Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.464 declaraciones · página 14 de 49
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de migración del Gobierno.
«Els serveis públics no donen l'abast, no hi ha capacitat per garantir l'acollida, ni la integració, ni els serveis, molt menys atendre la singularitat catalana. I això tensiona la societat i és un risc per a la cohesió. I davant aquest panorama, a nosaltres no ens fa por posar límits a les polítiques migratòries. No tot s'hi val. Cal ordenar l'arribada, dimensionar-la a la capacitat i a les necessitats del nostre país. I, a partir d'aquí, garantir drets, els fonamentals sense condicions, però la resta, vinculats als deures, els deures amb la llengua i la cultura, però també amb la convivència i la cultura de l'esforç. Deures per anar més enllà del dret al subsidi a canvi de res. Drets per progressar individual i col·lectivament amb feina digna. En definitiva, deures i drets per poder oferir un projecte de futur esperançador a tots els ciutadans de Catalunya. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. En esta moción consecuencia de interpelación el Grupo Popular hoy insta, a grandes rasgos, a renunciar con carácter inmediato al proyecto normativo de regularización masiva, y, segundo, a ejecutar de manera efectiva las órdenes de expulsión de extranjeros con delitos graves o reincidentes. Junts per Catalunya ha presentado dos enmiendas a esta moción. La primera comparte el objetivo de los populares para poner fin a esta regularización extraordinaria, esta que el Gobierno nos quiere imponer por la puerta de atrás a través de un real decreto del Consejo de Ministros, sin debate y sin apoyos parlamentarios. Nosotros -ya lo saben- condicionamos cualquier regularización extraordinaria a una evaluación exhaustiva de su magnitud y de las consecuencias para nuestro país, Cataluña.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de migración del Gobierno.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. En aquesta moció, a conseqüència d'interpel·lació, el Grup Popular avui insta a grans trets, primer, a renunciar amb caràcter immediat al projecte de regularització massiva, i, segon, a executar de manera efectiva les ordres d'expulsió d'estrangers amb delictes greus o reincidents. Junts per Catalunya hem presentat dues esmenes a aquesta moció. La primera comparteix l'objectiu dels populars per aturar aquesta regularització extraordinària, aquesta que el Govern ens vol imposar per la porta del darrere mitjançant un Reial decret del Consell de Ministres, sense debat ni sense suports parlamentaris. Nosaltres, ja ho saben, condicionem qualsevol regularització extraordinària a una avaluació exhaustiva de la seva magnitud i de les conseqüències per al nostre país, Catalunya. Perquè des de l'Executiu ens parlen d'urgència, però val a dir que a l'Estat espanyol ja existeix un mecanisme ordinari i permanent que durant els darrers anys ha regularitzat la situació de centenars de milers de persones estrangeres. Un mecanisme, per cert, ampliat també via Reial decret amb la modificació del Reglament d'estrangeria del 2024, i que la seva aplicació ha fet augmentar un 50 % les sol·licituds, agreujant el col·lapse crònic de les oficines d'estrangeria. Com volen afrontar una regularització extraordinària, quan l'Estat no té capacitat ni de gestionar en condicions l'impacte dels milers de sol·licituds ordinàries generades pel canvi normatiu? I que només són la punta de llança del que passa amb la resta de serveis públics, aquests sí en veritable situació d'emergència. I molt més a casa nostra, a Catalunya, on el dèficit fiscal endèmic i l'incompliment reiterat d'Espanya ho condicionen tot.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de los cristianos perseguidos en el mundo y la acción...
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todos. Quiero empezar reconociendo una realidad que no podemos ni debemos ignorar. En muchas regiones del mundo hoy hay millones de personas que sufren persecución, violencia e incluso masacres por el simple hecho de profesar una religión, de no profesar ninguna o vivir de acuerdo con sus convicciones. Y eso pasa también con millones de cristianos. En diversos países de África, de Oriente Medio o Asia comunidades cristianas sufren ataques terroristas, persecución institucional o discriminación legal. Iglesias destruidas, comunidades históricas obligadas a huir de sus tierras, personas asesinadas por motivos de su fe: esta realidad existe y necesita ser denunciada con contundencia. Ahora bien, desde Junts per Catalunya, creemos que, si queremos abordar esta cuestión con coherencia y una mirada hacia los derechos humanos, debemos hacerlo desde un marco más amplio, el de la libertad religiosa y de conciencia. Consiste en garantizar que cualquier persona pueda creer, no creer, cambiar de religión o vivir sus convicciones espirituales en plena libertad y sin miedo a la persecución. Y eso incluye también el derecho de las personas que no se definen como religiosas o que simplemente no quieren profesar ninguna religión.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de los cristianos perseguidos en el mundo y la acción...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a tothom. Vull començar reconeixent una realitat que ni podem ni hem d'ignorar. En moltes regions del món, avui hi ha milions de persones que pateixen persecució, violència i fins i tot massacres, pel simple fet de processar una religió, de no professar-ne cap o de viure d'acord amb les seves conviccions. Això passa també amb milions de cristians en diversos països d'Àfrica, d'Orient Mitjà o d'Àsia. Comunitats de cristians pateixen atacs terroristes, persecucions institucionals o discriminació legal, esglésies destruïdes, comunitats històriques obligades a fugir de les seves terres, persones assassinades per motius de la seva fe. Aquesta realitat existeix i necessita ser denunciada amb contundència. Ara bé, des de Junts per Catalunya creiem que, si volem abordar aquesta qüestió amb coherència i amb una mirada als drets humans, ho hem de fer des d'un marc més ampli, el de la llibertat religiosa i de consciència. Consisteix a garantir que qualsevol persona pugui creure, no creure, canviar de religió o viure les seves conviccions espirituals amb plena llibertat i sense por a la persecució. I això inclou també el dret de les persones que no es defineixen religioses o que simplement no volien professar cap religió.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la libertad de información y expresión.
