Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
557 declaraciones · página 15 de 19
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Hola, bona tarda a tothom. Gràcies, presidenta. Primer de tot, gràcies, ministra, per la seva compareixença. Avui venim a parlar aquí de migracions i Seguretat Social, sostenibilitat -una vegada més- del sistema de pensions i algunes contradiccions que tenim amb la ministra, que també esperem aclarir. Començaré per l'ordre que ha fet servir la ministra, vaig cap a l'altra pàgina. Me'n vaig a la sostenibilitat del sistema de pensions. Avui han sortit aquí uns quants mantres de la dreta. Un d'aquests mantres és que el sistema de pensions és insostenible. Les cotitzacions -i crec que ho fan o per mala fe o per ignorància- no són impostos. No són de cap Govern, ni de cap Estat. Són els salaris diferits dels treballadors i treballadores. Són els nostres diners que recuperem revaloritzats en cas de malaltia, quan ens jubilem, etcètera. Són uns diners finalistes. Si entenem aquesta definició, que és el que és el sistema de pensions històricament, entendrem la resta. Portem molts anys -els que em coneixen ho saben- denunciant l'espoli de la caixa de la Seguretat Social per part dels diferents ministeris d'Hisenda, tant del PP com del Partit Socialista. M'explicaré.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Senyora Madrenas, ha fet una bona intervenció, una intervenció molt moderada. Tant de bo l'escrit que han presentat o la PNL que han presentat fos tan moderada. Vostè ha fet uns agraïments, al principi, i crec que s'ha oblidat d'algú o d'alguns. S'ha oblidat del PDeCAT, i s'ha oblidat de Ferran Bel, del senyor Ferran bel, un extraordinari diputat que va presentar aquesta mateixa iniciativa l'anterior legislatura, que la va pactar amb el PSOE i que, sincerament -no vull molestar ningú, senyories de Junts-, han fet un copiar pegar del PDeCAT. Sí, tenen raó. Alguns fan que no. Sí, amb unes gotes una mica d'Orriols. Això sí que és cert, barregen una mica Ferran Bel amb Orriols, cosa que sona bastant malament. Dit això, ens abstindrem perquè entenem que hi ha un problema. També som plenament conscients de la trampa, eh? En som plenament conscients, però entenem que hi ha un problema i entenem que sí, que és cert que hi ha gent que, per exemple, a l'Aeroport de Barcelona la detenen trenta vegades, literalment trenta-quatre vegades, per robar, per petits robatoris. Però no compartim... Compartim el diagnòstic, que hi ha un problema, però evidentment som d'esquerres, no som de dretes com vostès i no compartim la solució. La solució no pot ser una mena de Código Penal màgic on endurit les penes tot se soluciona. Continuen dient que no amb el cap i no sé qui fent-me així amb l'ull. M'ho he mirat molt. I és que fa dos anys, literalment, en aquest mateix hemicicle, ja es van endurir les penes. De què ha servit? Estiguin tranquils i tranquil·les. De què ha servit endurir les penes? De res, absolutament de res. Però estem absolutament d'acord que els nostres alcaldes, les nostres alcaldesses, necessiten més eines. Necessiten personar-se en les causes i estem absolutament d'acord també en el diagnòstic que els jutges, els jutjats, necessiten més eines també, més informació. Fins aquí, absolutament d'acord, però no compartim la solució.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante...
«Avui acceptarem esmenes. Hem acceptat esmenes dels partits del Govern que limiten en certa manera l'abast de la nostra moció i ho fem una mica a contracor, però cal avançar. Si vostès no són capaços de situar l'horitzó de la jubilació als 65 anys de nou, ho continuarem batallant nosaltres, les esquerres sobiranistes. Perquè pensem que també és possible i que cal fer-ho. Però, com que cal avançar, hem acceptat aquestes esmenes, que crec que amb això podem aconseguir tenir una majoria suficient perquè aquesta moció sigui aprovada. I, si no, no ho sé, seguirem lluitant, no ens cansarem. Portem molts anys. Però cal avançar, com deia, i per això demanem el vot favorable a les nostres propostes, que són un pèl ambigües, i que acabaran de concretar-se quan arribi aquesta llei. Però no hem de perdre el nord, com deia. Per tot això, fem que aquesta moció no s'oblidi mai, que sigui un objectiu irrenunciable i de l'esquerra per conquerir temps de vida i per acabar reduint la jornada, millorant el registre horari, fiscalitzant que això es compleixi, millorant la inspecció de treball perquè això es compleixi, lluitant perquè hi hagi permisos retribuïts o reduir l'edat de jubilació, sobretot en aquelles persones que més ho necessiten per raons objectives. Perquè resulta que avui dia els qui tenen la jubilació més llunyana són precisament les classes més populars, els qui tenen menys poder de pressió. Aquella gent que més ho necessita. Estem parlant del servei d'atenció domiciliària, estem parlant de Las Kellys, estem parlant d'un munt de gent que no tenen els beneficis d'altres grups de pressió que ho poden aconseguir. Per tot plegat instem el Govern, però també els partits progressistes i altres que no vulguin rendir-se a aquest intent; instem el govern que presenti ja una bateria legislativa en aquest sentit o els grups que ho poden fer per la seva mida.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante...
