Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
662 declaraciones · página 13 de 23
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación cultural en Cataluña?
«Senyor ministre, tot això està molt bé, però parlem ara de Cultura en majúscules. Aquella cultura que neix de decisions valentes en moments crítics. Aquella cultura en què els seus protagonistes passen a la història del país jutjats per les seves decisions. Vostè es troba ara davant d'un d'aquests moments. Fa gairebé cent anys, Catalunya va rescatar les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena i, quan ningú hi volia posar un sol cèntim, Catalunya va posar-hi els recursos necessaris per protegir-les al MNAC. Ara, però, els tentacles de l'espanyolisme ranci posen una altra vegada en perill aquestes pintures. Però com poden estar en perill si els arguments tècnics són irrefutables? Per què s'han de posar en perill si tothom acredita que arrencar ara les pintures és condemnar-les a un dany irreparable? I per què els mateixos que ho demanen no han reclamat les obres de Sixena dipositades en altres ciutats? Per què no han reclamat la Nativitat, que és al Museu del Prado, a Madrid? O per què no reclamen la presentació de la Verge Maria al temple, que és a Toledo? La resposta és clara: perquè totes aquelles altres obres no són a Catalunya i el que importa, senyor ministre, és humiliar Catalunya. I ara, després d'anys de despropòsits, arriba la decisió a la seva taula. Vostè, com a ministre de Cultura i com a membre del Patronat del MNAC, té la màxima responsabilitat de protegir i preservar els béns d'interès cultural, que són aquells que tenen la màxima protecció de l'Estat. Per tant, senyor ministre, què farà davant de l'espanyolisme populista que amenaça aquest patrimoni? Actuarà com els polítics mediocres que volen arrencar les pintures? Farà com el president Illa, que s'amaga una altra vegada, mentre el PSC votava ahir al Senat al costat del PP, que aquestes pintures siguin arrencades sense dilació? Veurem un ministre progressista deixar perdre un patrimoni cultural? Vostè sap que només amb un informe seu de Patrimonio Nacional el problema queda resolt. Així doncs, com voldrà passar a la història, al costat dels bàrbars culturals o al costat de la Cultura en majúscules? Pel que decideixi serà jutjat, jutjat per la història i pels catalans.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Senyor president, senyories, és el meu primer mandat com a diputat a Corts i quina decepció tot sovint en veure el que passa, el que escoltes, el que vius en aquest hemicicle. Són mals temps per a la política. Són temps de confrontació. Els dos grans partits espanyols, entretinguts en una dinàmica de destrucció mútua, ja s'ho faran. Al mateix temps, gràcies en bona mesura a les comissions d'investigació que ha posat en marxa aquest mandat com una condició de Junts, la de l'operació Catalunya i la dels atemptats a les Rambles i Cambrils, afloren indicis i proves suficients per concloure que durant anys l'estratègia del govern espanyol de torn per resoldre els problemes polítics va ser la utilització dels cossos de seguretat, de la justícia i de la fiscalia, s'entén la part patriòtica, i la influència en mitjans de comunicació, amics, per tot fabricant mentides i proves falses, carregar-se els actors polítics que no eren de l'agrat. Carregar-se'ls, si calia, política i personalment, ficant gent a la presó, inventant delictes, arruïnant famílies, manipulant eleccions, enfonsant empreses. Mentre això passava, el gran partit espanyol a l'oposició callava, abraçava el 155, es manifestava amb la dreta i la ultradreta, mirava a una altra banda o aprofitava alguna de les mentides fabricades per desacreditar el president Puigdemont, el seu entorn, la gent de Junts per Catalunya o tot el moviment independentista en general. Recordem que tenim memòria que l'any 2018 el senyor Pérez Rubalcaba deia: 'El Estado pagará un coste para quitar de en medio el Puigdemont' i deia: 'Ahora lo que estamos discutiendo es cuánto coste pagamos para que Puigdemont no sea investido presidente de la Generalitat'. No hem perdut la memòria. Aquest és l'autèntic femer de la política espanyola. Aquest és l'autèntic femer, no el de llançar-se acusacions de corrupció entre els dos grans partits continuadament, allò del fango que diuen vostès. Això és l'autèntic femer. No és res comparat amb això. Manipular les estructures d'estat que haurien de ser salvaguarda dels drets democràtics i carregar-se la separació de poders per destruir contrincants polítics. I com deia el PSOE, d'això n'ha participat, se n'ha volgut aprofitar i fins i tot ara infiltrar policies en organitzacions civils, manipulant sentimentalment alguns dels membres d'aquestes organitzacions i encara no s'han depurat responsabilitats o no investigant el pitjor atemptats del 17-A a les Rambles i a Cambrils amb implicacions directes del CNI. Ara, aquest mateix partit segurament pateix el mateix modus operandi de la 'toga nostra' i de l'exèrcit patriòtic de l'Estat per a destruir-lo també a ell i fer-lo caure. Els vam advertir i van mirar a una altra banda.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Per evidències, només cal escoltar-los a vostès en el dia a dia o fer una mirada a allò que va passar la darrera vegada que vostès van governar. M punto Rajoy va personificar la cara més rància del Partit Popular adoptant mesures letals per al futur polític, econòmic i social de Catalunya, i es va trobar immers en una cursa embogida per igualar o superar el sempre fosc José María Aznar; un president i un Partit Popular d'una precarietat i insolvència enorme que amb només sis anys va aconseguir treure a Espanya del grup de democràcies capdavanteres d'Europa i enfonsar-la en la crisi econòmica i institucional més gran des de la transició. Per tant, senyors del Partit Popular, vostès no tenen cap autoritat per venir aquí a donar lliçons en tributs, en economia, cap ni una. Ara bé, això no treu, com deia al començament, que el govern del PSOE i SUMAR sigui una veritable trituradora de la classe mitjana mentre, sigui dit de passada, és sostingut a ulls clucs pels grups que van signar l'acord per investir el president Sánchez i que, a diferència de Junts, també van quedar obligats a garantir-li l'estabilitat durant tota la legislatura, perquè a la pràctica un bloc i l'altre, uns i altres són exactament el mateix.