Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
94 declaraciones · página 1 de 4
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
Hem visitat a @Aprodisca a Montblanc, entitat que treballa des de fa més de 40 anys per a la inclusió i una societat amb més oportunitats per a tothom. Gràcies per la vostra feina diària i el vostre compromís!Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
Ni amb deu anys més de males dades, els socialistes i els seus socis d’ERCPODEMOS i els Comuns acceptarien que les seves polítiques agreugen el problema en lloc de solucionar-lo.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
Retre comptes és fonamental en política. Per això els diputats i senadors de @JuntsXCat hem fet balanç avui de la feina feta els úlltims tres anys a Madrid. Hi hem demostrat que, quan Junts té força, Catalunya hi guanya! junts.cat/actualitat/nog…Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
Aquesta és la foto d’una derrota. La foto d’una OPA hostil. A les cares hi trobareu qui ha guanyat i qui ha perdut. Qui ha fet l’OPA i qui l’ha patida. 90 anys d’història s’esmicolen darrere aquest acte d’ERCPODEMOS.Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
Un plaer assistir al dinar d’aniversari dels 50 anys de l’associació de dones La Bella Llar de Riudoms. Per molts anys!Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
A la Riera de Gaià, la SAREB desnonarà demà diverses famílies que fa anys que paguen rigorosament el lloguer de casa seva. El govern va dir que el reial decret aturava els desnonaments, però no només no els atura, sinó que és el mateix PSOE qui desnona com un fons voltor.Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteReal Decreto-ley 24/2026, de 29 de septiembre, por el que se establecen medidas relacionadas con el plan...
«Un govern que s'omple la boca de normalitzar Catalunya mentre executa any rere any la meitat dels pressupostos a casa nostra i el doble a Madrid. Un govern amb uns serveis públics absolutament indignes pel que paguem, amb impostos, amb llistes d'espera inadmissibles, amb ciutadans que moren esperant el pagament de la dependència, amb trens que cremen a la via o descarrila, provocant desenes de morts amb apagades elèctriques com si visquéssim al tercer món. Un govern incapaç de defensar les fronteres d'Europa, un govern on el PSOE, Esquerra, Comuns i la resta de socis apliquen polítiques d'extrema esquerra regularitzant més d'un milió d'immigrants per la porta del darrere i provocant un efecte crida sense precedents. Però, això sí, un govern que ofega la classe mitjana i treballadora recaptant un 70 % més ara en impostos que quan vostès van arribar fa només 8 anys. Un govern que ha destrossat el mercat de l'habitatge convertintlo en el principal problema de la gent; un govern sense ànima que va retardar anys l'aprovació de la nostra llei i que nega ara la prestació per cura a les famílies amb fills dependents; un govern corrupte fins al moll de l'os, amb desenes d'imputats i alts càrrecs a la presó; un govern que s'atreveix a acusar falsament als altres partits d'estar al servei de segons quins interessos, mentre vostès en realitat són els veritables fons voltor. Diuen: 'Si hay un inquilino que no paga, se le desahucia'. Un govern sense cap mena d'escrúpols a l'hora d'abusar d'aquesta institució, del Congrés i del mandat popular que la va configurar, vetant directament les nostres propostes, sense ni tan sols admetre a tràmit, bloquejant les nostres lleis com la de la lluita contra les ocupacions o la de la reforma integral dels autònoms, sense cap mena d'explicació. O ara mateix, utilitzant la Diputació Permanent per alterar la composició de l'hemicicle i aprovar allò que el plenari ja havia refusat. O, escolta'm bé, alterant la composició de l'hemicicle a la força. I vostès són conscients del que això representa? Vostès són conscients del dany permanent que causaran en aquesta institució de l'autopista que deixen oberta a l'extrema dreta pels pròxims temps? Perquè per aturar PP i VOX cal fer bones polítiques i, sobretot, cal deixar de fer el ridícul amb fronts de fireta que només s'uneixen, això sí, per anar contra Catalunya, contra la classe mitjana i treballadora i evitant els canvis que la gent necessita, com ara la transferència de les competències d'immigració. I per tot això, vostès són uns absoluts irresponsables.»
