Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.819 declaraciones · página 11 de 61
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Gràcies. Moltes gràcies, presidenta. Recordaran vostès que, quan es va aprovar el reial decret 15/2025, el reial decret bessó d'aquest que estem tractant ara, però de l'any passat, el president Sànchez va afirmar i cito literalment: 'Quiero anunciar que hoy el Consejo de Ministros aprovaremos un Real decreto ley con los acuerdos que habíamos asumido con Junts per Catalunya'. I hi afegia i també cito literalment: 'Asumo los incumplimientos, asumo los retrasos que efectivamente ha criticado Junts per Catalunya'. Òbviament, allò va portar que aquell reial decret fos anomenat pels mitjans el reial decret Junts. Per tant, avui aquest reial decret llei és la continuació en el temps de l'anterior i, per tant, el recull de les propostes de Junts per Catalunya pels ajuntaments, però per aquest any 2026. Unes propostes absolutament cabdals i necessàries per als municipis i que vam impulsar des de Junts per Catalunya, amb mobilització de recursos per actuar des de la major proximitat als ciutadans, podent oferir així serveis de qualitat i garantint el millor benestar dels veïns. Uns ajuntaments, tot sigui dit de passada, que massa sovint són escanyats per l'administració de l'Estat, que els ofega amb estrictes regles pressupostàries absolutament injustificades en els temps actuals quan, a més a més, l'Estat és qui es queda bona part dels recursos autoritzats per Europa sense transferirlos a l'administració local. Jo, que ho he estat, puc afirmar amb coneixement de causa que els alcaldes i regidors es deixen la pell cada dia per millorar el benestar dels veïns dels pobles i ciutats de Catalunya, sovint amb uns recursos clarament insuficients per fer front a les demandes reals dels seus ciutadans, remant en contra d'una normativa inexplicablement farragosa que tracta per igual un ajuntament d'una gran capital amb més d'un milió d'habitants que d'un municipi amb poques desenes de veïns. De fet, del primer a l'últim dels ciutadans, quan necessitem resposta a qualsevol qüestió, el primer pensament és acudir al nostre Ajuntament i, per tant, uns ajuntaments amb menys recursos i eines de les que haurien de tenir per fer el seu normal desenvolupament. Per això, des de Junts per Catalunya, amb la millor base municipalista del país, podem assegurar que aquest reial decret, amb les nostres mesures, representarà una bona oportunitat pels ajuntaments que anirà en clar benefici dels seus ciutadans. Per tant, avui s'aprova, com deia, el nostre reial decret a favor dels ciutadans i dels catalans, però no pretenguin fer veure que aquest és un èxit del govern, EL fet que s'aprovi, perquè no ho és i vostès saben que no ho és, com també saben que, amb la seva debilitat actual, no els queda cap altra opció que convocar eleccions.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Cataluña es lo que es porque también se ha construido desde sus entidades, universidades, centros deportivos y de investigación, fundaciones, creadores, empresas comprometidas y ciudadanía que, a lo largo de generaciones, han entendido que el país también se hace aportando tiempo, recursos, talento y compromiso al bien común. En Junts per Catalunya pensamos, por lo tanto, que, más allá de cuatro declaraciones de acontecimientos de excepcional interés público, lo que hace falta es una herramienta catalana de mecenazgo, algo que hace tiempo que hemos presentado en forma de ley en el Parlament de Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Catalunya és el que és perquè també s'ha construït des de les seves entitats: fundacions, ateneus, clubs esportius, universitats, centres de recerca, creadors, empreses compromeses i ciutadania que, al llarg de generacions, han entès que el país també es fa aportant temps, recursos, talent i compromís al bé comú. Des de Junts per Catalunya pensem, per tant, que més enllà de quatre declaracions d'esdeveniments d'excepcional interès públic, el que fa falta és una eina catalana de mecenatge, tal com fa temps que hem presentat en forma de llei al Parlament de Catalunya. Muchas gracias, presidenta. Podría hacer una intervención explicando que los acontecimientos declarados de excepcional interés público son recogidos a partir de propuestas que había hecho Junts per Catalunya en su día, pero más allá de decir eso, el contenido del real decreto-ley no tiene demasiado valor añadido, adicional. Quería aprovechar esta ocasión para poner en valor la acción legislativa del Grupo Parlamentario de Junts per Catalunya en el Parlament de Catalunya defendiendo durante años la necesidad de aprobar una ley de mecenazgo catalana. Básicamente porque eso sí que representa un impacto potente en el impulso de las actividades de especial interés público. Una ley, la que propone Junts, que reconoce, facilita e incentiva la implicación privada en proyectos de interés general. Una ley del todo necesaria porque hace demasiados años que el sector cultural, social, científico, deportivo y asociativo reclama una ley de estas características. Una ley, sin embargo, que a día de hoy no es una realidad, no ha sido posible aprobarla. Una ley que no es realidad porque fue parada por Esquerra Republicana con el inestimable apoyo de socialistas y Comuns. Una ley que es una necesidad de país y una ley que cada día que pasa sin su aprobación dificulta el normal desarrollo de los proyectos de interés general.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Moltes gràcies, presidenta. Podria fer una intervenció explicant que part dels esdeveniments declarats d'excepcional interès públic són recollits a partir de propostes que en el seu moment havia fet Junts per Catalunya, però més enllà de dir això, el contingut del Reial decret llei no té gaire més valor afegit. Però sí que voldríem entrar i aprofitar aquesta ocasió per posar en valor l'acció legislativa del Grup Parlamentari de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya, defensant durant anys la necessitat d'aprovar una llei de mecenatge catalana. Bàsicament perquè, això sí que representa un potent impacte en l'impuls de les activitats d'especial interès públic. Una llei, la que proposa Junts, que, reconeix, facilita i incentiva la implicació privada en projectes d'interès general. Una llei del tot necessària perquè fa massa anys que el sector cultural, social, científic, esportiu i associatiu reclama una llei d'aquestes característiques. Una llei, però, que a dia d'avui, no és una realitat. No ha estat possible aprovarla i una llei que no és realitat perquè va ser aturada pel Govern d'Esquerra Republicana amb l'inestimable suport dels socialistes i els comuns. Una llei que és una necessitat de país i una llei que cada dia que passa sense la seva aprovació dificulta el normal desenvolupament dels projectes d'interès general.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la valoración que hace el Vicepresidente Primero del...
