Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.419 declaraciones · página 104 de 148
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I acabo. Més aviat que tard, els valencians i les valencianes trobaran la fórmula democràtica que els permeti, per dignitat, fer possible el canvi que necessitin. Visca la terra. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. A veces, para entender mejor las cosas, es necesario tomar perspectiva, y nosotros en este tema también hemos tomado perspectiva y sobre todo lo hacemos intentando respetar siempre a los ciudadanos de Valencia, alejándonos del hecho de convertir este debate, que es serio, en una tertulia de bajo nivel o en una intervención del Club de la Comedia. Los días 20, 21, 22 y 23 de enero de 2020, el temporal Gloria cruzó las tierras de la península ibérica y en Cataluña, su paso fue devastador; afectó a la práctica totalidad de nuestras comarcas, provocando muchos destrozos e incidencias. Las intensas lluvias que cayeron esos días por toda Cataluña llegaron, en algún momento, a los 500 litros por metro cuadrado y provocaron el desbordamiento de muchos ríos y barrancos, con especial virulencia en las cuencas del Ter, Fluvià, Tordera, Serpis y Oñar, obligando a que las autoridades que tenían que gestionar la emergencia recomendaran el confinamiento. El temporal afectó también gravemente al delta del Ebro, donde el mar inundó muchos kilómetros tierra adentro, provocando daños en la industria pesquera y también destrozos en los cultivos. El litoral catalán, desde la Costa Brava, hasta la costa Dorada, pasando por el Maresme y la costa central, se vio duramente afectado, con fuertes olas, que llegaron hasta 14 metros e inundaron los paseos marítimos y también las calles de muchas ciudades y pueblos de la costa. Hubo cortes en las redes de distribución de agua, electricidad y telefonía, cortes que en muchos pueblos duraron muchos días.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I a propòsit de tot el que hem exposat, una reflexió per als dos grans protagonistes de la vida política d'Espanya: el PSOE i el PP. En termes de gestió, en aquesta crisi, els dos s'han mostrat dubitatius; han projectat la imatge d''ara hi soc, ara no hi soc', i sense cap idea clara. Vostè, senyor Sánchez, ha tardat un mes a comparèixer aquí, un mes després d'un dels desastres naturals més impactants de la història del seu país. Vostès, PSOE i PP, han imposat al llarg dels anys, i continuen imposant encara avui, un model, un model que comparteixen tots dos: el model del café para todos, un model, senyor Sánchez, que s'allunya molt del federalisme que tant prediquen. L'imposen cada dia en cada una de les decisions polítiques que prenen, cada una de les iniciatives polítiques que presenten, des de la sanitat a la fiscalitat fins a polítiques socials, l'esport o la seguretat. Un model, el seu, el de vostès, que s'ha demostrat fracassat. En tots els fronts hem de combatre contínuament la seva vocació intervencionista, i la conseqüència de la seva política centralitzadora és que quan passen coses, quan posen el límit a tothom, el resultat és que ni fan ni deixen fer. I aquest és un debat que vostès eviten perquè els molesta i perquè els fa sortir de la seva zona de confort.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Passades aquestes setmanes de paràlisi, el senyor Mazón ha començat a prendre decisions polítiques, i aquestes decisions s'han traduït en el nomenament de dos militars retirats per posar-se al capdavant de les tasques de recuperació de les zones afectades per la catàstrofe; un general nomenat vicepresident que en les seves primeres declaracions públiques ens diu que no ve per acceptar ordres polítiques ni partidistes, establint d'entrada una contraposició del tècnic militar i el polític de partit. Un missatge clarament antipolític que, revisant determinades tradicions, acostuma a ser la base ideològica de l'autocràcia. I en aquesta línia de decisions recents del Govern del senyor Mazón, la Generalitat Valenciana ha començat a adjudicar a dit contractes per a tasques de reconstrucció que sumen milions d'euros a constructores vinculades amb casos de corrupció del Partit Popular del País Valencià, com el cas Gürtel o el cas Taula. El principal responsable polític de la pèssima gestió de la major catàstrofe natural en segles en les comarques valencianes, amb els tràgics resultats que tots coneixem, no hauria de continuar ni un minut més en el càrrec de molt honorable president de la Generalitat Valenciana. Quan s'ha perdut l'honorabilitat, s'ha perdut el dret a ocupar la més alta responsabilitat del teu país.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«No sabrem mai el nombre de vides que aquests alcaldes, alcaldesses, els responsables i el rector de la Universitat de València, el president de la Diputació de València van salvar amb les seves encertades decisions d'aplicar mesures preventives de seguretat davant d'aquesta emergència. Però sí que sabem que aquella tarda del dia 29 d'octubre, mentre ajuntaments, universitats i Diputació es preocupaven pels ciutadans, el senyor Mazón va estar temeràriament desaparegut. Estem convençuts que a la immensa majoria de valencians no els interessa el més mínim la naturalesa del compromís que tenia el senyor Mazón aquell migdia, però també estem segurs que sí que voldrien saber fins a quin punt aquesta trobada va influir en el retard del senyor Mazón a atendre l'emergència, doncs no va arribar al Cecopi fins a quarts de vuit del vespre, un fet que va demorar l'alerta a la ciutadania, alerta que es va fer quan la situació ja estava completament desbocada. El Govern de la Generalitat Valenciana, amb el senyor Mazón al capdavant, va fer una pèssima gestió de la fase de prevenció i de la fase de gestió d'aquesta emergència.