Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
858 declaraciones · página 13 de 29
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Per això, li hauria de formular certes preguntes que ens agradaria que quedessin sense resposta perquè voldríem que ho deixés clar. Espanya es reconeix o no com a potència administradora del Sàhara Occidental? Si ho he entès bé, ha dit que dona suport, ha donat suport explícit, a la lectura marroquina de la Resolució 2797. El seu govern considera que el referèndum ja està descartat? Per què Espanya no ha defensat mai que la MINURSO tingui mandat en drets humans? El nostre entendre, és peremptori que la MINURSO incorpori immediatament un mandat explícit de vigilància i denúncia de les vulneracions constants, flagrants, dels drets humans al territori ocupat i que garanteixi la protecció efectiva de tota la població civil sahrauí. Què pensa fer, per tant, davant de la repressió sistèmica a aquest territori ocupat? I ha valorat bé com afectarà aquest gir en la relació amb Algèria i l'estabilitat a la regió? Senyor ministre, fins avui havia tingut bastant amagat aquest tema. Avui li demanem que ho deixi clar. Que ho deixi clar el conjunt de la ciutadania.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Senyor ministre, la resolució 2797 constitueix un gir de 180 graus, un gir geopolític que desplaça el dret de l'autodeterminació. La nova resolució del Consell de Seguretat qualifica per qualifica per primera vegada la proposta marroquina d'autonomia com una base seriosa i creïble. Per culpa d'això, avui el poble sahrauí és més lluny de l'exercici del seu dret inalienable de l'autodeterminació i la independència. Dret reconegut, s'hi han referit també molts companys, pel Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia. És un gir diplomàtic profund, no és nimi, que desplaça el referèndum del centre del procés i consolida de facto la posició de Rabat. El Marroc surt reforçat, el Front Polisari, debilitat. El dret internacional, es transforma en pura retòrica. I vostès, el govern espanyol, hi donen suport. Senyor ministre, això no és realpolitik, això és renunciar a les aspiracions legítimes dels pobles, renunciar al dret internacional i normalitzar i validar una ocupació il·legal. Miri, Catalunya i Espanya realment tenen dues maneres completament diferents d'entendre el compromís internacional. Catalunya, com a nació sense estat, ha estat durant quatre dècades al costat del poble sahrauí. El poble de Catalunya, mitjançant institucions, municipis, entitats i milers i milers de famílies, ha estat durant dècades un exemple de compromís amb la causa sahrauí, acollint infants refugiats i impulsant projectes de cooperació i exercint pressió política per mantenir viu el dret internacional i la solidaritat activa. Hem fet defensa explícita i desacomplexada del referèndum amb totes les opcions plantejades. Espanya, en canvi, com a Estat, ha girat l'esquena al poble sahrauí. Primer, amb l'abandonament, després amb la indiferència i, ara, amb l'alineament amb la potència ocupant. Una vegada més queda clar que amb Espanya no anem bé, ni per defensar els nostres drets com a nació catalana, ni per defensar els drets dels altres pobles que lluiten per la seva llibertat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Bé, doncs molt bon dia. Gràcies senyora presidenta. Senyor ministre, avui vostè ha comparegut aquí per explicar una mica la política exterior d'Espanya. Però, quan observem algunes de les decisions del govern en matèries tan sensibles, com el Sàhara Occidental, molts dels companys que m'han precedit s'hi ha referit, respecte a drets humans, la igualtat de les dones com a eina transformadora de les societats o el dret de vot, el que trobem no és coherència, valentia i diplomàcia, si no contradicció i renúncia. Primer, pel que fa al Sàhara Occidental, cinquanta anys d'una injustícia que Espanya no vol afrontar, cinquanta anys després dels acords tripartits de Madrid, Espanya continua sense assumir les seves responsabilitats. Aquell acord va ser una cessió il·legal que va abandonar el poble sahrauí a una potència ocupant, contravenint la Carta de les Nacions Unides i totes les resolucions que reconeixen al Sàhara Occidental com un territori pendent de descolonització. Cinquanta anys després i la injustícia continua amb ocupació militar, repressió sistèmica, espoli de recursos naturals i vulneracions constants dels drets humans. Però també continua viva una cosa, més forta que tota aquesta opressió, la resistència i la resistència democràtica i exemplar del poble sahrauí. Un poble que, malgrat l'exili i la repressió, ha mantingut sempre una aposta inequívoca per la via pacífica i pel dret a l'autodeterminació. Si el Sàhara és encara avui el mapa mural del món és gràcies a aquesta resistència, no pas gràcies a Espanya. I aquí el problema, és clar, Espanya continua sent potència administradora de iure, però actua com si no ho fos. El deure històric d'acompanyar un procés d'autodeterminació ha estat substituït per la dependència energètica i la submissió diplomàtica al Marroc.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de oportunidades y no discriminación de las...
«És una llàstima perquè, com dèiem, estem parlant de discapacitat. Deia que, certament, el reglament europeu busca protegir les persones amb discapacitat, però no diu com integrar-les en el desenvolupament de la pròpia IA. Això és la feina dels governs. En aquest cas, ho diem així i ben clarament, del Govern de la Generalitat de Catalunya i també del Govern espanyol en les àrees que li són de la seva competència. I saben què? Si no saben què poden fer, per què no li pregunten a la intel·ligència artificial? Jo ho he fet, i em passa les següents recomanacions. Incloure les persones amb discapacitat com a avaluadors de la intel·ligència artificial respecte de les tecnologies que es fan servir, respecte del biaix que hi ha amb la discapacitat, valorant si el model genera respostes respectuoses i adequades, i com la intel·ligència artificial respon, participant en entrevistes i tallers, ajudant a definir problemes reals que la intel·ligència artificial hagi de resoldre, establint quines han de ser les funcions prioritàries per a les persones amb discapacitat, generant dades amb descripcions alternatives per facilitar la comprensió, incorporant text generat per les persones afectades o aportant dades sobre interaccions amb tecnologia d'assistència. Alguna cosa més? Doncs sí, es recomana que les organitzacions contractin especialistes en accessibilitat amb discapacitat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de oportunidades y no discriminación de las...
