Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
910 declaraciones · página 16 de 31
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Per altre costat, i entraré en un tema que jo crec que també és molt important, que sí que centra el debat en matèria universitària a Catalunya. Vostès proposen ara una reforma de la LOSU. En la seva tramitació, ja varen deixar clar que el seu model no és el nostre. Nosaltres apostem per un model duniversitats plural que admeti universitats docents i universitats investigadores, un model ni homogeni, ni funcionarial, amb més autonomia universitària, amb respecte per les competències autonòmiques, amb una limitació del legislador central que vostès desconeixen, com hem vist, per exemple, amb la nefasta situació que es dona dels plans destudis; un model de governança no uniforme i que permeti la pervivència a Catalunya del model propi de recerca docent i investigadora, amb els contractats laborals en peu digualtat. Dit això, també cal dir que ha arribat el moment de posar a lagenda la derogació del districte universitari únic. Avui ja podem dir que el districte universitari únic és una desgràcia per al sistema universitari català i, per tant, també per a la societat catalana. Obro cometes, gairebé 4 de cada 10 estudiants de medicina a les universitats catalanes venen daltres comunitats autònomes. Molts daquests estudiants, amb la carrera finançada per Catalunya, aniran a exercir a altres territoris. Aquests alumnes poden superar la nota de tall a les universitats catalanes, gràcies al fet que als seus territoris lexigència acadèmica és més baixa. Segons dades del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el percentatge dexcel·lents en la nota daccés al grau varia del 20 % a Múrcia, Extremadura o Astúries, al 6 % a Catalunya, la més baixa. Tanco cometes. Mirin, el que acabo de llegir no és un al·legat separatista, ni molt menys supremacista. El que acabo de llegir és un article de La Vanguardia daquesta setmana que reprodueix lopinió dels col·legis de metges catalans i les dades del Ministeri. El que no pot ser és que Catalunya estigui finançant unes carreres de medicina molt buscades per la seva excel·lència a alumnes darreu dEspanya, mentre milers destudiants catalans no poden competir-hi perquè lexigència acadèmica a la secundària catalana és superior i les proves daccés són més exigents. Aquest curs, només tres de cada deu estudiants de les facultats de Medicina de Lleida i de Tarragona, Rovira i Virgili, han estat catalans. Resultat: a Catalunya falten metges, hem de recórrer a personal de fora que no té els nostres estàndards formatius i desconeix la llengua, i això no és de rebut. Això, com diuen els col·legis de metges, no és ni just ni equitatiu. Acceptar-ho és ser cornut i pagar el beure. I per tant diem prou. A Catalunya el que li cal és acabar amb el districte universitari únic. El que cal és un districte universitari propi, adaptat a la nostra societat, adaptat al sistema universitari del país i a lecosistema de recerca.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«La Llei de la ciència catalana de lany 2022 es va aprovar sota limpuls dels consellers Geis i Tremosa, però també, i vull recordar-ho, amb els vots favorables del PP i del PSOE. Per tant, estem anant en contra del que va dir al Parlament de Catalunya i això, dentrada, no ens sembla de rebut. Amb això, considero que està tot dit, perquè el que vostès proposen és més regulació i això no interessa a lecosistema de recerca i desenvolupament i innovació català, més enllà del que diu la mateixa llei de la ciència catalana. Vostès volen més burocràcia, més rigidesa estructural, més homogeneïtat. Nosaltres, en canvi, el que volem és més flexibilitat, més especialització, més creativitat, més i més col·laboració publicoprivada, com deia el diputat Agirretxea, perquè precisament a Catalunya hi ha una excel·lent relació entre el món de la universitat i la recerca i el teixit empresarial. A més a més, la seva proposta vulnera la competència exclusiva de la Generalitat en centres i estructures de recerca propis o finançats, establerta a larticle 158 de lEstatut, per exemple, en el fet destablir tres tipus deines dexperimentació i la regulació que sen fa, que inclou constants referències al control i avaluació de lEstat. Considerem que això no és compatible amb les nostres competències.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I tal com va dir ahir molt ben dit el meu company Gavin, Junts per Catalunya no farem, no utilitzarem, ni ho pretenem fer mai, utilitzar aquest tema com una arma ni ideològica ni política. I ho diem perquè sembla que per a alguns no existeixi, per exemple, la repressió marroquina vers el poble sahrauí, ni la xinesa vers els uigurs o al Tibet o a Hong Kong, ni la repressió turca vers els kurds. Sembla que no existeixi. Per a nosaltres sí que existeixen, perquè no diferenciem entre víctimes. Nosaltres ens solidaritzem i donem tot l'escalf i suport i volem protegir totes les víctimes de totes les violències. Junts per Catalunya exigirem, en la nova regulació que ahir va començar a caminar, que es desenvolupin polítiques responsables, més enllà de mocions d'improvisacions polítiques motivades per res, per cap tipus de pressió temporal de cap tipus, cap reacció impulsiva ni decisions que poden acabar essent precipitades o incoherents. Junts per Catalunya sabem que cal clarificar i estandarditzar els criteris per a la venda d'armes. Per això hi vam donar suport, perquè se'n parli, perquè es faci una bona proposta. Clarificar els criteris per a la venda d'armes, tant en països en conflicte com, òbviament, en tots aquells en què s'estiguin violant els drets humans de la seva població. Calen normes prefixades i no reaccionar davant d'un únic cas concret, depenent de la major o menor pressió existent en un moment donat. Cal dotar de coherència els criteris i, òbviament, que siguin comuns en el si de la Unió Europea.