Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
355 declaraciones · página 12 de 12
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«I per acabar, demanem ajudes per al transport de malalts, que s'impulsi una formació específica per als cuidadors i una avaluació de l'estratègia davant l'impacte de les malalties neurodegeneratives, que van guanyant terreny a mesura que la població envelleix. El Grup Socialista portarà en breu a aquesta cambra la tercera proposició d'ELA per a la presa en consideració, però està orientada a legislar genèricament sobre malalties neurodegeneratives. L'altre dia també escoltàvem a Esquerra defensant l'ampliació de l'àmbit de la dependència, però la resposta que necessiten els malalts d'ELA no pot ser generalitzada. L'ELA és singular, requereix una llei singular i que arribi aviat, no tornin a guardar al calaix les reivindicacions dels malalts d'ELA, perquè la gent no els ho perdonaria, perquè no tenen temps, perquè l'ELA és molt ràpida, et mata en una mitjana d'entre tres i cinc anys, no dona treva ni temps per adaptar-te als seus símptomes. No t'ataquen un punt, com fa, per exemple, el càncer. No. L'ELA afecta tot el sistema motor i fa que comencis per no tenir força, després ja no pots caminar, ni menjar, ni acaronar o abraçar la gent que estimes, ni parlar, ni respirar. És una malaltia rara de gran complexitat, sense oblidar el cop psicològic que representa ser diagnosticat amb ELA.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«És cert, dècades després seguim fent esforços per donar a conèixer aquesta malaltia rara i absolutament singular. La setmana passada els deia que l'ELA afecta unes 3000 persones a tot l'Estat, 500 a Catalunya. Voldria fer una correcció, una autoesmena, no és cert que afecti 3000 persones, afecta moltíssimes més, moltíssimes més, perquè no només la pateixen els malalts, també ho fan les seves famílies i el seu entorn. Per això la nostra iniciativa porta com a nom Proposició de llei per millorar la qualitat de vida de les persones amb ELA i les seves famílies, perquè la seva qualitat de vida dependrà de com responem davant de la seva situació de discapacitat i de dependència. Molt breument els expliquem els principals punts de la iniciativa. Es proposa, adaptant-nos als nous graus de discapacitat, vigents des del 2022, que en el moment de diagnòstic s'atorgui directament el grau 3 de discapacitat greu, amb un mínim del 65 %. També demanem que els malalts passin a grau 4 de discapacitat total al cap d'un any i de manera automàtica, sense haver de passar per cap tribunal mèdic. Es proposa la tramitació preferent del reconeixement de la situació de dependència, concedint el grau 2 en el moment de diagnòstic d'ELA, en un termini màxim de tres mesos des de la sol·licitud, entenent-se estimada si hi ha silenci administratiu.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«El 'no' raonat dels diputats i diputades de Junts del 30 de gener ens confirma que és mantenint amb fermesa la posició que s'avança de veritat. Aquell difícil i poc entès 'no' ens porta avui a aprovar la millor llei d'amnistia possible: una amnistia integral que no deixa cap independentista fora i que és d'aplicació immediata; una amnistia que adapta als estàndards europeus les exclusions de terrorisme, la traïció i la malversació; una amnistia que guanya dos mesos per als acusats pels acusats del Tribunal de Cuentas, dos mesos que altrament haurien estat irrecuperables; una amnistia ajustada al dret internacional i preparada per al recorregut i encaix europeu, perquè ha pogut incorporar les principals recomanacions de l'esborrany de l'informe elaborat per la Comissió de Venècia després de la visita a Madrid de la seva delegació d'experts juristes -val a dir, d'experts juristes, imparcials i independents-, que, ara els hi voldria recordar, fou forçada pel Partit Popular amb la intenció de vendre'ls el seu discurs sempre trampós. Aquell discurs que només compra Espanya i que des de Junts per Catalunya vam combatre traslladant a la Comissió de Venècia rigorosos arguments jurídics, que són aquells amb què guanyem a Europa. És el discurs dels mateixos que no es cansen de repetir que aquesta és una amnistia feta a mida dels independentistes. Des de Junts per Catalunya els diem que no s'equivoquin, que no enredin més.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Em permetran començar saludant el president, el vicepresident, els membres de l'executiva i la coordinadora de l'Associació de Municipis per la Independència, una entitat de la qual un servidor va ser promotor i que, igual que el president Puigdemont en el seu moment, vaig tenir l'honor de presidir, segurament, en els moments més àlgids de la repressió contra els electes locals. Va per ells avui també aquesta amnistia. Moltes gràcies. Encarem avui el penúltim debat en aquesta cambra de la llei d'amnistia. El penúltim, perquè tots som conscients que, després del seu pas pel fangar del Senat, haurà de tornar per ser definitivament sanejada de l'acció contaminant de la reaccionària dreta espanyola i el seu entorn. Una dreta àmplia que, seguint la proclama 'el que pueda hacer, que haga', del líder de la mentida i la intoxicació, el senyor Aznar, ens ha ofert i ens oferirà un ventall esperpèntic de maniobres per torpedinar la seva tramitació definitiva i, sobretot, l'aplicació d'aquesta llei. Una llei presentada pel Grup Socialista no per convicció, com avui ens ven en Salvador Illa, candidat, sinó com a resultat de l'acord d'investidura amb Junts per Catalunya. Una llei que Junts des de l'inici del seu recorregut parlamentari vam dir que calia esmenar per disposar d'una norma amb més garanties. Una llei que va arribar al ple d'aquesta cambra a finals de gener, només parcialment esmenada i que Junts no vam avalar per entendre que tenia mancances.