Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
809 declaraciones · página 12 de 27
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al incremento de la inseguridad en España.
«I, en aquest sentit voldria adreçar-me a les senyories del PSOE i dir-los que, si us plau, recordin al ministre Marlaska, que no hi és, la vergonya que són actualment les oficines d'estrangeria col·lapsades a tot l'Estat espanyol. És una autèntica vergonya. Si això estigués en mans de VOX seria el normal. Està en mans de vostès, senyories del PSOE i de SUMAR. Ho repeteixo: les oficines d'estrangeria són una gran vergonya. Escoltin, l'Estat espanyol ha estat un país estat, un estat de persones migrants. He de recordar que molts espanyols van anar a Alemanya, a Suïssa, a Bèlgica als anys 60, als anys 50. Quina mala memòria que tenen, senyor Gil Lázaro, vostès que són tan patriotes. La memòria patriota és recordar que molts espanyols van ser acollits a Europa precisament, i a més a més, quan el senyor Franco que vostès tant estimen, els va fer fora quan va fer fora al meu avi Álvaro de Torre Pacheco. Sap per què als anys 20 el meu avi Álvaro, amb molt d'orgull ho dic, de Torre Pacheco, saben, senyories de VOX, per què el meu avi va haver de marxar de Torre Pacheco als anys 20? Perquè el señorito del lloc li va fer la vida impossible i ell va poder trobar una vida nova a Catalunya. Vostès volen fer la vida impossible a la gent que arriba a aquest país. Vostès simplement són uns cínics, uns incendiaris, i segurament podran guanyar eleccions, però la història els condemnarà.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al incremento de la inseguridad en España.
«Per cert, senyories de VOX, abans de perseguir fantasmes haurien d'entonar un mea culpa. Per exemple, l'exlíder de VOX a Lleida va ser condemnat a 14 anys de presó per abusar sobre persones discapacitades. Sobre persones discapacitades. Ex líder de VOX a Lleida. De fet, a vostès, senyors i senyores de la ultradreta, la veritat no els interessa. El que els interessa, bàsicament, és un efecte. I quin és l'efecte que busquen? L'efecte que busquen és menjar-se el Partit Popular, que existeix absolutament captiu i immòbil aquest espectacle i arribar al poder per la política del misto. La política de l'incendi. Fixin-se bé que les dades els van desmentint. Ja ho ha dit la diputada que m'ha precedit. Les dades de criminalitat a l'Estat estan per sota de la mitjana europea i de França, Alemanya o Itàlia. O Itàlia, per cert, on governa una primera ministra d'ultradreta. A Catalunya també tenim la mateixa tendència positiva. Per cert, fa poc el director general de la Policia, el senyor Trapero, ho va explicar. Va explicar que és fals aquest nexe entre delinqüència i immigració. Tot això el senyor Gil Lázaro ho sap perfectament perquè és un professional de la política que ara toca aquesta música, com en tocaria un altre. I ell ho sap perfectament. Sí d'això n'hem de dir cinisme, doncs bé, és una manera de dir-ho. Per exemple, un ex diputada de VOX al parlament canari els va descobrir i va dir la senyora Marta Gómez, senyories de VOX, va dir que vostès utilitzaven les falòrnies, els bulos, per engreixar la seva propaganda i que, evidentment, era fals el que havien vostès difós per les xarxes socials sobre l'origen magrebí d'un presumpte homicida d'un jove de Gran Canàries.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de creación de la Oficina de prevención de la corrupción.
«Finalmente, somos partidarios de poner siempre más el foco en los corruptores que en los corruptos. Usted ha hecho énfasis en eso y estamos de acuerdo ahí. Pero, a pesar de las buenas intenciones, no estoy seguro de que este texto pueda llegar ahí. Presidente, acabo con dos observaciones. El portavoz de Junts ha dicho algunas cosas sobre puertas giratorias. Tiene gracia que los herederos del 3 % en Cataluña hablen de puertas giratorias, cuando ellos las han convertido en una hélice perpetua que va rodando constantemente. La prueba de ello es que, hoy por hoy, Junts per Catalunya son un altavoz de Foment del Treball, de Fomento del Trabajo. ¡Qué papel tan triste, señorías de Junts!»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de creación de la Oficina de prevención de la corrupción.
«Finalment, som partidaris de posar el focus sempre, també sobre els corruptors, més que sobre els corruptes. Vostè ha fet èmfasi en això, estem d'acord, però no acabo de veure, malgrat les bones intencions, que aquest text hi pugui arribar. I president, acabo amb dues remarques. El portaveu de Junts ha dit algunes coses sobre les portes giratòries. Té gràcia que els hereus del 3 % a Catalunya parlin de portes giratòries que ells han convertit en una sínia perpetua que va rodant constantment. I la prova d'això és que en aquest moment Junts per Catalunya són un negociat, bàsicament un altaveu de Foment del Treball. Quin trist paper! Quin trist paper, senyories de Junts. I a les senyories de VOX que estan aquí... Señor Santiago, hemos leído atentamente la Proposición de Ley de creación de la Oficina de Prevención de la Corrupción. Celebramos que con esta proposición hoy en este hemiciclo se pueda hablar seriamente de corrupción, porque cada semana la cuestión de la corrupción sale de forma frívola, tacticista y, como dirían las señorías del PP, torticera. Y hoy hablamos -quiero pensarlo así- en serio. De hecho, como ya se ha dicho, la corrupción es algo que afecta a todas las democracias, pero lo que separa unas democracias mejores de otras es la forma de hacer frente a esta corrupción, y aquí no valen el voluntarismo, no valen las buenas intenciones. La calidad democrática se basa en mecanismos de prevención exactos y estrictos. Y también debemos huir de una consideración fatalista que dice que los ciudadanos de esta Península tenemos que ser corruptos por cultura política. Tenemos que salir de ahí. Debemos aspirar a una ejemplaridad democrática que solo se basa, evidentemente, en mecanismos y en evitar el otro extremo, que es el exceso hipermoral cuando hablamos de corrupción. No caigamos en el cinismo de intentar parecer muy morales, cuando de lo que se trata es de ser exactos, eficaces y justos.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de creación de la Oficina de prevención de la corrupción.
