Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
405 declaraciones · página 14 de 14
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Presidenta, ministros, señorías, personas de las entidades y asociaciones vinculadas al sector, buenas tardes. Hoy procedemos a reformar en un aspecto la Constitución de 1978, y lo hacemos con una finalidad muy clara y concreta y sentida especialmente por la sociedad y por muchas entidades; compartida, como vemos, por la mayoría de grupos de esta Cámara. Nosotros -se lo adelanto-, el Grupo Republicano, vamos a votar a favor. Estamos hablando de un asunto que tiene que ver directamente con la dignidad de las personas. Estamos hablando de dignidad, igualdad, equidad, pero también estamos hablando de libertad; libertad en un sentido práctico y concreto pero a la vez profundo, de libertad realizada todos los días. Estamos hablando -se ha dicho, pero quisiera insistir en ello- de justicia, como corresponde a la sociedad del siglo XXI. Más allá de las incertidumbres que vivimos, no podemos olvidar la herencia humanista, ni la herencia ilustrada, a pesar del terrible legado del siglo XX. Justamente, porque tenemos en el retrovisor la historia sabemos que esta reforma, en su sentido más profundo, lo que hace es reforzar los derechos de las personas y el respeto que merece cualquier ser humano. Hablamos, por lo tanto, de cumplir los derechos humanos en su máxima potencia y de cómo hacer más robusta la vida colectiva basada en el civismo, en la empatía, en los cuidados compartidos y en la fraternidad. Sí, la fraternidad, una palabra que fundamenta el nacimiento de la vida moderna y que hoy debemos también incluir en este debate y ponerla sobre el tapete. Fraternidad con todos los gestos y todas las dimensiones de nuestra existencia. Dejaremos de hablar oficialmente de disminuidos, afortunadamente, y hablaremos de personas con discapacidad.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Jo, de debò, ja sé que el tema és el que és i no voldria desenfocar la qüestió, però amb permís de les entitats recordar, senyors del PSOE i del PP, que convé parlar d'això, convé parlar d'aquest tabú que no toquem la Constitució d'una manera reposada i tranquil·la perquè el pas del temps, senyors populars i socialistes, impacta sobre les lleis, és una gran descoberta, impacta sobre les lleis i la seva vigència. Per bé que avui parlem d'un aspecte molt determinat, la reforma de la Constitució del 78 s'ha convertit, com saben vostès, en una mena de tabú, en un debat impossible que alguns volen que no puguem fer mai, i jo crec que l'hem de poder fer tranquil·lament, raonablement, l'hem de poder fer. Perquè si no desvirtuen el sentit de la política, la política és la gestió del temps i vostès voldrien una Constitució congelada, absolutament tancada. Acabo, senyora presidenta. Reformar la Constitució només és un perill a ulls d'aquells que s'han proclamat, autoproclamat, vigilants de les essències, però va contra el sentit de la vida més concreta de tothom. Felicitem-nos avui perquè fem un acte de justícia i de dignitat, com he dit abans. Felicitem-nos perquè fem una societat més empàtica, més inclusiva i, en definitiva, més civilitzada. O ens ho proposem, si més no. És un intent. Moltes gràcies.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Presidenta, ministres, senyories, persones de les entitats i associacions vinculades al sector. Bona tarda. Avui procedim a reformar en un aspecte la Constitució del 78, i ho fem amb una finalitat molt clara i concreta, i sentida especialment per la societat i per moltes entitats. Compartida, com veiem, per la majoria de grups d'aquesta cambra. Nosaltres, els avanço, el Grup Republicà, votarem a favor. Estem parlant d'un tema que té a veure directament amb la dignitat de les persones. Estem parlant de dignitat, d'igualtat, d'equitat, però també estem parlant de llibertat. De llibertat en un sentit pràctic i concret, però profund alhora. De llibertat, efectivament, realitzada cada dia. Estem parlant -ja s'ha dit, però ho voldria remarcar- de justícia, com correspon a la societat del segle XXI, més enllà de les incerteses que vivim. No podem oblidar l'herència humanista ni l'herència il·lustrada, malgrat el llegat terrible del segle XX. Justament perquè tenim al