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · Pleno¿El Gobierno pedirá perdón por la ejecución de Salvador Puig Antich el 2 de marzo de 1974?
«Ministre Ángel Torres, gràcies. Diria que és un concert de violí amb la partitura de quan discutim sobre el procés i l'execució del president màrtir Lluís Companys. La melodia és la mateixa. Formalment vostè passa la veritat és que amb un 5 pelat l'examen de primer de memòria democràtica. L'ha passat, l'ha aprovat, però escolti'm, l'assassinat de Puig Antich va ser tan gros que tot el que no sigui demanar perdó sense embuts no serveix. Van matar Puig Antich per alliçonar els joves que volien acabar amb el franquisme, que venien darrere. El règim va triar mort i va triar escarni. Avui el govern socialista jo diria que s'equivoca responent amb paraules dolces, amb la yenka del sí però no, no però sí, ja hem fet però no hem acabat de fer, i s'equivoca si no és capaç de concretar el perdó, dir 'perdó' per l'assassinat legal de Puig Antich. A Puig Antich el van condemnar els parents llunyans, o no tant, dels que viuen instal·lats a les clavegueres de l'Estat, que són els mateixos de l'operació Catalunya, els de Pegasus, els de la mentida de l'11-M, que, per cert, vint anys després el PP encara no ha demanat perdó. I el Govern espanyol ara mateix diuen, diuen, diuen el més progre de la història d'Occident, senyor ministre, no es pot excusar en una teranyina legal per no fer res. Els demòcrates no podem cedir davant dels que baladregen i amenacen. Dijous ho demostrarem aquí mateix, aprovant la llei d'amnistia. Les democràcies, si ho són, han de saber dir 'perdó', perquè l'exigència de dignitat no caduca mai. Deixem-nos de discursos bonics i més o menys amables, d'excuses. Senyor ministre, és molt fàcil, el Gobierno no pot fallar ni a la raó ni a la memòria. L'Estat espanyol ha de demanar perdó per haver matat Salvador Puig Antich.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«És per tot això que aquesta moció que avui debatem mira poc enrere i sobretot mira endavant. I dic que no mira enrere perquè no entraré a discutir ara segons quines afirmacions fetes aquí la setmana passada. Com deia, avui no vull perdre ni un minut més mirant enrere i no avançant en la protecció del delta de l'Ebre. I dic això des del convenciment que cal actuar al Delta de manera immediata. Cada dia que es perd sense fer res, cada setmana que es retarda l'acció, cada any que no s'actua amb contundència, s'empeny el Delta cap a l'abisme i cap al punt de no retorn. Segurament algun historiador, tirant d'hemeroteca, es podria referir a alguna sessió parlamentària similar a aquesta, però als Estats Generals dels Països Baixos a la primera part del segle xx, quan debatia la necessitat o no de tirar endavant l'anomenat Pla Delta del Rin-Mosa-Escalda, un pla que finalment es va acordar i que, sense cap mena de dubte, va exigir durant força anys el consens entre el Govern d'aquell Estat, les autoritats provincials, les autoritats municipals i la gent que vivia o que viu en aquella regió afectada. D'aquella feina en el passat, els resultats i beneficis obvis per a aquella terra en el present. Doncs aquí ens trobem en el mateix punt, però en una altra cambra de representació i molts anys després, amb més tecnologia, això sí, i molt més coneixement i ciència, també, fruit de l'experiència compartida i a la vegada, però, decidint si vostès escolten o no un territori que demana ajuda i actuació de manera immediata. Ajuda per conservar la terra guanyada al mar, que configura, a més a més, la seva manera de fer i de ser com a societat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«A més a més, a tot això cal incorporar-hi l'obsessió permanent de l'Estat per controlar a la curta distància la tramitació dels fons europeus, i això ha fet que els governs de les comunitats autònomes s'hagin convertit en meres gestories de tràmits administratius relacionats amb aquests fons, sense posar-hi valor afegit i sense capacitat de decisió d'allò que és més necessari en cadascun dels territoris. Per tant, el conjunt de tots aquests despropòsits ha acabat donant l'únic resultat esperable: deixar sense executar una part important dels fons europeus, i la part que s'ha executat s'ha fet sense considerar les veritables necessitats territorials. Val a dir, però, que aquesta no és una sorpresa per a nosaltres. És una nova evidència, l'enèsima, de la voluntat recentralitzadora de l'Estat, de la seva perseverança d'anar-nos a la