Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
65 declaraciones · página 1 de 3
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Ha guanyat Lula! Ha guanyat l’Amazònia. Ha guanyat el poble 🇧🇷. Ha guanyat la democràcia. Es pot plantar cara a l’autoritarisme💪🏽 Torna l’esperança a l’Amèrica Llatina. Torna l’esperança al món 🌎🌱Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Avui, la pagesia torna al carrer a defensar allò que és just. Preus justos, menys burocràcia, reciprocitat en les importacions i una política agrària que posi al centre qui treballa i cuida la terra. Tot el meu suport. La pagesia és imprescindible per al futur del país. ✊🏽Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Bona tarda. Moltes gràcies. President, senyories, avui parlem d'un impost a les grans energètiques, però jo, si em permeteu, voldria començar parlant de la gent, de la gent que paga el rebut de la llum, de la gent que omple el dipòsit mirant com pugen els números de les famílies, que sí que paguen lloguers impossibles, de treballadors i treballadores que tot i treballar, arriben justos i arriben a final de mes, dels joves que no poden marxar de casa seva. Perquè mentre tota aquesta gent fa números per arribar a final de mes, si les grans energètiques i els especuladors fan números. Senyories per comptar beneficis extraordinaris. I aquesta és la realitat. I davant d'aquesta realitat només hi ha dues opcions, només dues. La primera, governar per protegir la majoria social o protegir els beneficis d'uns quants. No n'hi ha cap més. Nosaltres, des d'Esquerra Republicana, si em permeten tenir molt clar de quin costat estem i també sabem de quin costat es van posar alguns quan va arribar l'hora de votar, perquè avui també convé fer memòria. De fet, sempre va bé fer memòria. Esquerra Republicana fa anys que defensa que el gravamen a les grans energètiques sigui un gravamen permanent. Ho vam defensar durant la negociació del paquet fiscal. Ho vam exigir a aquest Govern i, quan finalment, es va aprovar el Reial decret llei per mantenir el gravamen energètic durant l'any 2025, aquest va arribar aquí al Congrés dels Diputats i què va passar? Doncs que es va tombar. I qui el va tombar? Doncs el Partit Popular, VOX i Junts per Catalunya, que ara han desaparegut i el Partit Nacionalista Basc. Això va passar, si li anava a dir a la senyora Calvo en aquell moment també van ser molt decisius, senyora Calvo. Ara no la tinc aquí present i no és res personal la senyora Calvo. Però mirin per als de Junts és molt fàcil tornar a casa, tornar a Catalunya i explicar que defenses les famílies a ultrança, que defenses els autònoms, les classes mitjanes i la butxaca dels teus conciutadans. Però després va venir a Madrid i arriba el moment de prémer el botó i resulta que prems el botó que el Partit Popular i que VOX per tombar un gravamen a les grans energètiques. I això, senyories, també s'ha d'explicar. I això també s'ha de recordar, perquè defensar Catalunya no és embolicarse amb la bandera. Defensar Catalunya és defensar la gent que paga la llum a Ripoll, la gent que la paga a Lleida, la gent que la paga a Reus, a Girona o a l'Hospitalet. No defensar els beneficis de les grans energètiques. I mentre moltes famílies han de decidir què retallen en el seu dia a dia mentre tenim salaris que no han absorbit, ni de bon tros, l'increment del cost de la vida. Mentre l'habitatge és una autèntica emergència, i mentre la inflació continua castigant especialment i com sempre, les classes populars, les grans empreses energètiques continuen obtenint marges extraordinaris. A mi no se m'acut cap més nom que titllar això de pornogràfic.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Gràcies, presidenta. Bon vespre a totes i a tots. Senyor Cervera, els que s'haurien de plantejar a quin costat estan son vostès. Permeti'm que li ho digui. Dit això, vicepresidenta, bona tarda. A Esquerra Republicana votarem a favor de la convalidació d'aquest Reial Decret. Ho farem perquè quan una emergència obliga a una persona a abandonar casa seva, quan una emergència obliga a algú a no poder anar a treballar perquè l'han hagut d'evacuar o quan ha de recuperar els seus béns o cuidar la seva família, l'última de les preocupacions que hauria de tenir és si perdrà la feina o com arribar a final de mes. Aquesta hauria de ser l'última preocupació i aquest decret incorpora mesures que considerem necessàries. Celebrem que una persona treballadora pugui suspendre el contracte quan una evacuació o una restricció d'accés o una altra mesura de protecció civil li impedeix accedir a casa seva i això fa impossible anar a treballar. Celebrem que es protegeixi també qui necessita temps per tornar a casa quan ha estat afectada per un incendi, netejarla, adequarla, condicionarla a recuperar els seus béns o fer presencialment els tràmits imprescindibles que s'han de fer després d'un incendi. I celebrem que aquestes persones puguin accedir a una prestació extraordinària per emergència extrema sense haver d'acreditar un període mínim de cotització. Una prestació del 70 % de la base reguladora i que es podrà mantenir mentre duri la situació que la justifica. Tot i que el període deixam'ho dir de quatre mesos que marca aquest Reial Decret, pot ser massa curt en zones que ja pateixen despoblament, alguna activitat econòmica en declivi. Això sí que voldríem apuntarho.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«I ara sí que acabo. Incendis i energia formen part d'un mateix debat i el debat és, senyories, ens anticipem o improvisem. Si cuidem el territori o no, cuidem el territori i només intervenim quan crema, si governa la democràcia o governen els oligopolis, si Catalunya decideix o Madrid administra les nostres competències i els nostres recursos. Aquesta és la nostra clau republicana. Un país viu no es governa contra el territori, sinó amb el territori. La transició no la poden dictar ni els negacionistes de VOX, ni el Partit Popular, ni els consells d'administració i les decisions, vicepresidenta, que afecten Catalunya. Li ho torno a dir, es prenen a Catalunya. I davant d'aquesta emergència no volem un gran pacte ple de titulars i buit. El que volem són compromisos verificables. Ara sí que acabo, presidenta. Volem prevenció forestal durant tot l'any volem suport al món rural, volem recursos pels territoris, desplegament accelerat de renovables, xarxa i emmagatzematge, manteniment del calendari nuclear sense efecte, dominó i una transició justa abans, durant i després dels tancaments. Perquè el proper gran incendi no començarà el dia que aparegui la primera flama. Comença avui si tornem a arribar tard a la prevenció i la propera pròrroga nuclear, vicepresidenta, tampoc no començarà el dia que una empresa li demani. Comença avui si el Govern torna a ajornar sine die les inversions que fan possible el tancament. Catalunya, doncs, no vol haver d'escollir entre protegir el territori i tenir energia. Volem protegir el territori i volem alhora també garantir l'energia i decidir com fem totes dues coses. I sí, aquesta capacitat de decidir plenament al final només té un nom, vicepresidenta, i es diu independència.