«A Catalunya, entre el 8 i el 10 % de la població té una discapacitat reconeguda. Prop del 20 % de la ciutadania necessitarà suport d'accessibilitat en algun moment de la seva vida, especialment per motius d'edat. És evident: treballar l'accessibilitat no afecta uns pocs, sinó que pot ser una bona cosa per a tothom al llarg de la vida. Per això, Junts veu en l'accessibilitat una inversió en autonomia personal. Com que els he acusat de no concretar mesures, els explico el que hem fet des de Junts. Vàrem aconseguir l'aprovació d'una iniciativa per modificar la LOREG, la llei de règim electoral, perquè s'estableixin aquells procediments de votació, mitjans de suport o adaptacions adoptant totes les mesures que garanteixin l'exercici del dret de sufragi de les persones amb discapacitat, per adaptar el règim electoral, justament, a la Convenció de Nacions Unides dels Drets de les Persones amb Discapacitat. Què pensen fer des del Govern perquè el que es va aprovar al Congrés s'implementi? Com els deia al principi, la seva proposta no aporta ni una sola mesura. Per no aportar, ni tan sols aporta referències, ni a la Convenció de Nacions Unides de 2006, ni al Reglament de la Intel·ligència Artificial de la Unió Europea, que fa moltes referències a la discapacitat. El Reglament classifica els sistemes d'intel·ligència artificial segons el potencial de risc per a la salut, la seguretat i els drets fonamentals, i prohibeix els usos inacceptables, entre els quals l'aprofitament de vulnerabilitats, com ara justament la discapacitat. Certament, el reglament europeu busca protegir les persones...»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«Ara bé, no els negaré que sorprèn que aquesta proposició no de llei vingui del Partit Popular, perquè en realitat tant la dreta com l'esquerra espanyola han participat de l'empobriment de la gent en les últimes dècades, portant-los a la situació actual. Només cal mirar com ha canviat la renda real de la gent entre el 2010 i el 2024. La renda mitjana europea entre aquests dos anys s'ha incrementat un 20 %, l'espanyola només un 1 %. El grup de la cua de la Unió Europea. La renda real a Europa ha crescut 20 vegades més que la renda dels ciutadans espanyols. La irlandesa, 33 vegades més. La polonesa, 78 vegades més. La búlgara, 81 vegades més. La romanesa, 162 vegades més que la renda espanyola. Per tant, mentre l'Estat s'infla amb més ingressos, la gent s'empobreix. Mentre l'Estat s'engreixa amb més despeses, la gent viu pitjor. Mentre l'Estat arriba sobrat d'ingressos a final d'any, la gent pateix per arribar a final de mes. Però escoltin, uns i altres, vostès vagin negant la realitat quan són al govern, que després la gent, quan parlin, tot seran lamentacions.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«Moltes gràcies, presidenta. Avui tindrem una mostra més de la realitat paral·lela en què viu el Govern i els seus socis. Avui tindrem una mostra més de la negació per part del Govern de la realitat que viuen els ciutadans en el seu dia a dia. Avui escoltarem de nou dir que Espanya viu el millor moment econòmic de la seva història i que en aquest hemicicle no s'han aprovat en cap moment apujada d'impostos. I, per tant, en definitiva, avui tindrem una mostra més de com la negació d'un problema i per tant la no adopció de les necessàries mesures per corregir-lo portaran a accentuar aquest problema en el futur. Des d'aquí mateix, des d'aquest mateix hemicicle, ja fa molts mesos que des de Junts per Catalunya evidenciem amb dades, no pas amb opinions, sinó amb dades concretes, que la bondat macroeconòmica no coincideix amb la situació econòmica del dia a dia de la gent. La macroeconomia creix i els seus indicadors són positius? Sí. Ho fa gràcies al creixement de la productivitat i en benefici de l'economia familiar. No. L'economia espanyola creix gràcies a estar dopada pels fons europeus postcovid, i creix gràcies al creixement de la població fruit de la immigració. Per tant, que creixin els indicadors macroeconòmics vol dir que la gent nota cap millora en la seva economia familiar? No, tot el contrari.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«A Junts acabem de viure com ha costat poder garantir el dret a fer servir el català en els serveis d'atenció a la clientela a les grans empreses que presten serveis a tot l'Estat, també a Catalunya. El PP ha revertit les nostres esmenes al Senat, però dijous tornarem a guanyar aquest dret a la votació que hi haurà aquí. A Junts també hem demanat reiteradament que es respecti el dret a fer servir el català en la justícia, i en això no estem sols, com demostra la iniciativa d'avui i com demostra un fet molt rellevant. El 2021, el Comitè de Ministres dels estats membres del Consell d'Europa va requerir a les autoritats espanyoles que, cito, esmeni la Llei Orgànica del Poder Judicial per garantir la utilització de les llengües cooficials en els procediments judicials a sol·licitud d'una de les parts. Un requeriment basat en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que l'Estat espanyol va ratificar el 2001, que l'Estat espanyol porta 20 anys incomplint, perquè cap govern, ja sigui socialista o ja sigui del PP, voluntàriament donarà suport al català. Aquest requeriment del Consell d'Europa va ser ignorat pel Govern Sánchez. Ell, el que diu que fa tot el que pot per l'oficialitat del català a Europa. Junts el va convertir en una esmena presentada pel diputat Josep Pagès que estableix que a les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia les actuacions judicials se seguiran en la llengua oficial diferent del castellà quan així ho sol·liciti una de les parts, a voluntat del catalanoparlant, i no si una de les parts no s'hi oposa, com diu ara la llei. I també hem demanat que els jutges, magistrats, fiscals, secretaris i altres funcionaris de jutjats i tribunals hagin d'acreditar els coneixements suficients de la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma. El dret lingüístic, com diu clarament a Europa, s'ha de respectar, i més en situació d'emergència lingüística. L'ús del català ha baixat del 10 % en els procediments judicials a Catalunya, sent pràcticament residual. Ens preguntem: on és ara la voluntat del PSOE? Si avui la proposició de llei orgànica per al plurilingüisme es pren en consideració, prioritzaran la seva tramitació o la deixaran penjada, com han fet amb la Llei del Parlament de Catalunya, sobre l'ús i aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari? Malgrat que vostès, els socialistes, tenen majoria en el Tribunal Constitucional, no resolen en contra de la impugnació del PP i de Ciutadans d'una llei que, com recordava aquest cap de setmana el periodista