per a emergències, està posant en risc la vida dels altres. Un cotxe mal estacionat pot obligar un ciclista a envair la calçada, o una persona gran a baixar de la vorera. I això no és un problema menor. És una qüestió de seguretat viària i de convivència urbana.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales, regulatorias y de adquisición pública para asegurar el derecho...
«Bé, hi havia trànsit perquè no ho sé, no deu interessar el tema de l'habitatge. Gràcies, president. Quan parlem d'habitatge no parlem només de maons i de metres quadrats. Parlem de vida, parlem de somnis, parlem de futur. Tenir un sostre és la base per construir el projecte d'una vida digna. La base de què podràs formar una família i pagar el lloguer a final de mes o que quan et jubilis no hauràs de triar entre pagar el pis o la calefacció. L'habitatge és molt més que una mercaderia, és un punt de partida per poder viure en llibertat. Sense casa no hi ha projecte vital, no hi ha res, no hi ha present i no hi ha futur. Avui, malauradament, això està en risc, perquè el mercat de l'habitatge està descontrolat, perquè massa gent ha fet de l'habitatge un casino, una manera de fer-se rics. No exagerem, només cal mirar les dades. A Barcelona o a Girona, una família treballadora destina gairebé el 40 % del seu sou a pagar el lloguer. El 87 % dels joves que aconsegueixen marxar de casa ho fan compartint pis, perquè si ho haguessin de fer sols haurien de destinar el 90 % del seu salari al lloguer. Aquesta és la realitat actual i és ara mateix, creiem, l'emergència social més important dels nostres temps. I davant de les emergències cal actuar amb mesures valentes i sense apel·lar a l'empatia dels rendistes ni a la complicitat d'aquells que s'alimenten de paguetes de lloguer mentre juguen amb la vida de la gent per pura avarícia. Per això, Esquerra Republicana porta avui aquesta iniciativa amb un únic objectiu: que l'habitatge sigui per viure, no per especular, perquè especular amb el sostre de la gent no pot sortir gratis. De fet, ha de ser molt difícil i ha de sortir molt car. Quan nosaltres parlem d'intervenir el mercat volem dir exactament això: que aquells que volen fer negoci amb les teves possibilitats de tenir un sostre hagin de pagar milionades i que amb aquests diners l'Estat i les comunitats puguin intervenir amb més parc públic i més habitatge assequible. I per fer-ho només hi ha una via i ja l'hem dit alguna vegada i és cosir a impostos als especuladors, posar els recursos al servei de la gent que treballa sense descans per pagar la hipoteca o el lloguer del jove que vol marxar de casa dels seus pares o de la jubilada que, havent pagat tota la vida, quan es jubila cobra la meitat del sou mínim interprofessional. I això és el que defensem: Un habitatge, un model d'habitatge que respongui a les necessitats de la gent i no pas només d'uns pocs que es volen fer rics.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Fins aquí, senyor Marlaska, la qüestió de l'apagada i de les emergències, que ens preocupa i que té a veure amb la qualitat democràtica. Però aprofitant que el tenim a vostè assegut aquí i que, per tant, fem una cosa que és pròpia de la democràcia, que li preguntem i vostè intenta, suposo, respondre, li he de demanar per una qüestió que, com sap el grup republicà, li preocupa molt que són les infiltracions policials i el treball del que s'ha conegut com clavegueres de l'Estat. Jo sé, senyor ministre, que vostè ja ens ha respost alguna vegada en aquest Parlament dient que tot això està en ordre, que no passa res. Però recordi que això no està gens clar. S'han denunciat múltiples casos d'infiltració policial. Una de les darreres és d'una agent dona encoberta amb identitat falsa infiltrada a la Comunitat Palestina de Catalunya, infiltrada al col·lectiu Endavant, infiltrada al Casal Popular Tres Voltes Rebel, del barri de Nou Barris a Barcelona. En el cas concret d'aquesta policia, senyor Marlaska, és conegut que va participar en protestes com les de l'any 2019 contra la sentència del procés, cosa que les entitats afectades consideren una transgressió de drets fonamentals. Ens preocupa. Vostès ens han contestat i ens han dit que són agents