«Insistimos, impulsan leyes que aplican restricciones incompatibles con el derecho de la Unión Europea y que van en contra de derechos fundamentales, porque su libertad de expresión acaba allí donde empiezan las opiniones contrarias a sus intereses. Denuncian que la extrema derecha quiere ahogar económicamente a los medios de comunicación públicos o ponerlos a su servicio cuando llegue al poder. Nosotros también lo denunciamos, pero ustedes hacen campañas electoralistas de propaganda con el dinero de todos los catalanes, como la de lideratge del Gobierno Illa, que tuvieron que retirar cuando Junts la denunció ante el Consejo del Audiovisual de Cataluña. Ustedes, los de la libertad de expresión, son los mismos que la aplaudían con las orejas cuando el exministro Borrell decía que había que desinfectar Cataluña después del 1 de octubre, en un ejemplo, como recordaba hace unos días el presidente Puigdemont, de discurso de odio, de catalanofobia. Esta expresión, que llamaba la desinfección, ¿habría hecho saltar los detectores de su nueva plataforma Hodio -con hache de hater-, de esta plataforma destinada a rastrear mediante inteligencia artificial los discursos de odio en las redes sociales? La respuesta, ciento cincuenta y cinco veces no, porque son ustedes mismos los que determinan qué es discurso de odio y qué no. En la página del ministerio competente dicen que lo hacen bajo criterios académicos y estándares internacionales. Esta es la teoría. Ya sabemos todos cuál es la práctica. No discutimos que haya que defender a los profesionales de los medios de comunicación cuando son víctimas de campañas de asedio en las redes sociales por parte de los 'fachendas'. Lo haremos, pero también cualquier ciudadano que sufra odio solo por el hecho de ser catalán. Además, la Fiscalía ya puede actuar, ley en mano, contra los acosadores de los profesionales de la información o contra quien publica o difunde noticias falsas.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la libertad de información y expresión.
«Gracias, presidenta. Hoy, los socialistas se presentan como defensores de la libertad de expresión; ustedes, los mismos que han presentado dos proyectos de ley -el de gobernanza de los servicios digitales y medios de comunicación y el de protección de los menores en los entornos digitales- que pretenden eliminar contenidos, cerrar plataformas o perfiles en las redes sociales -¡atención!- sin intervención judicial; proyectos que amenazan con sanciones muy importantes a los medios de comunicación que publiquen contenidos lesivos para la población. Lo que no explican es que lesivos es según su criterio, claro. El ámbito sancionador no puede funcionar sin control judicial. Eso provoca la autocensura que, según dicen, quieren evitar. ¿Qué creen que pasará si un organismo sancionador decide que una noticia es lesiva para la población y pone 300 000 euros, por ejemplo, de multa al medio? Pues que medios creadores de contenido y plataformas van a preferir eliminar contenidos antes de asumir riesgos sancionadores. Es un modelo, por lo tanto, muy peligroso que puede acabar utilizándose para limitar la disidencia política o los discursos críticos contra este Gobierno o contra cualquier otro. ¿Es eso defender la libertad de expresión? Además, si lo analizamos en retrospectiva, pensando en situaciones del pasado que podrían repetirse en el futuro, nos preguntamos: ¿ustedes habrían eliminado contenido, sancionado o cerrado cualquier medio que informara sobre el referéndum del 1 de octubre? La respuesta es ciento cincuenta y cinco veces sí.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la libertad de información y expresión.
«Insistim, impulsen lleis que apliquen restriccions incompatibles amb el dret de la Unió Europea i que van en contra de drets fonamentals, perquè la seva llibertat d'expressió acaba allà on comencen les opinions contràries als seus interessos. Denuncien que l'extrema dreta vol ofegar econòmicament els mitjans públics o posar-los al seu servei quan arribi al poder. Nosaltres també ho denunciem. Però vostès, vostès que fan campanyes electoralistes de propaganda amb els diners de tots els catalans, com la de liderar, que el Govern d'Illa va fer i que van haver de retirar quan Junts la va denunciar davant del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Vostès, els de la llibertat d'expressió, són els mateixos que aplaudien amb les orelles quan l'exministre Borrell deia que calia desinfectar Catalunya després de l'1 d'octubre. En un exemple, com recordava fa uns dies el president Puigdemont de discurs d'odi, de catalanofòbia, aquesta expressió que cridava a la desinfecció hauria fet saltar els detectors de la seva nova plataforma Hodio -amb hac de hater- D'aquesta plataforma destinada a rastrejar mitjançant intel·ligència artificial els discursos d'odi a les xarxes socials? La resposta: 155 vegades 'no'. Perquè són vostès mateixos els que determinen què és discurs d'odi i què no ho és. A la pàgina del ministeri competent diuen que ho fan sota criteris acadèmics i estàndards internacionals. Aquesta és la teoria. Ja sabem tots quina és la pràctica. Mirin, no discutim que cal defensar els professionals dels mitjans de comunicació quan són víctimes de campanyes d'assetjament a les xarxes socials per part dels fatxendes. Ho fem. Ho farem. Però també qualsevol ciutadà que pateix l'odi només pel fet de ser català. A més, la fiscalia ja pot actuar llei en mà contra els assetjadors dels professionals de la informació o contra qui publica o difon notícies falses.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la libertad de información y expresión.
