Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 14 de 45
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«Vaig a l'arrel del problema. L'Estat espanyol té els típics vicis d'un ric vingut a menys. Per això d'aquella necessitat de créixer, créixer, créixer i fer veure que és el més important de tot. Més vies dalta velocitat sense plantejar-nos com les mantindrem, més població sense pensar on viuran, més despesa pública sense pensar si això és sostenible en el temps, més producte interior brut sense pensar a quin preu saconsegueix aquest producte interior brut. Agafem, per exemple, el producte interior brut. Espanya lidera el avance del PIB entre las economías desarrolladas, deien vostès. Sí, però com han fet aquest creixement? En els tres últims anys, vostès han incorporat al seu país 2 200 000 persones. El país de la Unió Europea que més ha crescut en població. Però és que, a més a més, multiplica per tres el creixement de població de l'Estat espanyol el segon país de la Unió Europea que més ha crescut. I és evident que, si hi ha molta més gent, l'economia global també és més gran. Més gent, més PIB. Però, escoltim, dividim aquesta riquesa global entre tota la gent que viu a Espanya i mirem quant toca a cada persona. I aquí és on canvia la cosa. Quan mirem la riquesa per persona, a Espanya ja no està al capdavant de res i passa al grup de la cua de la Unió Europea. Perquè l'important no és créixer, créixer i créixer globalment. L'important és generar oportunitats i millores per al ciutadà a la curta distància, perquè el seu dia a dia pugui millorar. Posin vostès el focus en la gent i entendran el que plantegem des de Junts per Catalunya. Perquè, com diu el doctor en Economia, Modest Guinjoan, l'important no és créixer, és progressar, que és significativament diferent de créixer. Progrés i no creixement. Aquesta és la clau.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«I parlant de treballadors, ets un treballador? Tu que ets dels que t'aixeques cada dia per tirar endavant la teva família amb el teu esforç. Tu que ets dels que mires de prosperar i donar unes millors oportunitats als teus fills. Tu que fins i tot fas un sacrifici en el present mirant d'estalviar per tal de tindre un millor futur. Tu també ets un dels grans perjudicats per aquest Govern. Per molt que sovint el Govern i els seus socis s'omplin la boca que en la seva activitat miren de protegir-te i defensar-te, en realitat passa tot el contrari. Tu, com a treballador, també ets un dels grans perjudicats de les seves polítiques. Fixa't en les dades. En 15 anys el sou mitjà a Espanya no s'ha incrementat. De fet, el sou mitjà d'Espanya és el segon de tota la Unió Europea que més s'ha reduït en aquest període de temps. Un 19 % dels treballadors de l'Estat espanyol cobren menys de 15 000 euros bruts a l'any. I tot això sent Espanya, segons el Govern, la mejor economía del mundo. Mentrestant, però, aquest Govern a tu, com a treballador, no t'ha corregit l'IRPF amb l'augment de la inflació, i això fa que cada dia paguis pel teu sou més impostos. Actualment, un 15 % més d'IRPF que fa uns anys endarrere és el que pagues com a treballador amb els teus impostos. Sous que no creixen, impostos que pugen i, per tant, tu com a treballador i la teva família cada dia més pobre.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«Moltes gràcies, presidenta. Bon dia, vicepresidenta. És evident que existeix una diferència enorme entre allò que el Govern explica i diu que passa i el que els ciutadans viuen al carrer. Una diferència enorme entre l''España va como un coete' que diuen vostès i l'economia familiar de cadascuna de les cases. Diferència que té conseqüències polítiques, òbviament. El bloc del Govern ha perdut més de vuitanta diputats en el conjunt de les eleccions autonòmiques dels darrers anys. Sense anar més lluny, alguns dels grups aquí presents que habitualment actuen com a inquisidors de la moral i propietaris exclusius de la veritat absoluta aquest cap de setmana han recollit zero diputats, zero diputats, a les eleccions de Castilla y León. En bona part, tot això es deu al fet que els ciutadans cada dia s'adonen més que les seves polítiques, les del Govern i els seus socis, són letals per al dia a dia de la gent. Que una cosa són les grans dades macroeconòmiques i una cosa molt diferent són les petites dades de leconomia familiar. No hi estan dacord? Anem a mirar-ho.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Considera que todas las víctimas del franquismo están protegidas por la Ley de Memoria Democrática?
«Miri, ministre, jo crec que clarament la llei no protegeix totes les víctimes del franquisme. De fet, el reconeixement d'aquestes víctimes té un clar biaix de gènere, i això és principalment perquè les supervivents, les víctimes del Patronato de Protección a la Mujer estan fora del reconeixement d'aquesta llei. I estarà d'acord amb mi que hi ha dues coses que no podem negar, que és que fins ara la llei reconeixia aquestes persones víctimes del franquisme fins al 1975, però és que el Patronato va actuar fins al 1985; no fins al 1978, fins al 1985. Deu anys després de la mort del dictador, reprimint dones que l'únic delicte que havien comès era no combregar amb els cànons de com s'havia de ser dona durant el franquisme. I, en segon lloc, senyor ministre, totes aquelles que hi van ingressar abans del 1975 han de portar documentació. Una documentació que no existeix, perquè aquestes dones van ser ingressades sense judici previ. Una documentació que, en el cas que existís, està repartida per milers d'arxius, està amagada en arxius privats de les congregacions religioses que van reprimir aquestes dones en els centres del Patronato i inclús podrien estar al Vaticà. I vostès què fan? Fan un acte aquest divendres de postureo. És un acte que vostè sap que no genera consens. Un acte que vostè sap que no totes les associacions de víctimes vindran a recolzar-lo.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de migración del Gobierno.
