Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
93 declaraciones · página 1 de 4
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Fa cinc anys aixecàvem aquests cartells quan ens deien que l’amnistia era impossible. Mai no hem demanat permís per defensar allò que és just. Ni aleshores, ni ara. Contra la repressió, perseverança. Davant la resignació, més país. I fins a la llibertat, tota la lluita ✊Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
El 29N ens hi juguem molt. PP i Vox amenacen l’escola catalana, l’autogovern i el país. A les comarques gironines sabem que la immersió és una eina de cohesió i riquesa que cal defensar sempre i arreu. Esquerra és l’única garantia per frenar aquesta onada reaccionària. ✊🏽Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
La militància de comarques gironines m’ha escollit per encapçalar la candidatura d’RC al Congrés 💛 Gràcies per la confiança i la participació, i gràcies també a l’Etna per la campanya. Ara, a donar-ho tot per aturar el feixisme i defensar els drets, les llibertats i el país!Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Avui, la pagesia torna al carrer a defensar allò que és just. Preus justos, menys burocràcia, reciprocitat en les importacions i una política agrària que posi al centre qui treballa i cuida la terra. Tot el meu suport. La pagesia és imprescindible per al futur del país. ✊🏽Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Ningú pot justificar que “el mercat” faci fora de casa seva algú per guanyar més calers amb un pis. Ningú. I això és el que hem de canviar: que fer negoci no estigui per davant del dret a l’habitatge. Per ella, per l’Olga i per totes, seguirem lluitant per defensar la vida.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
@PilarVallugera Quin orgull haver compartit camí amb tu, Pilar. Has fet una molt bona feina en defensa de la llibertat del país i de la seva gent, i això t’ho emportes. Sempre honesta, ferma i valenta. Gràcies, gràcies, gràcies. Ens seguirem trobant, amiga!Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
El Constitucional dona la raó a la gironina @dolorsbassac i insta el TS a aplicar-li l’amnistia per malversació. Una victòria per a qui va defensar Catalunya i avui veu reconeguts els seus drets. Ja no hi ha excuses: la doctrina és clara i l’amnistia s’ha d’aplicar a la resta.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a garantizar la financiación del nuevo presupuesto europeo a los grupos de acción local?
«Ministre, de qui ens hi juguem molt més que una simple línia pressupostària. De fet, ens hi juguem o seguir fent política des dels municipis, des dels pobles rurals, o que aquesta política es faci des dels despatxos. El líder funciona perquè les decisions es prenen des del territori, es prenen amb el coneixement de les necessitats reals i es prenen també amb la participació de tots els actors locals. No podem permetre debilitar, evidentment, aquest model d'èxit. En els Grups d'Acció Local els preocupen bàsicament dues coses, ministre. Un és el finançament, perquè necessitem un pressupost europeu que sigui ambiciós, que sigui estable, però també un model realista i flexible, perquè no podem convertir un percentatge rígid en una cotilla que acabi perjudicant allò que precisament volem protegir. La segona cosa que els preocupa hi ha actuacions, serveis, projectes locals que avui tenen cobertura a través del LEADER i que amb el nou marc pressupostari, doncs, podrien quedar fora si no se'ls garanteix aquest encaix específic. Cal evitar de totes que aquests instruments quedin diluïts davant la reducció, com vostè deia, de programes que pot proposar la futura PAC. Per tot això, li demano un compromís. I li demanem quin mecanisme garantirà justament aquestes actuacions perquè continuïn tenint cobertura. Perquè ministre, el desenvolupament rural no es defensa només amb discursos, es defensa amb recursos i es defensa deixant que el territori continuï prenent les decisions. Perquè si volem pobles vius, que és el que nosaltres volem, necessitem instruments útils, però no només instruments útils. Necessitem finançament suficient i, sobretot, que les decisions es prenguin des del territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Acabo president. El Partit Socialista, també, per la seva manca d'ambició a l'hora de donar resposta a l'emergència habitacional. I des d'Esquerra, això igual que el gravamen als beneficis de les energètiques, també ho tenim molt clar. Estem disposats a arribar fins al final en la defensa d'un habitatge digne, absolutament per a tothom, perquè per sobre dels beneficis, siguin quins siguin aquests beneficis d'uns quants, hi ha d'haver, sens dubte, sempre, sempre, sempre, el dret a una vida digna per a totes i per a tots. Res més. Moltes gràcies. Acabo presidente. El Partido Socialista también, por su falta de decisión al dar respuesta a este problema. E igual que el gravamen, los beneficios de las grandes energéticas; también lo tenemos claro en ERC: estamos dispuestos a llegar hasta el final en la defensa de una vivienda digna absolutamente para todos, porque por encima de los beneficios, sean cuales sean esos beneficios de unos cuantos, tiene que haber, sin duda, siempre siempre siempre el derecho a una vida digna para todas y para todos. