Carles Puigdemont

En les recents eleccions legislatives d’Israel, la minoria àrab ha pres una decisió intel·ligent que ha tingut com a conseqüència un sotrac al tauler polític del país. Els àrabs d’Israel conformen un 20% del total de la població, però fins ara la seva representació a la Knesset no es corresponia al seu pes demogràfic per l’estratègia de boicot o desinterès que diversos dels seus partits han anat promovent en les successives eleccions. Però això ha canviat, i en aquests comicis la seva participació hi ha estat espectacular; tant, que han aconseguit trencar la majoria que tenia el govern Netanhayu i condicionar la formació de qualsevol govern alternatiu. Certament, no els han faltat raons per justificar el boicot. Però després d’anys de fer-ho, han arribat a la conclusió que pot ser molt més útil per als seus interessos comportar-se exactament al revés; una mica com passa amb les famoses vagues japoneses. Desbordar l’adversari a les urnes. Fer servir contra ell les poques eines que li posen a disposició. Ells han decidit jugar fort i posar la minoria àrab just al centre de la política israeliana. Si volien deslegitimar la política del govern israelià, ho han aconseguit no pas per la via del boicot sinó per la via d’una gran mobilització democràtica.

El greu accident ferroviari que ha ocorregut fa poca estona a la xarxa d'alta velocitat a Castella-la Manxa justifica la suspensió de tots els actes de precampanya. Encara no hi ha dades precises però es tem que el nombre de víctimes mortals augmenti. Seguirem amb l'ai el cor l'evolució del desastre, preocupats sobretot per les víctimes. vilaweb.cat/noticies/dos-t…

Avui fa nou anys, el Parlament de Catalunya aprovava la declaració d’independència. Una majoria parlamentària democràtica i legítima prenia una decisió legítima i democràtica, en compliment del resultat del referèndum de l’1 d’octubre. És cert que nou anys després, l’independentisme està fragmentat i afeblit. Paradoxalment, Espanya no està millor sinó pitjor; malgrat els esforços que ha dedicat i dedica a combatre tota forma d’independentisme, la seva situació és d’una divisió extrema i d’una confrontació entre blocs que va en augment. En aquest sentit, és oportú tornar a recordar que les querelles espanyoles no són les nostres i que només ens interessen si les podem utilitzar per al nostre objectiu. Es poden i s’han d’extreure moltes lliçons d’aquests nou anys. La més important és que sense unitat política i social i sense contro de les institucions, no hi ha cap camí possible a recórrer. I també que fins i tot en els moments més difícils per al moviment, Espanya genera crisis que hauríem d’estar preparats per aprofitar.

Han arribat els dies que tan esperaves, estimat @toni_comin. Sabem el que representen políticament, i sé també el que representa en el pla personal i íntim, de tantes vegades que n'hem parlat al llarg d'aquests nou anys. Bentornat a casa!

Un discurs impressionant, d'una força, una claredat i un compromís que heu d'escoltar. Si res no s'espatlla, em fa l'efecte que aquesta dona té la capacitat i el lideratge per fer una gran feina com a primera ministra del Marroc. x.com/Elmansouri_F

Una gran notícia, que arriba molt tard i després d'un patiment injust. D'un linxament mediàtic obscè. D'una vulneració flagrant de drets fonamentals. Me n'alegro que s'hagi tancat finalment un cas tan sensible i tan malintencionat (començant pel nom de l'operació, és clar)

Moltes gràcies per la teva resistència, el teu coratge i la teva estima profunda a Catalunya. A la gent, a la llengua, a la cultura. Gràcies per no defallir i per l'acompanyament de tots aquests anys. Ben tornat a casa teva!

Arrossegant els peus, tard i remugant… però el Suprem no té més remei que signar la capitulació. Han dedicat temps, recursos i capacitat d’inventiva per evitar-la, però l’amnistia arribarà a tothom. Me m’alegro molt per @junqueras, @dolorsbassac, @raulromeva i @jorditurull.

L’esperit de Wellington.

Jo no puc parar. No tinc el dret a parar. Vaig agafar aquesta feina assumint totes les conseqüències i he de correspondre. Ara tinc una responsabilitat pel que representa la institució de la Presidència de la Generalitat i envers un procés que, per mi, és part de la meva vida des que tinc ús de raó, que és el procés d’independència de Catalunya. No ho tornarem a fer: ho estic tornant a fer, i no he deixat de fer-ho. 📲 Aquí podeu recuperar l’entrevista sencera: rtve.es/rtve/20261016/…

🔴 Avui, a les 22.30h, entrevista a #La2Cat amb en @jordibaste

En @jordibaste ha vingut a Waterloo per fer un capítol del seu programa “Pla seqüència”, que s’emet demà a les 22.30h a #La2Cat. Hem tingut una conversa més personal que política, en un moment que és molt especial; l’exili que vam emprendre fa nou anys és en el seu tram final i la perspectiva del retorn comença a prendre forma.