«Però l'11M, i els parla una persona que ho va viure aquí directament a Madrid, fa més de 22 anys em despertava quan sonaven les alarmes, quan sonaven les ambulàncies que anaven cap a Atocha. Jo vivia aquí i el senyor Aznar va triar aquella data per sortir i dir 'sí' a la guerra. I després va sortir el senyor Mayor Oreja a presentar un llibre de les teories de la conspiració, insultant totes les víctimes de l'11M, insultant totes les persones que aquell dia patirem. És vergonyós, digueren 'no' a les víctimes de l'11M. Gracias, presidenta. Si me lo permiten, para los que no han escuchado hasta ahora, les voy a resumir la propuesta del Grupo Popular en dos puntos: no a la regularización, sí a las deportaciones masivas; así de fácil y de duro. El Grupo Popular dice no a la regularización pensando que está diciendo no al Gobierno, no al señor Sánchez, pero ¿saben a quiénes les dicen que no ustedes? Dicen no a las 600 000 personas que firmaron la ILP de Regularización ya; dicen no a la sociedad civil organizada que ha defendido los derechos de los inmigrantes; dicen no a las asociaciones de inmigrantes que han trabajado duramente para que esta regularización sea posible (aplausos); dicen no a los sindicatos; dicen no a la patronal; dicen no a todos los partidos que se han dejado los cuernos durante este tiempo para que eso sea una realidad; dicen no a la Iglesia. Tan católicos y cristianos hace un momento, y después los principios cristianos se los ponen y se los quitan según les convenga. Lo que digan el Papa y los obispos lo escuchan según el día. Y dicen no a los derechos; dicen no a las personas; dicen no a los que son imprescindibles y fueron imprescindibles en tiempos del COVID.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de migración del Gobierno.
«I vaig acabant. Com deia abans, quan hi ha un migrant de més en un centre d'atenció hospitalari, el que falta és un metge de més. Quan hi ha barris tensos, el problema no és de qui arriba, el problema és de qui retalla, de qui no ha fet polítiques de vivenda durant molts anys. Aquest és el problema. En fi, no han dit res ni de la inspecció de treball, ni de sancionar empreses que contracten gent que explota, això no. Aquests no són delinqüents. Aquests no s'han de deportar, encara que siguin d'una multinacional. Aquests no s'han de deportar, encara que explotin immigrants sense papers. La irregularitat, senyories, no és una essència, és una categoria administrativa que fabrica misèria. La millor manera de protegir els treballadors d'aquí és que el treballador que arribi tingui els mateixos drets que els que ja estem. Així, ningú pot ser utilitzat per ningú. El soroll no paga lloguers. El soroll no omple neveres. Els drets sí. I, per cert, li dic al Govern: per fer aquesta regularització ben feta, farà falta que no hi hagi un col·lapse a la Seguretat Social, ni hi hagi un col·lapse per fer papers. Perquè si segueix havent-hi les traves burocràtiques que hi ha per regularitzar ara, no vull ni imaginar què passarà quan s'hagin de regularitzar centenars de milers de persones.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de migración del Gobierno.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. En aquesta moció, a conseqüència d'interpel·lació, el Grup Popular avui insta a grans trets, primer, a renunciar amb caràcter immediat al projecte de regularització massiva, i, segon, a executar de manera efectiva les ordres d'expulsió d'estrangers amb delictes greus o reincidents. Junts per Catalunya hem presentat dues esmenes a aquesta moció. La primera comparteix l'objectiu dels populars per aturar aquesta regularització extraordinària, aquesta que el Govern ens vol imposar per la porta del darrere mitjançant un Reial decret del Consell de Ministres, sense debat ni sense suports parlamentaris. Nosaltres, ja ho saben, condicionem qualsevol regularització extraordinària a una avaluació exhaustiva de la seva magnitud i de les conseqüències per al nostre país, Catalunya. Perquè des de l'Executiu ens parlen d'urgència, però val a dir que a l'Estat espanyol ja existeix un mecanisme ordinari i permanent que durant els darrers anys ha regularitzat la situació de centenars de milers de persones estrangeres. Un mecanisme, per cert, ampliat també via Reial decret amb la modificació del Reglament d'estrangeria del 2024, i que la seva aplicació ha fet augmentar un 50 % les sol·licituds, agreujant el col·lapse crònic de les oficines d'estrangeria. Com volen afrontar una regularització extraordinària, quan l'Estat no té capacitat ni de gestionar en condicions l'impacte dels milers de sol·licituds ordinàries generades pel canvi normatiu? I que només són la punta de llança del que passa amb la resta de serveis públics, aquests sí en veritable situació d'emergència. I molt més a casa nostra, a Catalunya, on el dèficit fiscal endèmic i l'incompliment reiterat d'Espanya ho condicionen tot.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de los cristianos perseguidos en el mundo y la acción...
«Compartim, evidentment, la necessitat que els acords internacionals incloguin una perspectiva de protecció, però de protecció dels drets humans, senyories populars, dels drets humans en general, no només d'una minoria en concret. Una protecció clara en els principis establerts a la Carta Internacional dels Drets Humans. I he de dir, senyories del PSOE, que aquí vostès, com els del PP, tenen poc per presumir. Sota governs socialistes també, s'han consolidat relacions absolutament reprovables, impròpies, en països de l'Orient Mitjà on no respecten els drets humans. Per no parlar, senyories del PSOE, de la relació que té el Govern d'Espanya amb la monarquia alauita del Marroc, que exactament tampoc és una democràcia, tampoc és una democràcia. Senyories, Esquerra, tant a Catalunya com a Europa, reclama que tots els acords incloguin clàusules de respecte als drets humans, humans, també en acords comercials com el Mercosur. Estem per protegir els cristians, els musulmans, els jueus, i estem per atacar qualsevol forma de fonamentalisme, perquè portem 95 anys de lluita per les llibertats, i això inclou el respecte als drets humans.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la libertad de información y expresión.