retrovisor la història sabem que aquesta reforma, en el seu sentit profund, el que fa és reforçar els drets de les persones i el respecte que mereix qualsevol ésser humà. Parlem, per tant, de l'acompliment dels drets humans en la seva màxima potència i de com fem més robusta -més robusta- la vida col·lectiva basada en el civisme, en l'empatia, en les cures compartides i en la fraternitat. Sí, la fraternitat, una paraula que fonamenta el naixement de la vida moderna i que hem de posar avui en aquest debat damunt la taula. Fraternitat, amb tots els gestos i amb totes les dimensions de la nostra existència. Deixarem de parlar oficialment de disminuïts, afortunadament, i parlarem de persones amb discapacitat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Esta es la realidad, una realidad cargada de agravios, de deslealtades institucionales por parte del Gobierno central, un Gobierno que no solo es central, sino centralista, aparte de muy centrifugador. Agravios como los incumplimientos reiterados en el tiempo de la disposición adicional tercera del estatuto de Cataluña, del periodo 2009 a 2013, la financiación estatal de la ley de dependencia, las deudas del Fondo de Cohesión Sanitaria y los fondos de garantía asistencial o el personal de los nuevos tribunales de Justicia, entre muchos otros agravios. Deslealtades también, tales como los cambios normativos en el IRPF, la disminución de los tipos o el impuesto de la electricidad. También los cambios normativos en el impuesto sobre las transmisiones patrimoniales y, por ejemplo, también en los actos jurídicos documentados. Cambios normativos al resto de tributos cedidos en las deslealtades en la cartera de servicios, como decimos en mi pueblo, para parar un carro. En definitiva, es un auténtico despropósito. Y atención, porque esto no acaba aquí; lo que se acaba es el tiempo. Hay más agravios, extremadamente flagrantes. El primero, el reparto extremadamente injusto de los objetivos de déficit. Las comunidades autónomas asumimos un tercio del gasto, pero el Estado nos asigna un 0 % al margen del déficit. Las comunidades autónomas gestionamos más de un tercio del gasto que se hace en el conjunto del Estado en materias tan importantes y relevantes como salud, educación o atención social. No contamos con un margen de déficit proporcional, obviamente, a este gasto. Y teniendo presente que este gasto es por inversión social, no solo es un problema de deslealtad institucional, que también -y si me permiten, también de violación del principio de subsidiariedad establecido por la Unión Europea-, sino que además genera un grave problema de bienestar y de cohesión social. También he de decirles que todo ello lo que hace es abonar el caldo de cultivo del creciente fascismo -están todos comiendo- (risas); peor todavía, porque mientras recortan la inversión social que hacen las comunidades autónomas, los márgenes de déficit, en este caso del Estado, están destinados única y exclusivamente, por ejemplo, o en una gran parte, al incremento del gasto militar y armamentista, como ha demostrado año tras año el Gobierno español, también en este caso gobierne quien gobierne. Nosotros estamos plenamente comprometidos con la sostenibilidad de las finanzas públicas, pero también defendemos que el retorno de las reglas de estabilidad se haga de una manera coherente. Esto significa que el esfuerzo que haga cada Administración tiene que ser proporcional al gasto que hacen los Estados y sus administraciones. No es tan complicado. Y otro agravio antes de acabar, este muy flagrante: el déficit en inversiones. El déficit que sufrimos en Cataluña es, aparte de crónico, también sistemático e injustificable. Tendremos tiempo -espero- de hablar de ello y, obviamente, de ponerle remedio.