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«El maig del 2021 el nostre diputat, en Josep Pagès, els deia des d'aquí mateix que anaven tard i que eren poc ambiciosos perquè, en comptes de copiar el que ja havien fet els altres, en comptes de fer com vàrem fer a Catalunya el 2014 i aprovar una llei de transparència per a tota l'administració, vostès només proposaven una modificació del Reglament de la Cambra baixa. És evident que quatre anys després han avançat i tenen en tràmit un projecte de llei que inclou el conjunt de l'Administració General de l'Estat. Hauria estat bé no oblidar-se de la seva tan volguda i opaca corona, massa sovint vinculada a foscos grups d'interès. Mirin, no se'ls pot negar, senyories del grup socialista, que vostès, amb el president Sánchez al capdavant, de boquilla i sobre el paper, gesticulen per fer de la transparència i dels valors democràtics un pilar de la seva agenda i acció política. Però lamento dir-los que la situació conjuntural que els envolta, i sobretot com l'afronten, fa que sovint transmetin tot el contrari.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Però el primer pas és recuperar les seves platges. Fa deu anys es va anunciar un pla estatal per resoldre la recessió de les platges del litoral del Maresme construint espigons des de Montgat fins a Malgrat, 50 milions d'euros per fer-ne 30 i per aportar 5,5 milions de metres cúbics de sorra. Malauradament, el consens inicial es va trencar per part d'uns pocs ajuntaments i ara resulta que poblacions en emergència com Cabrera segueixen esperant espigó i sorra. Segons Costes, Cabrera és actuació prioritària. Prioritària? De debò? Han trigat cinc anys a redactar el projecte del nou espigó i a passar el procés d'informació pública. Ens preguntem: Quan licitarà i començarà les obres el Miteco? També hem vist com la piconadora tirava a terra a altres dos clubs nàutics històrics a Pineda o a Canet. Insistim, estem farts que des de Madrid es decideixi com ha de ser el nostre litoral i es deixi sense esport de mar als nostres nens i les nostres nenes. I mentrestant, al Govern de la Generalitat de Salvador Illa tot això li porta, com diuen els mariners, al pairo. No es sorprenguin si, veient com tracten Catalunya, ens vingui al cap una altra expressió ben marinera, que és allò de bon vent i barca nova. I no vull acabar sense dir que, de ben segur, des de Dénia, on l'Estat ja ha expropiat a la brava els habitatges de 14 famílies de les Deveses, també coneixen aquesta expressió.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«En altres casos, a més de l'esport, hi ha criteris culturals per preservar els clubs com el Club de Mar de Sitges, un edifici de l'arquitecte Coderch de mitjans del segle passat i que forma part de la memòria dels sitgetans. Mentre el Museu Reina Sofia té per missió protegir i difondre l'arxiu Coderch, el Miteco proposa la seva demolició. Junts ha aconseguit el compromís de la ministra que no hi haurà enderroc en els propers mesos, respectant l'activitat estival i donant temps per demanar que aquest bé d'interès local sigui un bé CIN, és a dir, un bé cultural d'interès estatal per salvar-lo de la piconadora. Un altre cas és el que es viu a Cabrera. El 2019 el govern espanyol els va tancar el club nàutic i dos anys després el van tirar a terra. Els van ofegar amb la llei, no van tenir cap, cap mirament davant d'un club referent de la nàutica catalana. Quan hi ha un club, hi ha arrelament social, els nens i les nenes fan esport tot l'any, no només els mesos d'estiu. Això no és tan difícil d'entendre. Des de Junts, farem el que sigui possible perquè Cabrera recuperi espais on els nens i les nenes puguin fer esports de mar.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Gràcies, president. Bé, davant d'aquesta proposició de llei direm que estem a favor de buscar solucions a les situacions de limbe legal que ha generat la Llei de Costes, que estem a favor de protegir l'activitat social i esportiva, a favor de protegir el patrimoni cultural i les nostres tradicions, de recuperar les platges, d'evitar la seva recessió. I a favor que tot l'anterior, tot l'anterior, es faci escoltant els pobles i ciutats del litoral català i les administracions catalanes, no per imposició de l'Estat. Ja estem farts que ens diguin des de Madrid com han de ser les nostres platges o quines activitats esportives hi poden fer o no els nostres nens i les nostres nenes. Perquè tot i que tothom ha de gaudir de les platges, això no es discuteix, governi qui governi els plans d'actuació per protegir el litoral acaben convertits en castells de sorra. Legislen aquí i els problemes els patim allà, com saben molt bé els propietaris de 800 habitatges de Platja d'Aro, Castell d'Aro i S'Agaró. Junts ha presentat esmenes per donar sortida a les seves reivindicacions, perquè fa més de quatre anys que no poden fer cap inscripció registral ni en casos de negoci inter vius ni en situacions mortis causa. És a dir, estan bloquejades també les transmissions via herència. La registradora els va tancar el registre, certament per imperatiu legal, per la inseguretat jurídica generada en la llei 2/2013, que, per cert, va promoure Rajoy. Va ser la darrera modificació de la Llei de Costes del 1988, on el PP va entrar a la disposició addicional onzena que ara vol ampliar per permetre que els béns d'interès cultural, local o autonòmic puguin excepcionar-se de l'aplicació de la llei. En això, hi estem d'acord. Com Junts, també proposen modificar el Reglament de Costes per protegir l'activitat esportiva. Nosaltres hem presentat esmena a la Llei de Ports, però el govern espanyol ha deixat el projecte al calaix. Per evitar que la nostra esmena surti endavant?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los hechos, las causas, las responsabilidades...