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Senyor ministre, vostè i el seu Govern estan fent les coses malament. Li hem dit des de fa molt temps des de Junts per Catalunya, li ha dit al PP amb diverses propostes de reprovació que han portat contínuament en aquest hemicicle, avui li estan dient socis seus del Govern. Si fins i tot el mateix president Sánchez fa pocs dies li va haver d'esmenar la plana públicament, pel tema dels contractes. Parlem d'aquest tema, de les exportacions d'armes espanyoles. Recordem, s'han incrementat un 29 % els darrers cinc anys i, especialment, el que volia recordar és que els principals importadors d'armes espanyoles, en aquests mateixos darrers cinc anys de tant d'augment, han estat països, en primer lloc, com l'Aràbia Saudí o com Turquia, també Kuwait, el Marroc, etc., règims autoritaris on es conculquen de forma flagrant els drets humans. Alguns només s'escandalitzen de l'exportació d'armes si es fa depèn de quin Estat, però no, quan s'exporta a països com Iran, on les dones pateixen la violència més extraordinària cada dia de les seves vides, a Síria o al Sudan, que estan donant suport armamentístic a les organitzacions terroristes com Hamas o Hezbollah.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I com a jutge que vostè és, bé que se n'ha d'adonar que estem davant d'una vulneració flagrant dels drets fonamentals. Que no estem parlant de VOX, a més, que estem parlant d'un jutge i d'un govern PSOE-Sumar. No ho veu que aquesta pràctica, un cop coneguda, hauria de ser castigada severament? No ho veu que el seu Govern hauria de reparar tots i totes les afectades i les seves famílies, perquè aquestes pràctiques han suposat un immens dany moral i un immens menyspreu a la seva intimitat i dignitat? I què ha fet vostè? Res. Quina enorme diferència de la reacció que va tenir l'Estat britànic en el cas Spycops scandal. Quina gran diferència. Quina diferència tan abismal que hi ha entre els laboristes britànics i els socialistes espanyols. Un altre exemple. Quants anys fa que des de Junts per Catalunya l'advertim de la forma de fer de la UDEF? Aquí ni m'hi referiré als milions que van trobar darrere la paret del seu responsable, de casa del seu responsable principal, no. De la UDEF i de l'UCO. Amb informes directament falsos, novel·les de ciència-ficció contra els independentistes, autoerigint-se en els preservadors de la unitat patriòtica espanyola, encara que haguessin de corrompre, d'estirar, d'esquinçar les costures de l'estat de dret i de la democràcia. Què van fer vostès tot aquest temps respecte d'aquesta policia patriòtica? Què han fet durant tots aquests anys? De nou, res. A casa nostra, senyor ministre, tenim una dita: ja pots xiular si l'ase no vol veure. I vostè no volia veure, senyor ministre. I ara què? Ara l'UCO ha ampliat el seu objectiu. Vostès ho estan sentint bé. Ara sí? Ara per fi faran cas del que fa tant de temps que els independentistes catalans, que Junts per Catalunya els estem exigint? Ara sí que faran neteja a la cúpula de l'UCO? Així hauria de ser. Però van molt tard. Comencin a desballestar d'una vegada la cúpula de l'UCO.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno en materia de gobernanza de...
«Moltes gràcies, presidenta. És inevitable llegint la moció que avui ens presenta el Partit Popular no pensar que vostès, senyors del PP, viuen en una realitat paral·lela. Venen aquí amb to de fiscal, reclamant transparència, bona governança i professionalització de les empreses públiques. I ho fan com si vostès no haguessin governat mai, com si no tinguessin cap responsabilitat en el qual ha passat en els darrers anys, com si no acumulés un llarg i documentat historial d'opacitat d'endollisme polític, d'amiguisme i de col·locació d'amics a dit. Vostès, que han estat autèntics especialistes a parasitar les administracions públiques per treure'n rèdit partidista, venen avui aquí a fer veure que encarnen la necessària regeneració institucional. Tot plegat seria còmic, si no fos així de trist. Vostès pretenen instal·lar al pensament que aquesta és una batalla ètica entre dues maneres de fer política, i la realitat és molt més crua. Vostès, uns i altres, estan permanentment en una cursa desenfrenada per intentar fer oblidar el que han fet, tant el PP com el PSOE, tot competint per veure qui acumula menys escàndols de mala gestió, de corrupció, de portes giratòries i de captació d'organismes públics per a interessos privats.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar la atracción y retención del talento científico e innovador,...
«Molt bona tarda, presidenta. Senyories. La PNL que ens ocupa identifica un problema important com és l'afectació directa sobre la recerca i la investigació de les retallades de l'administració Trump als Estats Units, però s'equivoca en la diagnosi i també en la solució. S'equivoca en barrejar les retallades als Estats Units amb batalles partidistes que no venen al cas. No entenem per què diuen que la infrafinanciación de los gobiernos de Rajoy no s'estén a los gobiernos de Zapatero y de Sánchez. Perquè el Govern espanyol mai ha tingut un veritable interès per la recerca, ni amb el PP ni amb el PSOE. En segon lloc, la PNL s'equivoca també en centrar-ho tot en el programa ATRAE del Govern espanyol, perquè fent-ho posa en evidència que la iniciativa no respon tant a una voluntat sincera de protegir i potenciar la recerca i la innovació, sinó a una voluntat de propaganda governamental. I finalment, demostra que no coneixen les preocupacions i les necessitats reals del món de la recerca i la innovació científica, perquè què és això d'impulsar instrumentos nacionales de atracción y retención del talento científico e innovador? Això és llengua de fusta, això és parlar per no dir res. Vostès saben què urgeix als investigadors? No és impulsar instrumentos nacionales. Els investigadors no necessiten propaganda governamental del programa ATRAE ni debats com els d'avui. El que els investigadors necessiten és que el Govern