Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.464 declaraciones · página 16 de 49
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«El president Illa s'ha passat molt temps dient que Catalunya ha tornat. Catalunya ha vuelto. Catalunya ha tornat a on? Catalunya ha tornat a la grisor dels governs del tripartit. Vostès han tornat a Catalunya a la grisor i al caos dels governs del tripartit. Vostès, senyor Sánchez, -i aquell que crida tant per allà- coneixen la història de la línia Lleida-La Pobla? És una excel·lent història que explica dues coses. La primera: que els governs espanyols sempre deixen tirats als catalans. I la segona: que quan els governs espanyols deixen tirats els catalans, els catalans ens espavilem, remuntem i multipliquem per cent l'èxit un cop ja no depenem d'Espanya. Li explico. Els diferents governs espanyols -dos socialistes i un del Partit Popular- van voler durant molts anys tancar la línia Lleida-La Pobla, l'única línia que connecta al Pirineu amb Lleida, que connecta tres comarques i poblacions importants. I, finalment, vostès van decidir deixar sense servei a milers de persones, però la gent no es va conformar i la gent es va mobilitzar sota el lema 'Volem lo tren' i Ferrocarrils va decidir assumir-ho i fer la feina que no havia fet Renfe. I què va passar quan Renfe va marxar i Ferrocarrils es va posar al capdavant? El primer que es va fer és invertir recursos humans i materials. El segon, renovar la línia de Balaguer a la Pobla. El tercer renovar els trens i a partir d'aquí es redueix el temps del trajecte i en poc temps els usuaris passen de 74 000 a gairebé 500 000. No hi ha secret. O es fa la feina ben feta o es fa la feina mal feta. I aquest és el model català, fer la feina ben feta. Un model professionalitzat, amb talent d'eficiència i el que té en compte, per davant de tot, és que l'usuari tingui el millor servei possible. Tot el contrari del que avui senten els usuaris de Renfe. Els mateixos ciutadans valoren amb un 8 sobre 10 ferrocarrils i suspenen a Renfe.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de la corrupción económica, política e...
«Moltes gràcies. ¿Quién sale ganando con esta sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea? Europa, la democracia europea, Cataluña, el presidente Puigdemont, la lucha del exilio. ¿Quién sale perdiendo? Para empezar, el Reino de España y su estrategia de exportar fuera de sus fronteras la politización y la degradación de las instituciones. Europa ha dicho basta a instrumentalizar las instituciones europeas para hacer una cacería contra los independentistas catalanes. Y sale perdiendo también, evidentemente, el señor Adrián Vázquez, el ignorante que desde la Comisión trajo al Parlamento Europeo el ridículo más grande de la historia. Sale perdiendo, naturalmente, el ente jurídico español en Europa y todos aquellos que le han alimentado con gasolina -Garicano, González Pons y Montserrat, del PP-, pero también, y muy especialmente, salen perdiendo los comisarios políticos del PSOE, como la ministra González Laya o la eurodiputada Iratxe García o los eurodiputados del PSC, como Jaume Duch, ahora consejero de Exteriores bajo la Presidencia de la presidenta Metsola, pieza clave para que el Parlamento Europeo se embruteciera en nombre de España, vulnerando los derechos de los europarlamentarios que debería haber protegido. Sale perdiendo el Poder Judicial español y las insensatas aventuras europeas del Supremo y del señor Llarena en sus euroórdenes. También sale perdiendo un Tribunal Constitucional que la semana pasada, con la honorable excepción de un solo magistrado, se negó a levantar las órdenes de detención contra el presidente Puigdemont y los exiliados. Un Tribunal Constitucional que, una vez más, dimitió de su función de garante de los derechos y defensor de los intereses penales para encubrir las vergüenzas del Poder Judicial. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de la corrupción económica, política e...
«Qui surt guanyant amb aquesta sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea? Hi surt guanyant Europa, hi surt guanyant la democràcia europea, hi surt guanyant Catalunya, hi surt guanyant el president Puigdemont, hi surt guanyant la lluita de l'exili. Qui hi surt perdent? Per començar, el Regne d'Espanya i la seva estratègia d'exportar fora de les seves fronteres la politització i la degradació de les institucions. Europa ha dit prou a instrumentalitzar les institucions europees per fer una cacera contra els independentistes catalans. Hi surt perdent, evidentment, el senyor Adrián Vázquez, l'ignorant que des de la comissió Yuri va portar al Parlament Europeu al ridícul més gran de la història. Hi surt perdent, naturalment, el lobby jurídic espanyol a Europa i també tots aquells que li han donat gasolina, els Garicano, González Pons i Montserrat del PP. Però també, i molt especialment, hi surt perdent els comissaris polítics del PSOE, com la ministra González Laya o l'eurodiputada Iratxe García, i també els eurodiputats del PSC com Jaume Duch..., com els eurodiputats del PSC i també com Jaume Duch, ara conseller d'Exteriors, llavors mà dreta de la presidenta Metsola, peça clau perquè el Parlament Europeu s'embrutís en nom d'Espanya, vulnerant els drets dels europarlamentaris que hauria hagut de protegir. Hi surt perdent el poder judicial espanyol i les insensates aventures europees del Suprem i del senyor Llarena amb les seves euroordres. Hi surt perdent també un Tribunal Constitucional que la setmana passada, amb l'honorable excepció d'un únic magistrat, va negar-se a aixecar les ordres de detenció contra el president Puigdemont i els exiliats. Un Tribunal Constitucional que, una vegada més, va dimitir de la seva funció de garant de drets i de defensor de l'interès general per fer encobridor de les vergonyes del poder judicial.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de la corrupción económica, política e...
«La sentencia, además de un hasta aquí jurídico, es un hasta aquí político. Marca un límite en la autorización que han estado haciendo los partidos políticos españoles en las instituciones europeas para fines ilegítimos y partidistas. Los magistrados europeos ponen negro sobre blanco que la causa contra los independistas catalanes y contra el presidente Puigdemont es una causa política, y que no quieren permitir que España capture a las instituciones europeas como hacen los partidos que ustedes representan y como han hecho en las instituciones españolas. (Rumores).»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de la corrupción económica, política e...
«Presidenta, señorías, muy buenas tardes de nuevo. Enésima iniciativa del Partido Popular sobre el deterioro democrático y la corrupción de las instituciones. Si el tema es este, el debate de la interpelación de diciembre fue buen ejemplo: la señora Muñoz lanzando a la cabeza de Díaz a Ábalos, Koldo y Cerdán y la señora Díaz hablando de la dana, los cribados de Andalucía, los negocios de Montoro y la sanidad madrileña. Bien, parecía imposible, pero la moción de hoy todavía lo empeora. Es un tipo de grandes éxitos del Partido Popular que va desde el acoso sexual del PSOE hasta el fiscal general, pasando por los alertadores, la UCO y el GRECO, para amenizarlo con una inflamada denuncia, literalmente, de la politización de las instituciones, la utilización partidista de los órganos del Estado y la quiebra de los principios de imparcialidad que impactan en la reputación de España. Me quedo con esto de la quiebra de los principios de imparcialidad que impactan en la reputación de España. Mientras leía todo este discurso, los medios de comunicación se hacían eco en toda Europa de que el máximo tribunal de la Unión Europea acababa de clavar una bofetada de campeonato al Parlamento Europeo por haber actuado con total parcialidad cuando levantó injustamente las inmunidades de los tres diputados independentistas en 2021, incluyendo al presidente en el exilio, Carles Puigdemont. Una sentencia que es un hasta aquí, un hasta aquí jurídico, que no solo anula una decisión del Parlamento Europeo, un suplicatorio, sino que también fija -y atención, porque lo hace con el tema de la represión en el exilio catalán- un nuevo paradigma de imparcialidad europeo, un estándar de imparcialidad que deja a todas las instituciones españolas, si me lo permiten, con el culo al aire: al Poder Judicial, a la Administración electoral, al mismo Gobierno, a los servicios de inteligencia, a la Policía y a Hacienda. También retrata a este Parlamento, al anterior presidente y su notoria imparcialidad, y también deja en evidencia debates como los de hoy.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de la corrupción económica, política e...