d'intel·ligència, però actuen sense un control democràtic i autorització del jutge. Actuen sense jutge, per tant actuen de manera prospectiva. I jo li demano al senyor ministre, el col·lectiu Endavant, el Casal Popular Tres Voltes Rebel, la Comunitat Palestina de Catalunya són entitats equivalents a grups terroristes o de delinqüència internacional? Perquè, és clar, hi ha una cosa que no s'entén. Ja sé que avui m'ho tornarà a explicar, però jo ja li avanço que no s'entén. Com podem tractar moviments socials pacífics com si fossin organitzacions terroristes o delinqüencials? Això no quadra. Vostès que sempre diuen que Espanya és una democràcia plena. Bé, no sé si ara les senyories del PSOE també ho diuen. Potser no ho diuen tant, però democràcia plena amb aquestes infiltracions... Mirin, són infiltracions pròpies d'altres règims, no pròpies d'una democràcia plena.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Permeti'm també, senyor ministre, que faci referència a l'emergència pel núvol tòxic a Catalunya. En aquest cas, el sistema ES-Alert, va funcionar de manera erràtica, de manera estranya, va crear confusió i, en aquest cas també, alguns ciutadans afectats no van rebre alertes. Altres fora de perill, sí. Jo crec, senyor ministre, que no cal ser expert en protecció per saber que si davant una situació inesperada donem alertes diferents o inadequades, el que fem és crear més confusió. El que fem és crear més sensació de pànic en la població. És de primer d'emergències, això. Per tant, senyor ministre, crec que vostès han d'analitzar i escrutar a fons el que va passar. Penso que des d'un punt de vista estructural, el que va passar amb l'apagada, el que m'he referit del núvol tòxic, indica que el sistema, que depèn del Ministeri d'Interior, tot i les comunitats autònomes, necessita millora, necessita millora i fallen coses. Aquesta dependència centralitzada entorpeix la resposta ràpida i eficient. Ens trobem amb una realitat una mica estranya. Les comunitats autònomes tenen un paper, però hi ha una dependència centralitzada. Aleshores és com si l'autonomia no acabés de funcionar i això crea un curtcircuit operatiu. I en aquest sentit li he de preguntar algunes coses que es deriven d'aquest marc estrany. Quines causes concretes van provocar la fallida del sistema durant l'apagada del 28? Sé que això s'ha contestat moltes vegades, però m'agradaria que hi tornéssim perquè hi ha tantes versions i s'han dit tantes coses que paga la pena que quan apareix un ministre aquí, un ministre de la seva importància, ho torni a dir. Com és possible que en una situació prevista i amb protocols establerts, els sistemes d'energia alternatius no funcionessin? Estem parlant de la seu central de Protecció Civil de tot l'Estat, senyor Marlaska. El que va passar no pot quedar com una anècdota. No és una anècdota. Calen mesures concretes amb calendari per evitar que un sistema d'alertes col·lapsi quan toca. Ens les pot detallar? I més enllà, el seu ministeri, senyor Marlaska, contempla, sí o no, un pla de descentralització tècnica perquè les autonomies no depenguin duna única infraestructura estatal? Es pot esperar això? Som ingenus des d'Esquerra per preguntar això?»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«I també aprofito per destacar que arran del que va passar amb l'apagada i amb altres situacions, hem estat també víctimes d'aquest virus que s'escampa, què són les falses notícies, les falòrnies. Els interessats, relats que intenten destruir la política. I en això hi hauria d'haver una unitat transversal. Entenc que la ultradreta no hi estigui aquí perquè treballa per a això, però senyories del PP, crec que vostès haurien d'estar en aquesta transversalitat d'intentar evitar que davant les emergències i les tragèdies, els relats destructius campin i facin molt de mal, després del mal que ve quan hi ha alguna situació inesperada. Senyor ministre, algunes coses concretes de l'apagada del 28 sí que li vull destacar. Set comunitats autònomes no van poder enviar alertes a la població. Això li consta a vostè i crec que s'ha de posar damunt la taula. Una altra cosa: el Centre Nacional d'Emergències i la Direcció General de Protecció Civil van quedar parcialment inoperatius. Vostè n'ha fet, em sembla alguna referència, però crec que paga la pena que aprofundeixi. Destacar també que els grups electrògens de la seu de Protecció Civil a Madrid van fallar, com també se sap, deixant la plataforma inutilitzada. Són coses que, no per dites, no són preocupants i, per tant, en la mesura que vostè assumeix aquest paraigua i la protecció civil, paga la pena que en tinguem un coneixement a fons.