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«El més important de tot això és que aquest dèficit fiscal té un impacte no només negatiu, sinó directe sobre el més important, que són les persones, sobre el benestar també dels i les catalanes. Aquesta és la realitat. Una realitat carregada, com deia, de greuges, una realitat carregada de deslleialtats institucionals per part del Govern central. Un Govern que no només és central, sinó que és centralista, a banda d'extremadament centrifugador. Greuges com els incompliments reiterats en el temps o, per exemple, de disposició addicional tercera de l'Estatut de Catalunya del període 2009 al període 2013, o el finançament estatal de la Llei de dependència, o els deutes del Fons de Cohesió Sanitària i dels Fons de Garantia Assistencial, o el personal dels nous tribunals de justícia, entre molts altres greuges. Deslleialtats, doncs també, tals com els canvis normatius, per exemple, en l'IRPF, a la disminució dels tipus o a l'impost de l'electricitat. Els també canvis normatius en l'impost sobre les transmissions patrimonials i, per exemple, també els actes jurídics documentats. Canvis normatius a la resta de tributs cedits. Deslleialtats en la cartera de serveis, com diem al meu poble, per parar un carro. En definitiva, un autèntic despropòsit.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2023, de 19 de diciembre, por el que se aprueban medidas urgentes para la ejecución del...
«Por otra parte -lo ha dicho hace un momento el compañero Rego-, mucha digitalización, mucha legislación, pero si no ponemos fondo no servirá para nada. Los juzgados están colapsados, las competencias en materia de recursos humanos y materiales son de las comunidades autónomas y hemos de hablar de cómo se articula esto. Lo tramitaremos como proyecto de ley, pero para nosotros es imprescindible el requisito de que se pueda tramitar en catalán, tanto digitalmente, como requisito para que el acceso a la carrera de jueces y de trabajadores al servicio de la Administración de Justicia permita que la ciudadanía de mi país pueda ir a los tribunales y hablar en su propio idioma, sin que sea un obstáculo para la obtención de este servicio público que es la Administración de Justicia. Acabo. Lo tramitaremos como proyecto de ley, lo que no quiere decir que estemos de acuerdo con lo que hay en este decreto ley. Lo que hay es voluntad de hablar, pactando un espacio que afecta a toda la ciudadanía, también a la de Cataluña, y ya hicimos el posicionamiento público que era favorable a esta tramitación, enfatizando que en cosas como la Ley 7/1985 de la Administración local, es evidente que tiene que haber un diálogo con todas las administraciones. Agradezco la atención de los diputados. Muchas gracias, señora ministra. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2023, de 19 de diciembre, por el que se aprueban medidas urgentes para la ejecución del...
«I arran d'això, convé dir que s'ha demanat la tramitació com a projecte de llei, que és el que explica, en part, que donem suport a aquesta convalidació. I això és així per diverses raons. Entre elles, perquè no és cert que tota la tramitació del que conté aquest reial decret s'hagués acabat la passada legislatura. Sí que ho és per a determinades normes però, per exemple, en funció pública va decaure la legislatura en el moment en què estàvem en el tràmit d'esmenes i, per tant, no s'ha fet un debat. Cert que afecta bàsicament l'administració pública estatal i, per tant, diríem que a nosaltres no ens competeix. Però és cert també que és part de la legislació que afecta l'administració local, i volem parlar dels habilitats estatals als ajuntaments, secretaris i interventors. Ja els ho hem dit diverses vegades. Volem que la situació retorni a la anterioritat de la modificació feta per l'LRSAL. Per una altra banda, ho ha esmentat fa un moment el company Néstor Rego, i això és així. Molta digitalització, molta legislació, però si no hi posem fons no servirà absolutament per a res. Els jutjats estan completament col·lapsats. Les competències en matèria de recursos humans i materials són de les comunitats autònomes que ho tenen transferit i, per tant, hem de parlar de com s'articula això. Ho tramitarem com a projecte de llei, però vostès saben que per a nosaltres és imprescindible el requisit que es pugui tramitar en català, tant digitalment com com a requisit, perquè l'accés a la carrera de jutges i de treballadors al servei de l'administració de justícia permeti que la ciutadania del meu país pugui anar als tribunals i parlar en el seu propi idioma sense que sigui un obstacle per a l'obtenció d'aquest bé públic, d'aquest servei públic que és l'administració de justícia.