Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.758 declaraciones · página 146 de 159
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«De fet, si el nivell del mar continua pujant, a 550 quilòmetres d'aquest hemicicle podríem tenir els primers refugiats climàtics, i això els ben asseguro que a Catalunya no ho permetrem. El caràcter del sud del Principat de Catalunya i l'esperit deltaic és absolutament imparable. Si alguna cosa he après estimant el Delta és a no subestimar mai la força de la fragilitat, perquè el Delta no és només natura; el Delta és humanitat. Ara fa sis anys naixia la Taula de Consens. Tots els ajuntaments i les dues comunitats de regants van consensuar com protegir el Delta. Hi ha tres elements absolutament clau: les guardes, els sediments i les platges amples. El consens, doncs, passa per mantenir aquest perfil, per anar endavant i no endarrere. No recularem ni un centímetre. He tingut l'honor, també, de treballar al costat de la Taula de Consens durant aquests últims cinc anys des del Govern català, i plegats hem dissenyat l'Estratègia Delta, una estratègia sòlida per protegir justament el delta de l'Ebre, un full de ruta que compta amb tothom: amb els arrossaires, amb els pescadors i pescadores, amb els agricultors, amb els caçadors, amb els regants, amb les administracions locals i també amb el Govern de la Generalitat. Són accions estratègiques, són accions planificades i calendaritzades, que ens marquen el camí i ens diuen què hem de fer, com ho hem de fer, quan ho hem de fer i amb qui ho hem de fer. És un model de cohesió amb base a la sostenibilitat, una estratègia que uneix coneixement i gestió, i ho fa per evitar, òbviament, la regressió i la subsidència amb solucions sempre basades en la mateixa natura. No es tracta d'anar en contra de la natura; al contrari, es tracta d'utilitzar aquesta natura per afavorir les necessitats del Delta. Una estratègia a curt, a mitjà i a llarg termini. En definitiva, una estratègia que avui té el consens del Delta i també del país. Gràcies, com no pot ser d'altra manera, també a la Taula de Consens i al seu Pla.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Bé, molt bon vespre a tots i a totes. El delta de l'Ebre és un espai únic a Catalunya, és la primera zona humida del país i una de les més remarcables de la Mediterrània occidental. La seva situació és estratègica i el seu alt valor biològic, geològic i paisatgístic contrasta de ple amb la humanització d'aquestes terres, que l'han convertit en un gran rebost, gràcies també als seus valors socioeconòmics, però sobretot a la seva gent, dones i homes ferms que cuiden i treballen la terra que els ha vist néixer i créixer i que fan bategar cada dia un espai natural i, alhora, un espai productiu. Però el delta de l'Ebre, a banda de ser un ecosistema únic, és també un ecosistema fràgil, sobretot per les inclemències climàtiques. Durant massa anys les disputes entre administracions i entre el mateix territori han generat desprotecció i, alhora, desinversió i, sobretot, una situació de retrocés de l'espai deltaic que ratlla, si em permeten, el delicte. De fet, en els darrers vint anys s'ha perdut més d'un quilòmetre i mig de costa, una dada que, segons l'IPCC, podria augmentar si es compleixen les previsions. Les conseqüències de tot plegat són catastròfiques, no només en l'àmbit ambiental, sinó també per als habitants del Delta.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Ministro del Interior...
«En este sentido, si todas las víctimas son víctimas, si no hay víctimas de primera y de segunda, todas merecen igual reconocimiento, indemnizaciones económicas y prestaciones, ¿verdad? ¿Están ustedes dispuestos a homenajear y reconocer exactamente las mismas indemnizaciones y prestaciones que tienen las víctimas de ETA a todas las víctimas de la violencia política del siglo XX en el Estado español? En un ejercicio de hipocresía y cinismo llevan años demostrado que no y que no consideran a todas las víctimas de la violencia política igual, que el Estado español las considera o las discrimina según quién sea el autor del asesinato, la ideología de la víctima o el tiempo transcurrido. Por cierto, como muestra de la hipocresía del Estado español, quiero destacar que la sociedad de las instituciones españolas sigue reconociendo y haciendo homenajes a un tal Felipe González, responsable último político de los GAL, o al criminal de guerra José María Aznar. Puesto que la derecha española, como cada vez que se acerca un periodo electoral, revive a ETA, permítame que vuelva a reconocer el gran esfuerzo que ha realizado la sociedad vasca para superar la violencia política mediante un proceso de paz en el que han estado implicados los principales actores e instituciones del país y, en particular, quisiera reconocer la gran labor realizada por la izquierda abertzale a favor de la paz y la concordia en Euskal Herria, abriendo el camino hacia su liberación nacional y social. Muchas gracias.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Ministro del Interior...
«Los cuarteles militares continúan manteniendo fotos de Franco; el 20 de noviembre siguen realizándose homenajes e incluso misas al dictador fascista; en manifestaciones y campos de fútbol por toda España se ven banderas franquistas y nazis con total impunidad, incluso se ha identificado a policías y militares españoles con simbología franquista y nazi. ¿Eso no lo consideran una ofensa y una humillación a las víctimas del franquismo y del nazismo? ¿Aquí no consideran que hay que adoptar sanciones contra los actos de homenaje, enaltecimiento o apoyo del franquismo, de los franquistas asesinos y del nazismo? Por cierto, entre las sanciones contra el enaltecimiento del franquismo, ¿creen ustedes que habría que sancionar también a la Iglesia por permitir homenajes a Franco? Todas estas preguntas me llevan a afirmar que la derecha española no solo es hipócrita, sino que es cínica. Se han pasado años y años diciéndonos, mientras los fascistas hacían homenajes en el Valle de los Caídos cada 20N, que recuperar la memoria histórica era reabrir heridas, que el franquismo ya no existía y que los muertos se quedaban en las cunetas. Pues del mismo modo que el franquismo no existe, ETA tampoco existe. Así que si pretenden que hablemos sobre las víctimas de ETA, hablemos también sobre las víctimas del franquismo y sobre todo de las víctimas del terrorismo de Estado, del terrorismo fascista y parapolicial durante la Transición, y hablemos también sobre la decencia democrática de mantener el retrato del franquista Manuel Fraga Iribarne en este mismo Parlamento.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Ministro del Interior...