espanyol faci la seva feina, que el Ministeri espanyol de Ciencia e Innovación y Universidades faci la seva feina, i que també la faci la Conselleria de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«Per tant, nosaltres estem en una situació en què, per una banda, pel que fa referència a l'atenció als usuaris, a reivindicar la necessitat que es facin plans d'emergència, plans de recuperació de servei, d'atenció o d'informació, evidentment podríem estar d'acord. De fet, és un tema que l'hem discutit en moltes altres ocasions. Abans ho comentàvem amb una altra diputada que no fa massa hem aprovat, nosaltres mateixos hem votat a favor d'iniciatives semblants a aquesta. Per tant, també podríem dir aquestes d'avui també les podríem votar. Però, és clar, jo he escoltat la intervenció del portaveu del Grup Popular i aleshores se'ls ha vist el llautó, se'ls ha vist la poteta. Del text de la proposició hi ha 5 punts, referit als usuaris, quan tenim problemes a Catalunya no apareixen aquestes propostes del Grup Popular, aquesta vegada sí. N'hi ha una que és la de reprovació. Al ministre també el vam reprovar fa uns pocs mesos, no fa massa, uns pocs mesos, el vam reprovar, perquè s'han d'assumir responsabilitats polítiques quan els serveis públics no funcionen. I el servei de ferrocarril a lEstat espanyol no funciona. Però resulta que, de la seva intervenció, sis parts de la seva intervenció han sigut el sanchismo, Ábalos, el personalismo del no sé què, que el ministre és un capsigrany... Home, jo crec que es veu una mica, amb el punt primer de la seva proposta que el que vostès busquen és, aprofitant aquestes incidències i aquest mal servei que realment es dona, però que es dona en moltes altres ocasions, senyors del PP, doncs aprofitar-ho com un instrument d'agressió i de desgast i de responsabilitats polítiques, no? Per tant, com ja se'n va aprovar una reprovació al ministre, a nosaltres ens sembla que el que cal és fer la feina. Per tant, el Grup Socialista el que hauria de sortir aquí és a dir que aquests plans d'emergències i d'atenció a l'usuari sí que sí que sí que es faran i que es faran aviat. I és clar, una reprovació perquè diu que fa set mesos que no s'ha complert de coses que fa set mesos que no s'han complert, aquest ple no pararia de fer reprovacions, matí, tarda i nit, m'entén? Per tant, entre algunes coses que podríem votar que sí i algunes que no les votaríem, que les votaríem que no, doncs nosaltres al final el que farem és una abstenció. Una abstenció, per cert, crítica.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«També és cert que, quan el Partit Popular vol posar el dit a l'ull del mal funcionament o de la mala atenció dels usuaris d'aquell dia, també caldria tenir en consideració una altra cosa. Diu que es van quedar desatesos, incomunicats, no acompanyats. Cert. També és cert, i ho sabem tots, que van caure totes les comunicacions a tot arreu. Jo estava en un acte i no podia trucar, no podia rebre missatges, whatsapps, correus. Estava realment totalment aïllat i estava al centre de Madrid. Vull dir que, precisament en aquest cas, si en algun moment Renfe o Adif podria dir 'No, no, escolti, és que això no ha sigut responsabilitat meva, que això és problema que jo m'he quedat sense llum'. Doncs seria aquest, és que aquest seria el cas on potser no es podrien demanar responsabilitats d'aquesta manera, perquè el problema era la falta de subministre elèctric. O dit d'una altra manera, a nosaltres ens disgusta profundament que s'utilitzi aquesta iniciativa en certa mesura, i després en tornaré a parlar, com un instrument de desgast polític, quan resulta que a Catalunya tenim problemes amb els trens i amb el servei dels trens i de Rodalies i d'alta velocitat i dels Avant contínuament, des de fot anys amb reivindicacions, amb plataformes. Hosti, el PP no té aquesta mobilització, aquesta rapidesa, aquest nivell d'exigència. Per tant, sincerament li dic, no ens sentim igualment tractats els usuaris de Catalunya. Ja li dic, eh. Per no entrar en un terreny en què jo ho faig molt sovint, per cert, que és que, quan vostès governaven, de tot el que vostès estan demanant no van fer res, res o molt poc, molt poc.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«... De seguida acabo, president, no m'allargaré tant com els meus antecessors. Podrien fer una llista de països europeus o de països occidentals que venen armes a tercers a través de mecanismes o bé països que compren armes en el mercat a través de mecanismes que permeten evadir aquestes mesures de control. Per tant, els diem que presentarem totes les esmenes que creguem necessàries, perquè aquesta iniciativa efectivament vagi en la línia de la protecció dels drets humans i de la pau. Enseguida termino, señor presidente. No voy a sobrepasar tanto el tiempo como mis antecesores. Podríamos hacer una lista, entonces, de países occidentales o europeos que venden armas a terceros o que las compran a través de mecanismos que les permiten eludir estas medidas de control. Así que les decimos que vamos a presentar todas las enmiendas que nos parezcan necesarias para que esta iniciativa vaya en la línea de la protección de los derechos humanos y de la paz.