«Dit això, les demandes de reducció del temps de treball al llarg de la vida són possibles. Els qui diuen que és impossible també ho deien quan el 1919 es van aconseguir les vuit hores. Sempre estan en contra del salari mínim. Per ells sempre és impossible qualsevol millora de la classe treballadora, però ha estat possible gràcies a la lluita de moltíssima gent. En la majoria dels casos, una reducció de la jornada de treball com la que s'està plantejant no implica una reducció de la productivitat ni posa en perill la viabilitat de les empreses. Aquesta és la realitat. En segon lloc perquè -com han acreditat organismes tan poc sospitosos de revolucionaris com el Banc d'Espanya- fa temps que els beneficis empresarials estan disparats mentre els salaris van perdent poder adquisitiu any rere any. I ja van dècades. Per tant, és just que una part d'aquests beneficis empresarials també han de servir perquè els treballadors i les treballadores, que són la majoria de la població, guanyin temps de vida. No és admissible que en un món que avança cap a la intel·ligència artificial, on la productivitat ha crescut de manera exponencial, es defensi mantenir la jornada laboral, la mateixa que fa 40 anys, el 1983, quan aquí s'estableixen les 40 hores setmanals a l'Estat espanyol. O que s'hagin de treballar les mateixes hores al dia que el 1919, quan la lluita sindical va aconseguir passar a les vuit hores de jornada. En un món que ja està entrant de ple en l'era de la intel·ligència artificial, com deia, que viurà en els anys vinents uns canvis tecnològics que ens resulten inimaginables en aquests moments, en aquest món hem de fer possible que els treballadors i treballadores surtin abans de la feina, que treballin menys dies a la setmana i que puguin jubilar-se abans. La reducció de la jornada laboral és una política que impulsa la productivitat i allibera temps per l'oci i la cura personal i familiar. I això és bo. Ens ho hem de plantejar. Mai l'esquerra ha de perdre el nord de lluitar per això. I si surten problemes, els combatrem. Però mai hem de perdre aquest nord.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante...
«Gràcies, president. Bona tarda. Primer de tot, un parell de prèvies, si és que hi ha silenci a la sala, que no n'hi ha. Bé, com deia, dues prèvies. Primer de tot, avui és la Diada nacional de Catalunya. Repeteixo, la Diada nacional de Catalunya, 11 de setembre, i voldria explicar-los una cosa molt senzilla. L'11 de setembre no celebrem una derrota. L'11 de setembre és un dia d'afirmació. És un dia de dir som perquè érem i som perquè volem continuar sent. L'11 de setembre és un 'la lluita continua per l'emancipació nacional'. Per això la celebrem amb molt d'orgull i moltes ganes. Moltes gràcies. Avui, l'altra emancipació -que és la mateixa cara de la mateixa moneda que tenim el republicanisme d'esquerres català i independentista- és que també volem l'emancipació social per tothom, també pels altres pobles de l'Estat i pels altres pobles del món. En aquest cas, avui us porto un tema que crec que és important, com tots els que es porten a aquesta Cambra, i és una oportunitat d'or. Aquest cop, del que volem parlar és de l'oportunitat de recuperar vida al temps de treball exercit per necessitat. Fa més de cent anys, els obrers de La Canadenca es van aixecar en vaga per una causa justa: la reducció de la jornada laboral de vuit hores. I no ho van fer només per reivindicar un canvi a les seves condicions laborals, que també, sinó per recuperar el dret a viure i a no viure per treballar. Com a societat avançada ens trobem immersos en una irònica paradoxa on el treball s'ha convertit en tot i la vida en queda al marge. Fixeu-vos que vosaltres mateixos, quan ens hem retrobat avui, parleu: hem desconnectat aquest estiu. Aquest cap de setmana he desconnectat. Avui he desconnectat. Això és bastant trist, perquè en el fons el que estem dient és que la vida és allò que queda entre treball i treball i entre jornada i jornada. Crec que és el moment de canviar-ho.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«Molt bona tarda a totes i a tots. Ens trobem una altra vegada davant una moció del Partit Popular tant incendiària com infumable, senyor Bravo. I sorprèn. Sorprèn, senyories del PP, que ara estiguin en contra d'aquest acord de finançament que ha assolit Esquerra Republicana, perquè van ser justament vostès mateixos, al seu programa electoral de l'any 2012 a Catalunya amb una tal Alicia Sánchez Camacho que demanaven precisament el mateix que s'ha acordat. Ens han presentat un text amb una toxicitat extrema i amb dotze punts que pretenen carregar-se el que nosaltres entenem com dos elements claus en política. El primer, servir a la ciutadania a qui representes. El segon, fer servir la força de les urnes per negociar i arribar a acords. Davant d'aquesta premissa tan senzilla, tres consideracions. La primera, si la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya estem en política, és precisament per servir el nostre poble i fer-ho des de la valentia i també, val a dir, des de l'ambició per posar la vida de les catalanes i els catalans al centre de les nostres decisions. Així ho hem fet sempre al llarg de 93 anys d'història. Ho hem fet patint presó, ho hem fet patint persecució i també exili. Ho vam fer fa cinc anys apostant per la resolució del conflicte polític fins a aconseguir una llei d'amnistia. I és justament amb aquest esperit que vàrem obrir negociacions després de les eleccions catalanes. I d'això se'n desprèn un resultat: que Catalunya tingui la clau de la caixa i que avui Catalunya tingui la clau de la nació que, sens dubte, és la seva llengua, que sens dubte és el català. Seguir avançant també en la resolució democràtica del conflicte polític amb l'Estat i donar continuïtat a les polítiques del primer govern republicà d'ençà dels anys trenta. Mirin, avui tenim una llei d'amnistia. Avui jo, una servidora, puc estar en aquest faristol parlant la meva llengua sense que vostès em xiulin o sense que la presidència m'expulsi. I avui tenim un acord. Sí, un acord per un nou model de finançament basat en la negociació bilateral amb l'Estat. Un acord, val a dir, públic, absolutament públic, que preveu que Catalunya gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos que es paguen a Catalunya i que s'augmenti també substancialment la capacitat normativa. Per tant, senyories, els agradi o no els agradi, amb aquest acord públic i transparent tindrem la clau de la caixa. Serà l'Agència Tributària de Catalunya la que recaptarà tots els impostos. I sí, també Catalunya, posteriorment, el que farà és que la part proporcional del cost dels serveis que l'Estat presta encara avui -fins que aconseguim la independència- en el nostre país, doncs, serà el component de solidaritat. Una solidaritat, val a dir, limitada pel principi d'ordinalitat i sempre que l'esforç fiscal sigui òbviament similar. I una data clau també: aquest acord ha de permetre que Catalunya recapti l'IRPF de l'exercici de 2025 i amb tot això poder acabar -sí, poder acabar- amb la injustícia del dèficit fiscal i fer un salt, el salt més important en sobirania que ha tingut Catalunya des de 1979.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo protege desde su Ministerio el catalán?