contra i de la incapacitat d'acostar els recursos econòmics a les administracions més pròximes als ciutadans. Així doncs, la suma de tot plegat fa evident la necessitat de replantejar els mecanismes de gestió dels projectes de transformació econòmica i social, i és per això que donarem suport a la proposició del Partit Nacionalista Basc. Primer, perquè és una proposta que planteja una solució a l'embut administratiu que el Govern de l'Estat s'ha autogenerat amb la creació d'una estructura de control centralitzada. Després, perquè, si no es troba remei de forma immediata, farà que es perdi una molt bona part de la inversió pública que havia de servir per rellançar l'economia del país. Però també donarem suport a la proposició pel que significa de canvi de plantejament.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora ministra, vostè s'ha equivocat. Veig que s'ha enfadat. És normal; quan a algú li expliquen les veritats, acostuma a passar que, en lloc d'acceptar-les, s'enfada, i vostè ha posat el focus allà on no toca. Jo li ensenyava un problema compartit per tot un territori i tota una població, i vostè ha pretès derivar aquest problema cap als altres. De fet, també li he de dir que no em sorprèn; com a bona ministra espanyola es dedica a culpar els altres de les seves mancances i, a més a més, quan deixa el paper, mentre llegia no, però quan ha deixat el paper, ho fa amb supèrbia i menyspreu. Vostè sabrà, senyora ministra. Vostè m'ha sentit a mi dir que el delta de l'Ebre és un paradís, que ho és, i s'ha confós, perquè ha sortit aquí, després de renyar-nos a tots, i ens ha explicat una situació idíl·lica on tot està controlat, on vostès són els més sensibles i els més preocupats pel Delta i que, per tant, hauríem d'estar tots tranquils pel seu futur. Vostè ha sortit aquí i ens ha fet un relat, que ha fet aquí en aquest faristol, com li deia en la meva primera intervenció, i en el marc mental dels 500 quilòmetres de distància pot semblar coherent. Però els que som del sud de Catalunya sabem que el que ens ha explicat, talment com en les pitjors pel·lícules de diumenge a la tarda, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Avui vostès volen recuperar aquell Estat que durant alguns anys fou considerat un actiu en la lluita contra la impunitat de les violacions dels drets humans comesos arreu del món, un fet que molts els poden arribar a reconèixer, però que com sempre a l'Estat espanyol tenen un però. I així, però, val la pena recordar que als anys noranta, mentre algun d'aquests jutges... per cert, elevats a màrtirs de la democràcia i els drets humans pel progressisme espanyol, mentre algun d'aquests jutges entomava causes contra la vulneració de drets humans a l'altra banda de l'Atlàntic, aquí ell mateix els vulnerava. La Catalunya del 1992 va ser un exemple de vulneració de drets humans, amb detencions indiscriminades de ciutadans independentistes i també de tortures que el Regne d'Espanya es va negar a investigar i per les quals anys després fou condemnat pel Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. És aquesta la doble vara de mesurar espanyola, la que tan bé coneixem els independentistes i que tan evident ha fet el Procés els últims anys. La llibertat d'expressió, el dret a un judici just i a un tribunal independent i imparcial o el respecte a la vida familiar i privada, per exemple, queden fulminades, com ho queden també molts dels principis fonamentals que haurien de construir tota societat democràtica. Quan recentment vam patir la cruesa d'aquest Estat, alguns de vostès es van tapar ulls i orelles i van mirar cap a una altra banda. I ara, senyories, s'adonen que anaven errats, que la repressió no era exclusiva de l'independentisme, la persecució no tan sols era contra el nostre poble i aquells representants que legalment havíem escollit, sinó que ho és contra la diferència, contra la dissidència política, contra el principi bàsic de la llibertat individual i col·lectiva.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Però això encara no és tot. La situació és més complexa. Quan hi ha mecanismes extraordinaris de finançament, com poden ser el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, vostès davant d'aquests mecanismes resulta que es queden tota la capacitat de gestió d'aquests mecanismes de decisió i només transfereixen a la Generalitat de Catalunya la feina administrativa, convertint-la en una mera gestoria d'aquests fons sense possibilitats d'intervenció real i de millora real sobre els ciutadans de Catalunya. I finalment, tota aquesta situació que li dibuixo encara la compliquen més quan vostès permeten i faciliten el dumping fiscal d'altres determinats territoris de l'Estat respecte a Catalunya aprofitant els nostres recursos que es queda l'Estat i, per tant, dificultant encara més el desenvolupament econòmic i social del nostre país. I en tot aquest context, vostès ens venen sense entrar ni tan sols a negociar i pretenen que votem a favor de les seves propostes de complir una distribució interna dels objectius d'estabilitat pressupostària que, a més a més, penalitza totalment la Generalitat de Catalunya i les administracions