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Pero también quiero decirles que en Junts nos sentimos interpelados por todas las violencias y todas las vulneraciones de los derechos humanos. ¿A quién no interpela el drama humano de Gaza? También el de Ucrania, el de Sudán y momentáneamente el de Libia o el de Irán. Toda violencia merece la reprobación y que se cuente con herramientas para intentar evitarla. Así que, desde este compromiso con la democracia y los derechos humanos, con el derecho internacional y con una política exterior ética, votaremos a favor de esta toma en consideración porque, como decía, puede ofrecernos herramientas que vayan a favor de estos principios. Pero -también se lo he dicho- nosotros no nos vamos a prestar a que esta iniciativa se utilice como arma política en un debate de parte. Nosotros no nos vamos a prestar a participar en un aquelarre partidista y demagógico, porque además este es un debate que está lleno de contradicciones. Yo no he visto tanto entusiasmo a la hora de pedir, por ejemplo, que se persiga o que se evite la actividad de Irán, de Siria o de Sudán, entre otros países, para dar apoyo armamentístico y logístico a Hamás y a Hizbulá -no lo he visto, la verdad es que esto no lo he visto- u otros grupos armados violentos y terroristas de otros lugares del mundo. Por ejemplo, cuando Marruecos ha sometido a los saharauis desde todos los puntos de vista, también desde el militar. O cuando Turquía ha ejercido una represión, también militar, contra los kurdos. Ahí no he visto tantas manos alzadas. O en el Tíbet, un país ocupado militarmente, y ahí se está dando un proceso de extinción cultural y de otro tipo. No he visto tantas manos alzadas en esos casos. Por cierto, en un viaje oficial hace poco, el presidente del Gobierno español ha viajado a China, el país que ocupa militarmente Tíbet. Esto está tan lleno de contradicciones y de ambigüedades que...»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Però també els vull dir que la gent de Junts ens interpel·len totes les violències i totes les vulneracions dels drets humans. A qui no interpel·la el drama humà que està passant a Gaza i també, per què no, a Ucraïna, i també al Sudan, i també momentàniament a Líbia o a l'Iran. Totes les violències mereixen la reprovació i mereixen eines per intentar evitar-les. Per tant, des d'aquest compromís amb la democràcia, amb els drets humans, amb el dret internacional i amb una política exterior ètica, Junts votarem a favor d'aquesta presa en consideració. Perquè, efectivament, com he dit, pot donar eines que afavoreixin aquests principis. Però també els dic que nosaltres no ens prestarem que aquesta iniciativa s'utilitzi com una arma política o com un debat de part. Nosaltres no ens prestarem a participar en un aquelarre partidista ni ideològic. Perquè, a més a més, aquest debat és un debat que està ple de contradiccions, perquè jo no he vist tant d'entusiasme a l'hora de demanar, per exemple, que es persegueixi o que s'eviti l'activitat de l'Iran, de Síria o de Sudan, entre altres països, per donar suport armamentístic i logístic a Hamas i Hezbollah. No ho he vist, no ho he vist. O altres grups armats, també violents i terroristes de diferents llocs del món. O també, per exemple, quan el Marroc ha sotmès els sahrauís des de tots els punts de vista, però també militarment. O bé quan Turquia ha exercit una repressió també militar als kurds, no he vist tantes mans aixecades. O el Tibet, un país ocupat militarment i en ple procés d'extinció cultural, lingüística i com a nació, no he vist tantes mans aixecades tampoc. I per cert, el president del Govern espanyol ha viatjat fa poc en un viatge oficial a la Xina, país que és el país que ha ocupat militarment el Tibet. I, per tant, està ple això de contradiccions i d'ambigüitats...»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Segons la proposta, el règim jurídic de l'embargament, d'aquesta proposta que avui només prenem en consideració, en tot cas, s'haurà de discutir, llança la idea o proposa que hi hagi d'haver criteris objectius, un procediment de transparència o transparent, una obligació de publicació i justificació de quan hi ha un embargament o no hi és i, per tant, aparentment està perfectament alineada amb els compromisos internacionals, reforça el compliment del Tractat de Comerç d'Armes, hi ha coherència amb la posició europea comuna. I, per tant, des de Junts per Catalunya votarem a favor de la presa en consideració de la iniciativa, en coherència amb el respecte als drets humans. Junts ha manifestat sempre la seva voluntat de defensar els drets humans com un principi irrenunciable de la nostra acció exterior, per compromís amb la pau i amb el dret internacional i per una major transparència i control democràtic, ja que aquesta proposició pot donar més eines, fins i tot al propi Congrés, per supervisar i controlar a quins països es venen les armes.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Quan la situació política o militar d'un país ho ha requerit o ho requereix, la Unió Europea pot imposar embargaments d'armes, i ho ha fet en el cas de Rússia, de Síria, de Corea del Nord, de Myanmar, Birmània, entre d'altres. Aquests embargaments s'adopten per decisió del Consell de la Unió Europea, dins del marc de la política exterior i de seguretat comuna. Totes aquestes eines, per tant, existeixen i es poden utilitzar. En tot cas, la proposició de llei que se'ns presenta té per objecte reformar la legislació espanyola, l'específica de l'Estat espanyol, en aquest cas sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús, per introduir aquesta figura, expressament la figura de l'embargament, i establir-la en el seu règim jurídic. Aquesta proposta, en la seva literalitat, representa un intent per reforçar el control ètic i legal sobre les exportacions d'armes i productes de doble ús, és a dir, productes civils que també poden utilitzar-se amb finalitats militars o repressives, en línia amb els compromisos internacionals en matèria de drets humans i de la pau. La proposició de llei proposa una introducció explícita de l'embargament. La llei actual ja preveu, de fet, en el seu article 8 la denegació d'exportacions, si existeix risc que el material s'usi per a repressió interna, terrorisme o violacions greus del dret internacional. Però aquesta proposició pretén tipificar i regular específicament la figura de l'embargament, com una figura jurídica pròpia de la legislació espanyola, com deia.