«Gràcies, presidenta. Bé, avui els socialistes es presenten com a defensors de la llibertat d'expressió. Vostès, els mateixos que han presentat dos projectes de llei -el de governança dels serveis digitals i mitjans de comunicació, i el de protecció dels menors en els entorns digitals- que pretenen eliminar continguts o tancar plataformes o perfils a les xarxes socials, atenció, sense intervenció judicial. Projectes que amenacen amb sancions molt importants els mitjans de comunicació que publiquin continguts lesius per a la població. El que no expliquen és que lesius és, sota el seu criteri, és clar. Mirin, l'àmbit sancionador no pot funcionar sense control judicial. Això provoca l'autocensura que, segons diuen, volen evitar. Què creuen que passarà si un organisme sancionador decideix que una notícia és lesiva per a la població i posa 300 000 euros, per exemple, de multa al mitjà? Doncs que mitjans, creadors de continguts i plataformes preferiran eliminar continguts per no assumir riscos sancionadors. És un model, per tant, molt perillós, que pot acabar utilitzant-se per limitar la dissidència política o els discursos crítics contra aquest Govern o contra qualsevol altre. Això és defensar la llibertat d'expressió? A més, si ho analitzem en retrospectiva, pensant en situacions del passat que es podrien repetir en un futur, ens preguntem: vostès haurien eliminat continguts, sancionat o tancat qualsevol mitjà que informés sobre el referèndum de l'1 d'octubre? La resposta és 155 vegades 'sí'.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Moltes gràcies. Presidente, señorías, buenas tardes. Muy buena tarde a los familiares de las víctimas, que nos acompañan hoy. Exactamente la misma iniciativa que nos ocupa hoy -exactamente- ya fue objeto de debate y de toma en consideración en la legislatura pasada, concretamente el 29 de marzo de 2022, hace ahora cuatro años. Por lo tanto, podría remitirme al Diario de Sesiones de aquella fecha y decir lo que dije entonces. Si creemos que la prisión permanente es una barbaridad contraria a todos los principios del derecho penal, necesariamente tenemos que estar en contra de que haya más supuestos en los que esta prisión permanente revisable se pueda aplicar. No obstante, voy a aprovechar para hacer algunas consideraciones sobre la instrumentalización irresponsable del derecho penal para fines políticos y partidistas. Hace unas semanas hablábamos de revertir la reforma del Tribunal Constitucional de 2015, una iniciativa del Partido Vasco. También hablábamos de la ley expansiva del Código Penal español en la reforma de 2015, de la judicialización de la libertad de expresión o del terrorismo a la carta que están utilizando sistemáticamente para criminalizar un movimiento pacífico y democrático como el independentismo. Y ahora hablamos de la pena de prisión permanente revisable, un invento precisamente introducido en aquella reforma de 2015 por la mayoría absoluta del Partido Popular. Pues bien, resulta que hay unos que son los que más gritan y reivindican sin complejos todas esas reformas, que son evidentemente los diputados del Partido Popular, que reivindican las reformas que se aprobaron con su mayoría absoluta, como la del Tribunal Constitucional y otras, etcétera, y que quieren ir incluso más allá -como hemos visto hace unos minutos y lo volvemos a ver ahora-, pero también hay otros, me refiero naturalmente al PSOE, que desde 2018 están gobernando y que durante años han tenido una mayoría alternativa para revertir las salvajadas del PP y ¿qué han hecho? Pues es muy fácil: no han hecho absolutamente nada. Bien, hay una cosa que sí que han hecho: utilizar de forma más callada los recursos del derecho penal del enemigo y dar continuidad al estado de excepción que inició el Partido Popular: manga amplia al lawfare, Pegasus y uso del Ministerio del Interior para perseguirnos más y mejor. Y también, por cierto, bloquear la Comisión operación Cataluña para que todo esto quede bien tapadito. Y también han hecho otra cosa, aunque no sea con mucho convencimiento, sino porque les obligamos. Lo que han hecho -que realmente vale la pena y les felicito por ello- ha sido aprobar una ley de amnistía, que es la única ley estructuralmente democrática que se ha aprobado en los últimos años, que reconoce la existencia de un conflicto político entre el Estado español y Cataluña y que pone a cero los excesos cometidos por la judicatura española, llevándolos adonde corresponde: a las instancias europeas, donde quedan en evidencia y más que quedarán.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«President, senyories, bona tarda. També molt bona tarda als familiars i a les persones amigues de les víctimes que avui ens acompanyen. Exactament la mateixa iniciativa que avui ens ocupa, exactament, ja va ser objecte de debat de presa en consideració la legislatura passada, concretament el 29 de març del 2022, ara fa quatre anys. Per tant, em podria remetre al diari de sessions d'aquella data i donar per reproduït el que llavors ja vaig dir: si considerem que la presó permanent és una barbaritat contrària a tots els principis de l'estat de dret penal, necessàriament hem d'estar en contra que hi hagi més supòsits en què aquesta presó permanent revisable es pugui aplicar. No obstant, val la pena aprofitar per fer algunes consideracions sobre la instrumentalització irresponsable del dret penal per a fins polítics i partidistes. Mirin, fa unes setmanes parlàvem de revertir la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional de 2015, una iniciativa del Partit Nacionalista Basc. Fa uns minuts, parlàvem de la llei expansiva del Codi Penal espanyol en la reforma de 2015, de la judicialització de la llibertat d'expressió o del terrorisme a la carta, que ha estat sistemàticament utilitzat per criminalitzar un moviment pacífic i democràtic com l'independentisme. I ara parlem de la pena de presó permanent revisable, un invent precisament introduït en aquella reforma de 2015 per la majoria absoluta del Partit Popular. Doncs bé, resulta que n'hi ha uns, n'hi ha uns, que són els que més criden i que reivindiquen sense complexos totes aquestes reformes, que són evidentment, els diputats del Partit Popular, i que són els que reivindiquen, evidentment, les reformes que va aprovar la seva majoria absoluta: la reforma del Codi Penal, del Tribunal Constitucional, de la Llei mordassa, etc., i que fins i tot volen anar encara més enllà, ho hem vist fa uns minuts i ho tornem a veure ara, volen anar més enllà. Però també n'hi ha uns altres, i em refereixo, naturalment, al PSOE, que des del 2018 estan governant i que durant anys han tingut una majoria alternativa per revertir les salvatjades del PP, i què han fet? Doncs és molt fàcil. No han fet absolutament res. Bé, una cosa sí que han fet: utilitzar de forma més callada els recursos del dret penal de l'enemic i donar continuïtat a l'estat d'excepció iniciat pel Partit Popular. Màniga ampla al lawfare, espionatge polític amb Pegasus i ús del Ministeri de l'Interior per perseguir-nos més i millor. I també, per cert, bloquejar la Comissió Operació Catalunya, perquè tot això quedi ben tapadet. I també han fet una altra cosa, encara que no siguem gaire convenciment, sinó simplement perquè els hi vam obligar. El que han fet -que realment val la pena i els felicito per això- és aprovar una Llei d'Amnistia, que és l'única llei estructuralment democràtica que s'ha aprovat els darrers anys, que reconeix l'existència d'un conflicte polític entre l'Estat espanyol i Catalunya, i que posa a zero els excessos comesos per la judicatura espanyola, portant-los allà on toca: als estàndards europeus, on queden en evidència i més que hi quedaran.