Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
12 declaraciones
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
Després dels saquejos de Barcelona les convocatòries de #Blocus arriben a Tarragona, Reus i el Vendrell. És inadmissible normalitzar la barbàrie. Amb el PSC la degradació de Catalunya avança. Necessitem ordre i seguretat. I això passa per posar les solucions al centre.Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
Valls no pot ser una estació de segona. Sacrificar la R13 seria una vergonya. Estem farts de falses promeses socialistes en campanya electoral. Volem respecte per la Catalunya Sud: més freqüències i més trens directes a Barcelona. Ni una retallada més. Ni una excusa més.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
@AinaVS Primer vau destrossar Barcelona i ara destrosseu Catalunya. Sou una màquina de generar misèria per després mercadejar amb el patiment de la gent. Menys lliçons sobre com defensar els treballadors quan sou vosaltres qui viviu políticament de la precarietat que els genereu.Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
@cafedidees_rtve @AdaColau Els problemes els tenim per caminar per la Barcelona que vas deixar tu sense haver de patir per la nostra seguretat.Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«¿Cómo han ido las cosas desde que ustedes llegaron al Gobierno en el año 2018? ¿Cómo han ido? Pues miremos los salarios: salario medio neto, 3,4 % menos en 2025 que en 2018. ¿Cómo ha cambiado, por el contrario, lo que pagan los ciudadanos? Impuestos: un 57 % más este año que en 2018. Precio de los productos básicos -datos suyos, me dirá que son falsos-: un 25,5 % más caros este año que cuando llegaron en 2018 al Gobierno. Precio de la vivienda: un 29,2 % más caro este año que cuando ustedes llegaron en 2018. Evolución del mercado del alquiler: eliminación de un 90 % de la oferta en Barcelona, del 69 % de la oferta en Girona, del 59 % de la oferta en Tarragona y del 41 % de la oferta en Lérida. Miremos otros indicadores. Productividad: 1,2 % menos este año que cuando ustedes llegaron al Gobierno en 2018. Paro juvenil: el mayor de la Unión Europea. Paro absoluto: de los más grandes de la Unión Europea.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Com han anat les coses des que vostès van arribar al Govern l'any 2018. Com han anat? Mirem-ho. Mirem els salaris. Salari mitjà net, un 3,4 % menys aquest any 2025 que al 2018. Mirem, en canvi, com han canviat el que paguen els ciutadans. Impostos un 57 % més aquest any que el 2018. Preu dels productes bàsics, dades seves, em dirà que també són falses: un 25,5 % més cars aquest any que quan vostès van arribar al govern el 2018. Preu de lhabitatge un 29,2 % més cars aquest any que quan vostès van arribar al 2018. Evolució del mercat del lloguer, eliminació d'un 90 % de l'oferta a Barcelona, d'un 69 % de l'oferta a Girona. Eliminació del 59 % de l'oferta a Tarragona i del 41 % l'oferta a Lleida. Mirem altres indicadors. Productivitat: un 1,2 % menys aquest any que quan vostès van arribar al Govern el 2018. Atur juvenil, el més gran de la Unió Europea; atur absolut, dels més grans de la Unió Europea; risc de pobresa, dels més grans de la Unió Europea; deute públic un 41 % superior a l'actual que quan vostès van arribar al Govern l'any 2018. Pressupostos Generals de l'Estat, 5 anys de 8 sense pressupostos, cap en aquest mandat. Per tant, mentre afirmen que Espanya avança com un coet, la gent recula com un cranc. No anirà millor això, senyor ministre, això anirà molt a pitjor. Molt.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Miremos datos. Los Gobiernos del Estado no han invertido suficientemente en vivienda pública. En diez años, Alemania ha invertido 204 euros por habitante; Irlanda, 249; Países Bajos, 155; Inglaterra, 439, España, 35 euros por habitante. En consecuencia, después de años de políticas equivocadas de vivienda y Gobiernos de todos los colores, España tiene un porcentaje ridículo de vivienda pública. La media de la Unión Europea es un 8 %; Países Bajos, 29 %; Dinamarca, 20 %; Francia, 17 %, y España, 3,3 %. Además, este problema se ha agravado en los últimos años ya que crece mucho más rápidamente el número de viviendas que se necesitan por incorporación de nuevas familias que el número de viviendas que se construyen. Cada año se necesitan 232 000 nuevas viviendas; según el Banco de España, el año que viene se necesitarán cerca de 600 000 y solo se construye una tercera parte de ellas, 90 000 al año. Por otro lado, la excesiva reglamentación del mercado de alquiler y la falta de garantías para los propietarios por cobrar en caso de impago ha hecho disminuir el número de contratos de alquiler. Por consiguiente, por la suma de todo lo expuesto existe un problema gravísimo de oferta ante la demanda actual de vivienda. Un problema de consecuencias dramáticas porque, como en todo problema de oferta y demanda, cuando la demanda es mucho mayor que la oferta esto conlleva un aumento importante de precios y una mayor dificultad de acceso al producto. Por ejemplo, el precio de venta de viviendas crece constantemente. En marzo de 2017, hacen falta 1515 euros por metro cuadrado de media en España para adquirir una nueva vivienda. En diciembre de 2024, para lo mismo, 2871 euros por metro cuadrado, un incremento del 50 % solo en ocho años, un 12,3 % en el último