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
@linarestc Doncs ja és ben trist: de res serveix guanyar les eleccions si després resulta que, en 8 anys, no heu aconseguit aprovar ni una sola llei pròpia. Ni una. Cap. Zero. 0.Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Ara, amb tot això, torna a sortir i aquí tornin a explicar de les bondats de la política econòmica, del govern i dels ciutadans i digueslos mirant a càmera perquè els vegin com si se'ls mirés a la cara. Digueulos que viuen millor ara, avui que fa uns anys. Moltes gràcies. Y ahora, con toda esta realidad y con todos estos datos -no son opiniones, son datos-, vuelve usted a salir aquí y vuelve a hablarnos de los ciudadanos y de las bondades de la política económica del Gobierno, pero dígales, como si los mirase a la cara, que hoy viven mejor que hace muchos años. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I si resulta que amb l'esforç de tota una vida has pogut estalviar una mica per comprar alguna cosa, quan et moris, l'Administració tornarà a guanyar diners amb l'impost de successions. Un impost claríssimament injust perquè recau sobre una propietat de les famílies que ja han pagat tots els seus impostos en el flux econòmic que has cobrat. Una nòmina que t'ha permès estalviar. Evidentment has pagat l'IRPF i a sobre la nòmina que amb el que et queda després d'anys d'estalvi pots comprar alguna cosa. Has pagat l'impost de transmissions patrimonials que has fet? Obres de manteniment expectativa Has pagat la taxa municipal? Has pagat l'impost de construccions i instal·lacions que s'han fet obres al carrer? Davant d'aquesta propietat has pagat contribucions especials que has mantingut la propietat durant els anys. Has pagat IBI cada any i així cada any. Pagar, pagar, pagar i pagar successivament a l'Administració. I el dia que et mores tornes a pagar com si res, l'impost de successions. Alguns diran 'home, amb el que es guanyen els hereus ja ho poden pagar això'. Doncs no. Ja no es tracta només de la injustícia que representa que vostès es quedin part dels diners, de l'esforç dels pares que han anat estalviant i que deixen els fills després de tot aquest esforç durant tota la seva vida. Realment molta gent ni tan sols poden fer front al que puja l'impost. L'any passat 55 000 ciutadans van haver de renunciar a l'herència dels seus pares perquè no podien fer front a aquest impost. Van haver de renunciar a allò que els havien deixat els seus pares, molt sovint, fruit de l'esforç de l'estalvi, de no anar de vacances, de no gastar més del necessàriament imprescindible per poder deixar alguna cosa als seus fills. Vostès entren fins a la cuina i es queden una part d'això. I ara, amb tota aquesta realitat, amb totes aquestes dades, no opinions i dades.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I és evident, senyor ministre, que fent això és lògic que tothom estigui cansat. Però m'atreviria a dir una cosa, no només cansat, la gent estan farts i estan cremats. I això marca, sense cap mena de dubte, un canvi de rasant. I tenen tota la raó per estar així. I evidentment que tenen tota la raó. Perquè vostès tenen la classe mitjana i treballadora, i especialment la de Catalunya. Absolutament al límit. De fet, vostès fins i tot s'atreveixen a fer negoci amb el patiment i els dolors de les famílies quan algú es mor. Vostès fan pagar a les famílies pels serveis funeraris l'IVA més alt que es paga per aquests serveis a tota Europa. Quan algú ha d'anar a una residència o ha de contractar una atenció residencial, vostès no permeten que aquesta família s'apliqui l'IVA superreduït. Si se't mor la parella, hi tens una pensió de viudetat. Vostès fan tributar aquesta pensió com a rendiments del treball? Si tens un fill amb una gran dependència i l'has de cuidar més enllà dels 26 anys i necessites com a pare ser al seu costat perquè necessita el teu cuidado, resulta que vostès han vetat que puguin tindre la prestació econòmica que li permeti a aquesta família seguir estant al costat d'aquest fill seu. I ho han vetat amb tota la cara i sense cap mena de sensibilitat. Si un banc d'aliments ha de comprar productes per ajudar a les persones vulnerables, malgrat que aquest hemicicle va aprovar que no s'apliqués, vostès segueixen aplicant l'IVA quan compren aquests productes per ajudar als vulnerables.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Gràcies, president. Senyor ministre, l'he escoltat atentament i és evident que vostè o no ha entès res del que jo li he explicat o senzillament no m'ha volgut entendre perquè novament grans xifres, grans proclames, grans titulars. Tot això acompanyat dels aplaudiments dels seus diputats per posar força llacets a la cosa. I evidentment, que no falti la dosi del seu govern de presumir de tindre cada dia més misèria i haver de subsidiar cada vegada més famílies a tot l'Estat. Per tant, en definitiva, la típica propaganda socialista a la qual estem acostumats des de fa des de fa anys. En un context amb una inflació descontrolada, amb el deute públic més gran de la història, amb un sistema de pensions més endeutat que mai i per tant, més insostenible que mai, amb una indústria perdent competitivitat a marxes forçades, amb uns autònoms ofegats a impostos, amb una infraestructura elèctrica col·lapsada, amb uns serveis públics tercermundistes, amb unes llistes d'espera inassolibles, amb trens que no funcionen, amb sous estancats, amb un atur juvenil desbocat, amb la taxa d'emancipació juvenil més baixa que mai, amb joves que després d'estudiar tota la vida, resulta que tenen una nòmina que no els permet arribar