«Gràcies, presidenta. Com vostè ha dit, senyor ministre, avui és la Diada nacional de Catalunya, avui és la Diada nacional del nostre país. És un bon dia, en definitiva, per parlar del català i de Catalunya. De fet, sempre és un bon dia per parlar del català i de Catalunya. Com vostè també ha dit, encara queda molt i, com sabrà, només per un 32 % de la població el català és la llengua principal i, en els últims quinze anys, el català ha perdut mig milió de parlants. Sí que és cert que s'han donat passes en aquest hemicicle, per exemple, en aquesta institució es pot parlar el català, es pot parlar l'euskera, es pot parlar el galego, encara amb rum-rum, però es pot parlar. Me'n recordo molt del Joan Tardà cada vegada que parlem aquí, perquè molta gent que ara reparteix carnets de puresa, l'insultava o es mofava quan parlava en català. I sí que és cert que avui hi ha més contingut audiovisual que mai en català gràcies a la Llei Audiovisual, pactada també per Esquerra Republicana, contradient el miserable eslògan de la dreta catalana de 'A canvi de res', però encara queda molt. Fa cinquanta, seixanta, setanta anys molta gent arribada de molts indrets d'aquest país va arribar a Catalunya, com els meus avis, les meves àvies, i van entendre, en aquest cas en Santa Coloma de Gramenet, que els seus fills, els seus nets, havien d'estimar la cultura i la llengua catalana, i a això li vam dir immersió. I s'entenia. Un paleta d'una pedania de Jaén ho entenia fa cinquanta, seixanta, setanta anys. Ara no, ara hi ha molta gent que encara pensa que parlar català, euskera, galego, en definitiva, llengües oficials reconegudes per la sacrosanta Constitució, és un atac.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 13/1982, de 10 de agosto, de reintegración...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Avui debatem l'aprovació d'un projecte de llei orgànica de reintegració i amillorament del Règim Foral de Navarra quant a tràfic, circulació de vehicles i seguretat viària. Primer de tot cal dir que nosaltres estem a favor de l'autogovern a tots els territoris, especialment a aquells que no volen formar part d'aquest Estat i que caminen cap a la seva independència. Per tant, tot el nostre suport. Som plenament conscients de la importància de conquerir l'autogovern i de tots els beneficis que aquest proporciona als territoris. Per tant, des del nostre grup votarem a favor d'aquest projecte de llei. Lluny del centralisme, cada territori sap les seves necessitats i com gestionar-les millor. La transferència de competències en matèria de trànsit a Catalunya és un dels exemples més destacats de l'autogovern en aquest àmbit, permetent a Catalunya gestionar de manera més directa aspectes claus de la seguretat viària i la gestió del trànsit. La transferència de competències en matèria de trànsit a Catalunya es va concretar l'any 1998 amb la creació del Servei Català de Trànsit, un organisme que ha gestionat i regulat el trànsit a les vies catalanes, ha tramitat multes i sancions per infraccions de trànsit i ha realitzat campanyes de sensibilització, educació viària i millora de la seguretat a les seves carreteres. Després de vint-i-sis anys, podem dir que la transferència d'aquestes competències ha estat un èxit a Catalunya, permetent una gestió més directa i ajustada a les necessitats del nostre territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, president. No sé si els senyors i les senyores del Partit Popular saben que el Parlament espanyol va aprovar una llei, de fet, en les últimes setmanes s'han aprovat algunes quantes, però en va aprovar una concretament que és la llei d'amnistia, una llei d'amnistia que, com vostès mateixos van denunciar, significa la fi de la repressió i la fi de la persecució contra els presos i les preses polítiques, contra els exiliats i les exiliades i contra els milers de persones encausades per defensar la realització d'un referèndum democràtic a Catalunya. La persecució i la repressió pel simple fet de permetre que la ciutadania diposités dins una urna voluntats polítiques. Costa d'entendre que el Partit Popular, que durant anys s'ha omplert la boca sobre el compliment de la llei, no reclami ara el compliment de la llei d'amnistia. No s'entén. I que els autoproclamats constitucionalistes, que són vostès -i avui queda molt bé dir-ho en aquesta sala-, recolzin, una vegada més, un cop d'Estat judicial contra una llei aprovada constitucionalment per aquest Parlament.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Amb temor de decebre algú no parlaré de xifres ni parlaré del dèficit fiscal flagrant que fa dècades patim a Catalunya perquè ho hem fet mantes vegades, ni tampoc parlaré del que vol dir recaptar el 100 % dels impostos perquè ho hem fet mantes vegades i perquè això és tal com sona, ni tampoc de si el finançament singular o el finançament just és una cosa o és una altra. És senzillament recaptar tots els impostos, com ha explicat també mantes vegades l'exconsellera d'Economia d'Esquerra Republicana de Catalunya en el Govern de Pere Aragonès, com ha fet una servidora en seu parlamentària en més d'una ocasió i com han fet molts membres d'Esquerra Republicana també. Permetin-me parlar dels republicans, d'Esquerra, independentistes, permetin-me parlar un moment d'Esquerra Republicana de Catalunya. Si nosaltres som en política és precisament per servir al nostre poble. Res més. Aquest és l'únic motiu. I fer-ho des de la valentia i des de l'ambició. Per què? Per posar la vida dels catalans i de les catalanes al centre sempre de les nostres decisions, aprofitant qualsevol oportunitat que se'ns brindi. I això requereix, deixin-m'ho dir també, estar per sobre de les nostres circumstàncies personals i col·lectives, moltes vegades, per sobre de les nostres pors i, fins i tot també, per sobre de tot el nostre patiment. Esquerra Republicana ho hem fet sempre, ho hem fet al llarg de la història. Ho hem fet patint presó, ho hem fet patint persecució, ho hem fet patint exili. Ho vam fer fa cinc anys apostant, com ens recordava el senyor Juan Bravo, per la resolució del conflicte polític fins a aconseguir una llei d'amnistia que sí que hem aconseguit. És amb aquest esperit que vam obrir negociacions després de les eleccions catalanes. El resultat obtingut és el que ens porta avui a debatre aquest punt, que Catalunya tingui la clau de la caixa, que Catalunya tingui també la clau de la nació, que si algú no ho sap, això vol dir la nostra llengua, el català, seguir avançant en la resolució democràtica del conflicte amb l'Estat i donar continuïtat a les polítiques del primer Govern republicà després dels anys trenta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, president. Permeti'm fer una mica de memòria en aquest punt. De fet, la senyora Madrenes parlava de l'any 2010. Jo aniré una mica més enrere, inclús. Em traslladaré a fa 17 anys. L'any 2007 es va produir, a Catalunya, una manifestació de 700 000 persones. 