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Però algunes dades ja són públiques, i aquestes dades que són públiques no admeten cap controvèrsia. El gener del 2020, la Generalitat de Catalunya va aplicar adequadament els procediments i l'operativa prevista en el seu pla Inuncat. El 29 d'octubre d'enguany del 2024, malgrat que els procediments i l'operativa estaven perfectament descrits i previstos en el seu pla d'emergències davant el risc d'inundacions, la Generalitat Valenciana no va aplicar adequadament els procediments i l'operativa prevista en el seu pla. Els dies posteriors, tots hem anat escoltant una llarga col·lecció d'arguments, o presumptes arguments, i també d'excuses per justificar la pèssima gestió de l'emergència. I els ciutadans afectats assisteixen al trist espectacle de determinats polítics tirant-se la responsabilitat pel cap. Que la DANA arribava a terres valencianes era una realitat que tots els mitjans de comunicació van explicar. L'evolució d'aquest fenomen meteorològic -explicat, hi insisteixo, per tots els mitjans de comunicació- va fer que la pràctica totalitat d'alcaldes i alcaldesses d'aquestes poblacions afectades decretés la suspensió de les classes escolars amb l'objectiu de garantir la seguretat dels alumnes, dels professors i també de les famílies, una suspensió que es va aplicar independentment del color polític de cada ajuntament. Així, l'alcaldessa d'Alzira, de Compromís, va coincidir en la necessitat de la suspensió de les classes amb l'alcalde socialista d'Almussafes o l'alcalde del Partit Popular de Sollana, que el 28 d'octubre a la tarda van anunciar als seus veïns el tancament de les escoles com a mesura preventiva de seguretat. Una suspensió que també van considerar els responsables i el rector de la Universitat de València, decretant la suspensió de les classes el matí del dia 29 d'octubre. Un risc que també va voler evitar per als seus treballadors el president de la Diputació valenciana, president del Partit Popular, que a dos quarts d'una del mateix 29 va enviar tots els treballadors a casa seva. Uns tancaments que no van ser ben rebuts pel senyor Mazón, doncs els va criticar i titllar d'excessius.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«El País Valencià, però, també disposa d'un pla especial per al risc d'inundacions. És un pla que està publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana número 6265, del 12 de maig del 2010, i va ser aprovat mitjançant el Decret 81/2010, del 7 de maig. La seva estructura i continguts són molt similars a l'estructura i continguts que tenim en el pla especial Inuncat a Catalunya. En concret, tots dos plans tenen l'apartat de fonaments, l'anàlisi del risc, l'estructura i organització, apartats en els que es defineixen òrgans de direcció i òrgans de coordinació de l'emergència; l'operativitat, és a dir, qui fa què en cada moment de l'emergència, i, per finalitzar, la implantació i el manteniment d'aquest pla. Com és possible, doncs, que disposant els dos governs de plans de protecció civil contra inundacions tan similars, la diferència dels resultats en el balanç de vides humanes perdudes sigui tan tràgica? La resposta definitiva la tindrem quan els òrgans corresponents finalitzin les anàlisis i els informes de cadascuna de les fases de l'emergència i es documentin en detall totes les actuacions dels responsables del Govern de la Generalitat Valenciana que estaven o havien d'estar en el Cecopi, que és el centre de coordinació de les emergències previst en aquest pla contra el risc d'inundacions de la Generalitat Valenciana.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«A Catalunya, els responsables del Departament d'Interior, com a autoritats competents en matèria de protecció civil -matèria que a Catalunya i també al País Valencià en tenim la competència plena fins al nivell 2-, van alertar els municipis afectats pel risc de desbordament del Ter perquè no hi hagués població a les plantes inferiors dels edificis de les poblacions de les zones inundables. Una alerta que Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya va concretar en la recomanació específica que les persones d'aquestes zones inundables pugessin a les plantes superiors, agafessin les medecines que necessitessin, en cap cas mobilitzessin els seus cotxes i en cap cas baixessin a plantes subterrànies. I això va ser possible perquè cada resposta específica s'estava coordinant des del Cecat, el Centre de coordinació d'emergències de Protecció Civil de Catalunya, un CECAT que -voldria remarcar-ho- mantenia una línia directa i mantenia una línia permanent amb l'Agència Catalana de l'Aigua i amb el Servei Meteorològic de Catalunya. Un dispositiu que va activar també tots els cossos d'emergència i de seguretat de Catalunya i que, després de quatre dies de lluita, es va tancar amb vuit 8168 incidents atesos pels Bombers de la Generalitat de Catalunya i 1321 incidents atesos per la policia catalana, els Mossos d'Esquadra de Catalunya. Un episodi extraordinari al que la Generalitat de Catalunya va fer front amb un dispositiu de Protecció Civil en el que es van haver d'activar de manera simultània els plans d'emergència Inuncat, Ventcat i Neucat, un fet absolutament excepcional en la història recent del nostre país.