a cap lloc en parelles obligades a ajornar tindre fills perquè no es poden permetre econòmicament aquesta nova etapa de la seva vida. En polítiques d'habitatge que han estat un absolut fracàs, amb un índex de pobresa altíssim i amb xifres rècord de persones subsidiàries. Fa un moment vostè presumia amb metges, amb mestres, amb pagesos, amb pescadors, amb usuaris del transport públic i molts altres col·lectius manifestantse al carrer en contra de les seves polítiques dels governs socialistes. I amb tot això, vostè torna a sortir aquí i ens nega la realitat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Però encara hi ha una dada més. Sap qui s'ha vist extraordinàriament beneficiat i que sí que li han crescut extraordinàriament els seus ingressos. Sap qui és vostè? Hisenda, l'Estat. Miri, si no, les dades de la mateixa Agència Tributària. L'any 2018 vostès van ingressar 208 000 milions d'euros en impostos només set anys després. Van ser 325 000 milions d'euros, més de 16 000 milions d'euros més d'ingressos, un increment de prop del 56 % en els impostos que vostès recapten durant anys. A més a més, vostès han construït un debat polític al voltant d'una falsa dicotomia, com si només existissin els rics i les persones vulnerables, com si no hi hagués ningú al mig d'aquestes dues circumstàncies. Però és precisament la gent del mig, la classe mitjana i treballadora, qui acaba suportant tot el pes de l'estat del benestar. Els que tenen prou ingressos per pagar molts impostos, però massa ingressos per rebre cap mena d'ajuda. La classe mitjana i treballadora són els que vostès estan sagnant constantment i a canvi de res ho fan a canvi de res. Ni ajudes, ni tan sols bons serveis públics, ni tan sols bones perspectives de futur, ni reconeixement del seu esforç. Res, tot el contrari. Només ofegats a impostos i molt sovint assenyalats i criminalitzats per vostès pel sol fet de tindre una nòmina o per tindre qualsevol cosa en propietat. Treballadors, autònoms, petits empresaris, famílies que lluiten per tirar endavant, joves amb estudis que volen prosperar, gent que no demana que l'Estat li resolgui directament la vida, gent que només vol obrirse camí amb el seu esforç i que ningú, com està fent actualment l'Estat li compliqui la vida. Tots ells del primer a l'últim, castigats, sagnats i assenyalats per l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I aquí apareix el segon gran problema que vostès amaguen i fan veure que no existeix: el cost de la vida. Els preus han augmentat un 22 % des que vostès són al Govern només aquest mes de setembre. Tenen una inflació del 4,9 %, pràcticament el doble que el mateix mes de setembre que l'any passat. Anar a comprar a les botigues ara és molt més car. Omplir el carro del supermercat és molt més car. Pagar la llum és molt més car. Omplir el dipòsit de gasolina és molt més car. Pagar el lloguer és molt més car. Vestir els fills és molt més car. Tot s'ha encarit, i molt en aquests últims anys. Això si, vostè insisteix en el contrari. 'Es evidente que estamos mejor que hace ocho años'. Vostè potser sí, senyor ministre. No en tinc cap mena de dubte, segur. Però la pregunta no és com està vostè, la pregunta és com estan les famílies i les dades no encaixen amb el seu relat. Però no ens desviem. Tornem als números dels gairebé 10 000 euros d'augment d'ingressos de la família dels darrers anys. Després de pagar IRPF i cotitzacions, n'hi queden 6900. Ara hi apliquem l'increment anual del cost de la vida. Dades reals1: 2200 euros més a l'any en alimentació, 2000 euros més en lloguer, 1000 euros més en electricitat i transport i aigua, 600 eurps més en roba i manteniment de la llar i 1800 euros més en les altres despeses familiars en total mantenir el mateix nivell de vida de les famílies avui respecte al 2018. En aquesta, concretament, li costa 7600 euros més a lany, després dhaver augmentat el salari gràcies al seu esforç, 10 000 euros. Resulta que aquesta família es queda en números vermells i té menys poder adquisitiu avui que quan vostès van arribar al Govern. I això sense tenir en compte el tsunami inflacionari que fa temps que els advertim i que a dia d'avui ja tenim a sobre. Per tot això, la gent està cansada, senyor ministre, i té motius per estar. I tant, perquè vostès els expliquen cada setmana el contrari d'allò que viuen, d'allò que noten a casa seva. Vostès els expliquen que tot va extraordinàriament bé, però després obren l'aplicació del banc i la realitat és una altra molt diferent. Cada vegada són més difícils d'assumir els costos familiars.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Primer impostos i cotitzacions. Vostès no han volgut ajustar l'IRPF a la inflació. No ho han volgut fer. S'hi han negat des del primer dia i de manera contundent quan li hem demanat reiteradament des d'aquest hemicicle. S'hi han negat des del primer dia. I no només això. A més a més, han aprofitat per augmentar les cotitzacions dels treballadors. I quin és el resultat de tot això? Doncs que aquesta família tipus a dia d'avui paga 3000 euros més avui que l'any 2018. Quan vostès van arribar al Govern, vol que ho traduïm perquè això tothom ho entengui? Vostès es queden literalment 3000 euros de l'augment de sou que han aconseguit aquesta família al llarg dels anys. És a dir, una part molt important del que guanya de més aquesta família no arriba a casa seva. Se la queda l'Estat i els hi passa a ells amb aquesta família tipus. I els hi passa a totes les famílies, a totes, però encara no hem acabat perquè la gent no viu de menjar directament els euros que se'ls ingressen a través de la nòmina. La gent ha de comprar, ha de pagar factures, ha de viure.