700 000 persones que van ser convocades per la Plataforma pel Dret de Decidir i 200 entitats més amb el lema 'Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures'. Repeteixo, any 2007. La manifestació no era gratuïta. La manifestació es va produir després de mesos, setmanes i molts dies de retards, i, evidentment, de mal servei en la gestió espanyola de Rodalies a Catalunya. A Catalunya, parlar de Renfe és parlar de caos. No aquest estiu, que tothom s'hagi de posar les mans al cap, sinó cada dia, de manera permanent. Darrere d'aquest caos, hi ha responsabilitats, i les responsabilitats són dels Governs del PSOE i dels Governs del Partit Popular. I això és així. Com diria el meu portaveu, això no és una opinió, és senzillament informació. Les usuàries i els usuaris de Renfe a Catalunya saben perfectament quin és l'interès que té Espanya en resoldre el greu problema que diàriament afecta milers de persones al nostre país. Encara més, de fet, aquells que utilitzem el tren, aquells que utilitzem Rodalies, sabem perfectament que les xifres d'execució pressupostària a Catalunya, ho recordava abans la senyora Madrenas, són vergonyants, mentre que a Madrid han invertit més del 100 % pressupostari.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Vaig acabant. És evident, i ho constato una vegada més, que Esquerra Republicana som, sens dubte, els millors aliats, o uns dels millors aliats, i defensors de la democràcia. Tant és així que han condemnat a molts anys de presó, que han condemnat a molts anys d'inhabilitació a companys nostres, per voler que el nostre poble pogués votar. No som gens sospitosos en aquest sentit. Per això apostarem sempre per les solucions dialogades, així com la màxima transparència en la línia del que també demanen els presidents Petro i Lula. I rebutjarem de ple la repressió sobre la dissidència, sigui del bàndol que sigui, vingui del bàndol que vingui. També pel respecte escrupolós a la independència del poble veneçolà i a la seva sobirania plena. La democràcia no només és poder votar, la democràcia són també un conjunt de valors, de maneres de fer, de maneres de funcionar per tothom. Tan evident com que Maduro no és Chávez ho és que vostès tenen vares de mesurar absolutament diferents i que la seva principal eina és, com sempre, la manipulació i la tergiversació a conveniència, quan els hi convingui. No per casualitat tampoc se'n recorden dels més de 40 000 morts i centenars de milers de desplaçats a Gaza en un genocidi contemporani, a les portes d'Europa, i que a vostès, deixi-m'ho dir, els interessa ben poc. La seva política exterior és una pota més de la seva abjecta propaganda i començarà a ser creïble, i ara sí que acabo, presidenta, el dia que el seu clam pel respecte als drets humans no s'acabi a les portes de l'Orient Mitjà.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Per vostès, l'Amèrica Llatina comença i s'acaba a Veneçuela, pel que sigui. O això, o, cosa que també és possible, que el que els falti és memòria. No recordem ni una sola intervenció seva condemnant, per exemple, el règim de Duque a Colòmbia i les seves presumptes corrupteles. Ni tampoc recordem cap intervenció seva que parli de Peña Nieto, després de sis anys de presidir Mèxic, que va deixar unes xifres aterridores de més de 37 000 desapareguts, que va rebre denúncies de tortures i gravíssimes violacions dels drets humans, com execucions sumaríssimes, i una total i absoluta arbitrarietat repressiva que encara no s'ha esclarit avui dia. Tampoc els interessa parlar mai de la immensa bretxa de desigualtat que s'està obrint, per exemple, a l'Argentina de Milei, el seu heroic anarcoliberal que s'atreveix a deixar perles com que els impostos són una estafa, o que, si a ell el fan escollir entre la màfia i l'Estat, evidentment, prefereix la màfia. Aquests són els que vostès defensen. O que el mercat d'òrgans és un mercat més, que no hi ha cap diferència.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«En definitiva, ho he explicat, també, moltes vegades: l'espoli fiscal és espoli social. I això és molt trist, però és extremadament important que totes i tots en siguem conscients. Això continua sent, doncs, una anomalia que requereix d'un canvi estructural. No pot ser que cada any ens trobem discutint sobre aquesta distribució dels objectius de dèficit. És que és cada any. Però insisteixo: si tinguéssim un finançament just, aquest debat dels objectius, segurament, seria secundari. Gran part dels dèficits i el conseqüent endeutament responen precisament a la insuficiència de recursos ocasionada per l'actual model de finançament. Recordem, fem una mica d'història, que en el període 2012-2022, els recursos disponibles de l'Administració de l'Estat han crescut més del doble del que ho han fet els recursos de les comunitats autònomes, més del doble, sense que s'hagi produït cap canvi en la distribució de competències. Tot per l'Estat. I una reflexió, també, i acabo, presidenta. Hem estat gairebé quatre anys amb les regles fiscals suspeses. Quatre anys. I ens trobem que, amb la reactivació de les regles fiscals a nivell europeu, aquí continuem sotmesos a una llei d'estabilitat pressupostària aprovada l'any 2012 per una majoria de dretes -Partit Popular, Convergència i Unió i un partit que alguns no sé si recordaran, que es deia UPyD-, una llei que va institucionalitzar l'austeritat; una llei que va endarrerir la cooperació econòmica i que, per tant, requereix de canvis profunds. Anem a l'arrel dels problemes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Més novetats. Més