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Por tanto, como podrán entender, desde el independentismo democrático de los derechos y las libertades, siempre estaremos en contra de toda iniciativa que suponga una persecución ideológica y una inhabilitación social, que, en realidad, es una forma de venganza inaceptable en un Estado de derecho, como lo es, por cierto, el exilio del president Puigdemont o la inhabilitación política y la inhabilitación profesional, precisamente para hacer de profesor, del señor Oriol Junqueras. El Estatuto del Empleado Público ya prevé el requisito de no estar inhabilitado por sentencia para acceder a la ocupación pública. Cualquier otro invento supone vulnerar los principios de reinserción y proporcionalidad, y máxime si lo que se pretende es una inhabilitación automática e indiscriminada, sin tener en cuenta la gravedad y las circunstancias de cada caso, y además una inhabilitación indefinida, de por vida. Finalmente, como es evidente por la simple lectura del texto, la propuesta presentada supone un non bis in idem de manual, una sanción administrativa que se suma a la condena penal, inaceptable en todo Estado de derecho. Por eso no van a encontrar nunca a Junts per Catalunya dando apoyo al uso instrumental del derecho penal ni a ninguna ocurrencia derivada de este uso instrumental del derecho penal. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«El terrorismo a la española no es derecho penal; es arbitrariedad, disfrazada de ley, que solo tiene un objetivo: perseguir al adversario político y criminalizar los proyectos políticos por entero. Durante años el Gobierno independentista ha sido perseguido con el derecho penal. Se ha querido hacer pasar un conflicto político por un simple episodio delictivo que se tenía que resolver con prisión e inhabilitaciones; una estrategia deliberada, reforzada con las reformas penales de 2015, que ha acabado resultando un estado de excepción penal permanente: primero con el golpe de Estado y la rebelión, ahora con la malversación y durante muchos años con tramas rusas inventadas y falsas acusaciones de terrorismo. Es el marco mental del opresor, que algunos incautos compramos por rabia y suponemos que a cambio de mucho. Y toda esta gran farsa del Estado español que se inventó sobre el terrorismo la desmontamos nosotros; la ha desmontado Junts per Catalunya cuando nuestros siete diputados han sido decisivos. Fue en 2023, después de estar cinco años en el Gobierno y precisamente a raíz de constituir esta Mesa, cuando obligamos al PSOE a sacarnos de la directiva de terrorismo y a dejar de ponernos en las listas terroristas de Europol. Y fue en 2024 cuando se aprobó la ley de amnistía, curiosamente, en medio de un revival de acusaciones de terrorismo que buscaban darnos miedo, pero no lo consiguieron. Y, por si no lo recuerdan, en el caso del Tsunami Democràtic, decenas de personas, muchas de ellas anónimas, fueron acusadas de terrorismo, como también otras más conocidos, como el presidente Puigdemont, o su jefe de oficina, Josep Lluís Alay, o la secretaria general de Esquerra, Marta Rovira, o los señores Xavier Vendrell, Oriol Soler, Marta Molina, Rubén Wagensberg, Jesús Rodríguez, etcétera; decenas de personas, que fácilmente hubieran pasado a sumar centenares, que hoy estarían en manos de fiscales motivados y los Aguirre y los García-Castellón de turno si Junts per Catalunya no hubiera bloqueado la ley de amnistía fake el 30 de enero de 2024, una ley que algunos decían que era robusta pero que, en realidad, era un colador para el terrorismo a la española. Forzaron una segunda vuelta, aguantamos insultos y mentiras y obligamos al ministro Bolaños y al Gobierno socialista a aprobar una ley de amnistía que no querían, una ley de amnistía que no deja a nadie atrás y pone punto final al uso político del terrorismo a la española. ¿Y saben qué ha dicho el abogado general del Tribunal de Justicia de la Unión Europea, Dean Spielmann, en sus conclusiones del pasado noviembre? Dice que la ley de amnistía cumple los requisitos jurisprudenciales, porque no incluye violaciones graves de derechos humanos. La ley de amnistía forzada por Junts per Catalunya ha dejado en evidencia la burbuja judicial, política y mediática española.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Moltes gràcies. Presidenta, señorías, muy buenas tardes. En primer lugar, me gustaría hablar de este terrorismo a la española, del que esta iniciativa que hoy tratamos es una derivada más. Miren, ni terrorismo a la carta ni lecciones de democracia de ningún partido ni de ninguna instancia española, porque ustedes, las dos partes de este hemiciclo y los aplicadores de esta versión y los aplicadores en las instancias judiciales, son los responsables de esta versión retorcida y perversa de terrorismo del Código Penal, donde cabe todo y donde se abarca todo. Un terrorismo a la española que, sí, principalmente se debe al Partido Popular y a su mayoría absoluta del año 2015 y que ha sido acogido con entusiasmo por la judicatura más a la derecha, pero que la izquierda española también ha dado por bueno sistemáticamente. Desde 2018 tenemos una mayoría alternativa, y el PSOE, que tanto se llena la boca con derechos y libertades, no ha querido nunca ni hablar de revertirlo. Y, no solo eso, sino que tanto jueces como fiscales supuestamente progresistas y también el mismo PSOE desde los ministerios de su Gobierno lo han utilizado cuando les ha convenido, siempre para perseguirnos a nosotros, los independentistas catalanes, y a todos aquellos que no opinan como ellos creen que deberían opinar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Per tant, com podran entendre, des de l'independentisme democràtic dels drets i les llibertats, estarem sempre en contra de tota iniciativa que suposi una persecució ideològica i una inhabilitació social que, en realitat, és una forma de venjança inacceptable en un estat de dret. Com ho és, per cert, l'exili del president Puigdemont o la inhabilitació política i la inhabilitació professional, precisament per fer de professor, del senyor Oriol Junqueras. Mirin, l'Estatut del treballador públic ja preveu el requisit de no estar inhabilitat per sentència per accedir a l'ocupació pública. Qualsevol altre invent suposa vulnerar els principis de reinserció i de proporcionalitat, i més si el que es pretén és una inhabilitació automàtica i indiscriminada, sense tenir en compte la gravetat i les circumstàncies de cada cas, i, a més a més, indefinida, una inhabilitació indefinida de per vida. Finalment, com ja és evident per la simple lectura del text, la proposta presentada suposa un bis in idem de manual. Una sanció administrativa que se suma a la condemna penal, inacceptable en tot estat de dret. Per això, no trobareu mai Junts per Catalunya donant suport a l'ús instrumental del dret penal, ni a cap ocurrència derivada d'aquest ús instrumental del dret penal.