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«El foc no pregunta qui governa una comunitat autònoma ni una altra. Però el PP i VOX sí que aprofiten cada emergència per demanar més comandament a Madrid i repartir culpes, evidentment, cap avall. Nosaltres no acceptarem senyories, ni el seu negacionisme, ni el seu patriotisme de despatx. Tampoc acceptarem que el Govern espanyol, vicepresidenta, invoqui l'emergència per centralitzar competències o, si més no, per substituir polítiques sostingudes per una foto d'última hora. És a dir, des d'Esquerra Republicana els diem, i miri que som independentistes, però tota cooperació, tota i més recursos, també tots. Invasió competencial, vicepresidenta. Cap Catalunya té competències. Tenim coneixement, tenim bombers, tenim agents rurals, tenim ADFs, ajuntaments, propietaris forestals i un sector primari que coneix cada pam del territori. Qualsevol pacte de país ha de respectar aquest autogovern. Per nosaltres això és una línia vermella. Coordinar no és dirigir des de Madrid allò que correspon decidir i gestionar des de Catalunya. I aquest debat no és només ambiental, hi torno. És un debat agrari. És un debat ramader, forestal, industrial. I sí, també és un debat territorial. Necessitem, d'una vegada per totes recuperar el mosaic agroforestal. Cada explotació que desapareix, cada camp que deixa de treballar, cada camp que s'abandona i cada ramat que deixa de pasturar és territori. Senyories que acumulen combustible, la pagesia i la ramaderia no són el decorat del món rural, són infraestructura de país. Són prevenció d'incendis. Posins'ho, per favor, entre cella i cella. Per això reclamem, perquè aquí s'ha parlat poc de política forestal i crec que és la clau. Nosaltres reclamem un fons forestal estable i suficient, incentius fiscals per a la gestió sostenible. No els hi posem traves, no els hi posem més difícil. Suport a la fusta. Suport a la biomassa i els aprofitaments forestals. Menys burocràcia absurda, si us plau, i una política industrial que doni sortida a tot allò que extraiem dels boscos. Perquè la pregunta és molt clara: del bosc no en pot viure ningú a dia d'avui, i com que no hi pot viure ningú, el bosc s'abandona. I sí, el bosc s'abandona. Això és una bomba de rellotgeria. Fem que la política forestal vicepresidenta sigui viable perquè si no, no ens en sortirem de cap manera i anem tard. Anem molt tard aquest estiu. És evident que no han fallat els professionals a qui des d'aquí i des d'Esquerra Republicana enviem una forta abraçada. Han fallat anys de prevenció insuficient, pressupostos intermitents i un model que, hi torno, abandona el món rural i després s'escandalitza quan aquest crema.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Gràcies presidenta, vicepresidenta. Un altre estiu de foc. Malauradament, vides perdudes i un altre estiu milers de persones evacuades, professionals jugantse la vida i territoris sencers pagant les conseqüències. Si m'ho deixa dir així de no havernos anticipat també una vegada més, ministre, quan el país crema la transició no pot esperar. Perquè no parlem d'una successió d'accidents aïllats, parlem del juliol amb més superfície cremada en trenta anys. Parlem de més, com ha dit vostè, 260 000 hectàrees afectades fins al 20 d'agost i de quatre grans incendis forestals, segons dades provisionals del Ministeri. Parlem de Burgohondo, parlem de Navaluenga, Àvila; estem parlant de La Mierla, Guadalajara, de las Cinco Villas d'Aragó, de la Serra d'Espadà, el País Valencià, de los Gallardos a Almeria, on el foc va deixar ací una tragèdia humana insuportable. I a Catalunya parlem de les Gavarres, unes 2300 hectàrees cremades. Parlem de les Gavarres, de milers de persones confinades, cases afectades i un espai natural d'un valor, com bé sap, incalculable, colpejat per un incendi de sisena generació. I esmento i faig èmfasi amb sisena generació perquè aquí estem. Els incendis ja son de sisena generació. I miri, vicepresidenta, les Gavarres ens ha tornat a ensenyar que quan la columna convectiva s'aixeca quilòmetres i el foc crea la seva pròpia meteorologia, la capacitat d'extinció té un límit i això es diu molt ràpid, però això és extremadament important i extremadament greu. Per això, des d'Esquerra Republicana tornem a dir ben clar i pot semblar un tòpic, però senyories, els incendis no s'apaguen només a l'estiu. Els incendis s'apaguen a l'hivern, s'apaguen gestionant boscos, s'apaguen amb pagesos i ramaders i ramaderes, s'apaguen mantenint camps, pastures i camins. Els incendis s'apaguen fent rendible molt important l'activitat forestal, s'apaguen amb prevenció en planificació i, evidentment, amb recursos estables. I sí, és veritat, cal reforçar dispositius, sí, però hi haurà incendis. I torno que en determinades condicions no podrem apagar. Dir el contrari és enganyarnos, és enganyar la ciutadania i posar en risc també els equips d'emergència. Tenim massa territori abandonat, massa massa forestal contínua, boscos estressats, no boscos estressats i boscos carregats de combustible. I a tot això hi afegim sequeres, temperatures extremes, onades de calor més llargues i persistents que mai.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Y, termino, presidente. Permítanme que les añada algo más. Nosotros somos independentistas. Bien, lo saben ustedes, lo sabe todo el mundo. Yo no tengo que esconder a nadie que deseamos una república catalana y no renunciamos a ello. Pero también sabemos perfectamente que ante una emergencia climática hay que cooperar con quien haga falta y desde donde haga falta, porque el fuego no entiende de fronteras, porque la sequía tampoco, porque una ola de calor no mira el mapa el día antes de llegar, porque los episodios extremos que provoca el cambio climático tampoco piden pasaporte. Por ello nosotros, que somos independentistas, podemos sentarnos en torno a la mesa y trabajar para encontrar soluciones compartidas ante una emergencia que nos afecta a todos. Nosotros lo tenemos claro. La pregunta es: ¿qué hace el Partido Popular? ¿Qué demonios hace el Partido Popular? ¿Qué hace un partido que se proclama defensor de España pero que, cuando se le propone sentarse con el resto de Administraciones para afrontar una de las mayores amenazas que tenemos ante nosotros, prefiere levantarse de la mesa? Y le recuerdo el famoso pacto de Estado en materia de pacto climático. ¿Cuáles son sus propuestas? Porque hace mucho tiempo que dura esto. ¿Se han querido sentar ustedes? ¿Cuáles son las propuestas? Incluso, los independentistas sentimos que ante el fuego hace falta cooperar, así que tal vez el problema del Partido Popular no sea un problema territorial, sino que simplemente prefiere la confrontación a las soluciones.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«I vaig acabant, presidenta, perquè nosaltres no defensem un model basat exclusivament en les grans infraestructures. Defensem un model distribuït. Un model arrelat al territori. Un model que combini sí els grans projectes, quan siguin necessaris, però que els combini amb milers de petites instal·lacions. Instal·lacions d'autoconsum, cooperatives i comunitats energètiques, en definitiva, un model, hi torno, molt més democràtic. Per això també ens preocupa sentir encara avui discursos, de fet, encara no els hem sentit perquè vindran darrere d'una servidora, que qüestionen aquesta transició energètica. El debat ja no és, senyories, si hem de fer renovables o no, el debat és com les acabem de fer, com les fem. I nosaltres ho tenim clar. Les hem de fer amb el territori i les hem de fer amb participació. Les hem de fer també amb retorn social, extremadament important, i amb una fiscalitat que premiï qui contribueix a la descarbonització. Per això, avui votarem a favor d'aquest reial decret llei perquè fa passos, entenem, en la bona direcció, però també continuarem, com deia al principi, exigint més vicepresident, més autoconsum, més comunitats energètiques, més facilitats a l'hora de compartir aquesta energia, més sobirania energètica i, sobretot, una cosa que els hi falta sempre, que és valentia política. Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d'energia per una altra font d'energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se'n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir. I Esquerra ho té clar: nosaltres volem un país energèticament sobirà, socialment just i també climàticament responsable.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Senyor ministre, malgrat tot, miri, avui votarem a favor. Però ho farem, òbviament, sense cap triomfalisme i sense cap satisfacció. De fet, ho fem emprenyats, perquè aquest vot no resol el problema de fons, perquè el que cal és canviar el model. El que cal és deixar enrere una arquitectura financera basada en la desconfiança cap als territoris i, sobretot, substituirla per un sistema que faci tot el contrari, que garanteixi recursos suficients i capacitat real de decisió. Perquè res del que hem denunciat avui ha deixat de ser cert. Catalunya -hi torno- continua estant infrafinançada. Els compromisos, senyor ministre, continuen sense complirse al ritme que els correspon i la confiança continua malmesa. I miri vostè, senyor España, això ho sap. La confiança no es demana. La confiança es construeix. Es construeix d'una manera molt fàcil, complint acords, respectant la paraula donada i convertint anuncis, mers anuncis, en decisions fermes. I encara avui queda molta feina per fer. Nosaltres no votarem a favor perquè pensem que el Govern de l'Estat ja ha complert, ni molt menys, ni perquè, com he dit abans, hagi desaparegut com per art d'encantament el nostre malestar i la nostra indignació, al contrari. Nosaltres continuem exigint el compliment de tots i cadascun dels compromisos pendents. I continuem reclamant que es resolguin les moltes carpetes obertes amb Esquerra Republicana que afecten a Catalunya, entre elles una de les que ja no pot continuar eternament oberta, que és el fons de liquiditat autonòmica. Perquè el FLA, senyor ministre, va néixer com un mecanisme extraordinari, o això algun dia ens van explicar. I, en conseqüència, com que és un mecanisme o era un mecanisme extraordinari -que encara avui el tenim aquí perpetuat- doncs no pot convertirse, no pot esdevenir en una forma permanent de dependència financera, no pot. I també aquesta carpeta s'ha de tancar i s'ha de tancar ja, com s'han de complir la resta dels acords, perquè Catalunya necessita recursos propis i, sobretot, necessita més capacitat de decisió i també respecte institucional. Nosaltres sempre, sempre prenem les decisions pensant en la gent que representem, que són els catalans i les catalanes, pensant en allò que és útil pel país, no pensant en titulars ni amb càlculs a curt termini, que acaben explotant sempre a la cara. Per això avui el nostre vot serà favorable. Però li aconsello, senyor ministre, que no ho interpreti com un aval. És un vot de responsabilitat, no de conformitat, perquè el diagnòstic continua sent exactament el mateix.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Un model que continua concentrant els recursos en mans de l'Estat, mentre sí que són els territoris, són les comunitats autònomes i els ajuntaments els que assumeixen bona part dels serveis públics. Un model construït sobre una lògica aplastant d'austeritat, que limita la capacitat de governar d'aquells que són més a prop dels ciutadans, d'aquells que coneixen les problemàtiques, d'aquells i aquelles que coneixen les deficiències, que coneixen, els neguits, les il·lusions i, per què no dirho també?, les esperances de la seva gent. I aquest model, senyor ministre, s'ha d'acabar d'una vegada per totes. Catalunya, no és cap sorpresa, continua -al costat d'altres territoris, eh?- però Catalunya continua infrafinançada. Continua aportant més del que rep, molt més del que rep i continua sostenint serveis essencials amb un marge d'actuació absolutament, absolutament insuficient. I això no és només una injustícia financera. Això, si m'ho permeten, és un límit permanent de la capacitat de fer política útil. Repeteixo, és un límit permanent de la capacitat de fer política útil. Per això, Esquerra Republicana defensem un altre model. Un model on els recursos sí acompanyin les competències. Un model on qui presta els serveis públics tingui també la capacitat de finançarlos. I hi torno, de finançarlos de manera digna. Perquè més autonomia financera no és cap privilegi, no és cap privilegi, és una condició indispensable perquè els serveis públics puguin funcionar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Perquè avui fem un pas, sí, un pas que transcendeix aquesta legislatura. Avui el que diu aquesta cambra és molt senzill i alhora molt potent i alhora molt poderós: no hi ha res a curar, no hi ha res a corregir, no hi ha res a reparar. El problema mai no han estat les persones LGTBI. El problema sempre ha estat aquest prejudici. I avui aquest prejudici rep una resposta clara del Codi Penal. És una victòria de les víctimes. És una victòria de les entitats que han lluitat durant dècades, de fet, que encara lluiten. És una victòria de totes les persones que es van negar a acceptar que la humiliació es disfressés de tractament. Però malauradament, avui també hem de dir una altra cosa. Estem satisfets, però no estem del tot satisfets. Perquè nosaltres, perquè som molts els que volíem anar més enllà. Volíem que aquesta llei incorporés mesures d'ajuda econòmica i d'ajuda habitacional per a les víctimes, perquè sabem perfectament -?i no hi ha ningú que no ho sàpiga- què passa. Què passa moltes vegades després de la violència? Sabem què passa quan una persona és rebutjada, -?atenció!- per la seva família. Sabem què passa quan algú és expulsat, sí, de casa seva. Sabem què passa quan el càstig social continua després del dany i sabem també que la justícia no consisteix només a castigar qui fa mal. Consisteix també a garantir que les víctimes puguin reconstruir les seves vides. I no ho hem aconseguit, senyories, avui això no ho hem aconseguit, però ho continuarem defensant. El que avui no hem aconseguit ho continuarem defensant demà, perquè els drets no avancen mai d'una vegada per totes, malauradament. Cada generació, evidentment, ha de protegirlos. Cada generació ha d'ampliarlos. I aquest és precisament el repte del nostre temps. El repte que tenim per davant, perquè mentre avui fem aquest pas, veiem com a molts llocs del món i també d'aquí es qüestionen drets, drets que semblaven irreversibles. Veiem governs que assenyalen les persones LGTBI, veiem discursos que intenten -?encara avui- convertir la diversitat en una amenaça. Veiem qui vol tornar a fer sentir por. I davant d'això, la resposta només pot ser una: més democràcia, més drets i sí, molta més llibertat. Aquesta ha de ser la resposta de tots nosaltres!»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el apoyo a las víctimas de las pseudoterapias de...