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I tornem al que vostè deia los 'salarios reales han crecido por encima de la inflación. Es evidente que estamos mejor que hace ocho años'. Comprovemho. Parlem de la classe mitjana i treballadora del país, la gent que treballa, la gent que cobra una nòmina i la gent que paga i molts impostos. Parlem de la classe mitjana i treballadora. Per cert, que són els grans castigats per les seves polítiques els que cada vegada arriben més justos a final de mes i alhora no tenen dret a cap ajuda perquè, segons vostès, consideren que guanyen massa. Vostè diu que ara viuen millor que mai. Nosaltres li diem exactament el contrari. Estan més ofegats que mai i anem a les dades. Què ha passat entre el 2018 i avui? Entre que vostès van arribar al Govern i avui seguim els diners d'una família tipus dos adults i dos fills, amb dos salaris i situats aquests salaris en la mitjana salarial del país. Ni més ni menys. L'any 2018, el salari mitjà era de 22 151 euros bruts anuals. Actualment és de 27 133 euros anuals. Això vol dir que aquesta família ingressa 9963 euros bruts més ara que el 2018, gairebé 10 000 euros més. Dit així, no sona malament. 10 000 euros més a l'any. No està pas malament. De fet, fins i tot sembla una bona notícia. Els salaris han pujat. Però aquí és on vostès fan trampes. On vostès gasten una quantitat ingent d'energia, de diner públic en propaganda d'esforços per fabricar grans titulars. Al voltant d'això, però, no expliquen tota la veritat. Diuen que els salaris han augmentat un 22,5 % i que, per tant, ara es viu molt millor que abans. Doncs no, no és veritat. No es diu ara millor que abans. I el que és pitjor, vostè sap perfectament que ara no es viu millor que abans. És així perquè en un costat de la balança familiar hi ha els ingressos que hem vist ara. És evident. I és cert. I si creixen millor per a aquesta família? Però això és una balança i a l'altre costat hi ha les despeses. I aquí és on es desmunta el relat de vostès. Vol que fem el compte d'aquesta família fins al final? Vol veure què passa a la pràctica amb aquests 10 000 euros de més que ha ingressat aquesta família? Descomptem el que paga ara i ho comparem amb el que pagava quan vostès van arribar al Govern fa anys.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Moltes gràcies, presidenta. Fa temps que des de Junts per Catalunya els advertim que la classe mitjana i treballadora del nostre país es troba cada vegada més ofegada. Paga més impostos que mai, suporta un cost de vida inassolible, rep uns serveis públics precaris i veu com se li tanquen les portes per progressar. Hem arribat a un punt en què les famílies pateixen per tot, fins i tot per coses tan bàsiques com tenir un sostre, menjar o poder portar en condicions els seus fills a l'escola. Però no hem arribat aquí per casualitat. Les polítiques dels darrers anys tenen conseqüències i els qui les han impulsat són responsables. Unes polítiques basades en grans titulars en lloc de la realitat. Unes polítiques que tenen uns clars responsables els diferents governs socialistes i els socis que els han donat suport. I avui vostès, senyors de Podemos, venen aquí com si acabessin d'arribar, com si això no anés amb vostès. Com si el seu pas pel Consell de Ministres s'hagués d'esborrar de la memòria de tothom. Doncs no. Jugar amb l'angoixa de la gent quan vostès són part dels culpables d'aquesta angoixa és una forma miserable de fer política. Vostès van formar part del govern de l'Estat durant 4 anys. Tenien ministres, tenien responsabilitats i capacitat de decisió en aquells governs i gestionaven pressupostos amb moltíssims recursos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Moltes gràcies, presidenta. Quin és el cicle normal d'un pressupost? El Govern elabora el projecte. El Congrés, el debat, l'esmena i el vota, el Govern l'executa. Durant l'any, el 31 de desembre es tanca l'exercici. La Intervenció General elabora el compte general. El Tribunal de Comptes fiscalitza i, finalment, les Corts el voten per tancar el cicle pressupostari. Això és el que hauria de passar en qualsevol democràcia parlamentària normal. I està passant aquí. Doncs no. Els últims pressupostos es van aprovar el novembre del 2022, fa gairebé quatre anys, tota una legislatura sense uns nous pressupostos. Quatre anys governant amb uns comptes pensats per a una realitat política, social i econòmica que ja no existeix a dia d'avui. I no és només que el Govern no hagi aconseguit aprovar uns pressupostos en tota la legislatura. És que fa gairebé quatre anys que ni tan sols presenta davant aquesta cambra un projecte de pressupostos perquè els puguem debatre. Però encara n'hi ha més. Quan ha arribat aquí l'informe del Tribunal de Comptes ens trobem que vostès, per quadrar els números, van imputar les pensions del mes de desembre d'aquell any al pressupost següent o que van sobrevalorar els resultats en 4000 milions d'euros, o que van deixar de reconèixer les obligacions per més de 5000 milions d'euros, o que van inflar els drets sobre deutors per valor de 13 900 milions d'euros. Tot això per quadrar els números. I si a més a més, considerem que aquests comptes són els d'uns pressupostos que van executar la meitat del que tocava a Catalunya i el doble del que tocava a Madrid, comprendran que no els blanquegem votant a favor. Però a més a més, aquests quatre anys sense pressupostos han impedit reduir l'ofec fiscal que pateixen els ciutadans, deixar més recursos a les famílies i impulsar polítiques d'habitatge