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Gràcies, senyor president. Senyories. L'embargament d'armes als països europeus està ja regulat per una combinació de normes d'àmbit europeu i d'àmbit internacional, així com també per les regulacions pròpies dels mateixos estats europeus. En primer lloc, per a qui no en sigui coneixedor, per a la gent que ens estigui escoltant, hi ha una posició comuna de la Unió Europea de l'any 2008, que és el marc legal principal que regula les exportacions d'armes des de la Unió Europea a països tercers, i estableix criteris a través dels quals els estats membres han d'avaluar abans d'autoritzar una exportació d'armes. El primer, el respecte dels compromisos internacionals, embargaments de l'ONU, de la Unió Europea, de la mateixa Unió Europea. El segon, el respecte dels drets humans i del dret internacional humanitari al país de destinació, la situació interna d'aquest mateix país de destinació, els riscos regionals, la seguretat nacional dels estats membres i dels aliats, el comportament del país receptor respecte al terrorisme i respecte al dret internacional, els riscos de desviament d'armes, la compatibilitat amb la capacitat tècnica i econòmica del país receptor. Això, tot i que no és una política comuna obligatòria, sí que és una posició comuna dels estats europeus i, per tant, compromet d'alguna manera els estats, a tots ells, a aplicar-la amb coherència. Un altre dels elements que també regula tot aquest marc és el propi Tractat del Comerç d'Armes, sobre el comerç d'armes de les Nacions Unides. Molts països europeus, inclosa la pròpia Unió Europea, és una entitat adherida a aquest tractat. Aquí es regulen les transferències internacionals d'armes convencionals, prohibeix exportacions si hi ha risc de genocidi, crims de guerra o crims contra la humanitat. Per tant, n'hi ha d'eines que envolten, que ens donen un marc per regular totes aquestes situacions.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Respecte de la interconnexió amb França, el dia 28 França es va desconnectar automàticament de la xarxa de l'Estat per evitar el blackout, però el dia 22, malgrat les sobretensions i desconnexions de generació que hi va haver, i el dia 24, en el qual es van registrar problemes de sobretensió, França no es va desconnectar. Sap vostè perquè el mecanisme d'interconnexió amb França va funcionar de manera diferent davant de problemes similars? França, i ho sabem, no vol més interconnexió amb l'Estat espanyol. Estem en el 3 % quan l'objectiu europeu marca que s'arribi al 15 %. Per tant, li demanem: li han demanat a la Unió Europea que intervingui? Que obligui França a ampliar la interconnexió? I si ja per acabar parlem de Portugal, va caure al zero elèctric arrossegat per Espanya. Han demanat una auditoria independent de la Unió Europea. Això podria fer pensar que per desconfiança. De fet, han estat més d'una setmana desconnectats de la xarxa elèctrica espanyola i una altra setmana aplicant restriccions. Segons la seva homòloga de Portugal, això va ser per precaució, i els ha demanat que a partir d'ara operin donant més resiliència al sistema. Més clar, l'aigua. Els demanen que assegurin més estabilitat a la xarxa per no arrossegar-los al darrere.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Aquest any han de doblar la capacitat de resposta activa fins als 1148 megawatts de potència, perquè saben perfectament que fem front a un escenari de més dependència elèctrica. I amb la demanda d'electricitat que s'ha multiplicat en dos anys per 4,4, el panorama es complica. La demanda s'ha disparat per la descarbonització de la indústria, per l'entrada de nous consumidors, com els centres de processament de dades; per la mobilitat sostenible. Per tant, li tornem a preguntar què farà el Govern espanyol per evitar una nova gran apagada? I, sobretot, veient els incompliments de terminis del PNIEC del seu Pla Nacional d'Energia i Clim, doncs li hem de preguntar també si podran mantenir el seu calendari de tancament de les nuclears. Ho diem perquè la resposta del ministeri, dient que quan arribi el moment del tancament, si cal, es mantindrà la nuclear per restriccions tècniques és per se, i segons la nostra opinió, irresponsable, perquè quan es tracta de garantir el subministrament no es poden prendre decisions en el temps de descompte. I no acceptarem de cap de les maneres que es posi en risc Catalunya. A Catalunya hi tenim el triple de dependència del nuclear. 60 % d'electricitat nuclear en el mix de generació català, davant del 20 % que hi ha a la resta de l'Estat. Per tant, un de cada dos catalans consumeix electricitat d'origen nuclear. I avui s'ha tornat a parlar de preu. Però saben quin és el preu del megawatt hora més car? El megawatt hora més car, el que desconnecta la indústria o el que deixa sense electricitat el comerç o el que deixa sense electricitat els malalts que tenen electrodependència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«El dia 28 d'abril, en segons, això ens ho acaba d'explicar, es van desconnectar 2,2 gigawatts d'electricitat verda, casualment a Andalusia i Extremadura, allà on hi ha més implementació d'energia solar de tot l'Estat. Des de Junts, volem renovables, per descomptat. I tant. Volem el desplegament de les renovables, especialment a Catalunya, però hem de dir o hem de recordar que la nuclear, els cicles combinats o la hidràulica són tecnologies que sincronitzen davant les pertorbacions i que, a més, aporten inèrcia. Davant del risc de quedar-se a les fosques, s'opta per un mix elèctric més car, però més segur. Això és el que van fer vostès. Per tant, tornem a la seva afirmació que ningú no els havia advertit que això podia passar. Miri, no poso en qüestió la seva sinceritat, però aleshores sí que caldria qüestionar la seva capacitat de llegir la situació. Deixant de banda l'informe de Redeia, al qual abans feia referència que advertia dels riscos, vostè sabia que hi ha hagut situacions límit prèviament. Per exemple, sis dies abans del blackout, el dia 22 d'abril, Repsol va tenir problemes de subministrament a la refineria de Cartagena. I també es van detectar problemes el dia 24 d'abril, quatre dies abans de la gran apagada. A això cal sumar una altra evidència, i és que la gestió del sistema treballa amb marges molt estrets respecte a la seguretat del subministrament, fins i tot quan compta amb les nuclears. L'any passat van haver d'activar quatre cops el sistema de resposta activa de la demanda, que desconnecta la gran indústria per evitar la caiguda del sistema i deixar a les fosques tota la població. Quatre cops, per tant, en risc de gran apagada: al maig, al juliol i dos cops al desembre.