Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
910 declaraciones · página 15 de 31
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«Li resumeixo: amb vostès els salaris no creixen; amb vostès, els impostos es disparen, digui el que digui; amb vostès el cost de la vida es multiplica; amb vostès els serveis públics són cada vegada més tercermundistes; amb vostès, els joves tenen cada vegada pitjors perspectives; amb vostès les pensions estan en risc. I amb vostès només hi ha anuncis i cortines de fum. Vostès viuen en un país on siguis jove, on siguis gran, on siguis empresari o treballador, siguis estudiant o tinguis estudis, o no en tinguis, siguis classe mitjana o classe treballadora, sovint et passa pel cap que això no té solució i que la següent generació viurà pitjor per primera vegada a la història que la generació actual. Un país on sovint, si els seus ciutadans poguessin, i si els escoltés el carrer ho sentiria com ho diuen habitualment, ho deixarien tot i començarien de nou en un altre lloc amb un futur més esperançador. Però mirin, ciutadans d'Espanya: perdin tota esperança, perdin tota esperança, governi qui governi, els hi passarà exactament el mateix, siguin un bloc, o sigui, l'altre. Aquest futur, aquest país, no té cap futur a Espanya. Saben on és la diferència, però? No està entre els blocs que fan el mateix. La diferència és que nosaltres sí que sabem on trobar aquest futur esperançador fora d'Espanya. Per això hi ha catalans que lluitem cada dia per marxar d'Espanya. Per això nosaltres ens confrontem amb vostès, per evidenciar que no hi ha futur al costat ni d'aquest govern, ni d'aquest país. Però no es preocupin. El camí que hem emprès ja no té retorn. Vostès el poden intentar dilatar tant com vulguin, però no té retorn, perquè marxar és l'única solució que tenim per no ser arrossegats per tota la misèria que vostès porten i que avui els hi he explicat. Una misèria que a Espanya escoltin bé, cada vegada anirà a més. I si no, d'aquí a un temps recordin el que avui li explico.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«El seu és un govern que es permet la degradació dels serveis públics. En tenim evidències cada setmana a Catalunya. Ja voldria jo pagar els impostos que paguen a Europa de mitjana i tenir els serveis públics amb la qualitat que tenen els altres països europeus. El problema és que paguem el mateix que es paga a Europa i tenim uns serveis absolutament tercermundistes. El seu és un govern que justament amb el bloc de l'oposició degrada les institucions públiques. Ho hem vist aquest de matí en un debat absolutament acarnissat, indigne d'aquest hemicicle. El seu és un govern en empresofòbic, que posa en risc el desenvolupament econòmic i, en conseqüència, el futur dels treballadors. Un govern que ha estat més anys sense pressupostos aprovats que amb pressupostos aprovats. El 2019, el 2020, el 2024 i el 2025 estan funcionant amb pressupostos prorrogats. Dels set anys de govern, només han aprovat tres pressupostos i en aquest mandat no han aconseguit aprovar ni un sol pressupost, ni tan sols s'ha atrevit a tramitar-lo. Per tant, el seu govern és un govern d'una enorme irresponsabilitat i incapacitat. Només cal aixecar una mica la mirada i veure-ho.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«Escolti'm, senyora vicepresidenta, en l'àmbit jurídic hi ha la figura de la responsabilitat per acció directa o per omissió, i per tant, en l'àmbit fiscal és el mateix. Es pot augmentar la pressió fiscal als ciutadans per omissió. Si en deu anys ha augmentat un 25 % la inflació del país, és evident que si manté el tipus de l'IVA, i és evident que si manté els tipus de l'IRPF i no deflaga, l'IRPF està augmentant la pressió fiscal en els ciutadans i, per tant, es trasllada amb una major recaptació i amb una major que paguem i les dades ho acreditin. Però vostè escolti'm, a trinxeres amb aquest posicionament. Em sembla increïble que davant de les dades empíriques continuï amb el fum. Es deuen pensar, potser, que la gent és estúpida, que no se'n donen compte, que entre el que vostès diuen i el que viuen a casa seva, hi ha una realitat absolutament diferent. Que la gent a casa seva passa dificultats i pateix, i que cada vegada li costa més arribar a final de mes. Doncs, miri, no s'equivoqui. Mantenir el discurs de l'engany, que és el que fa el seu govern, és molt perillós per als ciutadans.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«Tot al contrari, han empitjorat i, per tant, aprofundim ara en l'àmbit més personal i familiar dels ciutadans. Salaris. Cortina de fum del Govern. 'Estamos incentivando la calidad del empleo en lugar de buscar salarios bajos, aumentamos y buscamos la precariedad'. Diuen això les dades? Realitat: dades segons l'Instituto Nacional d'Estadística. El salari mig d'Espanya és de 23 000 euros bruts a l'any. El 19 % dels treballadors no arriben a 15 000 euros bruts a l'any. Senyora vicepresidenta, que després no em podrà contestar les dades amb dades. Sí? Venga, doncs escolti bé. El 67 % dels treballadors d'Espanya, 14 milions d'espanyols, cobren menys de 23 155 euros nets a l'any. El 67 % cobren menys que 23 000 euros nets a l'any. Segons dades d'Eurostat, Espanya és el segon país europeu amb la major caiguda de salari real, una reducció del 4,1 % dels salaris des del 2021. No només no han augmentat, sinó que han reduït un 4,1 %. Per tant, vostès, en lloc de progrés, porten precarietat i misèria.