«Entenem que la proposició de SUMAR és plausible, però arriba tard. Arriba tard, senyories. A Catalunya, per exemple, l'any 2008 es va instaurar l'Oficina Antifrau. Val a dir que l'Oficina Antifrau serveix per evitar una cosa que és l'elecció de les persones. Va ser director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, per cert, triat pel partit Convergència i Unió, els hereus de Junts que ara saben tant com s'ha d'enfocar tot això, el senyor Daniel de Alfonso. El recorden? El senyor Daniel de Alfonso és aquell personatge sinistre que reunit amb el senyor Jorge Fernández Díaz, al seu torn ministre d'Interior, recordin la frase famosa, quasi millor que la del Padrino que ha citat el diputat Matute: 'Les vamos a destrozar la sanidad'. Aquest era el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya. Ja veuen, senyories, que si això s'implanta a nivell estatal caldrà afinar molt, senyor Santiago, a veure qui es posa al davant d'aquest organisme. A Catalunya també ens equivoquem, especialment els senyors correligionaris del senyor Pagès, que per cert, em sembla que encara hi és, però bé que fa veure que no té res a veure amb Convergència i Unió. Tot són realitats alternatives, sens dubte.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y...
«Però deixem centrar-me. I ara ve la part que no agradarà tant als grups del govern i dels qui estaven al govern, i als senyors de Podemos, sobretot, perquè ara són els que estan paralitzant la ILP de Regularització Ja. L'estan paralitzant perquè diuen que hi ha transferències a una comunitat autònoma que es diu Catalunya, que per a mi és una nació. Doncs sí. Igual que a la Inspecció de Treball transferida, doncs volem la transferència en temes d'immigració ja està senzill. Dir això és una excusa lamentable per fer una de les coses més importants i més honorables que pot fer un govern que s'autoanomena d'esquerres, que és que una ILP que es va presentar el 2021 amb un govern d'esquerres, avui no està. Per què no està? Els de Podemos no hi són, però hui tinc ganes de dir-los perquè em sap molt de greu tindre que dir-los això. Vam tindre una ministra de Drets Socials i no es va posar tan xulo amb el tema de la ILP Ja de regulació com ara es posa per una transferència que, evidentment, que era una transferència depengui de qui gestioni la immigració serà més fatxa o menys fatxa, però com aquí, no? Com aquí, o com qualsevol altre transferència, no? Però què és aquesta...? És que prefereixo callar perquè els hi diria de tot a uns companys als quals aprecio, igual que molta altra gent d'altres partits de la bancada. No és pot. Passin la pilota, governin per l'esquerra d'una vegada per totes, presentin la ILP i a veure qui la vota en contra. Perquè això de les transferències l'únic que donen a la dreta catalana és una excusa perquè no s'aprovi la ILP. Posin-se un problema, com van fer l'altre dia amb la reforma de la jornada de treball. Posin-se un problema i a veure si voten en contra d'això, que per cert, la Regularització Ja és una cosa que, com deia un company, beneficia també els empresaris i els neoliberals, perquè si no, és l'economia submergida. Per cert, els delinqüents sempre són els migrants, però els qui contracten a gent de manera irregular, aquests que són? A lo millorr són espanyols, blancs, i heterosexuals.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y...
«Gracias, presidenta. Bona tarda a tothom. Avui votem en contra d'una proposició de llei que és un autèntic excrement, tal com sona. El pitjor de l'agenda ultradretana europea, catalana i espanyola volent restringir l'arrelament laboral i estigmatitzar col·lectius sencers i fins i tot deportar residents legals amb criteris arbitraris i racials. Des d'Esquerra Republicana diem clar: cap llei s'ha de basar en l'origen. És tan elemental. Cap llei s'ha de basar en l'origen. Els delictes son individuals, no son mai col·lectius, no son mai col·lectius i els càstigs poden ser pel codi penal individuals, però mai poden ser col·lectius. És tan elemental això! VOX, com dèiem abans els companys, manipula les estadístiques i silencia el que és essencial. M'explico: per exemple, anem a fer estadística. El 97,9 % dels delictes sexuals els cometen homes, segons l'Institut Nacional d'Estadística, any 2021. Què hem de fer? Deportat tots els homes? Seguint aquesta regla de tres, una estupidesa tan gran com aquesta, no sé, per què no fem una estadística pel nivell econòmic? Miri, els hi diré una cosa, una cosa que com a espanyols que són ho entendran bé. A Catalunya als anys 60 i 70 ja existia una extrema dreta. L'extrema dreta sempre ha existit a tot arreu. Jo recordo que hi havia gent d'extrema dreta catalana que deia: 'A les presons es parla castellà! A les presons es parla espanyol! No es parla català. Son els xarnegos els que venen aquí a robar-nos, a violar'. Això és el que deien sobre els nacionals, aquesta gent tan espanyola que es pensa que això de la pàtria és com una injecció que s'injecta hipodermicament i dura durant segles. Quan hi ha una persona que es diu De Meer, que suposo que deu tenir orígens holandesos. No sé si aquesta agulla hipodèrmica va fallar, aquí. Les estadístiques que fan servir són autènticament estúpides. La estadística principal, sabeu quina és? I aquesta també val: el 98 % de la població migrant no comet cap delicte. Repeteixo, el 98 % de la població migrant no fa cap delicte. Aquesta estadística no els interessa.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«Per tant, quan Junts diu que defensa Catalunya o VOX i PP defensen Espanya és mentida. És absolutament mentida. A Catalunya hi ha més de quatre milions d'assalariats. El 80 % de la població catalana ?que no són extraterrestres- el 80 % de la població catalana està a favor d'aquesta llei i vostès no permeten ni debatre-la, per què? Ni debatre-la. Per què? Per què? Perquè han estat i continuen estant al servei de la patronal espanyola, de la banca i dels grans lobbies energètics. Defensar Catalunya és defensar la seva gent, la gent que treballa, la gent que aixeca la persiana, la que paga autònoms, la que s'aixeca el país cada matí. I aquesta és la gent que nosaltres defensem. Perquè per a nosaltres no hi ha drets nacionals sense drets socials i no hi ha drets socials sense drets nacionals. Visca la lluita de la classe treballadora! I avui, doncs bé, avui patim una petita victòria en vots, però una gran victòria moral i ètica per continuar lluitant pels nostres drets.