«Perquè mentre llegia tota aquesta xerrameca, els mitjans de comunicació de tota Europa es feien ressò de que el màxim tribunal de la Unió Europea acabava de clavar una plantofada de campionat al Parlament Europeu per haver actuat amb total i absoluta parcialitat quan va aixecar injustament les immunitats dels tres eurodiputats independentistes el 2021, inclosa la del president a l'exili, Carles Puigdemont. Una sentència que és un 'fins aquí', un 'fins aquí' jurídic que no només anul·la per primera vegada una decisió del Parlament Europeu, un suplicatori, sinó que fixa -?i atenció, perquè ho fa amb el tema de la repressió a l'exili català- un nou paradigma d'imparcialitat europeu. Un estàndard d'imparcialitat que deixa totes les institucions espanyoles, si m'ho permeten, amb el cul a l'aire. El poder judicial, l'administració electoral, el Govern, el mateix Govern, els serveis d'intel·ligència, la policia, Hisenda. I també retrata aquest Parlament retrata l'anterior presidenta i la seva notable, notòria imparcialitat i també deixa en evidència debats com els d'avui. La sentència, a més a més d'un 'fins aquí' jurídic, és un 'fins aquí' polític. Marca un límit a la utilització que han estat fent tots els partits polítics espanyols de les institucions europees per fins il·legítims, per fins partidistes. Els magistrats europeus posen negre sobre blanc que la causa contra els independentistes catalans, que la causa contra el president Puigdemont és una causa política i que no pensen permetre que Espanya capturi les institucions europees com els partits que vostès representen han fet amb les espanyoles.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de la corrupción económica, política e...
«Presidenta. Senyories, molt bona tarda, una altra vegada. Enèsima iniciativa del Partit Popular sobre el deteriorament democràtic i la corrupció de les institucions. Si el tema és aquest, el debat de la interpel·lació que vam tenir el mes de desembre va ser un bon exemple. La senyora Muñoz llençant al cap de la senyora Díaz Ábalos, Koldo i Cerdán i la senyora Díaz, tornant-s'hi amb la dana els cribratges a Andalusia, els negocis de Montoro i la sanitat madrilenya. I bé, semblava impossible, però la moció d'avui encara ho empitjora. Una mena de grandes éxitos del Partit Popular que va des dels assetjaments sexuals del PSOE fins al fiscal general, passant pels alertadors, l'UCO i el Greco, ben amanit amb una inflamada denúncia literalment de la 'politización de las instituciones, la utilización partidista de los órganos del Estado y la quiebra de los principios de imparcialidad que impactan en la reputación de España'. Em quedo amb això de 'la quiebra de los principios de imparcialidad que impacta en la reputación de España'.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«Ahora le hablaré de normas y legalidad. El Comité de Derechos Humanos de Naciones Unidas dictaminó en el referéndum del 1 de octubre que España vulneraba los derechos fundamentales de libertad de expresión, reunión y participación política, y el mundo entero vio las imágenes de personas golpeadas, arrastradas por el suelo, de colegios electorales asaltados y más de mil heridos en los hospitales. El reino de España se ha ganado a pulso ser durísimamente cuestionado por este comportamiento. Pero aquí todavía hay quien no quiere aceptar esto, que esa represión no fue normal. Aquel día los catalanes sufrieron abuso de poder, indignidad democrática. Les recuerdo que la ONU también denunció que las detenciones de dirigentes sociales y políticos catalanes fueron arbitrarias y exigió corregir la situación. ¿Y cuál fue la respuesta? Ignorarlo. Y cuando el Comité de Derechos Humanos afirmó que España había vulnerado los derechos políticos de los políticos Junqueras, Rull, Turull y Romeva, la reacción, su reacción también, fue el silencio de la prepotencia. Y llega la ley de amnistía, que tenía que reparar el daño causado durante años de persecución penal del movimiento independentista. Los mismos poderes que impulsaron aquella persecución han hecho lo imposible para impedir que la ley tenga efectos reales. La prensa internacional se ha hecho eco de esto, señalando las resistencias internas de la judicatura española para ello, especialmente cuando afecta al presidente en el exilio, Carles Puigdemont. ¡Y luego hablan de una paradoja jurídica! Literalmente, una ley vigente que no se quiere aplicar. Todo muestra un problema estructural. Cuando se habla de Cataluña, el Estado español actúa y sigue actuando con un sesgo profundamente antidemocrático. No solo ha reprimido el independentismo, no solo ha ignorado a las Naciones Unidas, también ha negado la posibilidad de decidir libremente a los catalanes y respetarla como merece cualquier nación del mundo. Cataluña quiere ser respetada como nación, quiere dirigirse, gobernarse, sin estar subordinada a un Estado que suele actuar como si no quisiera entender su identidad lingüística, cultural, política y social. Y, además, Cataluña quiere dejar de ser arrastrada hacia un empobrecimiento estructural, porque todas estas vulneraciones de derechos políticos y democráticos no son un accidente aislado: forman parte de un sistema que condena a Cataluña a un futuro de oportunidades truncadas. Es un Estado que critica a otros, pero mantiene a Cataluña infrafinanciada, con falta de infraestructuras, con saturación de servicios públicos, con promesas no ejecutadas; un Estado que condena a una de las naciones más dinámicas de Europa a empobrecerse día tras día, con trenes que tienen retrasos, con infrafinanciación en los colegios. Si respetaran a los catalanes, si les importaran los derechos humanos y de verdad quisieran proteger la legalidad internacional, harían una sola cosa: reconocer a Cataluña como la nación que es y la permitirían gobernarse a sí misma. No hay otra fórmula para evitar que España continúe limitando nuestro progreso y nuestra prosperidad.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«I arriba la llei d'amnistia, que havia de reparar el dany causat per anys de persecució penal del moviment independentista. Però els mateixos poders que van impulsar aquella persecució han fet l'impossible per impedir que la llei tingui efectes reals. La premsa internacional se n'ha fet ressò, alguna documentant les resistències internes de la judicatura espanyola per aplicar-la, especialment quan afecta el president a l'exili, Carles Puigdemont, i d'altres s'hi refereixen literalment com una paradoxa jurídica, una llei vigent que en realitat no es vol aplicar. Tot plegat evidencia un problema estructural. Quan es tracta de Catalunya, l'Estat espanyol ha actuat i continua actuant amb un biaix profundament antidemocràtic. No només ha reprimit l'independentisme, no només ha ignorat l'ONU, també ha menystingut la realitat nacional catalana, negant-li la possibilitat de decidir lliurement el seu futur i negant-li el respecte que mereix qualsevol nació del món. Catalunya vol ser reconeguda i respectada com a nació que és, vol governar i dirigir el seu futur sense estar subordinada a un Estat que sovint actua com si no entengués o no volgués entendre la seva identitat lingüística, cultural, política, social. I, a més, Catalunya vol deixar de ser arrossegada cap a un empobriment estructural. Perquè totes aquestes vulneracions de drets polítics i democràtics no són un accident aïllat, formen part d'un sistema que condemna Catalunya a un futur d'oportunitats estroncades. Un Estat que critica els altres però que manté Catalunya infrafinançada, amb infraestructures que s'esberlen, amb serveis públics saturats, amb inversions promeses i mai executades, un Estat