año. En los años ochenta, para comprar una vivienda, uno tenía que dedicar el equivalente a tres años de su sueldo; actualmente se necesita el sueldo bruto de hasta ocho años. Y esto también afecta a la calidad de la vivienda. En algunos municipios de provincias como Barcelona, Madrid, Baleares, Málaga o Las Palmas, a pesar de que se dedica un 40 % del sueldo, con este dinero una familia solo puede encontrar una vivienda de entre 30 y 50 metros cuadrados. Esto tiene un impacto directo sobre los jóvenes; hace quince años, la tasa de emancipación juvenil en España era del 26 %, hoy son menos del 15 % los jóvenes menores de 34 años que viven fuera de su hogar familiar, el peor dato de toda la serie histórica desde que se documenta este registro. Alguien podría decir que esto pasa en todos los países. Veámoslo. ¿A qué edad dejan los jóvenes su domicilio familiar en otros países? Finlandia, 21 años; Dinamarca, 22; Francia, 24; Alemania, 24; España, 30 años; en algunos casos, una década después que en algunos de los países de la Unión Europea.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Mirem dades. Els governs de l'Estat no han invertit prou en habitatge públic. En 10 anys, Alemanya ha invertit 204 euros per habitant; Irlanda, 249 euros; Països Baixos, 155 euros; Anglaterra, 439 euros; Espanya, 35 euros per habitant. En conseqüència, després d'anys de polítiques errònies i governs de tots els colors, Espanya té un percentatge ridícul d'habitatge públic. La mitjana de la Unió Europea, un 8 %; Països Baixos, 29 %; Dinamarca 20 %; França, 17 %. Espanya, 3,3 %. A més a més, aquest problema s'ha agreujat en els darrers anys, ja que creix molt més ràpidament el nombre d'habitatges que es necessiten per incorporació de noves famílies, que no pas el nombre d'habitatges que es construeixen. Fins ara, cada any s'han necessitat 272 000 nous habitatges. Segons el Banc d'Espanya, l'any vinent en faran falta al voltant de 600 000. Només se'n construeixen una sisena part: 90 000 a l'any. Per altra banda, la sobreregulació del mercat de lloguer i la manca de garanties per als propietaris per poder cobrar en cas d'impagaments, ha fet també disminuir el nombre de contractes de lloguer. Per tant, per la suma de tot plegat, existeix un problema gravíssim d'oferta davant la demanda actual d'habitatge. Un problema de conseqüències dramàtiques perquè, com en tot problema d'oferta i demanda, quan la demanda és molt més gran que l'oferta, això implica un augment important de preus i una major dificultat d'accés al producte. Per exemple, el preu de venda d'habitatges creix constantment: el març del 2017, 1515 euros per metre quadrat era el que es pagava de mitja a Espanya per l'adquisició d'un nou habitatge; el desembre del 2024 pel mateix concepte, 2271 euros per metre quadrat, un increment del 50 % només en vuit anys; un 12,3 % més en el darrer. Als anys 80, per adquirir un habitatge, s'hi havia de dedicar l'equivalent a tres anys de sou. Actualment necessites el sou brut de vuit anys. Per tant, tot això també afecta la qualitat de l'habitatge. Els municipis de determinades províncies, com ara Barcelona, Madrid, Balears, Màlaga o Las Palmas, tot i dedicar-hi un 40 % del sou. Amb aquests diners, una família només pot trobar habitatges d'entre 30 i 50 metres quadrats. I tot això, evidentment, també impacta directament en els joves. Fa quinze anys la taxa d'emancipació juvenil a Espanya era del 26 %. Avui són menys del 15 %. Els joves menors de 34 anys que viuen fora de la seva llar familiar, la pitjor dada de tota la sèrie històrica des de que es pren nota d'aquest registre. Algú podria dir que això deu passar en tots els països. Doncs mirem-ho. A quina edat deixen els joves el domicili familiar d'altres països? Doncs a Finlàndia amb 21 anys; a Dinamarca amb 22; a França amb 24; a Alemanya amb 24; a Espanya amb 30 anys.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las políticas que pretende implementar el Gobierno...
«Por otro lado, no se puede ayudar a transformar el sector turístico legislando y planificando a centenares de kilómetros. No se puede. Nada tiene que ver la realidad de Madrid con la de Barcelona o con la de las Islas Baleares, o Canarias con la Costa Brava, la Costa Daurada o las Tierras del Ebro. Nada tienen que ver, nada de nada. Además, el Estatuto de Cataluña establece que muchas de las cuestiones que se plantean en esta moción son competencia exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Es por ello que no es asumible que el Gobierno del Estado pretenda centralizar las decisiones, teledirigir la asignación de recursos y ocupar nuestras competencias. No funcionará, como no funciona la gestión de cercanías, como no funciona la gestión del sistema aeroportuario o como no funcionan los fondos europeos Next Generation, que se gestionan también en Madrid. No funcionará, porque unos en la oposición o una parte del mismo Gobierno criminalizan al sector por pretender sacar algún resultado político migrado, como se ha dicho de paso, como se ha demostrado últimamente, y porque los otros, al otro lado del Gobierno, intentan centralizarlo todo y pierden así la oportunidad de dejar actuar según las necesidades de cada destino. Es por ello que le repito que así no funcionará. Muchísimas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las políticas que pretende implementar el Gobierno...
