Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
188 declaraciones · página 1 de 7
-
Junts per Catalunya (cuenta oficial) @JuntsXCat ·
🗣 Candidata de Junts al Congrés @miriamnoguerasM sobre l’aplicació de la llei d’amnistia: "Avui hem tingut després de 9 anys a la nostra executiva el conseller Puig i el conseller Comín. És important recordar que sense el nostre no a una mala llei que es va votar el 30 de gener avui molts catalans i també els CDRs no podrien haver estat amnistiats. A alguns ja els estava bé qualsevol llei, a nosaltres no. I aquí està la diferència, un vot molt difícil perquè volíem una amnistia que amnistiés a tothom, no una amnistia per quedar bé ni per poder dir que teníem una llei d'amnistia. Junts vam arrossegar el Partit Socialista i també tots els que estaven arrossegats pel PSOE que aquesta llei es modifiqués i s'aprovés ben feta".Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Junts per Catalunya (cuenta oficial) @JuntsXCat ·
🗣 Secretari general @jorditurull a Els Matins de @som3cat: “Estic molt content per la sentència, però l’amnistia no serà completa fins que s’apliqui a tothom. Encara hi ha persones, com els exiliats, els CDR i tots aquells que es van implicar en l’1 d’Octubre, a qui encara no s’ha aplicat. Fins que tota aquesta gent no se’ls apliqui, l’amnistia no serà completa.”Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Junts per Catalunya (cuenta oficial) @JuntsXCat ·
🗣️️️️️️ Secretari general @jorditurull: "La decisió del Tribunal Suprem és una victòria de l'independentisme. Avui ha quedat acreditat que votar sobre la independència de Catalunya no és cap delicte. I, per tant, és una esmena a la totalitat a tots aquells que van fer més de justiciers que no pas de jutges. Estem molt contents d'haver persistit i de no haver-nos rendit davant d'aquells que deien que l'amnistia era impossible. Però ara no s'acaba el conflicte polític, sinó que torna on hauria d'haver estat sempre, a la política."Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Carles Puigdemont @KRLS· Junts ·
Arrossegant els peus, tard i remugant… però el Suprem no té més remei que signar la capitulació. Han dedicat temps, recursos i capacitat d’inventiva per evitar-la, però l’amnistia arribarà a tothom. Me m’alegro molt per @junqueras, @dolorsbassac, @raulromeva i @jorditurull.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Jordi Turull @jorditurull· Junts ·
Una nova victòria de l’independentisme per una amnistia que vem forçar per aconseguir demostrar que votar per la independència de Catalunya no és ni pot ser mai cap delicte. No és perdó és justícia. Ara cal que aquesta amnistia sigui total i permeti el retorn del president @KRLS i dels consellers @toni_comin i @LluisPuigGordi . Seguim!! Visca Catalunya Lliure!!!Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Junts per Catalunya (cuenta oficial) @JuntsXCat ·
🗣️@toni_comin: “Ja hem guanyat la batalla de l’amnistia; ara toca guanyar la del referèndum” 📌Recupera l’entrevista: elpuntavui.cat/politica/artic…Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Junts per Catalunya (cuenta oficial) @JuntsXCat ·
🗣Secretari general @jorditurull sobre la decisió del Tribunal de Comptes d'aplicar l'amnistia: "Celebrem que s'hagi acabat amb aquesta persecució sobre el patrimoni de tantes i tantes famílies amb una actitud de revenja. És una victòria clara de l'independentisme davant d'aquells del 'quién pueda que haga'. El que demanem és que ara el Suprem no s'hi resisteixi més, que d'una vegada per totes apliqui l'amnistia al president Puigdemont, al conseller Comín i al conseller Puig, que s'apliqui per tothom. Això no és perdó, és justícia i és l'esmena de la totalitat al 'a por ellos' de l'estat espanyol."Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Míriam Nogueras @miriamnoguerasM· Junts ·