que condemna una de les nacions més dinàmiques d'Europa a empobrir-se dia rere dia, amb trens que fan figa, hospitals i escoles que infrafinança. Si realment els preocupessin els catalans, si els drets humans els interpel·lessin, si realment volguessin protegir la legalitat internacional, farien una sola cosa: reconèixer Catalunya com la nació que és i permetre-li governar-se ella mateixa. No hi ha altra fórmula per evitar que Espanya continuï limitant el nostre progrés i la nostra prosperitat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«Y ahora me pregunto, ¿quién asume las responsabilidades políticas? ¿Alguien puede contestar, por favor? ¿Quién está asumiendo las responsabilidades políticas? El ministro, máximo responsable, dice: No, no, yo lo estoy haciendo muy bien. La señora Paneque -que salió a decir que habría trenes y luego no había, y luego que no habría y sí hubo- dice que no, que asumir responsabilidades políticas significa quedarse en el cargo. El presidente de ADIF, el presidente de Renfe, directamente responsables... ¿Quién está asumiendo responsabilidades políticas? ¿Alguien puede contestar? ¿Cómo quieren que la ciudadanía crea en la política si después de un caos como este en la movilidad nadie asume responsabilidades políticas? Nosotros lo tenemos muy claro: hay medidas de la propuesta del PP que se podrían aplicar y que tienen sentido para intentar corregir la situación. Ustedes también son corresponsables. Pero es verdad, hay algunas medidas que podrían ser interesantes; harían falta muchas más. El déficit de inversión es algo totalmente aceptado. Tenemos los datos de manera sobrada para entender que son las principales causas, y también la mala gestión. Pero para nosotros, una de las soluciones es un traspaso como Dios manda. Miren, según el diccionario, traspasar es hacer pasar de un lado a otro, o hacer pasar una cosa de un lugar a otro. Parece cómico, ¿eh? Se quiere hacer un traspaso de algo que no es: pasar de Renfe a Renfe para que opere Renfe con una empresa mixta con mayoría de Renfe. Eso no es traspasar a la Generalitat, es otra tomadura de pelo. El único futuro posible que tiene el ferrocarril en Cataluña es que pase a ser operado por Ferrocarrils de la Generalitat, para que haya puntualidad, con una empresa y unos trabajadores orientados al cliente, un tren que también funcione incluso cuando llueve. Esto es lo que el Gobierno no está dispuesto a hacer, aunque sea socialista; socialista y sus socios, señores del PP, que quieren mantener un modelo centralizado. Les han hecho el trabajo, ni ustedes lo harían tan bien a la hora de perpetuar un modelo centralizado como este, como han hecho en este traspaso imponiendo a la operadora Renfe.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«Presidente, señoras y señores diputados, se nos presenta una propuesta no de ley para hablar del caos ferroviario. No es la primera vez por parte del PP ni de otros grupos. Cuando esto pasa por parte del PP, como con la iniciativa de hoy, en lo primero que pienso y veo -como Mikel- es qué hacía el PP cuando tenía que gobernar. Hemos dado muchos datos sobre que hay muchos responsables y el PP también es uno. Es verdad que se habla de esta iniciativa y del trágico accidente de Córdoba, con muchas víctimas, que está bajo investigación. Esperemos que acabe lo antes posible y que se esclarezcan los hechos. Quisiera manifestar la solidaridad con las víctimas, las de Córdoba y las de Gelida, por supuesto. Pero el caos ferroviario es lo que se vive en Cataluña, el ferroviario y el de la movilidad, más de quince días con un caos intensivo y diario. Desde hace años es la crónica de una muerte anunciada. Antes de ayer incluso había huelga, con servicios mínimos, pero el lugar donde no había servicios mínimos era Cataluña. Con el visor en tiempo real, a las 8:53 y las 9:31, en Madrid circulaban cincuenta o sesenta trenes; en Asturias, veinte o veinticinco, y en Cataluña, entre tres y cinco. Estos son datos oficiales. Hoy hay incidencias en todas las líneas. En teoría, los sindicatos mayoritarios han desconvocado la huelga. La consejera Paneque ha salido a decir que se recuperará la normalidad del servicio a finales de esta semana o a principios de la que viene; eso sí, con limitaciones temporales de velocidad a 70. Claro, esta es la normalidad: limitaciones temporales de 70, 80 o 100; Llegar tarde y mal con cercanías, esta es la normalidad. Qué bonita está quedando la gestión española de infraestructuras ferroviarias, ¿verdad?: accidentes que equivalen a víctimas y heridos -un tema muy grave-, afectaciones del servicio de alta velocidad durante todo el año, trenes anulados, retrasos, falta de inversión crónica, falta de mantenimiento predictivo y preventivo, vías cortadas en varias direcciones, pérdidas multimillonarias, mercancías bloqueadas en los puertos, empresas públicas centralizadas e ineficientes...»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«I jo em pregunto: Qui assumeix responsabilitats polítiques? Algú pot contestar, si us plau qui està assumint responsabilitats polítiques? El ministre, que és el màxim responsable, diu: 'No, no, jo ho faig molt bé'. La senyora Paneque -?que va sortir a dir que l'endemà hi hauria trens i no n'hi havia, l'endemà no n'hi haurà i n'hi havia- diu que no, que assumir responsabilitats polítiques vol dir quedar-se al càrrec. El president d'Adif, el president de Renfe, directament responsables. Qui està assumint responsabilitats polítiques? Algú pot contestar? Com volen que els ciutadans creguin en la política si, després d'un caos com aquest en la mobilitat, ningú no assumeix responsabilitats polítiques? Per nosaltres, ho tenim claríssim. Hi ha mesures de la proposta del PP que es podrien aplicar i que tenen sentit per intentar corregir la situació del mal servei. Vostès també en són corresponsables d'això, però és veritat, hi ha algunes d'aquestes mesures que podrien ser interessants d'aplicar i n'hi caldrien moltes més altres. El dèficit d'inversió ja tothom l'accepta i tothom té les dades sobrades com per entendre que és una de les causes principals i també la mala gestió. Però per nosaltres, una de les solucions és un traspàs com Déu mana. Miri, el diccionari diu que traspassar vol dir 'passar d'una banda a l'altra d'un lloc o fer passar una cosa d'un lloc a un altre'. Sembla còmic, oi? Volen fer passar un traspàs, una cosa que no ho és. Passar de Renfe a Renfe, perquè operi Renfe amb una empresa mixta amb majoria de Renfe. Això no és traspassar a la Generalitat. Això és una altra presa de pèl. L'únic futur possible que té el ferrocarril a Catalunya és que passi a ser operat sota Ferrocarrils de la Generalitat, que és el tren que funciona, que funciona amb puntualitat, amb una empresa i uns treballadors orientats al client, orientats al client. Un tren que també funciona, fins i tot quan plou! I això és el que ni el govern tampoc no està disposat a fer, encara que sigui socialista. Socialista i els seus socis, senyors del PP, que volen mantenir un model centralitzat, els han fet la feina. Ni vostès ho farien tan bé de perpetuar un model centralitzat com aquest, com han fet amb aquest traspàs, imposant l'operador Renfe.