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«El terrorisme a l'espanyola no és dret penal, és arbitrarietat disfressada de llei que només té un objectiu: perseguir l'adversari polític i criminalitzar projectes polítics sencers. Durant anys, el moviment independentista ha estat perseguit amb l'espantall del dret penal. S'ha volgut fer passar un conflicte polític per un simple episodi delictiu que s'havia de resoldre amb presó i inhabilitacions. Una estratègia deliberada, reforçada amb les reformes penals del 2015 i que ha acabat resultant en un estat d'excepció penal permanent. Primer, amb el cop d'estat i la rebel·lió; ara, amb la malversació i, durant molts anys, amb trames russes inventades i falses acusacions de terrorisme. El marc mental de l'opressor que alguns incauts van comprar per ràbia i que suposem a cambio de mucho. I tota aquesta gran farsa de l'Estat espanyol que es va inventar sobre el terrorisme la vam desmuntar nosaltres. L'hem desmuntat Junts per Catalunya quan els nostres set diputats han estat decisius. Va ser l'any 2023, després de cinc anys d'estar al Govern i, precisament arran de constituir aquesta mesa, que vam obligar el PSOE a treure'ns de la directiva de terrorisme i a deixar de posar-nos a les llistes terroristes de l'Europol. I va ser l'any 2024 que es va aprovar la Llei d'Amnistia, curiosament enmig d'un revival d'acusacions de terrorisme que buscaven atemorir-nos, però que naturalment no ho van aconseguir. Per si no ho recorden, en el cas de Tsunami Democràtic, desenes de persones, moltes d'elles anònimes, van ser acusades de terrorisme, i també ho van ser noms més coneguts, com el president Puigdemont, el seu cap d'oficina, Josep Lluís Alay; la secretària general d'Esquerra, la senyora Marta Rovira; el senyor Xavier Vendrell, Oriol Soler, Marta Molina, Ruben Wagensberg, Jesús Rodríguez, etc. Desenes de persones que fàcilment haurien passat a ser centenars i que avui estarien en mans de fiscals motivats i dels Aguirres y Garcías Castellons de torn, si Junts per Catalunya no hagués bloquejat la Llei d'Amnistia fake el 30 de gener de 2024. Una llei que alguns deien que era robusta, però que en realitat era un colador per al terrorisme a l'espanyola. Vam forçar una segona volta, vam aguantar insults i mentides, i vam obligar el ministre Bolaños i el Govern socialista a aprovar una llei d'amnistia que no volien, una llei d'amnistia que no deixa ningú enrere i que posa punt final a l'ús polític del terrorisme a l'espanyola. I saben què ha dit l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Dean Spielmann, en les seves conclusions del passat novembre? Doncs que la Llei d'Amnistia compleix els requisits jurisprudencials, perquè no inclou violacions greus de drets humans. La Llei d'Amnistia forçada per Junts per Catalunya ha deixat en evidència la bombolla judicial, política i mediàtica espanyola.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Presidenta, senyories, molt bona tarda. En primer lloc, voldria parlar d'aquest terrorisme a l'espanyola, del qual aquesta iniciativa que avui tractem és una derivada més. Mirin, ni terrorisme a la carta, ni lliçons de democràcia, ni de cap partit, ni de cap instància espanyola, perquè són vostès, als dos costats d'aquest hemicicle, i els aplicadors a les instàncies judicials, els responsables d'aquesta versió retorçada i perversa de terrorisme del Codi Penal, on cap tot i ho abasta tot. Un terrorisme a l'espanyola que sí que principalment es deu al Partit Popular i a la seva majoria absoluta de l'any 2015, i que ha estat acollit amb entusiasme per la judicatura més escorada a la dreta, però que l'esquerra espanyola ha donat sistemàticament per bo. Des de 2018 que hi ha una majoria alternativa. I el PSOE, que tant s'omple la boca amb drets i llibertats, no ha volgut mai ni parlar de revertir-lo. I no només això, sinó que tant jutges com fiscals suposadament progressistes, i també el mateix PSOE, des dels ministeris del seu Govern, l'han utilitzat quan els ha convingut, sempre per perseguir-nos a nosaltres, els independentistes catalans, i a tots aquells que no opinen com ells creuen que haurien d'opinar.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Muchas gracias, presidenta. Señor ministro, es evidente que en determinadas situaciones excepcionales se pueden dar elementos suficientes para que alguno se aproveche del sufrimiento de las personas para obtener unos beneficios exagerados. Por lo tanto, es preciso disponer de los mecanismos necesarios para proteger z nuestra sociedad de esas situaciones extremas, sin ninguna duda. Ahora bien, ¿este real decreto es el camino para afrontar esta necesidad? Pues no, también sin ningún tipo de duda. Con todos los antecedentes que tenemos de la discrecionalidad con la que actúa este Gobierno, con todas las evidencias de su falta de ética a la hora de menospreciar a las otras fuerzas políticas y con los debates que hemos visto hoy, que fuera de este hemiciclo, si se emitieran, acabarían en los juzgados -aunque necesitan nuestros votos para poder aprobar sus iniciativas, qué lástima-, con todos los incumplimientos sistemáticos de los acuerdos políticos que lleva el Gobierno, ustedes no pueden pretender venir hoy aquí y que les deleguemos sin más, sin límites, la capacidad de intervenir en el mercado. No pueden pretender que esta Cámara les dote de tal poder sin que se establezca ningún mecanismo de control ni límite temporal sobre este. Le corresponde a este Congreso desarrollar y aprobar un sistema para intervenir el mercado en situaciones excepcionales. No le corresponde al Gobierno, le corresponde a este Congreso, porque un sistema con ese impacto directo sobre los derechos de los ciudadanos requiere un proyecto de ley con la correspondiente audiencia pública con todos los actores implicados, el correspondiente debate parlamentario y, evidentemente, la correspondiente participación de todos los grupos parlamentarios.