Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
15 declaraciones
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@XavierBonhomme4 No, no els tindrà. És el President legítim de Catalunya, destituït per un ignominiós 155. Observa el món, mira al Regne Unit, i al Quebec, on ja es torna a parlar d’un referèndum per la independència… El regne d’espanya, ni s’acosta al que significa de veritat la democràcia!Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@liquidogaseoso És el President legítim de Catalunya, destituït per un ignominiós 155. Observa el món, mira al Regne Unit, i al Quebec, on ja es torna a parlar d’un referèndum per la independència… El regne d’espanya, ni s’acosta al que significa de veritat la democràcia!Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@yeahtusabes No, no els tindrà. És el President legítim de Catalunya, destituït per un ignominiós 155. Observa el món, mira al Regne Unit, i al Quebec, on ja es torna a parlar d’un referèndum per la independència… El regne d’espanya, ni s’acosta al que significa de veritat la democràcia!Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@Griffin_teapot 8 anys de govern socialista al regne d’Espanya, controlen la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, 8 anys de Colau a Barcelona…Les “vergonyes” que tu dius, se les han de “tapar” ells…Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Pleno¿Tiene control sobre su policía?
«A Elx tots vam veure les imatges. Un menor del Barça reduït i brutalment colpejat per la Policia Nacional només per portar una estelada. I ara, Alcorcón. Un jove de l'Europa, de 20 anys, els separen dels seus companys, l'agafen pel coll, el tiren a terra i el colpegen i fan el possible perquè ningú no ho vegi. Dos casos, dos joves, una mateixa obsessió. L'estelada per ser independentista no és delicte i portar una estelada tampoc. Un jutjat espanyol ja ho va dir fa nou anys: retirarla vulnera la llibertat ideològica. Però si hi ha seguidors del Nàstic i del Girona i de tants clubs catalans perseguits i vostè ha estat incapaç de donar una instrucció elemental a la policia, les estelades no es toquen mai i a ningú. I miri, posi càmeres personals als agents. A Elx ho vam saber perquè hi havia imatges a Alcorcón. Van apartar qui ho podia gravar. Una policia democràtica no ha de témer ser fiscalitzada i qui s'excedeixi, que ho pagui. I aquest no és l'únic escàndol sota el seu comandament. Policies infiltrats en moviments independentistes amb identitats falses i amb relació de parella amb activistes. El Regne Unit, en un cas similar. Disculpes públiques i investigacions.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Per això, a Junts ens va preocupar especialment les declaracions també del conseller Dalmau, del Govern Illa. Va afirmar que la llibertat d'expressió està molt bé, però que ningú hauria de pretendre exercirla sempre i arreu, que cada cosa al seu moment. És exactament al revés, senyor Marlaska. Els drets fonamentals existeixen precisament perquè es puguin exercir sempre i arreu. Si només es poguessin exercir quan el poder ho considera convenient o quan el missatge no l'incomoda, deixarien de ser drets per convertirse en simples permisos. No, no estem discutint si els agrada o no a ningú una estelada, sinó si una democràcia real, no una de fireta, com ha demostrat ser la del Regne d'Espanya, pot expulsar ciutadans pacífics perquè porten una estelada. I la resposta és evident, és no. La funció de la policia és protegir els drets fonamentals dels ciutadans, no decidir quines idees poden expressar, quan i on. Per això li demano que no justifiquin l'injustificable, com ha fet el seu delegat del Govern. Revisin els protocols policials. Formi millor la Policia Nacional en termes de preservació dels drets i dels drets fonamentals de les persones, i assumeixi també certa responsabilitat política, la que li correspon. La Policia Nacional ha de respectar el dret dels catalans a portar una estelada on li doni la gana, davant del papa, en un camp de futbol o en un acte presidit pel rei. La seva obligació és protegir aquest dret, no impedirne l'exercici, perquè, al capdavall, de què tenia por la policia espanyola? O de què té por el seu Govern, senyor ministre? D'un grup de persones cantant un himne i d'unes estelades? O potser del fet que es visibilitzi que hi ha catalans que defensem pacíficament la independència? La setmana passada no va fracassar el dispositiu de seguretat. El que va fracassar va ser el seu