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Bona tarda. Moltes gràcies. President, senyories, avui parlem d'un impost a les grans energètiques, però jo, si em permeteu, voldria començar parlant de la gent, de la gent que paga el rebut de la llum, de la gent que omple el dipòsit mirant com pugen els números de les famílies, que sí que paguen lloguers impossibles, de treballadors i treballadores que tot i treballar, arriben justos i arriben a final de mes, dels joves que no poden marxar de casa seva. Perquè mentre tota aquesta gent fa números per arribar a final de mes, si les grans energètiques i els especuladors fan números. Senyories per comptar beneficis extraordinaris. I aquesta és la realitat. I davant d'aquesta realitat només hi ha dues opcions, només dues. La primera, governar per protegir la majoria social o protegir els beneficis d'uns quants. No n'hi ha cap més. Nosaltres, des d'Esquerra Republicana, si em permeten tenir molt clar de quin costat estem i també sabem de quin costat es van posar alguns quan va arribar l'hora de votar, perquè avui també convé fer memòria. De fet, sempre va bé fer memòria. Esquerra Republicana fa anys que defensa que el gravamen a les grans energètiques sigui un gravamen permanent. Ho vam defensar durant la negociació del paquet fiscal. Ho vam exigir a aquest Govern i, quan finalment, es va aprovar el Reial decret llei per mantenir el gravamen energètic durant l'any 2025, aquest va arribar aquí al Congrés dels Diputats i què va passar? Doncs que es va tombar. I qui el va tombar? Doncs el Partit Popular, VOX i Junts per Catalunya, que ara han desaparegut i el Partit Nacionalista Basc. Això va passar, si li anava a dir a la senyora Calvo en aquell moment també van ser molt decisius, senyora Calvo. Ara no la tinc aquí present i no és res personal la senyora Calvo. Però mirin per als de Junts és molt fàcil tornar a casa, tornar a Catalunya i explicar que defenses les famílies a ultrança, que defenses els autònoms, les classes mitjanes i la butxaca dels teus conciutadans. Però després va venir a Madrid i arriba el moment de prémer el botó i resulta que prems el botó que el Partit Popular i que VOX per tombar un gravamen a les grans energètiques. I això, senyories, també s'ha d'explicar. I això també s'ha de recordar, perquè defensar Catalunya no és embolicarse amb la bandera. Defensar Catalunya és defensar la gent que paga la llum a Ripoll, la gent que la paga a Lleida, la gent que la paga a Reus, a Girona o a l'Hospitalet. No defensar els beneficis de les grans energètiques. I mentre moltes famílies han de decidir què retallen en el seu dia a dia mentre tenim salaris que no han absorbit, ni de bon tros, l'increment del cost de la vida. Mentre l'habitatge és una autèntica emergència, i mentre la inflació continua castigant especialment i com sempre, les classes populars, les grans empreses energètiques continuen obtenint marges extraordinaris. A mi no se m'acut cap més nom que titllar això de pornogràfic.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Però, atenció, perquè després arriben els de VOX. I miri, almenys aquí no hi ha engany, perquè aquests de VOX no volen un millor finançament. De fet, no volen que els territoris estiguin musculats, no volen territoris forts. El que volen és eliminar les comunitats autonòmiques. El que volen és escanyarles, aniquilarles, ferles desaparèixer, desintegrarles. Per tant, és perfectament coherent -deixim'ho dir així- que votin contra qualsevol mesura que reforci les institucions que vostès, en definitiva, volen fer desaparèixer. El que costa més d'entendre, però, és que el Partit Popular acabi votant exactament el mateix que aquells que volen liquidar l'estat autonòmic que ells diuen defensar tant. En fi, complicat tot plegat. Però avui deixi'm que, amb el temps que em queda, també defensi una altra gran mentida, de moltes de les que he escoltat avui aquí, moltes -obviaré les del senyor Cruset-, la de qui diu que aquesta condonació és un privilegi per als catalans i catalanes. Això és fals, això és rotundament fals. De fet, sí, és veritat, Catalunya hi guanya, només faltaria. Nosaltres treballem per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, perquè a Catalunya, els catalans i catalanes tinguin totes les eines. De fet, fixinse si treballem que el que volem és alliberarla. Això és el que volem. Sí, és veritat. I és normal que hi guanyi Catalunya, perquè justament Catalunya és un dels territoris més castigats per aquest infrafinançament provocat per l'Estat. Però aquesta condonació també beneficia al País Valencià, aquesta condonació beneficia Múrcia, beneficia Andalusia, Castellala Manxa, Extremadura... De fet, beneficia tots els territoris que s'han hagut d'endeutar per poder pagar metges per poder pagar mestres per poder pagar serveis socials o dependència. Bàsicament perquè l'Estat no les finançava com calia. I això, senyories, no és un privilegi, és una reparació d'una injustícia que afecta milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Per això la pregunta és molt senzilla: què coi estan votant vostès avui aquí? Perquè avui no voten contra Esquerra Republicana, eh? No s'equivoquin. Avui voten contra els interessos de milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Avui voten en contra que moltes comunitats, que molts territoris, alguns, la majoria de fet, governats pel Partit Popular i per VOX, disposin de menys recursos per reforçar la sanitat, per reforçar l'educació i els serveis públics. I això costa d'explicar. Bé, o potser sí que s'explica quan han de triar entre defensar els ciutadans -ho deia el ministre- o atacar qualsevol acord que no hagin protagonitzat. Vostès, doncs massa sovint, escullen el partit abans que el seu país. És que això és tan ridícul com aquell que compra un número de loteria... Imaginin si un de vostès compra un número de loteria, i resulta que el seu veí del balcó del costat, que és un indepe d'aquells que penja tot el dia l'estelada, que és súper del Barça, no va gaire a missa i a sobre és pro seleccions catalanes, compra el mateix número, va i toca. I vostès agafen el número i el llencen. Però que ens hem xalat? Però que ens hem xalat? Miri, no. Nosaltres no, des d'Esquerra Republicana no renunciarem a cap objectiu nacional. No ho farem. Continuarem denunciant el dèficit fiscal que pateix aquest país, el nostre. Continuarem exigint un nou sistema de