«I aquesta cambra hauria d'haver estat molt abans al costat de les víctimes, sens dubte. Per això celebrem que finalment dijous puguem avançar una mica. I avui celebrem molt aquesta moció, aquesta estratègia, si em permeten també, de 360°. Però també ho hem de dir una vegada més, i ho dic avui, que potser no toca, però crec que val la pena repetirho. També ho direm dijous. El PSOE arriba a mig camí. No arriba al final perquè la reparació no és només un concepte jurídic. La reparació són moltes altres coses. La reparació és garantir que una persona pugui marxar de casa si els seus pares la sotmeten a aquestes fastigoses pràctiques. La reparació és assegurar que un menor expulsat del seu entorn no acabi dormint al carrer. La reparació és independència econòmica, és habitatge, és acompanyament. La reparació és poder reconstruir una vida que altres han intentat des de l'amor, des del que vostès vulguin, intentar destruir. I això no és un detall secundari, perquè la majoria de les víctimes sí, són menors. Ho ha explicat la senyora Micó, són menors o persones molt joves. I un adolescent no pot emanciparse per art de màgia. Pim, pam! No. Entre tots els hi estan posant molt difícil. No pot pagar un lloguer, no pot començar de zero tot sol, sense recursos econòmics i sense una alternativa habitacional, la llibertat, senyories, és una paraula extremadament buida. I és aquí on el Govern, repeteixo, torna a quedar curt. I aquí és on nosaltres ens sumem a tots els punts d'aquesta moció, perquè és molt fàcil condemnar aquestes pràctiques en un comunicat i a les portes del Dia de l'Orgull. És molt fàcil i queda molt bonic, però el que és difícil, senyories, és el que passa sempre en aquesta cambra, és posar recursos a aquelles paraules tan boniques, posarhi diners, més recursos, estructures, perquè les víctimes sí, puguin sobreviure i puguin, sobretot, molt important, refer les seves vides. I nosaltres no volem només condemnes simbòliques, nosaltres volem reparació real. Volem que mai més una persona hagi d'escollir entre ser ella mateixa o tenir una teulada. Volem que cap jove hagi de tornar amb els seus agressors perquè no té on anar. Volem que la dignitat no depengui del compte corrent.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«I és evident que l'actualització a les entregues a compte, doncs sí, és necessària. És clar que és necessària. És que és vital. Però, senyories, això no és suficient, ni molt menys. Perquè una vegada més el Govern espanyol actua a través d'un decret llei, un decret llei amb mesures -hi torno- provisionals, limitades en el temps i, a més a més, també condicionades per aquesta incapacitat també d'aprovar uns pressupostos. I aquesta provisionalitat, doncs, malauradament s'ha convertit en norma i això no és una bona idea. Ministre, els ajuntaments i les comunitats autònomes no poden viure pendents de si cada any arribarà un nou decret ni de quan arribaran uns recursos que, oh, sorpresa!, els corresponen, que són seus. Necessitem, necessiten els ajuntaments, necessitem tots, perquè al final tots som ciutadans d'un ajuntament, més recursos, més estabilitat, més certeses, més autonomia. Hi ha una dada que explica perfectament aquesta contradicció. La recaptació de l'Estat ha passat de 208 000 milions d'euros l'any 18 a més de 235 000 milions d'euros el 25. Això és un augment extraordinari. Nosaltres això no ho denunciem, com fa la dreta, que quedi clar, al contrari. Si l'economia genera més recursos, si l'economia genera més ingressos, aquests recursos i aquests ingressos han de servir per reforçar una cosa bàsica, que són els serveis públics. Però els serveis públics també -això no sé si ho sap algú, em sembla que no- qui els presta principalment no és l'administració general de l'Estat, els presta la Generalitat, els presten els ajuntaments, més enllà de qui els lideri. Els pilars de la salut, de l'educació, dels serveis socials i de les polítiques d'habitatge són competències descentralitzades, senyor ministre, Govern, grup que dona suport al Govern. És que és així i, per tant, és aquí on han d'arribar els recursos, perquè no és acceptable de cap de les maneres que mentre augmenta la recaptació, els governs locals continuïn ofegats -ofegats és poc- ofegats per unes regles fiscals pensades en plena etapa d'austeritat i que seguim igual. I això és la realitat i en parlem. És que és cansino, absolutament cansino. I aquest és el veritable problema, perquè després de vuit anys de governs progressistes, continua plenament vigent, com s'ha denunciat aquí moltes vegades també, el marc fiscal imposat pel Partit Popular als pitjors anys, evidentment, de les retallades.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Molt bon dia, diputades i diputats. Gràcies, president. Bon dia, senyor ministre. Esquerra Republicana votarem a favor d'aquest reial decret. Ho farem bàsicament, senyor ministre, perquè incorpora algunes mesures entenem positives que hem reclamat des d'Esquerra Republicana manta vegades i que poden donar una mica d'aire als autèntics damnificats de tot plegat, que són els ajuntaments i també les comunitats autònomes. Però també ho direm amb tota claredat: aquest decret torna a quedarse a mig camí, com sempre. Jo no sé quina mania tenen vostès a posar només la punteta! A fondo, ministre! A fondo! Sempre amb la punteta. És una cosa increïble. Aquest reial decret és una resposta parcial, absolutament parcial a un problema estructural. I el que necessiten els municipis del nostre país, evidentment no son pedaços temporals, sinó el que necessiten, s'ha dit -ho han dit totes les persones que m'han precedit- doncs una reforma profunda. No sé què coi estan esperant. Val a dir que valorem positivament, per exemple, que es flexibilitzi l'obligació de prestar plans econòmics financers quan l'incompliment de les regles fiscals, en aquest cas, provingui de l'ús dels romanents. També és positiu que es permeti destinar una part del superàvit a inversions, especialment inversions en habitatge, una reivindicació també que Esquerra ha defensat reiteradament.