relat, el relat socialista del reencuentro, el relat de Sánchez i d'Illa d'una Catalunya normalitzada, d'un conflicte polític entre Espanya i Catalunya superat i d'un independentisme residual. Va ser suficient una visita del papa perquè aquest relat s'ensorrés, perquè els governs Sánchez i Illa no estaven preocupats per protegir el papa. Òbviament, no hi havia cap risc. Estaven preocupats per protegir la fotografia d'una fictícia Catalunya domesticada que volien vendre a tot el món. I escolti, el problema no són les estelades. El problema és que aquest estat continua considerant que una estelada és un problema, que Els Segadors és un problema que qualsevol expressió pública de la realitat nacional de Catalunya i de defensa de la independència és un problema. Per això, vostè ens ha de donar explicacions avui. Per què la Policia Nacional gestionava la seguretat dins la basílica de la Sagrada Família quan els responsables de la seguretat ciutadana a Catalunya són els Mossos d'Esquadra? Qui va donar les ordres d'expulsar els cantaires de dins de la basílica? Qui va decidir que la Policia Nacional podia impedir que un grup de persones interpretessin Els Segadors? Quin risc o amenaça concreta justificava aquesta actuació contrària al dret a la llibertat d'expressió? Perquè tot Catalunya va veure que la Policia Nacional no va actuar contra una conducta perillosa. Va actuar contra unes idees, contra uns símbols, contra una identitat nacional, la catalana, la meva. I això és el que una policia democràtica mai faria.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. No empresona líders socials i polítics, no intenta derrotar als tribunals un moviment que no ha pogut derrotar políticament. Altres Estats han afrontat aquests mateixos debats, aquests debats territorials profunds, amb molta maduresa democràtica. El Regne Unit va pactar amb Escòcia el referèndum del 2014. Canadà ha celebrat ja dos referèndums al Quebec i va establir un marc legal sobre la claredat de la pregunta i del mandat. Dinamarca ja reconeix a Groenlàndia un camí jurídic cap a la decisió sobre el seu futur. Cap d'aquests exemples és perfecte, segur, però tots comparteixen la idea de que les democràcies fortes afronten els conflictes polítics democràticament. Espanya, en canvi, fa segles que intenta resoldre la qüestió catalana uniformitzant, recentralitzant i castigant qualsevol expressió de diferència nacional, a vegades amb repressió directa com l'1 d'octubre, altres amb asfixia econòmica, com està passant avui. Dèficit fiscal crònic, bloqueig d'infraestructures essencials com el corredor mediterrani, per exemple, o el menyspreu constant cap a la llengua catalana, que és el nostre tresor. Perquè també hi ha una hostilitat persistent, flagrant contra la nostra llengua i la nostra cultura, una obsessió malaltissa per arraconar el català de l'escola, les institucions i tot qualsevol espai de poder. I això tampoc és Europa. Europa protegeix les llengües minoritzades i defensa la diversitat cultural. Europa entén que les identitats nacionals no s'han d'eliminar, sinó que s'han de respectar i s'han de protegir. Catalunya té arrels profundíssimament europees. Les assemblees de Pau i Treva ja limitaven la violència i el poder feudal al segle XI. Les Corts Catalanes són una de les institucions parlamentàries més antigues d'Europa. El Llibre del Consolat del Mar va estendre -el dret mercantil, que encara és vigent- el català per tota la Mediterrània. Això és tradició europea. Pacte, representació i límits al poder. I quan Pau Casals va dir davant les Nacions Unides: 'I am a Catalan'. Recordava al món que Catalunya és una nació europea antiga, vinculada a la llibertat, la cultura i la dignitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«A més, la proposició va molt més enllà dels exemples internacionals que cita perquè parla de Portugal i del Regne Unit. Però en la mateixa exposició reconeix que aquelles mesures se centren sobretot en horaris i entorns infantils específics, més el mode d'Euskadi. Aquí, en canvi, es pretén regular pràcticament qualsevol forma de comunicació comercial susceptible de poder ser vista per algun menor de 18 anys. Nosaltres creiem en polítiques públiques serioses, en educació alimentària, en promoure hàbits saludables, però també creiem en la seguretat jurídica, en la proporcionalitat, en el respecte competencial, sobre tot i en legislar amb molt rigor. I aquesta proposició, sincerament, no compleix cap d'aquests requisits i per això Junts no hi podem donar suport. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todo el mundo. La lucha contra la obesidad infantil y juvenil, evidentemente, es un objetivo necesario y compartido por Junts per Catalunya, porque estamos efectivamente ante un problema de salud pública real. La OMS hace tiempo que alerta del sobrepeso infantil. Es evidente que los poderes públicos tienen que impulsar la prevención y la promoción de hábitos saludables. Cataluña hace tiempo que trabaja en esta línea en programas de alimentación en las escuelas, que es salud pública, estrategias de prevención impulsadas por las diferentes instituciones catalanas, pero es evidente que aún queda mucho por hacer.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«Moltes gràcies. Bona tarda a tothom. Veneçuela, Groenlàndia, Iran, avui tornem a escoltar discursos que apel·len amb vehemència a la defensa de la legalitat internacional. Això sí, sempre que parli dels altres, sempre per criticar governs estrangers o sempre que assenyalin abusos comesos quilòmetres lluny d'aquí. Però curiosament, quan la legalitat internacional parla d'Espanya, quan organismes independents de l'ONU assenyalen vulneracions clares de drets fonamentals, llavors capcots i silencis. I callen perquè la veritat els delata, perquè saben que quan es tracta de Catalunya, l'Estat acumula una llarga llista de greuges que cap democràcia madura toleraria. Aquest és el punt clau. No es pot usar la legalitat internacional com una arma política cap enfora mentre s'ignora sistemàticament quan posa en evidència les pròpies mancances internes. La credibilitat d'un Estat no es mesura pel que denuncia a fora, sinó pel que és capaç d'admetre, reparar i corregir a dins. Senyor Montávez, ara li parlaré de normes i legalitat. El Comitè de Drets Humans de l'ONU va dictaminar amb el referèndum de l'1 d'octubre que Espanya estava vulnerant els drets fonamentals a la llibertat d'expressió, de reunió, de participació política i el món sencer va veure les imatges de gent colpejada i arrossegada per terra a col·legis electorals assaltats, més d'un miler de ferits als hospitals. El Regne d'Espanya s'ha guanyat a pols ser duríssimament qüestionat per aquest comportament, però aquí encara hi ha qui no vol acceptar que aquella repressió no va ser normal. Aquell dia els catalans vam patir abús de poder i indignitat democràtica. Els recordo que l'ONU també va denunciar que les detencions de dirigents socials i polítics catalans van ser arbitràries i va exigir corregir la situació. I la resposta, quina va ser? Ignorar-ho. I quan el Comitè de Drets Humans va afirmar que Espanya havia vulnerat els drets polítics dels diputats Junqueras, Rull, Turull i Romeva? La reacció, la seva també, el silenci de la prepotència.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Breument, sobre el procés de pau kurd, cal donar suport on realment importa. L'altre dia ens vam trobar, ens vam reunir amb una figura destacada del moviment kurd. Vostè ja ho sap, que en els darrers mesos s'han reprès els contactes entre Turquia i el moviment kurd per reduir la tensió i avançar en drets lingüístics i culturals. És un procés molt fràgil, és cert, però real. Catalunya hi és, Catalunya escolta, acompanya i dona suport. I Espanya, on és la seva diplomàcia? Aquest és exactament el tipus de procés de pau que la política exterior espanyola hauria d'identificar i reforçar. Cal donar suport a aquest procés si realment es vol una política exterior al servei de la pau, pot dir, senyor ministre, o em podrà contestar si ho està fent o què està fent? Darrerament, i ara que es tornen a albirar en un futur processos electorals al Regne d'Espanya, acabo amb un altre símptoma de la desídia de l'Estat: el vot a l'exterior. Vostès van eliminar el vot pregat i van prometre una solució. El resultat ha estat un desastre. Crec que tots hi podem coincidir. Documentació que no arriba, terminis impossibles, caos administratius i, en definitiva, milers de persones privades del vot. És una supressió silenciosa del dret fonamental de milers de ciutadans. I el més greu és que no sabem exactament si vostès estan fent alguna cosa o no per solucionar-ho. Catalunya, en canvi, creu en la democràcia, també quan els ciutadans viuen o són lluny. Espanya està fallant quan ha de garantir el dret més bàsic de la ciutadania que és el dret a vot.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el buen uso de las zonas de estacionamiento reservadas a las personas con discapacidad.