finançament. De fet, continuarem defensant que l'única garantia plena dels recursos dels catalans és disposar, com deia abans, de totes, absolutament de totes, les eines d'un estat independent. Però també tenim molt clara una cosa. Ser independentista, senyories, no és esperar assegut que arribi el dia perfecte, és aprofitar cada oportunitat per fer Catalunya més forta. Per això aquesta condonació és important. No és cap regal, no és cap privilegi, no és cap favor quan et retorna una part d'allò que no hauries hagut de pagar mai. Això té un altre nom, diguemne reparació. Aquesta reparació no ha caigut del cel. És una conquesta política d'Esquerra Republicana de Catalunya. Més de 17 000 milions d'euros menys de deute per a Catalunya. I això vol dir menys interessos. Això vol dir més marge pressupostari, més capacitat per invertir en hospitals, escoles, habitatge, pagesia, indústria, transport públic. Això és política útil, no la política del soroll. No la política del bloqueig. No la política de com pitjor millor. És la política que millora la vida de la gent. Per això votarem en contra aquestes esmenes perquè no solucionen absolutament res. Només ofereixen senyories, confrontació, bloqueig i més dependència. Nosaltres escollim un altre camí, una Catalunya menys endeutada, una Catalunya menys dependent, una Catalunya més forta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Molt bona tarda. Gràcies, president. Ministres, deixi'm que comenci, d'una manera molt clara, avui no discutim, no som aquí per discutir només de deute. De fet, avui discutim quin model de país, en realitat defensem. Perquè, atenció, darrere de cada milió d'euros destinat a pagar interessos del FLA -no ens equivoquem-, hi ha un milió d'euros que no arriba a la sanitat, hi ha un milió d'euros que no arriba a l'educació, que no arriba a la dependència, a l'habitatge o al transport públic. I aquesta és realment la qüestió. I avui el Partit Popular i VOX ens demanen una cosa molt senzilla 'parado todo el mundo': immobilisme. Que tot continuï igual que les comunitats autònomes, que els territoris continuïn endeutats, que continuïn pagant interessos, que continuïn sent atenció també més dependents de l'Estat. I això, senyories, té un nom, se'n diu bloqueig. Però, de fet, encara és pitjor, perquè el Partit Popular no només defensa el bloqueig, sinó que defensa el problema que ell mateix va crear. Ja té nassos la cosa. El Fons de Liquiditat Autonòmica no va néixer perquè les comunitats autonòmiques fossin unes irresponsables. Va néixer perquè l'Estat les infrafinançava i ho feia de manera sistemàtica. Per això va nàixer el FLA. I quan el Partit Popular va arribar al Govern, en lloc d'arreglar un sistema que, sí, és injust, va decidir convertir el FLA en una eina de control polític, va fer del deute una corretja curta per estacarnos curt i fort. Van convertir la necessitat financera que hi era en dependència política. I ara que es planteja reparar una part d'aquell prejudici, va i fan una esmena a la totalitat. És com si els responsables d'encendre un foc, els responsables de provocar un incendi, avui votessin en contra dels bombers perquè apagarlo, doncs, realment els espatlla el discurs. Vaja, que és perquè et petin absolutament totes les neurones que et poden quedar en aquesta Cambra a l'hora que avui és, després de 9 hores de ple. Aquesta és la realitat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«I que ningú s'equivoqui. Que ningú s'equivoqui: aquesta llei, aquesta llei, no va en contra de ningú, al contrari. Aquesta llei va a favor de tothom, a favor de tothom. És una llei que va a favor de la dignitat humana. És una llei que va a favor de la llibertat. És una llei que va a favor del dret de cada persona a viure sense haver de demanar perdó per existir. I per això avui no només penalitzem una pràctica. Avui enviem un missatge, un missatge a cada adolescent que encara avui té por, un missatge a cada persona que ha estat humiliada, a cada víctima que va arribar a creure que hi havia alguna cosa malament en ella. Els diem que no, que no, que mai hi va haver res de malament, en ells i elles. Que la societat, sens dubte és molt millor quan ningú ha d'amagar qui és i que el futur no pertany a aquells que volen esborrar la diferència. Pertany als qui, precisament, defensen la diferència. Avui som, senyories, una mica més lliures i sobretot avui la nostra societat és una miqueta més justa.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«Per això nosaltres no participarem d'aquest teatre. No hem vingut aquí a escollir quina de les dues maquinàries del bipartidisme té menys imputats. Mirin, tenim altra feina. Hem vingut a defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya, i aquests interessos no passen ni per blanquejarne uns, ni per aplaudirne uns altres; passen únicament per defensar allò que la ciutadania necessita. I tinguin clar a l'una i l'altra banda que la ciutadania necessita avui moltes coses. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidente Buenas tardes de nuevo. Tengo que reconocer que esta moción del Grupo Popular tiene algunos puntos muy admirables, no porque sean las siete de la tarde o las seis y media y estemos debatiendo esto, ni tampoco porque alguien piense que tres cuartas partes de la población de este Estado está esperando a ver qué pasa con esta moción, sino porque hay que tener confianza, una confianza -?si me permiten- absolutamente extraordinaria en uno mismo para venir aquí a dar lecciones de corrupción siendo el partido que ha convertido los juzgados en una sala anexa de la calle Génova. Perdónenme, eso es así. De verdad que es admirable: Brugal, Palma Arena, la Caixa, Kitchen, la Caja B y una larga lista que haría palidecer a una enciclopedia entera.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del sector primario español ante la nueva...