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«Deute públic. Cortina de fum del Govern. 'Espanya ha reducido su nivel de deuda pública en los últimos años'. En serio? Realitat: dades de l'Instituto Nacional de Estadística. Espanya deu un milió 667 mil milions d'euros, la xifra més gran de tota la història, la més gran, equivalent a tot el producte interior brut del seu país. En els darrers quinze anys, Espanya deu el triple que no devia. Productivitat. Cortina de fum del Gobierno. 'Estamos incentivando a la productividad. La productividad ha subido en España'. Cert? La realitat: dades del Fons Monetari Internacional. Espanya té la mateixa productivitat avui que fa 20 anys, Espanya té una productivitat que està un 25 % per sota dels Estats Units i un 15 % per sota d'Alemanya, França o Itàlia. Segons les dades del Banc d'Espanya, Espanya és el tercer país de la Unió Europea amb més baixes laborals. A Espanya cada dia falta anar a treballar un 1,4 milions de persones. Per tant, els principals indicadors de l'economia espanyola acrediten una evolució negativa i una degradació amb el pas del temps. Això, en bona part, ja explica el per què els ciutadans tenim la certesa en el nostre dia a dia, que les nostres vides, com diuen vostès, no han millorat significativament en els darrers anys.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«Producte interior brut. Cortina de fum del Govern. 'Espanya és l'economia que más crece de la zona euro'. Sí? Realitat: agafem l'indicador que utilitza la Unió Europea per valorar el PIB. Les dades de l'Eurostat del PIB per càpita per poder adquisitiu. A Espanya 36 300 euros per habitant hauria d'ocupar la primera posició, si és la primera economia que creix d'Europa. Doncs no. Ni la primera, ni la segona, ni la tercera. Espanya ocupa la quinzena posició. Índex de preus al consum. Cortina de fum del Govern. 'La reducció de la inflació és un dato magnífico que refleja un acierto claro de la política económica del Gobierno'. Segur? Realitat: dades de l'Instituto Nacional de Estadística. En els darrers 10 anys, l'índex de preus al consum d'Espanya ha augmentat un 25,3 %. El cost de la vida s'ha encarit tant en els darrers deu anys que només en aquests deu anys, 100 euros s'han convertit en 80. Taxa d'atur. Cortina de fum del Govern. 'España está creciendo sin burbujas ni pelotazos. Podemos llegar al pleno empleo' De veritat? El pleno empleo? Realitat: dades d'Eurostat y OCDE. Espanya té un 10,9 % d'atur absolut, el pitjor de tota la Unió Europea. El pitjor dels 38 països de l'OCDE. Espanya té un 26,6 % d'atur juvenil, el pitjor de tota la Unió Europea. El pitjor de tota l'OCDE. Espanya té un 3,8 % d'atur de llarga durada, el doble de la mitjana europea.»
INECita «10,9 %» · Tasa de paro (EPA), 1T 2025: 11,36 %Fuente ↗
INECita «26,6 %» · Tasa de paro de menores de 25 años (EPA), 1T 2025: 26,53 %Fuente ↗
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyora vicepresidenta, gràcies per ser avui aquí. Després de l'espectacle lamentable que hem viscut aquest matí en la sessió de control com a bèsties ferotges bastonejant-se uns als altres, li proposo ara un canvi de registre. Un debat pausat i ben fonamentat sobre la situació fiscal i econòmica del seu país. 17 de juliol de 2024. President Sánchez: 'España vive uno de los mejores momentos de su historia'. 19 de gener de 2025. President Sánchez: 'España es la mejor economía del mundo'. Però és evident que si vas pel carrer, si observes el que passa, si parles amb la gent, hi ha alguna cosa que en aquestes dues afirmacions no encaixen. Alguna cosa que evidencia que ni Espanya viu el millor moment de la seva història, ni és la millor economia del món. I un es pregunta si no serà que el seu govern no pensa més en sobreviure el següent CIS i que per sobreviure és capaç d'amagar les dades i mentir tant com calgui. Doncs miri, això és el que li proposo avui: parlar de dades, parlar d'evidències, deixar les opinions i parlar de veritats. I, per tant, li faig una primera proposta. Una primera proposta que consisteix en que després d'aquesta interpel·lació jo penjaré totes les dades que ara utilitzaré per tal que qui vulgui les pugui contrastar tant com calgui. Li proposo a vostè fer exactament el mateix. No hauria de ser un problema per vostè. Pensi que nosaltres només som 7 diputats i vostès en són 119 i tenen al darrere tot un ministeri amb més de 30 000 treballadors. Si no ho accepta i està en el seu dret, la seva intervenció només seran opinions. I darrerament, senyora vicepresidenta, tots sabem que la veracitat de les opinions del govern cotitzen molt i molt a la baixa. Així doncs, entrem en matèria. Comencem amb dades macro, aquelles que defineixen la salut econòmica d'un país.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la salud democrática en el Estado español?