«I en aquest sentit, si totes les víctimes són víctimes, si no hi ha víctimes de primera i de segona, totes mereixen igual reconeixement i indemnitzacions econòmiques i prestacions, oi? Estan vostès disposats a homenatjar i reconèixer exactament les mateixes indemnitzacions i prestacions que tenen les víctimes d'ETA a totes les víctimes de la violència política del segle xx a l'Estat espanyol? En un exercici d'hipocresia i cinisme, porten anys demostrant que no i que no consideren totes les víctimes de la violència política igual, que l'Estat espanyol les considera o les discrimina segons qui sigui l'autor de l'assassinat, la ideologia de la víctima o el temps transcorregut. I per cert, com a mostra de la hipocresia de l'Estat espanyol, vull assenyalar que la societat i les institucions espanyoles continuen reconeixent i fent homenatges a un tal Felipe González, últim responsable polític del GAL, o al criminal de guerra José María Aznar. I ja que la dreta espanyola, com cada cop que s'apropa un període electoral, reviu ETA, deixin que torni a reconèixer el gran esforç que ha fet la societat basca per superar la violència política mitjançant un procés de pau en què han estat implicats els principals actors i institucions del país. I en particular, vull reconèixer la gran feina que ha fet l'esquerra abertzale a favor de la pau i la concòrdia d'Euskal Herria, obrint camí cap al seu alliberament nacional i social. Aurrera. Moltes gràcies.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Ministro del Interior...
«Les casernes militars continuen mantenint fotos de Franco. El 20 de novembre es continuen realitzant homenatges, fins i tot misses, al dictador feixista. En manifestacions i camps de futbol d'arreu d'Espanya es veuen banderes franquistes i nazis amb total impunitat. Fins i tot s'han identificat policies i militars espanyols amb simbologia franquista i nazi. Això no ho consideren una ofensa i una humiliació a les víctimes del franquisme i el nazisme? Aquí no consideren que s'han de prendre sancions contra els actes d'homenatge, d'enaltiment o suport del franquisme, dels franquistes assassins i del nazisme? Per cert, entre les sancions contra l'enaltiment del franquisme, creuen que s'hauria de sancionar també l'Església per permetre homenatges a Franco? Totes aquestes preguntes em porten a afirmar que la dreta espanyola no només és hipòcrita, sinó que és cínica. Han passat anys i anys dient-nos, mentre els feixistes feien homenatges al Valle de los Caídos cada 20N, que recuperar la memòria històrica era reobrir ferides, que el franquisme ja no existia i que els morts es quedaven a les cunetes. Doncs, de la mateixa manera que el franquisme no existeix, ETA tampoc existeix. Així que, si pretenen que parlem sobre les víctimes d'ETA, parlem també sobre les víctimes del franquisme i, sobretot, les víctimes del terrorisme d'estat, del terrorisme feixista i parapolicial durant la Transició, i parlem també sobre la decència democràtica de mantenir el retrat del franquista Manuel Fraga Iribarne en aquest mateix Parlament.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a las medidas a adoptar por el Gobierno de España ante la ofensiva de...
«La protección de la población civil no debe significar, y no significa, que nadie se confunda, dar respaldo a ningún régimen teocrático, ni a Israel ni a la Palestina de Hamás. No queremos apoyar gobiernos de extrema derecha ni alimentar el fuego de la guerra, sea practicada por cualquier gobierno. Estamos hablando de derechos humanos, señoras y señores, y esto es inaceptable. No podemos seguir pasivos, tenemos que ir más allá de las palabras y, sobre todo, exigimos continuar y aumentar con la ayuda a través de la UNRWA, la agencia de las Naciones Unidas para la población refugiada de Palestina en Oriente Medio, una comunidad de 5,9 millones de personas. Casi la cuarta parte de la población refugiada del mundo depende de esta asistencia y dejar de hacerlo sería condenar a muerte a centenares de miles de personas. Por eso, vamos a votar la mayoría de los puntos de esta propuesta, pidiendo que se reconsidere alguna cuestión semántica en aras al consenso, pero en el sentido estamos de acuerdo con esta propuesta. Gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a las medidas a adoptar por el Gobierno de España ante la ofensiva de...
«Resumiré lo que creemos que son mínimos indispensables, sin enredarnos en cuestiones semánticas que, a pesar de ser importantes, pueden ser también la excusa para no actuar. Por eso, nuestro grupo parlamentario está de acuerdo con muchas de las propuestas realizadas por el grupo de Podemos y votaremos la mayoría de los puntos. No obstante, algunos no, pero coincidimos en que hace falta un alto el fuego inmediato. Hay que exigir que la ayuda humanitaria se mantenga y aumente la liberación de los prisioneros de guerra y presos políticos palestinos, y el fin del secuestro de los israelíes por parte de Hamás; que se defienda el derecho a la autodeterminación del pueblo palestino y el reconocimiento de su derecho a tener un Estado propio; poner fin al comercio de armas con Israel, incluyendo la prohibición de negocios de empresas privadas, como se ha hecho en otras guerras; revisar las relaciones con el Gobierno de Israel como medida de presión, y condenar tanto la violencia de Hamás como la de los colonos israelíes.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a las medidas a adoptar por el Gobierno de España ante la ofensiva de...