«I aquí, és veritat, abans li deia a fora al senyor Chamorro, podríem coincidir, però vostès no volen resoldre'ls, perquè vostès, i això s'obliden sempre de dirho des d'aquest faristol, el que necessiten és que aquests problemes continuïn, que aquests problemes continuïn existint. Aquí hi ha la clau. Aquí hi ha la clau, perquè el malestar del camp és la seva matèria prima, diputades i diputats de VOX, la seva matèria prima. Com més indignació, millor per a VOX. Com més desesperació, millor per a VOX. Com més confrontació, doncs també millor per a VOX. Per això no presenten una estratègia per al sector primari, el que presenten és una estratègia, sí, però electoral. I utilitzen els agricultors, utilitzen els ramaders i els pescadors com altres utilitzen les banderes, única i exclusivament com a attrezzo. Però el camp, senyories, jo sento dir que no és un decorat en absolut. El camp és gent que es lleva abans que surti el sol, que treballa 365 dies l'any i que està cansada de ser utilitzada per polítics que apareixen cinc minuts abans davant d'un tractor i desapareixen quan toca fer polítiques, quan toca negociar pressupostos, quan toca defensar la pagesia davant les grans cadenes de distribució, atenció, no hi són mai; quan toca invertir en modernització de regadius, quan toca parlar de relleu generacional, no hi són.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«I a Esquerra ho tenim clar. No hi haurà autonomia estratègica europea sense sobirania alimentària. Ja està. És que no hi ha opció. No hi haurà cohesió territorial, si abandonem el món rural. No n'hi haurà, és impossible. I no hi haurà futur per a Europa, si permetem que desapareguin els homes i les dones que, amb les mans a la terra i els ulls posats al mar, fa, senyories, generacions que sostenen aquest país. Perquè defensar la pagesia, la ramaderia i la pesca no és mirar al passat. Defensar és precisament mirar i alimentar el futur. Moltes gràcies. Buenas tardes de nuevo. Gracias, presidenta. Hoy, con esta moción, no hablamos solo de un presupuesto europeo, hoy hablamos -si me permiten- también de una manera de entender Europa. Hoy hablamos de los agricultores, de los ganaderos y de los pescadores; hablamos de aquellos que trabajan en los campos, hablamos también de aquellos y aquellas que cuidan al ganado y también de los que salen a la mar, aunque esté muy oscuro y haga mucho frío; hablamos de aquellos que demasiado a menudo solo son noticia cuando hay una crisis, solo son noticia cuando hay una sequía o cuando hay una protesta acompañada de muchos tractores. Sin embargo, son ellos quienes sostienen una de las soberanías más importantes que puede tener cualquier país, que es la soberanía alimentaria. Por eso, cuando Europa dice que quiere ser más fuerte, que quiere ser más resiliente y más y más autónoma, nosotros, sí, estamos de acuerdo de entrada, pero hay una pregunta muy sencilla que hace falta plantear, y es de qué sirve hablar de soberanía si abandonamos a aquellos que nos alimentan.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Per això presentem aquesta moció, en definitiva, amb uns quants punts que jo he resumit en cinc, en aquest minut i mig que em queda. El primer: per defensar una PAC forta amb els dos pilars. Segon: per defensar un FEMPA que no condemni la pesca del Mediterrani. Tercer: per rebutjar el cofinançament que evidentment acabaria traslladant més desigualtat als territoris. Quart: per preservar la participació dels governs territorials i dels Grups d'Acció Local Pesquers, dels GALP. I cinquè: perquè el Govern de l'Estat, molt important, arribi a Brussel·les amb una posició clara i ambiciosa. Nosaltres el que necessitem, i per això aquesta moció, i segurament per això també la compareixença del ministre Planas prevista per a demà, que finalment serà la setmana vinent, perquè volem saber quin missatge el ministre d'Agricultura traslladarà a Brussel·les, i perquè aquí no estem discutint només una línia pressupostària; estem decidint, com deia al principi, quin model d'Europa volem. Volem una Europa que concentra poder i retalla recursos? O, en canvi, volem una Europa que protegeixi la seva gent, que protegeixi els seus territoris i la seva capacitat d'alimentarse?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«La posición de Esquerra Republicana es muy clara: es de defensa, pasa por el respeto del modelo de gobernanza, de la PAC vigente, con un rol específico para la interlocución entre la Generalidad y los interlocutores del territorio. Para nosotros, defender es exigir un presupuesto ambicioso para la política, la pesca común, manteniendo la PAC, manteniendo los pilares actuales y recuperando los recursos perdidos. Para nosotros es asegurar la continuidad de los grupos de acción locales pesqueros, que son lo clave. Poner en riesgo estos grupos pesqueros es, permítanmelo, poner en riesgo el futuro de nuestras comunidades marineras. Estos grupos han demostrado que son eficaces para generar ocupación, para diversificar la economía azul, para preservar el patrimonio pesquero y también para garantizar la cohesión social del litoral. No podemos aceptar que decisiones centralizadas desde Bruselas desmantelen este modelo que funciona. ¡Qué manía con tocar lo que funciona en lugar de articularlo más! Un sector que ha dado oportunidades a centenares de proyectos arraigados al territorio. Termino, ministro. Esperamos que en su réplica de cinco minutos nos pueda confirmar un poco esto que le pido: ¿hasta dónde, hasta dónde podemos llegar? Porque, en definitiva, necesitamos lo que decía al principio, una defensa explícita a la gobernanza local -para nosotros eso es clave-, a la soberanía alimentaria bien entendida -porque aquí hablamos mucho de ello, pero no todo el mundo la entiende, pero usted sí; entiendo que cuando usted habla de ella, habla de lo mismo que yo- y especialmente al equilibrio territorial. Muchísimas gracias. Hasta aquí, señor ministro. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«I acabo. Ministre, esperem que, en la seva rèplica de cinc minuts, doncs, ens confirmi, ens confirmi una mica això que li demano, bàsicament fins on podrem arribar, perquè, en definitiva, necessitem el que li he dit al començament de la interpel·lació una defensa explícita a la governança local -per nosaltres, extremadament clau-, a la sobirania alimentària, ben entesa -perquè aquí se'n parla molt i ningú l'entén; vostè, sí, vostè, quan parla de sobirania alimentària, entén que parla de la mateixa que entenc jo, per tant, ja ens hem entès- i sobretot, sobretot, per l'equilibri territorial. Res més. Moltes gràcies, senyor ministre. Bien, seguimos. Gracias, ministro. Seré rápida, porque en un momento cambiamos presidenta por presidente y eso quiere decir que nos quedamos sin segundos, con todo el respeto. Compartimos, señor ministro -como dijo-, la poca ambición, por no decir nula, de la Comisión Europea. Esto es un drama, un escándalo. De hecho, entendemos también que los tiempos -no lo ha dicho, pero creo que se puede entender- de las negociaciones y la posición complicada, difícil, en la que se han enrocado algunos Estados miembros, todo esto lo complica todo, de hecho, tanto por lo que se refiere a la centralización de fondo, como por este fondo financiero que nadie lo entiende.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«De fet, ahir m'arribava també el posicionament de les organitzacions agràries catalanes amb el Govern de la Generalitat i amb el seu conseller, el senyor Ordeig. Nosaltres hi som, hi som. Compti amb nosaltres. Fletem avions -no, que contaminen- però fletem els autobusos que calgui i allà ens tindrà, a Brussel·les a defensarho. Però necessitem saber fins on podem arribar, amb sinceritat. Potser és molt complicat que puguem assumir els objectius, però fins on? Perquè allà, allà nosaltres estarem. Perquè la direcció, evidentment, és preocupant. Deia abans, li hem plantejat vuit preguntes, que podien haver estat cinc, podien haver estat vinticinc, però en qualsevol cas eren concretes sobre la posició que, en aquest cas, adoptarà el seu govern a Brussel·les. Si defensarà el nostre sector agrari, que n'estem segurs que ho farà, agrari i pesquer, o si no. Aquesta pregunta binària jo ja elimino. Tinc clar que ho farà, però fins on podrem arribar, senyor ministre? Perquè la posició d'Esquerra Republicana per nosaltres és molt clara i és de defensa. És una posició que passa per respectar el model de governança de la PAC vigent, preveient un rol específic justament per la interlocució de la Generalitat i dels agents econòmics i socials del territori. Per nosaltres, defensar és exigir un pressupost ambiciós per a la política de pesca comuna i de la PAC, mantenint els dos pilars actuals i recuperant els recursos perduts. Per nosaltres és assegurar la continuïtat dels grups d'acció local pesquers, que són claus. Per posar en risc els grups d'acció local pesquers és -permeti'm- posar en risc el futur de les nostres comunitats marineres. Els GALP han demostrat durant anys que són una eina eficaç per generar ocupació, per diversificar l'economia blava, per preservar el patrimoni pesquer i per garantir sí, també, la cohesió social del litoral. No podem acceptar que decisions centralitzades des de Brussel·les desmantellin aquest model, que és un model que funciona. Quina mania a tocar allò que funciona en comptes de muscularho més! Quina mania, no? Un sector que ha donat uns GALPs que han donat oportunitats, evidentment, a centenars de projectes arrelats al territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Bé, seguim. Gràcies, ministre. Aniré molt ràpida perquè en un plis aquí es canvia la presidenta pel president i això vol dir que t'escanyen molts segons, amb tot el respecte. Senyor ministre, compartim, tal com deia vostè, la poca ambició, per no dir nul·la, de la Comissió Europea. Això és un desori, és un drama, és un escàndol. De fet, entenem també que els temps -no ho han dit- però jo crec que entenem que els temps de les negociacions i de fet la posició complicada, la posició difícil en la qual alguns estats membres s'han enrocat, tot això ho complica molt tot, eh? Bé, de fet, tant pel que fa a la centralització, en aquest cas de fons, com també per aquest embolcall financer que no hi ha qui l'entengui. Però ja sé que era complicat que amb dotze minuts i ara encara amb cinc serà més complicat i amb el 'presi', molt més, que em contesta les vuit preguntes. El debat durarà i tindrem temps de parlarne, però a mi sí que m'agradaria, perquè vostè, vostè és molt bo. No només perquè és molt diplomàtic, sinó perquè és el ministre d'Agricultura de l'Estat espanyol, perquè el conec negociant i perquè és bo, en sap, en sap. Sap molt bé com va aquesta arquitectura. Però ha parlat també del consens que en aquests moments hi ha. Això és vital. És molt important. Veurem també en aquest Parlament com s'actua. La setmana que ve farem una moció, que intentarà ser molt senzilla però molt clara. Jo el que li demano és: fins on pot arribar? Fins on pot arribar l'Estat espanyol? Fins on pot arribar la seva força amb el president del Govern, amb el senyor Sánchez, per defensar els interessos que ens ocupen i ens preocupen que en aquest cas és el del sector ramader, agrari i pesquer? Perquè això és important. Hi ha aquest consens.