«Senyor ministre, molts han volgut donar per tancat el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. També vostè que no es cansa de dir que la Llei d'Amnistia és un instrument de concòrdia i retrobament quan l'amnistia no va d'això i aquests termes ni tan sols apareixen en el text. Vostè sap perfectament què és l'amnistia. L'amnistia és una decisió política amb rang de llei orgànica que ve a rectificar, d'acord amb els paràmetres europeus, l'actuació injusta del poder judicial davant del conflicte polític que enfronta la nació catalana amb l'Estat espanyol. El text fa referència fins a 6 vegades al conflicte polític. Per tant, no intenti negar-lo i aquesta actuació injusta del poder judicial, senyor Bolaños, també se l'anomena lawfare, un anglicisme que vostè no vol ni sentir, però que ha estat la resposta d'Espanya al conflicte amb Catalunya. Sense que vostès no en fessin ni cas fins ara que l'han descobert. L'acusació de rebel·lió, la centralització en el Suprem, les euroordres contra el president Puigdemont, les acusacions de terrorisme i traïció en les causes dels CDRs, tsunami i Volhov. Tot això és lawfare guerra bruta judicial i per això l'acord de Brussel·les vinculava directament al local amb l'aprovació de l'amnistia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Gràcies, president. Bé, les persones del col·lectiu LGTBI a Hongria estan patint la regressió dels seus drets conquerits en una lluita de més de trenta anys. Els han prohibit la marxa de l'orgull LGTBI o qualsevol altre esdeveniment que visibilitzi el col·lectiu. Un col·lectiu que, a més, ha estat criminalitzat perquè el Govern d'Orbán equipara els continguts sobre identitats sexuals amb la pedofília. Han restringit l'accés a continguts LGTBI a mitjans de comunicació, els serveis digitals, la literatura, l'educació..., sota el pretext de la protecció dels menors. Davant d'una situació d'aquesta gravetat, què fa, què proposa el Govern espanyol? Doncs bé, fa servir el seu Grup Parlamentari per instar-se a si mateix amb una iniciativa que, ho sentim, per molt bona voluntat que porti, és més propera al màrqueting que a una acció efectiva. I ens expliquem: més enllà del titular mediàtic, quina utilitat té presentar una proposició no de llei, no de llei, per denunciar la persecució del col·lectiu LGTBI a Hongria? El PSOE, que recordem-ho controla els ministeris de Justícia, d'Igualtat i d'Exteriors, és a dir, com a Govern, tenen presència al Consell Europeu i a les institucions internacionals i, amb voluntat política, avui mateix, ara mateix, el ministre d'Afers Exteriors podria fer una declaració institucional i proposar sancions a nivell europeu contra Hongria per aquest tema. L'Estat espanyol podria liderar, per tant, una resposta coordinada a la Unió Europea per frenar Viktor Orbán.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Un parell de coses més sobre l'amnistia que m'han sobtat. Primer, els recomano que llegeixin la ponència que es va publicar fa una setmana del Tribunal Constitucional. Veuran que l'amnistia és plenament constitucional. Llegeixin les desenes, els centenars de pàgines d'aquesta ponència. I, en segon lloc, a la part dispositiva de la PNL, insten el Govern a derogar una llei. Però què hi tenen vostès al cap en matèria constitucional i de separació de poders? El Govern no deroga lleis. Si volen derogar una llei, la que sigui, presentin una iniciativa aquí. Però encara més. Si deroguen la llei d'amnistia, què creuen que passarà? La llei d'amnistia és una llei penal, i quan es deroga una llei penal favorable, que és això, l'amnistia, els efectes ja s'han produït. Bé, anem al següent punt. Colonització de les institucions. Ja els he dit que aquí no els falta raó. Els socialistes fan el mateix que vostès: desmantellar l'Estat de les garanties democràtiques tant com poden. I dit això, tinc un dubte, per què no posen el Consell General del Poder Judicial al llarg llistat d'organismes colonitzats pel PSOE? És perquè la colonització del Consell General del Poder Judicial vostès la van pactar amb el senyor Bolaños?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«No sé si soc a temps d'entrar en detall de la proposició. Per un costat, la iniciativa estableix procediments que ja estan contemplats normativament, com és el cas de les situacions de restriccions tècniques que, cal no oblidar, poden suposar un sobrecost perquè s'obliga, i ara recordava, sí, s'obliga els operadors a seguir produint electricitat per garantir el subministrament. Això està ja recollit a la normativa. La iniciativa demana modificar el seu Pla Nacional de Clima, considerant el no tancament de cap central abans del 2030. Per tant, és una pròrroga tàcita d'Almaraz. I, a més, considera una extensió de 10 anys del Pla de Residus, el que fa pensar també en una extensió de la resta de centrals que no necessàriament, no necessàriament ha de ser per deu anys. Es pot fer una pròrroga per deu anys, però ningú obliga, ja s'ha dit abans, ningú obliga a acabar aquesta pròrroga. No cal dir que, si s'acaba prenent en consideració i el Govern decideix un dia treure-la del calaix, l'esmenaríem, perquè no es pot debatre sobre el calendari nuclear sense fer un esforç en el futur renovable i en una transició justa del territori.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, no els ha rebut. És més, ha respost a la carta que li han enviat a través de la premsa. Políticament costa d'entendre. A nosaltres ens costa d'entendre això. Perquè, ni que sigui pensant en els clients als quals donen servei i les operadores, que recordem-ho tenen el 95 % de la quota de mercat, es pensaria que el lògic és que el Govern espanyol les escolti, les rebi, parli amb aquests operadors. Quina ha estat l'excusa? Doncs que la carta enviada per les energètiques no té la firma de totes elles. Bé, certament, Naturgy té altres interessos legítims, s'ha de reconèixer, vendre més gas gràcies al fet que, si es tanquen les nuclears, es dispararà el consum de gas per poder generar electricitat a les centrals de cicle combinat, que produeixen CO2, per cert. I fins on sabem, la ministra Aegesen està a favor de la descarbonització. Per tant, no és normal, o així ho considerem nosaltres, que la vicepresidenta d'un Govern no obri la porta per parlar o per discutir als generadors del 95 % de l'electricitat que consumim. No es vol obrir debat respecte de la fiscalitat