«¿Y cuál es nuestra responsabilidad, la responsabilidad de los que estamos hoy aquí? ¿Quién es nuestra responsabilidad? ¿Cuál es mi responsabilidad en estos momentos? Creo que nuestra responsabilidad es exigir al Gobierno, y por eso estamos aquí, que se haga responsable y que haga todo lo posible para poner fin a esta atrocidad. Hoy hablamos de la guerra de Israel, pero esta responsabilidad se extendería a cualquier otro conflicto similar. Y, como decía, ¿cuál es nuestra responsabilidad y qué es lo que pedimos? Pues exigir al Gobierno que vaya más allá de gestos simbólicos a favor de la paz, porque sabemos que con palabras no basta para detener la guerra. ¿Es suficiente lo que está haciendo el Gobierno, a pesar de que reconocemos que se han hecho cosas? Creemos que no. Es cierto, y aquí felicito al Gobierno, que tras la sentencia del Tribunal de La Haya y ante la pregunta directa que Esquerra hizo directamente al ministro Albares, el ministro afirmó que el Gobierno español no retiraría la ayuda humanitaria, como hicieron Estados Unidos y otros países satélites. Dijo el ministro que no seguirían los pasos de Estados Unidos, que había anunciado retirar la ayuda humanitaria a la UNRWA. Algo criminal, porque la de la UNRWA es la única ayuda que resulta vital para la supervivencia de cinco millones de personas palestinas. Y está bien ese gesto que ha tenido, pero no es suficiente.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a las medidas a adoptar por el Gobierno de España ante la ofensiva de...
«Gracias, presidente. Buenas tardes. En primer lugar -huelga decirlo pero hay que decirlo-, cuando nos referimos al Estado de Israel no lo hacemos para atacar al pueblo de Israel ni a los cristianos, palestinos y árabes que viven en esas tierras, el objetivo es poner presión sobre el Gobierno de Israel y aquella facción que denominamos sionista en un intento de resolver un conflicto que no conoce descanso y clama por una solución. Son decenas de años de conflicto y crueldad que simplemente no podemos tolerar, como se ha dicho. Está claro que la masacre del 7 de octubre es insoportable y que el gobierno de Hamás en Gaza no es un modelo de nada, pero tampoco es aceptable ningún tipo de respuesta indiscriminada hacia la población civil palestina en Gaza y Cisjordania. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). No lo es y no queremos ser pasivos, no queremos estar indiferentes ante una guerra que ya ha puesto fin a más de 30 000 vidas, ha dejado más de 70 000 heridos y ha forzado a más de dos millones al exilio. Una guerra que ha dejado un rastro de destrucción en un territorio donde centenares de miles de niños y niñas -repito, centenares de miles de niños y niñas- malviven o sobreviven atrapados sin poder escapar. No sé si se puede denominar genocidio o no -no entraremos en estos debates aunque las palabras son importantes; no lo sé-, pero lo que sí sabemos es que lo que vemos cada día en las noticias es un Gernika televisado y bien documentado, eso sí lo sé. Y antes poníamos el grito en el cielo cuando se bombardeaba a la población civil indefensa, ahora parece que es el pan de cada día y no pasa nada; la humanidad no ha aprendido nada. Sabemos que hay centenares de miles de palestinos civiles que mueren bajo las bombas, sin ninguna vía de escape y sin refugio posible; centenares de miles de personas que se preguntan si sobrevivirán hasta el día siguiente, si tendrán algo para comer o si realmente tendrán un mañana. Y eso es lo que les está ocurriendo a dos millones de palestinos, niños inocentes incluidos. Es una cuestión humanitaria ante la cual no podemos girar nuestra espalda.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a las medidas a adoptar por el Gobierno de España ante la ofensiva de...
«Resumiré el que creiem que són mínims indispensables, sense enredar-nos en qüestions semàntiques que, tot i ser molt importants, també poden ser l'excusa per no actuar. Per això, des del nostre grup parlamentari estem d'acord amb moltes de les propostes que ha fet el grup de Podem i votarem la majoria dels punts. No obstant això, algun no, però sí que coincidim que cal un alto al foc immediat, que cal exigir que l'ajuda humanitària es mantingui i que augmenti; l'alliberament dels presos de guerra i els presos polítics de guerra palestins; la fi del segrest dels israelians de Hamas; que es respecti el dret d'autodeterminació del poble palestí i el reconeixement del seu dret a tenir un estat propi; posar fi al comerç d'armes amb Israel, incloent-hi la prohibició dels negocis a empreses privades, com s'ha fet en altres guerres; revisar les relacions amb el Govern d'Israel com a mesura de pressió; condemnar tant la violència de Hamas com la dels colons israelians. La protecció de la població civil no ha de significar i no significa, que ningú es confongui, donar suport a cap règim teocràtic, ni a Israel ni a la Palestina de Hamas. No volem donar suport a governs d'extrema dreta. No volem alimentar el foc de la guerra, sigui practicada pel govern que sigui. Estem parlant de drets humans, senyors, senyores i senyories, de drets humans. I això és inacceptable i no podem seguir passius. Hem d'anar molt més enllà de les paraules. I sobretot, exigim continuar i augmentar amb ajuda l'ajuda a través de l'UNRWA, l'Agència de les Nacions Unides per la Població Refugiada Palestina a Orient Mitjà. Una comunitat de 5,9 milions de persones, gairebé la quarta part de la població refugiada del món, depèn d'aquesta assistència. Deixar de fer-ho seria condemnar a mort centenars de milers de persones. Per tot plegat, votarem la majoria dels punts d'aquí i també demanem que es reconsideri algun tema semàntic, per bé del consens, però en contingut i en substància estem d'acord amb el que es proposa. Moltes gràcies.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a las medidas a adoptar por el Gobierno de España ante la ofensiva de...