Veiem qui ha influït i treballat, vostès (governant) o nosaltres👇🏼: -Llei contra multireincidència: JUNTS -Llei ELA: JUNTS -Impedir donar per bones les okupacions: JUNTS -Abaixar impost societats a pimes i cooperatives: JUNTS -Ajornar Verifactu: JUNTS -No apujar quota a autònoms: JUNTS -Bonificació del 100% a la SS a entrenadors i monitos de 21.000 clubs esportius de catalunya: JUNTS -Que els regants de Catalunya paguin menys: JUNTS -Que per llei Madrid pagui el 50% de la dependència: JUNTS -que els diputats catalans parlem català (mentre uns el voleu invisibilitzar): JUNTS. -recursos per rehabilitar espais culturals de Catalunya: JUNTS -que els ajuntaments catalans avui disposin de més milions d’€ per fer habitatge públic i per rehabilitar espais: JUNTS -que Sant Cugat tingui partit judicial per tenir jutjat propi (després de 30 anys): JUNTS -recuperades competències en secretaris i interventors: JUNTS -recuperades competències en economia social: JUNTS -comissió investigació atemptats del 17A a Catalunya: JUNTS. -negociar llei per tenir el control absolut de la immigració: JUNTS -el repartiment de menors no acompanyats per primer cop no arriba a Catalunya: JUNTS -no han apujat impostos mutualistes salut: JUNTS -s’han invertit 1000M€ a Tarragona: JUNTS -Llei amnistia: JUNTS …i un llarg etc. Deixi de tractar a la gent d’idiota, President.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Junts per Catalunya (cuenta oficial) @JuntsXCat ·
📰#MESJunts | Ja pots llegir el 157è número del butlletí de @JuntsXCat. 📌 Aquesta setmana, la sentència del TC avalant l'amnistia és una victòria de l'independentisme. ⏩ Llegeix-ho aquí 👉🏻 juntsxcat.info/MesJunts157Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Junts per Catalunya (cuenta oficial) @JuntsXCat ·
🗣 Secretari general @jorditurull a Els Matins de TV3: “Illa va dir que “no habría amnistia ni nada de eso” i Sánchez va afirmar que portaria el president Puigdemont davant la justícia. Els socialistes actuen per interès. Hi ha amnistia perquè sinó, no hi havia investidura.”Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Junts per Catalunya (cuenta oficial) @JuntsXCat ·
🗣 Secretari general @jorditurull a Els Matins de TV3: “L’ordre al Tribunal Suprem d’aplicar l’amnistia és absoluta. Seria prevaricació si no ho fessin.”Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Carles Puigdemont @KRLS· Junts ·
No vam anar a l’exili a defensar els partits polítics de cadascú sinó a defensar institucions i drets del poble de Catalunya greument amenaçats pel 155 i la repressió policial i judicial, i en tornarem de la mateixa manera: no pas al servei del nostre partit sinó al servei del nostre país. El que s’ha acordat avui obliga a acabar l’etapa de repressió política que hem patit des de fa més de nou anys perquè vam votar per la independència del nostre país. Nou anys d’utilització impròpia dels poders judicials per interferir en un conflicte que pertanyia i pertany a la política i que correspon a la política, no als jutges, de resoldre. En termes de la relació Catalunya-Espanya avui no se soluciona res. L’amnistia forma part de la fórmula per a la resolució del conflicte històric que existeix entre Catalunya i Espanya, però l’amnistia no és en si mateixa la seva solució. Intentar la mort civil dels líders independentistes, dels líders socials i dels activistes mobilitzats, és propi dels règims autoritaris i, per tant, és inacceptable en una democràcia europea. El que dèiem el primer dia a la primera roda de premsa quan vam arribar a l’exili és perfectament vàlid nou anys després. Vull posar en valor la determinació i els resultats de l’estratègia de l’exili. Ho hem aconseguit mantenint una posició basada en quatre principis que hem respectat escrupolosament: 1. La defensa de les institucions i la legitimitat de les seves decisions en contra de tot intent de sotmetre-les al caprici repressor espanyol. 2. La defensa política dels nostres drets fonamentals per aconseguir un marc jurídic que els blindi millor del que no estaven l’any 2017. 3. El caràcter irrenunciable del dret a l’autodeterminació i a les accions unilaterals de caràcter democràtic i pacífic que s’escaiguin quan ja s’hagin esgotat totes les vies i intents de solució negociada. 4. El manteniment del sentit polític de l’exili i, per tant, el refús a tot itinerari personal per resoldre la situació particular de cadascú. Vam decidir anar a l’exili a fer política i no hem parat fins a assegurar que el retorn tingui també sentit polític. Avui és un dia molt especial per a les nostres famílies, per als nostres amics i per a tota la gent que de manera incansable ens ha acompanyat i ens acompanya des del primer dia. Mai, mai no ens han deixat sols. A totes elles els donem les gràcies i els dediquem emocionats la victòria de l’amnistia.Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Junts per Catalunya (cuenta oficial) @JuntsXCat ·