que suporten i sembla que tampoc per posar condicions respecte de la transició energètica, que a Catalunya va amb un endarreriment molt preocupant. Potser cal recordar que gairebé un 60 % de l'electricitat que es produeix al nostre país és d'origen nuclear. El triple de la resta de l'Estat. Com tenen previst cobrir la demanda? La previsió de creixement d'aquesta s'ha multiplicat per 4,4 en els últims dos anys. Com ho faran? En realitat, ens hem de preguntar, malauradament, com ho farem? Perquè amb aquestes actituds per part del Govern central i l'absentisme d'Illa, sembla que als catalans, un cop més, ens deixen sense solucions ni respostes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Bé, gràcies, presidenta. Anem a deixar les coses clares. La proposició de llei que presenta el PP avui, suposant, suposant que es prengui en consideració, no tindrà cap efecte legislatiu, perquè el Govern no permetrà que arribi a debat. No permetrà ni tan sols, i ho sabem tots, que arribi a ponència, quedarà tancada en un calaix. Però evidentment, sí, té una utilitat. I és que serveix per enviar un missatge, un missatge als operadors de les nuclears i al Govern. I és que s'han d'analitzar tots els escenaris, que la transició ecològica no arribi a temps en determinats territoris i s'hagi d'estendre la vida útil d'algunes centrals. Per tant, agraïm les paraules de la diputada del PNB, que abans es referia a Catalunya. I sí, certament a Catalunya la situació que tenim és molt diferent de la resta de l'Estat. Catalunya necessita respostes per saber fins a quin punt el Govern espanyol pot garantir de manera indubtable la garantia de subministrament a casa nostra. No podem posar en risc la competitivitat de la nostra indústria, les inversions de futur i, per suposat, que aquest subministrament sigui de qualitat, estable i amb condicions econòmiques assumibles. I aquí és on hem de ser molt crítics amb el Govern espanyol. No es pot acusar un dia els operadors de les centrals nuclears d'estar amagats a l'ombra, de no donar la cara, de no haver-se posicionat públicament, i l'altre, quan ho fan, quan demanen reunir-se, tancar-los la porta al nas. I això és el que ha passat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«I deixi'm acabar, deixi'm acabar, senyora presidenta, amb aquesta qüestió del law fare, aquest tema que tant preocupa el senyor Marchena en el seu últim llibre, La justícia amenazada, i que també el preocupa a vostè, senyor Bolaños, com ha assenyalat el diputat Iñarritu. Miri, senyor Bolaños, aquesta legislatura va començar amb un acord el novembre de 2023 signat a Brussel·les, un acord en què les dues parts van acordar, entre d'altres, l'aprovació d'una llei d'amnistia i de les comissions d'investigació del 17-A i de l'operació Catalunya. Un acord que explícitament, explícitament reconeixia l'existència de lawfare, del lawfare que hem patit els catalans. Això és el que vostès van signar, senyor Bolaños, el reconeixement de què el lawfare contra Catalunya ha existit...»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«Intentemos aportar más información. Ya sé que esa información a veces es más técnica, pero es importante que les llegue a los ciudadanos que estén interesados. Los grandes generadores, como Iberdrola, Endesa o Naturgy, tienen centenares, miles de puntos de medición que detectaron problemas de tensión, no el día del apagón solo, sino desde diez días antes -problemas que fueron notificados a Redeia, que gestiona la red-, y que se producen cuando hay más generación que demanda, cuando la red, por lo tanto, está sobrecargada. Me contaban hace unos días que la sobretensión también se puede producir cuando la red de distribución de 400 kilovoltios está muy mallada, esa es la expresión que se utiliza para indicar que se utilizan muchas líneas eléctricas para hacer esta distribución. Entonces, se genera electricidad reactiva y funciona como si hubiera aún más electricidad en la red. Y nos preguntamos: en una situación así, ¿el operador estaba preparado para gestionar y reaccionar ante una red con tanta circulación de reactiva? ¿Es uno de los factores que explicarían el apagón del 28 de abril? ¿Cuántos días han estado andando por esta cuerda floja? Y, lo más importante, ¿eso puede volver a ocurrir? La respuesta a la última pregunta la sabemos: sí, eso puede volver a ocurrir. Y prueba de ello es que, desde el apagón, se limita la generación de renovables para evitar riesgos de tensión. Pero también nos preguntamos: ¿por cuánto tiempo más será así? También me contaban que, si la tensión sube por encima de 430 kilovoltios, hay un gran riesgo de desconexión de las subestaciones o de las plantas de renovables; salen automáticamente por seguridad, porque, si no salieran, se les quema el sistema eléctrico. Por lo tanto, con más tensión, más riesgo de desconexión.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«La solució hauria estat desconnectar més generació per intentar rebaixar la tensió, però no es va poder fer a temps. I saben per què? Perquè no hi havia prou capacitat de resposta. El 28 d'abril, amb la meitat de la nuclear aturada, Redeia havia prescindit de massa cicles combinats o d'hidràulica. Tot això ja se sap... Tot això se sap i tard o d'hora s'haurà de reconèixer públicament. Per això, pensant en la gent que es va quedar sense llum, alguns amb patiment extrem, perquè estava en joc la seva vida -recordem que hi havia molts malalts electrodependents patint per aquesta apagada- preguntem: On és la transparència? Els experts insisteixen en què s'hauria evitat el problema amb un mix més estable, amb nuclear o amb cicles i hidràulica que aporten més inèrcia, en línia, insistim, amb els àudios que s'han filtrat. I això, i que quedi clar i li diem al govern espanyol, no demonitza cap tecnologia ni, per descomptat, les renovables, ni és simplista, com diu la ministra Aagesen. Senzillament indica que s'ha de ser prudent amb com es configura aquest mix energètic per garantir el subministrament. Que s'ha de ser diligent a l'hora de buscar l'equilibri territorial de generació i demanda a nivell peninsular per evitar, com diuen els tècnics, kilimanjaros energètics que desestabilitzen encara més el sistema, això els diem, que s'ha de ser diligent. Una situació que afecta sobretot Catalunya quan no hi ha generació nuclear. Per què no s'explica tot això obertament? Per què hi ha...? Perquè la resposta seria perquè hi ha reclamacions per centenars de milions d'euros. Perquè estem, i ho sabem tots, en una guerra d'interessos econòmics i polítics. I aquí ve el clàssic. El clàssic que també coneix tothom. En una guerra, la primera víctima és la veritat i estar d'esquenes a ella perjudica sobretot a Catalunya, perquè si miren el mapa energètic de l'Estat resulta que la producció de renovables -i ara hem sabut que també les ajudes a les instal·lacions de bateries- són majoritàriament fora de Catalunya. Nosaltres tenim tres reactors nuclears amb data de caducitat i necessitem respostes clares. Saber si el govern espanyol facilitarà l'expansió de les renovables desbloquejant els nusos tant per a la generació com també demanem per la demanda d'electricitat, perquè si volem alguna cosa des de Junts, està claríssim, és sobirania energètica, no passar de dependre d'unes a dependre dels altres.