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Ara han descobert que probablement estàvem una vegada i una altra en situació de risc d'apagada. I per què ho dic? Perquè el secretari d'Estat d'Energia, Joan Groizard, en una entrevista que va fer no sé si l'endemà o l'altre a Catalunya Ràdio, va reconèixer que els dies posteriors a la gran apagada, per tant, al cap d'uns dies, van decidir treballar en un modus més segur perquè no torni a passar incorporant nuclears, cicle combinat o hidràulica. Això, senyora vicepresidenta, és un reconeixement implícit que el mix del 28 d'abril no era prou ferm. Recordem-ho, en el moment de la gran apagada i amb la meitat de la nuclear desconnectada, Redeia havia retirat la hidràulica i els cicles combinats en una part i, per tant, hem de pensar que potser li van fallar els càlculs. Perquè el dia següent i posteriors Redeia va canviar el programa d'operació, va treure tres gigawatts d'arc solar, va posar més cicles combinats per tenir més estabilitat. Per molt que ara vostè negui que amb molta renovable no hi ha més volatilitat, com li hem sentit a dir.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Moltes gràcies, presidenta. Vicepresidenta, començo fent-li una pregunta que li demano que em respongui per evitar suspicàcies. En la darrera sessió de control al Govern, durant les preguntes i per demostrar la seva implicació, vostè va dir que el 28 d'abril era a Redeia des de les 11.30 del matí, des de les 11.30. Segurament, va ser un lapsus i volia dir 12.30. En cas que digués 12.30, igualment li preguntem: hi era abans de la gran apagada per un avís previ d'inestabilitat a la xarxa? Li ho dic perquè es va publicar que dues hores i mitja abans, i no mitja hora abans, dues hores i mitja abans, ja s'hauria advertit d'aquestes pertorbacions. Entenc per l'expressió que fa ara que es deuria equivocar vostè l'altre dia i no volia dir això, que no era ni a quarts de dotze ni a quarts d'una. En qualsevol cas, vostè també va dir que ningú no els havia advertit que hi podia haver una gran apagada. El darrer informe presentat a la junta d'accionistes de Redeia advertia que això podia passar. No li fan arribar els informes? Ho dic perquè l'Estat espanyol, a través de la SEPI, participa en el 20 % justament en l'accionariat de l'operador de la xarxa elèctrica. En aquest informe, hi ha un mapa de riscos amb dos punts que criden l'atenció, i pari atenció: 'Podria haver-hi desconnexions de generació per elevada penetració de renovables, sense capacitats tècniques necessàries per al comportament adequat davant de pertorbacions'. Aquest punt és senzillament profètic, és a dir, que són les pertorbacions de la xarxa les que tenen com a efecte la desconnexió de les plantes de renovables i no a l'inrevés. No és una caiguda d'una planta solar la qual ens ha portat al blackout, perquè això, evidentment, seria un desastre. En aquest informe a la junta d'accionistes de Redeia també hi ha una altra predicció que a Catalunya ens preocupa molt seriosament i que diu: 'La pèrdua de generació ferma amb la sortida de les nuclears podria generar un problema, perquè no hi ha bateries ni bombeig suficient'. És cert. Ves per on, la gran apagada del 28 d'abril s'ha convertit en un macrotest involuntari, lògicament, que demostra, com anunciaven els experts a l'informe de Redeia, que estàvem caminant per la corda fluixa, per tant, en un escenari de risc. Amb molt poca generació convencional, que aporta més estabilitat a la xarxa i amb molta renovable, amb més volatilitat, es tenen més números perquè et toqui la Grossa, una loteria, en aquest cas, que ningú no vol. Ningú vol aquest premi.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Acabo president. Moltes gràcies. L'impacte que tindrien els llocs de treball i això és activitat industrial, no és el turista de luxe que pot pagar més. Per tant, portin una proposta que sigui realment seriosa, que la puguem discutir. I aleshores nosaltres parlarem amb vostès d'això. Gràcies. Acabo, presidente. El impacto que tendría en los puestos de trabajo, y eso es actividad industrial. No hablamos del turista del lujo que puede pagar más. Por lo tanto, traigan una propuesta que realmente sea seria, que podamos debatirla. Entonces nosotros hablaremos con ustedes de todo eso.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Perquè jo li giraria també la reflexió. El 3 % dels visitants que venen a Catalunya generen aproximadament el 15 % de la despesa turística total. Per tant, una mesura així, sense un impacte econòmic de saber quines conseqüències té, nosaltres no l'aprovarem. La competitivitat dels aeroports. Si això es posa a Catalunya, que estem a prop de França i d'Itàlia, què passarà amb els aeroports de Niça o de Milà, que també atreuen turisme d'alt poder adquisitiu i fires? Doncs que competirem amb desigualtat. L'absència d'alternatives d'alguns territoris, sí, lefecte insular. D'on es parla aquí de l'efecte insular? A on? Enlloc, hi ha quatre ratlles, és una declaració de principis. Què passaria amb les Balears o les Canàries? No se sap, perquè a la proposta no en parlen. La falta de claredat. Què es pagaria? L'impost per tona de CO2 per quilòmetre recorregut? La tecnologia. Vostès saben que cada vegada més està emergint una tecnologia, especialment en avions petits de motors elèctrics d'hidrogen sense emissions de CO2? Hi hauria algun element d'incentiu o només és fer pagar?