🗣Secretari general @jorditurull sobre la decisió del TC respecte a l'amnistia: “Avui també és una gran victòria del president Puigdemont. No del president de Junts, del president legítim de Catalunya que va ser tret pel 155.”Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Junts per Catalunya (cuenta oficial) @JuntsXCat ·
🗣Secretari general @jorditurull sobre la decisió del TC respecte a l'amnistia: “Que ningú s'enganyi. L'amnistia no és perdó, és justícia. L'amnistia no és girar full, perquè el full persisteix. El conflicte polític entre Catalunya i l'Estat només se solucionarà amb la independència.”Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Junts per Catalunya (cuenta oficial) @JuntsXCat ·
🗣Secretari general @jorditurull sobre la decisió del TC respecte a l'amnistia: "L'amnistia és una victòria de Junts. Va haver-hi un moment que vam considerar que aquesta llei havia de ser molt més robusta que el que era i ens vam plantar. Gràcies a la nostra pressió l’amnistia inclou la malversació. És per això que vull agrair als diputats i les diputades de Madrid i amb tu @miriamnoguerasM al capdavant, que justament pel que vam aguantar aquells dies, avui la resolució del TC és molt clara".Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Junts per Catalunya (cuenta oficial) @JuntsXCat ·
🗣Secretari general @jorditurull sobre la decisió del Tribunal Constitucional respecte a l'amnistia: "La decisió del TC d’aplicar l’amnistia és una victòria de l’independentisme. Una victòria de l’independentisme contra aquells que van ordenar la repressió de l’1 d’octubre, contra aquells que la van avalar i contra els jutges que van boicotejar l’aplicació de l’amnistia. És una esmena a la totalitat del "a por ellos" i tota la repressió de l'estat".Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Otra cuestión de necesidad urgente, extrema, es que bajen las armas y que cumplan con la obligación de aplicar la amnistía. La semana pasada el Tribunal de Justicia de la Unión Europea fue contundente. En primer lugar, dijo que lo que pasó en octubre de 2017 fue un referéndum de independencia. En segundo lugar, que ese referéndum no fue delito. En tercer lugar, borrar la represión judicial desbocada es perfectamente legal para Europa. El Tribunal de Justicia ha dejado perfectamente claro que la ley de amnistía que hizo aprobar Junts en 2024, la ley que se fundamenta no en el relato inventado del reencuentro y la convivencia, sino en el reconocimiento explícito de un conflicto político entre Cataluña y España, además de constitucional es plenamente europea, y la obligación de los tribunales españoles es la de aplicarla inmediatamente. Por cierto, ante los primeros intentos de incumplimiento del Tribunal de Cuentas, la Comisión Europea ayer, a instancias de la defensa del presidente Puigdemont, ha dicho que tenemos que aplicar la amnistía en el Estado español y que, si no, habrá que aplicar a España un procedimiento de infracción como el que se ha aplicado a otros países reticentes con la aplicación del derecho europeo, como Hungría y Polonia.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Un altre tema d'urgent i extraordinària necessitat: que els tribunals espanyols abaixin les armes i compleixin amb la seva obligació d'aplicar la llei d'amnistia. La setmana passada el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va ser contundent. En primer lloc, va dir que el que hi va haver l'octubre del 2017 va ser un referèndum d'independència. En segon lloc, aquest referèndum no va ser delicte. En tercer lloc, esborrar la repressió judicial desbocada que va seguir al referèndum és perfectament legal per Europa. El Tribunal de Justícia ha deixat perfectament clar que la llei d'amnistia, la llei que Junts va fer aprovar el juny del 2024, la llei que es fonamenta no en el relat inventat del reencuentro i la convivencia, sinó el reconeixement explícit d'un conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Aquesta llei d'amnistia és, a més a més, de constitucional, plenament europea. I encara més, l'obligació dels tribunals espanyols és d'aplicarla immediatament. Per cert, davant els primers intents d'incompliment del Tribunal de Comptes, ahir, la Comissió Europea, a instàncies de la defensa del president Puigdemont, ja ho va deixar clar que els tribunals espanyols han d'aplicar l'amnistia i, en cas que no ho facin, el que tocarà és aplicar a Espanya un procediment d'infracció com els que s'han aplicat a altres països renuents amb l'aplicació del dret europeu, com Hongria i Polònia.