«Un dia dels quals duren anys és sempre, sempre un dia de ràdio. Davant l'apagada informativa dels governs central o del de Catalunya, sort en vàrem tenir de la ràdio, sort i piles. De sobte, vàrem tornar a ser conscients de la nostra absoluta vulnerabilitat, de la nostra absoluta dependència de la tecnologia i de l'electricitat. Nosaltres, que vivim ignorants de com funciona això del sistema elèctric. Però hi ha qui sí que ha de tenir informació de primera mà. Per això, el primer que ens preguntem és com és possible que la ministra competent en la matèria, Sara Aagesen, digués aquí en la seva compareixença que ningú no els havia advertit que hi podia haver una gran apagada. Aquest, aquest és el gran problema perquè, com vàrem explicar, en el darrer informe presentat a la junta d'accionistes de Redeia, al mapa de riscos s'advertia que això podia passar en aquests dos punts que passo a llegir. El primer: 'Podria haver-hi desconnexions de generació per elevada penetració de renovables, sense capacitats tècniques necessàries per al comportament adequat davant de pertorbacions'. I el segon punt: 'La pèrdua de generació ferma amb la sortida de les nuclears podria generar un problema perquè no hi ha bateries i bombeig suficient'. Sigui com sigui, tot això, tot això s'ha d'analitzar, perquè aquí comencen molts interrogants. Com pot ser que una informació tan rellevant no arribés al Ministeri de Transició Ecològica? Com pot ser que no es tingués previst com actuar en cas d'apagada, si l'any 2024 s'havia hagut de posar en marxa quatre vegades el sistema de resposta activa de la demanda per desconnectar la gran indústria per no quedar-nos totes i tots a les fosques? Com pot ser que, si la garantia de subministrament elèctric forma part de l'estratègia de seguretat nacional de qualsevol país, no hi hagués protocols clars i eficients de resposta ni a l'Estat espanyol ni a Catalunya? Com pot ser que davant de l'angoixa de la ciutadania, els màxims responsables polítics triguessin hores a donar la cara? Com ens hem d'empassar que amb tota la tecnologia actual se'ns digui que no hi haurà informe sobre què va passar fins d'aquí a sis mesos? Així volen evitar que apareguin teories com que s'estava experimentant per veure fins a quin punt aguantava el sistema carregat de renovables?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los hechos, las causas, las responsabilidades...
«Gràcies, presidenta. Bé, senyories, el primer que hem de dir, el 28 d'abril se'ns farà llarg. Serà un d'aquells dies que, com s'acostuma a dir, duren anys. Un d'aquells dies en els quals tothom recorda on era i què estava fent quan va passar l'inesperat, allò que marca un abans i un després, com va passar amb l'11 de setembre, amb l'11-S a les Torres Bessones, o l'anunci de confinament per la Covid. En aquest cas, el 28 d'abril va marxar la llum, però no la de l'escala, no la de l'edifici, no la del barri, no la de la ciutat, sinó la llum de tota la península Ibèrica. Vàrem quedar-nos a les fosques, també informativament, perquè d'entrada ningú, ni tan sols els periodistes, sabien què estava passant. Potser un ciberatac enmig d'aquesta guerra híbrida que tenim a les portes d'Europa? Començaven a córrer rumors, que els recordo, que mig continent estava com nosaltres en blackout, mentre els de sempre s'abonaven amb les fake news del dia. Va ser un col·lapse total, angoixant, sense poder contactar amb la família, alguns atrapats a l'ascensor, sense poder contactar amb els veïns, o atrapats entre el tràfic o atrapats en un llit o en una cadira de rodes, sense saber si la bateria del seu respirador aguantaria prou. Els més afortunats, amb possibilitat de desplaçar-se als centres mèdics, als hospitals o de buscar-se la vida literalment a través d'algú que els pogués aconseguir un generador i combustible per fer-lo funcionar. Això si és que el de la gasolinera te'l podia vendre sense cash a sobre i amb el sistema de cobrament desconnectat. I així anava passant el temps. Anaven passant les hores.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la respuesta de su Ministerio ante los problemas de Cataluña?
«A Platja d'Aro els propietaris de 800 habitatges porten quatre anys en el llim legal, sense poder fer noves inscripcions al registre per la situació creada per la Llei de Costes. Al Segrià i Osona està en risc la supervivència de 100 granges de porcí perquè el seu Govern no ha volgut prorrogar les ajudes a les plantes de cogeneració de tractament de purins. Des del gener, estan aturades dues plantes i seguim sense solució per als ramaders. De nou, deixadesa amb la complicitat d'Illa. A mitjans de juny, algunes instal·lacions de renovables quedaran sense possibilitat de connectar-se a la xarxa per inflexibilitat de les seves normes. Poden perdre inversions multimilionàries. Junts va aprovar una solució, però vostès van retirar el projecte de llei i ara estan desesperats. Senyora ministra, estem farts de rebre deixadesa per resposta. Volem solucions. Quina serà la resposta a partir d'ara? Gracias, señora vicepresidenta. ¿Cuál es la respuesta de su ministerio ante los problemas de Cataluña? Porque hasta ahora ha sido dejadez con la complicidad del señor Illa. Y pongo algunos ejemplos. Su ministerio ordenó que el 2 de junio se derribe el Club de Mar de Sitges, un edificio histórico del arquitecto Coderch que es patrimonio protegido de la Generalitat. Utilizan la Ley de Costas como apisonadora para demoler su obra, cuando el ayuntamiento en pleno pide detener la demolición. In extremis, el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña la ha suspendido tres días. Ayer, el secretario de Estado de Medio Ambiente se comprometió con Junts a que no habrá derribo en los próximos meses. ¿Nos lo confirma? Necesitamos tiempo para hacer lo que no ha hecho el Gobierno Illa, catalogar el Club de Mar como bien cultural de interés nacional para salvarlo. ¿Tendremos ese tiempo para defender nuestro patrimonio?