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«El Parlamento Europeo también ha iniciado otras conversaciones. Aquí también nos preocupa que se hayan agrupado estas conversaciones en torno a la Comisión de Economía, en lugar de repartir las negociaciones entre las comisiones expertas en cada ámbito, que, sin duda, en su caso, es el Ministerio de Agricultura. Nosotros queremos que sea usted quien vaya a defender las posiciones de agricultores, campesinos y ganaderos. Pero aquí no acaba todo. En comparación con otras veces, la Comisión Europea ha presentado la cantidad total de recursos y el reglamento de todo de una tacada. Eso resta claridad a las negociaciones, porque todo el mundo está viendo cómo acaba todo este jaleo financiero para cada programa. Ante todo esto y todas nuestras dudas, ministro, necesitamos que usted y su ministerio nos contesten a unas cuestiones o preguntas que yo le formulo ahora mismo. Primera pregunta, ¿defenderán la propuesta de hacer planes de asociaciones regionales en la Comisión Europea pese a la recentralización de la PAC que eso supone? Segunda pregunta, en caso de que se mantengan estos planes de asociación nacionales y regionales, ¿se asegurarán de que en ningún caso caigan los recursos destinados al sector que hacemos protagonista hoy, el agrario? Tercera pregunta, ¿cómo mantendrán esa promesa? Porque no es fácil. Si eso es así, ¿cómo lo hará? Tiene toda nuestra ayuda, pero ¿cómo mantendrán esa promesa ante los cambios en las rúbricas propuestas, aparte del 10 % del objetivo rural y el avance en recursos de la PAC prometidos durante las negociaciones en Mercosur? ¿Propondrá la recuperación de los fondos que el sector agrario catalán ha perdido en los últimos periodos de programación, que sabemos que había? ¿Qué medidas propondrán para evitar la recentralización que suponen los planes nacionales únicos? ¿Defenderán una posición -déjenme decirlo así- de una manera respetuosa con las competencias autonómicas en agricultura y desarrollo rural, una propuesta que permita la adaptación de todos estos programas a la realidad de cada territorio? Lo hemos explicado muchas veces, la territorialización y también que se minimice el impacto en las políticas agrarias. Luego, ¿defenderá la posición del sector en Cataluña, que pide que no se imponga la financiación de intervenciones sectoriales impuesto por la Comisión Europea? Porque hay que recordar que esta cofinanciación lo que haría es debilitar a los productores e iría en contra de la integridad y, en definitiva, del mercado único. Séptima pregunta, ¿exigirán que se mantenga como mínimo el presupuesto de 6100 millones de euros para el Fondo Marítimo, de Pesca y de Acuicultura del próximo presupuesto? ¿Pedirán que este fondo se mantenga y se dedique exclusivamente a la política de pesca? Y, en estos últimos ocho segundos, última pregunta, la novena, ¿protegerán el modelo catalán de desarrollo local participativo -que en la segunda intervención me gustaría también explicar más- ante una propuesta absurda que pretende disolver en otros modelos más generalistas y a escala europea? Nada más, ministro, hasta aquí. Estaremos muy atentos a lo que nos pueda contestar. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Per tant, sí que podem dir que hi ha mesures positives en aquest decret. Les exempcions fiscals, la flexibilització parcial de les regles fiscals per als ajuntaments afectats o la protecció de víctimes d'accidents ferroviaris són, al nostre entendre, decisions correctes i també necessàries. Però aprovar aquest Reial decret, ara posarem una mica d'aigua al vi, no significa considerarlo suficient i avui també toca dirho. L'Estat continua arribant tard. L'Estat continua reaccionant després de la tragèdia en lloc de prepararse abans que aquesta arribi. Perquè la dana no és un fet excepcional. La dana no és, senyoria, un fet aïllat. Malauradament, els episodis climàtics extrems són cada vegada més freqüents i continuem governantlos amb una lògica improvisada, amb una lògica o sorpresa sempre centralista i basada en decrets d'urgència. Una lògica que no ha estat capaç de donar resposta a totes les necessitats sorgides un any i mig després de la gota freda. Mirin, cada catàstrofe torna a evidenciar les mateixes mancances infraestructures vulnerables, serveis públics extremadament tensionats, manca de prevenció, infrafinançament dels municipis per nosaltres molt greu i una dependència excessiva de decisions preses aquí des de Madrid. Una altra evidència important, els ajuntaments són els primers que responen quan hi ha una emergència. Els ajuntaments, siguin del color que siguin, sempre hi són. Són els que obren els pavellons, els que tenen les famílies, els que reparen els carrers, els que recuperen serveis bàsics. Però després, quan arriba el moment dels recursos, aquests per als ajuntaments arriben condicionats i arriben insuficients. I, evidentment, arriben tard. I això no és autonomia local real, com tampoc ho és obligar les comunitats autònomes per culpa d'un finançament injust a recórrer al FLA, on, per cert, aprofito s'hauria d'haver produït ja la quitança. Una quitança que, senyories, senyor ministre, està pactada. No sé què coi estem esperant.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«I ara un punt també, de fet, hi perdré poc, perquè els 12 minuts que ha emprat el representant de VOX els obviaré directament. Perquè algú que és capaç de negar que el sol surt cada dia, malgrat que ell i els seus viuen cada dia de cara al sol, deixi'm dir que no mereix que hi perdem ni tan sols un minut. Perquè mirin, si obrim la porta a castellanitzar topònims oficials segons el gust ideològic del moment, doncs potser demà podrem fer el contrari. És un exercici interessant. Imaginin-se per un moment que decidíssim aplicar el mateix criteri però a l'inrevés. Aleshores potser hauríem de començar per parlar a veure Saragossa de l'Ebre, en comptes de Zaragoza. Sona bé, eh? Aquesta mola molt: Nova York del Manzanares per referir-nos a la capital del Reino. No sé què li semblaria la senyora Ayuso. Sant Jaume de Compostel·la -amb ela geminada- o per exemple, Vall d'Olit, que sona prou catalanitzat, Vall d'Olit amb de, apòstrof -això, el dia que vulguin els hi expliquem, què vol dir un de, apòstrof- o Burgos de la Plana o Múrcia de Segura. És a dir, és absurd, oi? Oi que és absurd, eh que és ridícul? Doncs bé, això és exactament el que vostès estan fent amb Eivissa. Els topònims oficials no són un caprici ideològic, senyories, són ni més ni menys que el resultat de la història, que el resultat d'una llengua, i sí, que el resultat legal vigent. Així de clar, així de simple i així de diàfan. I sí, l'illa es diu Eivissa, no perquè ho digui un partit polític, no perquè ho digui Esquerra Republicana, sinó perquè ho diu la llei, però sobretot ho diu la gent que hi viu i la gent que coneix i estima l'illa. També així de simple. I el més sorprenent de tot plegat és que tota aquesta polèmica la provoquen mentre diuen defensar les Illes Balears. De veritat? Defensar les Illes Balears és respectar-les, també lingüísticament, també lingüísticament, senyor Campos. Defensar les Illes és escoltar les seves institucions. Defensar les illes és no convertir el nom d'una illa en una arma política de baixa estofa. I sobretot, defensar les illes no és bloquejar una reforma que beneficia directament l'illa en qüestió, Formentera. Perquè aquí hi ha una qüestió de fons. Aquesta reforma no és una reivindicació de cap partit polític concret. Hi torno, és la reivindicació d'un territori. Formentera és l'única illa habitada de les Balears que no té representació pròpia al Senat avui, i això és una anomalia que s'ha de corregir ja. Per això sorprèn tant que, en lloc de sumar-se a la reforma sensata -veurem què acaba fent el Partit Popular, no?