Jordi Barbeta, es va aprovar amb els vots de Junts, d'Esquerra, de Comuns, però també del Partit Socialista de Catalunya. Però no tenen voluntat política de defensar el català ni a Madrid ni a Catalunya quan governen els socialistes. Perquè no hem vist el president Illa preocupat ni per la impugnació d'aquesta llei catalana al Constitucional, ni per la regressió de la llengua al nostre país. Quan a principis d'any l'Enquesta d'usos lingüístics a Catalunya revelava que en vuit anys el nombre de parlants habituals del català ha caigut 13,4 punts, situant-se en un 32,6 %, Illa va dir aquella frase tan futbolera de 'Hi ha partit'. Però seguint el seu símil, amb Illa al terreny de joc, la porteria del català és buida. On és l'Oficina per la vulneració de drets lingüístics que va ser imposada per Junts i que havia d'estar en marxa abans de final d'any? El català no pot seguir encaixant gols, especialment els que l'actual Govern de la Generalitat es fa en pròpia porta. Ampliar els cursos de català és important i necessari, però encara ho és més defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants cada dia i arreu.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I acabo. Tothom ha vist que la seva supèrbia política i la del seu Govern i els seus incompliments ha bloquejat la legislatura. Avui tothom veurà com la seva supèrbia política i la del seu Govern deixarà el país sense pressupostos un any més. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Buenos días, señora vicepresidenta. Desde que usted es ministra de Hacienda -2019-, sin presupuestos. 2020, sin presupuestos; 2024, sin presupuestos; 2025, sin presupuestos, y 2026, de camino a carecer de presupuestos. De ocho años, usted solo habrá aprobado tres presupuestos. Cualquier otro ministro de Hacienda -como haría cualquier profesional que fracasara- habría presentado su dimisión hace ya tiempo por manifiesta incapacidad. (Risas de la señora vicepresidenta primera y ministra de Hacienda, Montero Cuadrado). Pero usted tiene suerte. Y es que, cada vez que no consigue aprobar los presupuestos, no se juega su dinero, sino que se juega el dinero y el futuro de los ciudadanos. Solo así se entiende que usted venga aquí y haga la exposición que ha hecho. Solo así se entiende que usted cuente con aprobar el techo del gasto como ha hecho. ¿Cómo cuenta con aprobarlo si su propuesta es exactamente la misma que el año pasado le tumbamos en este mismo hemiciclo? La misma. ¿Cómo piensa aprobarlo este año? ¿Como hizo con los votos del Grupo Popular, tal vez?, porque es que es de P5 de política que, si se hace lo mismo, se van a cosechar los mismos resultados.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però a més a més, sap vostè en quina situació de bloqueig es troba el seu Govern? Com per venir avui aquí i fer exactament la mateixa proposta que l'any passat li vam tombar. Perquè més enllà de la seva realitat paral·lela hi ha la realitat d'aquest Parlament. Més enllà de la seva realitat paral·lela, on tot és bonic, on tot va bé, on tot és de color de rosa i pensa que segueix tenint encara majoria parlamentària, hi ha la realitat: la del carrer, la dels ciutadans, la de veritat. La realitat on Espanya és el país on menys han crescut els ingressos de les famílies, la realitat on les seves polítiques han destrossat el mercat de l'habitatge, la realitat amb 12 milions i mig de ciutadans en risc de pobresa i exclusió social, la realitat on tenen un 25 % d'atur juvenil, la realitat on només 3 de cada 20 joves poden marxar de casa dels seus pares. La realitat d'un augment de preus del 25 % en els darrers anys. La realitat d'uns salaris iguals als d'avui que els de l'any 2018. La realitat en què els impostos que paguem els ciutadans estan en nivell rècord de recaptació per part del Ministeri. La realitat de tenir problemes de multireincidència al carrer i la realitat de tindre problemes d'okupacions a les cases. I, finalment, la realitat en que vostè no publica les dades d'execució pressupostària a Catalunya. La llei li obliga a fer-ho i no ho ha fet. El Consejo de Transparencia li obliga a fer-ho i no ho ha fet, i les negociacions amb Junts per Catalunya li obligaven a fer-ho i no ho ha fet. I per tant, la pregunta és molt fàcil: per què no les publiquen? Què pot haver pitjor que incomplir la llei, incomplir el mandat de transparència i incomplir amb qui té set vots que vostè necessita? Què li fa por més que això? Doncs ja li dic jo que les dades d'execució del darrer pressupost per Catalunya són tan escandalosament baixes que no s'atreveixen ni a publicar-les. Escandalosament baixes com ho van ser les de l'any anterior, en què van gastar a Catalunya 130 euros per habitant, quan, en canvi, van gastar 372 euros a Madrid, 400 a Castella i Lleó o 640 a Múrcia. I ara digui'm que amb tot això, amb tot el que jo li explico, ve vostè aquí, i ens diu que fem exactament la mateixa proposta que l'any passat, aquesta és una proposta excel·lent. De veritat que és així?»
INECita «25 %» · Tasa de paro de menores de 25 años (EPA), 3T 2025: 25,42 %Fuente ↗
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora el acompañamiento que hace su Gobierno a las empresas catalanas?
«Vostè pot dir el que vulgui. Ens dirà d'aquí una estona que l'ocupació a Catalunya ha crescut com mai, que l'economia va disparada com a cap estat d'Europa. Però la realitat és que autònoms i empreses continuen atrapats en l'excés de burocràcia, condicionades per la seva rígida normativa i immerses en un augment de costos que ofeguen la seva capacitat de creixement. La seva capacitat per ser més competitives, per crear més ocupació i millors salaris, en definitiva, per generar riquesa, per garantir el nostre preuat estat del benestar. I davant això, què fa el seu Govern? Ja li diem nosaltres propaganda i anuncis. Ah! I un bon ús de la seva sòcia de 125 milions a la Inspecció d'Hisenda per de sortida, assenyalar i perseguir i escanyar més els que cada dia aixequen la persiana del nostre país, quan tots sabem que davant una situació geopolítica global canviant com la que vivim, el que cal és respondre als problemes estructurals que llastren la nostra economia i el nostre mercat laboral. El que cal és afavorir i incentivar al nostre teixit productiu per encarar el futur amb garanties. En definitiva, el que cal és acompanyar als autònoms i a les empreses catalanes. Just al contrari del que fa aquest Govern. No s'ho creu? Doncs, miri, li faig una proposta que baixi del cotxe oficial, que vagi a veure'ls. Que quan sigui allà no parli, no li soni, només escolti. Escolti'ls.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora el acompañamiento que hace su Gobierno a las empresas catalanas?
