Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.448 declaraciones · página 138 de 149
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«En definitiva, avui els toca decidir si exerceixen la responsabilitat de protecció del territori que els seus votants els han delegat. El posicionament de Junts per Catalunya és conegut per vostès, el vaig expressar en aquest mateix faristol avui no fa encara una setmana i el torno a repetir: el delta de l'Ebre és una prioritat per a nosaltres i, per això, d'aquells tres eixos als quals feia referència fa un moment, en surten propostes d'acord concretes en aquesta moció. Primer, la necessitat de complir integralment els compromisos ja adquirits per la vicepresidenta en un ja llunyà 10 de febrer del 2023 davant dels organismes socials del delta de l'Ebre. Tots ells, òbviament, no s'han complert i per això plantegem aquests altres acords en aquesta moció. Que es busqui un consens amb les entitats del territori i no s'estableixin les actuacions des d'una visió llunyana. Per fer això, cal incorporar a la comissió mixta Estat-Generalitat una representació de la Taula de Consens del Delta de l'Ebre, entenent que aquest és l'òrgan de representació que té el màxim consens territorial i la visió més pròxima a les necessitats dels ciutadans d'aquelles terres.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«És per tot això que aquesta moció que avui debatem mira poc enrere i sobretot mira endavant. I dic que no mira enrere perquè no entraré a discutir ara segons quines afirmacions fetes aquí la setmana passada. Com deia, avui no vull perdre ni un minut més mirant enrere i no avançant en la protecció del delta de l'Ebre. I dic això des del convenciment que cal actuar al Delta de manera immediata. Cada dia que es perd sense fer res, cada setmana que es retarda l'acció, cada any que no s'actua amb contundència, s'empeny el Delta cap a l'abisme i cap al punt de no retorn. Segurament algun historiador, tirant d'hemeroteca, es podria referir a alguna sessió parlamentària similar a aquesta, però als Estats Generals dels Països Baixos a la primera part del segle xx, quan debatia la necessitat o no de tirar endavant l'anomenat Pla Delta del Rin-Mosa-Escalda, un pla que finalment es va acordar i que, sense cap mena de dubte, va exigir durant força anys el consens entre el Govern d'aquell Estat, les autoritats provincials, les autoritats municipals i la gent que vivia o que viu en aquella regió afectada. D'aquella feina en el passat, els resultats i beneficis obvis per a aquella terra en el present. Doncs aquí ens trobem en el mateix punt, però en una altra cambra de representació i molts anys després, amb més tecnologia, això sí, i molt més coneixement i ciència, també, fruit de l'experiència compartida i a la vegada, però, decidint si vostès escolten o no un territori que demana ajuda i actuació de manera immediata. Ajuda per conservar la terra guanyada al mar, que configura, a més a més, la seva manera de fer i de ser com a societat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. La setmana passada, amb la interpel·lació a la vicepresidenta i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, vam poder fer un repàs a la situació dramàtica que viu el delta de l'Ebre i la urgent actuació que aquest necessita. Una reflexió que girava al voltant de tres eixos principals: el primer, el valor incalculable que té el delta de l'Ebre i el seu territori, tant des del punt de vista geogràfic com natural, sociològic i econòmic; el segon, les amenaces que aquest pateix, les associades al canvi climàtic i els fenòmens naturals extrems o les associades a la manca de sediments que arriben al Delta per culpa dels diferents embassaments que trenquen la llera del riu; i finalment, el tercer eix, que, explicava, traslladava la importància d'escoltar un territori on més de 60 000 persones reivindiquen unes polítiques diferents i que, amb la seva perseverança, reclamen que s'escoltin els seus plantejaments per salvar el delta de l'Ebre. I és important entendre el perquè i la importància d'aquests tres eixos que exposàvem des de Junts per Catalunya, perquè la temptació d'alguns de vostès podria ser de caure en el pim-pam-pum polític típic d'aquesta cambra de mirada curta i vol gallinaci. Però, si és així, el Delta seguirà enfonsant-se per culpa de la seva inacció i nosaltres, des de Junts, seguirem treballant, persistint i insistint que cal actuar-hi. I evidentment anirem posant aquesta reivindicació al centre dels diferents debats i negociacions que es vagin produint en els pròxims temps, fins que s'adoptin les necessàries solucions.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Finalmente, daremos nuestro respaldo a la proposición por el agravio que está representando el sistema actual respecto a nuestro país y que, obviamente, hay que cambiar. Ya nos lo han oído decir en otras ocasiones: Cataluña representa el 19 % del producto interior bruto del Estado y el 18,4 % del producto interior bruto industrial; al contrario, se nos han asignado poco menos del 10 % de los fondos europeos Next Generation. Por lo tanto, entendemos que con esta propuesta de PERTE territoriales también se permitiría corregir este desequilibrio y ajustarlo a lo que al final es más justo. Y hablo de justicia, porque estos son unos fondos europeos que llevan como nombre Next Generation, ya que, como saben todos ustedes, deberían construir el futuro de la siguiente generación. Pero, además, este nombre responde también a que están constituidos con deuda pública que pagará la siguiente generación. Por lo tanto, es justo que sean distribuidos estos