- el PP prefereix dedicar els seus esforços, acompanyats de VOX, en una batalla toponímica, artificial i de baixa volada. Una batalla que no interessa ningú a Formentera, senyories, ni a Eivissa. De fet, no interessa a cap ciutadà que tingui problemes reals a la seva vida. És a dir, que en l'últim minut que em queda, mirin, és un consell. Deixin de fer el pena. El que haurien de fer i encara tenen temps -bé, no ho sé, això potser ja no, presidenta- és retirar aquesta esmena. Si realment creuen en la representació territorial, votin a favor d'aquesta reforma i si realment volen defensar les Illes Balears, comencin per una cosa molt bàsica, que és defensar-ne el nom, el nom de les illes. Així de bàsic, així de simple, perquè la política pot tenir discrepàncies i les té -la prova és aquest hemicicle- però el que no hauria de tenir mai la política és aquest baix nivell de frivolitat. Formentera mereix el seu senador i Eivissa mereix, com a mínim, que no li canviïn el nom i que ho facin des del carrer Génova de Nova York de Manzanares, senyories.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de las medidas que está poniendo en marcha el...
«Mesures en habitatge. Mirin, el cinisme del Partit Popular, el cinisme de VOX i el cinisme de Junts, els hi he de dir, és difícil de superar. Molt difícil. Són molt bons. Són molt bons. En cinisme, molt bons, i en desaparèixer de tant en tant també. Què els passa pel cap, senyories, quan vostès tomben mesures de protecció social, com per exemple deixar al carrer persones en situació de vulnerabilitat? Què coi els passa pel barret? I a sobre, ara venen i volen presentar-se tots tres com els grans defensors de les famílies. Mirin, la realitat en un context de pressió inflacionària és claríssima: cal congelar els lloguers i cal també protegir les famílies, que la majoria d'elles estan hipotecades. No n'hi ha prou amb anar proclamant mentida rere mentida, mentre milers de llars han de decidir entre pagar l'habitatge o arribar a final de mes. Aquesta cambra no pot tornar a fallar en allò més bàsic. I allò més bàsic, senyores i senyors diputats, és garantir el dret a l'habitatge per a tothom. Això és allò més bàsic.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«Bona tarda de nou. Gràcies, presidenta. Intentaré centrar una mica el tema, tornar-lo a reubicar. Avui, amb el permís del Partit Nacionalista Basc, no parlem només de siderúrgia. Entenc que avui discutim en aquest hemicicle si realment els partits representats aquí en aquest congrés estan disposats a defensar la indústria productiva o si es continuarà arribant tard, sempre, això sí, fent grans proclames i oferint respostes, malauradament molt i molt i molt petites. Perquè això és el que passa massa sovint: molta retòrica sobre reindustrialització, molta retòrica sobre autonomia estratègica, molta retòrica sobre transició verda, però quan toca realment baixar al terreny, quan toca actuar sobre els costos energètics, sobre els peatges, sobre la competència deslleial, sobre els mecanismes de compensació, aleshores tot són excuses, tot són dilacions, tot són pedaços. I mentrestant, qui paga la festa? Doncs ho diem alt i clar: la paga la indústria. No només la indústria, la paguen els treballadors, la paguen també els territoris que veuen com el teixit productiu cada vegada es debilita més, i la paguen també, òbviament, les generacions futures, perquè, sense base industrial, senyories, no hi ha prosperitat i no hi ha innovació, i tampoc hi ha transició ecològica que s'aguanti.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley en apoyo del sistema alimentario español como sector estratégico esencial de la economía.
«En definitiva, aquesta proposició de llei, acabo, president, és tècnicament buida, és, hi torno, políticament recentralitzadora, econòmicament ineficaç, sanitàriament insuficient i territorialment cega. No resol, ni afronta, ni modernitza absolutament res. Votarem no, perquè és una llei feta per generar titulars, com deia el company Otero, perquè hi deu haver eleccions en alguna zona rural, i no dona respostes reals. Nosaltres defensem la pagesia, sí, la volem ajudar, la defensem i la protegim, però al costat del territori. I, evidentment, el que necessitem per legislar i estar al costat del sector primari són eines, eines de veritat, pressupost i també respecte competencial. Catalunya i el seu sector agrari, senyor Folch, des de tot el respecte, mereix molt més. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidente. Compañero de comisión, señor Folch, tengo que decir que te lo has trabajado y casi nos has dicho que, si no votábamos a favor de la toma en consideración de esta proposición de ley, significa que no queremos defender o que no queremos proteger al sector primario. Bueno, a ver, yo lo que te tengo que decir, con toda franqueza, es que precisamente porque lo queremos proteger y ayudar vamos a votar en contra.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Segona cosa. Ni l'objectiu de dèficit, ni el deute total que es permet a cada nivell administratiu que, evidentment, s'estableix a la llei d'estabilitat pressupostària, concorden ni amb les competències ni amb la despesa de les comunitats autònomes ni dels ajuntaments. De fet, no caldria que avui ho recordéssim, però ho tornarem a fer, que tant la Generalitat com els ajuntaments fan bona part de la despesa de l'Estat del benestar, en educació, en salut, en serveis socials. Com és possible, vicepresidenta? Com pot ser que les comunitats autònomes que fa més de la meitat de la despesa pública que l'Estat, puguin registrar només un 0,1 % del finançament. Mentrestant, l'Administració General de l'Estat en registra 1,8 % del dèficit. No s'entén. Nosaltres això ho definim com un despropòsit perquè és un despropòsit. De fet, és una aberració. És una aberració que lEstat empri aquest paternalisme a lhora de gestionar uns recursos que haurien de ser de totes i de tots. De fet, és un despropòsit que no es permeti desenvolupar lautonomia local i les competències que té cada territori, les comunitats autònomes, de forma digna. Bàsicament, hi torno, per finançar només les polítiques públiques que siguin millors. També és una vergonya que lEstat utilitzi aquesta recentralització perquè el Govern central faci despesa en àmbits, també ho hem denunciat mantes vegades, que nosaltres no els veiem clars ni necessaris, i menys la ciutadania, com per exemple l'escalada d'inversió en Defensa d'aquest darrer any.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la planificación eléctrica 2030 y su impacto en Navarra.