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Senyor ministre, vostè i el seu Govern estan fent les coses malament. Li hem dit des de fa molt temps des de Junts per Catalunya, li ha dit al PP amb diverses propostes de reprovació que han portat contínuament en aquest hemicicle, avui li estan dient socis seus del Govern. Si fins i tot el mateix president Sánchez fa pocs dies li va haver d'esmenar la plana públicament, pel tema dels contractes. Parlem d'aquest tema, de les exportacions d'armes espanyoles. Recordem, s'han incrementat un 29 % els darrers cinc anys i, especialment, el que volia recordar és que els principals importadors d'armes espanyoles, en aquests mateixos darrers cinc anys de tant d'augment, han estat països, en primer lloc, com l'Aràbia Saudí o com Turquia, també Kuwait, el Marroc, etc., règims autoritaris on es conculquen de forma flagrant els drets humans. Alguns només s'escandalitzen de l'exportació d'armes si es fa depèn de quin Estat, però no, quan s'exporta a països com Iran, on les dones pateixen la violència més extraordinària cada dia de les seves vides, a Síria o al Sudan, que estan donant suport armamentístic a les organitzacions terroristes com Hamas o Hezbollah.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Un altre exemple, la derogació promesa de la Llei Mordassa, derogació que ha acabat quedant en modificació. Modificació que ha acabat essent una modificació diluïda, ridículament light de la llei. Ni la reformula, òbviament, no la deroga, no replanteja seriosament els fonaments antidemocràtics de la llei que va fer el PP i que es va aprovar, això sí, amb la connivència del PSOE, en un context en què l'Estat espanyol va articular tota una bateria legislativa que ha servit durant anys i encara serveix, els ressorts institucionals, policials i judicials de l'Estat per criminalitzar amb total impunitat els moviments d'activisme social i, com sempre, especialment els de l'independentisme català. Per no parlar també de la seva pota policial, batejada com a la Llei Morrió, perquè va néixer amb l'única voluntat de posar a la seva disposició, a disposició del ministre de l'Interior, tots els instruments necessaris per a criminalitzar la llibertat d'expressió, els drets de reunió, els drets de manifestació. Què en queda d'aquella derogació promesa de la Llei Mordassa? Tercera cosa que li he demanat. Què en queda? Res, de nou.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I com a jutge que vostè és, bé que se n'ha d'adonar que estem davant d'una vulneració flagrant dels drets fonamentals. Que no estem parlant de VOX, a més, que estem parlant d'un jutge i d'un govern PSOE-Sumar. No ho veu que aquesta pràctica, un cop coneguda, hauria de ser castigada severament? No ho veu que el seu Govern hauria de reparar tots i totes les afectades i les seves famílies, perquè aquestes pràctiques han suposat un immens dany moral i un immens menyspreu a la seva intimitat i dignitat? I què ha fet vostè? Res. Quina enorme diferència de la reacció que va tenir l'Estat britànic en el cas Spycops scandal. Quina gran diferència. Quina diferència tan abismal que hi ha entre els laboristes britànics i els socialistes espanyols. Un altre exemple. Quants anys fa que des de Junts per Catalunya l'advertim de la forma de fer de la UDEF? Aquí ni m'hi referiré als milions que van trobar darrere la paret del seu responsable, de casa del seu responsable principal, no. De la UDEF i de l'UCO. Amb informes directament falsos, novel·les de ciència-ficció contra els independentistes, autoerigint-se en els preservadors de la unitat patriòtica espanyola, encara que haguessin de corrompre, d'estirar, d'esquinçar les costures de l'estat de dret i de la democràcia. Què van fer vostès tot aquest temps respecte d'aquesta policia patriòtica? Què han fet durant tots aquests anys? De nou, res. A casa nostra, senyor ministre, tenim una dita: ja pots xiular si l'ase no vol veure. I vostè no volia veure, senyor ministre. I ara què? Ara l'UCO ha ampliat el seu objectiu. Vostès ho estan sentint bé. Ara sí? Ara per fi faran cas del que fa tant de temps que els independentistes catalans, que Junts per Catalunya els estem exigint? Ara sí que faran neteja a la cúpula de l'UCO? Així hauria de ser. Però van molt tard. Comencin a desballestar d'una vegada la cúpula de l'UCO.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora las consecuencias de las políticas que ha llevado a cabo su Ejecutivo en Cataluña?
«Els darrers anys, els diferents governs espanyols, especialment en període electoral, han anunciat pluges de milions i pluges de pisos, però, quina és la realitat? Doncs la realitat és que uns i altres porten anys venent-nos fum, parlant de pisos, anunciant pisos, però no hi ha pisos. La realitat és que a la Catalunya del senyor Illa és impossible trobar un habitatge digne que es pugui pagar, i una habitació, senyors i senyores, no és un habitatge digne. Les dades ens diuen que ni pluja de milions ni pluja de pisos. Mentre Alemanya ha invertit més de 200 euros per habitant en habitatge públic els darrers 10 anys, Dinamarca i Irlanda n'han invertit més de 300, Espanya només n'ha invertit 34. Ha fet, de fet, més habitatge públic el nostre alcalde a Martorell que Colau i Collboni a Barcelona. Vostès han aprovat lleis que s'han anunciat com la solució definitiva, però el model que han venut avui certifiquem que és un absolut fracàs. L'oferta de lloguer ha caigut en picat. La gent jove no es pot emancipar. Els preus cada dia són més alts; els sous no ho són.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno en materia de gobernanza de...