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«D'altra banda, la xarxa de comunicacions viàries i diverses línies ferroviàries també van patir les conseqüències d'aquest fenomen amb carreteres i vies tallades, l'esfondrament de ponts, esllavissades i vies descalçades. El detall de les destrosses causades per aquesta situació crítica que vam viure el 20 de gener del 2020 permet establir un innegable paral·lelisme amb les greus destrosses que tots vam poder veure els dies posteriors al 29 d'octubre en les desenes de poblacions afectades per la DANA al País Valencià. Per desgràcia, aquest paral·lelisme respecte a les conseqüències d'un fenomen natural que no podem controlar es trenca d'una manera brutal quan parlem de la pèrdua de vides humanes. Quines circumstàncies, quins fets, quines decisions, quines actuacions estan a l'origen d'una diferència tan evident en el tràgic nombre de persones víctimes d'aquests dos desastres naturals que, hi insisteixo, no podem controlar? Al País Valencià, com ja heu repetit tots, per la informació que avui es publica, a les 7:31 del matí, l'Agència Estatal espanyola de Meteorologia, l'AEMET, el 29 d'octubre ja havia elevat a roig el nivell d'avís d'alerta de la zona interior nord de les comarques de la demarcació de València. A les 7:36, és a dir, només cinc minuts després, aquest nivell roig d'alerta es va elevar, estenent-lo per tot el litoral sud de València. A Catalunya, durant els dies del temporal Glòria, els organismes catalans responsables del control i avís dels riscos de pluges torrencials i de desbordament de rius, l'Agència Catalana de l'Aigua i el Servei Meteorològic de Catalunya, també van desenvolupar adequadament les seves competències i les seves responsabilitats. Per tant, on hi ha, doncs, el fet diferencial?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Gràcies, presidenta. A vegades, per entendre millor les coses, cal agafar perspectiva, i nosaltres, en aquest tema, també hem agafat aquesta perspectiva i sobretot ho fem intentant respectar sempre els ciutadans de València i fer-ho lluny de convertir aquest debat, que és seriós, en una tertúlia de baix nivell o en una intervenció de El club de la comedia. Els dies 20, 21, 22 i 23 de gener del 2020, el temporal glòria va creuar les terres de la península ibèrica i a Catalunya el seu pas va ser devastador, va afectar pràcticament la totalitat de totes les nostres comarques, provocant moltíssimes destrosses i també molts incidents. Les intenses pluges van caure per tota Catalunya, arribant en algun moment fins als cinc-cent litres per metre quadrat, i van provocar el desbordament de molts rius i de molts barrancs, i amb especial virulència a les conques del Ter, el Fluvià, la Tordera, el Serpis i l'Onyar, obligant a que les autoritats que havien de gestionar aquesta emergència recomanessin el confinament. El temporal va afectar també greument el delta de l'Ebre, on el mar va inundar molts quilòmetres terra endins, provocant destrosses en la indústria pesquera i també provocant destrosses en els conreus. El litoral català, des de la Costa Brava fins a la Costa Daurada, passant pel Maresme i la costa central, es van veure durament afectats amb fortes onades, que van arribar fins a catorze metres i que van inundar passejos marítims i també carrers de molts pobles costaners. Hi va haver també talls de les xarxes de distribució d'aigua, electricitat i telefonia, talls que en molts pobles van durar molts dies.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«Y hay otra cuestión que querría comentar para acabar. Si es un insulto proponer la reforma de la justicia, si es un insulto proponer la eliminación urgente de la Audiencia Nacional, ¿es también un insulto pedir que se modifique el acceso a la carrera judicial? Pues también estamos totalmente de acuerdo. Hay que plantearse de arriba abajo el acceso a la carrera judicial, porque, como explica el profesor Joaquín Urías en un libro que se llama La justicia en el banquillo, que les recomiendo mucho que lean, la carrera judicial está infiltrada masivamente por jueces que antes eran jueces franquistas y ahora son jueces de derecha y de ultraderecha, es decir, por los mismos. Acabo. Su moción no hace gracia ni mucho menos. Paso a paso están ustedes consiguiendo que cuaje un relato falso, una realidad alternativa y, lo reconozco, lo están logrando. Y el Partido Socialista desde la Moncloa, desde el Ministerio de Justicia y desde el Ministerio Fiscal indirectamente hace lo que puede para darles a ustedes la razón. Muchas gracias. (El señor Figaredo Álvarez-Sala pide la palabra).»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«Además, tampoco se ha dicho que en la propuesta se proponía establecer un sistema de responsabilidad penal que haga que los jueces se lo piensen dos veces antes de delinquir. Y también me reivindico: es necesario un sistema de responsabilidades que acabe con el corporativismo de las salas de Gobierno para hacer frente a los jueces delincuentes. ¿Se pueden imaginar ustedes una justicia independiente e imparcial si los jueces y magistrados son los únicos ciudadanos del Estado, junto con el monarca, obviamente, exentos de cualquier tipo de sistema de exigencia de responsabilidades? No, no es posible. El ejercicio de la función jurisdiccional también tiene que estar sujeto a los mismos controles que el resto de las autoridades públicas. Si no, no hay Estado de derecho; si no, el resultado es la impunidad total, el resultado es institucionalizar la prevaricación en el ejercicio de la función judicial, el resultado es la dictadura de las togas. Lo hemos visto en un Tribunal Supremo rebelde, que se niega a aplicar por motivos estrictamente políticos una ley que es demoledora en su literalidad, la ley de amnistía, que menosprecia los principios básicos del Estado de derecho -el principio primero es el de la calidad- y que no acepta la jerarquía del Tribunal Constitucional. Claro, que no me extraña en absoluto que la cúpula judicial haya respondido sin pensárselo a las órdenes de Aznar: que cada cual haga lo que pueda. Porque la ley de amnistía no es un perdón, no es una indulgencia graciosa, no hemos bajado la cabeza. La ley de amnistía no es solo una enmienda a la totalidad de la represión judicial contra el independentismo, sino que es una impugnación radical del régimen del 78, que genera y seguirá generando a efectos de fondo que trascienden el corto plazo.