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Presidenta, senyories. Senyor ministre, les situacions inesperades d'emergència, etcètera, com vostè sap, no només ens posen a prova a tots nosaltres, posen a prova les institucions, posen a prova també la qualitat democràtica i per això el nostre grup amb d'altres, va sol·licitar la seva compareixença, encara que l'apagada queda una mica lluny, perquè creiem que és una feina d'aquest fòrum, d'aquest parlament, analitzar i treure lliçons, com vostè sap del que passa quan la realitat ens sorprèn. I en aquest sentit, com a prèvia, no puc estar de sumar me la perplexitat que ha expressat el senyor Santiago d'escoltar les lliçons del Partit Popular sobre emergències quan tenen encara en el seu càrrec el president Mazón, que és un exemple de tot el contrari. Un exemple de no només mala gestió sinó d'indecent resposta davant la ciutadania. I, per tant, aquí cadascú té l'autoritat del que fa, perquè en la política, com saben, senyories, és el que fem i no el que diem, allò que ens acredita. Repeteixo, és el que fem i no el que diem, allò que ens acredita i el que ha fet el Partit Popular al País Valencià, diguem-ho, és una vergonya, una gran vergonya.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I per acabar, un parell d'apunts, ara sí, sobre el sistema ES-Alert respecte a l'apagada del 28 d'abril. Un tema també greu, però que, davant de tot el que estem parlant, òbviament, pren importància. Set són les comunitats autònomes, ministre, que no varen poder enviar alertes a la població. De fet, el Centre Nacional d'Emergències i la Direcció General de Protecció Civil van quedar aquell dia parcialment inoperatives. De fet, els grups electrògens de la seu de protecció a Madrid, aquí a Madrid, a la capital d'aquest Estat, van fallar i van deixar òbviament la plataforma inutilitzada. Senyor ministre, el sistema depèn del Ministeri d'Interior. Sabem, sabem que les comunitats autònomes n'han d'executar l'ús. Però el que és evident és que aquesta dependència, que acaba sent una dependència, com no podria ser d'altra manera aquí, que ja ens tenen acostumats, una dependència extremadament centralitzada, entorpeix una resposta ràpida, i no només ràpida, sinó una resposta eficient de les emergències. I la paraula 'emergència' requereix això: respostes ràpides i eficients. Perquè, si no donem respostes ràpides i eficients, és a dir, no entenem que allò és una emergència. Ens agradaria saber com és possible que, en una situació prevista i amb protocols establerts, els sistemes d'emergències alternatius no funcionen? O en aquell cas no funcionessin. Perquè estem parlant de la seu central, recordo, de la protecció civil de tot l'Estat.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Senyories del PSOE, han de decidir si volen ser part de la solució o si continuaran sent còmplices d'uns partits que ens portaran a la deriva i que cada vegada més la gent farà que votin opcions d'extrema dreta. Ara també tota aquesta gent ens vol fer creure que sense impostos viuríem millor o que sense serveis d'emergències, desmantellant uns serveis d'emergències no passa res. Que els ho preguntin al País Valencià si realment desmantellant un servei d'emergències no passa res. I a partir d'aquí que cadascú tregui les seves conclusions. Quin país volem? Un país governat amb una mirada social o un país que només beneficiarà als grans oligopolis? Un país sense impostos, on es limitarà l'educació, on es limitarà la sanitat, on es limitarà el transport? O un país que tingui uns impostos redistributius com cal, però sempre ajudant a la minoria social, a la majoria social, no a aquesta minoria que donen suport a vostès, com són els oligopolis, tenen el Reial decret de mesures econòmiques a les seves mans. Facin la feina ben feta, facin la feina ben feta. Perquè si no els hi sortirà molt perjudicial amb d'altres temes.