«Gràcies, presidenta. Bon dia vicepresidenta segona. Fa unes setmanes em deia en comissió que jo representava la Catalunya que especula i no paga impostos, que per vostè deu ser la mateixa que la dels autònoms que se forren, que li deia a la nostra portaveu. Però no s'equivoqui, a Junts escoltem el teixit productiu català, persones serioses que fan les coses com toca i que dia sí i dia també, ens traslladen un malestar creixent amb el seu Govern. Per això li pregunto: com valora l'acompanyament que vostès fan de les empreses catalanes? Gracias, presidenta. Buenos días, vicepresidenta segunda. Hace unas semanas me decía en comisión que yo representaba a la Cataluña que especula y no paga impuestos. Para usted debe ser la misma que la de los autónomos que se forran, que le decía a nuestra portavoz, ¿no? Pero no se equivoque. Nosotros escuchamos al tejido productivo catalán. Son personas serias que hacen las cosas como hay que hacerlas y que día sí y día también nos trasladan un malestar creciente con su Gobierno. Por eso le pregunto, ¿cómo valora el acompañamiento que ustedes hacen a las empresas catalanas?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«Senyors del Govern, Junts per Catalunya hem trencat el diàleg i les negociacions amb vostès per incomplir acords i per enganyar, però els agrada tant enganyar, els agrada tant enganyar la ciutadania, que vostès diuen que fan aquestes polítiques i que estan d'acord a ajudar aquests ciutadans, però quan governen fan exactament el contrari. I ho sento molt pels aplaudiments, però fins i tot el mateix ponent socialista, d'alguna manera, ha reconegut..., venia dient: 'Escolti, els ajuntaments també ingressen altres impostos d'altres coses'. Com volent dir, doncs que ho paguin ells. Ho trobo vergonyós. No diguin mai més que vostès estan per fer aquestes polítiques. No ho diguin. O rectifiquin, que és el que han de fer, rectificar. Miri, dels dos centres que queden a Lleida, a la meva demarcació, perquè el de Viella, com ha dit la diputada d'Esquerra, ja s'ha tancat, hi ha el de la Pobla de Segur i el de la Seu d'Urgell. Al de la Pobla de Segur, s'examinen 800 alumnes cada any, a base del desplaçament dels examinadors tres vegades al mes durant tot l'any. Vostès s'imaginen...? Perquè l'Ajuntament de la Pobla clarament diu: 'Jo no tinc els recursos per a fer això'. Vostès s'imaginen 800 persones de diferents comarques del Pirineu baixant innecessàriament a fer aquests exàmens? I tants altres centres que hi ha a Catalunya i, òbviament, a altres llocs de l'Estat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para proteger a las víctimas contra los efectos del negacionismo de la violencia de género.
«Atenció, només un 0,0005 % de les denúncies de violència masclista són falses. Un 0,0005 %. Al que s'agafen els negacionistes per intentar manipular l'opinió pública. Ho fan des d'aquestes autopistes sense peatge que són les xarxes socials, on joves i no tan joves queden atrapats dins de la bombolla de l'algoritme, segrestats en aquesta realitat paral·lela, on les opinions i les creences les construeixen els nous ídols digitals de la desinformació i de la mentida, fent realitat el principi de Goebbels, el publicista de Hitler, al qual, com saben, li atribueixen aquella frase de què una mentida repetida mil vegades acaba sent una veritat. Així és com funciona el negacionisme. I toca combatre'l. Però no només avui, sinó cada dia. No cal una iniciativa no legislativa com la d'avui, que insta el Govern espanyol a fer exactament el que ja està recollit de manera clara en el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere. El que toca és garantir que la tecnologia de les polseres destinades a protegir les dones funcioni correctament, per exemple. El que toca és descarar els masclistes, denunciar-los, deixar-los retratats com el del puro, com els Pelicot, com el Rubiales; exhibir-los. A veure si els cau la cara de vergonya davant de les seves dones i davant de les seves filles. I ho hem de fer arreu, a les escoles, a les empreses, a l'esport, a les converses de carrer o de bar, als mitjans de comunicació i a les xarxes socials.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«El Govern pot seguir buscant titulars, pot seguir inventant noves restriccions i noves figures d'intervenció, però el que no pot fer és seguir esquivant la seva responsabilitat, perquè és seva. La gent no necessita més invents en habitatge. La gent no necessita més anuncis. La gent necessita un Govern que faci la feina. I, fins que això no passi, fins que no construeixin, fins que no omplin el parc públic, fins que no executin tot el que han anunciat, no ens trobaran avalant ni una, ni una sola mesura més de les seves, que només serveixen per distreure la gent que pateix, mentre la crisi de l'habitatge continua creixent i creixent i creixent. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todos. Hoy debatimos una nueva propuesta sobre vivienda, una más, una nueva capa reguladora que se añade a todas las que ya hemos visto en estos últimos meses y años. Y, sinceramente, cada vez más gente de fuera de este hemiciclo piensa exactamente lo mismo que pensamos en Junts per Catalunya aquí dentro: ya basta de inventos, ya basta de cambiar leyes cada dos meses mientras el problema real continúa empeorando. Cada día vemos nuevos proyectos normativos, nuevas ideas que prometen soluciones fáciles, como la de freír a impuestos a los propietarios que tienen dos casas, de la semana pasada, o la de hace quince días de reducir por ley un 40 % el precio de todos los alquileres. ¿Quiere decir que todavía no ven que sus remedios son peores que la enfermedad y que la oferta de alquiler es cada vez más escasa y más cara? Porque por culpa de las últimas políticas, aquí y en Cataluña, esta es la realidad cotidiana de miles de jóvenes y familias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«La gran paradoxa és que parlem d'incrementar l'habitatge protegit, però la immensa majoria no el construeix l'administració sola, necessita promotors, cooperatives, fundacions, gestors. I aquesta llei, lluny d'ajudar-los, els posa més i més traves. El que necessitem no són més