fondos según el peso demográfico y económico de esta generación que tendrá que devolver esta deuda pública en los próximos tiempos. Hacer lo contrario solo asegura un resultado escaso; hacer lo contrario es no entender lo que requieren las empresas y los ciudadanos; hacer lo contrario es vivir en una burbuja de cristal, sin consciencia de lo que se respira en el exterior y lo que se pide a pie de calle. Por lo tanto, esta proposición de hoy es una oportunidad para revertir todas estas carencias y ponerles solución, y por eso nuestro voto será favorable a ella. Gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Cabe decir, no obstante, que esta no es ninguna sorpresa para nosotros, sino que es una nueva evidencia, la enésima, de la voluntad recentralizadora del Estado, de su perseverancia en ir a la contra y de la incapacidad de acercar los recursos económicos a las administraciones más próximas a los ciudadanos. Así pues, la suma de todo ello pone en evidencia la necesidad de replantear los mecanismos de gestión de los proyectos de transformación económica y social. Por eso daremos respaldo a la proposición del Partido Nacionalista Vasco. Primero, porque es una propuesta que plantea una solución al embudo administrativo que el Gobierno del Estado se ha autogenerado creando una estructura de control centralizad. Luego, porque, si no se le pone remedio inmediatamente, provocará la pérdida de muy buena parte de la inversión pública que tenía que servir para relanzar la economía del país. Pero también respaldaremos la proposición por lo que significa en cuanto a cambio de planteamiento. Como ocurre en tantos otros sectores, la gestión desde el kilómetro cero, es decir, desde la corta distancia, siempre es mucho mejor, y lo es porque es más sensible, más precisa, más adaptada al territorio y, por tanto, es mucho más eficiente, y el grado de satisfacción de los ciudadanos y de las empresas es mucho más alto.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Muchas gracias, señor presidente. Como dice la sabiduría popular, no se puede extrañar lo que nunca se tuvo, y esta es la suerte del Gobierno del Estado en materia de los fondos europeos Next Generation y sus mecanismos de despliegue. No podemos echarlos de menos porque no hemos visto su efecto esperado. Estos fondos, que cuando se dieron a conocer por parte de la Unión Europea generaron una oleada de optimismo entre todos los actores económicos y sociales, han acabado transformándose en un tsunami de frustración e insatisfacción por las expectativas incumplidas. De hecho, las primeras noticias sobre los proyectos de transformación económica y social apuntaban a que serían un instrumento para propiciar una verdadera transformación de la economía del Estado español; una oportunidad única -se decía entonces- en la historia reciente de Europa y una palanca transformadora como no se había conocido antes desde la recuperación de los efectos de la Segunda Guerra Mundial. En la práctica, sin embargo, han sido unos instrumentos burocráticos que no solo no han sido capaces de realizar la esperada transformación, sino que han acabado generando el efecto contrario: desincentivar muchas inversiones e iniciativas, que han acabado renunciando ante la farragosa maquinaria administrativa en que se han convertido los instrumentos de tramitación. Además, a todo eso hay que añadir la obsesión permanente del Estado para controlar en la corta distancia la tramitación de los fondos europeos. Eso ha hecho que los Gobiernos de las comunidades autónomas se hayan convertido en meras gestorías de trámites administrativos relacionados con estos fondos, sin aportar valor añadido y sin capacidad de decisión sobre lo que es necesario en cada uno de los territorios. Por lo tanto, el conjunto de todos estos despropósitos ha acabado arrojando el único resultado esperable: dejar sin ejecutar una parte importante de los fondos europeos, y la parte que se ha ejecutado se ha hecho sin tener en cuenta las verdaderas necesidades territoriales.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Com passa en tants altres sectors, la gestió des del quilòmetre zero, des de la curta distància, sempre és molt millor, i ho és perquè és més sensible, més acurada, més adaptada al territori. Per tant, és molt més eficient i el grau de satisfacció dels ciutadans i de les empreses és molt més alt. I finalment donarem suport a la proposició pel greuge que està representant el sistema actual respecte al nostre país i que, evidentment, cal canviar. Ja ens ho han sentit dir en altres ocasions: Catalunya representa el 19 % del producte interior brut de l'Estat i el 18,4 % del producte interior brut industrial. Per contra, se'ns ha assignat poc més del 10 % dels fons europeus Next Generation. Per tant, entenem que amb aquesta proposta de PERTEs territorials també es permetria corregir aquest desequilibri i ajustar-lo al que al final és més just. I parlo de justícia, perquè aquests són uns fons europeus que porten per nom Next Generation perquè, com saben tots vostès, haurien de construir el futur de la següent generació. Però porten aquest nom, també, perquè estan constituïts amb deute públic que pagarà la següent generació. Per tant, és just que siguin distribuïts, aquests fons, segons el pes demogràfic i econòmic d'aquesta generació que haurà de retornar aquest deute públic en els pròxims temps. Fer el contrari només assegura un resultat migrat. Fer el contrari és no entendre el que requereixen les empreses i els ciutadans. Fer el contrari és viure en una bombolla de vidre, sense consciència del que es respira a l'exterior i es demana a peu de carrer. Per tant, aquesta proposició d'avui és una oportunitat per revertir totes aquestes mancances i posar-hi solució. Per això el nostre vot hi serà favorable. Moltíssimes gràcies.