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Acabo, president, vint segons. Amaga els informes d'Amnistia Internacional. Amaga la presó injustificable a Pablo Hasél i a Miquel Arenas, simplement per escriure cançons, i per l'independentisme català, l'esmena a la totalitat del PP amaga una repressió sistemàtica i que es va expressar contra la llibertat d'expressió... ... esconde -acabo?- las resoluciones del Consejo de Europa, esconde los informes de Amnistía Internacional, esconde la prisión injustificable de Pablo Hasél y Miquel Arenas por el único motivo de haber escrito canciones y por el independentismo catalán. La enmienda a la totalidad del PP esconde una represión sistemática contra la libertad de expresión...»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Pero el uso partidista de los tribunales y de la fiscalía no es patrimonio exclusivo del Partido Popular, ni mucho menos. El PSOE hace exactamente lo mismo: utiliza a los tribunales y a los fiscales para proteger a los amigos y familiares y perseguir a los enemigos, sean independentistas o sean de la ideología que sea, y por eso hay que ocupar los puestos clave. Algunos ejemplos: Ignacio de Lucas en la Fiscalía Europea, el juez de enlace José de la Mata en Eurojust o el fiscal Ángel Bodoque, también en Eurojust. Estos y muchos otros impulsados a cargos internacionales también bajo la lupa del juez Pedraz. Una auténtica máquina esta fundación FIAP, que compra lealtades mediante sueldos, impulso de carreras profesionales, etcétera. Acabo haciendo referencia a un tribunal más cercano: el Constitucional. ¿Alguien piensa que el Tribunal Constitucional no ha gestionado los tiempos en interés político del PSOE? ¿Que los retrasos en la aplicación de la amnistía no son parte de una estrategia política? ¿Alguien realmente puede pensar eso? El Tribunal Constitucional no ha aplicado la amnistía y no ha levantado ya la orden de detención de Puigdemont porque al señor Pedro Sánchez no le ha interesado. ¿Por qué piensan que el fiscal ante este órgano, Pedro Crespo, se ha opuesto, en contra de toda garantía constitucional, a levantar las órdenes de detención contra el presidente Puigdemont y los consellers en el exilio ante una ley de amnistía vigente? ¿Por qué piensan que el Tribunal Constitucional está forzando a esperar la sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea para Puigdemont? A que pasen los días para dictar sentencia y, finalmente, pasar el muerto al Tribunal Supremo. ¿Por qué está haciendo eso el Tribunal Constitucional?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Acabo. Són de coneixement públic les reunions del senyor CondePumpido amb el senyor Zapatero a l'Hotel Santo Mauro, els informes de la UCO en el cas Leire també s'hi refereixen, a part que la notícia va ser publicada fa molts mesos. Jo em pregunto. Jo crec que tothom aquí s'ha de preguntar: De què deuen haver estat parlant el negociador i factòtum de l'actual legislatura socialista, el senyor Zapatero, i el president del Tribunal Constitucional, el senyor CondePumpido, a l'Hotel Santo Mauro en aquestes reunions que han celebrat? De què devien estar parlant? No cal ser gaire llest per pensar que tenia alguna cosa a veure amb el retorn del president Puigdemont. Moltes gràcies. Señora presidenta, señorías, muy buenas tardes. La proposición de ley del Grupo Popular es todo un canto a la integración judicial en el Consejo de Europa y en la Unión Europea, al compromiso del Reino de España con el Tribunal de Derechos Humanos Europeo y al Tribunal de Justicia de la Unión Europea. Perfecto, nos parece magnífico, nos parece muy bien, pero hay que ver hasta dónde llega esta retórica. En pocos días, el Tribunal de Justicia de la Unión Europea, el 16 de julio, hará pública su sentencia sobre la ley de amnistía y, si se confirman las conclusiones del abogado general, queda claro que la amnistía es una ley europea conforme al derecho de la Unión y que no queda margen para no aplicarla al presidente Puigdemont, a Toni Comín y a Lluís Puig. Veremos si el celo europeísta del Partido Popular pesa más que aquella famosa frase de Aznar: quien puede hacer, que haga. Lo veremos. Veremos también lo que dirá la señora Montserrat, lo que dirá el señor Adrián Vázquez y lo que diga el señor Urraca y el lobby jurídico del PP en Europa. Y veremos lo que dirán los señores Marchena y Llarena y el resto de los jueces de la tabla nuestra que el PP controla por la puerta de atrás.