«Per altra banda, no es pot ajudar a transformar el sector polític pel sector turístic legislant i planificant des de centenars de quilòmetres. No es pot. La realitat de Madrid no té res a veure amb la de Barcelona, ni la de les illes Balears o de les illes Canàries té a veure amb la Costa Brava, la Costa Daurada o les Terres de l'Ebre. No tenen res a veure, res de res. I, a més a més, l'Estatut de Catalunya estableix que moltes de les qüestions que es plantegen en aquesta moció són competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Per això no és assumible que, des del Govern de l'Estat, es pretengui centralitzar les decisions, teledirigir l'assignació de recursos i ocupar les nostres competències. No funcionarà. No funcionarà com no funciona la gestió de Rodalies, com no funciona la gestió del sistema aeroportuari, com no funcionen els fons europeus Next Generation, que també es gestionen des de Madrid. No funcionarà, perquè uns, des de l'oposició o des d'una part del mateix Govern, criminalitzen el sector per pretendre treure'n algun resultat polític migrat, tot sigui dit de passada, com s'ha demostrat darrerament, i perquè els altres, des de l'altra part del Govern, intenten centralitzar-ho tot, perdent l'oportunitat de deixar actuar segons les necessitats de cada destinació. Per això els hi repeteixo: així no funcionarà. Moltíssimes gràcies.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Por qué no han adoptado las medidas necesarias, dentro de su ámbito competencial, ante los casos de...
«Senyor Bolaños, no siguin imprudents res alimenta més l'extrema dreta que l'abandonament de funcions que vostès estan fent. Facin la feina perquè s'apliqui allò que aquesta Cambra va aprovar: castigar amb pena de presó a partir del quart robatori lleu, perquè com diu el saber popular català, 'qui la fa, la paga', i qui és multireincident no pot quedar impune continuant la seva activitat delictiva. Què faran vostès, senyor ministre? Res, com fins ara? Nosaltres, sense cap mena de dubte, des de Junts per Catalunya, estarem al costat de la gent. Gracias, presidenta. Señor ministro, escuche, escuche a la gente de Cataluña, a sus alcaldes, a los ciudadanos de a pie. Quizás usted no se ha dado cuenta, y lo puedo entender, pero desde Junts le podemos asegurar que en muchos pueblos y ciudades de Cataluña existe una sensación de enorme inseguridad. Fíjese, el año pasado, en Barcelona, 284 multirreincidentes acumularon 5600 hechos delictivos y en este año, solo en los primeros seis meses, 264 ya acumulan 4065. La gente está completamente harta. Y están hartos porque ven que los delincuentes disfrutan de una total impunidad. De hecho, el barómetro de la ciudad de Barcelona, pero también los de L'Hospitalet de Llobregat, del Prat de Llobregat, de Manresa y de muchas otras ciudades del país sitúan, con mucha diferencia, la inseguridad como una de las principales preocupaciones de sus ciudadanos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Por qué no han adoptado las medidas necesarias, dentro de su ámbito competencial, ante los casos de...
«Gràcies, presidenta. Senyor ministre, escolti, escolti la gent de Catalunya, escolti els seus alcaldes, escolti els ciutadans de peu. Vostè potser no ho ha notat, i ho puc entendre, però des de Junts li podem assegurar que en molts pobles i ciutats de Catalunya hi ha una sensació d'enorme inseguretat. Fixi's: l'any passat, a Barcelona 284 multireincidents van acumular 5600 fets delictius, i aquest any, només amb els sis primers mesos, 269 ja n'acumulen 4065. La gent n'estan absolutament farts, i n'estan farts perquè veuen que els delinqüents gaudeixen de total impunitat, De fet, el baròmetre de la ciutat de Barcelona, però també els de L'Hospitalet de Llobregat, el del Prat de Llobregat, el de Manresa i el de moltes altres ciutats del país, situen amb molta diferència la inseguretat com a principal preocupació dels ciutadans. Però, a més a més, la inacció del seu govern, fa que els cossos policials es desmotivin, i que els ajuntaments, com deia abans, se sentin absolutament desemparats, i això encara és més greu quan tots sabem que aquesta Cambra, com feia referència vostè, ja va introduir els canvis en el Codi penal per resoldre aquesta problemàtica. Però la manca de recursos que el Govern de l'Estat hi ha destinat i l'escandalosa situació de saturació del sistema judicial ha fet que no només no s'hagi produït cap millora, sinó que la situació hagi empitjorat significativament.»