«Seguim parlant de llibertats. Vostès, els que critiquen l'algoritme d'X i busquen el focus mediàtic provocant Elon Musk, són els mateixos que volen convertir-se en el Big Brother, el gran germà, de tots els ciutadans de l'Estat, aplicant l'algoritme del poder, en una expressió molt encertada de Gonzalo Boye, per fiscalitzar des de l'Agència Tributària els regals de boda, els bízums de pares a fills, cada euro gastat. Fan servir la iniciativa d'avui per denunciar la persecució de Trump a alguns mitjans públics de gran prestigi, com la BBC. No serem nosaltres qui defensem Trump, però els atacs socialistes responen a les recomanacions de l'equip de 700 assessors i analistes de Pedro Sánchez -que, per cert, volem saber què costa tot aquest equip- per tapar la mala gestió i el bloqueig dins de l'Estat amb aquest All that jazz internacional. Junts defensa els mitjans públics, per descomptat, jo mateixa hi he treballat en ells 25 anys, a Catalunya Ràdio, a Televisió de Catalunya i també a Televisió Espanyola. Però utilitzar-los al seu favor, a favor del Govern de torn, també va en contra de la llibertat d'expressió. I en poso un exemple, manipulat de manera vergonyant la informació que es va donar sobre el desplegament de la Llei ELA a Catalunya. Ni el Parlament ni els informatius 3Cat van explicar que la pràctica eliminació del copagament de les prestacions que ara tindran els malalts que estiguin amb dependència extrema a Catalunya ha estat gràcies a la moció que va presentar i aconseguir aprovar Junts al Parlament. I em sap greu, personalment i professional, perquè, si els mitjans públics fan seguidisme de qui mana, què ens queda? Que puguin seguir informant de manera veraç i contrastada és responsabilitat de tots nosaltres.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Dit això, la proposta que avui debatem no és res més que una ampliació de la reforma penal del 2015, que va introduir la presó permanent revisable a l'ordenament jurídic espanyol. És una ampliació del que ja existeix. I nosaltres pensem que les decisions polítiques d'especial transcendència, com ho és aquesta, no s'haurien de plantejar des de l'emotivitat, i menys en l'àmbit penal. I no diguem ja que no s'haurien de plantejar des del periodisme d'escombraries o des de les xarxes socials, que viuen precisament de furgar en el dolor de les víctimes. La iniciativa que avui se'ns presenta fa exactament això: aprofitar-se del dolor de les víctimes i de la legítima indignació popular per uns crims repugnants, per afegir dos casos més als supòsits de la presó permanent revisable, l'ocultació de cadàver i la reincidència en el delicte d'assassinat, que, més enllà de més retribució, penalment no aporten res. L'argumentari, de fet, de la iniciativa és ben pobre. L'únic que hem pogut trobar en aquesta proposició és l'afirmació d'una 'Honda preocupación para la Sociedad', segons uns estudis demoscòpics que, per cert, són els mateixos de fa quatre anys i que confirmarien el suport de la societat espanyola a la proposta.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«President, senyories, bona tarda. També molt bona tarda als familiars i a les persones amigues de les víctimes que avui ens acompanyen. Exactament la mateixa iniciativa que avui ens ocupa, exactament, ja va ser objecte de debat de presa en consideració la legislatura passada, concretament el 29 de març del 2022, ara fa quatre anys. Per tant, em podria remetre al diari de sessions d'aquella data i donar per reproduït el que llavors ja vaig dir: si considerem que la presó permanent és una barbaritat contrària a tots els principis de l'estat de dret penal, necessàriament hem d'estar en contra que hi hagi més supòsits en què aquesta presó permanent revisable es pugui aplicar. No obstant, val la pena aprofitar per fer algunes consideracions sobre la instrumentalització irresponsable del dret penal per a fins polítics i partidistes. Mirin, fa unes setmanes parlàvem de revertir la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional de 2015, una iniciativa del Partit Nacionalista Basc. Fa uns minuts, parlàvem de la llei expansiva del Codi Penal espanyol en la reforma de 2015, de la judicialització de la llibertat d'expressió o del terrorisme a la carta, que ha estat sistemàticament utilitzat per criminalitzar un moviment pacífic i democràtic com l'independentisme. I ara parlem de la pena de presó permanent revisable, un invent precisament introduït en aquella reforma de 2015 per la majoria absoluta del Partit Popular. Doncs bé, resulta que n'hi ha uns, n'hi ha uns, que són els que més criden i que reivindiquen sense complexos totes aquestes reformes, que són evidentment, els diputats del Partit Popular, i que són els que reivindiquen, evidentment, les reformes que va aprovar la seva majoria absoluta: la reforma del Codi Penal, del Tribunal Constitucional, de la Llei mordassa, etc., i que fins i tot volen anar encara més enllà, ho hem vist fa uns minuts i ho tornem a veure ara, volen anar més enllà. Però també n'hi ha uns altres, i em refereixo, naturalment, al PSOE, que des del 2018 estan governant i que durant anys han tingut una majoria alternativa per revertir les salvatjades del PP, i què han fet? Doncs és molt fàcil. No han fet absolutament res. Bé, una cosa sí que han fet: utilitzar de forma més callada els recursos del dret penal de l'enemic i donar continuïtat a l'estat d'excepció iniciat pel Partit Popular. Màniga ampla al lawfare, espionatge polític amb Pegasus i ús del Ministeri de l'Interior per perseguir-nos més i millor. I també, per cert, bloquejar la Comissió Operació Catalunya, perquè tot això quedi ben tapadet. I també han fet una altra cosa, encara que no siguem gaire convenciment, sinó simplement perquè els hi vam obligar. El que han fet -que realment val la pena i els felicito per això- és aprovar una Llei d'Amnistia, que és l'única llei estructuralment democràtica que s'ha aprovat els darrers anys, que reconeix l'existència d'un conflicte polític entre l'Estat espanyol i Catalunya, i que posa a zero els excessos comesos per la judicatura espanyola, portant-los allà on toca: als estàndards europeus, on queden en evidència i més que hi quedaran.