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Al Parlament Europeu també s'ha iniciat altres converses. Aquí també ens preocupa que s'hagin agrupat les converses al voltant de la Comissió d'Economia. Suposo que vostè també, no?, en comptes de repartir les negociacions en la comissió experta en cada àmbit, que sens dubte és el Ministeri d'Agricultura. Nosaltres volem que sigui vostè qui vagi defensar les posicions dels pagesos, dels ramaders i dels agricultors. Però aquí no acaba tot. Per acabar de complicar les coses, a diferència de cops anteriors, d'altres vegades, la Comissió Europea ha presentat la quantitat total de recursos i el reglament de tot per gastarho a la vegada. I això, evidentment, resta claredat a les negociacions, perquè tothom està esperant a veure com acaba aquest embolcall financer per entrar en el detall dels programes. Amb tot això, senyor ministre, i davant de tants dubtes, perquè en tenim molts, necessitem que vostè i que el seu ministeri ens contesti unes qüestions que jo li formulo ara mateix. La primera pregunta és: Defensaran la proposta de fer plans d'associació nacional i regionals de la Comissió Europea malgrat la recentralització en la gestió de la PAC que això suposa? La segona: En cas que es mantinguin aquests plans d'associació nacionals i regionals, s'asseguraran que en cap cas caiguin els recursos destinats al sector en el qual avui fem protagonista, en el sector agrari? La tercera: Com mantindran aquesta promesa? Perquè no és fàcil. Si això és així, si vostè ens diu que això és així, com ho farà? Eh, té tota la nostra ajuda. Però com mantindran aquesta promesa? Demanaran canvis en les rúbriques proposades, a part de l'objectiu rural del 10 % i l'avançament de recursos en la PAC promès durant les negociacions de Mercosur? Proposaran la recuperació dels fons que el sector agrari català ha perdut en els darrers períodes de programació? Que sabem que n'hi havia. Quines mesures proposaran per evitar la recentralització que suposen els plans nacionals únics? Defensaran una posició -deixim'ho dir d'alguna manera així- doncs, respectuosa amb les competències autonòmiques en agricultura i desenvolupament rural? Una posició que permeti l'adaptació de tots aquests programes a la realitat de cada territori. Això ho hem explicat moltes vegades, no? La territorialització, i que maximitzi també l'impacte de les polítiques agràries?Sisena pregunta, i vaig acabant: Defensarà la posició del sector a Catalunya, un sector que demana que no s'imposi el cofinançament proposat per la Comissió Europea per fer les intervencions sectorials? Perquè cal recordar que aquest cofinançament el que faria seria afeblir els productors i aniria en contra de la integritat, en definitiva, del mercat únic. Setena: Exigiran que es mantingui com a mínim el pressupost de 6100 milions d'euros pel Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura per al proper pressupost? Dels set anys que venen, demanaran que aquest fons es mantingui i es dediqui exclusivament a la política de pesca? I aquests últims vuit segons, l'última pregunta i vuitena, senyor ministre: Protegiran el model català de desenvolupament local participatiu -que en la segona intervenció m'agradaria també entrarhi- enfront d'una proposta absurda que el que pretén és dissoldre en altres models més generalista i a escala europea?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Por tanto, lo que necesitamos es una política europea de seguridad, una política de defensa europea -repito- en mayúsculas, una política multilateral, una política multilateral basada en los derechos humanos y el respeto por el derecho internacional, y no una competición permanente entre Estados para ver quién compra más armamento y quién lo compra en menos tiempo. Y aquí es donde tenemos la discrepancia más importante en relación con el gasto militar. ¿Y por qué digo esto? Porque mientras que hablamos de decenas de miles de millones que dedicaremos a armamento, por otra parte, tenemos un déficit astronómico, gigantesco, por ejemplo, en vivienda pública -y esto es una realidad-, seguimos teniendo problemas de tipo estructural en sanidad, seguimos teniendo problemas estructurales en educación y también, sí, en transporte. De hecho, solo hay que preguntar a cualquier usuario de cercanías si le parece que las inversiones del Estado están resueltas. Y, además, aquí añadiría una cosa más, y es que los ayuntamientos y las comunidades autónomas, estas Administraciones son las que justamente siguen asumiendo una parte importante del Estado del bienestar, pero sin disponer, en paralelo, de una financiación que sea justa o suficiente, porque no es ni lo uno ni lo otro, y, cuando aumentan los recursos, esos son aquellos que ya deberían haber llegado a aquellos que gestionan los servicios públicos de la vida cotidiana; aquí lo dejo dicho.