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«I mirem d'aportar una miqueta més d'informació. Ja sé que és informació a vegades més tècnica, però és important que els ciutadans que estiguin interessats els arribi. Els grans generadors, com ara Iberdrola, Endesa, Naturgy tenen centenars, milers de punts de mesurament que van detectar problemes de tensió no el dia de l'apagada només, sinó des de deu dies abans; problemes que van ser notificats a Redeia, qui gestiona la xarxa i que es produeixen quan hi ha més generació que demanda quan la xarxa va sobrecarregada. M'explicaven fa uns dies que la sobretensió també es pot produir quan la xarxa de distribució de 400 000 quilovolts està molt 'mallada'; aquesta és l'expressió que es fa servir per indicar que s'utilitzen moltes línies elèctriques per fer aquesta distribució. Aleshores es genera electricitat reactiva i funciona com si encara hi hagués més electricitat a la xarxa. Ens preguntem: En una situació així, l'operador estava preparat per gestionar i reaccionar davant d'una xarxa amb tanta circulació de reactiva? És un dels factors que explicarien, per tant, l'apagada del 28 d'abril? Quants dies han estat caminant per aquesta corda fluixa? I el més important, això pot tornar a passar? La resposta a la darrera pregunta la sabem tots: Sí, això pot tornar a passar. I prova d'això és que des de l'apagada limiten la generació renovable per evitar riscos de tensió. Però també ens preguntem per quant de temps això serà així. També m'explicaven que si la tensió puja per sobre de 430 quilovolts, hi ha un gran risc de desconnexió de les subestacions o de les plantes de renovables. Surten automàticament per seguretat, perquè si no surten, se'ls crema el sistema elèctric, d'acord? Per tant, a més tensió, més risc de desconnexió.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«...impedint plegats que ens regulin des de Madrid el que des de fa tants segles els catalans hem sabut preservar durant generacions senceres. Moltes gràcies. Impidamos juntos que nos regulen desde Madrid lo que hace tantos siglos los catalanes hemos podido preservar durante generaciones enteras. Gracias. (Aplausos).»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Ja acabo. Junts sabem que per protegir no només hi ha una solució: Apartar el Congrés dels Diputats de qualsevol regulació en matèria civil. La LAU fins avui no regula el lloguer d'habitacions, per tant és competència exclusiva del dret civil català. Per tant, no només no podrem votar a favor, sinó que els preguem que retirin la seva proposta del lloguer de temporada, la regulació del lloguer d'habitacions... Acabo. En Junts sabemos que para protegerlos solo hay una solución: apartar al Congreso de los Diputados de cualquier regulación en materia civil. La LAU hasta ahora no regula el alquiler de habitaciones, es competencia exclusiva del derecho civil catalán. Por lo tanto, no solo no podemos votar a favor, sino que les pedimos que retiren su propuesta de alquiler de temporada, la regulación del alquiler de habitaciones...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Muy buenas tardes. Hoy volvemos a debatir, en este caso, sobre un pequeño lote de propuestas un poco dispersas entre sí, algunas ya repetidas y algunas sobre IVA. Sobre este tema, si ustedes quieren una votación por separado, vamos a dar apoyo a la reducción del IVA para la compra de vivienda para jóvenes, porque es una propuesta que hace tiempo que Junts reivindica. Otros temas siguen una línea generalizada por las izquierdas de responsabilizar de todos los males a la propiedad y otros invaden claramente el derecho civil catalán. Ciertamente, ya tenemos una propuesta legislativa del Gobierno y esta moción, de hecho, sigue obviando todos los condicionantes reales que nos han llevado a esta gravísima situación de falta de vivienda que tenemos actualmente. Por eso creemos que quizá no sea demasiado oportuna ni en tiempo ni en forma, pero bueno. En la actualidad, nos encontramos en una situación absolutamente crítica de falta de vivienda, eso es cierto. En Cataluña necesitamos 125 000 nuevas viviendas para el año que viene, no sé si somos conscientes todos de lo que eso significa, Junts sí. Tenemos que crear un mínimo de 125 000 nuevas viviendas para el año que viene en Cataluña, es una cantidad enorme, gigante, por eso hay que abordarlo con mucho rigor y con una planificación muy rigurosa, precisamente lo contrario de lo que se está haciendo en los últimos años: improvisaciones, medidas inconexas, la mayoría fundamentadas exclusivamente en apriorismos ideológicos que no están teniendo resultados eficaces. Hay que dejar de persistir en estos errores, que el modelo barcelonés Colau-Collboni es un desastre, ha sido un desastre. También, de una vez por todas, las Administraciones tienen que dejar de derivar sus responsabilidades a la parte privada: en materia de urbanismo, provocando que se construya menos vivienda que nunca, también por culpa de las reservas exigidas, desorbitadas; en materia de vivienda asequible, destinando presupuestos públicos absolutamente ridículos para la ampliación del parque público de vivienda. O creemos en que la vivienda tiene que ser la cuarta pata del estado del bienestar junto con salud, educación y seguridad y destinamos presupuestos robustos y sostenidos a lo largo del tiempo o bien seguirá siendo un drama y no habrá solución. También, en materia de protección de las personas vulnerables, aparte de la inseguridad jurídica que se está provocando entre los particulares, ¿exigirles a ellos que sostengan a su cargo las consecuencias de la vulnerabilidad de su inquilino? No, señorías. La vulnerabilidad no la tiene que solucionar ningún particular en concreto. Eso tenemos que asumirlo todo el colectivo, toda la sociedad en su conjunto, los poderes públicos a través de los impuestos de todos, y no a costa y en perjuicio de solo un grupo de unos cuantos ciudadanos, que, por suerte, por suerte para todos nosotros, aún no se han hartado de tanta persecución y, sorprendentemente, siguen dispuestos a alquilar sus viviendas.