«Qualsevol altre grup polític de qualsevol altre lloc, encara que hagués estat només per pur interès mercantilista, hauria intentat corregir aquella situació i guanyarse la confiança de qui té els vots necessaris per poder continuar endavant. I què han fet vostès? Tot el contrari. Absolutament tot el contrari. Fixemnos només en els darrers dies. Ens han vetat tota la llei de Junts a favor dels autònoms, vetada directament, sense ni tan sols deixar que vingui en aquest hemicicle i puguem escoltar la posició i el pensament de cadascun dels grups polítics. Ens han vetat bona part de les esmenes a la llei de dependència, una llei que molta gent està esperant, però que necessita els set vots de Junts per Catalunya i vostès s'han dedicat a vetar les nostres esmenes perquè ni tan sols puguin ser considerades i debatudes pels grups polítics. Ens han vetat les nostres esmenes per millorar la situació dels mutualistes. Ens han vetat vuit vegades, vuit vegades que es pugui saber i investigar què va passar en els casos d'abusos i morts durant la mili. I ahir mateix van vetarnos que, en aquesta moció, puguem parlar de si cal convocar eleccions o no.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«I ara m'agradaria respondre al que vostè ha respost respecte a la pregunta que jo li he fet, perquè ha sigut una autèntica vergonya i un escàndol jurídic el que vostè m'ha contestat. De fet, veient tots els casos de corrupció que l'estan envoltant tot el seu govern, entenc que vulgui estar bé amb la policia. Potser és aquesta la raó de que no només no hagi dit que no es va actuar correctament -de fet, il·legalment- sinó que a més a més els ha felicitat. És un escàndol. Qualsevol persona que tingui mínim coneixement del dret sap que s'estan conculcant flagrantment, i aquell dia es va fer, el dret a la llibertat d'expressió d'aquelles 600 000 persones. De fet, li podria començar a anomenar resolucions del TEDH, el TEDH que vostè segurament no s'estima gaire, aquell mateix TEDH que va condemnar en diverses ocasions a l'Estat espanyol perquè es va negar a investigar casos de tortures, etcètera, comesos mentre vostè instruïa procediments a l'audiència i que va estar condemnat diverses vegades a l'Estat espanyol per no voler investigarlo. Per això, vostè no li deu tenir molt d'apreci. No el deu estimar molt i potser ni se l'estudia, perquè sé que la seva època no s'estudiava, el dret comunitari. Sàpiga que el TEDH -cas Müdür Duman contra Turquia- va concloure que mostrar una bandera forma part de la llibertat d'expressió, garantida per l'article 10 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Prohibirne l'exhibició constitueix una restricció flagrant de la llibertat d'expressió. Em pot explicar què ha dit felicitant a la policia, que va fer exactament això? L'observació 34 del Comitè dels Drets Humans de l'ONU -que se la llegeixi, si us plau, que veig que no li interessa- que afirma que la llibertat d'expressió empara banderes i càntics, però és que a sobre no era un càntic, que era l'himne nacional de Catalunya. Però què s'ha pensat? Què s'ha pensat validar que la policia espanyola pot prohibir que es pugui cantar l'himne nacional de Catalunya a Catalunya? És una autèntica vergonya, el que acaba de fer vostè. És un escàndol absolut.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Moltes gràcies. Volia introduir, senyor ministre, un altre tema que també ens preocupa, n'acaba de fer referència el company. Compartim una preocupació amb bona part del món acadèmic. Fa només unes setmanes, prop de mig miler d'investigadors van adreçarli una carta oberta denunciant la situació de l'Arxiu General del Ministeri de l'Interior i reclamant solucions urgents que nosaltres -el temps està bé? D'acord, jo, tranquil·la- que nosaltres sapiguem encara avui no han obtingut cap resposta del ministeri i la preocupació és més que justificada. Ens preocupa profundament la política arxivística del seu ministeri. Ens preocupa que encara avui es continuïn posant obstacles a l'accés a documentació imprescindible per conèixer la veritat sobre la repressió franquista i ens preocupa especialment la manca de garanties sobre la conservació de determinats fons documentals. Parlo de documentació generada per determinades comissaries, com pot ser la comissaria de Via Laietana, 43, un dels principals centres de repressió franquista a Catalunya; una documentació de la qual existeixen molts dubtes sobre la seva localització, conservació i control. Per això, li demano que ens respongui amb claredat: On es troba actualment aquesta documentació? Està degudament identificada, inventariada i correctament custodiada? Per què aquests fons encara no s'han traslladat a l'arxiu que correspon legalment? Podem tenir la garantia que no s'ha produït ni es produirà una nova destrucció de documentació com la que va ordenar Martín Villa l'any 1977? I també voldria saber per què el seu secretari general tècnic, el senyor Puigserver, continua entestat a ocultar noms d'agents que van participar en la repressió franquista quan les víctimes o investigadors exerceixen el seu dret d'accés a aquesta documentació. Perquè li confesso que no puc entendre que un govern que es reivindica com 'el més progressista de la història' mantingui al capdavant de l'Arxiu General del Ministeri el mateix secretari general tècnic nomenat durant l'època del ministre Fernández Díaz. Si aquesta és la seva política arxivística, la que continuarà aplicant al seu ministeri, si aquesta és la manera d'entendre el dret a la veritat i l'accés als arxius, què més ha de passar perquè vostè el destitueixi?