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Però l'ús partidista dels tribunals i de la fiscalia no és patrimoni del Partit Popular, ni molt menys. El PSOE fa exactament: el mateix utilitzar els tribunals i els fiscals i els fiscals per protegir els amics i familiars i perseguir els enemics, siguin independentistes o siguin de la ideologia que siguin. I, per això, cal ocupar els llocs clau. Alguns exemples, Ignacio de Lucas a la Fiscalia Europea; el jutge d'enllaç José de la Mata, a Eurojust; el fiscal Ángel Bodoque, també a Eurojust. Aquests i molts altres impulsats a càrrecs internacionals per la Fundació FIAP, també també, per cert, sota la lupa del jutge Pedraz. Una autèntica màquina, aquesta Fundació FIAP, de comprar lleialtats per la via de completar sous i impulsar carreres professionals. Acabo fent una referència a un tribunal que queda una mica més a la vora, el Tribunal Constitucional. Algú es pensa que el Tribunal Constitucional no ha gestionat els tempos en interès polític del PSOE? Que els retards en l'aplicació de l'amnistia no són part d'una estratègia política? Algú realment és capaç de pensar això? El Tribunal Constitucional no ha aplicat l'amnistia i no ha aixecat ja l'ordre de detenció del president Puigdemont, perquè al senyor Pedro Sánchez no li ha interessat. Per què es pensen que el fiscal davant d'aquest òrgan, el senyor Pedro Crespo, ha acabat d'ascendir, per cert, a fiscal de Sala per la senyora Peremato, s'ha oposat en contra de tota garantia constitucional a aixecar cautelarment les ordres de detenció al president Puigdemont i als consellers a l'exili, haventhi una llei d'amnistia aprovada i vigent? Per què es pensen que el Tribunal Constitucional, en lloc de donar l'empara immediata al president Puigdemont, que és el que hauria d'haver fet fa mesos, està forçant primer a esperar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, segon, a que passi l'estiu per dictar sentència i per, finalment, passar el mort al Tribunal Suprem? Per què ho està fent això al Tribunal Constitucional?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Senyora presidenta, senyories, molt bona tarda. La proposició de llei del Partit Popular és tot un cant a la integració judicial al Consell d'Europa i a la Unió Europea, al compromís del Regne d'Espanya amb el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Perfecte. Ens sembla magnífic. Ens sembla molt bé, però caldrà veure fins on arriba aquesta retòrica. En pocs dies, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el 16 de juliol, farà pública la seva sentència sobre la llei d'amnistia i si es confirmen les conclusions de l'advocat general i declara que l'amnistia és una llei europea conforme al dret de la Unió i que no queda marge per no aplicarla al president Puigdemont, a Toni Comín i Lluís Puig, veurem si la fe europeista del Partit Popular pesa més que aquella famosa frase de l'expresident Aznar, 'el que puede hacer, que haga'. Ho veurem. Veurem també què diu la senyora Montserrat. Veurem què diu el senyor Adrián Vázquez. Veurem què diu el senyor Urraca i el lobby jurídic del PP a Europa i veurem què diuen els senyors Marchena i Llarena i la resta de jutges de la toga nostra que el PP controla por la puerta de atrás.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de defensa del derecho a la participación en los asuntos públicos.
«Continuamos. No olvidamos ni perdonamos que la Junta Electoral Central utilizara el invento de la inelegibilidad sobrevenida -6.2 de la LOREG- para apartar del cargo al president de la Generalitat, Quim Torra, sin una sentencia firme por una simple desobediencia, por una pancarta a favor de la libertad de expresión y la libertad de los presos. Y -?termino- no olvidamos ni perdonamos que la prevaricación de algunos jueces a la hora de aplicar la ley de amnistía esté impidiendo en este preciso instante al presidente Puigdemont volver a casa y ejercer, de acuerdo con la ley, como jefe de la oposición en el Parlament de Cataluña. Tal vez les parecerá que todo eso queda muy lejos, pero la realidad es que ustedes, señorías del PP, y ustedes, señorías del PSOE, nos quedan demasiado cerca. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de defensa del derecho a la participación en los asuntos públicos.