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«El terrorisme a l'espanyola no és dret penal, és arbitrarietat disfressada de llei que només té un objectiu: perseguir l'adversari polític i criminalitzar projectes polítics sencers. Durant anys, el moviment independentista ha estat perseguit amb l'espantall del dret penal. S'ha volgut fer passar un conflicte polític per un simple episodi delictiu que s'havia de resoldre amb presó i inhabilitacions. Una estratègia deliberada, reforçada amb les reformes penals del 2015 i que ha acabat resultant en un estat d'excepció penal permanent. Primer, amb el cop d'estat i la rebel·lió; ara, amb la malversació i, durant molts anys, amb trames russes inventades i falses acusacions de terrorisme. El marc mental de l'opressor que alguns incauts van comprar per ràbia i que suposem a cambio de mucho. I tota aquesta gran farsa de l'Estat espanyol que es va inventar sobre el terrorisme la vam desmuntar nosaltres. L'hem desmuntat Junts per Catalunya quan els nostres set diputats han estat decisius. Va ser l'any 2023, després de cinc anys d'estar al Govern i, precisament arran de constituir aquesta mesa, que vam obligar el PSOE a treure'ns de la directiva de terrorisme i a deixar de posar-nos a les llistes terroristes de l'Europol. I va ser l'any 2024 que es va aprovar la Llei d'Amnistia, curiosament enmig d'un revival d'acusacions de terrorisme que buscaven atemorir-nos, però que naturalment no ho van aconseguir. Per si no ho recorden, en el cas de Tsunami Democràtic, desenes de persones, moltes d'elles anònimes, van ser acusades de terrorisme, i també ho van ser noms més coneguts, com el president Puigdemont, el seu cap d'oficina, Josep Lluís Alay; la secretària general d'Esquerra, la senyora Marta Rovira; el senyor Xavier Vendrell, Oriol Soler, Marta Molina, Ruben Wagensberg, Jesús Rodríguez, etc. Desenes de persones que fàcilment haurien passat a ser centenars i que avui estarien en mans de fiscals motivats i dels Aguirres y Garcías Castellons de torn, si Junts per Catalunya no hagués bloquejat la Llei d'Amnistia fake el 30 de gener de 2024. Una llei que alguns deien que era robusta, però que en realitat era un colador per al terrorisme a l'espanyola. Vam forçar una segona volta, vam aguantar insults i mentides, i vam obligar el ministre Bolaños i el Govern socialista a aprovar una llei d'amnistia que no volien, una llei d'amnistia que no deixa ningú enrere i que posa punt final a l'ús polític del terrorisme a l'espanyola. I saben què ha dit l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Dean Spielmann, en les seves conclusions del passat novembre? Doncs que la Llei d'Amnistia compleix els requisits jurisprudencials, perquè no inclou violacions greus de drets humans. La Llei d'Amnistia forçada per Junts per Catalunya ha deixat en evidència la bombolla judicial, política i mediàtica espanyola.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«Gràcies, president. Bona tarda, ja. Diputats i diputades, avui tenim l'obligació de defensar la pujada del sistema públic de pensions, la quantia de les pensions i aquest reial decret garanteix perfectament que valoritzin un 2,7 %, a totes les pensions. Després d'un acord que va costar, no va ser fàcil, indexar de nou les pensions a l'IPC. De fet, sempre havien estat indexades menys quan governava el Partit Popular, que les va desindexar. Vam passar anys que havíem d'anar patint amb el 0,25 %. Doncs bé, això ha tornat a la normalitat. No ha estat fàcil. Gràcies als moviments de pensionistes i gràcies als sindicats i gràcies a les forces progressistes, va poder recuperar-se i en aquests moments les pensions pujaran el 2,7 %, la qual cosa significa 570 euros més a l'any la pensió mitjana de jubilació. Imagini's la diferència: passar del 0,25, calculin en aquests moments al 2,7. Més important encara, el 2026 augmentaran de manera massiva les pensions mínimes. I això també és important. I això és difícil que passi en un govern que no sigui progressista. Les pensions més baixes pugen un 7 %, fins a un 11,4 %, si el pensionista té cònjuge a càrrec. Les pensions no contributives i l'ingrés mínim vital també s'incrementen un 11,4 % col·locant la renda mínima de jubilació interessant. Amb aquest esforç atenem els més vulnerables. Sí que és veritat. Sí que és veritat que potser complement a mínims s'hauria de, com ha dit el meu company, i com diuen moltes associacions de pensionistes, que la pensió mínima hauria d'estar lligada al salari mínim interprofessional i potser s'hauria de complementar a través de fiscalitat si volem una societat en la qual els nostres grans volen, poden viure amb el salari mínim interprofessional després de treballar tota la vida.