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«President. Senyores i senyors diputats, se'ns presenta una proposició no de llei parlant del caos ferroviari. No és la primera vegada que ho fa el PP ni d'altres grups. Quan això passa per part del PP, que és la iniciativa d'avui, el primer que a mi em fa pensar, com deia el company Mikel, és què va fer el PP quan li tocava governar. I d'això, he donat moltíssimes dades. Tots n'hem donat que hi ha molts responsables de tot el que passa i el PP també n'és un. És veritat que es parla al voltant d'aquesta iniciativa, lògicament, del tràgic accident de Còrdova, on hi ha hagut moltíssimes víctimes, un accident sota investigació que esperem que acabi el més aviat possible i que s'esclareixin els fets i amb el qual hem manifestat solidaritat amb totes les víctimes, les de Còrdova i les de Gelida, òbviament. Però el caos, el caos ferroviari, és el que es viu a Catalunya, del ferroviari i de la mobilitat. Més de 15 dies en un intensiu i diàriament des de fa anys, en una crònica d'una mort anunciada. Abans d'ahir, fins i tot, que amb la vaga hi havia uns serveis mínims, al lloc on es van mantenir els serveis mínims és a Catalunya, amb els visors a temps real, a les 8:53, a les 9:31 a Madrid circulaven entre 50 i 60 trens, a Astúries entre 20 i 25 i a Catalunya entre 3 i 5. I això són dades oficials. Avui, avui incidències a totes les línies. En teoria, els sindicats majoritaris han desconvocat la vaga. La consellera Paneque ha sortit a dir que es recuperarà la normalitat del servei, diu, a finals de la setmana, d'aquesta setmana, o a principis de l'any que ve, això sí, amb 70 limitacions temporals de velocitat. I jo dic: Clar! És que és aquesta la normalitat, 70, 80, 100 limitacions temporals de velocitat i arribar tard i malament. Amb rodalies, és aquesta la normalitat. Que bonic que els queda la gestió espanyola d'infraestructures ferroviàries! Accidents, accidents vol dir víctimes, vol dir ferits, efectivament, un tema molt seriós; afectacions al servei d'alta velocitat per a tot l'any, trens anul·lats, endarreriments, manca d'inversió crònica, manca de manteniment predictiu i preventiu; l'AP-7 tallada en sentit sud durant un munt de dies; pèrdues econòmiques multimilionàries per al sector públic i pel sector privat; mercaderies dels ports bloquejades; empreses públiques ineficients, centralitzades.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Muchas gracias, presidente. No les negaré que uno tiene la sensación, por no decir la certeza, que esta propuesta del Grupo Popular no la tendríamos a debate si en lugar de gobernar el PSOE gobernasen ustedes. De hecho, es habitual que, ahora que están en la oposición, se dediquen a reclamar y exigir cuestiones que cuando han estado en el Gobierno no han querido aplicar. Porque es evidente que bajo esta piel de oveja que últimamente muestran se esconde el mismo lobo de siempre y que tanto conocemos los catalanes; ustedes, que hoy han tenido la cara de citar a Montesquieu para referirse a la separación de poderes. ¡El Partido Popular hablando de la separación de poderes!; Montesquieu hoy debe haberse revuelto en su tumba. 1 de septiembre, el presidente Sánchez: Presentaré los presupuestos; 18 de septiembre, el ministro de Economía: Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos de 2026; 24 de octubre, la vicepresidenta Montero: Va a haber presupuestos presentados por el Gobierno; 14 de enero, la vicepresidenta Montero: Se continúa trabajando intensamente en la preparación de los presupuestos generales del Estado. Y así podríamos ir alargando la lista de declaraciones, pero en la práctica es evidente que nada de nada, solo palabras. Ni techo de gasto ni presupuestos, nada de nada. De hecho, tal como es habitual en ustedes, muchos titulares, pero en realidad, de los ocho años de Gobierno, cinco años sin presupuestos; ocho años en el Gobierno y cinco años sin poder aprobar unos presupuestos. Ahora bien, esto, que avergonzaría incluso al más valiente de los políticos, no evita que el presidente Sánchez vaya de peregrinaje por todas partes afirmando, literalmente, que España va viento en popa y a toda vela. Viento en popa y a toda vela con cinco años sin aprobar los presupuestos, con una presión fiscal más alta que nunca, unos servicios peores que nunca, los sueldos cada vez más bajos en comparación con la Unión Europea, la economía familiar cada vez más al límite, el mercado de la vivienda destrozado por sus políticas nefastas y el sistema de pensiones cada vez más tensionado; pero, eso sí, España va viento en popa y a toda vela. Y me pregunto, ¿cuánto tiempo hace que el presidente del Gobierno no va por la calle sin un séquito de aduladores a su lado que evita que pueda hablar de la realidad con la gente? ¿Cuánto hace que los ministros no hablan de tú a tú con la gente de la calle sin nadie interpuesto? ¿Cuánto tiempo hace que este Gobierno no pisa la calle y se impregna de verdad de lo que piensa y dice la gente? Escuchar más y hablar menos, escuchar en lugar de hablar. Porque si saliesen a la calle a escuchar a la gente se darían cuenta de que hables con quien hables, y más allá de la militancia ideológica de cada uno, hay una constante que se repite: la gente vive peor ahora que tiempo atrás y cuesta cada vez más llegar a final de mes, cuesta cada vez más progresar. La gente dice que cada vez cuesta más sentirse esperanzado con el futuro, hablen con quien hablen: los autónomos, ahogados por el Gobierno y sus decisiones; los empresarios, perseguidos por sus políticas; los trabajadores, ahogados por sus impuestos; los propietarios de cualquier vivienda, criminalizados por ustedes; los profesionales de la educación, pagados por debajo de lo que se merecen y trabajando en condiciones complicadísimas; los profesionales de la sanidad, pagados por debajo de lo que se merecen y trabajando en un sistema saturado; los campesinos, al límite de la subsistencia; los pescadores, al límite de la supervivencia, y todos pagando cada vez más impuestos para tener unos servicios más precarios. Pero, eso sí, según ustedes, España va viento en popa y a toda vela. Pues miren, no, ni viento en popa ni a toda vela. España va a la deriva, sin rumbo y con un horizonte cada vez más negro. (La señora presidenta ocupa la Presidencia).»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Moltes gràcies, president. No els hi negaré que un té la sensació, per no dir la certesa, que aquesta proposta del Partit Popular no la tindríem a debat si en lloc de governar el PSOE governessin vostès. De fet, és habitual que ara que són a l'oposició, es dediquin a reclamar i exigir qüestions que, quan han estat al govern, no han volgut aplicar, perquè és evident que sota aquesta pell d'ovella que ara últimament mostren, s'hi amaga el mateix llop de sempre i que tant coneixem els catalans. Vostès, que avui han tingut la barra de citar Montesquieu per referir-se a la separació de poders. El Partit Popular parlant de la separació de poders. Montesquieu, que avui es deu haver recargolat a la seva tomba. 