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Les dades avalen que no podem persistir en aquesta línia. Sempre volem parlar amb rigor. Catalunya, dades oficials publicades per la Generalitat de Catalunya del PSC, any 2023, es van constituir 132 988 contractes de lloguer, quasi 124 000; any 2024, 118 626, 14 362 nous contractes menys de lloguer a Catalunya, dels quals el 2023, 9300 eren de temporada. Ara ja tenim xifres. El 2024, 13 500 van ser de temporada, 4000 més. El preu mitjà del lloguer a Catalunya el 2023, 835 euros; el 2024, 844. Segueixen augmentant els preus de lloguer. I es van vendre, el 2024, 7260 habitatges més. Però, això sí, es van iniciar 707 noves construccions menys. Els preus no baixen. El nombre de lloguers sí que baixen, enormement. El nombre de compres puja en proporció similar a la que baixa en el nombre de lloguers. No ho veuen, que així no anem bé? A casa meva això se'n diu fer molt mal negoci. Per tant, Junts seguirem votant en contra d'aquestes propostes que van en aquesta línia. I finalment, un breu comentari a la darrera proposta, la d'impulsar les modificacions legals que no competin a drets propis al dret civil català, que juntament amb la nostra llengua i la nostra cultura, constitueixen les tres columnes bàsiques de la nostra nació. És un dels principals tresors que estem obligats a preservar. A Catalunya hem pogut protegir fins ara els nostres costums família, dret de successions, drets reals, un llarg etcètera i també les nostres pròpies fonts dels drets.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación cultural en Cataluña?
«Senyor ministre, tot això està molt bé, però parlem ara de Cultura en majúscules. Aquella cultura que neix de decisions valentes en moments crítics. Aquella cultura en què els seus protagonistes passen a la història del país jutjats per les seves decisions. Vostè es troba ara davant d'un d'aquests moments. Fa gairebé cent anys, Catalunya va rescatar les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena i, quan ningú hi volia posar un sol cèntim, Catalunya va posar-hi els recursos necessaris per protegir-les al MNAC. Ara, però, els tentacles de l'espanyolisme ranci posen una altra vegada en perill aquestes pintures. Però com poden estar en perill si els arguments tècnics són irrefutables? Per què s'han de posar en perill si tothom acredita que arrencar ara les pintures és condemnar-les a un dany irreparable? I per què els mateixos que ho demanen no han reclamat les obres de Sixena dipositades en altres ciutats? Per què no han reclamat la Nativitat, que és al Museu del Prado, a Madrid? O per què no reclamen la presentació de la Verge Maria al temple, que és a Toledo? La resposta és clara: perquè totes aquelles altres obres no són a Catalunya i el que importa, senyor ministre, és humiliar Catalunya. I ara, després d'anys de despropòsits, arriba la decisió a la seva taula. Vostè, com a ministre de Cultura i com a membre del Patronat del MNAC, té la màxima responsabilitat de protegir i preservar els béns d'interès cultural, que són aquells que tenen la màxima protecció de l'Estat. Per tant, senyor ministre, què farà davant de l'espanyolisme populista que amenaça aquest patrimoni? Actuarà com els polítics mediocres que volen arrencar les pintures? Farà com el president Illa, que s'amaga una altra vegada, mentre el PSC votava ahir al Senat al costat del PP, que aquestes pintures siguin arrencades sense dilació? Veurem un ministre progressista deixar perdre un patrimoni cultural? Vostè sap que només amb un informe seu de Patrimonio Nacional el problema queda resolt. Així doncs, com voldrà passar a la història, al costat dels bàrbars culturals o al costat de la Cultura en majúscules? Pel que decideixi serà jutjat, jutjat per la història i pels catalans.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Enmig d'aquest femer emergeix una altra guerra política ferotge, la dels partits d'esquerra, per veure qui abraça amb major puresa i intensitat ideals que sovint pretenen patrimonialitzar, una guerra entre ells que evidentment sempre va bé per dir que els qui no estan amb ells no són sostenibles o no són generosos o no són solidaris o que són de dretes. Per nosaltres, aquesta proposta d'avui és fruit d'aquesta dinàmica. Vostès, senyors de Podemos, que varen tenir una vicepresidència del govern espanyol, que varen tenir ministeris, en un govern amb pressupost militar, òbviament, per no dir, òbviament, que van ser també responsables dels fets de Melilla. Ara que són fora d'aquest govern aixequen una bandera totalment demagògica i diuen: 'Els diners per defensa que passi a Ensenyament', el primer punt. Per cert, al tanto que el PP els votarà, eh? Al tanto que el PP els hi vota. I el segon punt diuen: 'destinar la primera fase d'aquest pla de defensa a millores d'ensenyament'. Bé, no han trobat res més demagògic i més populista, més simplista? Vostès creuen que els ciutadans els hem de tractar d'aquesta manera, com si fossin rucs? En un moment en què un país transita cap a Europa amb la voluntat de consolidar un sistema democràtic de respecte als drets humans i és envaït i atacat criminalment per una dictadura imperialista, Rússia, -sí, no rigui, no sé per què riu, eh?- que mata els civils per afany de dominació, no creuen que això mereix una resposta solidària d'Europa? Ah, no? Doncs nosaltres creiem que sí, una resposta de suport que, ens agradi o no, en part passa per la defensa i per la dissuasió militar. Vostès deuen creure que, encara que els russos envaeixin Ucraïna amb tancs i llencin míssils que maten la seva gent indefensa, potser s'han de defensar amb poesia. Doncs miri, això no va així. Això és tractar la gent com a rucs. I si parlem de pressupost d'ensenyament, sí que en fan falta molts més recursos i els diré, a Catalunya molts més, més mestres, més ben pagats i més recursos. I això és fàcil de resoldre. Acabant amb el dèficit fiscal anual injust de 20 000 milions d'euros. I vostès, quan estaven al govern, això tampoc no ho van resoldre i tenien la possibilitat de fer-ho. Per tant, no tractem la gent com a rucs. Nosaltres no serem còmplices -ho hem sigut en altres propostes del seu grup- perquè la demagògia i el populisme, tant si és de dretes com si és d'esquerres, ens fa mania.