«Perquè si alguna cosa han demostrat vostès, uns i altres, és que són experts a convertir les empreses públiques en instruments al servei dels seus partits. Recorden el senyor Juan Vilallonga, el company de pupitre del senyor Aznar que va ser gratificat amb la presidència de Telefònica? Recorden el senyor César Alierta, a qui el senyor Aznar el va nombrar president de l'empresa pública Tabacalera per després fer ús d'informació privilegiada per interès personal? I recorden el posterior nomenament del senyor mateix Alierta com a president de Telefónica? I ja que parlem de Telefónica, d'Aznar, de corrupció i d'amiguisme, recorden la contractació del senyor Eduardo Zaplana per Telefónica fins que va haver de plegar en ser detingut per corrupció? Per tot això i molt més, costa escoltar-los, senyors del PP, donant segons quines lliçons. Perquè avui venen aquí a assenyalar amb el dit el PSOE quan en realitat estan competint amb ells per saber qui fa la gestió més nefasta al capdavant de les institucions públiques. Així doncs, cal reformular la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales des del plantejament que fan vostès, senyors del PP? No, no cal. Cal, però, reformular-la per millorar-ne tècnicament el funcionament i ajustar-la més a allò que hauria de ser un ens d'aquest tipus? Sí, cal fer-ho, perquè ha estat mai la SEPI un organisme políticament independent com vostès demanen que es recuperi ara? No, no ho ha estat mai, ni ara amb el PSOE ni abans amb vostès. 1995, Víctor Pérez Pita, nomenat per Felipe González. 1996, Pedro Ferreras Díaz, nomenat per José María Aznar. 2001, Ignacio Ruiz-Jarabo Colomer, nomenat per José María Aznar. 2004, Enrique Martínez Robles, nomenat per José Luis Rodríguez Zapatero. 2012, Ramón Aguirre Rodríguez, nomenat per Mariano Rajoy. 2016, Pilar Platero Sanz, nomenada per Mariano Rajoy. 2018, Vicente Fernández Guerrero, nomenat per Pedro Sánchez. 2019, Bartolomé Lora Tamayo, nomenat per Pedro Sánchez. 2021, Belén Gualda González, nomenada per Pedro Sánchez. 30 anys després, nou presidències, totes elles nomenades per designació política. Totes i cadascuna d'elles. Amb quina autoritat, doncs, venen avui els uns i els altres a dir res? A qui pretenen enganyar? Perquè és evident que s'hauria de canviar el funcionament de la SEPI, està clar, però vostès no tenen cap mena d'autoritat ni per exigir-ho, ni per proposar-ho, ni els uns ni els altres.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno en materia de gobernanza de...
«Moltes gràcies, presidenta. És inevitable llegint la moció que avui ens presenta el Partit Popular no pensar que vostès, senyors del PP, viuen en una realitat paral·lela. Venen aquí amb to de fiscal, reclamant transparència, bona governança i professionalització de les empreses públiques. I ho fan com si vostès no haguessin governat mai, com si no tinguessin cap responsabilitat en el qual ha passat en els darrers anys, com si no acumulés un llarg i documentat historial d'opacitat d'endollisme polític, d'amiguisme i de col·locació d'amics a dit. Vostès, que han estat autèntics especialistes a parasitar les administracions públiques per treure'n rèdit partidista, venen avui aquí a fer veure que encarnen la necessària regeneració institucional. Tot plegat seria còmic, si no fos així de trist. Vostès pretenen instal·lar al pensament que aquesta és una batalla ètica entre dues maneres de fer política, i la realitat és molt més crua. Vostès, uns i altres, estan permanentment en una cursa desenfrenada per intentar fer oblidar el que han fet, tant el PP com el PSOE, tot competint per veure qui acumula menys escàndols de mala gestió, de corrupció, de portes giratòries i de captació d'organismes públics per a interessos privats.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«També és cert que, quan el Partit Popular vol posar el dit a l'ull del mal funcionament o de la mala atenció dels usuaris d'aquell dia, també caldria tenir en consideració una altra cosa. Diu que es van quedar desatesos, incomunicats, no acompanyats. Cert. També és cert, i ho sabem tots, que van caure totes les comunicacions a tot arreu. Jo estava en un acte i no podia trucar, no podia rebre missatges, whatsapps, correus. Estava realment totalment aïllat i estava al centre de Madrid. Vull dir que, precisament en aquest cas, si en algun moment Renfe o Adif podria dir 'No, no, escolti, és que això no ha sigut responsabilitat meva, que això és problema que jo m'he quedat sense llum'. Doncs seria aquest, és que aquest seria el cas on potser no es podrien demanar responsabilitats d'aquesta manera, perquè el problema era la falta de subministre elèctric. O dit d'una altra manera, a nosaltres ens disgusta profundament que s'utilitzi aquesta iniciativa en certa mesura, i després en tornaré a parlar, com un instrument de desgast polític, quan resulta que a Catalunya tenim problemes amb els trens i amb el servei dels trens i de Rodalies i d'alta velocitat i dels Avant contínuament, des de fot anys amb reivindicacions, amb plataformes. Hosti, el PP no té aquesta mobilització, aquesta rapidesa, aquest nivell d'exigència. Per tant, sincerament li dic, no ens sentim igualment tractats els usuaris de Catalunya. Ja li dic, eh. Per no entrar en un terreny en què jo ho faig molt sovint, per cert, que és que, quan vostès governaven, de tot el que vostès estan demanant no van fer res, res o molt poc, molt poc.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«El president Pedro Sánchez va dir que les operadores de les centrals nuclears no s'han manifestat. Però, i vostès a què esperen? O a què espera el president de la Generalitat, Salvador Illa? No forma part de la responsabilitat de Govern portar la iniciativa a l'hora de buscar solucions? O és que no els preocupa? Perquè el teixit productiu català sí que n'està preocupat, especialment la gran indústria. Perquè vostès els estan pressionant per descarbonitzar, per electrificar els seus processos industrials, però alhora se'ls està negant l'accés a més electricitat, posant en risc la seva competitivitat. Si parlem d'emmagatzematge, ens han explicat que l'emmagatzematge amb bateries i amb bombeig pot ser clau per fer la transició de la nuclear per garantir el subministrament, i hi estem al 100 % d'acord. Parlen vostès de treure 4,5 gigawatts amb projectes de bateries, però saben què passa? Que el PNIEC hi té previstos 11 gigawatts. És a dir, no tenen previst complir els seus propis objectius? Tampoc respecte del bombeig de la hidràulica reversible. És una molt bona alternativa a la nuclear, però a Catalunya haurem d'esperar anys a tenir funcionant alguna de les ampliacions previstes per part de les hidroelèctriques. Darrerament, ens anuncien que són a punt de posar en marxa el mecanisme de capacitat per ampliar la capacitat de gestió, no tan sols de la demanda d'electricitat, sinó també de l'oferta. Un mercat que segur que farà pujar el preu de l'electricitat, però està clar que aprofitarà millor la generació renovable. Però de res no servirà si, en paral·lel, no s'implementen mesures per millorar l'estabilitat de la xarxa. Per exemple, programaris per generar inèrcia sintètica en les plantes de renovables, un software que serveix per fer creure al sistema elèctric que l'electricitat que ve de la solar porta la mateixa força que la que ve de la nuclear, perquè ho entengui la ciutadania. Però aquest software és car. Els preguntem: impulsaran ajudes per modernitzar les plantes de renovables i fer la xarxa més estable?