efectives. Quatre anys sense uns pressupostos que garanteixin una sanitat adequada, un ensenyament de qualitat o un transport públic eficient. Quatre anys sense pressupostos que generin oportunitats per als ciutadans en lloc de subsidis que premiïn la cultura de l'esforç, en lloc de castigarla, que estimulin l'emprenedoria dels autònoms en lloc d'ofegarlos, que reconeguin el paper dels petits propietaris d'habitatges, en lloc de criminalitzarlos perquè l'economia real no és l'economia de les seves rodes de premsa. L'economia real és el que queda al compte corrent d'una família després de pagar l'hipoteca o de pagar el lloguer, el que li queda un autònom després de pagar les factures, les quotes i els impostos. És la capacitat d'una parella jove per poderse emancipar o la capacitat d'uns pares per poder ajudar els seus fills. És la tranquil·litat d'una persona gran que necessita ser atesa pel sistema sanitari. Aquesta és l'economia que importa i no la de grans titulars de la que vostès presumeixen. I tot això, tot en el seu conjunt, acredita amb tota contundència la incapacitat del Govern i la dels seus socis. Però, això sí, després tot seran lamentacions entre les seves files. De fet, ahir ja en vam sentir per part dels seus socis. Perquè ara tot és escandalitzarse pel creixement de l'extrema dreta i fan bé de preocuparse. De fet, nosaltres fa temps que hi estem lluitant i que hi estem preocupats perquè el creixement dels extrems ha de ser la preocupació per qualsevol que tingui clar que fora dels valors democràtics només hi ha autoritarisme i barbàrie.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però això no s'acaba aquí. Entrem més al detall. Anem més a veure a fons la magnitud de la seva tragèdia. Catalunya representa el 19 % de la població, però només rep el 8,6 % dels pressupostos de l'Estat, li sembla normal aquesta proporció, senyor ministre? Els diputats, els 19 diputats del PSC també els sembla normal? Perquè no els hem sentit dir res aquests últims dies d'aquesta manifesta injustícia. Els catalans som els segons a pagar impostos, però som els penúltims a l'hora de rebre els diners. De la segona posició a pagar a la divuitena posició a l'hora de rebre els diners a través dels Pressupostos Generals de l'Estat. Això també li sembla normal a aquesta relació? I els diputats del PSC també els hi sembla correcte i normal que pel seu país els toqui només aquestes xifres? I ja que parlem de xifres, miremnos les xifres per habitant. Els catalans rebem 162 per habitant. Els madrilenys, 452. Els aragonesos, 525. Els murcians, 590. I això, senyors 19 diputats del PSC, també els hi sembla normal o pensen, com el president Illa, que la feina de defensar Catalunya l'hem de fer nosaltres? Perquè vostès només venen a seure aquí i no a crear cap problema als que els governen. Els catalans, en només tres anys, hem rebut 7500 milions d'euros menys que els madrilenys, 7500 milions d'euros menys en només tres anys. Amb aquests diners es poden construir 60 000 habitatges de lloguer assequible. Senyora diputada, amb 350 milions d'euros, que vostè es queixa, no se'n construeixen 30 000. Faci números. Es poden contractar 10 000 metges durant 10 anys. Es poden contractar 20 000 infermeres durant 10 anys. Es poden construir 20 residències de gent gran o 250 centres d'assistència primària o 150 instituts. O, amb una petita part d'aquesta xifra, es podrien climatitzar totes les escoles i instituts de Catalunya. Amb aquests 7500 milions d'euros, que en només tres anys s'han donat de més a Madrid que a Catalunya, es podria haver renovat tota la xarxa de Rodalies de Catalunya. I això només amb la diferència de 3 anys. Imagini's des del 2018 el que representaria el que vostès han perpetrat contra Catalunya. S'imaginen la magnitud de la tragèdia després d'anys i anys d'aquest espoli?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Després entrarem en les dades, però primer deixi'm seguir aquest raonament perquè ara és inevitable preguntarse per què ara sí que les han publicat. Per què precisament en aquest moment vostès fan públiques les dades d'execució pressupostària que durant més d'un any i mig s'han negat a publicar? I la resposta és fàcil. L'únic que ha canviat és que ara, en aquest moment, vostès ja tenen aprovats els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Allò que necessitaven, que eren els vots d'Esquerra Republicana per aprovar els pressupostos, ja els tenen i, per tant, ja es poden fer públiques les dades de la seva estafa, la del seu Govern a Catalunya. Aquest cop els vots d'Esquerra Republicana no han estat a canvi de res. Aquest cop no, han estat a canvi d'augmentar la xifra del que l'Estat no paga a Catalunya fins a límits que mai havíem vist fins ara. Estic exagerant? Mirem les dades. De cada 100 pressupostats a Catalunya per aquest 2025 només n'han arribat 58. La meitat. Vostè, senyor ministre, em dirà que això és casualitat i que un mal any el pot tindre absolutament tothom. Segur? Vostès, els socialistes i els seus socis, governen des del 2018, vegem quina part dels pressupostos de Catalunya han executat aquests anys: de 2018, un 57 %; de 2019, un 62 %; de 2020, un 72 %; de 2021, un 36 %; de 2022, un 43 %; de 2023, un 45 %; de 2024, un 62 %; i de 2025, un 58 %. Sempre, absolutament sempre, l'execució de Catalunya en xifres vergonyants i sempre, absolutament sempre, l'execució a Madrid amb xifres sobredimensionades. De mitjana, un 54 % d'execució a Catalunya des que vostès governen, la meitat del previst. De mitjana, un 170 % d'execució a Madrid, el triple que a Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyor ministre, vostè ja torna a ser avui aquí amb la mateixa proposta que va perdre fa una setmana, que ja era igual que la que el Govern va perdre fa un any i que ja era igual que la que el Govern va perdre fa dos anys. Proposar el mateix per obtenir el mateix. Vostès en realitat el que passa és que no volen tindre pressupostos. Si no, no s'explica el que fan i no s'explica el que passa. Vostès han estat un any i mig negantse a publicar les dades d'execució territorialitzades dels seus pressupostos. Fins i tot en contra d'allò que els hi ordenava el seu Consejo de Transparencia y Buen Gobierno. Incomplint la llei que els obligava a publicar aquestes dades cada sis mesos. Per tant, era inevitable preguntarse què devien contenir aquelles dades per preferir saltarse la llei i els requeriments d'organismes oficials en lloc de publicarles. Era inevitable pensar que la magnitud de la tragèdia de l'execució territorial del pressupost havia de ser prou gran per a escollir, no publicar les dades i quedar com un govern opac i, a més a més, contrari a la llei. Però ara sí, ara sobtadament, les han publicat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, vostès porten a convalidació un nou reial decret, en aquest cas relacionat amb Radiotelevisió Espanyola, que pateix exactament dels mateixos vicis que típicament pateix les iniciatives del Govern. L'han escrit pensant que tenen una majoria absoluta en aquest hemicicle que en realitat no tenen. L'han escrit pensant en Madrid i, per tant, girant l'esquena a Catalunya. I l'han escrit pensant que s'aprovarà segur i no serà així i serà la segona vegada que li passa, senyor ministre, que no se'n surt d'aprovar les seves iniciatives, perquè és evident que Radiotelevisió Espanyola pateix econòmicament les conseqüències de no poderse deduir els impostos que paga al portar a terme la seva activitat ordinària i que, per tant, a la pràctica és evident que això no deixa de ser un sobrecost afegit a l'activitat diària de Radiotelevisió Espanyola. Però també és evident que aquest mateix problema el pateixen TV3 i Catalunya Ràdio i que, per tant, a nosaltres el que ens importa és aplicar una solució que també -que- també resulti d'utilitat al conjunt de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Perquè aquest reial decret llei no estableix un mecanisme general de protecció dels serveis públics audiovisuals, sinó que pretén crear una cobertura específica i exclusiva per Ràdio i Televisió Espanyola. Molt bé. I TV3? I Catalunya Ràdio? I les televisions locals catalanes que pateixen exactament el mateix problema que està patint Radiotelevisió Espanyola amb els temes fiscals? Sense anar més lluny, Hisenda ha realitzat en els darrers anys tres grans ofensives fiscals contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, inspeccions que poden acabar sumant una devolució de més de 360 milions d'euros, inspeccions amb el risc evident de generar a la corporació una intencionada asfíxia financera. Però atenció! Ara que resulta que la compensació de l'IVA amenaça Radiotelevisió Espanyola, hem d'aprovar un reial decret llei a correcuita i només per Ràdio i Televisió Espanyola. I, en canvi, quan l'amenaça és per TV3 i Catalunya Ràdio, llavors no cal fer res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però encara hi ha més preguntes. Ha publicat vostè l'execució pressupostària territorial com li obliga la llei? No, des de fa molts anys. Ha publicat vostè les balances fiscals? No. Creu que podrà aprovar uns nous pressupostos gràcies a aquesta proposta d'avui? És evident que no, perquè si fan el mateix obtindran el mateix. A aquestes alçades vostès ja no enganyen a ningú, senyor ministre. Estem davant d'una operació de màrqueting per amagar les seves febleses, una operació de màrqueting pur i dur per amagar les seves febleses, que és que no tenen majoria parlamentària, que no poden aprovar pressupostos i que estan cada dia més envoltats per la corrupció. I com li deia, vostès ja no poden enganyar a ningú. Poden fer el teatre que vulguin, eh? Poden tornar a portar la setmana que ve a aprovació quan aquesta no prosperi i, de fet, poden portar els pressupostos en contra de la voluntat d'aquest hemicicle. Ho poden fer, però això no serà res més que teatre, perquè tothom sap que no tindran pressupostos. I vostè també ho sap. Per tant, deixin d'enganyar la gent.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Mirem dades. Avui vostès venen aquí amb una proposta de quedarse el Govern de l'Estat el 95 euros de cada 100 que Europa ha autoritzat en forma de dèficit, 95 euros de cada 100, que vol dir que es volen quedar 32 000 milions d'euros dels 33 600 autoritzats per Europa. I a la pràctica, què vol dir això per Catalunya i pels catalans? Doncs que pagarem el 21 % d'aquests dèficit amb els nostres impostos, és a dir, 7064 milions d'euros, però a la vegada només rebrem 325 milions d'euros com a dèficit autoritzat. És a dir, de cada 100 euros que es repartiran vostès pretenen donarne només un -un- a Catalunya. Això sí, quan hem de pagar, de cada 100 euros, els catalans n'hem de pagar 21. Per tant, el que vostès proposen avui és evident que és una estafa per Catalunya i que vostès no poden comptar amb els set vots de Junts per Catalunya per aprovarho. Des de Junts per Catalunya, hem proposat que el dèficit autoritzat per les comunitats autònomes sigui del 0,6 per cent. Això representa multiplicar per sis els recursos que vostès pretenen assignarnos. Però en lloc d'això, i malgrat saber que necessiten els nostres set vots per poder aprovar -no aquest punt