1 de setembre, president Sánchez: Presentaré los presupuestos; 18 de setembre, ministre d'Economia: Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos del 2026; 24 de octubre, vicepresidenta Montero: Va a haber presupuestos presentados por el Gobierno; 14 de gener, vicepresidenta Montero: Se continúa trabajando intensamente en la preparación de los presupuestos generales del Estado. I així podríem anar allargant la llista de declaracions. Però a la pràctica és evident que res de res, només paraules, ni sostre de la despesa, ni pressupostos, res de res. De fet, tal com és habitual en vostès, molts titulars, però en realitat dels vuit anys de govern, cinc anys sense pressupostos; vuit anys al govern, cinc anys sense poder aprovar uns pressupostos. Ara bé, això que faria vergonya fins i tot el més valent dels polítics no evita que el president Sánchez vagi de peregrinatge per tot arreu, afirmant literalment que 'España va viento en popa y a toda vela'. Viento en popa y a toda vela, cinc anys sense pressupostos, una pressió fiscal més alta que mai, uns serveis públics pitjors que mai, els sous cada vegada més baixos comparats amb la Unió Europea, l'economia familiar cada vegada més al límit, el mercat de l'habitatge destrossat per les seves polítiques nefastes, el sistema de pensions cada vegada més tensionat, però, això sí, Espanya va viento en popa y a toda vela. I em pregunto: Quant de temps fa que el president del Govern no va pel carrer sense un estol d'aduladors al seu costat que eviten que pugui parlar de veritat amb la gent? Quant de temps fa que els ministres no parlen de tu a tu amb la gent del carrer sense ningú interposat? Quant de temps fa que aquest govern no trepitja el carrer i s'impregna de veritat del que pensa i viu la gent? Escoltar més i parlar menys. Escoltar en lloc de parlar, perquè si sortissin al carrer a escoltar la gent, s'adonarien que, parlis amb qui parlis i més enllà de la militància ideològica de cadascú, hi ha una constant que es repeteix. La gent viu pitjor ara que fa un temps endarrere. La gent diu que cada vegada costa més arribar a final de mes, que cada vegada costa més estalviar, que cada vegada costa més progressar. La gent diu que cada vegada costa més sentir-se esperançat en el futur, parlin amb qui parlin. Els autònoms, ofegats pel govern i les seves decisions; els empresaris, perseguits per les seves polítiques; els treballadors, escanyats pels seus impostos; els propietaris de qualsevol habitatge, criminalitzats per vostès; els professionals de l'educació, pagats per sota del que es mereixen i treballant en condicions complicadíssimes; els professionals de la sanitat, pagats per sota del que es mereixen i treballant en un sistema saturat; els pagesos, al límit de la subsistència; els pescadors, al límit de la supervivència; i tothom pagant cada vegada més impostos per tenir uns serveis més precaris. Però, això sí, segons vostès, España va viento en popa y a toda vela. Doncs mirin, no. Ni viento en popa ni a toda vela. Espanya va a la deriva, sense rumb i amb un horitzó cada vegada més negre.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Moltes gràcies. Señora presidenta, señorías, muy buenas tardes. Ante todo quería dar la bienvenida a los amigos y a los hermanos de las Islas Baleares que hoy nos acompañan, muy especialmente a los de Formentera, a los formenteranos. Lo que hoy nos venís a presentar es ante todo una demanda justa: Formentera es la única isla del Estado sin representación en el Senado. La Constitución agrupa a Formentera con Ibiza y eso es precisamente lo que hoy se propone modificar. La isla de Formentera debe poder elegir a un senador propio, separadamente de Ibiza, como expresión de su singularidad territorial e institucional, porque si algún sentido tiene la existencia del Senado es que sirva, cuando menos, para la función de representación de los territorios de las islas; eso es lo que debería caracterizarle. Por eso, que Formentera pueda elegir a su propio senador y trasladar a nivel institucional un hecho tan indiscutible como la singularidad de Formentera, su idiosincrasia y su insularidad es una cuestión democrática muy básica, y que no lo pueda tener supone un agravio que debe enmendarse.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Senyora presidenta. Senyories, molt bona tarda. Primer de tot, voldria donar la benvinguda als amics, als germans de les Illes Balears que avui ens acompanyen, molt especialment els formenterers, la gent de Formentera. El que avui ens veniu a presentar és, per damunt de tot, una demanda justa. Formentera és l'única illa de l'Estat sense representació al Senat. La Constitució agrupa Formentera amb Eivissa i això és precisament el que avui es proposa canviar. L'illa de Formentera ha de poder elegir un senador propi, separadament d'Eivissa, com a expressió de la seva singularitat territorial i institucional. Perquè si algun sentit té l'existència del Senat és que serveixi, com a mínim, per a la funció de representació dels territoris, de les Illes, allò que és el que l'hauria de caracteritzar. Per això, que Formentera pugui elegir el seu propi senador, traslladar a nivell institucional un fet tan indiscutible com la singularitat de Formentera, la seva idiosincràsia i la seva insularitat és una qüestió democràtica molt bàsica i que no el pugui tenir suposa un greuge que s'ha d'esmenar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Este modelo catalán de gestión ustedes y sus socios, con este acuerdo de traspaso, no quieren que se generalice en Cataluña porque perderían poder sobre las infraestructuras. Nos han llamado miserables por decir eso, pero el traspaso que ustedes han acordado perpetúa el modelo centralista. Basta con ver en esta crisis cómo la Generalitat de Catalunya no pinta nada. No manda Renfe, no manda ADIF y tiene que ir el secretario de Estado corriendo a poner orden y a echar una mano. Por cierto, el valor del modelo no viene de que el ministro de turno o el consejero de turno digan que tenemos un modelo de éxito. El modelo de éxito lo es cuando los usuarios no paran de crecer, como en Ferrocarrils de la Generalitat, y cuando hay un reconocimiento externo. ¿Saben ustedes quién es el presidente de la UITP, la Unión Internacional de Transportes Público? ¿Lo saben? El presidente honorífico, el que durante doce años fue el director general de Ferrocarrils de la Generalitat. Es ese, el presidente honorífico, un profesional de prestigio reconocido, independiente, sin afiliación política, que fue durante doce años director de Ferrocarrils, hasta que Esquerra Republicana consideró que tenía que prescindir de sus servicios. Un modelo de profesionalización, de talento y de eficiencia, pero ustedes y sus socios quieren mantener un modelo centralizado, a costa de la calidad de vida de la gente de Cataluña. El mal servicio de Rodalies no se va a resolver en manos de los que han perpetuado el mal servicio. Exigimos un traspaso total. Y, por cierto, hay un tren que no se para nunca. Ese sí que funciona perfectamente. Un tren que cada día va de Cataluña a Madrid con 63 millones de euros y que no vuelve. Este sí que no se estropea nunca. Ya basta.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«I, per cert, hi ha un tren que no s'atura mai. Aquest sí que funciona perfectament. Un tren que cada dia va de Catalunya a Madrid amb 63 milions d'euros i que no torna. Aquest sí que no s'espatlla mai. Ja n'hi ha prou. Gracias, presidente. Señoras y señores diputados, nos presentan un real decreto muy similar al del año pasado. Se mantienen los descuentos que se aprobaron durante la pandemia y la gente lo espera, evidentemente; es una propuesta cerrada que no nos permite introducir modificaciones; se introducen unos nuevos abonos para el servicio Avant, como, por ejemplo, el Pase Vía, que es un abono que puede resultar igualmente interesante para las personas que utilizan el servicio a diario, no para las que hacen teletrabajo, están penalizadas o las que tienen bajas o tienen que hacer una recuperación. Por tanto, hay motivos por los cuales el contenido de este decreto ley no nos satisface. Pero la médula ósea de la política de transporte en Cataluña no son los abonos, es el servicio nefasto al que está sometida la ciudadanía. Cataluña vive un nuevo episodio de caos, con centenares de miles de usuarios sin movilidad, con graves retrasos diarios desde hace casi una semana, sin trenes de rodalies, sin servicios alternativos, sin información, sin asumir responsabilidades políticas y con la AP-7 cortada en sentido sur, la vía más importante de todo el Estado. Nunca Cataluña había sufrido un colapso tan grande como este y los perjudicados son los catalanes, en vidas