locals. I m'explicaré amb dades en aquest últim punt. L'any 2014 l'objectiu d'estabilitat pressupostària fixat per la Unió Europea era del 5,8 % per a Espanya. Aquell any l'Estat es va quedar un 63 % d'aquell objectiu d'estabilitat pressupostària. A les comunitats autònomes aquell 2014 se'ls va permetre fins a un 17 % d'aquell objectiu de dèficit. Doncs ara per a aquest 2024, deu anys després, vostès proposen quedar-se el 90 % dels recursos provinents del dèficit autoritzat i assignar a les comunitats autònomes no un 33 % com fa deu anys, un ridícul 3,3 %. I de debò que amb tot això que jo els explico, aquest dibuix generalitzat, no entenen el nostre posicionament? De debò se sorprenen que no ens sentim part d'aquest Estat i que vulguem ser un país lliure i independent? De debò que no entenen en quin moment polític ens trobem i que per obtenir el nostre suport les coses s'han de fer diferents, les han de fer diferents des del Govern de l'Estat?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«I això que li explico és senzill, perquè de vegades de tan fàcil que és una situació alguns, a vostès concretament, potser no la saben llegir bé i erren en l'estratègia que han de tenir quan parlin, negociïn amb Junts per Catalunya. I per tant, m'explicaré una mica més a fons d'això que jo li explico. Com deia, a Catalunya ens apliquen un dèficit fiscal de 20 000 milions d'euros. Està aviat dit. Equival, però, al 8 % anual del PIB de Catalunya i, en conseqüència, per tant, tenim una Generalitat de Catalunya amb un finançament clarament insuficient per atendre les necessitats dels ciutadans. A més a més, vostès ens agreugen aquest infrafinançament centrifugant-nos els costos de les decisions que han adoptat des d'aquí, des del Govern de l'Estat. Però a més a més, incompleixen aquells compromisos de finançament que anteriorment havien aprovat, com serien els casos de la disposició addicional tercera o de la Llei de dependència, que perjudica un dels col·lectius més desafavorits de la nostra societat. Però si això fos poc, quan vostès elaboren els pressupostos per a Catalunya només assignen un 9 % del total de recursos econòmics dels Pressupostos Generals de l'Estat, quan a Catalunya hi viu un 16 % de la població de l'Estat i s'hi genera un producte interior brut del 19 % del PIB de l'Estat. Un 9 % de recursos quan haurien de ser un 16 o un 19 %. Però si a més a més ens mirem quina part del que s'ha previst inicialment en els pressupostos després s'executa, només s'acaba materialitzant un ridícul 35 % del que s'ha pressupostat. I algú ens podria dir: 'Home, això deu passar a tot arreu. Deuen ser les dificultats d'execució dels pressupostos, de la Llei de contractació i del procediment administratiu.' Doncs no. Sense anar més lluny, aquí, en aquestes terres, a Madrid s'executa un 184 % d'allò que es pressuposta, el que implica que a Catalunya es destinen 94 euros dels Pressupostos Generals de l'Estat per a cada ciutadà, quan aquí a Madrid es dediquen 307 euros per a cada ciutadà de Madrid. 94 euros enfront 307, any rere any, pressupost rere pressupost, castigant els ciutadans de Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«No és casualitat que fins i tot el Consell d'Europa hagi decidit incloure Espanya, per primera vegada, en la llista d'aquells països que han de ser analitzats per avaluar si compleixen amb els estàndards democràtics europeus i de drets humans. Vam registrar, la setmana passada, una proposició de llei (i des d'aquí voldria agrair moltíssim la feina que ha fet durant molt de temps el diputat Josep Pagès i que ara ha agafat el guant el diputat Cervera) on proposem que, un cop caducat el mandat dels membres del Consejo General del Poder Judicial, siguin immediatament cessats. Els actuals porten cinc anys amb el mandat caducat, i en comptes de bloquejar, vostès el que haurien de fer és explicar que el poder judicial el que fa és justícia, no política. Perquè com escrivia aquest cap de setmana en Joan Vall Clara a El Punt Avui, no són intocables, són jutges; no són intocables encara que molts hagin viscut com si ho fossin, des de fa més de quaranta anys. Després de molts anys denunciant la politització de la justícia i els abusos del poder judicial espanyol, penso que podem dir que l'independentisme ja no està sol denunciant la lawfare. La setmana passada, segurament vam sacsejar la comoditat en què alguns porten instal·lats durant molts anys. De fet, hem detectat molt interès i també molts nervis per les compareixences de la Comissió de Operación Cataluña. Els hi explico: la Comissió se centrarà a investigar els fets que van donar peu a la persecució judicial, a l'origen. Després dels testimonis, que vindran tots els que tenien previstos des del primer dia, probablement seran els jutges que tinguin interès a saber la veritat que citaran a declarar els compareixents.