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«També m'he de referir a la Casa Reial, perquè hi ha qui apunta que tenia un paper rellevant en aquest dispositiu. Com que no disposem d'aquesta informació, li demano que avui ho aclareixi. La Casa Reial hi va intervenir en el dispositiu de seguretat? Va donar alguna instrucció? Va traslladar preocupació respecte a les estelades o la interpretació de Els Segadors? En tot cas, respecte al rei espanyol, cal reconèixer que hi ha una realitat difícil d'ignorar. Cada vegada que el rei visita a Catalunya, els drets fonamentals dels catalans queden subordinats a la protecció de la imatge de la Corona. Felip VI hauria d'assumir d'una vegada que Catalunya és una nació amb institucions, llengua i símbols propis i amb una part molt important de la ciutadania, com jo mateixa, que defensem pacíficament que Catalunya no té rei i que tenim un projecte polític diferent de l'espanyol. Per això aquest episodi va molt més enllà d'un incident puntual. És el reflex de la incapacitat persistent de l'Estat, cap d'estat inclòs, per assumir que Catalunya és una nació. La qualitat democràtica d'un estat no es mesura per com tracta els qui pensen iguals, sinó per com es protegeix als qui discrepen. Això ho sap vostè bé. I la setmana passada l'Estat va suspendre aquest examen. Per això, Junts continuem compromesos amb la independència de Catalunya, perquè no és només una qüestió política. Això ja no va només de democràcia, de llibertat o de dignitat nacional, que també. Avui és sobretot, una qüestió de supervivència nacional. Catalunya i Espanya són dues nacions diferents, amb llengua, institucions i projectes polítics i socials diferents. I precisament perquè són dues nacions diferents, nosaltres no tenim cap projecte per a Espanya, ni volem formarne part, ni volem ni reclamem decidir el futur dels espanyols. El problema és que l'Estat espanyol continua responent a aquesta realitat nacional, no amb democràcia, sinó amb la restricció de drets fonamentals com el que va passar la setmana passada i ho fa governi qui governi, amb això estem d'acord, tant PSOE com si governa el PP, perquè un estat que té por d'una bandera, d'un himne, d'un poble que s'expressa pacíficament, no està actuant com una democràcia, sinó des de la por i des d'una lògica autoritària. I mentre l'Estat continuï limitant drets fonamentals per intentar frenar la nació catalana, nosaltres, Junts, continuarem treballant per convertir la nostra nació en un estat independent.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Però si hi ha una actuació especialment decebedora, també he de reconèixer que és la del Govern Illa. Davant la vulneració dels drets fonamentals de ciutadans catalans, el Govern del president Salvador Illa, que havia de defensarlos, va preferir callar. Si hagués actuat amb la lleialtat institucional que deu al país que representa, hauria exigit explicacions immediates al Govern espanyol. Hauria defensat els cantaires, els seus drets fonamentals, els símbols nacionals de Catalunya i la dignitat institucional del meu país. Per això també li vull preguntar: el president Illa li va trucar? Li va exigir explicacions del que va passar? Li va preguntar qui i per què s'havia donat l'ordre d'expulsar els cantaires de l'interior de la Sagrada Família? Com va defensar davant l'actuació il·legal de la seva policia espanyola el dret dels ciutadans catalans a la llibertat d'expressió, el president Illa? Molt em temo que la realitat és que va preferir mirar cap a una altra banda. Com a catalana, m'avergonyeix que el meu president, el president de la Generalitat defensi més els interessos de Madrid a Catalunya que no pas que es trenqui la cara pels catalans a Madrid.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Per això, a Junts ens va preocupar especialment les declaracions també del conseller Dalmau, del Govern Illa. Va afirmar que la llibertat d'expressió està molt bé, però que ningú hauria de pretendre exercirla sempre i arreu, que cada cosa al seu moment. És exactament al revés, senyor Marlaska. Els drets fonamentals existeixen precisament perquè es puguin exercir sempre i arreu. Si només es poguessin exercir quan el poder ho considera convenient o quan el missatge no l'incomoda, deixarien de ser drets per convertirse en simples permisos. No, no estem discutint si els agrada o no a ningú una estelada, sinó si una democràcia real, no una de fireta, com ha demostrat ser la del Regne d'Espanya, pot expulsar ciutadans pacífics perquè porten una estelada. I la resposta és evident, és no. La funció de la policia és protegir els drets fonamentals dels ciutadans, no decidir quines idees poden expressar, quan i on. Per això li demano que no justifiquin l'injustificable, com ha fet el seu delegat del Govern. Revisin els protocols policials. Formi millor la Policia Nacional en termes de preservació dels drets i dels drets fonamentals de les persones, i assumeixi també certa responsabilitat política, la que li correspon. La Policia Nacional ha de respectar el dret dels catalans a portar una estelada on li doni la gana, davant del papa, en un camp de futbol o en un acte presidit pel rei. La seva obligació és protegir aquest dret, no impedirne l'exercici, perquè, al capdavall, de què tenia por la policia espanyola? O de què té por el seu Govern, senyor ministre? D'un grup de persones cantant un himne i d'unes estelades? O potser del fet que es visibilitzi que hi ha catalans que defensem pacíficament la independència? La setmana passada no va fracassar el dispositiu de seguretat. El que va fracassar va ser el seu relat, el relat socialista del reencuentro, el relat de Sánchez i d'Illa d'una Catalunya normalitzada, d'un conflicte polític entre Espanya i Catalunya superat i d'un independentisme residual. Va ser suficient una visita del papa perquè aquest relat s'ensorrés, perquè