«I quina és la nostra responsabilitat? Els qui estem avui aquí, quina és la nostra responsabilitat? Quina és la meva responsabilitat en aquest moment? Crec que la nostra responsabilitat és exigir al Govern, per això estem aquí, exigir al Govern que se'n faci responsable i que faci tots els possibles per posar fi a aquesta atrocitat. Avui parlem de la guerra d'Israel, però aquesta responsabilitat s'estendria a qualsevol conflicte similar. I com deia, quina és la nostra responsabilitat? I què és el que demanem? Doncs, la d'exigir al Govern que vagi més enllà de gestos simbòlics a favor de la pau, perquè sabem que amb paraules no n'hi ha prou per aturar la guerra. És suficient el que està fent el Govern?, malgrat reconèixer que ha fet coses. Però creiem que no. És veritat-i aquí felicito el Govern- que després de la sentència del Tribunal de la Haia i davant de la pregunta directa d'Esquerra que vam fer en compareixença, el ministre Albares va afirmar que el Govern espanyol no retiraria l'ajuda humanitària, com sí que van fer els Estats Units i altres països satèl·lits. Això és interessant. Va dir que no seguirien els passos dels Estats Units i que no retirarien l'ajuda a l'UNRWA, la qual cosa considero un acte criminal, la gent que ha retirat l'ajuda l'UNRWA, perquè és l'única ajuda que és vital per a la supervivència de més de cinc milions de persones palestines. I està bé, aquest gest que ha tingut, està bé, però no és suficient, com deia.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a las medidas a adoptar por el Gobierno de España ante la ofensiva de...
«Bona tarda. Gràcies, president. Primer de tot, i sobraria dir-ho, però cal dir-ho, quan ens referim al Govern de l'Estat d'Israel, no ho fem per atacar el poble jueu ni els cristians que viuen allí ni els palestins i els àrabs que habiten aquelles terres. L'objectiu és posar pressió al Govern d'Israel en un intent de resoldre un conflicte que no coneix descans i que clama per solucionar-lo. És inajornable, com han dit els companys que m'han precedit. No comença el 7 octubre, són desenes d'anys de conflicte i crueltat que simplement no podem tolerar. És clar que la massacre del 7 d'octubre és insuportable i que el Govern de Hamas a Gaza no és model de res, però tampoc és acceptable cap mena de resposta indiscriminada cap a la població civil palestina de Cisjordània. No ho és, i no volem ser passius, no volem restar indiferents davant d'una guerra que ha posat fi a més de 30 000 vides, deixat prop de 70 000 ferits i forçat prop de dos milions a l'exili. Una guerra que ha deixat un rastre de destrucció en un territori on centenars de milers de nens i de nenes, centenars de milers de nens i nenes, malviuen o sobreviuen atrapats sense poder escapar. No sé si es pot anomenar genocidi o no; no entrarem en aquests debats, encara que les paraules són importants. No ho sé. Però el que sí que sabem és que el que estem veient cada dia als telenotícies és un Gernika televisat i ben documentat. Això sí que ho sé. I abans es posava el crit al cel quan es bombardejava població civil indefensa, i ara sembla que és el pa de cada dia i no passa res, la humanitat no ha après res. Sabem que hi ha centenars de milers de palestins i civils que moren sota les bombes sense cap via d'escapament, sense cap refugi possible. Centenars de milers de persones que es pregunten si sobreviuran demà, si tindran alguna cosa per menjar o si realment tindran un demà. Això és el que està passant a dos milions de palestins, amb infants innocents inclosos, i això és una qüestió humanitària a la qual no podem girar l'esquena.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«En este contexto, y viendo las grandes dificultades que se estaban encontrando las empresas de Cataluña para emprender proyectos, la Generalitat, liderada por Esquerra Republicana de Catalunya y con recursos propios, hizo los deberes y abrió una línea de ayudas durante el 2022 para ayudar a las empresas a realizar inversiones industriales. El diseño de esta línea lo hizo a partir de las necesidades de las empresas catalanas y teniendo en cuenta sus características. A diferencia de las ayudas estatales, lejos de quedar desiertas, hubo que ampliar los 10 millones de euros, que se ampliaron a 45,7 millones de euros, y se apoya a un total de doscientos proyectos innovadores. Esta cifra es más del doble de la que se ha asignado con la línea ACTIVA Financiación de ámbito estatal en dos años. Este caso ejemplifica el potencial que se está perdiendo debido a un mal diseño de los fondos. Acabo con una pregunta clara. La economía, las empresas y la ciudadanía ¿nos podemos permitir esta situación de pérdida de oportunidad y de recursos de los fondos Next Generation? La respuesta es no. Por eso, hay que trabajar una propuesta de PERTE territorial dirigido a la industria que permita diseñar y gestionar directamente los fondos europeos, con la voluntad de que los recursos lleguen ágilmente al tejido productivo. Las empresas de Cataluña necesitan acceder al apoyo de los fondos europeos, por la urgente necesidad de transformar los modelos productivos y adaptarnos y hacer frente a los nuevos retos, como el cambio climático; en definitiva, afrontar con solvencia los retos de futuro.