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«A més a més, a tot això cal incorporar-hi l'obsessió permanent de l'Estat per controlar a la curta distància la tramitació dels fons europeus, i això ha fet que els governs de les comunitats autònomes s'hagin convertit en meres gestories de tràmits administratius relacionats amb aquests fons, sense posar-hi valor afegit i sense capacitat de decisió d'allò que és més necessari en cadascun dels territoris. Per tant, el conjunt de tots aquests despropòsits ha acabat donant l'únic resultat esperable: deixar sense executar una part important dels fons europeus, i la part que s'ha executat s'ha fet sense considerar les veritables necessitats territorials. Val a dir, però, que aquesta no és una sorpresa per a nosaltres. És una nova evidència, l'enèsima, de la voluntat recentralitzadora de l'Estat, de la seva perseverança d'anar-nos a la contra i de la incapacitat d'acostar els recursos econòmics a les administracions més pròximes als ciutadans. Així doncs, la suma de tot plegat fa evident la necessitat de replantejar els mecanismes de gestió dels projectes de transformació econòmica i social, i és per això que donarem suport a la proposició del Partit Nacionalista Basc. Primer, perquè és una proposta que planteja una solució a l'embut administratiu que el Govern de l'Estat s'ha autogenerat amb la creació d'una estructura de control centralitzada. Després, perquè, si no es troba remei de forma immediata, farà que es perdi una molt bona part de la inversió pública que havia de servir per rellançar l'economia del país. Però també donarem suport a la proposició pel que significa de canvi de plantejament.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Moltes gràcies, senyor president. Diu el saber popular que no es pot enyorar el que no s'ha tingut, i aquesta és la sort del Govern de l'Estat amb els fons europeus Next Generation i els diferents mecanismes de desplegament d'aquests. No podem enyorar-los perquè no n'hem pogut veure l'efecte esperat. Aquests fons, que, quan es van donar a conèixer per la Unió Europea, van generar una onada d'optimisme per part de tots els actors econòmics i socials, han acabat transformant-se en un tsunami de frustració i insatisfacció per les expectatives incomplertes. De fet, les primeres notícies sobre els projectes de transformació econòmica i social apuntaven que serien un instrument per propiciar una veritable transformació de l'economia de l'Estat espanyol; una oportunitat única, es deia llavors, en la història recent d'Europa i una palanca transformadora, com no s'havia conegut abans des de la recuperació dels efectes de la Segona Guerra Mundial. A la pràctica, però, han estat uns instruments burocràtics que no només no han estat capaços de realitzar l'esperada transformació, sinó que han acabat generant l'efecte contrari: desincentivar moltes inversions i iniciatives que han acabat renunciant davant de la feixuga maquinària administrativa en què s'han convertit els instruments de tramitació.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Sobre la Ley de Secretos Oficiales o de información reservada, poner en valor la insistencia del PNV en efectuar estas reformas de fondo, y además destacar o señalar el camino de cómo hacerlo. Y el camino no es el anteproyecto que ustedes movieron en la pasada legislatura, una propuesta que no contará con el respaldo de Junts per Catalunya. Como siempre, ustedes votarán a favor de la admisión a trámite de esta propuesta, pero ¿tendrán el valor luego de sacar adelante esta reforma y otras reformas de calado? Mientras tanto, para saber qué ha ocurrido en el Reino de España esperaremos a que algún país tercero desclasifique información, como ha ocurrido hasta ahora. Nuestro voto será que sí. Dicho esto, la mejor reforma de fondo que podemos hacer en Cataluña es la que defendemos desde Junts per Cataluny: la independencia de nuestro país. Y desde aquí un fuerte abrazo a nuestro secretario general, Jordi Turull. Viva Cataluña libre. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Y otra reforma de fondo muy relacionada con esta que estamos comentando sería la de la ley del CNI, la reforma de la ley del control judicial previo. Para quien no lo sepa, son los jueces del Tribunal Supremo quienes autorizan que, por ejemplo, se puedan espiar teléfonos móviles. Y cuando hablamos de reformas de fondo, hablamos de la importancia de que los jueces encargados de autorizar que se espíen, por ejemplo, los teléfonos móviles, tengan una limitación de su mandato, por ejemplo de un año, y que no puedan volver a repetir. E igual de importante es que los jueces encargados de ello hagan, como hacemos todos los diputados y diputadas, senadores y senadoras, una declaración patrimonial y de intereses, y que esa declaración patrimonial y de intereses de los jueces quede colgada en la web del Consejo General del Poder Judicial. Hay jueces que llevan ocho años autorizando las intercepciones de los teléfonos móviles. Por lo tanto, podemos decir que hay jueces del Tribunal Supremo que ya forman parte de la plantilla del CNI, y que esto deje de ocurrir depende también de ustedes. Y cuando hablamos de una reforma de fondo, estamos hablando también de la eliminación de la Audiencia Nacional, un órgano que es una anomalía. Todos lo dicen, pero nadie osa hacerlo, y que esto ocurra también depende de ustedes. Y estamos hablando también de la reforma del Tribunal de Cuentas, un ente que no está adecuado a la normativa europea. Hablamos también de la reforma del Código Penal, de la reforma del Tribunal Constitucional y un largo etcétera. De todo cuanto hizo el PP cuando tenía mayoría absoluta; ustedes han sido incapaces de revertir nada significativo y solo depende de ustedes, que son quienes están en el Gobierno.