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyor ministre, és evident que en determinades situacions excepcionals es poden donar elements suficients per tal que algú aprofiti el patiment de les persones per obtenir uns beneficis exagerats. Per tant, cal disposar dels mecanismes necessaris per protegir la nostra societat de les situacions extremes? Sí, sense cap mena de dubte. Ara bé, aquest reial decret és el camí per encarar aquesta necessitat? Doncs no, també, sense cap mena de dubte. Amb tots els antecedents que tenim de la discrecionalitat amb què actua aquest Govern, amb totes les evidències de la seva manca d'ètica a l'hora de menystenir les altres forces polítiques, amb acusacions com les que hem vist avui que, fetes fora d'aquest hemicicle, correrien el risc d'acabar en el jutjat. Però ep! Després necessiten els nostres vots per poder fer prosperar les seves iniciatives. Quina llàstima! Deia, amb tots els incompliments sistemàtics dels acords polítics el que els governa arriba, vostès no poden pretendre venir avui aquí i que, sense més, els hi deleguem sense límit la capacitat d'intervenir al mercat. No poden pretendre que aquesta cambra els doti de tal poder sense que s'estableixi cap mecanisme de control ni límit temporal sobre el mateix. Li correspon a aquest Congrés desenvolupar i aprovar un sistema per intervenir el mercat en situacions excepcionals. No li correspon al Govern. I li correspon a aquest Congrés, perquè un sistema amb aquest impacte directe en els drets elementals dels ciutadans requereix del corresponent projecte de llei, amb la corresponent audiència pública, amb tots els actors implicats, el corresponent debat parlamentari i, evidentment, la corresponent participació de tots els grups parlamentaris.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«Cataluña. ¿Serán ustedes, señora Mínguez y señora Vidal -el Partido Socialista de Cataluña y los Comuns-, quienes atiendan esa reclamación, si tanto les preocupan los catalanes? Señorías, se confirma cada día que ser españoles a los catalanes nos ha penalizado y nos penaliza en todos los ámbitos de nuestra vida. Y cuando en Cataluña, como ahora, también hay un Gobierno españolizado como el del president Illa, lo que tenemos es la normalización de la penalización, es decir, penalización doble; una doble penalización que afecta a independentistas y a no independentistas; una doble penalización que afecta a todo el mundo, pero especialmente a la clase media y trabajadora. ¿Saben qué? Que de esta receta -de la receta Sánchez, de la receta Illa, de la receta española- cada día somos más los que estamos bien hartos y decimos alto y claro que ya basta. ¡Viva Cataluña libre!»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«Hoy vuelve a caer en la mentira. Vuelve a quedar claro que en Junts per Catalunya no estamos nunca en contra de revalorizar las pensiones. Señora Vidal, señora Mínguez, sin señalamientos y sin intervenciones gratuitas: si esto no se ha hecho en tiempo y forma, generando incertidumbre y haciendo sufrir a la gente, y si hoy no aprueban el Real Decreto Ley 2/2026, solo es culpa del mal hacer y del abuso de su Gobierno, del Gobierno de España, no de Junts per Catalunya, que solo hará un no, en política tan legítimo como un sí; un no argumentado, como hicimos ya hace un mes; un no argumentado como el que ha hecho la diputada Madrenas; un no para poder hacer un sí a una solución más justa; un no para poder dar un sí a un futuro mejor. Decía el último 27 de enero desde esta misma tribuna nuestra portavoz, Míriam Nogueras, que Junts, con el liderazgo del presidente Puigdemont, es un partido en el que trabajamos para mejorar el mundo con ilusión, defendiendo un modelo de país desde el rigor, desde la esperanza, desde la humildad; un país que quiere ir más allá de los subsidios, lejos de un Estado colonizador, extractor e incumplidor; un país que valora el esfuerzo, el trabajo y la constancia; un modelo de Cataluña con servicios de primera, conectada, innovadora, con una fiscalidad justa y económicamente competitiva, que hace viables los negocios, que crea puestos de trabajo, que genera riqueza para distribuirla; una Cataluña socialmente avanzada en derechos y también en deberes; un país seguro y solidario, que ofrece oportunidades a todo el mundo, que hace funcionar el ascensor social y que garantiza el estado del bienestar; un modelo de país que también protege y fortalece su lengua y su cultura. En definitiva, un país de libertad y de libertades. Esta es la Cataluña que en Junts queremos y por la que trabajamos.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«Senyories, es confirma cada dia que ser espanyols als catalans ens ha penalitzat i ens penalitza en tots els àmbits de la nostra vida. I quan, com ara, a Catalunya també hi ha un govern espanyolitzat com el del president Illa, el que tenim és la normalització de la penalització, o sigui, doble penalització. Una doble penalització que afecta independentistes i no independentistes, una doble penalització que afecta tothom, però especialment a la classe mitjana i treballadora. I saben què? Que d'aquesta recepta, de la recepta Sànchez, de la recepta Illa, de la recepta espanyola, cada dia som més els que n'estem ben tips i diem alt i clar que ja n'hi ha prou. Visca Catalunya lliure! Gràcies. Gracias, presidente. Buenos días, señorías. Tal y como pasó en 2025, el Gobierno de Sánchez ha tenido que aprobar dos reales decretos leyes para revalorizar las pensiones; dos para revalorizar las de 2025 y dos reales decretos leyes para revalorizar las de 2026. ¿Y saben por qué dos reales decretos leyes cada año? Pues, primero, por incapacidad, por la incapacidad multirreincidente de este Gobierno para aprobar presupuestos. Y, en segundo lugar, por ineptitud, por la ineptitud de ese mismo Gobierno; una ineptitud atribuible, el año pasado, a la incompetencia y a la que, este año, hay que añadir la torpeza, la torpeza de reiterar el error. Hablar de incapacidad, de ineptitud, de incompetencia y de torpeza es ser muy generoso, porque sabemos lo que pasó con la convalidación del anterior real decreto ley. Y con eso se hace evidente que todo ello solo puede responder a la irresponsabilidad, a la irresponsabilidad del Gobierno de un superviviente, de un superviviente ciertamente con un manual de resistencia, sí, pero este manual solo funciona para él. La irresponsabilidad de un superviviente con un Gobierno a la deriva que hace aguas y que no navega hacia tierra firme, al contrario, lleva al naufragio personal y colectivo de nuestro país, Cataluña. Todo eso con la complicidad de la carta de navegación españolizadora del Gobierno de Illa. Cataluña no se lo merece.