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«Pero dejemos de reír, dejémoslo para otro momento y pasemos a la moción, que no hace tanta gracia. Leo una parte que me interesa, una parte referida a las intervenciones que se han hecho en este hemiciclo el 14 de noviembre, cuando se debatió el dictamen de medidas de eficiencia energética en el Servicio Público de Justicia. Se decía concretamente que se sucedieron una serie de comentarios en referencia a supuestos insultos y suposiciones falsas contra el Poder Judicial, todo ello ante la presencia de un ministro de Justicia y Relaciones con las Cortes que no dijo nada al respecto, pues necesitaba sus votos. Se llegó a decir por parte de un diputado independentista que se debía eliminar la Audiencia Nacional, entre comillas, un órgano inaceptable en cualquier Estado democrático. Este diputado independentista, ya se pueden imaginar, era servidor de ustedes y me ratifico en lo que dije: habría que eliminar la Audiencia Nacional, no solo porque es el órgano sucesor sin solución de continuidad de todo, sino también porque materialmente es un tribunal que cada día actúa como un tribunal de excepción, un tribunal impropio de cualquier sistema democrático.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«Acabo. La seva moció no és per riure. Al contrari. Pas a pas, vostès estan aconseguint que qualli un relat fals, una realitat alternativa. I hem de reconèixer que sí, que ho estan aconseguint. I el Partit Socialista des de la Moncloa, des del Ministeri de Justícia i des del Ministeri Fiscal també indirectament fan el que poden per donar-los la raó. Moltes gràcies. Sinceramente, es difícil decidir cómo tenemos que tomarnos todas estas iniciativas que nos presenta el Partido Popular, los responsables de la instrumentalización partidista de todas, absolutamente todas, las instituciones del Estado, los responsables de la cúpula judicial española, los responsables de la judicialización de la política y de la politización de la justicia, los responsables de la dictadura de las togas, que nos tienen inundados con iniciativas que son hipocresía. En el mes de octubre denunciamos la baja calidad democrática de las instituciones españolas. Otra propuesta reclamando el cese inmediato del fiscal general del Estado, como si los señores del PP no hubieran tenido nada que ver con gente como Grima, Grinda, Marsa, Bosch, Marina, Mariscal, Pastor y tantos otros. Ahora tocan los jueces y nos vienen con una iniciativa muy indignados, porque ustedes -dicen- consideran que hay continuos ataques a jueces y magistrados por parte de miembros del Gobierno. Es muy curioso que esta indignación no la tuviesen, como decía el diputado Iñarritu, cuando un periódico puso en su portada a treinta y tres jueces catalanes señalándolos por defender simplemente el ejercicio de un derecho perfectamente democrático y perfectamente constitucional. Sinceramente, señorías, es difícil aguantarse la risa cuando lees en la moción que nos encontramos en un momento en el que la independencia del Poder Judicial y el respeto debido a jueces y magistrados está siendo socavado por el Gobierno, como si los nombres de Lesmes, Marchena, Llarena, García-Castellón, Velasco, Aguirre o Tardón no hubiesen existido jamás para ustedes.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«Cal dir que no m'estranya. No m'estranya gens que la cúpula judicial hagi respost sense pensar-s'ho a l'ordre d'Aznar de que 'cada cual haga lo que pueda'. Perquè la llei d'amnistia no és un perdó, no és una indulgència graciosa. Nosaltres no hem abaixat el cap. La llei d'amnistia no és només una esmena a la totalitat de la repressió judicial contra l'independentisme, sinó que és una impugnació radical del règim del 1978, que genera i ha de generar encara efectes de fons que transcendeixen el curt termini. I encara hi ha una altra cosa que voldria comentar per acabar. Si és un insult, si és un insult proposar la reforma de la justícia, si és un insult proposar l'eliminació de l'Audiència Nacional, també és un insult demanar modificar l'accés a la carrera judicial? Doncs miri, també hi estem totalment d'acord. Cal replantejar de dalt a baix l'accés a la carrera judicial perquè, com explica molt bé el professor Joaquín Urías, en un llibre que es diu La justicia en el banquillo, que li recomano molt que llegeixi, la carrera judicial està infiltrada massivament per jutges que abans eren jutges franquistes i ara són jutges de dretes i d'ultradreta, és a dir, pels mateixos.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«Aquest diputat independentista, s'ho poden imaginar, era un servidor de vostès i em ratifico. Em ratifico. S'hauria d'eliminar l'Audiència Nacional no només perquè és l'òrgan successor sense solució de continuïtat del TOP, sinó també perquè materialment és un tribunal que cada dia actua com un tribunal d'excepció, un tribunal impropi de qualsevol sistema democràtic. A més a més, senyora Llorente, s'ha deixat de dir que a la moció també vaig proposar establir un sistema de responsabilitat penal que faci que els jutges s'ho pensin dues vegades a l'hora de delinquir. I miri, també m'hi ratifico. Cal un sistema de responsabilitat que acabi amb el corporativisme de les sales de govern per fer front als jutges delinqüents. ¿És imaginable una justícia independent i imparcial si els jutges i magistrats són els únics ciutadans de l'Estat, al costat del monarca evidentment, que estan exempts de tot sistema d'exigència de responsabilitats? No, no és possible. L'exercici de la funció jurisdiccional també ha d'estar subjecta als mateixos controls que la resta d'autoritats públiques. Sinó, no hi ha estat de dret, sinó el resultat és la impunitat total. El resultat és institucionalitzar la prevaricació en l'exercici de la funció judicial. El resultat és la dictadura de les togues. Ho hem vist amb un Tribunal Suprem rebel que es nega a aplicar, per motius estrictament polítics, una llei que és demolidora en la seva literalitat, la llei d'amnistia. Un Tribunal Suprem que menysprea els principis més bàsics de l'Estat de dret. El primer, el primer principi que menysprea, és el principi de legalitat i que no accepta la jerarquia del Tribunal Constitucional.