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Gracias, presidenta. Alguien tendría que explicarnos muy bien de qué sirve exactamente este bloque supuestamente progresista y de izquierdas, porque ustedes han estado gobernando los últimos cinco años y han sido incapaces de hacer ni una sola reforma de fondo. Quiero pensar que la gente que les ha votado espera de ustedes que se tomen decisiones de calado, y las hubieran podido tomar en esta última legislatura, porque ustedes estaban en el Gobierno y además tenían la fidelidad de sus socios, pero no las tomaron y sus socios tampoco les empujaron a tomar esas decisiones de calado. Y cuando hablamos de decisiones de calado hablamos de aquellas decisiones que no son cómodas. Por lo tanto, al contrario de esas decisiones que ustedes han ido tomando en su día a día, esas decisiones que cambian el rumbo de la historia, esas decisiones que cambian el futuro de muchas personas para mejor son aquellas decisiones que solo los valientes se atreven a tomar. Y cuando hablamos de reformas de fondo, me refiero, entre otras cosas, a leyes como la de hoy, la 9/1968, la Ley sobre Secretos Oficiales, una ley que hoy en día sigue apareciendo en el Boletín Oficial del Estado firmada por el dictador Francisco Franco. Esto es una realidad en 2024, en un Estado miembro de la Unión Europea. Que existen leyes vigentes firmadas por un dictador es la realidad. El franquismo sigue aquí impregnando muchas instituciones del Reino de España, pero todavía hay quienes se escandalizan y se indignan o incluso lo niegan cuando lo recordamos. Pues que eso deje de pasar depende de ustedes.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Quan parlem d'una reforma de fons també parlem de l'eliminació de l'Audiencia Nacional, un òrgan que és una anomalia. Tots ho diuen, però ningú s'atreveix a fer-ho. I això, que passi, també depèn de vostès. Parlem també de la reforma del Tribunal de Cuentas, un ens que no està adequat a la normativa europea. Parlem també de la reforma del Codi penal, de la reforma del Tribunal Constitucional i un llarg etcètera. De tot el que el PP va fer quan tenia majoria absoluta. Vostès han estat incapaços de revertir res significatiu. I només depèn de vostès, perquè són els que estan al Govern. Sobre la Llei de secrets oficials o d'informació reservada, cal posar en valor la insistència del PNV per efectuar aquestes reformes de fons i, a més, assenyalar el camí de com fer-ho, i el camí no és l'avantprojecte que vostès van moure la legislatura passada. Aquella proposta seva ja els avancem que no tindrà el suport de Junts per Catalunya. Segurament, com sempre, vostès votaran a favor de l'admissió a tràmit d'aquesta proposta, però tindran el valor de tirar endavant aquesta reforma i altres reformes de calat? Mentrestant, per saber què ha passat al Reino de España, esperarem que algun país tercer desclassifiqui informació, com ha passat fins ara. El nostre vot serà que sí. Dit això, la millor reforma de fons que a Catalunya podem fer és aquella que defensem des de Junts per Catalunya: la independència del nostre país. Des d'aquí una forta abraçada al nostre secretari general, Jordi Turull, i visca Catalunya lliure. Moltes gràcies.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Una altra reforma de fons, molt relacionada amb aquesta de la qual parlem, seria la de la llei del CNI, la reforma de la Llei del control judicial previ. Per a qui no ho sàpiga, són els jutges del Tribunal Suprem els que autoritzen, per exemple, que es puguin espiar telèfons mòbils. Quan parlem de reformes de fons, parlem de la importància, per exemple, que els jutges encarregats d'autoritzar que s'espiïn, per exemple, mòbils, tinguin una limitació del mandat, per exemple, d'un any i que no puguin tornar a repetir. Igual d'important és també que els jutges encarregats d'això facin com fem tots els diputats i diputades, senadors i senadores, una declaració patrimonial i d'interessos, i que aquesta declaració patrimonial i d'interessos dels jutges quedi penjada al web del Consejo General del Poder Judicial. Hi ha jutges que porten vuit anys autoritzant les intercepcions dels telèfons mòbils. Per tant, podem dir que hi ha jutges del Tribunal Suprem que ja formen part de la plantilla del CNI. I que això deixi de passar també depèn de vostès.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Gràcies, presidenta. Algú ens hauria d'explicar molt bé de què serveix exactament aquest bloc suposadament progressista i d'esquerres, perquè vostès han estat governant els darrers cinc anys i han estat incapaços de fer ni una sola reforma de fons. Vull pensar que la gent que els ha votat, a vostès, de vostès esperen que es prenguin decisions de gran importància. I les podien haver pres aquesta darrera legislatura, perquè vostès estaven al Govern i, a més a més, tenien la fidelitat dels seus socis, però no les han pres, i tampoc els seus socis els han empès a prendre aquestes decisions de gran importància. Quan parlem de decisions de gran importància, parlem d'aquelles decisions que no són còmodes, per tant, el contrari d'aquelles decisions que vostès han anat prenent en el dia a dia. Parlo d'aquelles decisions que canvien el rumb de la història, aquelles decisions que canvien el futur de moltes persones cap a bé; són aquelles decisions que només els valents s'atreveixen a prendre. Quan parlem de reformes de fons, em refereixo també, per exemple, a la llei de la qual avui parlem, aquesta Llei 9/1968, la llei de secretos oficiales, una llei que encara avui apareix al Boletín Oficial del Estado firmada pel dictador Francisco Franco. I això és una realitat el 2024, en un estat membre de la Unió Europea, que hi hagi lleis vigents signades per un dictador. El franquisme segueix aquí, impregnant moltes institucions del Reino de España, però encara n'hi ha que s'escandalitzen, s'indignen o inclús ho neguen quan ho recordem. I que això deixi de passar depèn de vostès.