els governs Sánchez i Illa no estaven preocupats per protegir el papa. Òbviament, no hi havia cap risc. Estaven preocupats per protegir la fotografia d'una fictícia Catalunya domesticada que volien vendre a tot el món. I escolti, el problema no són les estelades. El problema és que aquest estat continua considerant que una estelada és un problema, que Els Segadors és un problema que qualsevol expressió pública de la realitat nacional de Catalunya i de defensa de la independència és un problema. Per això, vostè ens ha de donar explicacions avui. Per què la Policia Nacional gestionava la seguretat dins la basílica de la Sagrada Família quan els responsables de la seguretat ciutadana a Catalunya són els Mossos d'Esquadra? Qui va donar les ordres d'expulsar els cantaires de dins de la basílica? Qui va decidir que la Policia Nacional podia impedir que un grup de persones interpretessin Els Segadors? Quin risc o amenaça concreta justificava aquesta actuació contrària al dret a la llibertat d'expressió? Perquè tot Catalunya va veure que la Policia Nacional no va actuar contra una conducta perillosa. Va actuar contra unes idees, contra uns símbols, contra una identitat nacional, la catalana, la meva. I això és el que una policia democràtica mai faria.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Senyor ministre, avui compareix una mica per sotmetre's al control de la cambra en general, una mica respecte als cossos policials estatals i, per tant, em vull centrar, m'he de centrar forçosament en uns fets ocorreguts la setmana passada durant la visita del papa a la Sagrada Família i en les decisions adoptades per al dispositiu de seguretat, perquè considerem, com molta part dels catalans, que hi ha diverses qüestions que mereixen una explicació urgent per part del seu govern. Durant l'acte de benedicció de la Torre de Jesús, prop de 600 cantaires que participaven en la cerimònia van ser apartats per la Policia Nacional abans de completar la seva actuació amb l'Escolania de Montserrat. Van ser expulsats de la basílica perquè alguns d'ells portaven estelades entre les partitures i perquè en acabar la cerimònia sembla que pretenien interpretar Els Segadors, l'himne oficial nacional de Catalunya. L'endemà, el delegat del govern espanyol a Catalunya va afirmar que l'actuació de la Policia Nacional no tenia cap motivació identitària. Per tant, aquestes declaracions només deixen dues possibilitats: o bé existia una causa policial de risc, de perill, d'amenaça objectiva i prou justificada com per expulsar 600 persones de setze cors catalans d'un acte públic oficial i, en aquest cas, avui el Govern té l'obligació d'explicarla, aquesta causa, -és el moment per ferho, senyor ministre, avui- o bé el delegat del Govern a Catalunya va mentir i, efectivament, la presència d'estelades i la possible interpretació del Cant dels Segadors va ser el motiu real d'aquella decisió. I si aquesta és la realitat, estem davant d'uns fets d'una gravetat extraordinària, senyor Marlaska, perquè significa que es va considerar un risc molt greu interpretar l'himne oficial nacional de Catalunya a Catalunya.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Ha modificado su opinión sobre el sistema sanitario catalán?
«Les llamaban el Gobierno más progresista de la historia. Ahora ya no se lo dicen ni ustedes mismos. Entre otros motivos, debe de ser porque cuando hay un conflicto actúan con tanta prepotencia que ni siquiera se sientan a negociar. El tripartito de la Generalitat lo ha hecho ahora recientemente con el sector de la enseñanza, dejando que se deteriore la situación de las aulas hasta el límite no negociando, han acabado negociando con sindicatos minoritarios por afinidad política, acordando a la baja y poniendo al sector de la enseñanza en pie de guerra en Cataluña. Y ahora ocurre con los maestros. Hoy están todos en la calle. Y Junts per Catalunya los apoya. Y ustedes hacen lo mismo desde Madrid. Es un sector que no se valora lo suficiente. Muchos de ellos se marchan del país a buscar mejores condiciones profesionales con un distrito único universitario que paga la formación de médicos que no trabajarán en Cataluña. Nos quedamos sin médicos catalanes mientras importamos otros que vienen de otros países que no hablan catalán. Son profesionales que están obligados a hacer guardias de veinticuatro horas y que no cotizan a la Seguridad Social.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Ha modificado su opinión sobre el sistema sanitario catalán?
«Senyora ministra, com tenen vergonya de portar al Congrés una proposta de generalitzar les trentaset hores i mitja a les pimes dient que la gent que com menys treballaran, més feliços seran i que guanyaran el mateix i no permetre que cotitzin les hores treballades pel personal sanitari en les guàrdies? Guàrdies de vintiquatre hores que esgoten la capacitat dels professionals. Fan falta més metges, entre el 25 i el 30 % de l'activitat sanitària depèn de què els professionals allarguin voluntàriament la seva jornada. Això és insostenible. Catalunya té prop de 850 000 persones esperant algun procediment sanitari i 200 000 esperant una cirurgia per culpa d'aquesta situació. Vostès no són el més progressista, són el govern més populista de la història, incapaços de fer front als conflictes i no s'asseuen a negociar. Estem abocats com, amb l'ensenyament a Catalunya, a un conflicte generalitzat aquesta tardor del sector de la salut, dels metges. Si no s'arriba a un acord amb un Estatut marc que neix tocat de mort, ministra. Menys populisme i facin la feina, negociïn d'una vegada amb els representants dels metges.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Ha modificado su opinión sobre el sistema sanitario catalán?