d'avui- per poder aprovar els pressupostos, avui venen aquí i fan aquesta proposta. És diferent de la de l'any passat, senyor ministre, aquesta proposta? No. És diferent de la de fa dos anys i que tampoc va prosperar? No. És diferent de la de fa tres anys i que tampoc va prosperar? No. És exactament la mateixa. La seva proposta ha incorporat el que va aprovar el Parlament de Catalunya amb els vots del PSC? No, no ho ha incorporat. Han incorporat alguna de les demandes que li van fer des de Junts per Catalunya als anys anteriors, quan li votàvem en contra de la proposta? No, no l'ha incorporat. Hi ha més recursos econòmics per als catalans, de veritat? No. Hi ha més recursos per millorar rodalies de veritat? No. Es podrà fer més habitatge públic? No. Es podran reduir els impostos que paguem els ciutadans? No. Doncs llavors, senyor ministre, per què presenta el mateix que ja va fracassar en els anys anteriors?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Moltes gràcies, presidenta. Podria fer una intervenció explicant que part dels esdeveniments declarats d'excepcional interès públic són recollits a partir de propostes que en el seu moment havia fet Junts per Catalunya, però més enllà de dir això, el contingut del Reial decret llei no té gaire més valor afegit. Però sí que voldríem entrar i aprofitar aquesta ocasió per posar en valor l'acció legislativa del Grup Parlamentari de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya, defensant durant anys la necessitat d'aprovar una llei de mecenatge catalana. Bàsicament perquè, això sí que representa un potent impacte en l'impuls de les activitats d'especial interès públic. Una llei, la que proposa Junts, que, reconeix, facilita i incentiva la implicació privada en projectes d'interès general. Una llei del tot necessària perquè fa massa anys que el sector cultural, social, científic, esportiu i associatiu reclama una llei d'aquestes característiques. Una llei, però, que a dia d'avui, no és una realitat. No ha estat possible aprovarla i una llei que no és realitat perquè va ser aturada pel Govern d'Esquerra Republicana amb l'inestimable suport dels socialistes i els comuns. Una llei que és una necessitat de país i una llei que cada dia que passa sense la seva aprovació dificulta el normal desenvolupament dels projectes d'interès general.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la valoración que hace el Vicepresidente Primero del...
«Moltes gràcies, president. Vostès poden mirars'ho per on vulguin, poden intentar explicarho com vulguin, poden intentar dissimularho com vulguin, però facin el que facin, tothom sap -i vostès també- que aquest govern s'ha quedat sense capacitat de fer res. Aquest govern ha estat incapaç d'aprovar uns pressupostos en els últims tres anys. És incapaç d'aglutinar prou vots a aquest hemicicle per aprovar les seves principals lleis. És un govern incapaç de generar il·lusions o expectatives en els ciutadans i incapaç de millorar la vida de la gent. Facin el que facin, tothom sap que l'assetjament pels casos de corrupció dels socialistes, creixents en el temps, és insuportable i tothom sap que això no millorarà en el temps, no millorarà. I, per tant, aquesta legislatura és morta i qualsevol cosa que no sigui convocar eleccions és enganyar a la gent. Vostès diuen que no, que volen continuar fins el 2027. I jo els hi pregunto: amb quins arguments democràtics creuen que vostès poden continuar endavant malgrat l'escenari que estan vivint cada dia? Amb quin propòsit que no sigui l'únic de sobreviure una miqueta més en el poder creuen que poden anar guanyant temps? Fins i tot diuen que ara sí, que després de no haverho fet en els últims tres anys, ara portaran a aprovació uns pressupostos generals. I jo els pregunto: Amb quins suports compten per aprovar aquests pressupostos generals? Perquè durant els primers anys de la legislatura vostès es van dedicar a incomplir els seus acords i van perdre els nostres set vots i, en conseqüència, s'han quedat aquí, en aquest hemicicle, en minoria.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo gestiona el Gobierno sus ingresos?
«Des que vostès governen han incrementat un 56 % els ingressos a través dels impostos als ciutadans. Però si això no fos prou, Hisenda s'ha convertit en un monstre que persegueix als ciutadans implacablement. Senyor vicepresident, per què quan una carta com aquesta entra per la bústia d'una casa, la por entra per la porta d'aquella casa? Siguis un ciutadà anònim que fa la seva declaració de renda quan toca, siguis un autònom o un petit empresari que compleix amb els seus pagaments. Siguis qui siguis, quan aquesta carta entra per la bústia, la por i l'angoixa s'escampen per la casa. Senyor vicepresident, li sembla normal que vostès premiïn amb més diners els inspectors d'Hisenda com més sancions posin? Li sembla normal que si vols defensarte d'Hisenda, primer has de pagar i després esperar anys a la resolució judicial? Però amb això Hisenda no en té prou. El monstre en vol més. Un autònom o petit empresari ha d'avançar l'IVA de les factures que no ha cobrat. Un avi que ven la casa de tota la vida per pagarse una residència ha de pagar impostos perquè Hisenda no li reconeix la casa com l'habitatge habitual. Uns nuvis que reben regals de casament han de patir perquè Hisenda els pot interpretar com una donació i uns pares que donen la casa als fills per independitzarse han de pagar impostos com si l'haguessin venut i guanyat diners.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Comparte la valoración económica que se ha hecho hasta ahora por parte de su Gobierno?