BOE, són més claus en mà. La ciutadania està farta de gesticulacions. Cada vegada que surt un nou titular sobre habitatge la gent s'ho creu i pensa 'A veure si ara sí'. I després mira els portals immobiliaris i veu que cada vegada són més cars, cada vegada hi ha menys pisos i cada vegada és més difícil accedir a un habitatge. La gent està cansada, i amb raó, perquè mentre els governs anuncien habitatges que no arriben i plans que no s'executen, el problema creix i creix. Si fins i tot el traspàs d'immobles de la Sareb cap a la Generalitat està absolutament encallat. Mirin, és molt fàcil criminalitzar la propietat privada. És molt fàcil assenyalar els altres. Però el que no fa el Govern és mirar-se al mirall. El que cal és actuar ara, amb pressupost, amb sòl, amb calendari, amb seguiment. Això és el que SUMAR com a membre del Govern espanyol hauria d'estar impulsant avui, en lloc de presentar més regulacions que no construeixen cap habitatge. Nosaltres estem molt cansats, farts de fet, d'aquest festival permanent d'invents, d'ocurrències i propostes estrafolàries que no resolen res en habitatge. Cada setmana en surt una de nova i cada setmana el problema empitjora.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«I per això encara sorprèn més que SUMAR, que forma part del Govern, torno a repetir, vingui avui no pas amb habitatges, sinó amb una nova llei per tornar a limitar compres. El que toca són resultats, no més regulació, perquè aquesta proposició no resol cap problema. Impedir que persones jurídiques comprin habitatges no garanteix preus més accessibles ni més oferta de lloguer, si no s'està generant, com he dit, habitatge públic. En un mercat ja tensat, una restricció addicional frenarà inversors que avui estan col·laborant en promocions assequibles i pot fer inviables noves construccions. Falta el pilar fonamental: una ofensiva pública real d'habitatge. Construir, comprar i rehabilitar. Sense això, qualsevol normativa és només maquillatge davant d'un forat que és estructural. Que tothom ho veu menys vostès. La gent està cansada de titulars, de compromisos i d'anuncis. Ells mateixos constaten que cada cop el problema és molt més gran. Però saben què és el pitjor? Que aquesta llei no aporta habitatges, però sí que pot destruir-ne. Aquesta proposició no crea ni un sol pis, cap, ni un, zero. I, en canvi, posarà en risc promocions en curs, farà inviables projectes de lloguer assequible, distorsionarà encara més el mercat amb excepcions arbitràries i reduirà professionalització i rotació.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«I avui SUMAR, membre del Govern espanyol, ens porta una proposta per impedir que persones jurídiques comprin habitatges. Una restricció més, un límit més, un pedaç més. Però no és una solució, no ho és pas. Tots estem comprovant què passa quan en un mercat ja tensat s'encadenen regulacions restrictives, baixa l'oferta i pugen els preus. Ho hem vist per la llei estatal de l'habitatge, ho hem vist amb les zones tensionades, ho hem vist amb els límits als preus, i ho tornaríem a veure amb aquesta prohibició massiva de transmissions. Res d'això no ha frenat la pujada dels preus. Al contrari. La realitat és tossuda i, si redueixes l'oferta, el preu puja. I en els darrers dos anys els contractes de lloguer s'han reduït a la ciutat de Barcelona un 28 %. I, si continues restringint la iniciativa privada sense tenir un parc públic potent, només aconsegueixes expulsar més oferta encara del mercat. I per això Junts tornem a repetir que el que cal és ampliar a marxes forçades el parc públic d'habitatge. Sense això, és fer-nos perdre el temps a tots, serà inútil. I el que és pitjor, s'està frustrant profundament la gent. De promeses tantes com vulguin, però de resultat cap ni un. Tant el Govern d'Espanya com el Govern Illa han fet grans anuncis i titulars sobre centenars de milers d'habitatges. La ciutadania recorda perfectament la pluja d'habitatges. Però la pregunta és molt simple: on són? On són aquests habitatges? On són les promocions o algunes grues? On és l'increment real del parc públic de lloguer? Si no es construeix o no es rehabilita, si no es posa sòl, si no es compra, si no s'executa pressupost, l'emergència habitacional no es resoldrà mai.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de normas sobre el programa de cribado neonatal del Sistema Nacional de...
«I ara parlem de l'altra invasió competencial, la que es produeix entre socis de govern. El Grup Socialista, com dèiem, presenta una proposició que afecta directament el Ministeri de Sanitat que té SUMAR al capdavant. No semblaria molt normal, no sabem si és que li estan llegint la cartilla a la ministra Mónica García o què és el que està passant. Perquè, si no, com hem d'entendre que proposin modificar la Llei d'equitat i cohesió del sistema públic de salut perquè el Ministeri de Sanitat garanteixi l'avaluació periòdica del programa de cribratge neonatal. Una avaluació que, evidentment, des de les comunitats autònomes no veiem bé. En lloc de proposar entre socis fer un projecte de llei del Govern espanyol, el PSOE ha optat pel tràmit del grup parlamentari. Potser aquesta iniciativa -?molt recent, per cert, perquè la van registrar a principis d'aquest mes- és una resposta a la iniciativa del grup SUMAR, que presenta una proposició de llei que trepitja competències de la ministra que té la cartera socialista, que té la cartera d'habitatge. En qualsevol cas, és curiós veure com la discrepància interna en el si del Govern espanyol arriba a la presa en consideració en aquesta cambra i no al Consell de Ministres. En fi, que deu ser que la crisi dins de casa és més important del que sembla des de fora. O bé, o que uns i altres estan en campanya electoral, perquè ja ho ha dit abans el company, el diputat del PNB, en lloc de venir aquí a parlar de cribratge dels nadons, doncs al final han acabat parlant del cribratge del càncer de mama a Andalusia i de mascaretes i de corrupció i d'altres temes que res no tenen a veure amb la proposició de llei d'avui.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de normas sobre el programa de cribado neonatal del Sistema Nacional de...