«Continuem, no oblidem ni perdonem que la Junta Electoral Central fes servir l'invent de la inel·ligibilitat sobrevinguda, l'article 6.2 de la LOREG per apartar del càrrec un president de la Generalitat, el president Quim Torra, sense sentència ferma per una simple desobediència, per una pancarta a favor de la llibertat d'expressió i la llibertat dels presos. I acabo. No oblidem ni perdonem que la prevaricació d'alguns jutges a l'hora d'aplicar la llei d'amnistia estigui impedint ara mateix al president Puigdemont torna a casa i exercir, d'acord amb la llei, com a cap de l'oposició al Parlament de Catalunya. Potser els hi semblarà que tot això ens queda molt lluny, però la realitat és que vosaltres, senyories del PP, vosaltres senyories del PSOE, sí que us quedeu massa a la vora. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Señorías, muy buenas tardes. En esta Cámara, todas las semanas podemos constatar que vivimos en un estado de excepción democrática y parlamentaria. La falta de legitimidad democrática de un Gobierno que ya no cuenta con mayoría parlamentaria trae como consecuencia un filibusterismo parlamentario que toma todas las formas imaginables: incumplimiento del deber constitucional de presentar presupuestos anualmente; prórroga infinita de las leyes en trámite, siempre que no sean las del Grupo Socialista; abuso sistemático del real decretoley, ya sea ómnibus o no, como recurso; uso a la carta del recurso a las enmiendas heterogéneas o intrusas; uso indiscriminado e injustificado del veto presupuestario del Gobierno, especialmente con las enmiendas que proceden del Senado. Ante este panorama de secuestro de la actividad parlamentaria y de menosprecio a los derechos de los diputados y de los ciudadanos a los que representamos, la pregunta es qué carajo hacemos aquí, qué hemos venido a hacer aquí.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Todo es mucho más complejo de lo que a menudo se presenta en este debate. Nosotros no entraremos en lecturas de blancos y negros porque hay muchos grises, aunque esto sea menos cómodo políticamente. Y también rechazamos la expansión de los nuevos asentamientos en Cisjordania porque vulneran el derecho internacional, efectivamente, y además también hacen que aún sea más complejo avanzar hacia una solución de paz. El problema de fondo no es lo que se dice hoy aquí, es lo que no se dice. El derecho internacional no puede depender de un contexto concreto ni de la presión mediática ni de la conveniencia política. Dos detenidos merecen toda la atención y toda la exigencia. Y es correcto que sea así, pero, entonces, hay que hacerse otra pregunta: ¿cuántos detenidos hacen falta para que actúen con la misma contundencia en otros lugares del mundo? Porque hace años que más de un millón de uigures han sido sometidos a detenciones arbitrarias, internamientos masivos, vigilancia extrema, trabajos forzados, torturas y persecución cultural. Organizaciones como Human Rights Watch, Amnistía Internacional, expertos de Naciones Unidas y diversos informes independientes hace años ya que denuncian posibles crímenes contra la humanidad en Xinjiang. No estamos hablando de acusaciones vagas, estamos hablando de campos de internamiento, de desapariciones y asimilación forzada documentada por organismos internacionales. Y no es solo el caso de los uigures, también en el Tíbet hay denuncias cada vez más graves sobre represión cultural, lingüística y religiosa. Hace solo unas semanas, Human Rights Watch advertía de que el Gobierno chino está acelerando la asimilación forzada de los niños tibetanos a través de su sistema educativo. El mandarín se está imponiendo como lengua obligatoria en las escuelas infantiles, mientras se reduce progresivamente el uso del tibetano. Según esos informes, hay niños tibetanos que dejan de hablar su lengua materna, incluso con sus familias, después de pasar por el sistema educativo chino. Se denuncia adoctrinamiento ideológico desde la infancia y un proceso sistemático que está orientado a diluir cualquier identidad, diferenciada bajo un modelo nacional único impuesto por el Partido Comunista de China. Y, ante esto, ¿qué hace el Gobierno español? Cabría esperar, oyéndolos hoy, que activarían toda la potencia de su Estado, todas las herramientas de un Parlamento, toda la acción diplomática que tienen a su alcance para denunciar, condenar, bloquear, embargar, ¿no? Pues no. Lo que ha decidido hacer el Gobierno español es intensificar las relaciones políticas, diplomáticas y comerciales con China: cumbres bilaterales continuas, visitas del presidente Sánchez y de sus ministros, declaraciones de cooperación estratégica, fotografía tras fotografía. Y es legítimo preguntarse si en alguna de esas reuniones ha habido la misma contundencia que hoy vamos a escuchar aquí, porque la defensa de los derechos humanos parece ser muy exigente para algunos y muy poco para otros. Señor ministro, ¿sabría usted responderme cuál es el motivo de esta diferencia?»