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«És molt curiós que aquesta indignació no la tinguessin, com deia el diputat Iñarritu, quan un diari va treure la seva portada assenyalant 33 jutges catalans que defensaven senzillament l'exercici d'un dret perfectament democràtic i perfectament constitucional. Sincerament, senyories, és difícil aguantar-se el riure quan llegeixes a la moció 'nos encontramos en un momento en el que la independencia del poder judicial y el respeto debido a jueces y magistrados está siendo socabado por el Gobierno', com si els noms de Lesmes, Marchena, Llarena, García-Castellón, Velasco, Aguirre, Tardón mai haguessin existit per vostès. Però deixem el riure. Deixem el riure per un altre moment i anem a la moció, que no fa tanta gràcia. Llegeixo una part que m'interessa, una part referida a la intervenció, a les intervencions que es va fer en aquest hemicicle el 14 de novembre, quan es va debatre el dictamen del projecte de Llei orgànica de mesures d'eficiència en el Servei Públic de Justícia. Concretament, es deia: 'Se sucedieron una serie de comentarios' -en referència a suposats insults i acusacions falses- 'contra el poder judicial. Todo ello ante un ministro de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes, impertérrito, que no dijo nada al respecto, pues necesitaba sus votos. Se llegó a decir por parte de un diputado independentista que se debía eliminar la Audiencia Nacional, entre comillas, un órgano inaceptable en cualquier estado democrático'.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«Sincerament, és difícil decidir com hem d'agafar-nos totes aquestes iniciatives que ens presenta el Partit Popular, els responsables de la instrumentalització partidista de totes, absolutament totes les institucions democràtiques de l'Estat, els responsables en societat, indistingible amb la cúpula judicial espanyola, de la judicialització de la política i de la politització de la justícia, els responsables del govern dels jutges, de la dictadura de les togues, ens tenen inundats amb iniciatives que són pura hipocresia. El mes d'octubre, moció denunciant la baixa qualitat democràtica de les institucions espanyoles. El Partit Popular denunciant la baixa qualitat democràtica de les institucions. Una altra proposició reclamant el cessament immediat del Fiscal general de l'Estat, com si els senyors del PP mai haguessin tingut res a veure amb noms com Maza, Moix, Grima, Grinda, Zaragoza, Madrigal, Cadena, Moreno, Mariscal, Pastor i tants i tants d'altres. I ara toquen els jutges i ens venen amb una iniciativa molt indignats pel que vostès diuen 'continuos ataques a jueces y magistrados por parte de miembros del Gobierno'.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«A mí, personalmente, me sorprende que una vez más a un lado y a otro nos aparezca la patriótica tradición de la política española: militarizar la respuesta. Ya sabemos cómo lo ha hecho el señor Mazón, confiando la consejería y la secretaría para la recuperación a los militares, y también oímos al señor Zapatero reclamando más Unidad Militar de Emergencias. Para nosotros esto no es solución a tantas faltas y a tantos problemas, pero hoy, como hemos dicho en otro momento, no nos añadiremos al debate político burdo y, como hemos procurado hacer desde el primer día, continuaremos poniendo la atención y el foco sobre las personas. Y por todo ello, más allá de hacer propuestas razonadas para minimizar los efectos de esta DANA, lo que haremos cada vez que tengamos la oportunidad -y como les decía el otro día, a riesgo de hacernos pesados- es tener un sentido recuerdo para todas aquellas personas que han perdido su vida, para aquellas personas que todavía hoy no sabemos dónde se encuentran y, sobre todo, por sus familias, a quienes una vez más trasladamos toda nuestra calidez, al igual que trasladamos toda nuestra solidaridad y apoyo a todas las personas afectadas por la [...] de destrucción de hace un mes. Y para terminar, seguiremos con un agradecimiento a todas, absolutamente a todas las personas profesionales y voluntarias que han estado y están colaborando con el fin de minimizar las consecuencias de tanta agua, de tanto fango y, también, de tanta incompetencia. Gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«Desde Junts per Catalunya hemos tenido la oportunidad de expresarnos ampliamente en relación con la gestión y los efectos de la DANA. Lo hicimos la primera vez en la comparecencia del ministro Torres en esta misma Cámara; también lo hizo nuestro portavoz en el Senado, el exdiputado Eduard Pujol, y hace un rato mi compañero, el diputado Crusset, ha ido más allá y ha defendido la propuesta presentada pocos días después de los trágicos aguaceros; una propuesta para la activación inmediata de recursos económicos con el fin de paliar sus efectos a través de una modificación del actual presupuesto del Estado; una propuesta que, a diferencia de lo que se ha dicho, es rigurosa y articulada a partir de las posibilidades de las normas y basada en números reales, y una propuesta, también, que igualmente pretende dar una respuesta al chantaje del presidente Sánchez a la hora de condicionar los recursos para la DANA a la aprobación de un nuevo presupuesto. Nuestra diputada, la diputada Nogueras, volverá a hablar en la comparecencia del presidente Sánchez. Por tanto, un servidor no entrará en mayor detalle, aunque es evidente que la gestión de la emergencia, en especial en el país valenciano, en el país valencià, ha dejado mucho que desear, con lo que ocurrió después y lo que está ocurriendo precisamente ahora también.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«I, per acabar, acabarem amb un agraïment a totes, absolutament a totes les persones, professionals i voluntaris, que han estat i estan col·laborant per minimitzar les conseqüències de tanta aigua, de tant de fang, però també de tanta incompetència. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Volvemos a tener debate de la moción consecuencia de la interpelación que el Grupo Popular hizo a la ministra Montero, una interpelación cargada de quejas de unos y otros; ni más ni menos que la repetición de aquello que ya ocurrió hace quince días con el ministro Marlaska. Porque el Partido Popular, en medio de la propuesta de una serie de medidas que han acabado recogiendo en dos mociones, aprovecha para articular todos los mecanismos, incluso la descalificación y la mentira, para desacreditar al Gobierno, y los miembros del Gobierno no se quedan cortos tampoco y entran a menudo al trapo con la misma vehemencia, a nuestro entender, todos con poco respeto por los que continúan esperando respuestas, con poco respeto para aquellos que, como decía la semana pasada, esperan respuestas de verdad, respuestas de verdad que les permitan empezar a rehacer sus vidas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«Demà, la nostra portaveu, la diputada Nogueras, en tornarà a parlar a la compareixença del president Sánchez. Per tant, un servidor no entrarà gaire més en el detall, per bé que és evident que la gestió de l'emergència, en especial al País Valencià, ha deixat molt per desitjar. I el que ha passat després i passa ara també. A mi personalment, em sorprèn que un cop més a dreta i esquerra, ens aparegui la patriòtica tradició de la política espanyola de militaritzar la resposta. Ja sabem com ho ha fet el senyor Mazón, confiant la Conselleria i la Secretaria per a la recuperació als militars. I vam sentir el senyor Zapatero reclamant més unitat militar d'emergències. Per nosaltres això no és solució a tantes mancances, però avui, com no hem fet cap dia, no ens afegirem al debat polític barroer i, com hem procurat fer des del primer dia, continuarem posant el focus en les persones. Per tot plegat, i més enllà de fer propostes raonades per minimitzar els efectes d'aquesta DANA, el que farem cada cop que tinguem oportunitat i, com els deia l'altre dia, a risc de fer-nos pesats, és tenir un sentit record per totes aquelles persones que han perdut la seva vida, per aquelles persones que encara avui no sabem on són i sobretot per les seves famílies, aquí, un cop més, doncs, traslladem tot el nostre escalf. Com traslladem tota la nostra solidaritat i el nostre recolzament a totes les persones afectades per la riuada de destrucció de fa un mes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Tornem a tenir a debat una moció conseqüència de la interpel·lació que la setmana passada el grup popular va fer a la ministra Montero. Una interpel·lació carregada de retrets entre uns i altres, ni més ni menys que la repetició del que ja va passar fa quinze dies amb el ministre Marlaska. Perquè el Partit Popular, entremig 3 Palabra retirada por la Presidencia de conformidad con el artículo 104.3 del Reglamento de la Cámara. de la proposta d'un seguit de mesures que les han acabat recollint en dues mocions, aprofita per articular tots els mecanismes, inclús la desqualificació i la mentida, per desacreditar el govern. I els membres del govern, doncs no, es queden curts i entren sovint al joc amb la mateixa vehemència. Al nostre entendre, tots plegats amb poc respecte pels que continuen esperant respostes, amb poc respecte pels que, com els deia la setmana passada, esperen respostes de veritat. Respostes de veritat que els permetin començar a refer les seves vides. Des de Junts per Catalunya hem tingut oportunitat d'expressar-nos àmpliament en relació a la gestió i els efectes de la DANA. Ho vàrem fer per primera vegada a la compareixença del ministre Torres en aquesta cambra. També ho va fer el nostre portaveu al Senat, l'exdiputat Eduard Pujol, i fa una estona el meu company, el diputat Cruset, ha anat més enllà i ha defensat la proposta presentada pocs dies després dels tràgics aiguats. Proposta per a l'activació immediata de recursos econòmics per pal·liar els seus efectes mitjançant una modificació a l'actual pressupost de l'Estat. Una proposta que, a diferència del que s'ha dit, és rigorosa i articulada a partir de les possibilitats de les normes i basada en números reals. I una proposta que també pretén donar resposta al xantatge del president Sánchez en condicionar els recursos per la DANA a l'aprovació d'un nou pressupost.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Por otro lado, queremos que todo el mundo se conciencie, que cambie de hábitos, por ejemplo, reduciendo el volumen de basuras, comprando a granel en lugar de productos empaquetados en plástico, o separando los residuos en casa para poder cuidar del planeta, que no deja de ser la casa de todos nosotros. La diputada del Grupo Popular decía que se niega a que los ciudadanos tengan que asumir nuevos impuestos. No, mire, los ciudadanos, pagar, ya pagan. Pagar, ya pagamos. Por ejemplo, lo hacemos con costes indirectos, a través del IBI, a través de la factura del agua, de modo que, como no hay transparencia, no podemos cuantificar de manera precisa el problema que tenemos encima. Quizá una de las propuestas sería, por lo tanto, si ahora se pasa esta tasa directamente al ciudadano, se le podría reducir el IBI. La realidad es que estamos muy cerca en el tiempo y muy lejos en el cumplimiento de los objetivos que nos impone la Unión Europea. La reutilización y el reciclaje de los residuos municipales debe ser del 55 % en 2025, el 60 % en 2030 y el 65 % en 2035. Hoy en día, el Estado está en un promedio del 24 % de recogida selectiva real. Por lo tanto, hay que incentivar a la ciudadanía a la aplicación de las tres erres: reducir, reutilizar y reciclar. Ustedes hablan de una tasa justa. También les pregunto cómo se puede establecer una tasa justa si no sabemos a qué costes nos estamos enfrentando. Por