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Compartim bona part del fons d'aquesta moció, entre altres coses perquè hi ha una pregunta que cada cop és més evident. Si Europa ha d'invertir més en seguretat, ho ha de fer a tots els serveis, ho ha de fer sota les seves pròpies prioritats? Aquesta és una pregunta. Ho ha de fer sota els dictats de Donald Trump? I aquesta acaba sent la pregunta. Per Esquerra Republicana, la resposta és clara: l'OTAN és un marc cada vegada més esgotat. Fa anys que ho diem, però la presidència de Trump ho ha deixat encara més al descobert. Un aliat que practica el xantatge. I ho hem de dir així, de manera permanent, als seus socis. No és precisament un model que jo definiria com un model de seguretat compartida. Necessitem, doncs, una política europea de seguretat. Una política europea de defensa europea amb majúscules. Una política multilateral, una política multilateral basada en els drets humans i el respecte al dret internacional, i no una competició permanent entre estats per veure qui compra més armament i aquest ho faci en un temps rècord. I aquí és on tenim la principal discrepància amb la cursa actual de despesa militar. Per què? Doncs mirin, perquè mentre es parla de desenes de milers de milions en armament, continuem tenint un dèficit enorme. Un dèficit gegant, per exemple, en habitatge públic. I aquesta és una realitat. Continuem tenint problemes estructurals en la sanitat. Continuem tenint problemes estructurals en educació i també en transport. De fet, només cal preguntar a qualsevol usuari de Rodalies si creu que les prioritats d'inversió de l'Estat estan resoltes. Jo els animo a provarho i, de fet, encara hi afegiria una qüestió més: els ajuntaments i les comunitats autònomes, justament aquestes administracions, són les que continuen assumint una gran part de l'estat del benestar. Això sí, sense disposar d'un finançament ni just ni suficient. I quan augmenten els recursos, aquests recursos són aquells que també haurien d'arribar als qui gestionen aquests serveis públics. Els serveis del dia a dia. Aquí ho deixo dit també.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«I ara un punt també, de fet, hi perdré poc, perquè els 12 minuts que ha emprat el representant de VOX els obviaré directament. Perquè algú que és capaç de negar que el sol surt cada dia, malgrat que ell i els seus viuen cada dia de cara al sol, deixi'm dir que no mereix que hi perdem ni tan sols un minut. Perquè mirin, si obrim la porta a castellanitzar topònims oficials segons el gust ideològic del moment, doncs potser demà podrem fer el contrari. És un exercici interessant. Imaginin-se per un moment que decidíssim aplicar el mateix criteri però a l'inrevés. Aleshores potser hauríem de començar per parlar a veure Saragossa de l'Ebre, en comptes de Zaragoza. Sona bé, eh? Aquesta mola molt: Nova York del Manzanares per referir-nos a la capital del Reino. No sé què li semblaria la senyora Ayuso. Sant Jaume de Compostel·la -amb ela geminada- o per exemple, Vall d'Olit, que sona prou catalanitzat, Vall d'Olit amb de, apòstrof -això, el dia que vulguin els hi expliquem, què vol dir un de, apòstrof- o Burgos de la Plana o Múrcia de Segura. És a dir, és absurd, oi? Oi que és absurd, eh que és ridícul? Doncs bé, això és exactament el que vostès estan fent amb Eivissa. Els topònims oficials no són un caprici ideològic, senyories, són ni més ni menys que el resultat de la història, que el resultat d'una llengua, i sí, que el resultat legal vigent. Així de clar, així de simple i així de diàfan. I sí, l'illa es diu Eivissa, no perquè ho digui un partit polític, no perquè ho digui Esquerra Republicana, sinó perquè ho diu la llei, però sobretot ho diu la gent que hi viu i la gent que coneix i estima l'illa. També així de simple. I el més sorprenent de tot plegat és que tota aquesta polèmica la provoquen mentre diuen defensar les Illes Balears. De veritat? Defensar les Illes Balears és respectar-les, també lingüísticament, també lingüísticament, senyor Campos. Defensar les Illes és escoltar les seves institucions. Defensar les illes és no convertir el nom d'una illa en una arma política de baixa estofa. I sobretot, defensar les illes no és bloquejar una reforma que beneficia directament l'illa en qüestió, Formentera. Perquè aquí hi ha una qüestió de fons. Aquesta reforma no és una reivindicació de cap partit polític concret. Hi torno, és la reivindicació d'un territori. Formentera és l'única illa habitada de les Balears que no té representació pròpia al Senat avui, i això és una anomalia que s'ha de corregir ja. Per això sorprèn tant que, en lloc de sumar-se a la reforma sensata -veurem què acaba fent el Partit Popular, no?- el PP prefereix dedicar els seus esforços, acompanyats de VOX, en una batalla toponímica, artificial i de baixa volada. Una batalla que no interessa ningú a Formentera, senyories, ni a Eivissa. De fet, no interessa a cap ciutadà que tingui problemes reals a la seva vida. És a dir, que en l'últim minut que em queda, mirin, és un consell. Deixin de fer el pena. El que haurien de fer i encara tenen temps -bé, no ho sé, això potser ja no, presidenta- és retirar aquesta esmena. Si realment creuen en la representació territorial, votin a favor d'aquesta reforma i si realment volen defensar les Illes Balears, comencin per una cosa molt bàsica, que és defensar-ne el nom, el nom de les illes. Així de bàsic, així de simple, perquè la política pot tenir discrepàncies i les té -la prova és aquest hemicicle- però el que no hauria de tenir mai la política és aquest baix nivell de frivolitat. Formentera mereix el seu senador i Eivissa mereix, com a mínim, que no li canviïn el nom i que ho facin des del carrer Génova de Nova York de Manzanares, senyories.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de las medidas que está poniendo en marcha el...