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Tot és molt més complex del que sovint es presenta en aquest debat. I nosaltres no entrarem en lectures de blancs i negres perquè hi ha molts grisos, encara que això avui sigui menys còmode políticament. I també rebutgem l'expansió dels nous assentaments a Cisjordània perquè això vulnera efectivament el dret internacional i alhora fa encara molt més complex avançar cap a una solució de pau. El problema de fons no és què es diu avui aquí, el dret internacional no pot dependre d'un context concret ni de la pressió mediàtica ni de la conveniència política. Dos detinguts mereixen tota l'atenció i tota l'exigència, i és correcte que sigui així. Però aleshores cal ferse una altra pregunta: quants detinguts fan falta perquè actuïn amb la mateixa contundència en altres llocs del món? Perquè fa anys que més d'un milió d'usuaris han estat sotmesos a detencions arbitràries, internaments massius, vigilància extrema i treball forçat, tortures, persecució cultural. Organitzacions com Human Rights Watch, Amnistia Internacional, experts de Nacions Unides i diversos informes independents. Fa anys que denuncien possibles crims contra la humanitat a Xinjiang. No estem parlant d'acusacions vagues. Estem parlant de camps d'internament, desaparicions i assimilació forçada documentada per organismes internacionals. I no és només el cas dels uigurs. També el Tibet. Hi ha denúncies cada vegada més greus sobre repressió cultural, lingüística i religiosa. Fa només unes setmanes, Human Rights Watch advertia que el govern xinès està accelerant l'assimilació forçada dels infants tibetans a través del seu sistema educatiu. El mandarí s'està imposant com a llengua obligatòria a les escoles infantils mentre es redueix progressivament l'ús del tibetà. Segons aquests informes, nens tibetans deixen de parlar la seva llengua materna, fins i tot amb les seves famílies, després de passar pel sistema educatiu xinès. Es denuncia adoctrinament ideològic des de la infància i un procés sistemàtic orientat a diluir qualsevol identitat diferenciada sota un model nacional únic imposat pel Partit Comunista Xinès. I davant d'això, què fa el Govern espanyol? Hom, sentintlos avui, esperaria que activaria tota la potència del seu Estat, totes les eines del Parlament, tota l'acció diplomàtica al seu abast per denunciar, condemnar, bloquejar, embargar. Doncs no. El que ha decidit fer el Govern espanyol és intensificar les relacions polítiques, diplomàtiques i comercials amb la Xina. Cimeres bilaterals. Contínues visites del president Sánchez i dels seus ministres, declaracions de cooperació estratègica, fotografia rere fotografia. I és legítim preguntarse si en alguna d'aquestes reunions hi ha hagut la mateixa contundència que avui escoltarem aquí, per què la defensa dels drets humans sembla molt exigent per a alguns i molt poc per a altres? Senyor ministre, vostè em sabria respondre quin és el motiu d'aquesta diferència?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Pero la Constitución siempre es una buena excusa para unos y para otros, para socialistas o para populares, y la amnistía es un claro ejemplo. Nos decían que no encajaba en la Constitución, que era imposible. Catedráticos eméritos de claro signo político defendían con vehemencia que degradaría las instituciones españolas y nos decían que sería un asalto a la democracia, hasta que fue necesaria y aritméticamente posible. Con el aval de la Comisión de Venecia se hizo justicia, una justicia que niegan todavía en algunos despachos de la alta judicatura, que no han sabido digerir el triunfo del Legislativo. Es por eso por lo que, en este momento, yo quiero terminar con una reflexión: tenemos al enemigo de quienes defendemos el sueño de una Cataluña libre maquinando en despachos donde todavía resuena el sonido de sables que acompañó los momentos más oscuros de la Transición. Ante esta realidad se hace muy difícil, muy difícil, entender cómo algunos osan convertir este atril, este, en un pelotón de ejecución. A la Presidencia: el martes no pedimos la palabra, a pesar de que tuvimos alusiones directas con nombres y apellidos a los siete diputados de Junts. Nos hicieron un 'a por ellos' que me recordó las listas de otros tiempos; nos señalaron -en español, por cierto- por no ser los catalanes el público objetivo. No solicitamos la palabra porque no formamos parte de este circo de los que ensucian la política. Miren, los de Junts venimos aquí para ir al