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«Acabo. Usted se ha referido a ello, señora Nacarino. Feijóo dijo que el día más triste de la democracia fue la tarde en la que el proyecto de ley de amnistía entró en el Congreso. Usted se ha referido a ello y lo ha repetido. Honestamente, para ustedes, la peor fecha que se ha vivido en este hemiciclo fue el 18 de noviembre de 1976. ¿Saben que pasó el 18 de noviembre de 1976? Pues que las Cortes franquistas se hicieron el harakiri votando sí a la Ley para la Reforma Política. Hoy, el PP querría tener una varita mágica para poder dar marcha atrás para votar que no, para frenar el tiempo. El Partido Popular cree que si el franquismo hubiera pervivido, hoy la gente del PP mandaría y también se sentarían en este hemiciclo. Todos ustedes tendrían su escaño; en cambio, en este Congreso no tendrían ustedes que soportar ni a Pedro Sánchez ni a esta tropa de independentistas catalanes, de desinhibidos, que desde el sentido común defendemos el derecho de Cataluña a defender su futuro de libertad y de prosperidad. Pero, señora Nacarino-Brabo, la varita mágica no existe. Cataluña sí, aquí estamos. Hagan política y dejen de mentir. Muchísimas gracias.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«El PP sí que practica -y ahora dirá que no-, ustedes sí que practican el terrorismo parlamentario, convirtiendo cada intervención en un fake sostenido, inaguantable e inacabable. El PP dibuja un mundo irreal, sabiendo que es irreal. Ustedes borran de la realidad a los millones de personas, a los millones de catalanes y catalanas que aspiran, como yo, a la plenitud, a la prosperidad de Cataluña. Nos borran, pero estamos aquí. Ustedes hablan de la Constitución española al estilo del Partido Popular, que desde la mayoría absoluta de José María Aznar, en el año 2000, han destrozado. Ustedes han destrozado su propia Constitución -ahora les explicaré por qué-, haciéndola inservible. Y abro paréntesis. ¿Qué pasó en el año 1995, qué les pasó cuando su PP eliminó a los gobernadores civiles, aceptando el chantaje nacionalista? ¿Qué les pasó? Uy, no se acuerdan. La Presidencia del Gobierno, señora Nacarino, siempre tiene un precio. ¿O eso solo era en el año 1995 o es para nosotros? En cualquier caso, fue entonces cuando la España política se equivocó cambiando el terreno de juego. Desde 1978, cuando se tenía que interpretar la Constitución, prevalecía el respeto al espíritu de la norma, y mandaba aún una cierta idea de respeto, se buscaba la cohabitación entre las naciones del Estado, pero ustedes vieron que eso de respetar el espíritu de la Constitución era calderilla democrática, una bagatela prescindible. El PP asumió que bastaba con la literalidad y se cargó aquello de respetar el espíritu de la norma. Entendieron que, con conflicto, la derecha española viviría mejor y gobernaría más años, y aquí están, enfadados y en la oposición. Hoy el Partido Popular repite hasta el agotamiento que nada de amnistía -muy bien-, que nada de buscar una primera solución al conflicto histórico y político España-Cataluña, que les recuerdo es un conflicto que llevamos arrastrando desde hace siglos. Pues muy bien, señorías, se equivocan, se equivocan de plano, porque no estamos en una situación de normalidad, métanselo en la cabeza. En el franquismo, sí, en el franquismo los cerezos daban cerezas, como hoy, y había leyes, instituciones, gobiernos y ministros igual que ahora, normalidad, y jueces y cárceles. Normalidad, así lo llamaban. Pues bien, hoy Cataluña no quiere esta normalidad. En Junts hacemos política porque no aceptamos su oferta de libertad condicional y vigilada para Cataluña, y es cierto. El Partido Popular está más cómodo con los héroes del 23F -ya podrían celebrarlo-, con espías, suciedad y operaciones Cataluña, pero en Junts somos más bien de hacer política. Por eso defendemos la ley de amnistía, la buena, la completa.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«Presidenta Armengol, señorías, buenas tardes a todos. Diputada Nacarino-Brabo, la he escuchado con interés. Usted tiene un don, no sé si alguno lo sabe: miente con gran elegancia en un tono pausadísimo, pero miente, y una enorme fineza, pero miente. Se me han puesto los pelos de punta oyéndola. Para el Partido Popular, Cataluña es una obsesión descontrolada, deriva en XXL, hablan de una Cataluña irreal que no existe. Yo vengo de Cataluña, del Penedès. El lunes estuve en Barcelona, allí cogí un tren a Lleida, el jueves cenaba en el Delta del Ebro, y le aseguro -escúcheme- que ustedes no saben nada de Cataluña. Ustedes en Cataluña serían extraterrestres, con todo el respeto. En Cataluña hay catalanas y catalanes, hay gente que vive bien, otros que las pasan moradas. Cataluña es poliédrica, ya lo sabemos, pero la Cataluña que dibujan ustedes, violenta y no democrática, lo siento, no existe; al contrario, Cataluña es cívica, somos profunda y convencidamente cívicos, somos herederos de Pau Casals, no se les olvide. Y lo que pasa es que Cataluña ha dicho 'basta' y eso a muchísimos no les gusta. En Cataluña tenemos una lengua, una cultura que ustedes no respetan. Ya se las arreglarán. Ahora el PP habla de Europa y olvida que si alguien ha sido europeísta en el Estado español desde el principio es Cataluña. Espriu hablaba de que allá, en el norte, la gente es libre, despierta y feliz; en cambio, que inventen ellos, decía Unamuno, y ustedes van y ahora contradicen a Unamuno, inventando. Ahora inventan, ahora tenemos una obsesión por inventar, embadurnando a los demócratas de Cataluña, reescribiendo la palabra terrorismo. Se les debería caer la cara de vergüenza, la reescriben e inventan con amenazas, inventan mentiras, inventan literatura judicial salida directamente desde las cloacas.