«Les nostres comarques nuclears, ho torno a dir, com la Ribera Alta o el Camp de Tarragona, estan immerses en un procés complex de transició. I reclamem el mateix que avui reclama Navarra: que se'ns escolti i que se'ns deixi decidir el futur energètic que volem. Però el deure és del PSOE. La diferència, però, és que nosaltres no volem més capacitat per créixer amb el mateix model, sinó volem capacitat per decidir com fem créixer un nou model. Així de senzill. La solució no és demanar més potència, sinó la solució és demanar més poder democràtic sobre l'energia. És a dir, que no donarem suport a aquesta moció. Ens abstindrem com solem fer quan es parla d'altres territoris de l'Estat. Nosaltres no volem ser simples zones de pas dels electrons, perquè els electrons no volen, que els electrons necessiten passar per algun lloc. No volen, però no volem ser zones de pas. Ni tampoc volem territoris sacrificats per mantenir el confort d'un model, repeteixo, caduc i contaminant. Volem, senyor Catalán, senyories, ser protagonistes d'un model energètic sobirà, just i, evidentment, sostenible.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para explicar las medidas que ha impulsado el Gobierno para...
«Bon vespre de nou. Darrere d'aquest discurs, per variar, perquè arriba a ser molt cansino, extremadament cansino, però no ens cansarem tampoc de rebatre el seu discurs, VOX no ens desvetlla una preocupació real sobre el subministrament elèctric, al contrari. El que fa VOX és aportar una escudella barrejada d'aquelles espesses en forma de moció per presentar-nos una oposició ideològica flagrant a la transició verda, a les energies renovables i a qualsevol política que redueixi la dependència dels combustibles fòssils i del seu model recentralitzador. Abascal i els seus, vostès juguen fort les cartes, en juguen dues de cartes, sempre, reiteradament, cada punyetera setmana. La carta de la por i la carta del caos. Fan servir la inseguretat energètica com una arma ideològica. Això sí, per variar, com sempre, al més pur estil feixista, sense aportar solucions, només aportant nostàlgia d'un temps passat que per vostès devia ser gloriós. Aquesta moció és un atac, és un atac directe a tot allò que representa el futur energètic i sobirà, un atac descarnat als territoris, per exemple, que durant moltíssimes dècades han suportat el pes de la regeneració nuclear, com el Camp de Tarragona o com les Terres de l'Ebre. Miri, parlen de paralitzar 'el cierre a las centrales nucleares'. Ho han dit mantes vegades. Doncs ho tornen a dir. Però el que amaguen, en el fons, és, com s'ha dit persones que m'han precedit, és la seva negació al canvi climàtic i la seva voluntat de perpetuar, i torno, un model energètic basat en un oligopoli dominat per les grans empreses i molt allunyat, molt allunyat del territori. Parlen també de frenar 'la expansión desordenada de las plantas de energía renovable', però en realitat, senyories de VOX, el seu propòsit és aturar la transició energètica, és continuar amb aquest model centralitzat, obsolet i, evidentment, contaminat. I parlen també de la possibilitat d'una nova apagada elèctrica. Atenció, eh. Quan el veritable repte, senyories, no és evitar una apagada que no arribarà, sinó el repte veritable és avançar amb decisió cap a la transformació, per assolir aquest nou model energètic.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«En definitiva -i vaig acabant-, per nosaltres és fonamental aplicar coneixement. Fixin-se que dic 'aplicar coneixement' i prendre decisions anticipades per enfrontar-se de manera anticipada, més ràpida i millor a l'amenaça del foc. I l'obligació també de l'administració és posar-ho fàcil. I això vol dir fer prevenció. Jo ja sé que la prevenció no dona vots, però, de veritat, és extremadament necessària. Si més no, agafin-s'ho com: Si no hi ha prevenció, hi haurà desgràcies i potser després perdran vots. És trist haver d'arribar a aquesta conclusió. Però facin també aquesta anàlisi. Repeteixo, senyor Marlaska, potser torna a pensar que no és de la seva competència, però cregui'm si li dic que sí que ho és. Vostè té la missió de garantir la seguretat de les persones. I quan parlem d'incendis parlem d'això, de seguretat i per nosaltres és vital. Creiem que s'ha de crear de manera urgent un fons forestal que permeti una inversió suficient i estable en el temps en els territoris de l'Estat. I això no és cap invent. Això ja existeix. Existeix en el fons, per exemple, climàtic. És a dir, si existeix el fons climàtic, que va relacionat directament amb el que estem parlant avui, pot també existir un fons forestal. Pensem que cal millorar la fiscalitat a nivell forestal: bonificacions de l'IRPF, reduir l'IVA, per exemple, de la biomassa de la llenya. En fi, un seguit de propostes que ja traslladarem, òbviament, a la vicepresidenta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Començaré manifestant el que des del grup republicà tenim claríssim: aquests incendis, aquesta emergència no ha de convertir-se, no hauria de convertir-se sota cap concepte en una confrontació política; de fet, com va passar amb la gota freda l'abril passat, de fet, com passa amb cada incident o amb cada accident que hi ha en el seu estat. No és això el que espera de vostès i, de retruc, de la resta, la ciutadania. L'espectacle que estan donant uns i altres, em sembla, -no ho puc denominar d'altra manera- que patètic. La responsabilitat del que ha passat, sens dubte, és una responsabilitat compartida. I no volem deixar de dir que creiem lamentable -hi torno- que el Partit Popular i Partit Socialista, partits autodenominats, per vostès mateixos, els dos grans partits de l'Estat, facin aquests espectacles oblidant l'interès general i fixant-se més amb el partit suposadament que amb la ciutadania. No se m'acut tampoc cap altre adjectiu que determinar això de fastigós, i no només fastigós, sinó que amb les seves ridícules discussions no aconsegueixen altra cosa que deixar una autopista absolutament ampla i llarga, podríem dir de 25 carrils, als negacionistes del canvi climàtic. Realment lamentable. Enhorabona.