«Els deien 'el govern més progressista de la història'. Ara ja no s'ho creuen ni vostès mateixos. Un dels motius deu ser que, quan hi ha un conflicte, actuen amb tanta prepotència que ni tan sols s'asseuen a negociar. El tripartit de la Generalitat ho ha fet ara recentment amb el sector de l'ensenyament, deixant deteriorar la situació de les aules fins al límit, no negociant, acabar negociant amb els sindicats minoritaris per afinitat política i tancar un acord a la baixa i posar el sector de l'ensenyament en peu de guerra a Catalunya. I ara passa amb els mestres. I avui són tots al carrer i Junts per Catalunya els dona suport. I vostès estan fent el mateix des de Madrid, un sector que no és prou valorat. Molts d'ells marxen del país a buscar millors condicions professionals, amb un districte únic universitari que paga la formació de metges que no treballaran a Catalunya mentre impedim ser metges a excel·lents joves catalans i importem metges formats a altres països i que no parlen català. Professionals obligats a fer guàrdies de vintiquatre hores, que no cotitzen a la Seguretat Social.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Moltes gràcies. Desde Junts per Catalunya compartimos plenamente la preocupación por las familias que conviven con situaciones de enfermedad grave, crónica o discapacidad grave de sus hijos e hijas. Y la CUME nació para dar una respuesta y garantizar que los progenitores puedan dedicar el tiempo necesario al cuidado de sus hijos sin ver comprometida su situación económica. Hablamos de una cuestión de dignidad humana, de justicia social y de protección efectiva de las familias. Ahora bien, la realidad nos demuestra que demasiadas familias se encuentran atrapadas en una burocracia excesiva, en requisitos absurdos, criterios interpretativos desiguales y procedimientos que a menudo las obligan a litigar para defender un derecho que debería estar reconocido de manera ágil y efectiva, y eso no es aceptable. La prestación CUME no puede convertirse en una carrera de obstáculos administrativos. Cuando existen enfermedades graves, discapacidades severas o situaciones de gran dependencia, en esos casos la Administración tiene que evitar ser una carga añadida. Por eso compartimos la necesidad de unificar criterios entre las diferentes mutuas colaboradoras, reforzar su control y garantizar que situaciones idénticas reciban respuestas idénticas, evitando interpretaciones excesivamente restrictivas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«És de sentit comú reduir la càrrega burocràtica. No té cap justificació obligar famílies amb fills afectats per malalties irreversibles o sense expectativa de millora a renovar constantment informes i documentació que no alteren la realitat clínica del menor. Igualment, és necessari adaptar la normativa a la situació social i assistencial actual, de la mateixa manera que compartim amb vostè la revisió dels límits de les edats actuals, perquè una malaltia greu o una discapacitat severa no desapareixen simplement perquè una persona compleixi una edat determinada. Igualment, hem de ser capaços de donar resposta a les noves realitats familiars, a les famílies monoparentals, les situacions de custòdia compartida i a les noves formes de convivència per evitar situacions de desprotecció. Un altre element rellevant és l'actualització permanent del Catàleg de malalties greus, per ajustar la norma a la realitat mèdica, que evoluciona molt més ràpid que l'administració. Voldria referirme en aquest moment a una qüestió especialment important per a Catalunya, la situació dels treballadors autònoms. Som un país d'autònoms, de petites empreses i d'emprenedors. No té sentit que una prestació creada per protegir situacions de vulnerabilitat generi efectes diferents segons si la persona treballa per compte propi o per compte d'altri. Per tant, compartim la necessitat que vostè expressa de corregir aquesta situació.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Doncs, gràcies, presidenta. Bona tarda de nou, senyories. Des de Junts per Catalunya, compartim com vostè, diputada, plenament la preocupació per les famílies que conviuen amb situacions de malaltia greu, crònica o discapacitat severa dels seus fills i filles. I la CUME va néixer per donarhi resposta garantint que els progenitors puguin dedicar el temps necessari a la cura dels seus fills sense veure compromesa la seva situació econòmica. Parlem d'una qüestió de dignitat humana, de justícia social i de protecció efectiva de les famílies. Ara bé, la realitat demostra que massa famílies es troben atrapades en una burocràcia excessiva, amb requisits absurds i criteris interpretatius desiguals i amb procediments que sovint les obliguen a litigar per defensar un dret que hauria de ser reconegut de forma àgil i efectiva. I això no és acceptable. La prestació CUME no pot convertirse en una cursa d'obstacles administratius quan existeixen malalties greus, discapacitats severes o situacions de gran dependència. En aquests casos, l'administració ha d'evitar ser una càrrega afegida. Per això, compartim la necessitat d'unificar criteris entre les diferents mútues col·laboradores, de reforçarne el control i de garantir que en situacions idèntiques rebin respostes idèntiques, evitant interpretacions excessivament restrictives.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Y también incumplen cosas que ha propuesto Junts per Catalunya y que han sido votadas aquí, tan importantes como la supresión del impuesto sobre sucesiones, la deflactación del IRPF o que se aplique la directiva de los autónomos a aquellos que facturen menos de 85 000 euros. Se ha aprobado aquí y el Gobierno no lo aplica.Cuando incumple lo que aprueba el Congreso de los Diputados, no saca adelante leyes, pero sigue gobernando, es que su prioridad es la supervivencia política a cualquier precio. Hace unas semanas, mi portavoz -y acabo ya, presidente-, Míriam Nogueras, preguntaba al presidente del Gobierno qué motivos tiene para no convocar elecciones. Yo me pregunto lo mismo. Veo que los señores socialistas no están muy interesados por esto; les debe interesar más hablar de otras cosas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«I també incompleixen coses proposades per Junts per Catalunya i votades aquí tan