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«No estem en una situació de normalitat, posin-s'ho al cap. En el franquisme, sí, en el franquisme, als cirerers s'hi recollien cireres com ara. Hi havia lleis, hi havia institucions, governs, ministres, tot. Sí, sí, com ara, normalitat. I jutges i presons, com ara. Normalitat, li deien, oi? Doncs avui Catalunya no vol aquesta normalitat. A Junts fem política perquè no acceptem la seva oferta de llibertat condicional i vigilada per a Catalunya. I és cert: el Partit Popular està més còmode amb els herois del 23F -d'aquí dos dies el podran anar a celebrar-, amb espies, amb brutícia, amb operacions Catalunya. A Junts som més de fer política. Per això defensem la llei d'amnistia. La llei d'amnistia, la bona, eh?, la bona, la completa. I acabo. Vostè mateixa s'hi ha referit, senyora Nacarino. Feijóo va dir que el dia més trist -aquí davant, aquí davant-, va dir en Feijóo que el dia més trist de la democràcia va ser la tarda que el projecte de llei d'amnistia va entrar al Congrés. Vostè s'hi ha referit i ho ha repetit. Honestament, per a vostès la pitjor data viscuda en aquest hemicicle és el 18 de novembre del 1976. Saben què va passar el 18 de novembre del 1976? Doncs a les Corts franquistes es van fer l'harakiri votant 'sí' a la llei per la reforma política. Avui el PP voldria tenir la vareta màgica que li permetés tornar enrere per votar 'no', per frenar el temps. El Partit Popular pensa que, si el franquisme hagués perviscut, avui la gent del PP manaria i també s'asseuria en aquest hemicicle, tots vostès tindrien el seu escó. Però, en canvi, en aquest Congrés no hi haurien de suportar ni Pedro Sánchez ni aquesta tropa d'independentistes catalans que, desinhibits i des del sentit comú, defensem el dret de Catalunya a decidir el seu futur de llibertat i de prosperitat. Però, senyora Nacarino-Brabo, la vareta màgica no existeix. Catalunya, sí, som aquí. Facin política i deixin de mentir. Moltíssimes gràcies.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«I obro parèntesi: què els va passar l'any 1995, per cert? Què els va passar quan el seu PP va eliminar els governadors civils en acceptar el xantatge nacionalista? Què els va passar? Ui, no se n'obliden. No se'n recorden. La Presidència del Gobierno, senyora Nacarino, sempre té un preu? O això era només l'any 1995? O això és per a uns altres? En tot cas, va ser aleshores quan l'Espanya política, i parlo del 2000, es va equivocar canviant el terreny de joc. Des del 1978, quan s'havia d'interpretar la Constitució prevalia el respecte a l'esperit de la norma. Manava una certa idea de respecte, es buscava la cohabitació entre les nacions de l'Estat. Però el 2000 vostès van veure que això de respectar l'esperit de la Constitució era xavalla democràtica, una fotesa prescindible. El PP va assumir que n'hi havia prou amb la literalitat i es van carregar això de respectar l'esperit de la norma. Van entendre que, en conflicte, la dreta espanyola viuria millor i governaria més anys, i aquí estan, emprenyats i a l'oposició. Avui el Partit Popular repeteix fins a l'esgotament que res d'amnistia. Molt bé. Que res de buscar una primera solució al conflicte històric i polític a Espanya, a Catalunya, que -diguem-ho clar- és un conflicte que arrosseguem de fa segles. Molt bé. Doncs, senyoria, s'equivoquen i s'equivoquen de ple.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«Ara el PP parla d'Europa, ara els ve la flaca d'Europa i obliden que, si algú ha estat europeista a l'Estat espanyol des de primera hora, és Catalunya. Espriu parlava del nord enllà, on la gent és lliure, desvetllada i feliç. En canvi, 'que inventen ellos', deia Unamuno. I vostès van i ara contradiuen Unamuno inventant. Ara inventen; ara els ha vingut una mena d'obsessió per inventar, empastifant els demòcrates de Catalunya, reescrivint la paraula terrorisme, que els hauria de caure la cara de vergonya. La reescriuen, inventant amenaces, inventant mentides, inventant literatura judicial dissenyada directament, sortida directament des de les clavegueres. El PP sí que practica -i ara se sentirà 'oh!'-, vostès sí que practiquen el terrorisme parlamentari convertint cada intervenció en un fake sostingut, inaguantable, inacabable. El PP dibuixa un món irreal. Sabem que és irreal. Vostès esborren de la realitat els milions de persones, els milions de catalans i catalanes que aspirem, com jo, a la plenitud, a la prosperitat, de Catalunya. Ens esborren, però estem aquí. Vostès parlen de la Constitució espanyola a l'estil del Partit Popular que, des de la majoria absoluta de José María Aznar l'any 2000, l'han destrossada. Vostès han destrossat la seva pròpia Constitució -i ara els explicaré el perquè- fent-la inservible.