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«Avui torna a caure la mentida. Avui torna a quedar clar que Junts per Catalunya no estem ni hem estat mai en contra de revaloritzar les pensions. Senyora Vidal, senyora Mínguez, sense assenyalaments sobrers i sense vehemència gratuïta, si aquesta revalorització no s'ha fet en temps i forma, generant incertesa i fent patir a la gent i si avui no aproven el reial decret llei 2/2026, només és culpa del mal fer i de l'abús del seu govern, del Govern d'Espanya, no de Junts per Catalunya, que només farà un no. Per cert, en política tan legítim com un sí. Un no argumentat com el que vam fer fa un mes. Un no argumentat com el que ha fet la diputada Madrenas. Un no per poder fer un sí a una solució més justa. Un no per poder fer un sí a un futur millor. Deia el passat 27 de gener des d'aquí mateix, la nostra portaveu, Míriam Nogueras, que a Junts, amb el lideratge del president Puigdemont, treballem per remuntar Catalunya, defensant amb il·lusió un model de país, des del rigor, des de l'esperança, des de l'ambició, un model de país que vol anar més enllà dels subsidis, que vol deixar enrere la dependència d'un estat colonitzador, extractor i incomplidor. Defensar un model de país que valora l'esforç, el treball i la constància, el model d'una Catalunya amb serveis de primera, connectada, comunicada i innovadora, amb una fiscalitat justa i econòmicament competitiva, que fa viables els negocis, que crea llocs de treball, que genera riquesa per distribuir-la. Una Catalunya socialment avançada, de drets però també de deures. Un país segur i solidari, que ofereix oportunitats a tothom, que fa funcionar l'ascensor social i que garanteix l'estat del benestar. Un model de país que també protegeix i enforteix la seva llengua i la seva cultura. En definitiva, un país de llibertat i de llibertats. Aquesta és la Catalunya que Junts volem i per la qual treballem.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«Gràcies, president. Bon dia, senyories. Tal com va passar el 2025, el govern Sánchez ha necessitat aprovar dos reials decrets lleis per revaloritzar les pensions, dos reials decrets llei per revaloritzar les del 2025 i dos reials decrets llei per revaloritzar les del 2026. I sabem per què dos reials decrets llei cada any? Doncs, primer, per incapacitat, per la incapacitat multireincident d'aquest govern per aprovar pressupostos i, segon, per ineptitud, per la ineptitud del mateix govern, una ineptitud atribuïble l'any passat a la incompetència i a la qual aquest any cal afegir-hi la torpesa, la torpesa de reiterar en l'error. I parlar d'incapacitat, d'ineptitud, d'incompetència i de torpesa és ser molt generós, perquè sabent el que passarà amb la convalidació de l'anterior reial decret llei, es fa evident, es fa evident que és que tot plegat només pot respondre a la irresponsabilitat. La irresponsabilitat del govern d'un supervivent, d'un supervivent certament, amb un manual de resistència, sí, però que aquest manual només funciona per ell. A la irresponsabilitat d'un supervivent amb un govern a la deriva que fa aigua i que no navega cap a terra ferma. Al contrari, porta al naufragi personal i col·lectiu del nostre país, Catalunya. I tot això amb la complicitat de la carta de navegació espanyolitzadora del govern Illa. Mirin, Catalunya no s'ho mereix.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Moltes gràcies. Muchas gracias. Muy buenos días, señor ministro. Una vez más nos hallamos ante la peor forma de gobernar, la peor que puede existir. No solo repiten una mala práctica política con otra ley ómnibus, sino que están forzando las costuras del respeto democrático hasta un punto que ningún Gobierno responsable debería permitirse. Y, si no fuera suficiente, juegan con el sufrimiento de las personas como instrumento político. Hace un mes mezclaron la actualización de pensiones, que compartimos, con ocupaciones y suspensiones de desalojos, que no compartimos, en un único decreto. Ya les advertimos que, todo junto, no íbamos a votarlo a favor, y hoy repiten la misma operación. Es perverso y, sobre todo, una falta de respeto indecente hacia la ciudadanía. Sí, hoy han separado las pensiones, pero vuelven a mezclar medidas sociales que sí que avalaríamos con okupaciones y suspensiones que no podemos aceptar. (El señor ministro ministro de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes, Bolaños García, hace gestos negativos). Ningún Gobierno responsable comete el mismo error dos veces. Esto ya no solo es improvisación, es chantaje político. Y ustedes no pueden seguir haciendo como si tuvieran la mayoría, forzando votaciones a base de mezclar temas para que cuadren sus números. Habrían tenido tiempo de sobra para poder rectificar, y no lo han hecho. Por eso les volvemos a decir lo mismo: pensiones, sí; escudo social, sí; ocupaciones, no.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Termino, señor presidente -cumpliré con mi palabra-, haciendo un último comentario. En la comparecencia del ministro en la comisión y también a algún otro diputado les dije: No es Gélida, señor ministro, es Gelida. En el real decreto ponía Gelida; en cambio, ha habido una corrección nueva y se vuelve a poner Gélida. Y el presidente también ha dicho Gélida, porque debe de ser que es lo que tiene escrito en alguno de estos documentos. Aquí debe de haber alguna mano negra, y no sé si es la misma que está castellanizando los topónimos catalanes en las autopistas de Cataluña, donde están quitando unos carteles y poniendo otros. No sé si es la misma mano negra. Pero, en cualquier caso, todo da una imagen de la Administración española bastante lamentable, sinceramente. Gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Per acabar, senyor president, com veu, compliré la paraula, un últim comentari. A la compareixença del ministre a la comissió i també d'algun altre diputat, els vaig dir: Escolti'm, no és Gèlida, senyor ministre, no és Gèlida. És Gelida. En el Reial decret està ben posat Gelida. En canvi, hi ha una correcció d'errades del mateix decret i tornen a posar Gèlida i el meu president també ha dit Gèlida, perquè ho deu tenir anotat d'algun d'aquests documents. Aquí hi deu haver alguna mà negra i no sé si és la mateixa mà negra que està castellanitzant els topònims catalans a les autopistes de Catalunya, que estan traient uns cartells i posant-ne uns altres. No sé si és la mateixa mà negra, però en tot cas, tot plegat dona una imatge de l'administració espanyola bastant lamentable, sincerament. Gràcies. Gracias, señor presidente. Creo que no agotaré el tiempo. Estamos aquí debatiendo la aceptación de un real decreto de ayudas a las víctimas de los dos accidentes. Obviamente, es un tema trágico y lamentable. Todos hemos manifestado nuestra solidaridad y proximidad a todas las familias. Son 210 víctimas, un número muy importante; algunas han perdido un familiar y otras han tenido daños físicos, psicológicos o de otro tipo, y, en este caso, lo que hace falta es estar a su lado y que el sector público -bienvenidos a la teoría de Junts per Catalunya de siempre- no espere a que los seguros o las compañías privadas reaccionen para que las víctimas puedan recibir una ayuda. Por tanto, el contenido del decreto, en principio, es positivo.