humanas o heridos en accidentes, por lo que aprovecho para transmitir mis condolencias y solidaridad a las familias de los accidentes de Gelida y Córdoba, con pérdida de horas de trabajo, de clase y con costes económicos para los que han tenido que pagar mucho más dinero para moverse o también para las empresas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Aquest model català de gestió que vostès i els seus socis, amb aquest acord de traspàs, no volen que es generalitzi a Catalunya perquè perdrien poder sobre les infraestructures. Ens han dit miserables per dir això, però el traspàs que vostès han acordat perpetua el model centralista. I només cal veure en aquesta crisi com la Generalitat de Catalunya no pinta res. No mana Renfe, no mana Adif, i ha d'anar el secretari d'Estat corrents a posar ordre i a donar un cop de mà. Per cert, el valor del model no ve de que el ministre de torn, o el conseller de torn, diguin que tenim un model d'èxit. El model d'èxit ho és quan els usuaris no paren de créixer, com en el cas de Ferrocarrils de la Generalitat i quan hi ha un reconeixement extern. Saben vostès qui és el president de la UITP, la Unió Internacional del Transport Públic? Ho saben? El president honorífic, el que va ser durant dotze anys el director general de Ferrocarrils de la Generalitat. Aquest és el president honorífic, un professional de reconegut prestigi, independent, sense afiliació política, que va ser dotze anys director general de Ferrocarrils fins que Esquerra Republicana va considerar que havia de prescindir dels seus serveis. Un model de professionalització, de talent i d'eficiència. Però vostès i els seus socis volen mantenir un model centralitzat a costa de la qualitat de vida de la gent de Catalunya. El mal servei de Rodalies no es resoldrà en mans dels que han perpetuat el mal servei. Exigim un traspàs total.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Gràcies, president, senyores i senyors diputats. Bé, se'ns presenta un reial decret molt semblant al de l'any anterior. Es mantenen els descomptes que es van implantar per la pandèmia. La gent ho espera, evidentment. És una proposta tancada que no ens permet introduir modificacions i s'introdueixen uns nous abonaments, per exemple, per al servei Avant, el Passi Via, que és un abonament que pot resultar igualment interessant per a la gent que utilitzi el servei a diari, no pas per la gent que fa teletreball. Estan penalitzats. O la gent que pot tenir baixes o ha de fer una recuperació. Per tant, hi ha motius pels quals el contingut d'aquest decret no ens satisfà. Però el moll de l'os de la política del transport públic a Catalunya no són els abonaments, és el nefast servei al que està sotmès la ciutadania. Catalunya viu un nou episodi de caos. Centenars de milers d'usuaris sense mobilitat, amb greus endarreriments diàriament des de fa gairebé una setmana, sense trens de Rodalies, sense serveis alternatius, sense informació, sense assumir responsabilitats polítiques i amb l'AP-7 tallada en sentit sud, la via més important de tot l'Estat. Mai Catalunya havia patit un col·lapse tan gran com aquest. I els perjudicats són els catalans en vides humanes o en ferits en accidents, pel que aprofito per donar el condol i la solidaritat a les famílies de l'accident, tant de Gelida com de Còrdova. I també perdent hores de feina de classe, qualitat de vida, costos econòmics per la gent que ha hagut de gastar molts més diners per moure's o també per les empreses.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«La gente tiene que saber también que no todos los trenes han fallado. ¿Qué trenes funcionan? Los que gestionamos nosotros, los que gestionamos desde Cataluña, los ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya. ¿Qué trenes no funcionan? Los que gestionan ustedes, Renfe y ADIF. No hace falta inventar nada, queremos a Renfe fuera de Cataluña. La solución es clara y ya la tenemos: modelo catalán, el modelo de ferrocarril de la Generalitat de Catalunya, un 100 % de gestión catalana. Ningún invento de un 49 % Cataluña y un 51 % España, que parece lo que no es; un 100 % de competencia catalana, un 100 % de soberanía en los recursos. Cuando no dependemos de España, funcionamos. Cuando dependemos de España, colapsamos. Y si no despertamos, el riesgo de la decadencia cada día será mayor. ¿Qué se vota hoy? Un real decreto que incluye dos temas que no tienen nada que ver. Si votas sí, se aprueba todo. Si votas no, cae todo. ¿Y qué decimos nosotros? ¿Pensiones? Sí. ¿Okupaciones? No. No pueden obligarnos a votar que sí a que no puedas hacer nada si te okupan el piso y no te pagan el alquiler. ¿Ayudar a las personas vulnerables? Claro que sí, pero eso es responsabilidad de la Administración, no del pequeño propietario. ¿Dejar tiradas a las personas que sufren las okupaciones y sus impagos? Nunca. ¿Dar por buenas las okupaciones y los impagos? Nunca. La mitad de las okupaciones que hay en el Estado español las sufrimos en Cataluña, así que hagan el favor de aprobar la ley contra las okupaciones que Junts presentó y que ustedes tienen bloqueada desde hace casi dos años. Ya sé que les molesta mucho, pero, sí, nosotros trabajamos para Cataluña y no dejaremos de hacerlo para caerles bien a ustedes o para gustarles a los políticos españoles de los medios de comunicación españoles. Nosotros no lo haremos. Votaremos que sí a la revalorización de las pensiones cuando las presenten sin el chantaje de mantener y permitir las okupaciones y los impagos que sufren miles de familias de Cataluña. Acabo. Lidera más el presidente Puigdemont desde el exilio que algunos desde el Palau (risas), y es evidente que en Cataluña hace falta el liderazgo para remontarla. Tenemos la responsabilidad de remontar este país. Los ocho millones de catalanes se lo merecen. Cataluña se lo merece. Muchas gracias y ¡viva Cataluña libre!»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«I acabo. Lidera més el president Puigdemont des de l'exili que alguns des del Palau. I és evident que Catalunya necessita lideratge per remuntar-la. Tenim la responsabilitat de remuntar el nostre país. Els 8 milions de catalans s'ho mereixen. Catalunya s'ho mereix. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure! Gracias, presidenta. No pensaba que esto era una sesión de control a Junts. En cualquier caso, nosotros estamos aquí, como siempre, para hablar de Cataluña y de los catalanes. El colapso en Cataluña es absoluto, y eso es perverso porque los ciudadanos de Cataluña pagamos impuestos de primera, pero ustedes nos dan unos servicios de tercera. Todos esos impuestos que pagamos los ciudadanos de Cataluña no llegan a la sanidad y a la educación catalanas, a vivienda, a investigación y, por descontado, no llegan a los trenes de Cataluña. Sin embargo, nunca como hasta ahora el Gobierno español y el Gobierno de Cataluña, ambos en manos de los socialistas, habían invertido tanto dinero público, tanto dinero de los ciudadanos de Cataluña en propaganda, en anuncios, en condicionar la opinión de los ciudadanos y en intentar hacer creer que los socialistas saben gobernar. Pero hoy ya no hay suficiente propaganda para tapar tanta incompetencia. Quizás, a mucha gente, a nuestros jóvenes, a nuestros hijos, a mucha gente joven de Cataluña no les llega la información que deberían tener. Quizás muchos de ellos no sepan que en los últimos años se han construido 84 kilómetros de vías nuevas en Madrid y 0 kilómetros de vías nuevas en Cataluña. Quizás tampoco saben que casi la mitad de los trenes más viejos del Estado español los tenemos en Cataluña. Quizás tampoco saben que la mitad del dinero que tiene que pagar el Gobierno