«Per altra banda, creiem que és necessari afrontar alhora l'ús fraudulent de les targetes de discapacitat. Cada vegada hi ha més casos d'ús indegut de targetes falses o prestades. És un comportament especialment reprovable, perquè és aprofitar-se d'un dret pensat per a qui realment ho necessiti. I des de Junts considerem que caldria una sanció específica més severa per a aquests casos, i fins i tot la retirada del distintiu. I això també és protegir el col·lectiu i és fer justícia. I, si parlem de justícia, no podem ignorar que el Regne d'Espanya té moltes assignatures pendents en aquesta matèria. I miri que acaben de fer autobombo ara mateix del que estan fent, la qual cosa resulta una mica indecent, si m'ho permeten, quan el Comitè de Drets de les Persones amb Discapacitat de l'ONU, en les seves observacions de Ginebra 2023, ja els advertia de la manca d'avenç real en accessibilitat universal i el compliment insuficient de la Convenció. A més, el Govern espanyol, que presumeix de tanta sensibilitat social, encara no ha desenvolupat el Pla Estatal d'Accessibilitat Universal previst de fa anys. És a dir, parlem de molt bones paraules, però sense cap full de ruta mínimament efectiu. Això no és només una qüestió tècnica, és una mancança política i moral envers milions de persones amb discapacitat que esperen solucions concretes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Respecte a Huawei, doncs ens ha preocupat molt també el que ha succeït, que el Govern espanyol contracti Huawei per a l'emmagatzematge de dades que certament en control judicial o no, són altament sensibles, com poden ser aquestes escoltes policials i judicials. Aquesta empresa, i això és objectiu, no ho podem negar, ha estat vetada per diversos estats europeus com Alemanya, França, el Regne Unit, Portugal, Suècia. Tots ells han considerat que Huawei és una empresa d'alt risc en termes de ciberseguretat. Home, això ens hauria de fer replantejar una mica aquest tema, no? Però és que per si això no fos suficient, nosaltres ja havíem formulat, públicament, els nostres dubtes en relació a possibles actuacions encobertes i de finançament irregular vinculades al denominat frau dels hidrocarburs i, concretament, respecte a la possible col·laboració de Víctor Aldama amb la UCE 2, dels Serveis d'Informació de la Guàrdia Civil, per obtenir informació mitjançant confidents de diverses empreses, de les quals Huawei. Junts no ens ho expliquem com una empresa amb aquests antecedents i que tenen les reticències d'estats del nostre entorn democràtic, se li hagi pogut atorgar aquest paper que certament nosaltres també veiem clau de custòdia de documents.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Mirin, nosaltres Junts per Catalunya som un partit molt jove. Vam néixer ara fa cinc anys, només. Vam néixer en plena repressió de l'Estat espanyol cap a tot el que flairava a independentisme. Vam irrompre per contribuir a la resolució política del conflicte històric entre Catalunya i Espanya. Vam irrompre per bastir la independència del meu país, de Catalunya, perquè nosaltres fa molt temps que sabem que confiant que l'Estat espanyol es sanegi, es reformi, és una expectativa suïcida per al meu país. Espanya és irreformable i no és possible un futur de progrés i prosperitat per als catalans, no hi ha esperança possible per als nostres fills, si no ens apartem d'aquest regne corcat i construïm el nostre propi destí, com a nació que som i que permanentment s'ens és negat. Perquè aquestes anomalies sistèmiques van rebrotant sovint com les males herbes. Com els deia a Catalunya els independentistes ja hem comprovat que Espanya és irreformable, governi qui governi. Ara ho veu tothom que 'tanto monta, monta tanto'. Ni per un moment es pensin que ens oblidarem de l'1 d'octubre, ni del cop d'estat contra Catalunya que va significar el 155, ni del paper que va jugar el Borbó capitanejant el 'a por ellos' i avalant la nostra persecució política. Ni d'haver hagut de suportar veure els nostres companys, els nostres amics, els nostres veïns, els nostres conciutadans a la presó o a l'exili, o espiats o enjudiciats o espoliats amb la casa o amb els sous embargats. No s'ho pensin pas ni per un moment. Normalitat a Catalunya? Això seria ciència-ficció. De fet, és un miracle que Catalunya i els catalans encara existim perquè al llarg dels segles, de forma cíclica, els poders espanyols ens han volgut prendre tot: la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres pròpies institucions, el nostre dret i tradicions, els nostres recursos, el nostre model educatiu. Abans ho feien amb bombes, cops d'estat i decrets reials i ara a cops de BOE, a cops de toga i de policia patriòtica. I avui el PP, dins la seva estratègia política de desgast, i que no qualificaré ara, estratègia política de desgast per erosionar l'executiu, blanquegen selectivament estructures policials. Ara el PP pretén presentar la UCO com una víctima quan ells mateixos se n'han servit com una arma política. És que és paradoxal que ara el PP exigeixi protegir la UCO quan el mateix PP va ser el protagonista d'una de les pitjors ingerències