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«No es fan simulacres com caldria. L'últim simulacre complet es va fer l'any 1987. No hi ha plans d'evacuació clars de la població. Les infraestructures de transport i evacuació són un desastre. La comunicació d'emergències és insuficient, amb mala cobertura mòbil i informació poc clara. Encara es fa servir el fax, no m'ho invento. Les piscines de residus estan plenes i seguim enviant residus a les nuclears de França, perquè aquí no tenim magatzems centralitzats. I sabeu què és encara el més greu? Que en tota la PNL del Partit Popular no menciona ni una sola vegada el territori que més patirà aquest debat: el nostre. A l'Estat espanyol hi ha cinc reactors nuclears en funcionament, tres són a la demarcació de Tarragona, i tenim una quarta central en desmantellament. I davant d'això, el PP vol allargar la vida de les nuclears com si res. On són les garanties de plans de seguretat? On són les mesures per protegir la població en cas d'emergència? On són els recursos per a una avaluació energètica? Per reindustrialitzar? No existeixen. I per això aquest debat és una farsa.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2024, de 11 de noviembre, por el que se adoptan medidas urgentes para el impulso del...
«En segon lloc, les responsabilitats també cal analitzar-les per evitar els errors del passat, que són molts. En molts llocs s'ha construït sense gens de respecte pel territori -això cal evitar-ho- i amb una negligència criminal i aquesta irresponsabilitat podria repetir-se si no s'actua amb urgència. A veure si l'any que ve tindrem de tornar a parlar d'això. Què s'ha de fer per evitar tot allò que calgui perquè no torni a passar? Hi ha hagut errors de coordinació, solucionats per la població civil, que no poden quedar impunes sense treballar-ho en un futur immediat. Cal fer els canvis legislatius que siguin necessaris per evitar que això torni a passar. Però em reitero, el motiu del discurs d'avui és fer tot allò que estigui a les nostres mans per pal·liar el mal fet. Hi ha famílies que avui viuen encara entre les runes, en cases plenes d'humitat, sense recursos per refer-les. Encara hi ha veïns que viuen literalment a sobre d'aigües fecals, malgrat haver-ho denunciat repetidament a Emergències i altres administracions. Hem volgut portar aquí fotografies, però no es veia gaire bé i, al final, ho he descartat. Tot això que estic dient és contrastat. Nens jugant entre la pols perquè les activitats extraescolars no s'han pogut reprendre. Migrants, veïns que sense papers ni tan sols poden accedir a ajudes. No oblidem noms com els de Abderrahim El Badà, que han quedat fora de tots els plans d'ajuda, viuen al carrer i no tenen cap suport per reconstruir les seves vides.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Molt bon migdia a totes i a tots. De fet, exactament d'aquí tres dies farà just un mes de la catàstrofe de la DANA -senyories de Vox-, sí, del País Valencià. Un esgarrifós impacte que segueix viu i que malauradament seguirà viu molt de temps. De fet, els equips d'emergències encara avui segueixen buscant persones desaparegudes. I és aquí on hauríem de centrar tots els esforços, aquí i en reconstruir tot allò devastat i també en treballar incansablement per executar polítiques valentes, polítiques contundents i també resilients. Polítiques que possiblement enfadin a moltes persones, però també possiblement salvin la vida de moltes més persones. Debatem, doncs, una proposició no de llei que buscava, que busca activar mecanismes per ajudar els municipis afectats. Un paquet xifrat en 15 000 milions d'euros addicionals als aprovats fa una setmana, però si em permeten una proposició no de llei sense massa concreció. Davant d'aquesta inconcreció i bona voluntat de la pròpia iniciativa, també, si m'ho permeten, davant de tanta postveritat i de veure dia rere dia com els dos partits del règim no fan altra cosa que jugar amb això d''y tú más', com si tot plegat fos un cas més de corrupció, nosaltres sí volem concretar.»