español para trenes, vías y para mantenimiento del sistema ferroviario de Cataluña no ha llegado nunca. Ellos no pagan nunca y a ti cada vez te cobran más. Quizás tampoco sepan que de los 310 000 millones de euros que ha recaudado el Gobierno español en 2025, casi 60 000 millones los hemos aportado los ciudadanos de Cataluña, y no hace falta que les diga que también se han quedado en Madrid. Quizás tampoco sepan que los últimos números publicados en el Ministerio de Hacienda sobre la ejecución presupuestaria del 2024 nos dicen que de cada 100 euros que tendrían que invertirse en Cataluña, solo se han invertido 20. Quizás tampoco sepan que la normalidad que algunos defienden es que España invierta 128 euros por habitante en Cataluña y 365 euros por habitante en Madrid, casi el triple. Pero lo que sí que estoy segura que saben casi todos los jóvenes de Cataluña es que Cataluña, en manos de los socialistas, de Podemos, de SUMAR, de Comunes y de sus socios, no funciona, y que cada vez que los socialistas y sus socios del tripartito gobiernan en Cataluña, Cataluña cae en decadencia. Cuando llevas treinta años sin cuidar de tu casa, la casa se cae, y los diferentes Gobiernos españoles nunca han cuidado ni a Cataluña ni a los catalanes. El tiempo, lamentablemente, ha demostrado que nosotros teníamos razón y que, aunque muchas veces han intentado pervertir, unos y otros, las decisiones que hemos tomado y que tomamos desde aquí en Madrid, estábamos y estamos en el camino correcto. No nos conformamos; nos plantamos y batallamos cada derecho y cada céntimo que es de los ciudadanos de Cataluña. Nos han criticado aquellos que se conforman con la primera migaja que les ponen sobre la mesa y que blanquean las incompetencias de los socialistas. Nos han criticado los que solo braman y nos han criticado aquellos que nunca en la vida pondrán ni han puesto en riesgo su silla, su escaño, para que Cataluña y a los ciudadanos de Cataluña se nos respete. Ahora, ustedes anuncian 8000 millones de euros para Cataluña. ¿Ustedes se creen que los catalanes nos chupamos el dedo? Nadie se lo cree. Es que no lo han cumplido nunca, y seguramente hará falta que hagamos memoria. Les hace mucha falta que hagamos memoria. En números redondos: En 2020 anuncian una inversión de 700 millones de euros; pagan 300. En 2021 anuncian 1000 millones de euros; pagan 260. En 2022 anuncian 1000 millones de euros; pagan 300. Los datos son claros: ustedes no han pagado; ustedes engañan. Ustedes solo saben prometer, y lo que no han hecho nunca es cumplir. Ustedes han perdido el control del mando y han conseguido que los ciudadanos de Cataluña pierdan la confianza en los servicios públicos, y eso es muy grave y debe tener consecuencias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«Gràcies, presidenta. No em pensava que això era una sessió de control a Junts. En tot cas, nosaltres som aquí, com sempre, per parlar de Catalunya i dels catalans. El col·lapse a Catalunya és absolut i això és pervers perquè els ciutadans de Catalunya paguem impostos de primera, però vostès ens donen uns serveis de tercera. Però tots aquests impostos que paguem els ciutadans de Catalunya no arriben a la sanitat catalana, l'educació catalana a habitatge, a recerca i, per descomptat, no arriben als trens de Catalunya. En canvi, mai com ara el Govern espanyol i el Govern de Catalunya, els dos en mans dels socialistes, havien invertit tants diners públics, tants diners dels ciutadans de Catalunya en propaganda, en anuncis, en condicionar l'opinió dels ciutadans i en intentar fer creure que els socialistes saben governar. Però avui ja no hi ha prou propaganda per tapar tanta incompetència. És cert que potser a molta gent, als nostres fills, als joves de Catalunya, no els hi arriba molta informació que haurien de tenir. Potser molts d'ells encara no saben que els darrers anys s'han construït 84 quilòmetres de vies noves a Madrid i 0 quilòmetres de vies noves a Catalunya. Potser tampoc saben que gairebé la meitat dels trens vells que estan a l'Estat espanyol els tenim a Catalunya. Potser tampoc saben que la meitat dels diners que havia de pagar el Govern espanyol per trens, vies i manteniment del sistema ferroviari de Catalunya no han arribat mai. Ells no paguen mai i a tu cada dia et cobren més. Potser tampoc saben que dels 310 000 milions d'euros que ha recaptat el Govern espanyol al 2025, gairebé 60 000 milions, els hem aportat als ciutadans de Catalunya. No cal que us digui que aquests també s'han quedat a Madrid. Potser tampoc saben que els últims números que estan publicats al Ministeri d'Hisenda, sobre l'execució pressupostària del 2024, ens diuen que de cada 100 euros que havien d'invertir a Catalunya només se n'han invertit 20. Potser tampoc saben que la normalitat que alguns defensen és que Espanya inverteixi 128 euros per habitant a Catalunya i 365 euros per habitant a Madrid, gairebé el triple. Però el que sí que estic segura que saben gairebé tots els joves de Catalunya és que a Catalunya, en mans dels socialistes, de Podemos, de SUMAR, de Comuns i dels seus socis, no funciona. I cada cop que els socialistes i els seus socis del tripartit governen a Catalunya, Catalunya cau en decadència. Quan estàs 30 anys sense tenir cura de casa teva, la casa cau i els diferents governs espanyols mai han tingut cura ni de Catalunya ni dels catalans. I el temps, lamentablement, ha demostrat que nosaltres teníem raó i que malgrat sovint heu intentat pervertir uns i altres les decisions que hem pres i que prenem des d'aquí a Madrid, estàvem i estem al camí correcte. No ens conformem, ens plantem i batallem cada dret i cada cèntim que és dels ciutadans de Catalunya i ens han criticat aquells que es conformen amb la primera molla que els hi posen a sobre la taula i que blanquegen les incompetències dels socialistes. Ens han criticat aquells que només bramen i ens han criticat aquells que mai a la vida posaran en risc, ni han posat en risc, la seva cadira perquè a Catalunya i els catalans se'ns respecti. I ara vostès anuncien 8000 milions d'euros per a Catalunya. Vostès es pensen que els catalans ens mamem el dit? Ningú els creu. Però és que no han complert mai. I segurament caldrà que fem memòria. Molta falta els hi fa que fem memòria. En números rodons: anuncien el 2020 una inversió de 700 milions d'euros. En paguen 300; anuncien el 2021, 1000 milions d'euros. En paguen 260; anuncien el 2022, 1000 milions d'euros. En paguen 300. Les dades són clares. Vostès no han pagat. Vostès enganyen. Vostès només saben prometre, i el que no han fet mai és complir. Vostès han perdut el control del comandament. I vostès han aconseguit que els ciutadans de Catalunya perdin la confiança en els serveis públics. I això és molt greu. I això ha de tenir conseqüències.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Señor ministro, ha formulado principios grandilocuentes, pero faltan concreciones. Señora Álvarez de Toledo, ¿ustedes pretenden dar lecciones de naciones y democracia con lo que han hecho con la nación catalana, con lo que han hecho ustedes? Es un ejemplo de manual de lo que significa la doble moral. Estamos apañados con ustedes. Acabamos de escuchar opiniones muy divergentes, pero que comparten -creo- en muchos casos un punto débil: reducir un debate complejo a una consigna simple. Pero la política exterior, como les decía antes, la seria, no es un concurso de lealtades emocionales, es un ejercicio de responsabilidad. ¿Es cierto que las herramientas del derecho internacional pueden ser lentas, insuficientes? La respuesta es sí. En consecuencia, ¿es mejor validar la fuerza unilateral del más fuerte? Para Junts per Catalunya la respuesta siempre es no, porque cuando el derecho deja de ser un marco y lo que entra en juego es la fuerza y no la justicia, nunca se ha protegido a quienes no tienen la fuerza.