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Per tant, cap sorpresa en tot allò que vostès proposin. Cap sorpresa en tot allò que vostès facin. Aquí l'única sorpresa és el seguidisme d'alguns que han quedat completament mimetitzats dins de la batalla entre les dretes i les esquerres espanyoles, abandonant així la defensa de Catalunya i els seus ciutadans. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Cada vez es más evidente que este Gobierno se ha convertido en una auténtica máquina de triturar a la clase media del país. No lo decimos solo nosotros, que también, sino que lo acreditan todos los datos técnicos y económicos que se van publicando. Tendremos tiempo en las próximas semanas de hacer un debate a fondo sobre esta realidad con la vicepresidenta Montero. Por lo tanto, volvamos ahora al punto que nos ocupa hoy. Como es habitual, nos hallamos ante una propuesta no de ley del Partido Popular formulada como si acabaran de aterrizar en este planeta llamado España y no tuvieran ningún tipo de conocimiento, de memoria o de responsabilidad sobre lo que ha sucedido y está sucediendo en su país. El Partido Popular viene hoy aquí como salvador del mundo con esta proposición cuando, en realidad, ha sido y continúa siendo una amenaza para Cataluña y su futuro en el sentido más amplio de la expresión amenaza. Una amenaza contra nuestra libertad como país; una amenaza contra nuestra libertad de expresión; una amenaza contra nuestra identidad, contra nuestra cultura, contra nuestra lengua, contra el modelo educativo catalán, contra el modelo de sociedad catalana; una amenaza contra el modelo económico de Cataluña. Un Partido Popular que nos ha espiado, perseguido, juzgado, encarcelado y que nos ha llevado al exilio. En definitiva, un Partido Popular que ha sido una amenaza contra nuestros derechos y nuestra libertad.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Uns i altres són Espanya i la seva manera de fer i per tant pretenen viure i sobreviure fagocitant els que no ens sentim part d'Espanya. I anant en tot contra nosaltres, perquè quan es tracta de Catalunya no hi ha pràcticament cap diferència entre un bloc i l'altre. No n'hi ha cap ni una. Són els que cada any, un darrere l'altre, pressuposten molts menys diners, molts menys recursos per als ciutadans de Catalunya que per als d'altres comunitats. Són els que cada any, un darrera l'altre, executen menys de la meitat del pressupost previst a Catalunya, mentre al mateix moment doblen l'execució a Madrid. Són els que deterioren els nostres serveis públics i que, quan ho denunciem des d'aquí mateix, ens acusen de fer demagògia. Són els culpables que Rodalies o Regionals ofereixin un servei tercermundista, com si els ciutadans fossin bestiar que es transporta d'un costat a l'altre. Són els responsables, governant a Espanya aquí i governant també a Catalunya, del deteriorament del sistema educatiu o del sistema sanitari. Són, en definitiva, els responsables, uns i altres, un bloc i l'altre, que els ciutadans visquem cada vegada pitjor.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Per evidències, només cal escoltar-los a vostès en el dia a dia o fer una mirada a allò que va passar la darrera vegada que vostès van governar. M punto Rajoy va personificar la cara més rància del Partit Popular adoptant mesures letals per al futur polític, econòmic i social de Catalunya, i es va trobar immers en una cursa embogida per igualar o superar el sempre fosc José María Aznar; un president i un Partit Popular d'una precarietat i insolvència enorme que amb només sis anys va aconseguir treure a Espanya del grup de democràcies capdavanteres d'Europa i enfonsar-la en la crisi econòmica i institucional més gran des de la transició. Per tant, senyors del Partit Popular, vostès no tenen cap autoritat per venir aquí a donar lliçons en tributs, en economia, cap ni una. Ara bé, això no treu, com deia al començament, que el govern del PSOE i SUMAR sigui una veritable trituradora de la classe mitjana mentre, sigui dit de passada, és sostingut a ulls clucs pels grups que van signar l'acord per investir el president Sánchez i que, a diferència de Junts, també van quedar obligats a garantir-li l'estabilitat durant tota la legislatura, perquè a la pràctica un bloc i l'altre, uns i altres són exactament el mateix.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Gràcies, presidenta. Cada vegada és més evident que aquest govern s'ha convertit en una veritable màquina de triturar la classe mitjana del país. No ho diem només nosaltres, que també, sinó que ho acrediten totes les dades tècniques i econòmiques que es van publicant. Tindrem temps en les pròximes setmanes de fer un debat a fons sobre aquesta realitat amb la vicepresidenta Montero. Per tant, tornem ara al punt d'avui. Com és habitual, ens trobem amb una proposició no de llei del Partit Popular, formulada com si acabessin d'aterrar en aquest planeta anomenat Espanya i no tinguessin cap mena de coneixement, de memòria o de responsabilitat sobre el que ha passat i està passant al seu país. El Partit Popular ve avui aquí com a salvador del món amb aquesta proposició, quan en realitat ha estat i continua sent una amenaça per Catalunya i el seu futur en el sentit més ampli de l'expressió de l'amenaça; una amenaça contra la nostra llibertat com a país; una amenaça contra la nostra llibertat d'expressió; una amenaça contra la nostra identitat, contra la nostra cultura, contra la nostra llengua, contra el model educatiu català, contra el model de societat catalana; una amenaça contra el model econòmic de Catalunya. Un Partit Popular que ens ha espiat, que ens ha perseguit, jutjat, empresonat i que ens ha empès a l'exili. En definitiva, un Partit Popular que ha estat i és una amenaça contra els nostres drets i llibertats.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la implicación de la Vicepresidenta Primera del...