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«Bon vespre, bona tarda. Bona tarda, vicepresidenta. PP, VOX, Junts, no sé si han pactat o no pactat, però diuen el mateix. Vostès avui impedeixen, furten a aquest Parlament la possibilitat de debatre una llei en profunditat i ens redueixen a set minuts. No deixen tramitar-la, ni millorar-la, ni debatre-la, ni fer que la representació directa del poble pugui fer esmenes, la pugui millorar. Avui la dreta no ho deixa fer, ni tan sols deixarà tramitar-la. Però, companys i companyes, hi ha lleis que serveixen per desemmascarar a qui serveix cada partit, a quins interessos serveix cada partit. I la reducció de jornada de treball, mitja hora al dia ?ull! Mitja hora al dia- és una d'aquestes. Avui, si aquesta llei és rebutjada i no tan sols es deixa tramitar, ni es deixa tramitar, sabeu qui estarà satisfet? Sabeu qui estarà satisfet amb aquesta llei? Ho diré clar, ho diré molt clar: la gran patronal espanyola, la gran patronal espanyola. Per cert, els sindicats UGT a Catalunya, la CGT, ai, UGT, Comissions Obreres, la CGT són sindicats tant o més catalans que vostès. Vostès no reparteixen carnets de catalanitat. UGT va néixer a Catalunya. Antoni Rovira i Virgili era d'UGT. Jo visc a Catalunya, soc d'UGT i no baixo d'un platillo volante. M'entén? No baixo d'un platillo volante. Som uns sindicats que... Són les organitzacions sindicals dels nostres països.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica para la protección de las personas menores de edad en los entornos digitales.
«Deixi'm acabar amb un comentari. Ja saben que jo soc independentista. Saben que Lleida és Catalunya, perquè això de Lérida els hi comunico que no és d'ús habitual i saben que quan et parlen de casa et sents especialment afectada. Crec que estava absolutament fora de to, absolutament fora de to, per contingut i per la manera d'expressar-ho, la menció a les violacions a Lleida. Però també li he de dir que els diputats en general de les esquerres tenim la capacitat de parlar els uns amb els altres. I aleshores, com que això és així, m'ha arribat un petit tall que diu algo així com: 'El Tribunal Supremo ratifica catorce años de cárcel para l'exlíder de Vox a Lleida por abusar de discapacitados'. Com tenen la vergonya? Com tenen la vergonya de dir segons què des d'aquest faristol? I no dic el nom, perquè mai vull destrossar persones, però és impresentable. Moltes gràcies. De esto es de lo que hablamos. Por tanto, nosotros vamos a votar que no a esta totalidad. Es enormemente preocupante que no quieran ustedes poner coto a actuaciones delictivas en las redes.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«I per això li he comentat que, davant d'aquest panorama, Comissions Obreres proposa la creació d'aquesta xarxa catalana. És una xarxa pròpia amb les infraestructures que ja tenim. Per tant, fora fàcil de fer-les. Ha de connectar Lleida, Camp de Tarragona, Barcelona, Girona i Figueres, i també el corredor del mediterrani fins a Tortosa. Fora una xarxa amb més freqüències, preus estables i assequibles, amb capacitat de donar un servei al 70 % de la població a Catalunya. Perquè les xifres són clares, li he dit: passaríem de 10 000 a 40 000, multiplicar per 3 o 4 la xifra actual i amb unes tarifes fixes i previsibles, no sotmeses a aquest mercat comercial. I això creiem que és de sentit comú. Hi ha marge per fer-ho, perquè Comissions Obreres proposa aprofitar trens ja existents, assignar una part mínima del parc mòbil de Renfe a aquests serveis i desplegar-lo sense haver de fer grans obres. Ja li he dit, és una qüestió de voluntat política. Crec que ens podem entendre i arribar a un bon plantejament en això.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Gràcies, president. Intentaré anar molt ràpid. Senyor Marí, jo no soc sòcia del ministre. Soc sòcia de la ciutadania de Catalunya i, a més a més, o sigui que avui comparegui el ministre era a petició del Partit Popular, que em sembla molt bé, però van demanar la petició vostès. Han d'entendre que és normal que li tinguem una mica més de respecte al ministre Puente que a d'altres ministres del Partit Popular, perquè és el primer i únic ministre que ha reconegut que la inversió a Catalunya no ha sigut suficient durant dècades i dècades. Molt al contrari del que bramaven alguns ministres del Partit Popular, que, a més a més, l'únic que feien era 'xulejar' del que havien fet era destrossar qualsevol sistema a Catalunya. Per tant, posem totes les coses al seu lloc. I sí, ministre, el 2016 hi havia caos a rodalies, com també hi era l'any 1996. Portem dècades i dècades de caos a Catalunya i, per això, estem tan cansats. Per això hi ha aquesta desesperació, perquè ja no es pot més. I em disculparà perquè m'ha costat molt de seguir les seves respostes, perquè precisament tenia un soroll de fons de que es parlava i no he pogut escoltar ben bé el que em deia, però m'ha semblat que estàvem d'acord amb la recuperació dels Avlos i amb el tema de la liberalització. I deixi'm dir que sí, que la liberalització potser és bona per la ciutadania que viu en grans ciutats, però no ho és pels territoris on patim despoblament i, per això, creiem que és tan important l'obligació de servei públic en aquells territoris on tenim més problemes de transport, per poder fer una xarxa que ens sigui fàcil arribar a les grans ciutats. I li torno a parlar una altra vegada d'aquests Avants, perquè de tots els serveis que hem parlat abans, només 21 trens són realment Avants purs. La resta, ja li ho he comentat, són places sinergiades i no m'estendré.