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Los datos actuales nos demuestran que la gestión estatal está siendo deficitaria. Atención a estos cálculos. Según nuestros cálculos, el 31 % de todos los recursos de Next Generation no han llegado a ningún beneficiario, y eso quiere decir que se ha perdido la parte más importante de los recursos sin asignar, que corresponden precisamente al Ministerio de Industria y Turismo, que concentra una parte muy importante de estos recursos perdidos. Tenemos ejemplos. El PERTE VEC: el 73 % quedó desierto. En el PERTE Agro quedaron desiertos un 68. El PERTE Naval no adjudica un 70 % de los recursos. En cuanto a las convocatorias genéricas del ministerio, las líneas para inversión, digitalización o sostenibilidad industrial, pasa lo mismo. ACTIVA Financiación: el 92 % de los recursos se han quedado desiertos. Industria Conectada 4.0: solo se ha adjudicado el 10 % de los 95 millones de euros. Todos estos recursos se pierden, mientras las empresas de Cataluña necesitan urgentemente acceder al apoyo de los fondos europeos para afrontar con solvencia los retos del futuro. Es una paradoja que, por un lado, estén quedando convocatorias desiertas y, por otro, las empresas sigan sin encontrar la manera de acceder a estos fondos.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Aquest cas exemplifica el potencial que s'està perdent degut a un mal disseny dels fons. I acabo amb una pregunta clara: l'economia, les empreses i la ciutadania ens podem permetre aquesta situació de pèrdua d'oportunitats i de recursos dels fons Next Generation? La resposta és no. Per això s'ha de treballar una proposta de PERTE territorial, dirigit a la indústria, que permeti dissenyar i gestionar directament els fons europeus amb la voluntat que els recursos arribin àgilment al teixit productiu. Les empreses de Catalunya necessiten accedir al suport dels fons europeus per la urgent necessitat de transformar els models productius i adaptar-los i fer front a nous reptes com el del canvi climàtic. En definitiva, afrontar solvències dels reptes de futur. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy debatimos una propuesta del PNV, una PNL relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional, una propuesta que ya avanzamos que votaremos a favor. Los fondos europeos son una oportunidad para transformar un tejido productivo contaminante, ineficiente y desigual, pero cómo aprovechemos esta oportunidad marcará, por lo tanto, el futuro de las nuevas generaciones. Es una propuesta que se ha hecho llegar en reiteradas ocasiones al Ministerio de Industria, pero que, sin embargo, no se ha atendido nunca; eso es, la articulación del PERTE territorial de industria y, en nuestro caso, el PERTE catalán. ¿Por qué pensamos que es tan importante? De los recursos del mecanismo de transformación y resiliencia que los diferentes ministerios han traspasado a los departamentos de la Generalitat no hay recursos para hacer política industrial. Por lo tanto, se han gestionado por el Ministerio de Industria y Turismo, y eso es poco coherente por el hecho de que Cataluña representa más del 22,5 % del valor añadido bruto industrial del Estado español y el hecho de que Cataluña, de acuerdo con el estatuto de autonomía, tiene competencia exclusiva en materia de industria. Por lo tanto, la Dirección General de Industria tiene por misión, entre otras cosas, el diseño y la ejecución de políticas de fomento de la competitividad industrial. Pero, a la vez, constatemos que Cataluña, como el resto de comunidades autónomas, no dispone de esta autonomía para llevar los fondos Next Generation al tejido económico y productivo, y eso es precisamente lo que queremos revertir, ya que, además del conocimiento y proximidad que la Administración catalana tiene del tejido industrial y productivo, nos permitiría impulsar los proyectos empresariales que necesita nuestro país.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Aquests recursos es perden mentre les empreses de Catalunya necessiten urgentment accedir al suport dels fons europeus per afrontar amb solvència els reptes de futur. És una paradoxa que, per una banda, estiguin quedant convocatòries desertes i, per altra banda, les empreses segueixin sense trobar la manera d'accedir a aquests fons. En aquest context i veient les grans dificultats que s'estaven trobant les empreses de Catalunya per engegar projectes, la Generalitat, liderada per Esquerra Republicana de Catalunya i amb recursos propis, fa els deures i obre una línia d'ajuts durant el 2022 per ajudar les empreses a realitzar inversions industrials. El disseny d'aquesta línia el fa partint de les necessitats reals de les empreses i tenint en compte les seves característiques. A diferència dels ajuts estatals, lluny de quedar deserts, s'han d'ampliar: dels 10 milions d'euros inicials, s'acaba ampliant amb un 45,7 % de milions d'euros i es dona suport a un total de 200 projectes innovadors. Aquesta xifra és més del doble de la que s'ha assignat amb la línia Activa Financiación d'àmbit estatal en dos anys.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Per tant, doncs, la Direcció General d'Indústria té per missió, entre d'altres, el disseny i l'execució de polítiques de foment de la competitivitat industrial, però alhora constatem que Catalunya, com la resta de comunitats autònomes, no disposa d'aquesta autonomia per fer arribar els fons Next Generation al teixit econòmic i productiu. I això és precisament el que volem revertir, ja que, a part del coneixement i la proximitat que l'Administració catalana té del teixit industrial i productiu, ens permetria impulsar els projectes empresarials que necessita el nostre país. Les dades actuals ens demostren que la gestió estatal està sent deficitària i -atenció a aquests càlculs-, segons els nostres càlculs, el 31 % de tots els recursos Next Generation no han arribat a cap beneficiari. Això vol dir que s'han perdut. La part més important dels recursos sense assignar correspon precisament al Ministeri d'Indústria i Turisme, que concentra una part molt important d'aquests recursos perduts. Tenim exemples: al PERTE VEC, el 73 % va quedar desert; el PERTE Agro deixa un 68 % desert; el PERTE Naval no adjudica un 70 % dels recursos. I pel que fa a les convocatòries genèriques del Ministeri, a les línies per a inversió, digitalització i sostenibilitat industrial, passa el mateix: Activa Financiación, el 92 % dels recursos ha quedat desert; Industria Conectada 4.0, només s'adjudica el 10 % de 95 milions d'euros.