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Gràcies, senyora presidenta. Senyor ministre, ha estat molt bast en formular principis grandiloqüents, però molt tebi amb concrecions. Senyora Álvarez de Toledo, vostè ens pretén donar lliçons de nacions i de democràcia amb el que han fet amb la nació catalana? Escolti, el que ha fet vostè és un exemple de manual del que suposa la doble moral. Anem apanyats amb vostès. Acabem d'escoltar opinions ben divergents, però que comparteixen -entenc- en molts casos una mateixa feblesa: reduir un debat complex a una consigna simple. Però la política exterior, com els deia abans, la seriosa, no és un concurs de lleialtats emocionals. És un exercici de responsabilitat. És cert que les eines que ofereix el dret internacional són millorables perquè són lentes i insuficients? La resposta és sí. Però conseqüentment, és millor validar la força unilateral del més fort? La resposta és sempre per Junts per Catalunya serà no, perquè quan el dret deixa de ser un marc i el que entra en joc és la força i no la justícia, mai no s'ha protegit aquells que no la tenen, la força.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Señora vicepresidenta, siete minutos; me van a sobrar muchos, básicamente, porque no vamos a entrar en las mentiras, en las medias verdades y en el trilerismo habitual con el que usted apoya sus intervenciones. Pero sí vamos a entrar en aquello que mencionaba usted del no por el no. Hablemos de noes, porque ¿su propuesta de hoy es diferente de la que trajo en la última votación que perdió? No. ¿Ha incorporado a esta propuesta lo que aprobó el Parlament de Catalunya con los votos del Partido Socialista? No. ¿Ha incorporado alguna de las peticiones que hizo Junts per Catalunya en defensa de Cataluña? No. ¿Hay más recursos económicos en esta propuesta para los catalanes de los que había en la última propuesta? No. ¿Se podrá, por lo tanto, mejorar rodalies, cercanías? No. ¿Se podrá hacer más vivienda pública? No. ¿Se podrá reducir la presión fiscal a los ciudadanos? No. ¿Sus socios han dejado de darle los votos a cambio de nada? No. Si presentan lo mismo que ya fracasó la semana pasada, ¿obtendrá una votación diferente? No. Por lo tanto, ¿podrá aprobar hoy los objetivos? No. ¿Podrá aprobar unos nuevos presupuestos? No. ¿Lo entienden? No. Porque, si no, se lo vuelvo a decir, señora vicepresidenta: incumplir con Cataluña tiene consecuencias e incumplir los acuerdos tiene consecuencias. Y hoy lo van a volver a notar. Ni objetivos hoy ni presupuestos mañana. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies, president. Senyora vicepresidenta, set minuts en sobraran molts. Bàsicament perquè ni entrarem en les mentides, les mitges veritats i el 'trilerisme' numèric que vostè habitualment recolza les seves intervencions. Però sí que entrarem en el que vostè parlava del no pel no i parlarem de nos, perquè la seva proposta d'avui, és diferent de la que va portar a darrera votació i va perdre? No. Ha incorporat a aquesta proposta a allò que va aprovar el Parlament de Catalunya amb els vots del Partit dels Socialistes? No. Ha incorporat alguna de les demandes que vam fer des de Junts per Catalunya en defensa de Catalunya? No. Hi ha més recursos econòmics en aquesta proposta per als catalans que els que hi havia en la darrera? No. Es podrà, per tant, millorar rodalies? No. Es podrà fer més habitatge públic? No. Es podrà reduir la pressió fiscal als ciutadans? No. Els seus socis han deixat de donar-li els vots a canvi de res? No. S'hi presenta el mateix que ja va fracassar la setmana passada, obtindrà una votació diferent? No. Per tant, podrà aprovar els objectius avui? No. Podrà aprovar uns nous pressupostos? No. Ho entenen? No. Perquè si no els ho torno a dir, senyora vicepresidenta, incomplir amb Catalunya té conseqüències. Incomplir els acords té conseqüències. I avui ho tornaran a notar: ni objectius ni pressupostos demà.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«I una última qüestió. Acaba dient: 'Aquesta és una llei de país'. Hi estic d'acord, del 'seu' país perquè envaeix les competències del nostre país i les recentralitza d'una manera contundent. Però no pateixi, potser segurament se'n sortirà gràcies als vots de la dreta i l'extrema dreta, que quan es tracta de parlar del seu país no els hi fallen mai. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. La verdad es que no tenía previsto intervenir, pero he escuchado con mucha atención y he llegado a la conclusión de que ustedes realmente viven en un mundo paralelo al de la verdad. Se atreve a salir aquí y afirmar que no hay invasión de competencias y quedarse tan tranquilo, pero claro que hay invasión competencial, es obvio que la hay, y además de una forma muy contundente. Y lo que me preocupa más es oírle afirmar a usted que ya lo arreglaremos, que buscaremos alguna solución, pero luego añade, porque le traiciona el subconsciente: llegaremos hasta donde se pueda. Ya comprenderá que, teniendo en cuenta que eran los del sí se puede y se ha quedado en lo que se ha quedado todo esto, nos da poca confianza con esas declaraciones de buena voluntad. Además, pone de ejemplo la ley ELA, una ley encallada en este hemiciclo durante años y que si es una realidad fue gracias a Pilar Calvo y al trabajo de Junts per Catalunya. Y además tuvieron el morro de, una vez aprobada, bloquear los recursos, como han denunciado hoy en relación con la ley de dependencia, y que la gente se quedara sufriendo sin tener recursos porque el Gobierno no movilizaba dichos recursos. Por tanto, poner el ejemplo de la ley ELA respecto a lo que puede pasar con la ley de dependencia, francamente le digo que es un ejemplo bien desafortunado, porque si hubiera sido por ustedes no tendríamos ley ni habría tampoco recursos para ayudar a los enfermos de ELA.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Moltes gràcies, presidenta. La veritat és que no tenia previst intervenir, però l'he escoltat amb molta atenció i he arribat a la conclusió que vostès realment, de convicció, viuen en un món paral·lel al de la veritat, d'acord? I s'atreveix a sortir aquí i afirmar que no hi ha invasió competencial i quedar-se tan tranquil. I tant que hi ha invasió competencial! Òbviament que n'hi ha! A més, d'una manera molt contundent. I el que és més preocupant és quan el sento afirmar a vostè que estén la mà i diu: 'No, ja ho arreglarem, ja mirarem de trobar-hi solució'. Però després hi afegeix -perquè el traeix el subconscient- afegeix el 'llegaremos hasta donde se pueda'. Ja comprendrà que vostè, tenint en compte que eren els del sí se puede i s'ha quedat amb el que s'ha quedat tot això, ja comprendrà que vostè poca confiança ens dona en aquestes bones declaracions de voluntat. Posa, a més a més d'exemple, la Llei ELA, una llei encallada en aquest hemicicle durant anys, que si és una realitat va ser gràcies a la Pilar Calvo i a la feina de Junts per Catalunya i que, a més a més, van tindre la barra, després d'un cop aprovada, bloquejar els recursos econòmics patint, com hem denunciat avui en la Llei de dependència, que la gent es quedessin patint sense tindre els recursos perquè el govern no mobilitzava aquests recursos. Per tant, utilitzar l'exemple de la llei ELA amb el que pot passar amb la llei de dependència, ja li dic francament que és un exemple ben desafortunat, perquè si hagués sigut per vostès, no hi hauria ni llei i no hi hauria pas ni recursos per tal d'ajudar els malalts d'ELA.»