lo tanto, gestión transparente, números claros y que quien consuma de manera responsable y haga una gestión sostenible de los residuos reciba como recompensa una tasa justa. Es cierto que el Estado español optó por obligar a cubrir vía tasa el 100 % del coste del reciclaje, tratamiento, reutilización de los residuos, porque la Unión Europea le estaba presionando por no haber hecho los deberes. Tampoco los había hecho respecto al establecimiento del canon de residuos y mira por dónde lo solucionó a la valiente, cuando hablamos de Cataluña con la expropiación del canon de residuos catalán. Cataluña sí que había hecho los deberes, durante dieciocho años había creado, gestionado y mejorado un canon que obligaba a tributar por la incineración, el tratamiento de residuos, el vertido de la industria; dieciocho años facilitando la economía circular, el reciclaje y haciendo una gestión eficiente, una buena praxis elogiada en toda Europa que acabó siendo de titularidad de Hacienda pública española, y ahora los catalanes cobramos y gestionamos un tributo que ya no es nuestro y que, por cierto, para que lo sepan, ha perdido su eficiencia en un 5 %, cinco millones de euros al año como consecuencia de que el Estado permite generar excepciones y también porque han complicado la gestión pasando de cuatro tipos de canon a diecinueve. ¿Y saben qué ha pasado a nivel de las diferentes comunidades autónomas? Que la mayoría de las comunidades autónomas no ha querido saber nada, absolutamente nada de la recaudación del canon, lo hace el Estado y después transfiere los recursos. En conclusión, quien lo hace bien, Cataluña, se encuentra con una gestión menos eficiente y esto va en contra de la sostenibilidad. Gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«I saben què ha passat a nivell de les diferents comunitats autònomes? Que la majoria de les comunitats autònomes no ha volgut saber res, absolutament res de la gestió i recaptació del cànon. Ho està fent l'Estat i després transfereix els recursos. En conclusió, qui ho feia bé, Catalunya, ara es troba amb una gestió menys eficient, i això va en contra de la sostenibilitat. Gràcies. Muchísimas gracias, presidente. Señorías, la Ley 7/2022 sobre Residuos y Suelos Contaminados para una Economía Circular, más conocida en Cataluña como la ley con la que el Estado nos expropió el canon de residuos, dice que en abril los ayuntamientos tienen que fijar una tasa obligatoria para la recogida de residuos que pagarán íntegramente los ciudadanos en función de la cantidad de residuos generados. Por otro lado, está la opción de que los ayuntamientos fijen una prestación patrimonial de carácter público no tributaria. Es decir, una prestación exigida de manera coactiva para fines de interés general, en este caso el tratamiento de los residuos, pero la novedad radica en que esta tasa que tendrán que pagar los ciudadanos y las empresas debe cubrir el 100 % del coste de los servicios de recogida y tratamiento de residuos sólidos urbanos. Es decir, que los ayuntamientos ya no podrán financiar estos servicios a partir del presupuesto municipal. Esto tiene un objetivo, que todo el mundo sepa de manera transparente qué cuesta tratar los residuos que generamos. Insisto, de manera transparente. Quizá deberíamos preocuparnos o deberíamos preguntarnos a quién no le interesa la transparencia en este punto.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«És cert que l'Estat espanyol va optar per obligar a cobrir, via taxa, el cent per cent del cost de reciclatge, tractament i reutilització dels residus perquè la Unió Europea l'estava pressionant per no haver fet els deures. Mirin, tampoc els havia fet respecte de l'establiment del cànon de residus i ves per on, ho va solucionar a la brava; quan parlem de Catalunya, amb l'expropiació del cànon de residus català. Catalunya sí que havia fet els deures. Durant divuit anys, havia creat, gestionat i millorat un cànon que obligava a tributar per l'abocament, la incineració, el tractament de residus, de la construcció o de la indústria, divuit anys, divuit anys facilitant l'economia, circular al reciclatge i fent una gestió eficient. Una bona praxi elogiada a tota Europa, que va acabar sent de titularitat de la Hisenda pública espanyola. I ara els catalans cobrem i gestionem un tribut que ja no és nostre. I que, per cert, perquè ho sàpiguen, ha perdut la seva eficiència en un 5 %, uns 5 milions d'euros a l'any com a conseqüència que l'Estat permet generar exempcions i també perquè han complicat la gestió, passant de quatre tipus de cànon a dinou.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«La diputada del PP deia que es nega a què els ciutadans hagin d'assumir nous impostos. No, miri, els ciutadans pagar, ja paguen. Pagar, ja paguem. Per exemple, ho fem amb costos indirectes, ara a través de l'IBI, ara a través de la factura de l'aigua. De manera que com que no hi ha transparència, no podem mesurar d'una manera acurada el problema que tenim a sobre. Potser una de les propostes seria si ara se li passa aquesta taxa directa al ciutadà se li pot reduir l'IBI. La realitat és que estem molt a prop en el temps i molt lluny en el compliment dels objectius que ens ha posat la Unió Europea. La reutilització i el reciclatge dels residus municipals ha de ser del 55 % al 25, 60 % al 2030 i 65 % al 2035. A hores d'ara, l'Estat està en una mitjana d'un 24 % de recollida selectiva real. Per tant, cal incentivar la ciutadania a aplicar les tres erres: reduir, reutilitzar i reciclar. Vostès parlen de taxa justa. També els pregunto com es pot establir una taxa justa si no sabem a quins costos ens estem enfrontant. Per tant, gestió transparent, números clars i que qui faci un consum responsable i una gestió sostenible dels residus rebi com a recompensa la taxa justa.