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Avui debatem una proposta del PNB, una PNL relativa a impulsar projectes de transformació econòmica i social a escala regional, una proposta, ja ho avancem, a favor de la qual votarem. Els fons europeus són una oportunitat per transformar un teixit productiu contaminant, ineficient i desigual. Com aprofitem aquesta oportunitat marcarà, per tant, el futur de les noves generacions. Una proposta que s'ha fet arribar en reiterades ocasions al Ministeri d'Indústria, però que, tanmateix, no ha sigut mai atesa; això és l'articulació del PERTE territorial d'indústria i en el nostre cas, el PERTE territorial català. I per què pensem que és tan important? Dels recursos del Mecanisme de Transformació i Resiliència que els diferents ministeris han traspassat als departaments de la Generalitat, no hi ha recursos per fer política industrial. Per tant, s'han gestionat tots els del Ministeri d'Indústria i Turisme, i això és poc coherent, pel fet que Catalunya representa més del 22,5 % del valor afegit brut industrial de l'Estat espanyol i el fet que Catalunya, d'acord amb l'Estatut d'autonomia, té competència exclusiva en matèria d'indústria.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Finalmente, cuando veo que la Comisión Disciplinaria del Consejo General del Poder Judicial -por cierto, de los siete miembros que la componen no hay ni una sola mujer- no ha tenido a bien investigar ni a García-Castellón ni a ninguno de los jueces y magistrados prevaricadores que han perseguido al independentismo por sus posiciones políticas, pienso que no están precisamente para dar lecciones de separación de poderes. Termino, señora presidenta. Cuando VOX dice que el Poder Judicial español tiene toda la legitimidad democrática, quizás más bien está pensando que para tener jueces de extrema derecha en la estructura judicial a ellos no les hace falta nombrarlos porque precisamente la cosa ya funciona sola. Nada más, muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Y aquí, señoras y señores diputados, sí quisiera detenerme un momento, porque al final va a resultar que somos precisamente los y las independentistas quienes controlamos el Poder Judicial español, aquellos que fuimos condenados por esos mismos jueces a más de cien años de prisión por celebrar un referéndum. Qué manera más extremadamente curiosa de manipular esa que acababa dejándote un país con decenas de presos políticos y exiliados. De hecho, señoras y señores diputados, si no estuviéramos hablando de vulneraciones tan graves de los derechos humanos, este párrafo de VOX realmente haría reír. Es lo que podríamos catalogar como chiste malo. Pasemos a la segunda idea, la que dice que el funcionamiento plenamente democrático del Poder Judicial español está más que asegurado por la propia aplicación de la ley. Pues ¿qué quieren que les diga? Cuando veo el papel que tuvo el Poder Judicial español durante la Transición, pienso que no están para presumir precisamente de valores democráticos. Y cuando veo que en la última década el 94 % de los jueces opositores han sido mantenidos por sus familias y el 90 % no han tenido ninguna beca ni ayuda pública durante toda la oposición, pienso que no es un sistema que garantice precisamente la igualdad de oportunidades. Cuando veo que la presidenta del Tribunal Europeo de Derechos Humanos se escandaliza con el hecho de que los jueces españoles se manifiesten contra el proyecto de ley de amnistía -que todavía no es ley, vale la pena destacarlo-, pienso que quizá deberían taparse un poquitín las vergüenzas democráticas. Cuando veo que el señor Manuel García-Castellón rebaja la fianza de Ignacio González, predecesor de la señora Ayuso en la Comunidad de Madrid, en una investigación por corrupción; que archiva investigaciones con pruebas más que evidentes contra Juan Carlos de Borbón; que no tiene ninguna manía a la hora de presumir públicamente de haber mentido a los magistrados de la República Francesa en el marco de investigaciones judiciales conjuntas; que retuerce la realidad del proceso independentista catalán para conseguir hacer creer que hubo violencia y terrorismo en un movimiento cívico, un movimiento pacífico a favor de la liberación de Cataluña; cuando toca todos los resortes para conseguir la extradición de Marta Rovira y los tribunales suizos se niegan una y otra vez porque las intenciones políticas de García-Castellón se ven desde una distancia de 1000 kilómetros, cuando veo todo esto del juez de confianza del Partido Popular, pienso que hace falta mucha cara dura o mucha vergüenza para seguir hablando de la independencia judicial de personajes como este.