de la seva història. Amb l'Operació Kitchen, aquella trama parapolicial dins del Ministeri d'Interior sota el govern Rajoy, que va instrumentalitzar els recursos de la UCO, també altres cossos policials i, fins i tot, periodistes per obstruir investigacions judicials, destruir proves i espiar il·legalment. El PP no està pensant avui en democràcia. En absolut. El PP està pensant en el poder. Estan decidits a preservar el totpoderós poder de l'Estat a través de la manipulació dels silencis i de la por. I, això sí, tot beneït per un cap d'Estat inelegible i inviolable. Cap d'Estat que aquest mateix dilluns ha insultat la intel·ligència i els sentiments dels catalans quan en una nova mostra de catalanofòbia ha pretès alliçonar nos a casa nostra del que ha de simbolitzar o no Montserrat per nosaltres, quan el focus de tot plegat hauria d'estar situat en el respecte institucional, en la separació real dels poders, en la fi de la impunitat, la despolitització dels cossos de seguretat, en les fórmules per assegurar que estan únicament al servei de la ciutadania, sotmesos al control democràtic i deslliurada de qualsevol tipus d'ingerència. Però, en canvi, la preocupació del PP d'avui és una preocupació selectiva i utilitària. Només els és útil quan apunten cap a l'oponent polític. Els hi confesso que soc incapaç de veure cap indici de preocupació real pel model policial democràtic, pel control parlamentari o per preservar els drets de les persones investigades, més aviat al contrari, especialment quan es tracta dindependentistes, clar. No els veiem gens preocupats, per exemple, per la no desclassificació de tots els documents relacionats amb les operacions il·legals de la policia patriòtica que han ferit de mort a la democràcia, la llibertat de premsa i els drets civils de milers de catalans.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«L'actual legislació, tant penal com civil, ha demostrat ser ineficaç i lenta per desocupar un habitatge ocupat il·legalment. Per això, des de Junts per Catalunya fa temps que treballem per aportar solucions reals. El gener del 2023 ja vam aconseguir aprovar al Parlament una iniciativa legislativa que permet als ajuntaments catalans instar judicialment el desallotjament quan l'ocupació alteri la convivència, l'ordre públic o malmeti l'edifici. Però això no és suficient. Per donar una solució definitiva al problema, cal modificar diverses lleis des d'aquest hemicicle, que de moment és qui encara té les competències. Com hauran pogut comprovar, la modificació que proposem no té com a objectiu augmentar les penes ni les sancions, sinó assegurar que la propietat pugui recuperar urgentment la possessió del seu habitatge, que li ha estat manllevat il·lícitament. Tots vostès ja saben que aquesta proposta ha estat formulada pels il·lustres col·legis d'advocats de Barcelona, Madrid i Màlaga, en col·laboració amb l'Institut I+Dret, i inclou un conjunt de modificacions bàsicament tècniques en els àmbits penal i civil. Aquesta proposta està orientada a la recuperació ràpida de l'immoble ocupat en la mateixa línia que la majoria dels països del nostre entorn democràtic, que han introduït vies legals per recuperar un immoble ocupat en un termini molt breu, entre 24 i 48 hores des que es té coneixement de l'ocupació, i que permeten que el desallotjament sigui gestionat per la pròpia policia, sempre que hi hagi denúncia del titular i aquest acrediti tenir títol habilitant. Així ho estan fent ja, per exemple, països com Holanda, França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, entre d'altres.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«I és que en termes d'exercici del dret d'autodeterminació dels pobles, aquest Govern sosté una política una mica incoherent o bastant erràtica. Primer, no és la primera vegada que les decisions en política exterior del president provoquen que un país cridi a consultes el seu cap de missió diplomàtica. Ja ho va fer Algèria l'any passat quan Espanya va donar suport al pla autonomista del Regne del Marroc respecte al Sàhara Occidental, obviant totes les resolucions de Nacions Unides que reconeixen el seu dret d'autodeterminació. Segon, ja que s'està considerant, ja que estan considerant reconèixer l'Estat palestí prendrà, ara sí, en consideració el reconeixement de Kosovo? Bona part de la comunitat internacional el reconeix, 22 estats de la Unió Europea ho han fet, i el Govern espanyol té relacions amb Kosovo a través de la Unió Europea. Seran motius suficients per al seu reconeixement o encara no és el moment? Tercer, en quin moment té previst condemnar amb contundència, no amb la boca petita, el drama humanitari al corredor de la Xina Nagorno-Karabaj? On els recordo que hi ha una guerra i s'hi ha practicat una neteja ètnica del poble armeni. O encara no és el moment? Respecten el dret a l'autodeterminació només a temps parcial? El president Sánchez va justificar la seva actuació a Israel en què ara era el moment, i així doncs no ha arribat encara el moment per Nagorno-Karabaj, per Kosovo, per al poble sahrauí? La seva política d'exteriors es decidirà a cops de moments?»