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Li faré tres preguntes molt curtes ja per acabar. Està disposat a declarar l'obligació de servei públic als Avants i a alguns AVEs com el de Lleida-Barcelona o el de Girona-Barcelona, perquè la gent d'aquests territoris puguem viatjar a un preu assequible? Recuperarem els Avlos com a opció assequible a la classe treballadora? I es plantejarà acceptar aquestes propostes que li fa Comissions Obreres per ampliar aquests seients d'AVE i desplegar una xarxa d'alta velocitat a Catalunya que serveixi a la gent i no al mercat? Gràcies. Gracias, presidenta. Saludos, buenas tardes, diputados, diputadas. Ministro, cierto, hace solo una semana que teníamos un debate en comisión y hoy volvemos a tener aquí el debate para hablar de infraestructuras, una petición hecha por las señorías del PP, unas señorías a quienes les gusta mucho la fruta, pero dejen que les diga una cosa. ¿Saben cuál es la tierra que produce la mejor fruta? Pues, miren, Cataluña, y concretamente Lleida, que produce una de las mejores frutas del mercado. En cambio, cuando ustedes estaban en el Gobierno, lástima que no les gustase tanto la fruta, porque posiblemente tendríamos mejores trenes y mejores carreteras, estaríamos mucho mejor comunicados y todo funcionaría mejor. Porque el caos que tenemos hoy, en buena parte, es responsabilidad suya. Por tanto, señor ministro, déjeme decirle que es verdad: la ciudadanía no quiere tertulias, quiere soluciones, porque están cansados. Porque cuando hablamos de trenes o de carreteras o de transporte público o de concesiones a los autocares, no hablamos de ingeniería; hablamos del transporte de la clase trabajadora. Porque quien sale ahora de casa a las seis de la mañana sin saber si va a llegar a tiempo al trabajo no es quien tiene chófer o puede hacer teletrabajo. Es la trabajadora de Tarragona que va a un hospital; es el estudiante que vive en Lleida o en Girona y tiene que desplazarse a Barcelona; es el camarero que vive en Figueras y tiene que hacer un trayecto todos los días para ir a trabajar.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Per tant, senyor ministre, i ara ja no li parlaré només dels Avlos. També li parlaré dels d'Avants, que són trens d'alta velocitat de mitjana distància i que estan catalogats com a 'serveis públics obligatoris'. I això vol dir que no funcionen només amb una lògica de mercat, sinó que l'Estat subvenciona perquè siguin assequibles i cobreixin necessitats de mobilitat quotidiana. Perquè l'objectiu ha de ser aquest: garantir la cohesió territorial, perquè tothom ha de tenir dret a poder accedir als mateixos llocs. Perquè ja que no tenim el dret a trobar un habitatge a les ciutats on ens aboquen per haver de treballar o estudiar, bé ens hi han de poder, doncs, transportar. Tenim un informe de Comissions Obreres. S'ha presentat a Catalunya, la setmana que ve es torna a presentar a Barcelona. És l'informe CATAV 2025. Segur que l'ha tingut a les seves mans, sinó li recomano que el tingui. Les places que tenim dels Avants a Lleida-Barcelona, Tarragona-Barcelona o Tortosa-Barcelona, hi ha places que estan sinergiades dins d'AVEs o Alvias, amb poques places a un preu Avant dins d'un tren comercial, una quota mínima que vostè sap que no cobreix la demanda real. Què passa? Que tenim la línia Girona-Barcelona, que és la mitja distància amb més viatgers de tot l'Estat, seguida després per Lleida-Barcelona, i els usuaris s'han de conformar amb preus comercials, variables perquè no tenim prou oferta sobre l'Avant. I a Tortosa la situació és directament un insult, perquè només hi ha un Avant al dia. Això, senyor ministre, no és un servei públic, això és un decorat. I davant d'aquest panorama, Comissions Obreres proposa la creació d'aquesta xarxa catalana. I li recomano que se la miri, perquè és una xarxa amb més freqüències, amb preus estables i assequibles i amb capacitat de donar un servei al 70 % de la població de Catalunya. Es podria passar de 10 000 places diàries a gairebé 40 000. Multiplicar per tres o per quatre l'oferta actual sense haver de fer gran inversió. Senyor ministre, això és una qüestió de voluntat política.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Ens parla de carreteres, del transport també per autobús, però, senyor ministre, no ens ajunti a Catalunya totes les obres al mateix temps, perquè ja tindrem un bon coll d'ampolla. I ho sabem, ja només ens faltaria que ara que convertirà el corredor sud en un autèntic coll d'ampolla, com li deia, i condemnarà milers de viatgers, possiblement a haver d'agafar el seu cotxe o haver d'agafar línies d'autobús, no ens faci canvis, perquè tot això ens perjudicarà molt, perquè les obres hi són i probablement vulgui fer alguns canvis. Però la bona gestió de les alternatives i sobretot de la informació no hi és. I això ho sap vostè. Ho sap perfectament, perquè si no n'hi hagués prou, també amb tot això, plataformes com Dignitat a les vies o Usuaris Avant de Catalunya, entre d'altres, denuncien que hi ha massa actuacions i decisions preses sense transparència ni planificació, que deixen a la gent en la més absoluta indefensió. Per això, aquestes plataformes s'autoorganitzen i creen aplicacions, per poder informar a la ciutadania d'allò que s'espera que faci el govern i ho ha de fer la ciutadania. Ministre, no es pot jugar amb la dignitat i el temps de la gent, com si fossin simples peces d'un taulell tècnic o d'un taulell d'escacs.