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«En esta ocasión, es el grupo de la extrema derecha el que presenta una proposición de ley al respecto. Básicamente, esta proposición de ley plantea dos ideas -permítanme decirlo- muy simples. La primera es que el Partido Popular y el Partido Socialista Obrero Español han jugado con las mayorías del Consejo General del Poder Judicial durante décadas, y lo han hecho por intereses puramente partidistas. La segunda idea también es una idea simple: si los jueces y magistrados españoles pudieran regirse por sí mismos, pudieran escoger quién les gobierna y pudieran escoger en qué procesos, etcétera, sería perfectamente neto, sería perfectamente garantista y sería perfectamente democrático. Vamos a por la primera idea, la de la manipulación por parte del Partido Popular y del PSOE. Déjenme decirlo: Es bastante cierta, ¿por qué negarlo? Como portavoz de Esquerra Republicana de Catalunya, un partido represaliado como el que más por la mala praxis judicial española, no tengo la menor intención de justificar ni tampoco de relativizar la instrumentación de la justicia que está llevándose a cabo en este Estado. Ahora bien, si me lo permiten, hay una idea que realmente me llama la atención en la proposición de VOX, sobre todo cuando indican -leo textualmente-: La consecuencia de la elección exclusiva por las Cámaras ha sido que las mayorías parlamentarias se han apropiado de uno de los tres poderes del Estado. Y atención: Se trata de una cuestión que es especialmente grave en España teniendo en cuenta, por un lado, que la gobernabilidad de la nación en las últimas décadas ha dependido de grupos parlamentarios separatistas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«I finalment, quan veig que la Comissió Disciplinària del Consell General del Poder Judicial -per cert, que de set membres que la componen no hi ha ni una sola dona- no s'ha dignat a investigar ni García-Castellón ni cap dels jutges i magistrats prevaricadors que han perseguit l'independentisme per les seves posicions polítiques, penso que no estan precisament per donar lliçons de separació de poders. I és que potser -i acabo, senyora presidenta- quan VOX diu que el poder judicial espanyol té tota la legitimitat democràtica, potser més aviat pensa que per tenir jutges d'extrema dreta a l'estructura judicial a ells no els cal nomenar-los, perquè justament la cosa ja funciona sola. Res més. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Señorías, buenas tardes. Toca debatir por enésima vez el sistema judicial de este Estado. Es un tema que los representantes políticos comentamos tantas veces que tengo la sensación, sin miedo a equivocarme, de que ya no provoca ni siquiera indignación entre los ciudadanos, solo pereza, cansancio y, sin duda, apatía, y eso nunca es una buena noticia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Passem a la segona idea, aquesta que diu que el funcionament plenament democràtic del poder judicial espanyol 'está más que asegurado por la propia aplicación de la ley'. Doncs, què volen que els digui? Quan veig el paper que va tenir el poder judicial espanyol durant la Transició, penso que no estan per presumir justament de valors democràtics. Quan veig que a l'última dècada el 94 % dels jutges opositors han estat mantinguts per les seves famílies i el 90 % no han tingut cap beca ni ajuda pública durant tota l'oposició, penso que no és un sistema que garanteixi precisament la igualtat d'oportunitats. Quan veig que la presidenta del Tribunal Europeu de Drets Humans s'escandalitza amb el fet que els jutges espanyols es manifestin contra el projecte de llei d'amnistia, que encara no és llei, val a dir-ho, penso que potser s'han de tapar una mica les vergonyes democràtiques. Quan veig el senyor Manuel García-Castellón que rebaixa la fiança d'Ignacio González, predecessor de la senyora Ayuso a la Comunitat de Madrid, en una investigació per corrupció; que arxiva investigacions amb proves més que evidents contra Joan Carles de Borbó; que no té cap mania a l'hora de presumir públicament d'haver mentit als magistrats de la República Francesa en el marc d'investigacions judicials conjuntes; que retorça la realitat del procés independentista català per aconseguir fer creure que va haver-hi violència i terrorisme en un moviment cívic, en un moviment pacífic per la l'alliberament de Catalunya; quan fa mans i mànigues per aconseguir l'extradició de Marta Rovira i els tribunals suïssos s'hi neguen una i altra vegada perquè les intencions polítiques de García-Castellón es veuen des de mil quilòmetres de distància... Quan veig tot això del jutge de confiança del Partit Popular, penso que s'ha de tenir molta barra o molt poca vergonya per continuar parlant de la independència judicial de personatges com aquest.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Anem per la primera idea, la de la manipulació per part del Partit Popular i el PSOE, deixin-m'ho dir, és bastant certa. Per què negar-ho?, com a portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, un partit represaliat com el que més per la mala praxi judicial espanyola, no tinc la més mínima intenció de justificar ni tampoc de relativitzar la instrumentalització de la justícia que s'està duent a terme en aquest Estat. Ara bé, hi ha una idea, si em permeten, que realment sí que em crida l'atenció en la proposició de VOX, que és la següent, sobretot quan indiquen, i llegeixo textualment: 'La consecuencia de la elección exclusiva por la cámara ha sido que las mayorías parlamentarias se han apropiado de uno de los tres poderes del Estado' i, atenció: 'cuestión especialmente grave teniendo en cuenta que la gobernabilidad, las últimas décadas, ha dependido de los grupos separatistas'. I aquí, senyores i senyors diputats, sí que em vull aturar un moment, perquè al final resultarà que som justament els i les independentistes els que controlem el poder judicial espanyol, aquells que van ser condemnats a més de cent anys de presó per fer un referèndum per aquests mateixos jutges. Quina manera més extremadament curiosa de manipular, aquesta que t'acaba deixant un país amb desenes de presos polítics i exiliats. De fet, senyores i senyors diputats, si no estiguéssim parlant de vulneracions tan greus de drets humans, aquest paràgraf de VOX realment faria riure. És el que podríem catalogar d'acudit dolent.