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Bé, gràcies, president, senyories. La Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per una economia circular, més coneguda a Catalunya com la llei amb la qual l'Estat ens va expropiar el cànon de residus, diu que a l'abril els ajuntaments han de fixar una taxa obligatòria per la recollida dels residus que pagaran íntegrament els ciutadans en funció de la quantitat de residus generats. També hi ha l'opció que els ajuntaments fixin una prestació patrimonial de caràcter públic no tributària, és a dir, una prestació exigida de manera coactiva per a fins d'interès general -en aquest cas, el tractament dels residus. Però la novetat radica en que aquesta taxa que paguen els ciutadans, que hauran de pagar els ciutadans i empreses, ha de cobrir el cent per cent del cost del servei de recollida i tractament de residus sòlids urbans. És a dir, que els ajuntaments ja no podran finançar aquests serveis a partir del pressupost municipal. Això té un objectiu: que tothom sàpiga, de manera transparent, què costa tractar els residus que generem. Insisteixo, de manera transparent. Potser ens hem de preocupar o preguntar a qui no li interessa la transparència en aquest punt. També es vol que tothom prengui consciència i canviï els hàbits, per exemple, reduint el volum d'escombraries, comprant a granel en lloc de productes empaquetats amb plàstic o separant els residus a casa nostra per poder cuidar el planeta, que no deixa de ser la casa de tots nosaltres.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Es por ello por lo que traemos a consideración esta proposición no de ley, para movilizar estos 15 000 millones de euros adicionales destinados a las obras y actuaciones estructurales en los distintos municipios afectados, así como a transferencias directas en los ayuntamientos y ayudas a los payeses y ganaderos autónomos de todos los sectores y empresas afectadas para poder complementar estas medidas de los anteriores reales decretos. En conclusión, en estos momentos de máximo dolor para tantas personas, esta proposición no de ley es una oportunidad para devolver la política allí de donde nunca tendría que haber salido. Muchísimas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Alguien podría intentar decir que estos mecanismos que acabamos de mencionar no son suficientes. ¿No lo son? Veamos los datos de los años anteriores, la última liquidación de los presupuestos del Estado publicada en el año 2022. La movilización de recursos que se realizó ese año, gracias precisamente a esos artículos, fue de 38 000 millones de euros. Por lo tanto, sí que es posible. Claro que es posible. Pero todavía se podrían movilizar muchos más recursos, muchos más. Primero, como decía antes, ustedes pueden movilizar el margen económico, fruto de estar funcionando con unos presupuestos prorrogados del año 2023, lo cual hace que cuenten con más ingresos de los previstos y menos gastos de los contemplados entonces. Segundo, pueden movilizar recursos extras, fruto de la no deflactación del IRPF, y, por tanto, la recaudación de hasta 11 000 millones de euros adicionales. Tercero, pueden no ejecutar por encima del 100 % los presupuestos de las comunidades autónomas, donde lo hacen habitualmente, principalmente la de Madrid, y, por lo tanto, obtener unos recursos extras de hasta 2000 millones de euros adicionales. Y, cuarto, pueden mejorar la cooperación internacional en la recaudación tributaria, evitando de este modo que por la falta precisamente de esta cooperación se pierdan hasta 10 000 millones de euros anuales, y que por culpa de la fuga de empresas y de ricos en refugios fiscales situados en las islas caribeñas y atlánticas se dejen de ingresar estos 10 000 millones de euros anuales. Y así podríamos ir alargando esta lista. En definitiva, vincular la reconstrucción del país valencià a unos nuevos presupuestos generales del Estado es una muestra más de la perversión política que utilizan algunos de ustedes estos días.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«¿Hay que movilizar todos los recursos posibles para recuperar la normalidad en el país valenciano? Claro, sin duda alguna. ¿Hay que conseguir el máximo apoyo político para hacerlo? Claro que sí, sin lugar a duda. ¿Y se puede hacer sin unos nuevos presupuestos generales del Estado? Claro que sí, indiscutiblemente. De hecho, la misma Ley General Presupuestaria establece en el artículo 51 y sucesivos los mecanismos para actuar con toda la potencia necesaria ante estas circunstancias. No hacen falta unos nuevos presupuestos generales del Estado para atender al país valenciano. Y es de sentido común, porque, si no, ¿nos están diciendo que, si la DANA hubiese sido un 10 de enero, con unos presupuestos generales que acabaran de entrar en vigor, no se podría haber hecho nada hasta al cabo de un año, cuando se aprobasen otros? Pues es evidente que no es así. Por lo tanto, una cosa son sus deseos de aprovechar las circunstancias y otra es la realidad. Por eso debatimos hoy esta proposición no de ley, para que se activen inmediatamente los mecanismos que contempla la Ley General Presupuestaria y dotar hasta 15 000 millones de euros adicionales para la recuperación del país valenciano. Activen el artículo 52 para transferir dotaciones de crédito que tienen en otras partidas presupuestarias que ahora no son urgentes de ejecutar. Activen el artículo 53 para movilizar aquellos ingresos que no tenían previstos en el presupuesto inicial, sobre todo teniendo en cuenta que el presupuesto actual es una prórroga del del año 2023 y que habrán materializado mayores ingresos de los que estaban previstos en ese presupuesto. Activen el artículo 54 para hacer las ampliaciones de crédito necesarias. Activen el artículo 55 para dotar los créditos extraordinarios o un suplemento adicional, aprovechando que este artículo 55 reconoce precisamente la posibilidad de ser utilizado para aquellos gastos que no pueden posponerse hasta el ejercicio próximo.»