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«I en el cas concret de les pensions, treballem per la seva veritable revalorització. Una revalorització avui només possible en unes pensions territorialitzades, o sigui, i en el nostre cas, ajustades al cost de la vida a Catalunya. Perquè ara el que passa és que el poder adquisitiu dels nostres pensionistes està per sota del de bona part dels pensionistes de la resta de l'Estat. I aquesta és una injustícia que cal revertir. Com cal revertir i compensar el deute històric que, en matèria de pensions, també pateix Catalunya. Un deute resultat del diferencial entre el que han aportat al llarg dels anys els treballadors catalans a la caixa de la Seguretat Social amb les seves cotitzacions i el que han rebut els catalans en pensions i prestacions durant el mateix període. Aquest decalatge entre el que s'ha aportat des de Catalunya a la Seguretat Social espanyola i el que aquesta ha tornat en prestacions i pensions durant les quatre darreres dècades, segons la Comissió d'Estudi del Deute Històric del Parlament de Catalunya, és de 30 000 milions d'euros. I això és el que avui també reclamem des de Junts per Catalunya. Hi seran vostès, senyora Mínguez i senyora Vidal? Hi seran, el Partit Socialista de Catalunya i els Comuns, en aquesta reclamació, si els preocupen tant els catalans?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Senyories del Govern, votarem sí per responsabilitat social. Però ara li dic una cosa no és acceptable que sis anys després siguem estant prorrogant i estem aquí a l'arbitri d'aquestes dretes -jo què sé com dir-los- cruels. Penso que, si sis anys després hi ha gent amb aquests problemes, això ha de ser una mesura estructural. Això ha de ser ja un dret social. Ningú pot passar misèria energètica. I crec que això s'ha de fer, s'ha de fer, s'ha de fer perquè no pot ser que hi hagi gent que estigui constantment esperant el desembre o el gener a veure què fan aquests i aquests, si els tomben una cosa que, evidentment, diuen que és que s'ha de dividir. És que s'han de dividir. Home, què hem de fer? Deu mil reials decrets lleis? No, home, no. Bé, en fi, a mi em sembla tot plegat de calaix. Al final, i acabo ja, o s'està amb el transportista o s'està amb les famílies que necessiten o s'està amb el dret a un sostre digne o s'està per un altre tema. Nosaltres ho tenim clar: Votem sí, perquè la política només té sentit si serveix d'escut a aquells que no tenen res més que les seves mans per treballar. Tota la resta, senyories és soroll, és electoralisme rastrer i és dolor per als que més pateixen. Una mica d'empatia i que mai es vegin vostès en la situació d'haver d'agafar una bossa de coses i marxar de casa seva amb les seves criatures, si us plau.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I mentre aquí es perllonguen els problemes, altres països avancen. Canadà, en els mateixos cinc anys en què aquí hem estirat una mesura excepcional, convertida en norma, ha reduït traves i impostos, incentivant la construcció i garantit la seguretat jurídica. Resultat? Un milió tres-cents mil habitatges nous en cinc anys i una caiguda del 21 per cent dels preus. Més habitatge, més oferta, menys pressió. Amb menys propaganda i més feina, les coses sí funcionen. Aquí, en canvi, continuem atrapats en mesures temporals, transformades en eternes, amb paràlisi política i amb discursos que no resolen res. I mentrestant, tant llogaters com propietaris continuen patint. Això no va d'enfrontar uns contra altres, va de compartir solucions. Una societat justa no divideix, protegeix i resol. Les famílies vulnerables necessiten estabilitat real, no pròrrogues eternes d'any en any, i els propietaris necessiten seguretat, no ser els encarregats involuntaris d'una política social que el govern no vol assumir. Per tot això, no. No validarem una excepcionalitat eterna ni una injustícia estructural, sobretot quan existeixen alternatives que beneficiarien tothom. La política ha de protegir, donar esperança i garantir dignitat. El que no pot fer és utilitzar la gent com a instrument i generar molts més problemes dels que resol.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I si parlem de responsabilitats, cal parlar d'habitatges buits. Fa anys que vostès proclamen que són la solució, però no han mogut ni un dit per mobilitzar-los. No han dibuixat un mapa detallat ni cap mecanisme per activar-los. A Catalunya hi ha 90 000 habitatges buits mobilitzables avui, mentre avui ens parlen d'uns 13 000 desnonaments suspesos. No els grinyola tot això? Noranta mil habitatges mobilitzables avui per 13 000 desnonaments suspesos? I sense comptar amb els 13 000 de la Sareb que té a Catalunya. El Govern s'ha de deixar de romanços, arremangar-se i treballar dur, però no. Són més d'eslògans llaminers que ha de fer la feina. I malgrat això, senyora Belarra, escolti... Ah, no, no hi és. Bé, i malgrat això, la solució ja existeix. No requereix cap nou decret, senyor ministre. Si realment disposen de 300 milions d'euros per protegir les famílies vulnerables, poden usar la figura de l'enervació. És simple: En tot desnonament on es declari el llogater vulnerable, l'Estat pot anar i pagar el deute que no ha pogut pagar el llogater i fer se càrrec del lloguer mentre duri la situació de vulnerabilitat. Si vostès paguen, el jutge tanca el procediment. Si el Govern vol, pot evitar qualsevol desnonament i sense carregar injustament el pes sobre els propietaris, com s'ha fet tota la vida, vaja, senyor ministre. Aquesta fórmula ja existeix, funciona, és legal i és justa. Només requereix gestió, és clar, voluntat i responsabilitat. Les tres coses que aquest Govern no ha demostrat en sis anys.