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Moltes gràcies, presidenta, molt bona tarda. Senyories, avui toca debatre per enèsima vegada el sistema judicial d'aquest Estat. Aquest és un tema que els representants polítics comentem tan sovint que em fa la sensació, sense por d'equivocar-me, que ja no provoca ni tan sols indignació a la mateixa ciutadania; únicament mandra, de ben segur, cansament, apatia i, sens dubte, això no és mai una bona notícia. En aquesta ocasió és el grup de l'extrema dreta qui presenta una proposició de llei al respecte i, bàsicament, aquesta proposició de llei planteja dues idees. La primera... Dues idees, deixin-m'ho dir també, molt simples. La primera, que el Partit Popular i el Part Socialista Obrer Espanyol han jugat amb la majoria o amb les majories del Consell General del Poder Judicial durant dècades i ho han fet per interessos purament partidistes. La segona idea, també una idea simple: que si els jutges i els magistrats espanyols poguessin regir-se per si mateixos, poguessin escollir qui els governa, poguessin escollir amb quins processos, etcètera, seria perfectament net, seria perfectament garantista i seria perfectament democràtic.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«La ley vigente de secretos de Estado impide, entre otras cosas, que abordemos el problema de las violaciones de derechos humanos, que también interpelan al caso de España, y los crímenes cometidos durante la Guerra Civil y el franquismo. Amnistía Internacional lo ha denunciado y nosotros lo repetimos. Acabo, presidenta. Apoyaremos la proposición del Partido Nacionalista Vasco, porque es racional, de justicia y de conciencia democrática, y porque es lo que toca si no queremos vivir en el pasado y ser más bien zombis antes que ciudadanos. ¿Nos queremos parecer a las mejores democracias o queremos parecernos al mundo tenebroso del que salimos hace más de cuarenta años? Gracias. Buenas tardes. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Coincide este debate con el 43.º aniversario del intento de golpe de Estado del 23F y, por lo tanto, es pertinente también interrogar qué podríamos descubrir si la Ley de Secretos Oficiales finalmente fuese nueva. ¿Qué sabríamos que no podemos saber? Por cierto, aprovecho para recomendar el libro del periodista que se ha citado, Carlos Fonseca, sobre la intentona golpista; una buena obra que nos acerca a lo que no podemos ver. La llei vigent de secrets d'estat impedeix, entre altres coses, que abordem el problema de les violacions de drets humans, que també, diguem, interpel·la el cas d'Espanya, i els crims comesos durant la Guerra Civil i el franquisme. Amnistia Internacional ho ha denunciat i nosaltres ho repetim. Acabo, presidenta. Donarem suport a la proposició del Partit Nacionalista Basc perquè és racional, de justícia i de consciència democràtica, i perquè és el que toca si no volem viure en el passat i ser més aviat zombis abans que ciutadans. Ens volem assemblar a les millors democràcies o ens volem assemblar al món tenebrós del qual vam sortir fa més de 40 anys? Gràcies, bona tarda.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Y yo me pregunto esta tarde aquí, cuando hay mucha gente que quizá duerme o no se ha puesto el traductor, porque de repente tienen el don de lenguas en esta Cámara (aplausos), ¿a quién trata de proteger esta Ley de 1968, que -repito- es una podredura estricta del franquismo? ¿A quién quiere proteger? ¿A qué clase de momia se trata de proteger? O momias resucitadas, porque, claro, hay algunas que tampoco habían nacido en 1968. ¿Por qué hay que mantener el silencio? ¿De qué comedia se nos quiere esconder? Porque, claro, una Ley de Secretos Oficiales dictada por la dictadura protege como lo hacen las dictaduras, es evidente. Por cierto, aprovecho para recordar, si no lo saben, que hay un gran paquete de legislación vigente que todavía viene del franquismo. Prácticamente, podríamos decir que hay más de doscientas cincuenta normas preconstitucionales; es decir, a la que te descuidas, bajo las piedras aparece una ley firmada por Franco. ¡Oh, qué ilusión! Nunca en la vida la moda vintage había sido tan divertida, señorías.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«En la dictadura, los secretos oficiales eran una parte más de la terrible opacidad de un régimen tiránico y la mecánica intrínseca de destrucción de la población. Quiero recordar que bajo el franquismo no había ciudadanos, había súbditos. Por lo tanto, la Ley de 1968, de Secretos Oficiales, nos continúa tratando como súbditos, es decir, como menores de edad siempre bajo sospecha, porque así trataba el franquismo a los súbditos. En democracia, señorías, el leviatán tiene que ser domesticado y controlado o, si no, este leviatán se nos come, y lo sabemos perfectamente. Por ejemplo, el caso Pegasus y otros episodios nos podrían servir para acreditar cómo se dice con la boca bien abierta que España es una democracia; pues gracias a la Ley de 1968 es menos plena esta democracia, señorías. Es inaceptable en términos de seguridad democrática mantener esto. Vuelvo a apelar a las señorías del PSOE, por favor, esta vez activen el botón y no hagamos un parabién; no hagamos el bienqueda, por favor. Por cierto, quiero recordar que, en el contexto de Europa, donde el Estado español vive y convive, también somos una anomalía en este sentido, porque otros ordenamientos jurídicos, como los de Francia, Italia, Alemania y Reino Unido, sí tienen límites en sus respectivas leyes de secretos oficiales. Seamos tan extraños como los franceses, los alemanes o los británicos.»