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Fa molt temps que diem que el transport ferroviari afecta la salut de les persones, ministre, però ara ja no ho diem només nosaltres. Ara també ho diu la ciència. Li vaig començar a fer un apunt la setmana passada: un estudi pioner impulsat pel Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili, coordinat pel professor Sergi Martín Arbós i amb la col·laboració de la Plataforma Dignitat a les vies, ha posat llum a la foscor, com diria un lleidatà insigne. L'acumulació de retards, cancel·lacions, falta d'informació i incertesa no és només un problema d'infraestructures. És un atac directe a la salut de la ciutadania. Aquesta ciutadania pateix ansietat, depressió, tensió muscular, maldecap, problemes digestius perquè rodalies, o el transport per autobús també, s'ha convertit en un generador de malalties. I les dades són clares i demolidores. En una mostra de 695 persones, el 88 % dels usuaris declara patir ansietat, depressió o malestar físic relacionat amb el tren. Vuit de cada deu han tingut retards en més de la meitat dels seus últims 5 trajectes. En una escala de 0 a 20, la població general té l'ansietat al voltant del 3 o el 4. Els usuaris de rodalies de Catalunya la tripliquen i arriben al 9. Amb la depressió, la mitjana normal és poc més de 5, però la gent que agafa rodalies ja passa dels 8. Per tant, senyor ministre, no n'hem parlat prou encara, de rodalies, perquè el que hem de fer és parlar i trobar aquestes solucions, perquè el cos també ho paga. Ho paga amb maldecap, tensió muscular, problemes digestius... Mentre la població en general marca un 4, els usuaris de rodalies estan per sobre el 8 i això vol dir que cada retard, cada cancel·lació i cada manca d'informació no és només una molèstia. És un atac directe a la salut mental i física d'aquesta gent.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Gràcies, presidenta. Salutacions. Bona tarda, diputats i diputades. Ministre, sí, és cert, fa només una setmana que fèiem un debat en comissió i avui el tornem a tenir aquí al davant per parlar d'infraestructures. Una petició feta per les senyories del PP, unes senyories que els agrada molt la fruita i deixi'm dir-li una cosa: Saben quina és la terra que produeix la fruita més bona? Doncs Catalunya i, concretament, Lleida. Lleida produeix una de les millors fruites del mercat. En canvi, quan vostès estaven a govern, llàstima que no els hi hagués agradat tant la fruita perquè possiblement tindríem millors trens, millors carreteres, estaríem molt més ben comunicats i tot ens funcionaria millor, perquè el caos que tenim avui en bona part és responsabilitat seva. I per tant, senyor ministre, deixi'm dir-li que és cert, la ciutadania no vol tertúlies, vol solucions, perquè ja n'estan cansats, perquè quan parlem de trens o de carreteres o de transport públic o de concessions als autocars no parlem d'enginyeria. Parlem del transport de la classe treballadora, perquè qui ha de sortir de casa a les 6 del dematí sense saber si arribarà a temps a la feina no és qui té un xofer o qui pot fer teletreball. És la treballadora de Tarragona que ha d'anar a un hospital. És l'estudiant que viu a Lleida o a Girona i ha de desplaçar-se a Barcelona. És el cambrer que viu a Figueres i ha de fer un trajecte cada dia per anar a treballar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«Els parlaré de dos o tres àmbits. En pobresa i desigualtat, per exemple. Aquesta proposició no de llei sembla descobrir el que fa cent anys que ja sabem: que les polítiques públiques, senyores i senyors diputats, redueixin la desigualtat. Olé tu! Això ho diu textualment aquesta proposició de llei. Però en comptes de dir generalitats, demano jo el que cal potser és millorar el funcionament del sistema redistributiu. Pregunto: L'impacte redistributiu de les prestacions de l'estat del benestar és baix, és baixíssim. Les llars del quintil amb més ingressos reben 1,6 cops més prestacions que la del quintil més pobre. l'Estat espanyol té una recaptació fiscal per sota de la mitjana europea, de fet, tres punts menys que la mitjana, cinc menys que Itàlia i nou menys que l'Estat veí, que a França. La resistència a fer canvis estructurals i la manca de valentia del Partit Socialista es fa veure amb l'impost, per exemple, de les energètiques. En podríem posar molts, d'exemples. El que cal és més fiscalitat verda. El que cal, senyories, és gravar els capitals com pertoca i el que toca és rebaixar la pressió sobre les rendes baixes, com hem fet, com hem intentat a Catalunya.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«Bé, bon vespre a totes i a tots. Gràcies, presidenta. El que avui ens porta aquí el Partit Socialista és senzillament un exercici d'autocomplaença: infinitat de paraules, molts compromisos indefinits i molt poca concreció. Senyories, i justament aquest és l'escull. Justament aquest és el problema. No n'hi ha prou en lluir el pin dels ODS. El que calen són polítiques valentes que ens acostin a aquests objectius. Mirin, fa poc més d'un any ?això no ho oblidaré mai- una persona coneguda em va preguntar si aquell pin de colors que llueixen tants polítics, també el president Sánchez, eren els formatgets del Trivial. En el primer moment vaig riure, però després em vaig espantar, perquè tenia tota la raó. Si els ODS només serveixen per decorar la solapa, són exactament això, un simple joc de taula. El repte no és col·leccionar medalles de cartró, sinó fer polítiques que realment redueixin la pobresa, fer polítiques que realment garanteixin un habitatge digne o que facin viable i possible la transició ecològica. Esquerra Republicana ha defensat sempre l'Agenda 2030 i també els seus objectius: reduir desigualtats, combatre la pobresa, afrontar el canvi climàtic i reforçar la cohesió social. Però la realitat és tossuda i avui a Catalunya, el meu país, un 24 % de la població viu en risc d'exclusió social. La pobresa infantil encara és més alta. L'habitatge públic només representa un 2 % del parc, mentre la mitjana europea supera el 15 i cada any, cada any, patim un dèficit fiscal ?ja crònic- d'entre 16 i 22 mil milions d'euros. La pregunta és clara: Com coi volen desplegar l'Agenda 2030 amb aquestes xifres? Com ho volen fer davant d'aquesta realitat? Doncs, els hi diré jo: No ho podem fer. Així no ho poden fer. No poden, perquè les seves polítiques són tímides i perquè l'Estat continua erre que erre retenint recursos i competències que haurien de ser, sens dubte, dels territoris. L'Agenda 2030 no és creïble mentre el Govern espanyol bloquegi competències, bloquegi traspassos, no inverteixi en infraestructures com rodalies o mantingui un sistema fiscal que asfixia la capacitat de Catalunya d'invertir en polítiques socials. És inviable.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de los españoles para afrontar el inicio del curso...