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Aquest any han de doblar la capacitat de resposta activa fins als 1148 megawatts de potència, perquè saben perfectament que fem front a un escenari de més dependència elèctrica. I amb la demanda d'electricitat que s'ha multiplicat en dos anys per 4,4, el panorama es complica. La demanda s'ha disparat per la descarbonització de la indústria, per l'entrada de nous consumidors, com els centres de processament de dades; per la mobilitat sostenible. Per tant, li tornem a preguntar què farà el Govern espanyol per evitar una nova gran apagada? I, sobretot, veient els incompliments de terminis del PNIEC del seu Pla Nacional d'Energia i Clim, doncs li hem de preguntar també si podran mantenir el seu calendari de tancament de les nuclears. Ho diem perquè la resposta del ministeri, dient que quan arribi el moment del tancament, si cal, es mantindrà la nuclear per restriccions tècniques és per se, i segons la nostra opinió, irresponsable, perquè quan es tracta de garantir el subministrament no es poden prendre decisions en el temps de descompte. I no acceptarem de cap de les maneres que es posi en risc Catalunya. A Catalunya hi tenim el triple de dependència del nuclear. 60 % d'electricitat nuclear en el mix de generació català, davant del 20 % que hi ha a la resta de l'Estat. Per tant, un de cada dos catalans consumeix electricitat d'origen nuclear. I avui s'ha tornat a parlar de preu. Però saben quin és el preu del megawatt hora més car? El megawatt hora més car, el que desconnecta la indústria o el que deixa sense electricitat el comerç o el que deixa sense electricitat els malalts que tenen electrodependència.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Gràcies, senyor president. Avui se'ns presenta una iniciativa del grup SUMAR, que no és la primera vegada que apareix en els debats del Congrés i, si no tinc mal entès, hi havia una esmena al tràmit de la Llei de l'Impost mínim complementari, on també SUMAR va intentar que s'aprovés una declaració d'aquest estil. Però sembla ser que no va tenir els vots suficients per aprovar-se. Nosaltres hem defensat sempre el principi de 'qui contamina paga'. I ho hem demostrat quan hem tingut responsabilitats de Govern. Vam ser el primer Govern de tot l'Estat que va fer una proposta d'implementació de l'eurovinyeta a la xarxa de vies d'alta capacitat, però no una proposta així amb quatre ratlles, no. Una proposta raonada, treballada, dialogada amb tots els sectors, justificada i solvent. I d'això fa anys ja, i no hi ha hagut manera humana que això s'implementi. I era una proposta que òbviament incorporava la mobilitat sostenible i la que no tenia emissions de CO2, naturalment. Per això, quan se'ns proposa una proposta com la d'avui, que és una proposta de quatre ratlles, que és una proposta buida que, com s'ha dit ara, s'ha dit simbòlica, simbòlica per buida, doncs ens quedem una miqueta descol·locats. Vostès tenen ministres dins del Govern, però és que vostès participen d'uns governs espanyols des de fa anys i panys, que han sigut incapaços de traslladar les mercaderies del camió al ferrocarril, que és on realment es reduirien les emissions de CO2. No ens enganyem, això és pura demagògia. On estan les emissions de CO2? Als iots? Per favor, estan a la mobilitat terrestre. I l'Estat espanyol és el darrer de tota Europa en mercaderies per ferrocarril. Per tant, vostès que estan dins el Govern, doncs parlin amb els seus socis, intercedeixin de la manera que sigui, perquè tot això tingui sentit, no ens portin quatre ratlles que no expliquin res.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Amb aquestes eines, el CIS dedica els recursos públics, no a l'anàlisi de la realitat sociològica, sinó a distorsionar-la, a distorsionar aquesta realitat i a crear relat polític de l'Espanya homogènia somniada pel Tezanos de torn. Nosaltres, els nacionals no espanyols, som els altres. Una bossa infrarepresentada i heterogènia de vots sense analitzar que no té cap importància, encara que després aquí, en aquest Congrés, resulti que sí, que els vots independentistes són determinants. I una última qüestió, l'escàndol de les enquestes flaix. Els posaré un exemple, no de les enquestes flaix de la Dana del passat octubre, o de les enquestes flaix de l'apagada elèctrica de fa dues setmanes, sinó de fa una mica més. Em podria remuntar a fa dos anys, quan el CIS havia eliminat Xavier Trias de la cursa per l'alcaldia i va acabar guanyant les eleccions. Però em centraré en el 2024, la campanya electoral de les eleccions catalanes d'ara fa un any. Mirin, no s'enganyin, no qüestionem el resultat, però volem deixar clar que no hi va haver joc net. No n'hi havia prou que el nostre candidat, el president Carles Puigdemont, hagués de fer la campanya des de l'exili, havent-hi una amnistia aprovada i vigent. No n'hi havia prou i per això el Govern, el president espanyol Pedro Sánchez, va jugar brut i va utilitzar tots els recursos a les seves mans per interferir en el joc democràtic en plena campanya.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se autoriza la ratificación de cuatro enmiendas al artículo 8.2 del...
«Permetin-me acabar amb una referència a l'ús de la fam com a recurs, com a arma bèl·lica. Des del genocidi armeni de 1915 i 1916, des de la Gran Fam a l'Holodomor ucraïnès dels anys 1930, el Hunger Plan nazi contra els presoners soviètics, passant per Etiòpia, Darfur, Burkina Faso, i arribant fins als nostres dies amb la guerra de Gaza, la fam ha estat utilitzada per estats totalitaris i grups terroristes per destruir la població enemiga, subjugar-la o assolir els seus objectius: l'ocupació de territoris, la neteja ètnica. La fam és una arma de guerra més, una d'especialment perversa, i per això la seva inclusió com a crim de guerra castigat pel dret internacional és un pas en el qual ens enorgulleix participar. Moltes gràcies. Gràcies, presidenta. Presidenta, señorías, muy buenos días. Hoy hablamos, aunque no siempre lo tengamos presente, de uno de los hitos de la humanidad. Hablamos de los principios y las normas del derecho humanitario internacional y de los mecanismos que, como mínimo, permiten tener la esperanza de que estos principios y normas puedan tener alguna coercitividad, alguna efectividad. Hablamos del derecho penal internacional y de la Corte Penal Internacional, el tribunal permanente que juzga a los responsables de los crímenes más graves contra la humanidad: genocidio, crímenes de lesa humanidad, crímenes de guerra y de agresión.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2025, de 8 de abril, de medidas urgentes de respuesta a la amenaza arancelaria y de...