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I, paral·lelament, les okupacions. Hi ha comunitats de veïns que fa anys que conviuen amb situacions insostenibles: llum punxada, risc d'incendi, inseguretat, baralles i convivència trencada i els deixen sense cap solució. Què els importarà als veïns d'un okupa que els està amargant la vida si el propietari del pis en té un o en té deu? Què els importarà? El problema és la seguretat, la convivència, la dignitat als barris, el criteri sobre el nombre d'habitatges no resol res. El que resol és actuar, cosa que no han estat disposats a fer durant sis anys. A tot això, s'hi suma una altra incoherència: amb la suspensió de desnonaments, un llogater que ingressa 1700 euros queda totalment exempt de pagar res, però molts altres que cobren una mica més -superen amb prou feines els 1800- han d'assumir tot el lloguer. Que, per cert, és més car que mai. Les recomanacions ètiques indiquen que cap llar hauria de destinar més del 30 per cent dels ingressos a l'habitatge. Llavors, per què alguns ni tan sols paguen aquest percentatge mentre altres ho paguen tot? Aquesta frontera artificial no protegeix millor. Al contrari, castiga la classe treballadora que es trenca l'esquena per arribar a final de mes. No és just que qui fa sacrificis rebi menys protecció que qui queda lleugerament per sota del llindar molt mal plantejat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Recordem d'on venim. El reial decret llei 8/2020 va néixer en plena pandèmia, en una situació de paràlisi global sense precedents. Suspendre temporalment desnonaments va ser una mesura justa i ponderada, una mesura excepcional en un moment excepcional. Però han passat sis anys, d'això. I si, com diu el Govern d'Espanya va com un coet, si tot va tan bé, per què segueixen governant com si fóssim en una pandèmia permanent? Per què prorroguen mesures que només tenien sentit en aquell context extraordinari? En tots aquests anys, el Govern no ha estat capaç de generar alternatives. No ha reforçat el parc públic ni el privat, no ha reallotjat aquestes famílies vulnerables. No han creat itineraris d'acompanyament per sortir de la provisionalitat. L'únic que han fet és carregar la seva responsabilitat sobre els privats, fer pagar a altres la seva incompetència, convertir una mesura excepcional en una penitència indefinida per als propietaris, sobretot petits propietaris, que porten anys assumint un cost que no els correspon. Alguns fa tres, quatre o cinc anys que no cobren el lloguer. I el pitjor és que mentre ells pateixen aquest desgast, els llogaters vulnerables tampoc avancen cap a una solució real, atrapats indefinidament en un sistema que no els garanteix cap futur. Aquest és el seu doble fracàs. Uns pateixen perquè se'ls imposa una obligació que no és seva i els altres, perquè el govern no ha estat capaç d'oferir-los cap sortida estable en sis anys.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Votarem a favor perquè avui toca estar al costat de les víctimes i de les seves famílies, però continuarem exigint que mai més haguem de debatre un decret d'urgència per reparar el que es podia haver evitat. La vida està per sobre de qualsevol estalvi pressupostari i la seguretat està per sobre de qualsevol marge empresarial i el respecte a les víctimes està per sobre de qualsevol tacticisme polític, ministre. Deixin d'externalitzar torres de control, deixin d'externalitzar centres de reparació d'infraestructures ferroviàries, comencin a reparar l'A-2 perquè tindran un greu accident a l'A-2 i estan avisadíssims. No pot ser que els cotxes, els camions passin per les carreteres amb risc de punxar rodes contínuament, perquè fa anys i anys que els demanem que arreglin el ferm d'una carretera. Si allà passa alguna cosa, en tornaran a ser responsables. Què farem? Un reial decret per ajudar unes víctimes que les podíem haver.., ens les podíem haver estalviat per fer ben feta la feina? Tenen uns pressupostos prorrogats, però amb una inversió pressupostària i amb una execució pressupostària molt per sota del que estan fent a Catalunya. Facin el favor de posar la seguretat de les persones per davant de tot.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Gràcies, president. Bon dia, diputats i diputades. Avui debatem el Real Decret Llei 1/2026 que dona una resposta econòmica als greus accidents ferroviaris de Ademuz i de Gelida el passat mes de gener i avui vull començar amb el que és essencial: hi votarem a favor. Hi votarem a favor perquè les víctimes no poden esperar, perquè les famílies no poden quedar atrapades durant anys en processos judicials interminables i perquè l'Estat ha d'actuar amb rapidesa quan la vida i la dignitat de la seva ciutadania han estat colpejades. Aquest reial decret llei estableix ajudes directes, complementàries a les assegurances i -important- exemptes d'IRPF, amb pagament únic, amb oficines d'atenció integral i amb la possibilitat d'avançaments perquè les famílies no hagin d'esperar una sentència per poder refer la seva vida. Una mesura que creiem que és correcta i necessària, com també és positiu que incloguin mesures de protecció laboral perquè cap treballador o treballadora sigui sancionat per retards o absències derivades del caos ferroviari. Però compte, amb això! Tampoc no ho podem posar a les espatlles dels petits comerciants o les pimes. La classe treballadora no pot pagar els plats trencats d'un sistema que falla.