«Nos ha costado muchísimo llegar hasta aquí y revertir un poco estos recortes. Escuchen bien: se han revertido, en gran parte, por el esfuerzo que han hecho las comunidades. En nuestro caso, en Cataluña, hemos trabajado incansablemente para poder revertir sus recortes y los del presidente Mas -por cierto, de la antigua Convèrgencia-, con mucho esfuerzo, porque el déficit fiscal en Cataluña en 2020 y 2021 fue el resultado de haber aportado el 19,3 y el 19,2 % de los ingresos del Estado y, en cambio, haber recibido solo el 13,7 y el 13,6 % del total del gasto del Estado. El último dato que tenemos de 2022 habla de 22 000 millones de déficit. Eso es una alta cifra del PIB, 3000 euros de pérdida por cada catalán o catalana. Y, para hacerlo más gráfico, ya que ustedes hablan aquí de educación, son los recursos equiparables al presupuesto entero anual de los departamentos de Salud, Educación y Derechos Sociales juntos. ¿Y ustedes quieren ahora darnos estas propuestas de PNL? Una PNL que tampoco respeta las competencias de la Generalitat de Catalunya, como comentaban los compañeros vascos. Pero eso es lo que hace siempre el Partido Popular: centralizar, homogeneizar e ir tirando con cualquier política que trabaje.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de los españoles para afrontar el inicio del curso...
«I vostès volen donar-nos engrunes amb les propostes d'aquesta PNL? Una PNL que, per altra banda, tampoc respecta les competències de la Generalitat de Catalunya, com comentaven els companys bascos. Però això és el que fa sempre el Partit Popular: centralitzar, homogeneïtzar i anar fent amb qualsevol política que treballen. Esquerra Republicana hem defensat sempre i sempre defensarem el model republicà d'educació, l'educació pública, gratuïta i de qualitat. Des de Catalunya i per Catalunya, l'escola catalana és una eina de cohesió i d'igualtat. El sistema educatiu el que necessita és un bon finançament estable que s'adapti a les realitats socials de cada territori. I saben com es fa això? Amb un finançament just i equitatiu, amb un retorn dels impostos que paguen els catalans i les catalanes a Catalunya, per finançar llibres, l'educació 0-3 ?per cert, un programa que va engegar el govern republicà de Pere Aragonès i que ara vostès venen aquí, que no sé si es pensen que han inventat la sopa d'all- finançar programes de pràctiques... Bé, el que calgui, però que decidim, com deia des de Catalunya. Un finançament singular i just, que per cert, senyories del Partit Socialista, això té un primer pas. Saben quin és el primer pas? Que Catalunya pugui recaptar els seus impostos propis, començant per l'IRPF, i ho tenen fàcil perquè ja els hem presentat nosaltres la proposició de llei. No la bloquegin i facin que tiri endavant.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de los españoles para afrontar el inicio del curso...
«Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, que diríem, i revertir una mica aquestes retallades. I escolti'm, bé, s'han retallat... s'han revertit en gran part per l'esforç que han fet les comunitats. En el nostre cas, al nostre país, Catalunya, hem treballat incansablement per revertir les seves retallades i les del president Mas ?per cert, de l'antiga Convergència. Amb moltíssim esforç perquè, mirin, el dèficit fiscal a Catalunya el 2020 i el 2021 és el resultat d'haver aportat el 19,3 % i el 19,2 % dels ingressos de l'Estat i, en canvi, haver rebut només el 13,7 i el 13,6, del total de la despesa de l'Estat. L'última dada que tenim del 2022 parla de 22 000 milions d'euros de dèficit fiscal a Catalunya. Saben què és això? És l'equivalent al 9,6 % del producte interior brut del nostre país, 3000 euros de pèrdua per a cada català i catalana cada any. I per fer-ho més gràfic, ja que vostès parlen aquí d'educació, els recursos equiparables al pressupost sencer anual dels departaments de Salut, Educació i Drets Socials junts.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«Parlant d'això, per cert, han seguit el que ha fet el govern del Partit Socialista a Catalunya aquest curs? I això va per vostès, senyories del PSC i del PSOE d'aquesta cambra. El president Illa ha retallat fins a 400 places de tècniques d'integració social i educadores socials a tot el país, 400. Saben què representa per instituts i escoles com els de Salt o els de Figueres? Saben què vol dir deixar aquest centre sense aquestes figures? Potser no, no ho saben, perquè si ho sabessin, si ho visquessin cada dia, no permetrien que ningú ho fes, i encara molt menys que ho fes algú dels seus. Aquestes retallades afecten directament a centres d'alta complexitat, com deia, com són, per exemple els de Salt, que s'han quedat tots sense educadora social. Per revertir aquesta involució cal un canvi estructural i no una redistribució segregadora dels alumnes. Cal un increment urgent i estable dels recursos educatius situant-nos, almenys, a la mitjana europea de despesa. Cal reforç dels equips professionals amb més TIS, més educadores socials, més mestres d'educació especial i altres perfils als centres educatius, plans a llarg termini que assegurin estabilitat i evitin retallades arbitràries que acaben aprofundint en la desigualtat, com denuncia la Fundació Bofill. Cal equitat territorial de recursos, de manera que la inclusió no depengui de si un alumne és de Salt, de Figueres, de Madrid o de Sevilla.