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Gràcies, senyor president. Crec que no esgotaré el temps. Bé, estem aquí debatent l'acceptació d'un reial decret d'ajudes a les víctimes, les víctimes de dos accidents. La veritat és que, òbviament, és un tema tràgic i lamentable. Tots hem manifestat la solidaritat i la proximitat amb totes les famílies. Són 210 víctimes. És un nombre molt important. Algunes que han perdut un familiar, algunes que han tingut danys físics, psicològics o d'altres tipus. I, en aquest cas, el que requereix, òbviament, és estar al seu costat i que el sector públic, benvinguts a la teoria de Junts per Catalunya de sempre, que no s'havia d'esperar a les assegurances o a les companyies privades perquè les víctimes poguessin rebre una ajuda i, per tant, escolti, el contingut del decret, en principi, és un contingut positiu. Nosaltres també ens agrada dir que, en aquestes situacions, també és molt important i creiem que forma part d'aquest acompanyament no utilitzar les víctimes, no utilitzar el drama, l'emoció terrible del drama que ha sigut aquests dos accidents a l'hora de formular posicionaments polítics. Bé, hem dit en altres moments també, i crec que s'escau, perquè una cosa és ajudar a les víctimes quan ha passat l'accident, però també cal fer una reflexió pública i política.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Gràcies. Gracias, presidente. Señoras y señores diputados, una vez más los ciudadanos del país valenciano y los catalanes estamos hermanados. Usted ha hecho una fotografía con la que nosotros nos sentimos perfectamente identificados, la fotografía de un servicio ferroviario de cercanías que también en el país valenciano tiene años de desinversión, de incumplimiento de presupuestos, como usted explica en su propuesta, donde ha habido una falta de mantenimiento, una falta de inversión. Hemos hablado a menudo de esto estos días: un Estado -porque ha pasado lo mismo cuando ha gobernado el PP que cuando ha gobernado el PSOE- que ha dedicado las inversiones a Madrid y a la alta velocidad radial y no a las cercanías y a las periferias, como pasa con el corredor del Mediterráneo. Por lo tanto, los ciudadanos de Cataluña nos sentimos perfectamente identificados con la situación que ustedes sufren. Nosotros eso lo hemos explicado y me sorprende que haya un señor del Partido Popular que les quiera hacer responsables a ustedes cuando ellos no han invertido. No es que no hayan invertido, es que ni hicieron proyectos ni papeles de nada. Es sorprendente. Es un tema estructural español. La visión española de la gobernanza pasa por que las periferias queden en un segundo plano. Esta alma centralista, de la que desgraciadamente hemos hablado en alguna ocasión por todo el caos que ha vivido Cataluña con las cercanías y ahora también con la situación de las cercanías en el país valenciano, pero que se reproduce también en iniciativas de otros grupos parlamentarios cuando hablan de Galicia, de Asturias o de Cantabria, etcétera, en algunos aspectos no solo es una visión centralista de la gobernanza de las infraestructuras, es una visión antigua. No puedo llegar a entender cómo el PP y el PSOE no ven que la gestión de la movilidad cotidiana, la gestión de la movilidad obligada, la gestión de la movilidad de corto radio, que en un porcentaje superior al 90 % es en todas partes la distancia a la que vive la gente, se tiene que gestionar desde la proximidad, se tiene que gestionar desde los territorios.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats, una vegada més, els ciutadans del País Valencià i els catalans estem agermanats perquè vostè ha fet una fotografia, que és una fotografia amb la que nosaltres ens hi sentim perfectament identificats. La fotografia d'un servei ferroviari de Rodalies, que també el País Valencià té anys de desinversió, d'incompliment de pressupostos, com vostè explica en la seva proposta, en la seva intervenció, on hi ha hagut una falta de manteniment on hi ha hagut una falta d'inversió. N'hem parlat moltes vegades aquests dies. Un govern, un Estat, perquè ha passat el mateix quan ha governat el PP que quan ha governat el PSOE, que ha dedicat les inversions a Madrid i a l'alta velocitat radial i no a les Rodalies i a les perifèries, com passa amb el corredor Mediterrani. I, per tant, ens sentim perfectament identificats amb la situació que vostès pateixen i la situació que pateixen els ciutadans de Catalunya. Això nosaltres ho hem explicat. A mi em sorprèn fins i tot que hi hagi un senyor del Partit Popular que es hi vulgui atribuir responsabilitat a vostès, quan ells han governat no han invertit ni molt menys. No solament no han invertit, no van fer ni projectes ni van papers de res. La veritat és que és sorprenent. És un tema estructural espanyol. La visió espanyola de la governança passa perquè les perifèries quedin en un segon pla. Aquesta ànima centralista de la que hem parlat en alguna ocasió últimament, desgraciadament, per tot el caos que ha viscut Catalunya amb les rodalies, i ara també amb la situació de les rodalies del País Valencià, però que es reprodueix també en iniciatives d'altres grups parlamentaris quan parlen de Galícia o d'Astúries o de Cantàbria, etcètera, etcètera, en alguns aspectes. No només és una visió centralista de la governança de les infraestructures, és una visió antiga. No puc arribar a entendre com ni el PP ni el PSOE entenen que la gestió de la mobilitat quotidiana, la gestió de la mobilitat obligada, la gestió de la mobilitat de curt radi, que amb un percentatge superior al 90 %, a tot arreu, és a una distància curta d'on viu la gent.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Todo el mundo sabe que hace meses que no cuentan con los votos de Junts y parece ser que los compañeros de Esquerra ya se empiezan a dar cuenta de que no son de fiar porque ustedes han incumplido con ellos. No tienen el concierto económico, la clave de la caja, la financiación singular, ni el IRPF que prometió el presidente Illa, ni el traspaso de Rodalies, ni nada de lo que han ido anunciando en los últimos ocho años. Ustedes, los socialistas, engañan en todo, incluso a sus socios incondicionales. También engañan, señor Sánchez, la votación de mañana. Nosotros lo tenemos muy claro. Hace unas semanas dijimos: pensiones sí, okupación no. Y cumplimos, como siempre. Y, aun así, sabiendo que nosotros no engañamos, señor Sánchez, lo han vuelto a hacer, mezclar en una sola votación escudo social y okupaciones. Si votáramos que sí, quizás nos ahorraríamos todas las mentiras que ustedes y sus socios están diciendo de nosotros. Pero ya, como le dije, nosotros no engañamos de cara. Vamos a votar que no. Así que escudo social sí, okupaciones no. Y fíjese si okupaciones no, que nosotros presentamos una ley para acabar con las okupaciones que usted hace dos años tiene bloqueada. Y nos preguntamos, me pregunto: ¿su escudo social es un titular? Porque si realmente quisiéramos impulsar el escudo social, señor Sánchez, solo bastaba con que hiciera una cosa: separarlo de las okupaciones. ¿Por qué no lo ha hecho?»