novetats en aquest debat. Aquest debat ens arriba una setmana després que se celebrés el Consell de Política Fiscal i Financera, un debat en què la posició del Govern de la Generalitat de Catalunya, deixin-m'ho dir així, va ser ben clara i ben diàfana. Clara en exposar tot allò que no funciona de l'actual sistema de finançament. Ho va fer la consellera Mas, i ho va fer amb arguments que, de ben segur, comparteixen, també, altres territoris, i que hem denunciat, val a dir, deixin-m'ho dir així, manta vegades: el desmesurat desequilibri vertical, un desmesurat desequilibri vertical ocasionat els darrers anys i que provoca que l'Estat acumuli més recursos en detriment de les comunitats autònomes, i també el sistema de bestretes, un sistema que ens priva de disposar en temps i forma dels recursos que ens pertoquen com a territori i que, a més, resta condicionat a l'aprovació dels pressupostos de l'estat, o bé resta condicionat a una norma jurídica que ho habiliti. I això, deixin-m'ho dir així, el que fa és portar, tot plegat, al terreny de la negociació política un element que hauria de ser un simple automatisme. Aquesta és la situació. Una posició que també va ser ben clara en la proposta del que entenem que ha de ser un canvi de paradigma en matèria de finançament. Això també ho saben. Ho saben. Nosaltres no ho amaguem. De fet, som transparents. Catalunya vol gestionar i vol recaptar tots els tributs que es generen al nostre país. I Catalunya vol disposar d'uns recursos suficients per finançar amb garanties els seus serveis públics. En resum, volem un finançament just, una proposta que, deixin-m'ho dir així, també, no va en contra de ningú; una proposta que va a favor de tothom; una proposta que va a favor de la gent.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«El que no farem és, perquè no inclou tot allò que volíem o, potser, alguna de les coses incloses no ens acaben de convèncer, votar-hi en contra. I estaria bé que aquest reial decret, avui, tirés endavant, perquè l'aliança contra la pobresa energètica està molt preocupada per la quantitat de gent que deixàvem sense cap cobertura si finalment no es convalidava. Deixin-me dir, també, que al llarg d'aquesta negociació, i perquè hi ha hagut una negociació prèvia, ahir el Govern de la Generalitat, i aquí responc mínimament el company anterior, va poder anunciar que, finalment, després de tres dècades, superem el darrer escull per materialitzar el traspàs efectiu de la gestió de les beques a la Generalitat. I ho necessitàvem. I aquí vull fer esment de la companya Marta Rosique, que durant quatre anys s'hi va dedicar ininterrompudament. Les beques s'han de gestionar des de Catalunya, i això serà així. Què més hem aconseguit? 150 milions anuals per projectes de recerca i desenvolupament. Aquesta Catalunya rica i plena, que basa gran part de la seva activitat productiva en uns projectes que tenen una plusvàlua, que són de valor afegit, tenen a veure, precisament, amb la gestió del coneixement, amb la gestió de la recerca, amb la gestió del que és R+D, i l'incorporem, i ahir ja va ser efectiu.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Acabo agraint a tots els ponents de les dues lleis i, en especial, val a dir, també, que no s'ho cregui molt, però val a dir, també, al company José Luis Aceves. Bàsicament, perquè ha aguantat. Ha aguantat bé la pressió, que ha estat molta. La companya que m'ha precedit també li agraïa, però tampoc s'ho cregui molt, perquè això és la feina de qualsevol ponent que porta una llei, de qualsevol diputat, que, també és veritat, no acostuma a ser així. Però el company Aceves ho ha fet bé, ha aguantat la pressió i l'ha exercida, sobretot, allà on corresponia, així que això sempre és d'agrair. I ara sí que acabo. Avui fa 15 anys i un dia d'un dia monstruós, d'aquell incendi d'Horta de Sant Joan que va acabar amb la vida de cinc bombers del GRAF, del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. I avui, també, des d'aquest faristol i a punt d'aprovar aquestes dues lleis, encara que ens quedin, certament, un pèl lluny de Catalunya, també penso en el Xavier i el David, dos agents rurals, dos companys que van ser assassinats, l'assassinat que totes i tots recordareu a Aspa, que van ser assassinats en acte de servei. Avui, tots aquests passos que fem endavant també van per tots ells. Moltes gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Tanmateix, tot i la voluntat coincident del cos i de la Generalitat, això era jurídicament impossible per la negativa reiterada de l'Estat. Doncs bé, mitjançant aquesta llei, Esquerra Republicana de Catalunya ha fet valer la seva força aquí, al Congrés de Diputats, per convertir en llei el que és un consens social a Catalunya. Val a dir que vàrem transmetre de forma meridianament clara que, si no es feia possible la jubilació anticipada dels agents rurals, per part nostra, no hi hauria llei. I avui ens enorgulleix enormement poder dir que, després de tres anys picant pedra, aquesta negociació per fi ha fructificat: en un termini màxim de tres mesos a partir de la publicació al BOE d'aquesta llei, els agents rurals s'han de poder jubilar amb les noves condicions, igual que tants altres col·lectius. Això no passarà pel procediment ordinari de petició, estudi i reconeixement etern dels coeficients reductors, perquè sabem totes i tots que, desgraciadament, aquest procediment ordinari és inoperatiu. I, com que és inoperatiu, ens abocaria directament al fracàs.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Per tant, de veritat pretenen que participem en aquesta farsa? De veritat pretenen que donem, per activa o per passiva, el nostre consentiment a aquesta farsa que estan representant aquí? Amb l'oportunitat que tenien de modificar el sistema de funcionament del Consell General del Poder Judicial, i han canviat alguns terminis i han canviat algunes condicions? De debò? De debò creuen que, quan portem anys intentant explicar quina és la farsa de la transició del 78, quan avui ens la tornen a portar en forma de Llei orgànica del poder judicial, nosaltres hi donarem consentiment? No només no hi donarem consentiment, sinó que, en tot allò que puguem, no ens en fem responsables. Estan fent vostès un flac favor a la seva pròpia democràcia. Estan fent vostès un flac favor a la pervivència d'un suposat -d'un suposat, insisteixo- element de democràcia o de justícia imparcial. Vostès mateixos estan destrossant el seu estat, i nosaltres n'hem estat l'espoleta que ha fet saltar. Però després van venir els de Podemos, després vindran els de SUMAR i vostès ja hi estan enfangats.