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«El senyor Tellado, a la seva interpel·lació de la setmana passada, també retreia la poca autocrítica que ha estat capaç de fer el senyor Bolaños després de les mobilitzacions massives del poble espanyol. Home, senyor Tellado, no crec que siguin els populars els més indicats per fer aquest retret. Què van fer vostès davant les mobilitzacions dels catalans després de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 contra l'Estatut de Catalunya que ens va fer sortir de forma massiva, pacífica i reiterada any rere any? Vostès no van fer res propi d'un estat, no van fer res propi d'una democràcia. Vostès ja ho havien fet tot. Vostès havien trencat les normes del marc constitucional, que sovint ens recorden, ens havíem donat entre tots. Tenen present com va anar? Catalunya va seguir estrictament la legalitat espanyola al peu de la lletra, aquesta que tant ens demanen, aprovant el seu Estatut al Parlament, un Estatut que va venir aquí a Madrid però primer va passar pel filtre, bé pel filtre no, més ben dit, va passar pel ribot del senyor Guerra, però que malgrat això el va aprovar aquesta cambra i la del Senat. I malgrat aquesta retallada madrilenya, aquest Estatut va ser ratificat en referèndum pel poble català, promulgat pel seu rei, i publicat com a llei orgànica. Què van fer vostès? Vostès s'ho van carregar tot. S'ho van carregar tot amb l'ajuda de les estructures envellides per l'Estat. I a partir d'aquí, suma y sigue que diuen a les Castelles. Al procés legítim, pacífic i democràtic català, van respondre a aplicant els manuals de la repressió -que tan bé dominen a Espanya- i la màxima de Plató, aquella que diu que la injustícia simulada és la pitjor forma d'injustícia.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Intentaré ser breu en la meva exposició, però el Grup de Junts, una vegada llegida la proposta i també les esmenes, votarà en contra per diferents motius que ara raonaré. El primer punt de la proposta, el primer punt de la proposició, ja d'entrada, si vostès ho llegeixen bé es pot interpretar perfectament com una esmena a la totalitat al corredor mediterrani. Sí, sí, vostè ho pot llegir perfectament, és la construcció d'un corredor alternatiu. Això, venint de Sumar a mi m'ha sorprès, venint d'altres formacions polítiques no em sorprendria tant. Hem vist moltes vegades diferents intents de deixar Catalunya desconnectada de la xarxa europea i de moltes altres coses, quan resulta que és un territori que genera prop del 27 % de les exportacions. Però m'ha sorprès. També em sorprèn que després de tantes proclames que fan vostès des de Sumar sobre l'impacte que tenen les infraestructures sobre el paisatge, sobre el medi ambient, sobre les emissions, i que s'oposen tantes vegades a infraestructures de tot tipus a diferents llocs del territori, facin una defensa abrandada d'una nova connexió ferroviària amb Europa pel centre del Pirineu, quan els dos corredors de la xarxa bàsica europea estan encara inacabats, en obres, amb dècades i dècades d'obres i d'endarreriment, i tenen capacitat disponible i sobrada per fer la connexió amb la xarxa europea. Té sentit impulsar un nou corredor sense una demanda acreditada? O dit d'una altra manera, no creu que el que té més sentit és acabar els corredors de la xarxa bàsica, que aquest que vostè proposa no és de la xarxa bàsica europea, no té més sentit acabar que els que té previst la xarxa bàsica, que encara estan inacabats, que passen per la costa, que connecten els ports i els grans centres industrials, també els centres de consum, i que són territoris exportadors? No té sentit fer això?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Les jugadores, que són molt joves i que no tenen força per poder defensar els seus drets, han patit d'ansietat. Algunes de les seleccionades per a la primera convocatòria després del Mundial, que es va fer sense haver arreglat el problema amb elles, van arribar tremolant de por, literalment tremolant de por, a l'hotel de concentració d'Oliva abans de viatjar a Suècia per jugar-hi un partit. Estaven psicològicament molt afectades pel pressing que estaven suportant. I tot això, malgrat que el codi de la FIFA diu que tot jugador inscrit en un club s'obliga a respondre afirmativament a la convocatòria de selecció però -important el matís- per regla general. Potser cal recordar que se les va convocar havent-hi un procediment obert per vulneració de protocol contra la violència sexual? Potser cal recordar que havien advertit que la marxa de Vilda o la inhabilitació de Rubiales sense canvis profunds eren maquillatge? Però no, les van posar contra les cordes, i aquí el CSD no va estar a l'alçada. Després, és cert, va mediar per buscar solucions però les amenaces ja s'havien fet.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Piensa garantizar el Gobierno español el regreso de la sede de las empresas que forzaron a abandonar...