«Gràcies, presidenta, senyories. Bé, la proposta del Grup Socialista suposa una doble invasió competencial, per un costat, de les competències de Catalunya, i això no és cap sorpresa, i, de l'altra, de les competències del seu soci de govern, SUMAR, que és qui té la gestió de la cartera de Sanitat. Però crec que a aquestes alçades tampoc estarien sorpresos. I vaig per punts. En primer lloc, la proposició de llei envaeix les competències exclusives de Catalunya respecte de l'organització sanitària, i també trepitja les compartides en promoció de la salut pública, que inclou justament els programes de cribratge. Els partits del Govern espanyol segueixen, per tant, insistint en aquesta mena de tutela que volen fer de les comunitats autònomes. Però bé, si parlem de Catalunya i parlem de cribratge neonatal, hem de dir que, des del 1970, Catalunya disposa del seu programa de detecció precoç neonatal, que ha anat desenvolupant i gestionant l'Agència de Salut Pública de Catalunya. Actualment, cobreix 27 malalties genètiques o endocrines, fent servir en 20 d'elles la tecnologia d'espectrometria de masses en tàndem. Això és molt rellevant, ja que amb una goteta de sang del taló d'un nadó es pot saber d'una manera precoç si hi ha un risc de patir una d'aquestes malalties i actuar de manera preventiva. I estem parlant de trastorns endocrins, metabòlics, com l'hipotiroïdisme o malalties de la sang, o fibrosi quística, o fins i tot malalties autoimmunes o neurodegeneratives, com l'atròfia muscular espinal. La cobertura de 27 malalties a Catalunya és universal i supera de 15 el mínim de l'Estat amb 12 malalties, que per suposat no discutim en el sentit de la importància que té millorar l'atenció sanitària dels nadons. Catalunya, per tant, va molt per davant en aquest sentit en el cribratge neonatal de malalties rares en nadons. De fet, el lidera des de fa 55 anys, gràcies, i ho volem posar en valor, a la feina extraordinària del Centre de Diagnòstic Biomèdic de l'Hospital Clínic de Barcelona. El 2024, perquè es facin una idea, aquest laboratori va testar més de 54 000 nadons, va analitzar més de 56 000 mostres, va prendre 380 000 determinacions i va confirmar 189 diagnòstics. Una feina ingent que ha permès detectar sis nens bombolla a Catalunya des del 2017, que ara tenen una supervivència del 95,5 %, malgrat ser casos d'extrema complexitat i risc, justament gràcies a aquesta prevenció.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«I també els hi demanem que actuïn amb transparència i amb honestedat. Prou de promeses falses. Prou de fer créixer el patiment i la desesperació de les famílies arruïnades per l'ELA o que han hagut d'acomiadar el seu ésser estimat perquè no volia seguir sent una càrrega econòmica i ha demanat l'eutanàsia. Estem davant d'una greu deixadesa en les funcions d'un govern que abandona a la seva sort els ciutadans més vulnerables. Les persones amb ELA en fase avançada teniu dret, que ho tingueu molt clar, teniu dret a rebre ajudes per a l'atenció domiciliària des del primer moment. Prova d'això és que el reglament per poder aplicar els beneficis de la llei ELA a altres malalties, diu en el seu article 1.3, que queden fora del reglament les persones amb vela perquè ja els empara la seva pròpia llei. Per tant, més clar, l'aigua. Els han enganyat. Primer els van dir que havien d'esperar a tenir el reglament per les altres malalties després que no tenien els recursos perquè no hi havia pressupostos. Ara han fet un suplement de crèdit per atendre els malalts d'ELA. Per què no ho van fer fa un any? Podien fer exactament això fa un any i no tenir a la gent desesperança, dia darrere dia. Per què han estat enredant ConELA i les associacions de malalts d'ELA amb un pla de xoc de 10 milions que no han arribat a pagar i, fins i tot, han mentit des del Govern espanyol amb la xifra que aportaran els malalts tant a la web de la Moncloa, ho poden comprovar, com a la nota circular que van fer córrer. Perquè vostès diuen que s'aportarà gairebé 10 000 euros per malalt d'ELA al mes. Això és mentida. El Govern espanyol aportarà 4930 i, la resta, hauran de ser les comunitats autònomes les que ho aportin en la mesura que puguin. O sigui, que deixin de manipular les dades també en això.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«Aquest dia s'ha fet esperar massa. Arriba més de 1100 morts tard. 134 morts a Catalunya. 1100 famílies afectades per la ELA que no han vist els beneficis de la seva llei per deixadesa del Govern espanyol. Malauradament, aquesta xifra de 1100 famílies seguirà creixent. Ens diuen que com a mínim fins al mes de gener, el sistema no estarà a punt per poder assignar la prestació econòmica per a cuidadors dels malalts d'ELA o d'altres malalties que també puguin acreditar el grau III+ de dependència extrema. Un nou incompliment de Pedro Sánchez, qui va dir fa un mes que mobilitzava de manera immediata 500 milions d'euros per reforçar la dependència. Ha passat un any des de l'aprovació de la llei, però els ministeris no han fet la feina. Ara demanen a les comunitats autònomes col·laboració per definir atenció, que és una ELA avançada. És a dir, en quina situació ha d'estar el malalt per considerar-lo grau III+ de dependència extrema i també quines fases hi ha dins d'aquest grau. Escoltin els uns i els altres, estem parlant de persones que s'estan morint, que no poden esperar a que vostès es posin d'acord.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Ahir, al Consell de Ministres, va decidir que de cada 100 euros que Europa els deixa gastar de més, a Catalunya només li correspondran 90 cèntims. 90 cèntims per Catalunya, senyor Sánchez. Quina cara fa el president Illa davant d'una proposta, que ni el ministre Montoro del PP es va atrevir a fer? Quina cara fan els seus socis davant de la proposta més centralista, més de dretes i més espanyolista dels darrers anys? De debò els diputats catalans d'aquesta cambra diuen sí a aquesta presa de pèl? Diuen sí aquest 'trágala' de Pedro Sánchez? Perquè és incomprensible que vostès repeteixin cada dia, com també ha fet avui, que leconomia va molt bé, quan la classe mitjana i treballadora de Catalunya té moltes dificultats per arribar a final de mes, patint les conseqüències dun president de Catalunya que no la defensa i dun Govern dEspanya que lescanya. Perquè digui'm, senyor Sánchez, ha millorat el dia a dia dels autònoms? No. Al contrari, vostès els volen apujar la quota, però aquests 7 vots ho impedeixen. Ha millorat l'accés a l'habitatge? No. De fet, inverteixen només 34 euros per habitant l'any en habitatge públic, mentre altres països com Dinamarca o França inverteixen més de 300. Treballen per oferir habitatge digne? No. De fet, vostès van repetint l'eslògan 'Una família, una casa', però volen aprovar aquí una llei que diu: 'Una família, una habitació'. I aquests 7 vots ho impediran. Ha millorat el dia a dia dels mestres i dels sanitaris de Catalunya? No. Ha empitjorat. Ha millorat Renfe a Catalunya? No. Ha millorat la seguretat als carrers de Catalunya? No. Han pagat vostès el que deuen als malalts d'ELA? No. Vostès no compleixen amb els catalans i vostès cada dia estan recaptant més diners, però cada dia la gent viu pitjor.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el uso responsable de algoritmos en portales inmobiliarios.