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Esquerra ha sido y es un partido a la vanguardia en las políticas de defensa de la memoria. Siempre lo ha sido, desde los tiempos del diputado Joan Tardà en esta Cámara, siempre hemos estado al lado de las entidades memorialistas, siempre hemos dicho que todas las democracias tienen que hacer las paces con el pasado más traumático, porque si no hacemos las paces con el pasado, no tenemos ningún tipo de credibilidad. No cabe duda alguna. Ya dijimos que nuestra abstención en esa ley no era un voto de confianza, quisimos decir, era una abstención pensada para hacer una protesta y una vigilancia sobre este texto. Queríamos así estar atentos, señor ministro, a esta norma, que es una norma importante. Queremos que ustedes, el Gobierno y concretamente el PSOE, cumplan aquello que promete esa ley, que es más importante de lo que parece. Sin lo que se denomina deber de memoria es imposible una democracia digna de ese nombre. Tengamos presente lo que dice un experto en la materia, Paul Ricoeur. Dice: El deber de la memoria es el deber de hacer justicia mediante el recuerdo a otro que es distinto. Aquí está la clave, señorías, de lo que hablamos: la justicia. Con todo y con eso, reconocemos que esta ley aprobada tiene algunos avances, pero el Gobierno, señor ministro, debe ponerse manos a la obra, no queremos excusas porque el tiempo va pasando.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Esquerra ha estat i és un partit capdavanter en la defensa de les polítiques de memòria, sempre, des de l'època del diputat senyor Joan Tardà en aquesta Cambra, sempre al costat de les entitats memorialistes. Hem repetit que qualsevol democràcia necessita fer les paus amb el passat més traumàtic, perquè si no fem les paus amb el passat no tenim cap mena de credibilitat, sens dubte. En el seu moment vam dir que la nostra abstenció a la Llei no era del tot... no era un vot de confiança, volem dir, era una abstenció que estava pensada per a fer una protesta i una vigilància sobre aquest text. Volíem, amb aquest gest, estar atents, senyor ministre, sobre aquesta norma que és important. Volem que vostès, el Govern i, conrectament, el PSOE, compleixin amb allò que compromet aquesta Llei, més important del que sembla. Sense el que s'anomena 'deure de memòria', és impossible una democràcia digna d'aquest nom. Tinguem present el que diu un expert en la matèria, Paul Ricoeur: 'el deure de memòria és el deure de fer justícia, mitjançant el record a un altre que és diferent'. Vet aquí la clau, senyories, del que parlem: la justícia.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«El Tribunal de Cuentas ha multado con millones a los miembros del Gobierno catalán por desvío de caudales públicos para la organización de un referéndum, referéndum que llevábamos en el programa electoral y por el que el pueblo de Cataluña nos votó. Mientras tanto, el Tribunal de Cuentas ha mantenido con plena impunidad todo el desvío de caudal público de esas cloacas del Estado. La fiscalía y la Abogacía del Estado no han denunciado ninguna de las ilegalidades cometidas, sino todo lo contrario, se alinearon con las tesis de VOX para acusar al Gobierno catalán de delitos que no hemos cometido jamás, mintiendo sobre la violencia que vimos todos los días durante los cuatro meses del juicio de la vergüenza, y ninguna de esas mentiras pudo acreditarse. La justicia española no permitió confrontar los vídeos con declaraciones de la policía y, llenos de creatividad, se inventaron jurídicamente el concepto de violencia ambiental porque no tenían otra forma de demostrar ninguna violencia objetiva, todo para castigar al Gobierno catalán por la organización de un referéndum. ¿Cómo se entiende, si este Parlamento había suprimido expresamente el delito de convocatoria de referéndum? Por ese motivo, decir que hay jueces españoles indecentes y fascistas no es ningún insulto, es pura descripción. (Aplausos).»