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. L'1 d'octubre de 2017, més de dos milions de catalans van votar en el referèndum sobre la independència de Catalunya, tot i que els cossos policials van intentar impedir-ho de forma violenta. Dos dies després, amb la declaració de Felip de Borbó, el rei prenia part i donava llum verda a aquell 'a por ellos' judicial i econòmic. Des de llavors, i juntament amb la participació del Partit Popular, s'iniciava una operació d'Estat que el 6 d'octubre aprovava un reial decret per forçar el canvi de la seu de milers de les nostres empreses fora de Catalunya. Una actuació que volia castigar econòmicament el nostre país pretenent desgastar el prestigi del teixit econòmic català i impactar negativament en els seus principals indicadors. Perquè quan es tracta de Catalunya, el Regne d'Espanya sempre perjudica els catalans, siguin independentistes o no. Malgrat això, l'economia catalana ha demostrat una enorme capacitat de resiliència, batent rècords com el d'inversió estrangera o el nivell d'ocupació. Però és evident que cal revertir els efectes d'aquella operació d'Estat, i ara que Junts és clau en aquest hemicicle, allò impossible en els darrers quatre anys ara es fa realitat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«Les comissions d'investigació al Congrés serveixen per investigar assumptes d'interès públic, esclarir les ombres que hi ha a l'entorn dels atemptats del 17-A és d'interès públic. Als països democràtics sempre s'inicia una investigació parlamentària per saber què ha fallat i demanar responsabilitats polítiques, i en paral·lel es tira endavant la causa judicial a la qual s'aporten les conclusions parlamentàries per complementar. Com va fer França, on no es van tancar les causes judicials fins tenir les conclusions de les respectives comissions parlamentàries d'investigació pels atemptats de Charlie Hebdo o de Bataclan. A altres països no hi ha por a saber la veritat, ni por a reconèixer errors, ni corregir-los, o sigui, ni por a repassar aquestes errades que hi poden haver existit per corregir-les, perquè això salva vides. Per tant, s'hauria d'haver obert la comissió d'investigació immediatament després dels atemptats i no sis anys més tard i gràcies -i ja ho hem dit en moltes ocasions darrerament- al fet que Junts ha entrat a l'equació. Les víctimes tenen dret a saber la veritat, també com a dret reconegut per Nacions Unides en diverses resolucions. I buscar la veritat no és responsabilitat ni ha d'anar a càrrec de les víctimes, sinó de l'Estat espanyol.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«D'això es tracta, de defensar aquest dret, de saber què hi ha al darrere dels atemptats del 17 d'agost. Uns atemptats que van ser una sortida a la desesperada dels terroristes, un pla B improvisat després que el dia abans una explosió fes volar pels aires la seva base d'operacions a Alcanar, on la cèl·lula gihadista fabricava una gran quantitat d'explosius per cometre un atemptat molt més mortal, presumptament a la Sagrada Família, o al Camp Nou, o a la Torre Eiffel. Es va dir que l'explosió d'Alcanar va ser accidental, hi van morir dos terroristes i un tercer va resultar greument ferit. Però hi ha testimonis que van veure la furgoneta de l'imam Es-Satty, el cervell de l'operació, fugir d'Alcanar just després de l'explosió, un fet que mai, mai, s'ha investigat. Qui conduïa aquesta furgoneta? Potser qui va provocar l'explosió? Potser el mateix imam Es-Satty? Sis dies després de l'explosió, el jutge Andreu va dir que l'imam havia mort a Alcanar sense cap informe forense que ho avalés. De fet, a data d'avui no hi ha proves concloents per assegurar al cent per cent que Es-Satty és mort. Però senyories, si hi ha un fet extremadament sospitós és que l'imam Es-Satty era confident del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol. Membres del CNI l'havien visitat quan Es-Satty va estar empresonat per tràfic de drogues. Quan va ser excarcerat, va fer front a una ordre d'expulsió, la va recórrer i, sorprenentment, l'advocat de l'Estat va validar que seguís residint a Espanya. És més, li van donar permís de llarga durada.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyors diputats, senyores diputades. Es debat, com s'ha dit aquí, per segona vegada en poc temps, una proposta sobre l'ampliació del Port de València, concretament sobre la terminal nord del Port de València. Com ja hem vist, és un debat substancialment polític. Era previsible que fos així. Una de les grans demostracions d'ineficiència dels diferents governs espanyols -no l'única, hi ha una llarga tradició en això-, però que ha estat una constant de la governança de diferents governs, és definir i desenvolupar la política d'infraestructures en funció de criteris polítics. L'estat europeu, on els estudis cost-benefici han brillat per la seva absència durant molts anys i on la proposta estratègica normalment és: a veure qui té la infraestructura més grossa, però evidentment no la més eficient, o la més rendible, o la que genera més oportunitats als sectors econòmics als quals serveix. Només això justifica que l'Estat espanyol es vanti de tenir la segona xarxa d'alta velocitat de passatgers en dimensions al món, la segona després de la Xina i la darrera, l'última, en usuaris per quilòmetre. Això no és un monument a la modernitat o al lideratge estratègic, com potser alguns pensaven. És un gran monument a la ineficiència i a la mala gestió. Perquè, a més a més, això ha passat al mateix temps que s'ha abandonat la inversió tant en Rodalies com en la xarxa ferroviària de mercaderies generant, aquí sí, greus afectacions i greus inconveniències i endarreriments. Un