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Saben què és lamentable, també? És lamentable que els jutges, en aquest estat, facin el que vulguin i mai passi res. És lamentable que es decreti una presó provisional de dos anys, s'arxivi el cas i no passi res. És lamentable que no hi hagi cap sistema de sancions aplicades als jutges perquè mai passa res. I es jubilarà el senyor García Castaño i no haurà passat res. I es jubilaran Llarena i Marchena i Lamela, i no haurà passat res. I tothom és conscient de la prevaricació que hi ha hagut darrere de les seves sentències i de les seves resolucions. Tothom: els d'una part i els de l'altra. A uns els afavoreix i, per tant, és okey; als altres no els agrada, i ara comencen a anar per vostès, que no els passi res, però tampoc diuen res. I això, saben què passa? Que fa malbé les bases d'un suposat estat democràtic. Que fa aflorar allò que fa anys que els venim dient. Fa aflorar que aquest estat no està basat en el respecte als drets humans, en la democràcia i en la separació de poders. I això explica, també, l'absoluta desconfiança que, cada vegada més, generem respecte dels ciutadans, siguin els espanyols, siguin els catalans, siguin els gallecs, siguin els bascos.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Gràcies, president. Bon dia, diputades. Bon dia, diputats. Una prèvia: ja no vam participar en la comissió on es va debatre, tant en la ponència com en la comissió, aquesta llei. Tampoc vam participar a la votació sobre la seva presa en consideració. No participarem de la votació, avui, d'aquesta llei. I no participarem de la votació dels membres del Consell General del Poder Judicial. Senyors socialistes, tenien una oportunitat. Perquè vostès ja saben com va això de la política. Tenien l'oportunitat de, en lloc de reservar-se cinc dies de reflexió, emprendre una real modificació de l'estructura d'aquest estat, que s'ha demostrat que, pel que fa a la justícia, és absolutament fallida, i no l'han aprofitat. Reflexionin el que vulguin, cinc dies, cinc anys o cinc mesos, m'és igual, però arribin aquí amb alguna cosa que, efectivament, sigui consistent amb una volguda democratització d'aquest poder de l'Estat, que se suposa que és la judicatura. Després d'una legislatura com la que portem, d'un any, després de cinc anys de no ser capaços de posar-se d'acord, perquè se suposava que hi havia temes bàsics, fonamentals, de consideració i de la idea que es té del que és el Poder Judicial, se'n van a Brussel·les o se'n van a l'estranger, es posen d'acord, arriben aquí i tenim una proposició firmada pel PSOE i pel PP, que, amb això, s'han posat d'acord. Què és, per nosaltres? A part d'indiferent, -perquè un dia o altre muntarem el nostre propi poder judicial, així que tinguem un estat, que tard o d'hora el tindrem-, és lamentable. És lamentable, i més quan estan patint vostès, també, les envestides d'aquest poder judicial, que és qualsevol cosa llevat d'independent.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«En tercer lloc, entrarem esmenes per mantenir la coherència del redactat, en concret, en allò que fa referència a l'escrupolós respecte al marc competencial exclusiu autonòmic en matèria de polítiques d'infància i de serveis socials. En aquest sentit, també hem de fer una esmena per tal que, quan els menors es trobin al seu territori de destí, l'Estat ja no té competències per regular, a través de real decret, llei, etcètera, les actuacions que han de dur a terme les diferents comunitats autònomes. En quart lloc -també creiem que és de sentit comú- no és més important abordar el finançament de les polítiques d'acollida dels menors migrats sols per tal de poder garantir els seus drets? Concretament, un apartat que estableixi que els territoris que ofereixin acompanyament als joves entre 18 i 21 anys, nosaltres no volem que, a partir dels 18 anys, la gent quedi al carrer, perquè això pot passar en qüestió d'un any o en qüestió de mesos, sinó que també necessitem un finançament per poder fer, com ja estem fent a Catalunya, per això, en aquests moments, la xifra de menors tutelats ja arriba pràcticament als 7000 menors tutelats, i és un orgull poder dir que tenim 7000 menors. Llavors, el que sí que necessitem, ja que no tenim la clau de la caixa, si volem complir amb els drets humans, és tenir els diners per poder-ho fer. I això crec que és competència de l'Estat, perquè és qui té la clau de la caixa i es pot fer. La integració, doncs, estem contents de fer-ho, però volem fer-ho bé. Seria una mica el resum, no?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Bon día a tothom. Una previa: prefiero ser acusado siempre de buenismo que de malismo. Ahí lo dejo. El nostre grup considera imprescindible abordar la situació de l'arribada dels menors d'edat que arriben a l'estat després d'un procés migratori llarg, perillós i traumàtic. Per començar, és entendre que és important, no hi ha cap dubte de si hem d'acollir o no hem d'acollir menors. Qui tingui dubte és extrema dreta, i diré per què. Els nens i adolescents que arriben de tercers països sense cap adult que els acompanyi tenen dret a ser acollits i cuidats segons el que estableix la Convenció dels Drets dels Infants de 1989. No complir això és extrema dreta. Aquests menors necessiten protecció. Ho pintin com ho pintin, aquests menors necessiten protecció i suport per garantir els seus drets. Catalunya, amb orgull, sempre ha sigut una terra d'acollida. Amb orgull, amb molt d'orgull. Tenim, en aquests moments, 2362 menors -alguns diuen que no en tenim-, 2362 menors; 4200 menors que han sortit els últims anys i ja tenen més de 18 anys. Només en el darrer any i mig n'hem rebut 1500, i és un orgull fer-ho. És un orgull poder donar una oportunitat, amb recursos o sense, perquè els traurem d'on sigui, però els menors no els deixarem mai tirats.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica del derecho de defensa.