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«La Fiscalia i la Abogacía del Estado no han denunciat cap de les il·legalitats comeses, ans al contrari, es van alinear amb les tesis de Vox per acusar el Govern català dels delictes que no hem comès mai, mentint sobre la violència que vam veure cada dia que va durar durant els quatre mesos el judici de la vergonya i cap de les mentides es va poder acreditar. La justícia espanyola no va permetre confrontar els vídeos amb declaracions de la policia i, plens de creativitat, van inventar-se jurídicament el concepte de violència ambiental perquè no tenien cap manera de demostrar cap violència objectiva. Tot per castigar el Govern català per l'organització d'un referèndum. Com s'entén si aquest parlament havia suprimit expressament el delicte de convocatòria de referèndum? Per això dir que hi ha jutges espanyols indecents i feixistes no és cap insult, és pura descripció. Malgrat tot això, el Govern espanyol i el parlament espanyol han estat incapaços de dir als tribunals que s'estaven situant per sobre de la voluntat del legislador, de la llei. I els mitjans de comunicació espanyols també han estat còmplices de la gran mentida de la violència a Catalunya i de totes les altres mentides per condemnar l'independentisme. De la mateixa manera que ha estat còmplice l'eixordador silenci de la intel·lectualitat espanyola davant la injustícia. Impunitat per a la unitat d'Espanya, càstig per a l'independentisme. Per això és tan necessària una llei d'amnistia. I sí, per això tot l'independentisme català estava conjurat a no investir president del Govern espanyol algú que no reconegués l'amnistia.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Señorías de Junts, ¿qué tal? Ustedes dicen que han logrado un acuerdo histórico. Ustedes han logrado una amnistía anunciada hace dos semanas. Han conseguido alcanzar un acuerdo con el PSOE, donde dice que no están de acuerdo con el PSOE. Han logrado una comisión de investigación sobre la guerra judicial. A mí me gusta, porque ya llevo cuatro comisiones de investigación. Ustedes han conseguido que el PSOE reconozca la existencia de un conflicto político con Cataluña, como ya reconoció el PSOE en Pedralbes en 2019 y en 2020 y 2023 con los pactos con nosotros. Bien, enhorabuena, bienvenidos y bienvenidas. Les prometo una cosa, mi compromiso, nuestro compromiso: cuando el PSOE intente engañarles -lo hará, lo intentará-, nuestro compromiso es que no diremos jamás que la culpa es de ustedes, nunca; siempre diremos que la culpa es de quien es, del PSOE. Y les ayudaremos a que no pase, porque el cumplimiento de los acuerdos ya les puedo asegurar que será mucho más complicado. Termino, señorías. Yo soy independentista, yo quiero la independencia de Cataluña. Pero mi responsabilidad hoy y siempre la tengo aquí, y no es hablar en nombre de los míos, esto es muy fácil; hablar por los tuyos te asegura un buen despacho en la sede de tu partido. Pero yo no quiero hablar por los míos, yo quiero hablar en nombre de gente que aún duda, porque creo que es la llave de la política, es la llave para ganar o perder. Y voy a ser aún más claro, creo que nuestra responsabilidad es hablar aquí en nombre de la gente que en nuestro país votó a Pedro Sánchez por miedo, por dudas, porque pensaba... Es nuestra responsabilidad interpelar a todo el mundo, a aquellos que tengan valores como la justicia social, la democracia, la libertad. Y esto es lo difícil, esto es lo difícil, pero creo que mi responsabilidad es hablar por la gente que aún no piensa como yo, porque así me lo enseñaron personas como Joan Tardà. Porque lo fácil, señorías, es hablar por nuestros partidos; lo difícil es hablar en nombre de nuestros países, a no ser que quieran ganar una competición de pureza. Yo lo que quiero es ganar por mi partido, mi país, que es Cataluña. Nada más, muchas gracias.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Acabo, senyories. Jo soc independentista. Jo vull la independència de Catalunya. Però la meva responsabilitat avui, la meva responsabilitat avui i sempre, i la tinc aquí, no és parlar pels meus. Això és molt fàcil. Parlar pels teus t'assegura un bon despatx a la seu del teu partit. Però jo no vull parlar pels meus. Jo vull parlar per gent que encara dubta. Perquè crec que és la clau de la política, que és la clau per guanyar o perdre. Soc encara més clar, crec que la nostra responsabilitat és parlar aquí per la gent que al nostre país va votar Pedro Sánchez. Per por, per dubtes, perquè pensava. És la nostra responsabilitat interpel·lar tothom qui tingui valors com la justícia social, la democràcia, la llibertat, i això és difícil. Però crec que la meva responsabilitat és parlar per la gent que encara no pensa com jo. Perquè així m'ho va ensenyar gent com el Joan Tardà. Perquè el fàcil, senyories, és parlar pels nostres partits. El difícil és parlar pels nostres països. A no ser que vulguem guanyar una competició de puresa. Però jo vull guanyar el meu país, Catalunya. Res més. I moltes gràcies.