importants com la supressió de l'impost de successions, la deflactació de l'IRPF o que s'apliqui la directiva dels autònoms, aquells que facturen menys de 85 000 euros, i s'ha aprovat aquí i el Govern no ho aplica. Quan el Govern incompleix sistemàticament els acords del Congrés de Diputats, no porta lleis, no porta pressupostos perquè no té majoria i segueix governant és que la seva prioritat és la supervivència política, a qualsevol preu. Fa unes setmanes la meva portaveu -i acabo ja president- la Míriam Nogueras preguntava al president del Govern que quins motius té per no convocar eleccions, i jo em pregunto el mateix. Veig que als senyor socialistes no els interessa gaire, tot això. Els deu interessar més parlar d'altres coses. Gracias, presidente. Señoras y señores diputados, en esta iniciativa el grupo que la presenta lo que quiere es que se cumplan determinados apartados de la Ley de Movilidad Sostenible, con plazos agotados desde hace dos o cuatro meses. Un observador exterior podría decir que un incumplimiento de este plazo no es mucho. Un observador de la política española diría que eso no es nada, que normalmente los incumplimientos de los plazos son todavía superiores. Y la realidad es esa. Aunque el Partido Popular tiene argumentos para exigir el cumplimiento de determinados preceptos de la ley, la realidad es que no tiene ninguna legitimidad, o no demasiada. El PP, cuando gobernaba, incumplía lo que le convenía, sin ningún problema. Incumplía unos cuantos principios legales, y también éticos y morales, cuando encargaba informes falsos a la policía patriótica y los filtraba para perjudicar a contrincantes políticos, normalmente de Junts per Catalunya, desacreditándolos con mentiras y falsedades.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Però senyors del PP, sí, incompleixen. I no pateixin, si no compleixen la llei, tampoc no compliran una proposició no de llei que té un rang inferior. Sí, el PSOE tampoc no té legitimitat en criticar el PP perquè quan governaven no complien les inversions ferroviàries ni els terminis del corredor mediterrani, ells tampoc no ho fan. En aquest moment, és un govern que no està gens preocupat pels seus incompliments. Quan incompleix els seus pressupostos, pel que fa a les inversions en infraestructures ferroviàries, demostra que no està gaire preocupat pels ciutadans que pateixen el desastrós servei de Rodalies cada dia. Quan continuen amb un esquema d'inversió totalment centralitzat, beneficiant sistemàticament a Madrid i perjudicant a Catalunya i a altres perifèries, no demostren cap voluntat de corregir la injustícia que això representa. No els preocupa. Quan continuen invertint al corredor central, per on passen la meitat de les mercaderies que el corredor mediterrani, i aquest continua inacabat, demostren no estar preocupats per la competitivitat de les empreses, l'eficiència logística i les emissions del transport. Es conformen en dir que ho fan una mica menys malament que el Partit Popular. Per exemple, jo ho vaig dir no fa massa setmanes. El Govern diu: 'Estem desenvolupant el pla de Rodalies i invertim més del que s'invertia en altres èpoques', doncs el pla de Rodalies inclou actuacions de fa més de vint anys, com el desdoblament de la R3. I els deia fa poques setmanes que aquest mateix obra necessitarà encara deu o dotze anys més. Doncs bé, avui hem sabut que ja es compleixen uns altres terminis, s'incompleixen i obres que havien d'acabar el mes de maig acabaran a final d'any.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Incomplia també en la renovació, per exemple, d'un model de finançament caducat durant molts anys, el finançament de les comunitats autònomes. I així podríem fer una llista llarguíssima d'incompliments del PP quan governava. Per tant, no hi ha molta credibilitat per part del PP quan es queixa dels incompliments del PSOE. La denúncia d'aquesta PNL és una crítica oportunista i hipòcrita. El problema, per a nosaltres, de fons, mentre depenguem d'aquest Estat és el maltractament crònic de l'Estat espanyol a les infraestructures de Catalunya, especialment de rodalies, una centralització en la inversió i en la gestió que alhora és ineficient, tant si governa el PP com si governa el PSOE. El desastre del transport ferroviari espanyol és un fracàs compartit, tant del PSOE com del PP. Per això, defensem la independència de Catalunya i mentrestant, transferències integrals de competències i inversions justes i gestions pròpies. El servei ferroviari a Catalunya funciona bé només quan es gestiona des de Catalunya íntegrament, com és el cas de Ferrocarrils de la Generalitat, del metro i del tramvia, fins i tot quan plou, com vostès ja saben.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Gràcies, president, senyores i senyors diputats. En aquesta iniciativa el grup presentant el que reclama és que es compleixin determinats apartats de la Llei de Mobilitat Sostenible, que preveien uns terminis de compliment esgotats fa dos, quatre mesos, depenent dels casos. Un observador exterior podria afirmar que un incompliment d'aquest termini no és gaire. Un observador de la política espanyola diria que això no és res, que és normal incomplir i ferho amb terminis molt superiors. I la realitat és aquesta. Si bé el Partit Popular té arguments per exigir el compliment de determinats preceptes de la llei, la realitat és que no té gaire legitimitat. El PP, quan governava, incomplia el que li convenia sense cap problema. Incomplia uns quants principis legals i també ètics i morals quan encarregava informes falsos a la policia patriòtica i els filtrava per perjudicar contrincants polítics, especialment normalment de Junts per Catalunya, desacreditantlos amb mentides i falsedats. Incomplia també els seus compromisos i els seus pressupostos d'inversió en allò que feia referència a infraestructures del transport, ja que això va d'aquest tema, amb un especial interès, això sí, amb incomplir a Catalunya. I aquesta és una de les raons, per cert, també del desastre de les infraestructures ferroviàries de rodalies i de que l'Estat espanyol sigui el darrer país de la Unió Europea en el transport de mercaderies per ferrocarril.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas para combatir los discursos de odio en el deporte español.