«Moltes gràcies, president. Catalunya és terra d'emprenedors. Terra de gent treballadora que se sobreposa a totes les dificultats. Terra de gent lluitadora que serra les dents per agafar forces quan tot fa pujada. Terra de gent ferma davant de les dificultats que prefereix esforçar-se per tirar endavant, quan apareixen adversitats en el camí, en lloc d'asseure's al voral esperant sobreviure dels esforços d'altres. Per això, malgrat el maltractament econòmic que des de fa segles l'Estat està dispensant a Catalunya. Malgrat haver de conviure en el dia a dia amb un Estat que espolia tot el que pot i intenta boicotejar constantment el desenvolupament de les nostres infraestructures. Malgrat estar sotmesos a un enorme dèficit fiscal i a una enorme i creixent pressió tributària. Malgrat haver d'avançar amb tot en contra des de fa segles. Malgrat tot això, Catalunya és un enorme motor econòmic. Segles de gent curtida gràcies a l'esforç de generació rere generació per aixecar les seves famílies, fer prosperar l'activitat allà on treballa i exportar el seu potencial més enllà de les nostres fronteres. No en va, Catalunya va ser pionera al segle XIII en el desenvolupament de les drassanes, la constitució de gremis i l'impuls del comerç internacional. No en va, al segle XIV, va esdevenir referent en dret marítim internacional a través del Consolat de Mar. No en va és la primera àrea peninsular a fer la Revolució Industrial al segle XIX. No en va és la capdavantera desenvolupant infraestructures modernes durant el mateix segle XIX. Els primers ferrocarrils. El primer sistema portuari modern o la implantació d'un servei de telègraf inèdit fins llavors. No en va, Catalunya esdevé motor del creixement de nous sectors econòmics a començament del segle XX, com ara el metal·lúrgic, el químic i l'alimentari. No en va, en els mateixos anys, Catalunya lidera el naixement de moviments obrers i el cooperativisme des de les grans ciutats als pobles més petits, marcant-hi sovint la vida política, social i cultural. No en va, Catalunya en l'actualitat lidera les exportacions i representa més d'un 25 % del total dels productes exportats en sectors molt importants: l'agroalimentari, el químic, el farmacèutic, el metal·lúrgic, amb una facturació de milers de milions d'euros.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Gràcies, senyora presidenta. Als qui amb bona intenció no es posin el pinganillo quan parlo avui els recomano que se'l posin, perquè parlarem d'algunes qüestions una miqueta tècniques que si no, potser no, no ho agafaran, eh. Molt bon dia, com deia, presidenta, diputats, senyores i senyors diputats. El grup de Junts es va plantejar inicialment en aquesta llei presentar una esmena a la totalitat, perquè nosaltres no compartim el model de gestió aeroportuària absolutament centralitzat que hi ha a l'Estat espanyol en relació amb AENA. Per tant, comparteixo absolutament el posicionament que ha fet el grup del PNB, per exemple, i votarem la seva esmena viva en aquest sentit. Però de seguida vam veure també que aquesta no era la llei per fer front a aquesta qüestió. Al final, aquesta llei és una llei que modifica dues lleis, per cert, dues lleis molt antigues. Modifica la Llei de navegació aèria, que és de l'any 1960, és a dir, fa 65 anys que té aquesta llei. I modifica també la Llei de seguretat aèria de l'any 2003. És una llei molt tècnica, molt d'adaptació de normativa europea, d'actualització normativa, de temes de seguretat. Per tant, vam entendre que el que tocava era tractar aquestes matèries que també tenen la seva importància i que no era el lloc per poder abordar aquesta qüestió més general del model aeroportuari.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Els hi pronostico el què faran els 19 diputats del PSC: seguir callant com el senyor Illa, un president de Catalunya que fa tot el contrari del que s'espera d'un president de Catalunya. Està posant la catifa vermella a les polítiques espanyoles i els partits espanyols i no està defensant els interessos de la nostra nació i del nostre país. Expliquin als catalans, senyors socialistes, per què han permès i han callat mentre ens han saquejat tots aquests anys. Expliquin als catalans per què han de pagar més que un madrileny o un extremeny. Expliquin als catalans per què els trens, que vostès gestionen, no funcionen. Expliquin als catalans per què no arriben a final de mes. Expliquin als catalans per què Madrid rep el doble del que rep Catalunya quan els catalans paguen més impostos. Expliquin, per tant, als catalans, senyors socialistes, de què serveixen vostès aquí i de què serveixen vostès a Catalunya si van al dictat de Madrid? Ens ha alertat senyor Sánchez, del perill de les apagades elèctriques i ha dit, literal, 's'equivoca qui situa el debat en les renovables i les nuclears'. I ho compartim. Però després de dir això, vostè ha començat un monòleg sobre les renovables o les nuclears situant el debat en renovables o nuclears. I veig que alguns hi han caigut de quatre potes. I ho fa perquè ja li està bé despistar-nos i situar el debat o treure el debat de l'objecte principal d'aquesta compareixença, que era respondre a la pregunta 'què ha passat?' Quines són les causes de l'apagada? I una setmana més tard no ha donat ni una sola dada nova que no hàgim publicat ja els mitjans de comunicació. I òbviament, no ha contestat la pregunta objecte d'aquesta compareixença.