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Así pues, presentamos hoy un acuerdo histórico, que, como cualquier otro acuerdo histórico, tiene muchos nombres y apellidos, y es de justicia hoy recordar dos: el primero, en realidad, son muchos nombres, los nombres de los centenares de miles de personas, todos y todas trabajadores y trabajadoras llegados a Cataluña, al país valenciano, a Galiza o Euskal Herria hace cincuenta, sesenta o setenta años -?algunos, por ejemplo mis abuelos, con mucha menos información y formación de escuela privada que algunos de ustedes-, que entendieron y quisieron que sus hijos y sus nietos amasen y respetasen las tierras que pisaban, y qué mejor manera de hacerlo que a través de su cultura y su lengua. Voy a ser muy claro: yo hablo catalán gracias a mis abuelos, a mis abuelas, andaluces, exactamente igual que hablan hoy catalán niños y niñas de madres y padres pakistaníes, chinos, rumanos o marroquíes que han llegado a Cataluña. ¡Va por todos ellos! Y el segundo nombre es el de un amigo y un compañero, que hizo una lucha con las siglas de Esquerra Republicana detrás y con una soledad en ocasiones terrible. Y lo hizo para que llegara este día, para que se hablaran lenguas cooficiales más allá del castellano en esta tribuna; la última vez -?repito-, hace más de diez años, recordando a Guillem Agulló, entre las risas de la derecha, las mofas de la izquierda e, incluso, entre las burlas de grandes patriotas que hoy harán suya esta causa. ¡También va por él! Muchas gracias, Joan Tardà.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gracias. ¿Ven como no es tan malo esto de hablar en otras lenguas, que rompemos a la derecha? Jo avui aquí parlaré en català, primer perquè puc, gràcies a l'escola catalana. Segon, perquè és la llengua del meu país. Tercer, perquè és una llengua que estimo tant, que és la llengua que vaig escollir parlar amb la persona que més estimo d'aquest món, que és el meu fill. Quart, perquè molts de vostès, molts dels que han provocat una intransigència i un cinisme històric, han convertit parlar en altres llengües com el català, l'aranès, l'euskera o el galego en un acte revolucionari. I cinquè, perquè hem arribat a un acord històric perquè això sigui possible. I és un honor per al meu grup, per al meu partit i per a mi mateix, orgullós fill i net d'andalusos, ser els primers a fer un discurs inequívocament i íntegrament en català en aquest faristol. Així doncs, presentem avui un acord històric que, com qualsevol altre acord històric, té molts noms i té molts cognoms. Però és de justícia avui recordar-ne dos. El primer, en realitat són molts noms, els noms dels centenars de milers de persones, tots i totes treballadors i treballadores arribats a Catalunya, al País Valencià, a Galiza o a Euskal Herria fa 50, 60 o 70 anys. I que van entendre, i que van voler -?alguns, per exemple, els meus avis, amb molta menys informació i formació d'escola privada que alguns de vostès- que els seus fills i que els seus nets havien d'estimar i havien de respectar les terres que trepitjaven i que quina millor manera de fer-ho que a través de la seva cultura i de la seva llengua. Seré molt clar. Seré molt clar. Jo parlo català gràcies als meus avis, a les meves àvies andaluses. Exactament igual que parlen avui en dia català els nens i les nenes de mares i de pares pakistanesos, xinesos, romanesos o marroquins nouvinguts a Catalunya. Va per ells. I el segon nom és el nom d'un amic i d'un company que va fer una lluita, amb les sigles d'Esquerra Republicana darrere, i en una solitud moltes vegades terrible, perquè arribés aquest dia, perquè es parlessin llengües oficials, més enllà del castellà, en aquest faristol. L'última vegada, ho repeteixo, fa més de deu anys, parlant del Guillem Agulló. Entre las risas de la dreta, entre las mofes de l'esquerra, i fins i tot entre les burles de grans patriotes que avui faran seva aquesta causa. També va per ell. Moltes gràcies, Joan Tardà.»