«Per tant, en un dia com avui, en què puc tenir o desitjo o espero o vull abraçar la meva secretària general en persona molt properament, després de sis anys d'exili, que aprovem una ley por el derecho a la defensa és, com a mínim, irònic, perquè havia de ser-hi molt abans. Perquè ens deien que això era un estat democràtic, de dret i social. I tots sabem que no és així. Deixin-me dir que nosaltres no estem aquí per reformar l'Estat. Deixin-me dir, també, que moltes vegades hem dit que sí que acompanyarem la transformació de l'Estat, perquè som demòcrates a tot arreu. I deixin-me dir que això avança amb la intenció de democratitzar aquest estat demòfob. Hi ha dues esmenes que no hi ha hagut manera que ens les compressin. Aquestes sí que valien diners. Vostès saben que va haver-hi un gran debat quan es van imposar les taxes per l'accés als tribunals i que aquestes taxes eren finalistes. Des del Govern de la Generalitat, s'ha demanat per activa i per passiva que les taxes percebudes a Catalunya fossin destinades a la remuneració digna del torn d'ofici, perquè som perfectament conscients que els advocats i advocades que es dediquen al torn d'ofici estan mal remunerats, estan poc reconeguts i tenen poc suport per la seva feina, que és essencial en la garantia de la defensa de tota la ciutadania. No hi ha hagut manera.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de creación de la Autoridad Administrativa Independiente para la Investigación Técnica de...
«I per anar concloent, aquesta llei que avui comença a caminar és el resultat d'anys de lluita per part de les famílies de les víctimes civils i militars, també, que mai han deixat de buscar la veritat i la justícia. És un testament del seu coratge i de la seva determinació per fer del món un lloc més segur. Totes les investigacions haurien de ser transparents per tal d'evitar que torni a repetir-se el fet. Acabo expressant el meu més profund agraïment a tots els que han contribuït a fer realitat aquests projectes i els que em van precedir en les comissions d'investigació, com són el diputat Joan Tardà o el diputat Joan Josep Nuet. I, sobretot, a les famílies de les víctimes. La seva dedicació i compromís són una inspiració per tots nosaltres. A tots ells vull dir-los que el vostre dolor no ha estat en va, i que avui fem un pas important cap a la justícia, cap a la memòria i cap a la seguretat dels nostres transports. Gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Un altre tema que ens ocupa i ens preocupa molt és el tema de la cogeneració. El seu ministeri té pendent com a mínim dues sol·licituds respecte al sector de la cogeneració, que té un ampli suport dels grups que vàrem donar el sí a la investidura del senyor Sánchez. La primera és l'aprovació de l'esmena de cogeneració que el nostre grup -i també d'altres- varen presentar en el projecte de llei derivat del Reial Decret 8/2023 i que donava, en aquest cas, dos anys de pròrroga a les indústries que han acabat la seva concessió per poder seguir operant fins que es promogui el marc d'inversió, incloent-hi, evidentment, les plantes de purins, perquè les plantes de purins són -i ho sap- de vital importància. Ho són pel medi ambient. Ho són també per la ramaderia i, val a dir, ho són també per mantenir la cohesió territorial. La segona, que es promogui el marc d'inversió 2024 anunciat i tramitat el 2021 per la convocatòria de subhastes de mil dos-cents megawatts de cogeneració, Han anunciat la necessitat d'un nou borrador. Doncs, si hi ha aquesta necessitat, hauria de publicar-se abans del 31 de juliol afegint megawatts addicionals a les plantes de purins.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Uns quants temes que no s'estan duent a terme i que a nosaltres ens preocupen, i molt. Per exemple, l'obligatorietat de la venda a granel de fruites i verdures, una mesura encallada perquè s'està pendent que el ministeri publiqui la llista de productes perecederos. Què més? La prohibició de productes de plàstics d'un sol ús que establia la Unió Europea. Aquí parlo de les palletes, dels gots, dels coberts. La prohibició, per exemple, de l'ús de ftalats i del bisfenol A als envasos, una mesura directament, com deia, vinculada amb la salut humana. La prohibició de la incorporació intencionada de microplàstics i esferes de plàstics a diferents productes. L'establiment d'objectius de reutilització i preparació per la reutilització. L'obligatorietat de disposar, per exemple, de referències d'envasos reutilitzables als supermercats, etcètera. Totes aquestes mesures que, malgrat no ser suficients, havien d'incidir en la reducció efectiva dels plàstics d'un sol ús avui dia, però, dos anys després de l'aprovació del text legislatiu -com diria un dels mestres d'una servidora, el gran Joan Tardà-, el més calent encara és a l'aigüera. Voldríem saber en aquesta matèria què pensa fer, senyora vicepresidenta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Tema de residus. Fa poques setmanes, el seu ministeri va publicar l'informe de residus municipals de l'any 2021. Les conclusions d'aquest informe són molt clares. Se segueix amb la tendència de creixement. Les mesures