«Mirin, la diversitat que vostès invoquen no és només una qüestió de gènere, d'origen o orientació sexual. Insistim, la diversitat també és cultural, lingüística i nacional. Per això reclamem incorporar explícitament la catalanofòbia entre les conductes objecte de prevenció i sanció, reconèixer la discriminació lingüística com a forma específica d'intolerància i defensar el dret dels esportistes catalans a competir internacionalment sobre les seves pròpies seleccions. És en aquest sentit que van les nostres esmenes, perquè no es pot construir una societat veritablement inclusiva deixant fora milions de ciutadans que també tenen dret a veure respectada la seva identitat, la seva llengua, els seus símbols i les seves aspiracions esportives. Per tot això, reclamem una política de tolerància zero contra totes les formes d'odi, també contra la catalanofòbia. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. En Junts per Catalunya compartimos plenamente la necesidad de combatir cualquier tipo de racismo, xenofobia, misoginia o discriminación en el deporte. Pero para que esta lucha sea creíble tiene que ser completa, y aquí es donde falla su iniciativa. Porque, señoras y señores socialistas, hay una forma de odio que sigue viéndose invisibilizada porque las instituciones del Estado la invisibilizan y ustedes, desde aquí, también. Está invisibilizada y a menudo es aplaudida por algunos de sus votantes y por algún que otro cargo electo de ustedes. Me refiero a la catalanofobia. Hablan de discursos de odio sectarios en las redes, pero no hay ninguna referencia a los cánticos de desprecio contra la identidad catalana, las lenguas, los símbolos, los aficionados y clubes catalanes. Durante años, hemos oído el grito de '¡Puta Cataluña!' ¿Y en qué campo no se ha oído ese canto de '¡Puta Barça, puta Cataluña!' En muy pocos no se ha gritado eso. Insultos a nuestra identidad colectiva, manifestaciones de desprecio que con demasiada frecuencia han justificado como rivalidad deportiva. Cuando la víctima es Cataluña, lo que se llamaría intolerancia en cualquier otro contexto se convierte en un hecho menor folclórico, y eso no es aceptable. La lucha contra el odio no puede funcionar con una doble vara de medir. No es creíble perseguir unas discriminaciones e ignorar otras. No es creíble hablar de diversidad mientras se excluye la diversidad nacional y lingüística. Por eso reclamamos que cualquier estrategia pública contra los discursos de odio incorpore de manera explícita la discriminación por identidad nacional, por lengua u origen territorial.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas para combatir los discursos de odio en el deporte español.
«Senyories, d'exemples en trobaríem per donar i vendre. Fa només uns mesos, durant els Jocs Olímpics d'Hivern de MilàCortina, es va denunciar la retirada de senyeres i estelades durant la competició on l'Oriol Cardona es proclamava campió olímpic. Quan els símbols d'una col·lectivitat reconeguda són objecte d'un tracte diferenciat, estem davant un problema de respecte, de discriminació i de vulneració de drets. I saben quina seria una bona manera de revertir aquesta situació? Doncs garantint el respecte a la identitat esportiva catalana i permetre que Catalunya pugui competir internacionalment amb normalitat. Disposem a casa nostra d'una llarga tradició esportiva, d'un teixit federatiu potent i d'esportistes reconeguts arreu del món. Però, malgrat això, l'ordenament esportiu espanyol continua impedint que moltes federacions catalanes puguin participar oficialment en competicions internacionals. I això és una anomalia. I ho saben: Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord, les illes Fèroe o Groenlàndia competeixen internacionalment amb normalitat. Ningú les considera una amenaça. Al contrari, el reconeixement de la pluralitat reforça la convivència. Per això, denunciem també des d'aquí el bloqueig permanent del PSOE i del PSC, que mantenen respecte a l'oficialitat de les seleccions catalanes. Fan el de sempre, pacten i no compleixen. Propaganda i declaracions, però cap avenç real.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas para combatir los discursos de odio en el deporte español.
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Junts per Catalunya compartim plenament la necessitat de combatre qualsevol forma de racisme, de xenofòbia, de misogínia o discriminació en l'esport. Però perquè aquesta lluita sigui creïble ha de ser completa i aquí és on falla la seva iniciativa perquè, senyors i senyores socialistes, hi ha una forma d'odi que continua sent invisibilitzada, perquè les institucions de l'Estat la invisibilitzen i vostès, des d'aquí, també. Està invisibilitzada i sovint és aplaudida per alguns dels seus votants i per algun que altre electe seu. Em refereixo a la catalanofòbia. Parlen dels discursos d'odi als estadis, a les xarxes socials, però no hi ha ni una sola referència als insults, càntics i expressions de menyspreu contra Catalunya i els catalans, contra la llengua catalana, contra els símbols nacionals catalans o contra els clubs i aficionats catalans. Durant anys hem sentit el crit de 'puta Catalunya'. A quin camp no han sentit cridar 'puta Barça' i 'puta Catalunya'? A molt pocs, molt pocs no s'ha cridat. Insults a la nostra identitat col·lectiva, manifestacions de menyspreu que massa sovint han justificat com a rivalitat esportiva. Quan la víctima és Catalunya, allò que se li diria intolerància, en qualsevol altre context, es converteix en un folklòric fet menor. I això no és acceptable. La lluita contra l'odi no pot funcionar amb una doble vara de mesurar. No és creïble perseguir unes discriminacions i ignorarne unes altres. No és creïble parlar de diversitat mentre s'exclou la diversitat nacional i lingüística. Per això reclamem que qualsevol estratègia pública contra els discursos d'odi incorpori de manera explícita la discriminació per identitat nacional, per llengua o origen territorial.