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Vostès van dir un dia: la sensibilitat dels maquinistes, que estan afectats per la mort dels seus companys i segur que estan afectats per la mort dels seus companys. Però és que estaven tapades o és que és la sensibilitat dels maquinistes? Bé, tothom dins del sector ferroviari sap que sempre hi ha hagut moltes limitacions que han estat tapades, que quan n'han arreglat dos o tres, n'han aparegut quatre o cinc. Que n'hi ha que tenien vint anys que portaven pendent d'arreglar-se i que, ADIF moltes vegades deia que ells tenien el pressupost que tenien per anar a fer alguna coseta. Per tant, prenguin nota de tot això i corregeixin i corregeixin. I també, en el cas de Catalunya, clarament facin un traspàs com Déu mana a la Generalitat de Catalunya, un traspàs integral. Jo explicava l'altre dia que al diccionari 'traspàs' diu que 'és passar una cosa d'una banda a l'altra o de passar una cosa d'un lloc a un altre'. Doncs escolti, fer un traspàs per passar de Renfe a una empresa participada majoritariament per Renfe perquè l'operador sigui Renfe, això no és un traspàs ni és passar les coses d'una banda a l'altra. És mantenir el control i el model centralista. I això és claríssim que és així i, per tant, no cal que ningú dissimuli més ja. És una pura evidència.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Deia que nosaltres hem fet una reflexió semblant a la que faré ara en algun altre moment de que són dos accidents totalment diferents, també en el nombre de víctimes. El de Ademuz de Córdoba, evidentment, és el que ha tingut més víctimes mortals i més ferits. I, en aquest cas, hi ha una investigació encara no tancada, oberta, que esperem que es pugui tancar quan abans millor i que, en funció del resultat de la investigació, que esperem que sigui aviat, que sigui transparent, que sigui total, que sigui veraç, que tingui solvència, doncs esperem poder treure'n les conclusions que pertoqui. Però el de Gelida era un accident evitable. Jo ja vaig explicar en algun altre moment que quan es va dir que aquell mur que va caure allò era culpa de la pluja, escolti, no, no és culpa de la pluja. És culpa de que els murs i els talussos, que tenen drenatges, si no estan ben mantinguts i no hi ha un manteniment preventiu i predictiu, doncs, amb el pas dels anys, si els drenatges no funcionen, si la pluja s'acumula, efectivament, el mur o el talús pot caure. Aquest accident era un accident calcat al d'accident d'ADIF i Renfe de Vacarisses de l'R4 del novembre del 2008. I també es va dir que era de la pluja i no era culpa de la pluja.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Des d'Esquerra Republicana defensem el País Valencià perquè som terres germanes, compartim llengua, cultura, economia, horitzó i també la mala gestió dels governs espanyols. Formem part d'un mateix espai social i nacional com són els Països Catalans i com Esquerra defensem la cohesió real dels territoris, no només amb fronteres administratives. Defensem una xarxa pensada per connectar persones, no en un model radial planificat de lluny. I avui ho diem clar: l'any 2024, i així ens ho ha explicat la senyora Micó a la seva iniciativa, el nucli de València només s'ha executat el 26,8 % del pressupost previst enfront del 99,7 % de Madrid. I això no és casualitat. No és mala sort. Són decisions polítiques. Anys i anys de desinversion. I senyora Mejías, deixem-li dir perquè ahir va fer una nefasta intervenció a la comissió de Transports. Segurament vostè va marxar del Partit Popular perquè no devien fer proutes inversions ni al País Valencià ni a Catalunya. Però vaja, després va marxar de Ciudadanos, segurament, perquè s'hauria quedat sense feina. Però vaja, això ja és un altre tema.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats, una vegada més, els ciutadans del País Valencià i els catalans estem agermanats perquè vostè ha fet una fotografia, que és una fotografia amb la que nosaltres ens hi sentim perfectament identificats. La fotografia d'un servei ferroviari de Rodalies, que també el País Valencià té anys de desinversió, d'incompliment de pressupostos, com vostè explica en la seva proposta, en la seva intervenció, on hi ha hagut una falta de manteniment on hi ha hagut una falta d'inversió. N'hem parlat moltes vegades aquests dies. Un govern, un Estat, perquè ha passat el mateix quan ha governat el PP que quan ha governat el PSOE, que ha dedicat les inversions a Madrid i a l'alta velocitat radial i no a les Rodalies i a les perifèries, com passa amb el corredor Mediterrani. I, per tant, ens sentim perfectament identificats amb la situació que vostès pateixen i la situació que pateixen els ciutadans de Catalunya. Això nosaltres ho hem explicat. A mi em sorprèn fins i tot que hi hagi un senyor del Partit Popular que es hi vulgui atribuir responsabilitat a vostès, quan ells han governat no han invertit ni molt menys. No solament no han invertit, no van fer ni projectes ni van papers de res. La veritat és que és sorprenent. És un tema estructural espanyol. La visió espanyola de la governança passa perquè les perifèries quedin en un segon pla. Aquesta ànima centralista de la que hem parlat en alguna ocasió últimament, desgraciadament, per tot el caos que ha viscut Catalunya amb les rodalies, i ara també amb la situació de les rodalies del País Valencià, però que es reprodueix també en iniciatives d'altres grups parlamentaris quan parlen de Galícia o d'Astúries o de Cantàbria, etcètera, etcètera, en alguns aspectes. No només és una visió centralista de la governança de les infraestructures, és una visió antiga. No puc arribar a entendre com ni el PP ni el PSOE entenen que la gestió de la mobilitat quotidiana, la gestió de la mobilitat obligada, la gestió de la mobilitat de curt radi, que amb un percentatge superior al 90 %, a tot arreu, és a una distància curta d'on viu la gent.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Considera que su Gobierno está adoptando todas las decisiones necesarias para hacer cumplir el derecho a...