«Bé, bona tarda de nou. El Partit Popular ens porta avui una moció teòricament per pal·liar les conseqüències de la guerra amb l'Iran. I ho fa com si tot això, com si aquesta guerra hagués aparegut sola, com si fos per generació espontània, com si fos una desgràcia inevitable. De fet, com si fos una tempesta. Doncs mirin, no, de cap manera. No estem davant de cap fenomen natural, per més que els seus socis de VOX siguin negacionistes, no. Estem davant de les conseqüències d'una escalada militar, d'una escalada militar provocada per actuacions unilaterals contràries al dret internacional. Així de clar. Així de diàfan. Així de simple. I això no és un detall menor, és la clau de volta de tot aquest debat. Perquè, quan es vulnera el dret internacional, quan es normalitza la llei del més fort, quan alguns Estats decideixen poder bombardejar, poder atacar i poder desestabilitzar una regió sencera, al marge de qualsevol marc legal, el resultat sempre és exactament aquest. Més inseguretat, més inestabilitat i més patiment. Per a qui? Doncs per a la majoria social. I això també passa aquí. I el més greu és que el Partit Popular parla de les conseqüències, però evita -atenció- parlar de les causes. O pitjor encara, massa sovint prefereix aplaudir o blanquejar les aventures unilaterals dels seus aliats internacionals i callar. I després venen aquí a fer veure que els preocupen moltes coses. Venen aquí i fan veure que els preocupa el rebut de la llum, que els preocupa la cistella de la compra o la situació de les empreses. Doncs mirin, una mica de serietat, si us plau. Perquè, si no es defensa el dret internacional quan toca, després no es pot fingir sorpresa quan arriben les conseqüències. I dit això, anem a les mesures concretes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«En definitiva, senyories, la siderúrgia que avui en parlava el Partit Nacionalista Basc tampoc és una relíquia. No és una cosa del passat. De fet, és futur també, és infraestructura, en definitiva, és mobilitat, és també energia, és capacitat productiva, és també -no ens n'oblidem, molt important- ocupació de qualitat, és tot allò que després alguns reivindiquen amb grans titulars, però que no es pot sostenir, si deixem morir les empreses que ho fan possible. I per això cal actuar. Per això cal reduir càrrecs i peatges. Per això cal reforçar compensacions pels costos indirectes del CO2. Per això cal defensar també el teixit productiu davant de la competència deslleial. I també cal aprofitar tots els marges europeus per protegir aquests sectors, que són sectors estratègics. Cal deixar de castigar qui produeix aquí amb més exigències i menys protecció que els seus competidors. I deixi'm dir una última cosa que també és important. Resistir no és la recepta, no és la recepta, no és suficient. El repte, sens dubte, quan parlem del cas que avui ens ocupa, és aprofitar aquesta crisi per fer el que fem, el que fa massa anys que s'ajorna, que és fer una veritable transformació del model energètic i del model productiu. No volem, doncs, una economia descarbonitzada sobre el paper i desmantellada a la realitat. No volem importar acer més brut, mentre aquí tanquem indústries, indústries que també es deslocalitzen. No volem proclames ecologistes que acaben, com deia, amb això: amb deslocalització, que acaba amb precarietat i amb resignació.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«Bona tarda de nou. Gràcies, presidenta. Intentaré centrar una mica el tema, tornar-lo a reubicar. Avui, amb el permís del Partit Nacionalista Basc, no parlem només de siderúrgia. Entenc que avui discutim en aquest hemicicle si realment els partits representats aquí en aquest congrés estan disposats a defensar la indústria productiva o si es continuarà arribant tard, sempre, això sí, fent grans proclames i oferint respostes, malauradament molt i molt i molt petites. Perquè això és el que passa massa sovint: molta retòrica sobre reindustrialització, molta retòrica sobre autonomia estratègica, molta retòrica sobre transició verda, però quan toca realment baixar al terreny, quan toca actuar sobre els costos energètics, sobre els peatges, sobre la competència deslleial, sobre els mecanismes de compensació, aleshores tot són excuses, tot són dilacions, tot són pedaços. I mentrestant, qui paga la festa? Doncs ho diem alt i clar: la paga la indústria. No només la indústria, la paguen els treballadors, la paguen també els territoris que veuen com el teixit productiu cada vegada es debilita més, i la paguen també, òbviament, les generacions futures, perquè, sense base industrial, senyories, no hi ha prosperitat i no hi ha innovació, i tampoc hi ha transició ecològica que s'aguanti.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. Avui el Partit Popular ens porta una moció que és directament un exercici de cinisme polític, m'atreviria a dir, de primer nivell. Vostès venen aquí i es queixen de la quitança del FLA. Vostès venen aquí i es queixen del nou model de finançament. Vostès venen aquí, ens ensenyen una fotografia del president del meu partit i del president de l'Estat espanyol. És a dir, vostès es queixen que les comunitats autònomes tinguin menys deute i més recursos. Doncs miri, francament, costa d'entendre. Costa d'entendre si és que el que realment els molesta no és tant això, sinó que el que els molesta és que Catalunya guanyi sobirania i que, a més a més, aquesta sobirania la guanyi gràcies a la feina d'Esquerra Republicana de Catalunya. Mirin, si vostès, senyories del PP, creguessin mínimament en la descentralització política i fiscal, sens dubte estarien a favor d'aquestes mesures. Però no tot el contrari. Perquè el que estem veient és si em permeten la renúncia sistemàtica dels seus governs autonòmics a exigir l'autogovern. Així de simple. Així de clar. I això ens vehicula cap a una conclusió molt clara: el seu model, senyories del PP, no és el de l'Espanya autonòmica, tampoc el nostre, però de moment és el que hi ha i per això treballem per guanyar espais de sobirania. El seu model s'assembla molt més al centralisme que defensen els d'Abascal i els seus.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de nuestro campo y del sector primario que garantiza nuestra...
«... o com diria la meva companya Vallugera, és un oxímoron defensar alhora l'oligarquia i el petit pagès. Posin-s'ho al cap. Res més. Moltes gràcies. ... o como diría mi compañera: es un oxímoron defender a la vez la oligarquía y al pequeño agricultor. Nada más. Muchas gracias. (Aplausos).»