«Moltes gràcies, presidenta. Vostès, uns i altres, han entrat en una vergonyosa espiral per veure qui acumula més casos de corrupció, una vergonyosa i indigna competició, com si això fos la final de la Lliga de Campions, en què l'important per vostès no és pas jugar net, sinó acabar amb un gol més en el marcador, encara que sigui en temps de descompte, enganyant l'àrbitre, lesionant la meitat de l'altre equip, dopant-se i fins i tot que la graderia acabi odiant el futbol. Vostès cada setmana venen aquí, uns i altres, i es dediquen a empastifar-se tant com poden, sense cap mena de rigor, sense cap mena de responsabilitat, sense cap mena de preocupació per l'espectacle lamentable que donen cada dia en aquest hemicicle. Només amb l'obsessió de deixar l'adversari una mica més empastifat que vostès mateixos, encara que només sigui una miqueta més. I mentrestant, qui ho observa des de casa, des de la distància, en pateix les conseqüències. Les conseqüències per les polítiques del bloc de Govern, incapaç de resoldre els problemes de la gent, i les conseqüències per les iniciatives del bloc de l'oposició sistemàtica, incapaç de proposar cap alternativa en defensa de la gent. Una situació que els hauria de fer vergonya. Vergonya de veritat, perquè, de tan obsessionats que estan, ni tan sols s'adonen del lamentable espectacle diari que ofereixen des d'aquest hemicicle.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Bé, doncs avui, lany 2025, les associacions són tot això i també són espais de socialització, són espais dacollida, són espais dintegració, són espais de generació dactivitats de tot tipus, de prestació de serveis, dassociacionisme. I tot això ha anat evolucionant amb noves eines també per a aquest associacionisme. Parlàvem fa pocs dies amb la meva companya Marta Madrenas, com ella, quan era regidora de lAjuntament de Girona, sent alcalde el president Puigdemont, van posar en marxa una de les primeres experiències de pressupostos participatius. I mexplicava com el model que van agafar a Girona en aquell moment, el president Puigdemont i la Marta com a regidora, era un model en què eren les associacions de veïns de cada barri les que eren empoderades per dialogar directament amb lAjuntament, aportar les seves propostes i discutir-les i ser dalguna manera un actor més de la política municipal i de lexecució de les polítiques públiques. Per tant, una història, la de les associacions de veïns, que ha aportat molt a la nostra societat. I per això des de Junts per Catalunya ens hem volgut sentir sempre hereus daquest esperit associatiu i per això ens sumem a aquest reconeixement a les associacions de veïns. Nosaltres hem fet una esmena que el que pretén és, en el segon punt de la proposta, quan parla de fer una regulació, posar en evidència que a Catalunya tenim ja una regulació molt madura. Tenim la Confederació dAssociacions de Veïns, amb estatuts, amb un codi ètic, amb un règim intern de les associacions i, per tant, el que nosaltres hem fet amb aquesta esmena és, dalguna manera, demanar que les competències que té transferides la Generalitat de Catalunya i potser daltres comunitats siguin respectades i siguin tingudes en compte a lhora de fer aquesta legislació. Si aquesta esmena és recollida dalguna manera, doncs nosaltres, òbviament, votarem a favor de la iniciativa.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Precisament, durant la dictadura franquista i acompanyat del desenvolupament urbà, proliferen les associacions de veïns, com deia la ponent daquesta iniciativa, com a resposta a les múltiples necessitats de serveis i mancances dinfraestructures i necessitats no ateses per les ciutats daquell moment. Ciutats que creixien descontroladament, sense urbanisme ni serveis, que acceleraven la creació dassociacions per reivindicar aquestes necessitats. Serveis moltes vegades, serveis bàsics, com molt bé sha dit per part de la ponent de la iniciativa. Per tant, les associacions de veïns han estat sempre un emblema de la reivindicació democràtica i de la reivindicació social i de la reivindicació política. Hi ha exemples emblemàtics daixò que han triomfat el cinema, El 47. El 47 és una història que vostès deuen conèixer de com un conductor, el Manolo Vidal, segresta un autobús amb complicitat amb lassociació de veïns daquell barri de Torre Baró per aconseguir que arribés el transport públic en aquell barri. Un barri costerut, Susana. I aquesta bona combinació del lideratge del Manolo, vital, i de la força dels veïns, de la força reivindicativa i de la valentia dels veïns, va fer que per fi arribés lautobús a Torre Baró, que, per cert, és un barri que avui encara ara reivindica moltíssims serveis i moltíssimes necessitats.»