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Miri, la volen fer lluir a més a més una mica aquesta proposta dient..., i que això anés al transport públic. Jo no m'allargaré gaire, perquè veig que m'estic quedant sense temps. Però clar, això del billete único español, de què serveix? Escolti, això és un altre tret de fogonada. Escolti, la mobilitat del transport públic quotidià, el de la mobilitat obligada, s'ha de gestionar integrant els operadors i els títols del transport al voltant d'on hi ha la ciutadania, no un bitllet espanyol per anar d'una punta a l'altra. Això no serveix de res. I per tant, els pregunto: vostès han analitzat l'impacte econòmic que té posar aquest impost? Quin impost? De quina quantia? No se sap. Però l'impacte econòmic vostès l'han estudiat? No. Vostès parlen amb lleugeresa: 'Els iots privats i els jets privats. Això... turisme de luxe, que paguin!'. Això m'ha recordat aquella cançó 'Que se mueran los feos', no? Que se mueran los ricos. Bueno, escolti, miri, també hi ha vols de jets privats quan a Barcelona tenim la fira Mobile o la ISE, que són les fires més importants del món en aquest àmbit i per tant són directius de corporacions. O també tenim a Barcelona vols de gent..., perquè a Barcelona hi ha una concentració de restaurants amb moltes estrelles Michelin, que potser també venen, no ho sé, amb aquest tipus de transports, no?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Gràcies, senyor president. Avui se'ns presenta una iniciativa del grup SUMAR, que no és la primera vegada que apareix en els debats del Congrés i, si no tinc mal entès, hi havia una esmena al tràmit de la Llei de l'Impost mínim complementari, on també SUMAR va intentar que s'aprovés una declaració d'aquest estil. Però sembla ser que no va tenir els vots suficients per aprovar-se. Nosaltres hem defensat sempre el principi de 'qui contamina paga'. I ho hem demostrat quan hem tingut responsabilitats de Govern. Vam ser el primer Govern de tot l'Estat que va fer una proposta d'implementació de l'eurovinyeta a la xarxa de vies d'alta capacitat, però no una proposta així amb quatre ratlles, no. Una proposta raonada, treballada, dialogada amb tots els sectors, justificada i solvent. I d'això fa anys ja, i no hi ha hagut manera humana que això s'implementi. I era una proposta que òbviament incorporava la mobilitat sostenible i la que no tenia emissions de CO2, naturalment. Per això, quan se'ns proposa una proposta com la d'avui, que és una proposta de quatre ratlles, que és una proposta buida que, com s'ha dit ara, s'ha dit simbòlica, simbòlica per buida, doncs ens quedem una miqueta descol·locats. Vostès tenen ministres dins del Govern, però és que vostès participen d'uns governs espanyols des de fa anys i panys, que han sigut incapaços de traslladar les mercaderies del camió al ferrocarril, que és on realment es reduirien les emissions de CO2. No ens enganyem, això és pura demagògia. On estan les emissions de CO2? Als iots? Per favor, estan a la mobilitat terrestre. I l'Estat espanyol és el darrer de tota Europa en mercaderies per ferrocarril. Per tant, vostès que estan dins el Govern, doncs parlin amb els seus socis, intercedeixin de la manera que sigui, perquè tot això tingui sentit, no ens portin quatre ratlles que no expliquin res.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«Gràcies, president. Bé, el grup socialista ve a defensar el Pacte Verd Europeu dels atacs de l'extrema dreta. Faríem bé de defensar-lo de les seves pròpies polítiques de govern. Un cop més estem davant d'una proposició no de llei amb la qual busquen el titular fàcil, però que no canviarà absolutament res per a la nostra indústria. Els arguments són un copy-paste, literalment, de la presentació que va fer la Comissió Europea amb la seva vicepresidenta, l'exministra Teresa Ribera, present. Citen: 'El nostre pla proporciona l'estabilitat i la confiança que necessiten els inversors, allibera capital i expandeix els mercats de les tecnologies netes i facilita l'accés a l'energia, i garanteix un entorn just i competitiu on les empreses puguin prosperar'. Anem a fer la translació de tot això a la realitat que es viu a l'Estat espanyol. Parlem, per exemple, de facilitar l'accés a l'energia. Crec que tothom, tothom, estarà d'acord que aquesta asseveració no se sosté, perquè per un costat, el Govern pressiona la indústria cap a l'electrificació i, per l'altra, li denega l'accés a la demanda de més electricitat per fer-ho possible. No permeten a una mateixa empresa sol·licitar dues connexions per abastir la demanda que tenen, sense tenir en compte, per exemple, que sovint aquesta necessitat obeeix a dos projectes que van tècnicament per separat. La indústria de la cogeneració, que depèn del gas natural, ha passat per situacions molt complicades, de gran dificultat, per la guerra entre Rússia i Ucraïna. I ara, com a premi, els han tallat les ajudes. I, a més, el Govern espanyol no ha desenvolupat la normativa necessària per facilitar l'accés a gasos renovables, com el biogàs, que ja de per si és més car, però no tant, no tant com l'hidrogen verd, que multiplica per tres o per quatre el preu del gas natural.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Voy acabando. Nosotros tenemos una certeza, teniendo en cuenta esta ley que hoy nos ocupa, y es que para ustedes, PP y PSOE, PSOE y PP, el CIS es una estructura de Estado más, como Radiotelevisión Española, la Fiscalía, los tribunales y tantas otras instituciones que solo sirven para avalar su visión de España, que tampoco difiere tanto. Por eso, ya les avanzo que no tenemos ninguna confianza en la propuesta que se nos presenta, que tiene más de hipocresía política que de voluntad democrática. Pero, en cualquier caso, lo cierto es que el CIS no cumple el mandato constitucional del artículo 103 de la Constitución, según el cual las instituciones del Estado deben estar al servicio, con objetividad, de los intereses generales. Y también es cierto que impera la instrumentalización política y la falta de neutralidad. No tenemos muy claro que el CIS sea una institución necesaria ni tampoco tenemos nada claro que el CIS tenga que seguir existiendo. Pero, en cualquier caso, lo que necesita es menos España, menos opacidad y menos manipulación electoral.