És un bon moment per recordar que l'esquerra radical espanyola s'ha aliat sempre amb la dreta radical espanyola per impedir que Catalunya gestioni totes les competències en immigració.

Anar a l’Olympia per escoltar la música i la veu tan bonica de la Maria del Mar Bonet és una delícia; fer-ho en la commemoració dels 50 anys del seu mític concert de l’abril de 1975 és un privilegi; i que hagi tingut aquestes paraules tan sentides en solidaritat amb tots els represaliats, és un honor impossible d’oblidar en la vida. Gràcies, Maria del Mar; i gràcies també @BPenalba per completar una vetllada per al record!

M'han fet un regal molt especial, vingut del Tibet. Representa el Lleó de les Neus, Kang Seng-gue (en tibetà s'escriu ཁངས་སེང་གེ). És un animal mitològic tibetà, símbol d'intrepidesa i destructor d’obstacles. Salta de cim em cim a les muntanyes de l’Himàlaia i tot el Tibet. Viu a glaceres i a la neu i ha esdevingut avui un símbol per la lluita contra els efectes de l’escalfament global. @DalaiLama @Tibparliament @TibetPeople

Al número d'estiu-tardor de la revista @vallesos hi publiquen un reportatge del sabadellenc Josep Solé Coll, primer organista del Vaticà. Precisament, ahir va fer un concert d'orgue a l'església de Sant Josep de Waterloo, on vaig tenir el goig d'escoltar-lo.

S’ha mort Barbara Spinelli, una demòcrata exemplar i compromesa, com el seu pare, el gran Altiero Spinelli. Sempre li agrairé la fraternal rebuda que ens va fer al @EUparliament, després que l’enyorat David Sassoli ens obrís les portes.

No vam anar a l’exili a defensar els partits polítics de cadascú sinó a defensar institucions i drets del poble de Catalunya greument amenaçats pel 155 i la repressió policial i judicial, i en tornarem de la mateixa manera: no pas al servei del nostre partit sinó al servei del nostre país. El que s’ha acordat avui obliga a acabar l’etapa de repressió política que hem patit des de fa més de nou anys perquè vam votar per la independència del nostre país. Nou anys d’utilització impròpia dels poders judicials per interferir en un conflicte que pertanyia i pertany a la política i que correspon a la política, no als jutges, de resoldre. En termes de la relació Catalunya-Espanya avui no se soluciona res. L’amnistia forma part de la fórmula per a la resolució del conflicte històric que existeix entre Catalunya i Espanya, però l’amnistia no és en si mateixa la seva solució. Intentar la mort civil dels líders independentistes, dels líders socials i dels activistes mobilitzats, és propi dels règims autoritaris i, per tant, és inacceptable en una democràcia europea. El que dèiem el primer dia a la primera roda de premsa quan vam arribar a l’exili és perfectament vàlid nou anys després. Vull posar en valor la determinació i els resultats de l’estratègia de l’exili. Ho hem aconseguit mantenint una posició basada en quatre principis que hem respectat escrupolosament: 1. La defensa de les institucions i la legitimitat de les seves decisions en contra de tot intent de sotmetre-les al caprici repressor espanyol. 2. La defensa política dels nostres drets fonamentals per aconseguir un marc jurídic que els blindi millor del que no estaven l’any 2017. 3. El caràcter irrenunciable del dret a l’autodeterminació i a les accions unilaterals de caràcter democràtic i pacífic que s’escaiguin quan ja s’hagin esgotat totes les vies i intents de solució negociada. 4. El manteniment del sentit polític de l’exili i, per tant, el refús a tot itinerari personal per resoldre la situació particular de cadascú. Vam decidir anar a l’exili a fer política i no hem parat fins a assegurar que el retorn tingui també sentit polític. Avui és un dia molt especial per a les nostres famílies, per als nostres amics i per a tota la gent que de manera incansable ens ha acompanyat i ens acompanya des del primer dia. Mai, mai no ens han deixat sols. A totes elles els donem les gràcies i els dediquem emocionats la victòria de l’amnistia.