aprovades a la ley de residuos y suelos contaminantes i al reial decret d'envasos no s'estan aplicant suficientment bé, malgrat que aviat farà dos anys de la seva aprovació. I no només no s'apliquen, sinó que en cap cas suposen, de moment, una reducció efectiva en la producció de plàstics ni tampoc en la seva dispersió. Avui els plàstics -i molt especialment els envasos d'un sol ús- continuen creixent i contaminant tant els ecosistemes naturals com la salut de les persones. Aquest informe també ens diu la quantitat de residus municipals recollits a l'Estat espanyol. Concretament, va ser de vint-i-dos milions de tones; residus gestionats pels municipis on també trobem la principal producció de plàstics i d'envasos. Aquesta xifra si em permeten, demostra que la tendència és de creixement. De fet, d'aquests, vint-i-dos milions de tones de residus del 2021 a l'Estat espanyol, només se'n recullen selectivament un 22 %, dels residus municipals, parlo. La resta, un 78 % -és a dir, gairebé un 80 %-, s'aboquen o s'incineren. A aquest pas, doncs, és evident que no complirem amb els objectius establerts per la Unió Europea. Estem davant d'incompliments greus, taxes de reciclatge molt baixes i molt mala qualitat i quantitat de polítiques de prevenció i reutilització lentes i, si em permet també, insuficients.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante toda la vida laboral.
«Moltes gràcies, señora ministra. Estamos de acuerdo en muchísimas cosas, con algún pequeño matiz o alguna pequeña discrepancia, que creo que también se puede solventar. El tema és el següent: més enllà de lautonomia dels agents socials -que repeteixo, no la qüestiono, ni al diàleg social- de vegades també pot haver-hi millores pels treballadors que surtin d'aquest Parlament. De vegades pot haver-hi reformes que surtin d'aquest Parlament i que vagin més enllà del diàleg social i, si van més enllà del diàleg social, crec que la part que a nosaltres ens interessa, com a mínim a nosaltres, és que els sindicats no estaran descontents. És a dir, que m'ha agradat també que digui això. Malgrat la patronal, tirarem endavant, perquè aquesta patronal, la CEOE, en els seus últims quaranta anys no s'ha caracteritzat pel diàleg, si fem una mica d'història... Però bé, crec que també el debat deu arribar al Parlament, també en aquest debat. És important que tota la senyoria pensen sobre això perquè podem fer un text que inclús hi vagi més enllà i crec que podria ser aplaudit per tothom. Estic d'acord que es pot fer. Hi haurà gent que dirà que no es pot fer, però tenim beneficis empresarials importantíssims; hi ha una creixent per excés salarial entre els empresaris i els salaris que és inacceptable en una ciutat que pretén ser justa i equitativa; hem perdut poder adquisitiu i, en canvi, la productivitat no ha fet més que pujar, diguin el que diguin. Les reformes científiques i tecnològiques ens han portat a una societat tremendament productiva, i encara ho serà més, i es pot estimular que sigui més, perquè si vostès volen basar un model econòmic a base de salaris baixos, però no hi haurà competitivitat que valgui perquè sempre hi haurà un país que ho farà més barato. En canvi, si ho intentem fer a partir de les coses científiques i tecnològiques, anirem bé no. Estem d'acord. L'única cosa que no ha tocat -i tampoc toca, perquè ja demanaré una compareixença a la ministra de Suport Social- és el tema l'edat de treball. En segons quins col·lectius arribar a seixanta-set anys... Crec que ens ho hem de plantejar: jornada diària, jornada setmanal i jornada anual. Crec que s'ha de fer un replantejament perquè ara mateix hi ha professions que estan molt desemparades i acostumen a ser les feminitzades. És a dir, que es pot plantejar, no només al diàleg social, sinó aquí, al Parlament, al Pacte de Toledo, tal vegada es pot tornar a pensar sobre retornar als seixanta-cinc anys per a molts col·lectius. Per què no?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante toda la vida laboral.
«Senyora vicepresidenta, abans d'acabar, m'agradaria referir-me a un dels elements essencials del treball que sovint s'acostuma a quedar fora dels debats polítics, que és l'edat de jubilació. Retardar la de jubilació és ampliar també el temps de treball i en alguns col·lectius això no és possible. Creiem que la reforma del 2012 va portar moltes coses dolentes i una de les coses que va portar dolentes va ser pujar sistemàticament a tothom l'edat de jubilació a seixanta-set anys. Se sap que a partir dels seixanta-quatre anys hi ha una minva de la capacitat física i una minva la capacitat psíquica. Això està demostrat. De fet, el senyor Eudald Carbonell, el gran antropòleg, el que deia és que l'esperança de vida és més gran, però potser és que són més anys sent vells, i això no ha de ser així. Crec que s'ha de revisar el tema de les anticipades perquè hi ha col·lectius que realment mereixen aquestes anticipades, molt més que altres que pel seu poder de pressió ho han aconseguit. Com veig que em passo amb el temps, deixaré passar a la vicepresidenta. Estic convençut que compartirem moltes coses que aquí hem dit, hem reflexionat i hem exposat.»