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«Bé, bona tarda a totes i a tots. En primer lloc, i donat que aquesta és la primera setmana de curs escolar, el que voldria és desitjar molt bon curs 2025-2026 a tots els alumnes i personal docent que han començat les classes ahir mateix. Dit això, parlem avui d'inclusió en l'educació. Amb aquesta proposició de llei del Partit Popular, nosaltres creiem que no avancem en res, sinó que el que fem és retrocedir, com a mínim en el model català. La inclusió educativa no és una opció, és un dret fonamental. Però per fer-la real no n'hi ha prou amb lleis, cal dotar-la de recursos i de més suports. I això saben què vol dir? Vol dir més pressupost. Mirin, Catalunya pateix un infrafinançament crònic en general. Paguem infinitament més del que rebem. I això té conseqüències també en l'educació i especialment en l'educació inclusiva. I què passa quan falten recursos? Doncs que els més castigats són els centres públics en entorns més vulnerables, els mateixos justament que haurien de tenir més recursos i no menys. Una escola veritablement inclusiva necessita equips multidisciplinars, mestres d'educació especial, psicopedagogs, logopedes, terapeutes ocupacionals i especialment tècnics, tècniques d'integració social i educadores socials. Sense aquests professionals no hi ha atenció personalitzada ni prevenció de l'exclusió. Això és segregació encoberta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Esquerra Republicana siempre pone por delante los intereses del país en las negociaciones con el PSOE y en este ámbito también. En este ámbito lo demostramos una vez más. De hecho, la quita reducirá de forma notable la carga fiscal de la Generalitat, tanto en vencimiento de deuda como también en intereses, y va a permitir acceder a deuda en unas condiciones evidentemente mucho más ventajosas. Como en todo lo que defendemos, este acuerdo tiene que dotar de más soberanía fiscal a la Generalitat de Catalunya. Sí, no lo ocultamos. Sí, va a dotar a la Generalitat de más soberanía, aunque estamos muy lejos aún de donde quisiéramos estar para financiar nuestro estado del bienestar, que no es otro que el estado del bienestar que nosotros creemos que merecen los ciudadanos y las ciudadanas de nuestro país. Porque el problema de la financiación del Estado en Cataluña es estructural; una vez más es estructural, en mayúsculas. La Generalitat de Catalunya sufre un déficit fiscal de más de 22 000 millones de euros anuales; eso es superior al 9 % del PIB. El sistema de financiación autonómico del Estado está caducado, y no caducó ayer, caducó hace más de una década. Y es muy poco transparente. Seguramente es poco transparente para evitar la vergüenza colectiva a la que se enfrenta el Gobierno español cada vez que hacen públicas las cifras unos y otros. Además, al déficit fiscal se le suma otro incumplimiento crónico, uno de esos que dura tiempo ya; un incumplimiento crónico del Estado en materia de inversiones, evidentemente, que ha supuesto un freno absoluto al crecimiento económico de Cataluña. No nos han dejado crecer económicamente a todos los ciudadanos, empresas, autónomos, trabajadoras y trabajadores, sean independentistas o no lo sean. El sistema de financiación es profundamente injusto y nos impide financiar los servicios públicos que la ciudadanía de Cataluña merece. A pesar de tener una presión fiscal muy elevada en comparación con otros países europeos con un mayor gasto social, no tenemos todavía en estos momentos recursos suficientes para financiar, repito, el estado del bienestar que nosotros quisiéramos tener para nuestros ciudadanos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«I tenint en compte això, és fàcil entendre, senyor Bravo, és fàcil entendre per què posem el focus en el finançament just. És molt senzill d'entendre. En tenir la clau de la caixa i també la caixa a Catalunya, cal evidentment, que el Partit Socialista Obrer Espanyol, cal que el Partit Socialista de Catalunya compleixi els acords signats amb Esquerra Republicana, perquè són acords signats, i que els compleixin en la seva totalitat. Això són acords. Això és política. Mantenint el focus en la recaptació a Catalunya, el principi d'ordinalitat i posant la bilateralitat entre Catalunya i l'Estat al centre. Això és el que està acordat. Això és el que està pactat. Sense això no es compliran els compromisos polítics i tampoc es complirà amb la ciutadania de Catalunya que es mereix, i acabo, un govern amb capacitat de fer polítiques ambicioses, polítiques públiques ambicioses. Exigim, doncs, una vegada més, que el Govern espanyol compleixi i que ho faci aviat, evidentment, si vol aspirar a alguna altra negociació política en els propers mesos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Esquerra Republicana sempre posa per davant els interessos del país en les negociacions amb el PSOE i en aquest àmbit, també en aquest àmbit, ho demostrem una vegada més. De fet, la quitança reduirà notablement la càrrega fiscal de la Generalitat, tant en venciment de deute com també en interessos, i permetrà accedir a deute en unes condicions evidentment molt més avantatjoses. Com en tot el que defensem, aquest acord ha de dotar de més sobirania fiscal a la Generalitat de Catalunya. Sí, no ens n'amaguem, sí. Dotarà a la Generalitat de més sobirania. Si bé encara som molt lluny, molt lluny d'on voldríem ser. D'on voldríem ser, bàsicament, per finançar al nostre estat del benestar, que no és altre que l'Estat del benestar que nosaltres pensem que es mereixen els ciutadans i ciutadanes del nostre país. Perquè el problema del finançament de l'Estat a Catalunya és estructural. Una vegada més: és estructural, amb majúscules. La Generalitat de Catalunya pateix un dèficit fiscal de més de 22 000 milions d'euros anuals. Això és superior a un 9 % del PIB. El sistema de finançament autonòmic de l'Estat està caducat i no va caducar ahir. Està caducat des de fa més d'una dècada i és molt poc transparent. Segurament ho és, de poc transparent, per evitar la vergonya col·lectiva a què s'enfronta el Govern espanyol cada cop que fan públiques les xifres uns i altres. A més, el dèficit fiscal se li suma un altre incompliment crònic, un d'aquests que dura també fa molt temps. Un incompliment crònic de l'Estat en matèria d'inversions, evidentment, que ha suposat un autèntic fre també al creixement econòmic de Catalunya. No ens han deixat créixer econòmicament. A tots els ciutadans de Catalunya, a totes les empreses, a tots els autònoms i a tots els treballadors i treballadores, siguin independentistes o no ho siguin. El sistema de finançament és profundament injust i ens impedeix finançar els serveis públics que la ciutadania de Catalunya mereix. Malgrat tenir una pressió fiscal molt alta en termes comparats a nivell d'altres països europeus amb una major despesa social, no tenim encara en aquests moments recursos suficients per finançar, repeteixo, l'estat del benestar que nosaltres voldríem pels nostres conciutadans.