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Pues bien, debo decirles que no cuenten con nosotros para acompañarlos en estas guerras culturales, que también se libran sobre la base de convocatorias y subvenciones impulsadas por el Ministerio de Igualdad, que generan la percepción de que el acceso a los recursos públicos está condicionado a una determinada ideología. Las políticas públicas deben servir para toda la ciudadanía, y no para abrir debates y confrontación, como tampoco para aquellos colectivos que compartan la visión del Gobierno de turno. Junts per Catalunya cree que hay una alternativa mejor a la que ustedes presentan, una transposición del Gobierno, y no de un grupo parlamentario; una transposición estricta y ajustada a las exigencias europeas, un reconocimiento explícito del papel de los organismos autonómicos de igualdad, una delimitación más precisa de las funciones de supervisión en materia de inteligencia artificial, una limitación de la capacidad de litigios en aquellos supuestos que afecten a intereses difusos y, sobre todo, una garantía efectiva de respeto a las competencias de Cataluña y del resto de las comunidades autónomas. No compartimos la orientación centralizadora de esta norma ni la expansión competencial que impulsa. Y, para acabar, tampoco queremos convertir la necesaria adaptación a las directivas europeas en una confrontación ideológica. Igualdad, sí, y defensa de los derechos de las mujeres, también. Pero más centralismo, más concentración de poder y más tutela sobre las competencias de Cataluña, definitivamente, no. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Per acabar, tampoc volem convertir la necessària adaptació de les directives europees en una confrontació ideològica. Igualtat sí, defensa dels drets de les dones també, però amb més centralisme, més concentració de poder i més tutela sobre les competències de Catalunya, definitivament no. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Señorías, consideramos que la proposición de ley que nos ocupa tiene una cierta trampa, porque, tras la apariencia de una determinada adaptación del ordenamiento jurídico a las directivas europeas en materia de igualdad, vemos que se esconde una ampliación de las competencias del poder y de la capacidad de intervención de un organismo estatal, el Instituto de las Mujeres, que en un Estado descentralizado no nos parece de recibo. Para Junts per Cataluña la igualdad efectiva entre hombres y mujeres es un principio irrenunciable: forma parte de los valores democráticos que defendemos y que todo el catalanismo político ha impulsado desde las instituciones catalanas, y también desde esta tribuna lo ha hecho con perseverancia y mucha valentía nuestra compañera Pilar Calvo, que hoy no puede estar aquí.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Doncs bé, els he de dir que no comptin amb nosaltres per acompanyarlos de comparses en aquestes guerres culturals i que són unes guerres que també es fan a base de convocatòries i línies de subvenció impulsades des del Ministeri d'Igualtat i que generen la percepció que l'accés als recursos públics està condicionat a una determinada ideologia. Les polítiques públiques han de servir a tota la ciutadania, no per obrir debats i confrontació i tampoc no només aquells col·lectius que comparteixen la visió del govern de torn. Des de Junts per Catalunya creiem que hi havia una alternativa millor a la que vostès presenten: una transposició del Govern i no d'un grup parlamentari, una transposició estricta i ajustada a les exigències europees, un reconeixement explícit del paper dels organismes autonòmics d'igualtat, una delimitació més precisa de les funcions de supervisió en matèria d'intel·ligència artificial, una limitació de la capacitat litigiosa en aquells supòsits que afecten interessos difusos i, sobretot, una garantia efectiva de respecte a les competències de Catalunya i de la resta de comunitats autònomes. No compartim l'orientació centralitzadora d'aquesta norma ni l'expansió competencial que impulsa.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Torno a la qüestió competencial. Catalunya disposa de competències pròpies en àmbits directament vinculats a les polítiques d'igualtat com l'educació, l'ocupació, els serveis socials, la promoció de les dones o els mitjans de comunicació públics. Es nota la poca predisposició a respectar aquestes competències en la seva proposta, perquè la seva proposta no incorpora d'entrada cap clàusula que hi faci referència, a les competències de Catalunya, ni preveu tampoc, ni en general a les competències de cap comunitat autònoma, ni es preveu tampoc cap mecanisme per garantir un equilibri entre els organismes estatals i els organismes territorials. El que veiem és el de sempre: davant qualsevol nou repte, la resposta del Govern espanyol consisteix a concentrar més competències, més recursos i més poder, no diria on? A Madrid. I nosaltres, per si no havia quedat clar, defensem exactament el contrari. Defensem que és Catalunya i no Madrid qui ha de fer efectiva la política d'igualtat. Considerem que la igualtat es construeix des de la proximitat, des del coneixement de la realitat social i des de la capacitat d'adaptar les polítiques públiques a aquesta realitat social. L'experiència ens demostra, a més, que concentrar massa poder en un organisme estatal d'aquest tipus és sinònim de politització. I potser és això el que busquen, polaritzar i impulsar un debat orientat des del Govern, és a dir, contribuir a allò que ara s'anomenen les guerres culturals.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Gràcies, presidenta, senyories. La proposició de llei que ens ocupa considerem que té una certa trampa, perquè sota l'aparença d'una necessària adaptació de l'ordenament estatal a les directives europees en matèria d'igualtat, hi veiem amagada una ampliació de les competències, del poder i de la capacitat d'intervenció d'un organisme estatal, l'Institut de las Mujeres, que en un estat descentralitzat no ens sembla de rebut. Per Junts per Catalunya, la igualtat efectiva entre dones i homes és un principi irrenunciable. Forma part dels valors democràtics que defensem i que tot el catalanisme polític ha impulsat des de les institucions catalanes i també des d'aquesta tribuna. Ho ha fet amb perseverança i amb molta valentia la nostra companya Pilar Calvo, que avui no pot ser aquí. Però Catalunya disposa d'un marc normatiu propi, d'institucions pròpies i d'una trajectòria pròpia en matèria de polítiques d'igualtat. Ho demostren l'existència de l'Institut Català de les Dones, de les lleis catalanes d'igualtat, dels plans de promoció de la igualtat d'oportunitats i d'iniciatives desenvolupades pels governs locals en aquesta matèria. Per tant, volem deixar molt clar que no ens interpel·la la seva retòrica, la retòrica d'aquesta iniciativa sobre l'avenç en la lluita contra la discriminació. Això nosaltres ho portem de sèrie. La qüestió és: com es fa aquesta lluita? Qui la fa? Quin és el model institucional? I si es respecta la pluralitat territorial i competencial que hi ha a l'Estat?»