«Miri, ministra, aquesta setmana hem conegut el cas de la Carmeta. La Carmeta és una veïna de Vilanova i la Geltrú, de gairebé 90 anys, que després de 70 anys vivint a casa seva en propietat, va haver d'hipotecar-la per la crisi. Una permuta que mai es va escripturar va acabar amb el seu pis en mans d'un fons voltor que ara la vol fer fora. La Carmeta no és un cas aïllat, és el rostre d'una realitat que no pot esperar. Els abusos dels fons voltor i la falta de mecanismes efectius per protegir la gent. I quina alternativa li donen? Doncs que se'n vagi a viure a Valls, a gairebé una hora de la seva ciutat i al barri on ha viscut tota la vida. I l'ajuntament no pot ajudar-la perquè no té eines per oferir una altra opció. Som conscients que aquí al Congrés, les dretes bloquegen l'aprovació d'algunes lleis imprescindibles, però també en som que no podem abaixar els braços i donar aquest tema per perdut. Hem d'avançar i aquells qui van tot el dia de municipalistes i aprofiten les preguntes al president per carregar contra les polítiques d'Esquerra Republicana, si es neguen a una proposta com la que avui li estic fent, seran ells qui hauran de passar comptes amb els seus alcaldes i alcaldesses quan els demanin explicacions perquè no tenen recursos per ajudar a la seva gent. És imprescindible, doncs, que sí, aquí al Congrés, vostè agafi aquest compromís i que es tradueixi en fets i en calendari per poder millorar la fiscalitat municipal. Els ajuntaments ho necessiten urgentment i la ciutadania espera que hi fem alguna cosa. Confiem que si no es pot avançar per fer ho en lleis que, com deia, bloqueja la dreta, puguem trobar una altra via per fer-ho.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Tothom sap que fa mesos que no compten amb els vots de Junts i sembla que els companys d'Esquerra comencen a adonar-se que no són de fiar, perquè vostès han incomplert amb ells. No tenen el concert econòmic, no tenen la clau de la caixa, ni el finançament singular, ni l'IRPF que va prometre el president Illa, ni el traspàs de Rodalies, ni res del que han anat anunciant els darrers 8 anys. Vostès, els socialistes, enganyen en tot i fins i tot els seus socis incondicionals. També enganyen, senyor Sánchez, en la votació de demà sobre l'escut social. Nosaltres som clars. Fa tres setmanes vam dir pensions sí, okupacions, no. I vam complir com sempre fem. I tot i així, sabent que nosaltres no enganyem, senyor Sánchez, ho han tornat a fer. Barrejar en una sola votació escut social i okupacions. Si votéssim que sí, potser sí que ens estalviaríem totes les mentides que vostè i els seus socis estan dient de nosaltres. Però com he dit, nosaltres no enganyem i anem de cara. Votarem, no. Per tant, escut social sí, okupacions no. I fixi's si okupacions no, que nosaltres vam presentar una llei per acabar amb les okupacions que vostè fa dos anys que té bloquejada. I ens preguntem: el seu escut social és un titular? Perquè si realment volgués tirar endavant l'escut social, senyor Sánchez, només calia que fes una cosa: separar-lo de les okupacions. Per què no ho ha fet?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«No em queda temps, però només un apunt, presidenta, per parlar de l'execució pressupostària. De fet, la llei obliga l'Estat a publicar, com bé saben, semestralment, les dades regularitzades d'execució de la inversió. Però aquestes dades no es publiquen, no es publiquen en obert. No s'envien tampoc en temps i en forma, i això és una vulneració claríssima de la Llei General Pressupostària. De fet, en els últims deu anys, Adif, per posar un exemple, només ha pressupostat 4167 milions d'euros per a Catalunya. D'aquests quatre mil i escaig n'ha executat mil trescents, un de cada tres euros. Perquè es fixin amb la comparació? Jo crec que amb això queda tot dit. Mirin, i ara sí que acabo. Si realment senyories del Partit Popular pretenen o volen parlar de transparència i volen parlar de justícia fiscal, comencin per reconèixer el dèficit fiscal estructural, la desinversió persistent i el maltractament financer que pateix Catalunya. Perquè el que és frívol i patètic és que ens portin una moció al plenari d'aquesta cambra fingint que acaben de descobrir un problemón quan vostès són els que l'han generat durant anys. Els hi hauria de caure la cara de vergonya. El que passa és que la cara la tenen de ciment armat i parlant de cares de ciment armat, senyor Cruset, jo li diré, sense bramar que viuen a Ripoll, més tard o dhora sadonaran de qui negocia a canvi de res.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«Senyories, el nou model de finançament. Suposa més capacitat normativa, més participació en l'IVA i l'IRPF. Acaba amb un sistema de bestretes que permetia al Govern espanyol escanyar financerament la Generalitat. I ho feia a destajo, que dirien vostès. A més a més, el nou model garanteix l'ordinalitat i redueix el dèficit fiscal, que no té comparació en estats federals. I això, diputats i diputades del Partit Popular no és cap privilegi. Això se'n diu justícia. En la moció, en aquesta moció, en aquest text tan cínic que deia al principi, parlen també de finançament autonòmic i municipal. I aquí permetin-me també una certa ironia. Celebrem i ho fem molt fortament, senyories del Partit Popular, que el PP descobreixi ara les reivindicacions que els republicans portem anys defensant. Cal actualitzar les entregues a compte? Sí, però sobretot el que cal reformar és la refotuda Llei d'Estabilitat Pressupostària, adaptar-la al marc europeu donar flexibilitat als ajuntaments i, sobretot, derogar la LRSAL, la coneguda Llei Montoro. No sé si els hi sona d'alguna cosa aquest nom. La Llei Montoro, el major atac a l'autonomia municipal que s'ha aprovat en democràcia. Vostès la van aprovar. Un marc profundament injust creat per vostès. Un marc que, val a dir, el PSOE tampoc ha corregit en vuit anys. I en aquest sentit, sí, com apuntava el senyor Cruset, com bramava el senyor Cruset, Esquerra Republicana hem presentat una proposició de llei. Esperem que per una vegada el PP voti el mateix que demana els seus propis alcaldes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«Mirin, parlem clar. El model de finançament actual ho hem dit moltíssimes vegades des d'aquest faristol, moltíssimes, està caducat. Està caducat des de fa 12 anys. Doce, per si hi ha dubtes. Diez más dos, si cal farem una sessió de Barrio Sésamo perquè ho entenguin. Més d'una dècada i és un model profundament injust en molts territoris, però sí especialment amb Catalunya, sí, també amb el País Valencià i sí també amb les Illes. Només una dada, una dada que tampoc és nova, però per no ser nova, no vol dir que no sigui o continuï sent escandalosa. El dèficit fiscal de Catalunya va arribar als 22 000 milions d'euros l'any 2021, un 9,6 % del PIB. Més de la meitat del pressupost de la Generalitat de Catalunya. De debò, vostès, senyories del PP, davant d'aquesta realitat, s'escandalitzen perquè nosaltres demanem un model més just? De veritat? Mirin, aquest és un infrafinançament crònic, sumat, evidentment, a les polítiques lesives del Partit Popular quan governaven. El que han fet és erosionar d'una manera flagrant l'estat del benestar de Catalunya. Rodalies col·lapsades, sanitat tensionada, educació infrafinançada. I encara ens venen a donar lliçons de responsabilitat fiscal? Au, va, au va. Vagi-se'n a passeig.»