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Gràcies, presidenta. Jo voldria començar posant en valor el que clarament nosaltres entenem que és un bon acord. De fet, des d'Esquerra Republicana hem denunciat, i ho hem fet des de fa molts anys, que el deute contret amb el FLA és, sens dubte, un deute injust. Absolutament injust. Senyor Bravo, miri, en el pitjor moment de la crisi del deute sobirà de l'Estat i a Europa, l'any 2012, el Govern espanyol, govern del senyor Mariano Rajoy, va crear aquest fons. El va crear mentre evitava el que haurien hagut de fer, que era una reforma estructural del sistema de finançament a l'Estat. Això és el que s'havia d'haver fet, perquè sempre en aquest Estat hi ha un problema latent en tots els punts que avui hem parlat. I és que no fan canvis estructurals enlloc, ni uns ni altres. I aquesta reforma s'havia d'haver fet justament en aquell moment. En comptes d'acabar amb el dèficit fiscal de Catalunya, l'Estat va engrandir la bola del deute d'una manera brutal i les conseqüències les han pagat els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, votin el que votin, siguin independentistes o no siguin independentistes. Com deia, reduir més de 17 000 milions d'euros de deute amb el FLA és fer justícia. Ni més ni menys, fer justícia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Que la ministra ha donat explicacions? Doncs evidentment. Que les hem de donar els presidents de les comunitats autònomes? També, perquè són aquests els que han vist cremar centenars de milers d'hectàrees sota la seva responsabilitat directa perquè, que ningú s'equivoqui, les competències són de qui són i que aquesta desgràcia no serveixi, i ja ho avanço, per fer una recentralització, perquè aquí ens hi trobaran de front. Però més enllà de les responsabilitats, la realitat només és una. Portem un estiu extremadament càlid, amb onades de calor que s'allarguen durant setmanes. Als anys 60, als anys 70 també hi havia onades de calor, però n'hi havia moltes menys. Als anys 90 n'hi havia una mica més, però no duraven tants dies. Estem en uns moments diferents, i això els boscos ho pateixen. És un impacte directe, s'ha dit del canvi climàtic, encara que alguns s'entestin a negar l'evidència del canvi climàtic i les seves conseqüències. I aquesta realitat, sumada al fet que a l'Estat espanyol és un país carregat de vegetació, amb molta energia per cremar, doncs això esdevé un autèntic polvorí. I ja està. Aquesta és la realitat. I si no assumim això i es dediquen a tirar-se dards entre uns i altres, evidentment no solucionaran el problema. Sense un paisatge preparat per frenar el foc, amb aquests episodis de canvi climàtic, els incendis no es podran apagar. Es necessita fer gestió per tenir estructures forestals diverses. És imprescindible tenir un mosaic de boscos permanent, perquè sense aquest mosaic de boscos, sense aquesta gestió forestal, el que estem fent és tenir uns boscos absolutament estressats que, amb la mínima, a la mínima cremen i que provoquen, com s'ha dit, també incendis extremadament virulents. Perquè se'n facin una idea, això ho explica molt bé el cap dels GRAF dels Bombers de Catalunya. Ell sempre diu: 'Això és com si enredem una casa de la nostra rebesàvia'. I en aquesta casa, durant anys, durant anys, durant desenes d'anys, no hi fem cap inversió. No hi fem cap obra. Evidentment, la casa caurà. Aquesta és la realitat dels boscos. No n'hi ha cap altre. O gestionem els boscos o el que ens espera són grans incendis. Incendis de sisena generació, que son incendis ràpids, que son focs que van a tota pastilla i que van sense fre. I els nostres boscos, a més a més, són cada vegada més àrids. I això ja ho tenim aquí, senyories, no es poden frenar. No podem frenar aquest canvi, però sí podem invertir-hi. Sí podem condicionar aquesta realitat, i crec que aquí és on directament s'ha de treballar. Això vol dir gestionar boscos, invertir en les poblacions rurals i entendre que l'agricultura, perquè encara no he sentit parlar directament d'agricultura, no és només un tema productiu, no és només un tema de producció, sinó que compleix un servei també de seguretat. Un servei de seguretat brutal per a tota la població. En cas d'un incendi, un paisatge treballat, llaurat, doncs, marca la diferència perquè aquest paisatge pot condicionar que un foc avanci o que un foc s'aturi. Inversió, inversió a la nostra pagesia i, sobretot, gestió forestal, encara que no doni vots. Perquè invertir en els territoris rurals, encara que no tingui un retorn econòmic immediat, ajuda a evitar desastres superiors.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Res més. Gràcies, presidenta. Muchas gracias, presidenta. Buenos días a todas y todos. Si hablamos de caos ferroviario, nos vemos obligados a hablar de cercanías, de Rodalies de Catalunya. Una vez más, los usuarios y las usuarias de los trenes de cercanías han sido víctimas este verano de un servicio ferroviario que hace aguas, sí, por todos lados. De hecho, Cataluña ha sufrido incidencias constantes: pequeños retrasos, hasta flagrantes averías. Una falta de coordinación que ha convertido lo que debería ser un servicio público esencial en una fuente permanente de frustración y también de malestar. El pasado 18 de agosto, y no hace ni una semana de eso, tuvimos una muestra flagrante. El tren regional R16, que salía de la estación de França a las siete y cuarto de la tarde hacia Vinaròs, sufrió una grave incidencia. Bueno, esto no debería ser un problema, ¿no? Las incidencias pasan, pasan demasiado, pero pasan. Lo que pasó es que se anunció un cambio de tren en Vilanova i la Geltrú que luego no se produjo, y eso provocó, obviamente, dejar pasajeros tirados, pasajeros en tierra. Posteriormente, se obligó a los viajeros a hacer un trasbordo, en este caso en Cuní, pero sin personal de Renfe ni de seguridad para ayudar a nadie. La situación se convirtió finalmente en un caos; un caos y unas horas realmente angustiosas, sobre todo para la gente mayor y las familias con niños, sin hablar ya de las temperaturas y del calor que hacía justo ese día. Y todo eso para acabar llegando a Tarragona con casi una hora de retraso, provocando pérdidas de conexiones, dejando a muchos pasajeros sin alternativa para volver a su casa. Este episodio no es un episodio aislado. Hablamos demasiado de ello, desafortunadamente, pero también es importante sumar temas que nosotros creemos que no deberían suceder, como, por ejemplo, averías constantes y, sobre todo, problemas de accesibilidad muy muy graves en el año 2025.»