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«El Govern espanyol i Renfe no poden continuar mirant cap a una altra banda mentre milers de persones pateixen dia rere dia per arribar a la feina, per arribar a la universitat o per poder simplement tornar a casa seva. És hora de deixar de fardar, deixeu-m'ho dir així, deixi'm utilitzar aquest verb, de macroprojectes. Estem cansats de sentir grans discursos grandiloqüents de grans macroprojectes i d'obres eternes que a la pràctica no es tradueixen en cap millora real per als usuaris. El que cal és vetllar pel manteniment quotidià del servei. El que cal és, sens dubte, garantir que cada incidència es gestioni amb informació. Informació i que aquesta sigui clara, que sigui immediata, que sigui veraç i posar als usuaris al centre, que no hauria de costar tant. Només amb la gestió directa des de Catalunya, això ho tenim molt clar, només amb la gestió directa des de Catalunya podrem assegurar que Rodalies deixi de ser un sinònim de retard o un sinònim de caos o un sinònim d'incompliments, i es converteixi en el que hauria hagut de ser des del primer dia, una eina al servei públic, un servei públic digne que el nostre país necessita.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Bon dia a totes i a tots. Si parlem de caos ferroviari, ens veiem obligats a parlar de Rodalies. De Rodalies, també a Catalunya, una vegada més, els usuaris i les usuàries de Rodalies han estat víctimes aquest estiu d'un servei ferroviari que fa aigües. Sí, que fa aigües per tot arreu. De fet, Catalunya ha patit incidències constants a patit retards, flagrants avaries i una manca de planificació que és evident que ha convertit el que hauria de ser un servei públic essencial en una font permanent de frustració i també de malestar. El passat 18 d'agost, d'això no fa encara ni una setmana, en vam tenir una mostra flagrant també al tren regional R16 que sortia de l'estació de França a un quart de vuit del vespre, amb destinació a Vinaròs, va patir una greu incidència. Fins aquí no hauria de ser un problema. Les incidències passen i passen massa, però passen. El que va passar és que es va anunciar un canvi de tren a Vilanova i la Geltrú que després no es va produir i això va provocar deixar passatgers, òbviament tirats, passatgers a terra. Posteriorment es va obligar els viatgers a fer un transbord, en aquest cas a Cunit, però sense cap personal de Renfe ni tampoc de seguretat per ajudar absolutament a ningú. La situació va esdevenir finalment un caos, un caos i uns moments, unes hores realment angoixants, sobretot per persones grans i famílies amb criatures. Sense parlar, òbviament, de les temperatures i de la calor que feia justament aquell dia. I tot això per acabar arribant a Tarragona amb gairebé una hora de retard, provocant pèrdues de connexions, deixant molts viatgers sense alternativa per tornar a casa seva. Aquest episodi no és un episodi aïllat, en parlem massa sovint, malauradament, però també és important sumar-hi temes que nosaltres pensem que no haurien de succeir, com per exemple avaries constants i fins i tot problemes d'accessibilitat molt greus a l'any 2025.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2025, de 24 de junio, por el que se aprueban medidas urgentes para el refuerzo del...
«Bona tarda de nou. Gràcies presidenta. Vicepresidenta tercera, bona tarda. Començo pel final. Votarem a favor de la convalidació d'aquest Reial decret llei. Ho farem, creguin-me, vicepresidenta, diputades, diputats, sense gens, sense ni una mica d'ingenuïtat, però sí amb la convicció que és imprescindible actuar de manera immediata, que és imprescindible actuar ja. Actuar per protegir el sistema elèctric, actuar per accelerar la transició energètica. I sobretot, actuar per evitar el col·lapse estructural al qual sens dubte ens arrossega la inacció. Per Esquerra Republicana aquest reial decret no és una victòria política, ni molt menys. Per a nosaltres aquest Reial decret és una reacció i deixe-m'ho dir com qualsevol reacció o com qualsevol, totes les reaccions solen arribar reactivament tard i massa vegades de manera incompleta. No feia falta estar a migdia a les fosques. No feia falta. Es podia haver fet abans. Algunes, moltes de les coses que contempla aquest Reial decret, és podien haver fet abans. Per nosaltres és un gest d'emergència tècnica, no massa més, encara que podem dir que aquesta vegada, almenys, ni que sigui perquè vàrem estar dotze hores a les fosques fins que vam poder tornar a obrir la nevera i que tot estigués fresc. Aquesta vegada, si ens han volgut escoltar. Hem pogut negociar i hem aconseguit, val a dir, algunes millores importants.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Gràcies, presidenta. Avui parlar d'Hongria no és parlar d'un país llunyà. Avui parlar d'Hongria és parlar d'Europa. És parlar, sí, és parlar de nosaltres. El que shi està gestant no és només un atac contra els drets de les persones LGTBIQ+, sinó que és, sens dubte, un atac deliberat al cor dels valors democràtics. I no és un fet aïllat, no ho és. És justament el resultat directe de la consolidació de l'extrema dreta a Europa. Una extrema dreta que impulsa una deriva autoritària per invisibilitzar i excloure directament tot allò que no encaixa en el seu model. Òbviament, un model tancat. Òbviament, un model reaccionari. Però això no és només una qüestió que interpel·la els col·lectius LGTBIQ+, sinó que és, sens dubte, un desafiament col·lectiu per defensar els drets que ens fan lliures. El 18 de març de l'any 2025, el Parlament hongarès va aprovar una llei que prohibeix les marxes de l'orgull sota el pretext, deien, de protegir els menors. Una justificació aparentment neutra, però, val a dir, profundament ideològica. Amb fórmules semblants, val a dir també, durant el franquisme, i sempre és bo recordar-ho, es va criminalitzar l'homosexualitat. Persones internades a camps com a Tefia o presons com la de Badajoz, només, només per estimar. Avui a Hongria la història es repeteix amb altres formes, però amb la mateixa voluntat, el silenci i la repressió. Manifestar-se a Hongria pot comportar avui multes, pot comportar assetjament policial i fins i tot pot comportar penes de presó. Amb reconeixement facial, les autoritats identifiquen i controlen qui s'atreveix a visibilitzar-se, així tal qual. Estimar en públic avui a Hongria torna a ser motiu de repressió.»