«Senyor ministre, gràcies per confirmarnos el que ja sospitàvem. Vostè no fa ni dos mesos que s'ha incorporat en el Govern i ja viu en la seva realitat paral·lela. Per exemple, els fons europeus Next Generation estaven destinats a impulsar inversions i reformes estructurals. Inversions i reformes estructurals. Doncs li pregunto: vostès han desviat 2400 milions d'euros d'inversions d'aquest fons a despesa corrent? Menteix el Tribunal de Comptes quan detecta aquestes incidències i deficiències? En sortiran ara amb allò de todo es mentira i que España es la mejor economía del mundo? Perquè això vol dir que vostès no surten al carrer i no parlen amb la gent, no ho fan. La gent n'està farta del relat triomfalista del Govern. Espanya no és la mejor economía del mundo. La gent pateix l'augment sostingut del cost de la vida: un 27 % d'augment de preus en els darrers deu anys i, per tant, els treballadors s'adonen que els seus sous no pugen prou, tot el contrari. El salari net s'ha reduït un 3 % des que vostès governen. Les famílies veuen com els impostos les ofeguen. Només l'IRPF i la Seguretat Social han augmentat un 14 % des que vostès són al Govern. Els autònoms escolten com el Govern diu que es forren, quan la realitat és que vostès els estan escanyant. Només un 15 % dels joves poden independitzarse i tothom ja s'adona que les seves polítiques d'habitatge i les dels seus socis no funcionen. Per tant, li pregunto: acceptarà el Govern la proposta de Junts d'abaixar els impostos a la gent que paga lloguer? Assumirà el Govern la proposta de Junts d'abaixar els impostos a qui paga una hipoteca? Acceptarà el Govern la proposta de Junts d'abaixar els impostos a qui estalviï per comprar un habitatge? I acabo: aplicarà ja el Govern l'IVA zero als autònoms? Faran tot això o seguiran negant la realitat, volent governar com si tinguessin una majoria absoluta, que saben que no tenen?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política económica de este Gobierno y cómo impacta a...
«Vostès només tenen un objectiu: mirar d'extreure tots els diners que puguin de la gent en forma d'impostos, però oferint a canvi uns serveis cada vegada més precaris. Sense cap visió de futur per part del Govern, sense cap voluntat d'anticiparse als problemes, sense capacitat d'aprofitar l'època de bonança econòmica per prepararse per l'època de crisi, sense cap intenció d'acceptar la realitat i, òbviament, sense cap empatia per entendre el que els estàvem advertint. I ara, quan la veritat es vagi fent evident, tot serà pànic. Però això si, per vostès sempre serà culpa d'algú altre. Doncs no. Cada petit grau que augmenti la pressió del sistema i la gent pateixi més, més i més gent es preguntarà què han fet vostès en època de bonança per evitar el que està passant i aquests indicadors econòmics negatius que hem conegut aquests dies, que ara vostès es pensen que només són un petit moviment de fons, serà el tsunami que se'ls endurà pel davant a vostès des del Govern i els seus socis. Però no pateixin la seva miopia política s'estudiarà durant temps com a exemple d'enfonsar un país governantlo en època de bonança econòmica. I algú que ara es passeja per aquí amb ínfules de milhomes, donant lliçons, fent llistes i assenyalantlos, serà recordat com el col·laborador necessari dels qui hauran perpetrat el major fracàs econòmic i social dels darrers anys.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política económica de este Gobierno y cómo impacta a...
«Evidències, dades, xifres oficials que topen totes elles amb el relat triomfalista de vostès, els socialistes, i els seus socis. Fa temps que els advertim. Jo mateix m'he fet un tip d'aportar evidències i dades en aquest faristol i sempre, absolutament sempre, ens hem trobat que vostès negaven la realitat. Segurament perquè vostès comptaven que, confonent les seves previsions amb els seus desitjos, que la cosa aniria més a poc a poc i gràcies a la publicitat institucional, vostès podrien mantenir l'engany fins al final de la legislatura. Però sovint, en economia, els canvis es produeixen de manera exponencial i l'efecte contagi de les males dades acceleren les crisis. I tot això, que de per si ja hauria de preocupar a tothom, sense tenir en compte que en molt poc temps, en els pròxims mesos, s'acabarà el dòping econòmic que ha representat els fons europeus postcovid. Per tant, sense fons Next Generation, sense pressupostos des de fa anys, sense marge en el deute públic, amb un sistema de pensions cada vegada més finançat via pressupostos, amb uns ciutadans sagnats al límit pels seus impostos i amb una economia desaccelerantse aviat arribarà la preocupació de veritat, entre les seves files. Aviat ho valoraran vostès, la por entre vostès. Si haguessin estat una mica menys prepotents, en lloc de maltractarnos per avisar que passaria precisament això, en lloc d'anar pel món donant lliçons des de la presumpta millor economia del món, en lloc d'anar pregonant que Espanya viu el millor moment econòmic de la seva història i tot va com un coet, si en lloc de tot això haguessin mostrat una miqueta menys de prepotència, s'haurien estat preparant per al que ja ha començat: el canvi de ritme econòmic. Però en lloc d'això han escanyat a impostos la classe mitjana i treballadora, han ofegat els emprenedors castigantlos com han fet amb els autònoms i han emprès polítiques en clau ideològica i no d'interès general, que han fet col·lapsar, per exemple, el mercat de l'habitatge.»