«Un altre aspecte que a Junts ens grinyola: que les càrregues administratives i les auditories que es proposen les podran assumir les grans plataformes, segur. Però les iniciatives petites, les start-ups catalanes, les plataformes locals, no podran. Una regulació que només poden complir els gegants, reforça monopolis i debilita la competència real. La PNL, lluny de corregir-ho, això ho empitjora. I, finalment, SUMAR és Govern d'Espanya. Si volen impulsar un marc regulador sòlid, tenen les eines per fer-ho: decrets, regulacions sectorials i instruccions. Una PNL és un instrument útil per a l'oposició. Quan la presenta un partit de govern, el que demostra el que demostra és manca de voluntat d'executar. I, en el context actual, amb incompliments reiterats dels acords per part dels socis de govern, ja vam advertir que no continuaríem facilitant la governabilitat. Si un govern no compleix amb Catalunya, tampoc pot esperar el suport de Junts. Muy buenas tardes a todo el mundo. Gracias, presidenta. Señora diputada, la proposición que nos presenta acierta en el diagnóstico, pero nosotros creemos que no ofrece soluciones a lo que ocurre realmente en el mercado inmobiliario digital. Así que estamos de acuerdo, coincidimos en parte con lo que ha contado usted. Los algoritmos de los portales pueden ser en ocasiones opacos, pueden distorsionar el mercado, pueden perjudicar y perjudican a personas concretas. Ahora bien, que el diagnóstico sea correcto -y nosotros creemos que sí- no significa que la solución que se plantea sea la adecuada. Usted se ha referido parcialmente un poco a ella y ha dicho que es la que presentó hace un año, y es verdad. Bueno, ha habido cambios. Esta PNL, tal como está formulada, no resuelve los problemas reales y, en algunos casos -y ahora se lo comentaré-, los puede incluso empeorar algo.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el uso responsable de algoritmos en portales inmobiliarios.
«I és sorprenent o no crec que li sorprengui perquè, fins i tot, el seu propi soci de govern, el PSOE, amb l'esmena que li han presentat, coincideix en això i li va canviant el redactat afirmant que, de fet, el que s'ha de garantir és el compliment de la normativa existent i que nosaltres hi estem absolutament d'acord. Potser al final no anem tan desencaminats. Un altre problema, i que per a Junts és central aquest, és que aquesta PNL recentralitza, un cop més, en aquest Congrés, recentralitza competències. Concentra tota la supervisió a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i no preveu cap, zero, cap, cap paper, cap, a les comunitats autònomes. I això és molt greu perquè a Catalunya tenim competències en habitatge, en consum, en comerç digital i en governança tecnològica. La Generalitat ja disposa d'eines pròpies per protegir consumidors i intervenir quan un portal perjudica ciutadans o territoris. I amb aquesta PNL, però, volen que tot passi a dependre de Madrid. No és eficient, això. No és necessari i no és respectuós amb l'autogovern de Catalunya.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«I després també una esmena que fa referència o insisteix en la idea de mantenir parades, de mantenir el servei del transport públic amb autobús al territori. Era una esmena que potser era innecessària, perquè a través d'esmenes del BNG ja s'havia introduït a la comissió del Congrés textos o modificacions que feien referència a que els serveis s'han de mantenir, però en tot cas reforça la idea que aquests serveis, si s'han de modificar, s'han de fer d'acord amb negociacions amb les comunitats autònomes. Però jo vull acabar aquests últims dos minuts d'intervenció per posar l'accent en una cosa. Ja ho vaig dir en una intervenció anterior, em sap greu que no sigui el ministre. El foment del transport públic i de la mobilitat sostenible es fa no només fent lleis, que el paper ho aguanta tot i després normalment no es compleix. El transport, el foment del transport públic i de la mobilitat sostenible es fa fent que les coses funcionin, que el transport sigui digne, que l'oferta sigui atractiva, sigui assequible, especialment per a determinats sectors i això no està passant. Segueix sent l'Estat espanyol el darrer país de la Unió Europea en mercaderies per ferrocarril, ho segueix sent. El Corredor Mediterrani no està acabat. Com a conseqüència de tot això, la xarxa viària a Catalunya, especialment la d'alta capacitat, està congestionada, altament congestionada. No es podrà descongestionar fins que no s'aconsegueixi que les mercaderies pugin al ferrocarril i no s'aborda la segregació de mercaderies i rodalies, que hem plantejat aquí en una moció de Junts ja fa un temps, i la millora del servei. I això hauria de ser la prioritat d'aquest Govern. Ahir feia referència jo d'aquests temes a una pregunta al ministre i li deia quines són les dades de Rodalies. Com sempre, la puntualitat de les rodalies a Catalunya és molt pitjor que la de Madrid i la puntualitat també és molt pitjor que la de Madrid, 20 minuts d'endarreriment a Catalunya, 11 minuts d'endarreriment a Madrid. El mateix que passa amb les inversions. I això s'ha de revertir d'una punyetera vegada, perquè si no, és el missatge de dir: Els catalans que paguin i callin. I nosaltres per aquí no passarem. No ens farem còmplices d'aquesta situació. I, per tant, la prioritat si realment volem parlar en serio de la millora del transport públic i de la mobilitat sostenible hauria de ser que aquests serveis funcionin i, en el cas de Catalunya, que s'acabi ja amb aquest càstig diví. El ministre deia: 'Ah! No sé quantes vegades em fan parlar vostès de rodalies!' Se li deu fer repetitiu, se li deu fer pesat. Li dic al senyor ministre, encara que no hi sigui, però els hi dic a tots vostès: Imagini's, imagini's lo pesat que es deu fer als ciutadans que agafin rodalies cada dia, que tinguin una mitjana de 20 minuts de retard, que vol dir que per cada tren que ve puntual n'hi ha un que arriba 40 minuts tard, que afecta la seva vida, que no arriben a casa, que no poden anar a buscar els nens, que perden la feina o hores de feina. Imagini's lo pesat que se'ls hi deu fer i lo reiteratiu que se'ls deu fer cada dia un servei que és impuntual. Per tant, prenguin bona nota.