endarreriment que costarà molts anys de recuperar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«La tramitació d'aquesta proposició és, d'entrada, un reconeixement a l'error d'haver judicialitzat el conflicte polític. I diguin el que diguin alguns, el cert és que el segon paràgraf de l'exposició de motius ja diu que l'amnistia serveix per superar conflictes polítics. Però l'únic antecedent que la llei cita per a aquest conflicte polític és la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 contra l'Estatut de Catalunya. Aquest sí que va ser un veritable cop d'estat i que per nosaltres, doncs, és un capítol més en el conflicte crònic entre Catalunya i Espanya. Un conflicte que es remunta tres segles enrere, quan Catalunya és derrotada militarment i s'aboleixen les seves institucions i constitucions sota l'absolutisme centralista i uniformista de Felip V. Unes actituds que, amb més o menys intensitat, s'han perpetuat fins a la monarquia constitucional de Felip VI, passant per dictadors, republicans, conservadors, progressistes, però sempre sense solució, perquè hi hagués qui hi hagués al capdavant d'Espanya, no ha reconegut mai l'arrel del conflicte. El resultat del 23 de juliol passat i l'entrada en escena de Junts ha obert una finestra d'oportunitat 300 anys després per poder centrar el conflicte des de l'origen i generar l'escenari necessari per iniciar una negociació política que contribueixi a la resolució d'aquest conflicte històric.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Si avui som aquí és perquè aquests elements, i altres inclosos a la conferència del president Puigdemont, són presents a l'acord que hem signat. Som conscients dels riscos, de les dificultats, i també de les profundes discrepàncies. Perquè vostès no han deixat de ser aquell partit que va abraçar amb entusiasme l'aplicació del 155 contra el nostre país. I nosaltres no hem deixat de ser aquella força que va promoure el referèndum i la declaració d'independència. Som allà on érem, però sabem que tenim una oportunitat d'avançar i que per saber on anem has de saber d'on venim. D'on venim i cap a on anem ha quedat perfectament clar a l'acord que signem. Ara es tracta de treballar en els dos àmbits que hem acordat, perquè la feina és ingent i el temps és limitat, i perquè tothom sap de la ferotge oposició que hi té l'estat profund, aquell que va quedar intacte després de la mort de Franco i que durant dècades ha fet i ha desfet -sobretot desfet- el que li ha convingut, des de terrorisme d'estat fins a la lawfare, aquesta paraula que tant espanta i incomoda alguns però que tothom sap que existeix i que es practica a l'Estat espanyol.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«El conflicte entre Catalunya i Espanya té arrels profundes que venen de molt lluny. La societat catalana, d'ençà de l'aplicació del Decret de Nova Planta amb la subsegüent abolició de les nostres institucions seculars, de les nostres constitucions, la pèrdua de la nostra sobirania i la prohibició de la nostra llengua, ha batallat per recuperar el que les armes i la monarquia ens van furtar fa més de tres cents anys. La distància i el desacord permanent entre les dues nacions han estat fruit de tensions polítiques davant les quals l'Estat espanyol, en moltes ocasions, ha respost a través de la repressió política, militar, policial, judicial i també mediàtica. La manifestació màxima d'aquesta repressió és la detenció, l'extradició, el consell de guerra, la condemna a mort i l'execució del president de la Generalitat, Lluís Companys. L'evidència de l'existència d'un conflicte polític calia reconèixer-ho. Aquest relat com a origen i perpetuació del conflicte per primer cop s'accepta per la part espanyola. I aquesta part del nostre acord és especialment rellevant perquè emmarca els avenços a donar en la resolució del reconeixement nacional de Catalunya. Tots vostès saben que els darrers intents d'acordar una via de restitució dels nostres drets històrics perduts i fer-ho a través de la negociació que espera la societat catalana han estat formulats a través de mecanismes que permet la Constitució, però cap d'ells ha prosperat. Ni la reforma de l'Estatut. Ni el 2012 l'aprovació al Ple del Parlament de Catalunya de la proposta del pacte fiscal que poques setmanes després el president Mas va portar al president del Govern espanyol d'aleshores, que va rebutjar discutir-lo i encara menys negociar-lo. Ni el 2014, quan una àmplia majoria del Parlament aprova presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats una proposició de llei per delegar les competències per celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Són Turull, Rovira i Herrera els diputats encarregats de venir a defensar aquí el que va ser rebutjat pel Congrés. Ni tampoc l'aprovació de la Llei de consultes populars no referendàries, amb base a la qual es va convocar la consulta del 9N, amb una participació de més de dos milions de persones i amb el conseller Francesc Homs, el president Mas, la consellera Ortega i la consellera Rigau condemnats per desobediència i inhabilitats. Ni tampoc la petició d'un referèndum acordat després de l'aprovació de la qüestió de confiança a què es va sotmetre el president Puigdemont. Res no ha funcionat mai.