grano, queremos legislar desde el rigor y sin olvidar jamás que estamos aquí por Cataluña y por los catalanes. Por responsabilidad, de este hemiciclo no pueden salir falsas promesas. Por responsabilidad, Junts jamás hará seguidismo de iniciativas que no resuelven las necesidades sociales, pero que algunos convierten en titulares de un día. No estar de acuerdo con las políticas que nos quieren imponer no debería llevar a cuestionar nuestra integridad moral ni a que seamos objeto de un señalamiento que puede traer consecuencias. Las palabras tienen mucho poder, las que se escriben, las que se dicen, incluso las que todavía tienen forma de pensamiento. Hay que tener mucho cuidado, porque un mal pensamiento puede convertirse en una palabra terrible, y una palabra terrible puede llevar a una acción repugnante. La compañera Marta Madrenas fue perseguida por un hombre, quizá con la intención de agredirla, que terminó escupiéndola mientras ella huía. Eso nos puede pasar a cualquiera de los siete diputados de Junts señalados el martes al más puro estilo VOX. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). Han sido días difíciles para muchos de nosotros, pero también han estado llenos de muestras de apoyo nacidas de la empatía y de uno de los valores más fundamentales de la democracia, el respeto a la disidencia. Somos una lista de siete con una capitana de diez -lo repito: una lista de siete con una capitana de diez-. Gracias, Míriam Nogueras, eres una capitana de la que nos sentimos tan orgullosos como ella de nosotros. Termino con un dicho catalán que tiene mucho de karma budista y que dice -traducido al español-, tal harás, tal encontrarás.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Però la Constitució sempre és una bona excusa per a uns i per altres, per socialistes o per populars. L'amnistia és un bon exemple. Ens deien que no tenia encaix a la Constitució, que era impossible. Catedràtics emèrits de clar signe polític defensaven amb vehemència que degradaria les institucions espanyoles, que seria, ens deien, un assalt a la democràcia, fins que va ser necessària i aritmèticament possible. Amb l'aval de la Comissió de Venècia, es va fer justícia, una justícia que neguen encara en alguns despatxos de l'alta judicatura que no han sabut pair el triomf del legislatiu. És per això que, arribats a aquest punt, vull acabar amb una reflexió. Tenim l'enemic dels qui defensem el somni d'una Catalunya lliure maquinant en despatxos on encara ressona el soroll de sabres que va acompanyar els moments més foscos de la transició. Davant d'aquesta realitat es fa molt difícil, molt difícil, entendre com alguns gosen convertir aquest faristol, aquest, en un escamot d'execució. A la presidència: dimarts no vàrem demanar la paraula, malgrat que hi va haver al·lusions directes, amb noms i cognoms dels set diputats de Junts. Ens van fer un 'a por ellos', que em va recordar les llistes d'altres temps. Ens van assenyalar -en castellà, per cert- perquè els catalans no eren el seu públic objectiu. No vàrem demanar paraula perquè no formem part d'aquest circ dels que embruten la política. Mirin, els de Junts venim aquí a anar per feina. Volem legislar des del rigor i sense oblidar mai que som aquí per Catalunya i pels catalans. Per responsabilitat, d'aquest hemicicle no poden sortir falses promeses. Per responsabilitat, Junts mai no farà seguidisme d'iniciatives que no resolen les necessitats socials, però que alguns converteixen en titulars d'un dia. No estar d'acord amb les polítiques que ens volen imposar no hauria de portar a qüestionar la nostra integritat moral ni a ser objecte d'un assenyalament que pot portar conseqüències.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«En este caso, la Mesa ha decidido impedir un debate legítimo; nos ha quitado el derecho de los que no hemos presentado enmiendas a debatir sobre estos asuntos porque no forman parte de la Constitución. La Mesa ha decidido que no se puede abordar este asunto dentro del Estado español. No se puede hablar tampoco de las Fuerzas Armadas ni de la inviolabilidad del rey, del 155, de las naciones del Estado o de cuestiones electorales. Así que nos han quitado ese derecho a debatir todo eso. Para nosotros es inaceptable, y no es la primera vez. En la última legislatura, la Mesa se arrogó un papel de control de constitucionalidad -como una especie de Tribunal Constitucional, sin regulación que lo justifique- para impedir debatir iniciativas como la reforma del Tribunal de Cuentas, la reforma de la inviolabilidad del rey o la amnistía. ¿Lo recuerdan? La Mesa impidió debatir la amnistía en la pasada legislatura y en esta legislatura la amnistía se ha debatido, se ha aprobado y se ha declarado constitucional.»