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Finalment, aquesta llei també ha estat l'exemple de la precarietat aritmètica del bloc del Govern. Un bloc que ha perdut esmenes clau per la seva manca de capacitat negociadora i, sobretot, per no entendre que el Govern no compta amb la majoria absoluta que es pensa que té. I m'ho han sentit dir moltes vegades: sense majoria absoluta s'ha de negociar, de les negociacions n'han de sortir acords i els acords s'han de complir. Aquesta és l'essència de la democràcia. I si no es respecta, ja sabem tots el que passa: Es pot aguantar el poder, però no es pot governar. Així que avui que ningú s'equivoqui. Després de mesos de treball, avui s'aprovarà aquesta llei. Però serà perquè fa molt de temps que vam arribar a un acord i el vam signar. Però que ningú s'emocioni. Amb l'anunci del bloqueig de la legislatura, ja vam advertir que aquesta era una de les cinc lleis que sí que permetríem la seva aprovació. Perquè és evident que si denunciem els incompliments del govern, nosaltres no caurem en l'error de ser qui tampoc compleixi els acords signats. Però, com deia, que ningú s'equivoqui, aquesta llei no s'aprovarà perquè hagi canviat res des del dia que vam presentar les esmenes a la totalitat. Tot al contrari, els dies que han passat ens han donat la raó de manera contundent.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Gràcies, presidenta. Un total de 469 dies per començar el tràmit parlamentari amb la constitució de la ponència. Seixanta-set setmanes d'espera per no entendre que, sense majoria absoluta, fan falta acords. Segon, una llei recentralitzadora. La proposta inicial de la llei atemptava directament contra les competències exclusives atribuïdes a la Generalitat de Catalunya en matèria de consum, d'acord amb l'establert en l'article 123 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per tant, com deia, aquesta era una llei recentralitzadora. De fet, com totes les lleis que impulsa el Govern mitjançant l'excusa de coordinar millor l'acció política, l'excusa de crear una agència estatal, un programa nacional o l'enèsim observatori sectorial, l'excusa d'homogeneïtzar els tràmits que han de fer els ciutadans, l'excusa de mobilitzar recursos econòmics de diferents administracions o directament l'excusa d'establir el millor criteri de l'Estat en aquella matèria per sobre del criteri que pugui tindre la Generalitat de Catalunya. Tercer, aquesta era una llei gens respectuosa amb allò que ens caracteritza a Catalunya i ens fa singulars. En aquest cas, aquesta era una llei gens respectuosa amb l'ús del català. El text original de la llei deixava els drets lingüístics dels catalans completament desprotegits i en tots els tràmits que féssim els ciutadans davant de les empreses només es garantia l'ús del castellà. De fet, s'imposava sempre l'ús del castellà. Per tant, una proposta com ens trobem sempre amb les iniciatives del Govern, sense cap mena de respecte pel català i amb un menyspreu continuat cap als ciutadans de Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Hola, gràcies. Moltes gràcies, presidenta. Aquesta llei il·lustra perfectament on ens trobem en la política espanyola. Primer, una llei amb un ritme legislatiu lentíssim, segrestada per la incapacitat del Govern de l'Estat d'entendre que, quan no es té majoria absoluta, és necessari negociar per arribar a acords i que si no es fa per aconseguir aquests vots, no es pot avançar El projecte de llei pel que regulen el servei d'atenció a la clientela va entrar al Congrés el 8 de març del 2024. És una llei sense massa gruix, curta d'articles i recollida en només 29 pàgines, però malgrat això va acumular una pròrroga darrere l'altra i no va ser fins al 19 de juny del 2025 que es va constituir la ponència per tramitar la llei, un total de 469 dies... Muchas gracias, presidenta. Esta ley ilustra perfectamente dónde nos encontramos en la política española. Primero, una ley con un ritmo legislativo lentísimo, secuestrada por la incapacidad del Gobierno del Estado para entender que, cuando no se tiene mayoría absoluta, es necesario negociar para llegar a acuerdos y que, si no se hace para conseguir esos votos, no se puede avanzar. El Proyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela entró en el Congreso el 8 de marzo de 2024. (Rumores). Es una ley sin gran cosa, corta de artículos y recogida en solo veintinueve páginas, pero, a pesar de eso, acumuló una prórroga detrás de otra y no fue hasta el 19 de junio de 2025 cuando se constituyó la ponencia para tramitar la ley. Un total de 469 días... (Continúan los rumores).»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política fiscal del Gobierno y su falta de...
«Moltes gràcies, president. A la política espanyola s'hi han instal·lat els pitjors vicis i les pitjors pràctiques. Vostès, uns i altres, menteixen tant com els hi cal. Uns i altres falsifiquen les dades i se les fan venir bé, tant com els cal. Uns i altres neguen les evidències tant com els cal i, fins i tot, uns i altres aplaudeixen les enquestes inventades tant com els hi cal. A més a més, el Govern amb els seus socis encara van més enllà de tot això. Vostès fan tot el que calgui per sortir bé al pròxim Telenotícies, el que calgui per poder fer un tuit enginyós, el que calgui per tenir un bon CIS i que els faci quedar bé, el que calgui per inflar una mentida que tapi la veritat. I quan algú en política fa tot això és perquè està intentant aferrar-se al poder com sigui. Quan vostès sacrifiquen els seus valors és que només pensen en el poder. Quan vostès sacrifiquen la política de llarga durada és que només pensen en el poder. Quan vostès sacrifiquen els acords de llarg recorregut és que només pensen en el poder. Quan vostès sacrifiquen l'oportunitat històrica que tenien a les mans és que només pensen en el poder. Quan vostès estan disposats a tot per sobreviure un dia més en el poder és perquè saben que estan políticament davant de l'abisme. La política responsable de llarga durada ha desaparegut i vostès ja només pensen en la curta distància, en sobreviure un dia més, en treure el cap de l'ofec diari, en agafar una glopada d'aire que els allunyi de la mort política.»