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Veig que amb dades i amb números va vostè una mica perdut. Voldria donar-n'hi algunes. Acabem de conèixer la xifra del deute històric acumulat d'Espanya amb Catalunya: 456 000 milions d'euros. La dada surt d'una comissió d'experts impulsada al Parlament de Catalunya a petició de Junts el 2021. És un deute que s'ha anat acumulant al llarg de trenta anys de governs socialistes i del Partit Popular. Perquè als catalans, independentistes o no, ens han deixat de pagar 51 000 milions en infraestructures, 375 000 milions en partides socials, i 30 000 milions en pensions. I això, señor Feijóo, va en contra de Catalunya. De fet, en el temps que vostè ens ha contestat 1 250 000 euros pagats amb els impostos de tots els catalans, independentistes i no independentistes, han volat a Madrid i ja no tornaran. No és dumping, señor Feijóo, és espoli fiscal. Més de 20 000 milions d'euros l'any. Nosaltres estem molt lluny del seu projecte de país. Catalunya, señor Feijóo, malgrat tots vostès, és líder en exportacions a l'estranger, bat rècords d'inversió estrangera. És de les regions d'Europa amb més projectes vinculats al sector de l'automoció, malgrat no s'ha acabat el Corredor Mediterrani després de 26 anys. Catalunya és el major hub químic del sud d'Europa. És també líder en assaigs químics. El nostre model, en definitiva, señor Feijóo, no és ni s'assembla al seu. De fet, l'Espanya que defensa vostè queda molt ben reflectida en algun dels titulars que van sortir a la premsa internacional l'1 d'octubre del 2017. Li recordaré algun d'ells. A França llegíem: 'Catalunya, el cop de força'. A Alemanya: 'La policia ataca brutament Catalunya'. A Itàlia: 'La policia contra els votants'. A Estats Units: 'Els catalans voten sí, Espanya diu no'. I a Escòcia: 'El dia de la vergonya d'Espanya'.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Com saben, Junts va forçar una modificació de la proposició inicial justament perquè des del primer moment es tractés el català en igualtat de condicions. Votarem a favor de l'esmena del PNB per garantir el valor jurídic de les versions que es publiquin en llengües cooficials. I votarem a favor de la reforma perquè després de gairebé quaranta-cinc anys de negació a expressar-nos lliurement en català, ja tocava posar negre sobre blanc aquest dret preexistent, que les llengües pròpies dels ciutadans que representem han de ser presents en igualtat a la casa de la paraula, de les paraules. Perquè quan des de Junts defensem el català ho fem pensant en els més de deu milions de parlants que té la llengua, estimant tots i cadascun dels seus accents i de les seves variants, des de Salses a Guardamar, des de Catalunya fins a l'Alguer, passant per València, Balears i Pitiüses, la Franja, Andorra o la Catalunya Nord. Aprofitem per mostrar tot el nostre suport als alcaldes catalans d'Elna, PortVendres, Tarerac i Sant Andreu de la Sureda per la seva defensa del dret a fer els plens en català. Mentre veiem com aquí hi ha qui perd l'euskera en vint-i-quatre hores, reivindiquem la normalitat. Com la que hi ha a Nacions Unides, on demà es parlarà a l'assemblea en català, on fa trenta anys que es parla en català des d'aquell primer discurs del cap d'Estat d'Andorra, Òscar Ribas i Reig, el 1993. Deia Ribas: 'Tenim ben clar que per fer coses i comunicar-les cal ser cosmopolites i poliglots, però també per ser cal aprofundir en les pròpies arrels, i les nostres són les de la cultura catalana.'»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«El 1923, l'autoritat legal espanyola, el dictador Primo de Rivera, va fer un reial decret, un decret per prohibir el català, entre d'altres bestieses. Cent anys després som aquí, parlant català al Congrés i situant el debat al més alt nivell de les institucions europees. I això ha estat possible perquè la nació catalana ha resistit, perquè generacions i generacions de ciutadans de Catalunya han persistit i han mantingut viva la nostra nació i la nostra llengua, han mantingut la posició. I recollim el testimoni de tots ells. I seguim, nosaltres sí, mantenint la posició també per tots ells. A Catalunya li toca ser Catalunya. I si avui som aquí protagonitzant un minúscul contrapunt a la persecució de la nostra llengua és perquè hi ha una nova generació de catalans que us ha perdut la confiança, que ha dit prou, que les paraules ja no ens serveixen de res. El que volem són fets. I sabeu per què volem fets i per què hem perdut la confiança? Vostès no aniran a la presó per ser socialistes, cap de Vox anirà a la presó per ser de l'extrema dreta. De fet, segurament es trobarà algun jutge que encara està més a la dreta que ell. Tanmateix, a nosaltres ens condemnen a presó i som a l'exili per ser independentistes. No matem, no posem bombes, ni tan sols tolerem la violència, però estem catalogats de terroristes. I avui la desconfiança de Junts cap als partits espanyols, una desconfiança que vostès s'han merescut, ens ha portat a desbloquejar en poques setmanes allò que semblava impossible. I aquest és el camí.»