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Però arribats a aquest punt, és molt clara respecte a la defensa respecte a l'apagada. Respecte a les lleis espanyoles que vostès aproven el Consell de Ministres i que van en contra dels interessos de Catalunya. Què faran els 19 diputats del PSC? Què faran els 19 diputats que el senyor Illa té aquí a Madrid? Seguiran callant i votant sí a tot el que marca l'amo espanyol? Perquè fins avui han callat i han aplaudit mentre ens han anat fotent els quartos als catalans. Ara són els set vots de Junts que estan frenant aquest saqueig. A nosaltres ens agrada parlar clar i vostès ho saben perfectament. De què serveix el PSC? De què ha servit, per exemple, que el PSC i Esquerra hagin votat a favor dels pressupostos generals de l'estat espanyol els darrers anys? Ha servit per donar molts titulars, això sí, però la realitat, els números, què diuen? Doncs els números diuen que s'ha pagat el doble a Madrid del què s'ha pagat a Catalunya. Els números diuen que un madrileny ha cobrat el doble que un català, i no ve d'ara això, ha passat sempre, governi la dreta espanyola o governi l'esquerra espanyola, sempre hi perd Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Quan vostè parla de defensa, molts de Catalunya no podem evitar fer-nos una pregunta i és: defensar-nos de què exactament? Perquè si parlem de defensar-nos d'amenaces externes li acabo de dir la nostra opinió i el nostre posicionament i és: si el 20 % que correspon a Catalunya arriba a Catalunya, nosaltres no ens hi oposarem, perquè la nostra lògica és molt senzilla de comprendre: a Catalunya han de decidir els catalans, no Madrid. Però em temo que quan un polític espanyol com vostè, o un polític espanyol com el senyor Feijóo, o un polític espanyol com molts, i la gran majoria dels que són aquí, parla de defensar- nos, es refereixen també a defensar-se de les nacions internes com la catalana, que han gosat desafiar el marc polític i al marc jurídic espanyol per exercir drets democràtics bàsics com el dret a decidir. Perquè en això, en defensar-se d'una bona part del poble de Catalunya, és exactament en el que vostès s'han gastat molts milions d'euros públics i reservats els darrers anys.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los planes del Gobierno para poder afrontar, sin...
«Però això té una cara B. Tota aquesta manera de fer implica danys importants en els ciutadans, una sanitat pública més saturada, una educació amb menys recursos, uns serveis socials sense possibilitats de fer polítiques potents, uns ajuntaments lligats econòmicament i forçats a prestar serveis amb els reduïts ingressos de fa anys. En definitiva, un govern que ofega econòmicament les administracions que presten els serveis més essencials per als ciutadans i que els presten més pròxims a ells mateixos. Un govern, per tant, en definitiva, que fa patir als ciutadans. Un govern que, a més a més, ha aconseguit que en un moment en què predica que és un moment de gran creixement econòmic i de gran bondat econòmica, tingui el país el pitjor atur juvenil d'Europa, amb uns resultats educatius decadents, amb la pitjor taxa de pobresa, amb una creixent pressió fiscal al ciutadà i amb una classe mitjana escanyada fins a l'extenuació. Res de nou. Aquest és un govern que ha acreditat, una vegada darrere l'altra que el seu principal objectiu és sobreviure ell mateix i que, si cal, devora tot allò que hi ha al seu voltant, ja sigui la capacitat econòmica de les altres administracions, la viabilitat futura de les empreses de diferents sectors o el futur dels ciutadans. Ho devora tot, però més aviat que tard, administracions, empreses i ciutadans se'ls giraran radicalment en contra, fins i tot aquelles governades per vostès mateixos que quan s'acostin les pròximes eleccions s'aniran posant nervioses i llavors ja no hi haurà publicitat institucional, Centre d'Investigacions Sociològiques ni control mediàtic que aturi la veritat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Entenem que ara no es tracta d'avalar o no la proposició del Partit Socialista. Avui es tracta de posar en marxa el tràmit parlamentari per donar solució a una situació complexa amb tantes arestes com casuístiques. Avui, amb el text sobre la taula, hi continuen havent molts dubtes i moltes preguntes: la passarel·la serà voluntària i universal o ha de tenir restriccions o exclusions per causes de temporalitat o altres? Amb quins criteris s'apliquen coeficients o condicions de reducció? Per què els anys cotitzats a l'alternativa no han de valdre els anys cotitzats al RETA? Què passa amb els passius? Què passa amb aquelles persones més grans que no van tenir cap oportunitat de triar? Cal acabar definitivament amb l'alternativitat? Com es garantiran els drets d'aquells mutualistes que decideixin continuar el règim alternatiu? Com es farà la transferència al RETA dels drets econòmics acumulats a les mutualitats? Quan es produirà l'efectivitat d'aquests drets? Caldrà determinar-ne tots aquests aspectes en un reglament posterior en què no hi podrem dir res? Qui i com garantirà la solvència de les mutualitats? Mirin moltes preguntes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Avui arriba a debat per la seva presa en consideració, la proposició del grup socialista per donar resposta a una situació preocupant que ja fa temps que alguns col·lectius d'advocats i procuradors denuncien i als que aprofito aquest moment per saludar. Els deia que fa temps que denuncien les reduïdes percepcions de jubilació que els corresponen, o els correspondran, després de molts anys de realitzar aportacions al seu sistema de protecció social. A la reivindicació iniciada per advocats i procuradors s'hi han afegit altres professionals mutualistes alternatius que s'han vist abocats, o s'hi veuran, a pensions de jubilació, molt per sota de les mínimes contemplades en el Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social. No entraré en el relat històric de l'evolució de l'alternativitat i dels canvis que ens han portat fins aquí. I és que en aquesta legislatura no és la primera vegada que hi ha un debat al respecte en aquest hemicicle. Ara fa poc més d'un any, el ple d'aquesta cambra va votar una proposició no de llei instant a buscar solucions escoltant a totes les parts. Solucions que el Grup Socialista va plantejar unilateralment amb una esmena al projecte de llei d'eficiència al Servei Públic de Justícia. Però davant la negativa, entre d'altres, de Junts per Catalunya de tractar un tema d'aquesta importància en un marc que no corresponia, va desembocar en la presentació d'aquesta proposició.»