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Vaig acabant. Nosaltres tenim una certesa també davant d'aquesta proposició de llei que avui ens ocupa. I és que per a vostès, per a PP i PSOE, per a PSOE i PP, el CIS és una estructura d'estat més, com Ràdio Televisió Espanyola, la Fiscalia, els tribunals i com tantes altres institucions que només serveixen per avalar la seva visió d'Espanya, que tampoc difereix tant. Per això ja els avanço que no tenim cap confiança en la proposta que se'ns presenta, que té més d'hipocresia política que de voluntat democràtica. Però en qualsevol cas, el cert és que el CIS no compleix el mandat constitucional de l'article 103 de la Constitució, segons el qual les institucions de l'Estat han de servir amb objectivitat els interessos generals. I també és cert que impera la instrumentalització política i la manca de neutralitat. No tenim gaire clar que el CIS sigui una institució necessària, ni tampoc tenim gens clar que el CIS hagi de continuar existint. Però en tot cas, el que necessita és menys Espanya, menys opacitat i menys manipulació electoral.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se autoriza la ratificación de cuatro enmiendas al artículo 8.2 del...
«L'exemple més recent és l'ordre executiva del president Trump de febrer passat, que imposa sancions contra la Cort Penal Internacional i els seus responsables, en resposta a les ordres d'arrest emeses contra el primer ministre israelià, Netanyahu. Una mesura que no només es dirigeix al tribunal, sinó també a testimonis, supervivents, empreses i organitzacions que treballen pels drets humans i que, per tant, afectarà negativament totes les investigacions de la CPI, no només aquelles a les quals s'oposa el Govern dels Estats Units, sinó també, per exemple, les d'Ucraïna, Uganda o Darfur. Davant d'aquest embat contra la justícia internacional, avui, si més no, podem donar un senyal de resistència amb la proposta que tenim sobre la taula. Les quatre esmenes a l'article 8 de l'Estatut de Roma que avui ratifiquem, adoptades per l'Assemblea d'Estats part el 2017 i el 2019, comporten una ampliació material de les potestats, de les competències de la Cort Penal Internacional. Una ampliació de competències absolutament necessària. Es tracta, com ha exposat el diputat Mikel Legarda, d'ampliar en quatre nous supòsits la tipificació de crims de guerra. Les noves conductes prohibides en conflictes armats són l'ús d'armes biològiques que disseminen agents biològics o toxines, l'ús d'armes que alliberen fragments que no poden ser detectats en el cos humà, l'ús d'armes làser que provoquen la ceguesa i l'ús intencionat de la fam com a mètode de guerra, és a dir, privar deliberadament a la població civil de l'indispensable per a la seva supervivència. Aquestes conductes, que en realitat són un nou catàleg de la perversió humana, ja estan prohibides en tractats internacionals vigents, com els protocols de la Convenció de Ginebra, però la seva inclusió explícita en l'Estatut de Roma reforça la seva persecució a nivell internacional.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2025, de 8 de abril, de medidas urgentes de respuesta a la amenaza arancelaria y de...
«No és d'estranyar, per tant, que davant la proposta inicial del Reial decret per part del Ministeri d'Economia, i considerant aquest lideratge de Catalunya en les exportacions, Junts per Catalunya introduíssim canvis importants en el Reial decret original per tal de garantir que es destinessin al nostre país els recursos econòmics en proporció del pes exportador de Catalunya. Allò que en el Reial decret queda recollit íntegrament en les disposicions addicionals segona, sota el títol 'Garantía de proporcionalidad territorial en la aplicación de los fondos'; tercera, sota el títol 'Criterios de ejecución', i quarta, sota el títol 'Rendición de cuentas'. Unes mesures que es poden resumir que es garanteix que cadascun dels instruments financers del Reial decret es posaran a disposició en base als percentatges que representen les exportacions de Catalunya als Estats Units, que es prestarà especial atenció a Catalunya per ser la que més exporta als Estats Units, que s'articularan els mecanismes de participació i seguiment entre l'Estat i la Generalitat de Catalunya per garantir l'aplicació del criteri territorial i vetllar el desplegament del mateix, que es garantirà que l'assignació de fons no es fa amb criteris polítics o arbitraris, i que s'establirà, o que s'estableix, com es rendiran comptes a aquesta Cambra mitjançant un informe trimestral, així com una compareixença trimestral també del ministre d'Economia.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Hay una enmienda que también es importante, y lo he explicado antes, que se refiere a que la actividad aeronáutica se analice también con las limitaciones de su entorno. Por ejemplo, en Organyà hay un centro de vuelo de parapente que organiza competiciones internacionales, que tiene un prestigio internacional. Con la aproximación de los vuelos al aeropuerto, en algún momento dado se ha dicho: Uy, hay que cortar esto del parapente. ¿Cómo que se cierra? ¿Qué quiere decir esto? Con muchísimo esfuerzo del Ayuntamiento, de la Generalitat, del territorio, con tantos esfuerzos para salvar esta actividad, se consiguió entrar en un terreno que era... A ver, puede haber limitaciones horarias, puede haberlas en altura, por ejemplo, de la actividad del parapente, o puede haber una desviación de la ruta de aproximación, claro. Hay alternativas técnicas que permiten no imponer semejante cosa, ese corte directo, no imponer esas restricciones a la actividad aérea, sino buscar compatibilidades. Esta enmienda también se ha incorporado. Hay que buscar estas compatibilidades, dar importancia a la actividad aérea y también a la del territorio.»