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«Presidenta Armengol, senyories. A tots, bona tarda. Diputada Nacarino-Brabo, l'he escoltat amb interès. Vostè té un do -no sé si algú ho sap-: menteix amb una gran elegància, amb un to pausadíssim, però menteix, i una enorme finesa, però menteix. Escoltant-la, la veritat és que se m'han posat els pèls de punta. Per al Partit Popular, Catalunya és una obsessió descontrolada de divan XXL. Parlen d'una Catalunya irreal que no existeix. No existeix. Jo vinc de Catalunya, del Penedès. Dilluns vaig ser a Barcelona, ahir vaig agafar el tren a Lleida, dijous sopava al delta de l'Ebre. I, escolti, li asseguro, els asseguro que vostès no saben res de Catalunya. Vostès a Catalunya serien extraterrestres. Amb tot el respecte, eh? A Catalunya hi ha catalans i catalanes, i hi ha gent que viu bé, d'altres que les passen molt magres. Catalunya és polièdrica, ja ho sabem, però la Catalunya que vostès dibuixen, violenta i no democràtica, ho sento, no hi és. Violenta i no democràtica no hi és. Al contrari, Catalunya és cívica. Som profundament, convençudament cívics. Som hereus de Pau Casals, no ho oblidin mai. El que passa és que Catalunya diu prou, i això a tants i a tantíssims no els agrada. A Catalunya tenim una llengua, tenim una cultura que vostès no respecten, ja s'ho faran.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Y, evidentemente, escuche a los ciudadanos del delta. No se enfade, escuche y no se confunda. No haga silencio, porque cuando el poeta Vergés dice que el largo silencio respondía al agua dulce del río, el mar amargo no habla de su silencio. No queremos silencio de ustedes, escuchen lo que los ciudadanos del delta les piden y aprovechen que estos ciudadanos con su voto, junto con el de tantos otros ciudadanos de Cataluña, hemos decidido que Junts sea decisivo en este hemiciclo y que usted ya no cuente con la mayoría suficiente para actuar por libre, a su gusto y sin escuchar, aunque, como le decía antes, por lo que me ha parecido interpretar por su tono, todavía no se ha puesto en esta nueva realidad. Termino. Usted tiene que decidir ahora cómo quiere que la recuerden como ministra: la ministra de la muerte del delta del Ebro o la ministra que, cuando le han ofrecido la posibilidad, se remangó y se puso a trabajar. Póngase a trabajar con nosotros y no permita que este paraíso se pierda y que recaiga la responsabilidad en sus espaldas. Señora ministra, nosotros estamos aquí; nosotros vamos a estar aquí. Sabe dónde encontrarnos. ¿Usted querrá estar con nosotros? Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Le he explicado que el delta del Ebro está en riesgo y le he explicado que la solución no pasa por imponer unas acciones desde la distancia. La solución es escuchar el consenso absoluto existente entre la gente del delta y las instituciones del delta y ponerse a trabajar. No necesitamos más discursos, no necesitamos más declaraciones ni buena voluntad, de esto tenemos a sacos, pero por esa razón la gente del territorio está enfadada. Tenemos que pasar a la acción y necesitamos que se dote de los recursos necesarios para implantar las soluciones. Le he dicho en mi primera intervención que para Junts el delta es una prioridad, y usted aparece aquí y habla del pasado. Pues yo le vuelvo a hablar del presente, de nuestra voluntad y de nuestra prioridad, y ahora añado que si quiere contar con nosotros en las políticas de su ministerio, si quiere contar con nosotros en las políticas que usted quiere impulsar en su ministerio, tiene que asumir estos compromisos clave y concretos. Incorpore la Taula de Consens del Delta en la comisión bilateral con la Generalitat de Catalunya, encaje lo que establece el plan delta en su plan de protección del delta del Ebro y paralicen los expedientes de delimitación hasta que los puntos anteriores no se hayan cumplido. Y, como las palabras ya no son suficientes y tienen en marcha unos presupuestos, movilice para estos presupuestos de 2024 los recursos necesarios para ejecutar inmediatamente las actuaciones de consolidación de la morfología del delta del Ebro que recoge el plan delta.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Usted me ha oído decir que el delta del Ebro es un paraíso -que lo es-, pero se ha confundido porque ha salido aquí, después de reñirnos a todos, y nos ha explicado una situación idílica donde todo está controlado, donde ustedes son los más sensibles y los más preocupados por el delta y que tendríamos que estar todos tranquilos por su futuro. Ha salido aquí y nos ha hecho un relato, como le decía, en el marco mental de 500 kilómetros de distancia que puede parecer coherente, pero los que somos del sur de Cataluña sabemos que lo que nos ha contado, como en las peores películas de un domingo por la tarde, cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia. De hecho, su visión sobre el delta del Ebro es la imagen de lo que el Estado español es respecto a Cataluña: actuar con visión centralista, centrifugando responsabilidades cuando las cosas no van bien, ejerciendo el control sobre cuestiones de los otros, actuando de espaldas al ciudadano o diciendo que hablan en su nombre y viniendo a nuestra casa a explicar que hacen mucho cuando en la práctica todos sabemos que, más allá de las palabras, no hacen nada.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Acabo. Vostè ara ha de decidir com vol ser recordada com a ministra: la ministra de la mort del delta de l'Ebre o la ministra que, quan li han ofert la possibilitat, s'ha arremangat i s'ha posat a treballar. Posi's a treballar amb nosaltres i no permeti que aquest paradís es perdi i li recaigui la responsabilitat a sobre de les seves espatlles. Senyora ministra, nosaltres hi som i hi serem. Sap com trobar-nos, si vol. I vostè? Hi voldrà ser? Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Señora ministra, usted se ha equivocado. Veo que se ha enfadado. Es normal. Cuando a alguien le cuentan las verdades acostumbra a pasar que, en vez de aceptarlas, se enfada, y usted ha puesto el foco donde no corresponde. Yo le enseñaba un problema compartido por todo un territorio y una población y usted ha derivado este problema hacia los otros. También le tengo que decir que no me sorprende, porque como buena ministra española se dedica a culpar al resto de sus limitaciones, y, además, cuando deja el papel -mientras leía, no- lo hace con soberbia y menosprecio. Usted sabrá, señora ministra.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Li he dit en la meva primera intervenció que per a Junts per Catalunya el Delta és una prioritat, i vostè surt aquí i em parla del passat. Doncs jo li torno a parlar del present, de la nostra voluntat i la nostra prioritat. I ara hi afegeixo que, per comptar amb nosaltres en les polítiques del seu ministeri, per comptar amb nosaltres en les polítiques que vostè vulgui impulsar des del seu ministeri, cal que assumeixi aquests compromisos clau i concrets. Incorpori la Taula de Consens del Delta en la comissió bilateral amb la Generalitat de Catalunya. Encaixi el que estableix el Pla Delta en el seu Pla de protecció del Delta de l'Ebre. Paralitzi els expedients de delimitació fins que els punts anteriors no s'hagin acomplert. I, com que les paraules ja no són suficients i tenen en marxa uns pressupostos, mobilitzi per a aquests pressupostos del 2024 els recursos necessaris per executar immediatament les actuacions de consolidació de la morfologia del delta de l'Ebre que recull el Pla Delta. I evidentment escolti els ciutadans del Delta; no s'enfadi, escolti i no es confongui. No faci silenci, perquè, quan el poeta Gerard Vergés glossa que 'el llarg silenci on es fonien l'aigua dolça del riu, la mar amarga', no parla del seu silenci. No volem silencis seus. Escolti el que els ciutadans del Delta li demanen i aprofiti que aquests ciutadans, amb el seu vot, juntament amb el de tants altres ciutadans de Catalunya, han decidit que Junts sigui decisiu en aquest hemicicle i que vostè ja no compti amb la majoria suficient per actuar per lliure, al seu gust i sense escoltar, encara que, com li deia abans, pel que m'ha semblat interpretar del seu to, diria que no s'ha posat encara en aquesta nova realitat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«De fet, la seva visió sobre el delta de l'Ebre és la imatge del que l'Estat espanyol és respecte a Catalunya: actuar amb visió centralista, centrifugant responsabilitats quan les coses no van bé, exercint el control sobre qüestions dels altres, actuant d'esquena als ciutadans o dient que parlen en nom d'ells i venint a casa nostra a explicar que fan molt, quan a la pràctica tots sabem que, més enllà de les paraules, no fan res. Jo li he explicat que el delta de l'Ebre està en risc i li he explicat que la solució no passa per imposar unes accions des de la distància. La solució és escoltar el consens absolut existent entre la gent del delta de l'Ebre i les institucions del delta de l'Ebre i posar-se a treballar. No en necessitem més, de paraules; no en necessitem més, de declaracions; no en necessitem més, de bones voluntats. D'això en tenim a cabassos, i per això la gent d'aquell territori estan enfadats. Necessitem passar a l'acció i necessitem que s'hi dotin els recursos econòmics necessaris per implantar les solucions.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora ministra, vostè s'ha equivocat. Veig que s'ha enfadat. És normal; quan a algú li expliquen les veritats, acostuma a passar que, en lloc d'acceptar-les, s'enfada, i vostè ha posat el focus allà on no toca. Jo li ensenyava un problema compartit per tot un territori i tota una població, i vostè ha pretès derivar aquest problema cap als altres. De fet, també li he de dir que no em sorprèn; com a bona ministra espanyola es dedica a culpar els altres de les seves mancances i, a més a més, quan deixa el paper, mentre llegia no, però quan ha deixat el paper, ho fa amb supèrbia i menyspreu. Vostè sabrà, senyora ministra. Vostè m'ha sentit a mi dir que el delta de l'Ebre és un paradís, que ho és, i s'ha confós, perquè ha sortit aquí, després de renyar-nos a tots, i ens ha explicat una situació idíl·lica on tot està controlat, on vostès són els més sensibles i els més preocupats pel Delta i que, per tant, hauríem d'estar tots tranquils pel seu futur. Vostè ha sortit aquí i ens ha fet un relat, que ha fet aquí en aquest faristol, com li deia en la meva primera intervenció, i en el marc mental dels 500 quilòmetres de distància pot semblar coherent. Però els que som del sud de Catalunya sabem que el que ens ha explicat, talment com en les pitjors pel·lícules de diumenge a la tarda, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Termino. El delta de l'Ebre, como escribió Josep Pla, allí se siente la proximidad del agua tensa, casi lenta, callada, y la luz es un elemento absorbente y de prodigiosa vitalidad, una vitalidad de la luz que es como la del agua, lenta, pausada, de una cósmica sensualidad. Señora ministra, tome conciencia de este tesoro que es esta tierra, tome conciencia del peso de la historia que tiene en sus brazos y aproveche la voluntad firme de los ciudadanos de las Tierras del Ebro para pasar a la acción. Unos ciudadanos, señora ministra, que no quieren ser los primeros refugiados climáticos de Europa. Muchas gracias.»