Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
626 declaraciones · página 17 de 21
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«El acuerdo al que hemos llegado conserva las atribuciones actuales de los jueces de Paz, las jurisdiccionales y las de otro tipo, y naturalmente se conserva el apoyo administrativo, el espacio físico y el reconocimiento en los espacios físicos de los jueces de Paz. También se conserva la potencialidad de la Justicia de Paz para recuperar competencias perdidas e incluso ganar nuevas. Por ejemplo, hemos conseguido, en coherencia con la naturaleza de los jueces de Paz como jueces de proximidad, que puedan participar en procesos de conciliación de hasta 10 000 euros. Pero no queremos quedarnos aquí. Creemos que la justicia de proximidad tiene que recuperar competencias en materia civil y de delitos leves; también en temas de Registro Civil y de familia, siempre que no haya menores implicados, y esta potencialidad de más competencias que inicialmente se perdían la hemos mantenido. Todo nuestro esfuerzo ha sido acercar la ley a un modelo de justicia más cercano a los ciudadanos y más respetuoso con el territorio. Para nosotros, la justicia no es eficiente si no está arraigada en la gente, el territorio y la lengua.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Volvemos a la ley que nos ocupa. Creemos que puede llevar a una indeseable administrativización de la justicia, es decir a una justicia formalista y alejada de los ciudadanos y de sus necesidades. No queremos una eficiencia en el sentido de justicia, no queremos eficiencia en la justicia de manera corporativista y en interés solo de los jueces, los LAJ y los funcionarios. En lugar de eso, queremos una mejora para los ciudadanos, y por ello hemos intentado devolver la ley a los ciudadanos, a la realidad social, territorial y lingüística. Por ello, nosotros creemos que no es menor haber conseguido que la ley, en primer lugar, como resaltaba el diputado Mikel Legarda, reconozca las competencias autonómicas que, incomprensiblemente, no aparecían en el escrito original; o haber conseguido un primer paso en la desconcentración de parte de las funciones de la actividad judicial en los procuradores, que pasan a ser cooperadores de la Administración de Justicia y a realizar diversas actuaciones materiales para impulsar y agilizar el proceso judicial. Tampoco es menor, ni mucho menos, haber conseguido lo que hemos conseguido en materia de justicia, paz y proximidad, porque nuestra línea roja siempre ha sido mantener la Justicia de Paz como órganos jurisdiccionales plenamente integrados en el Poder Judicial. Lo hemos conseguido; la Justicia de Paz se mantiene. La competencia de Cataluña en Justicia de Paz no se toca; y los 898 jueces de Paz catalanes no se tocan. Para nosotros no era objeto de transacción la eliminación de los jueces de Paz como órganos jurisdiccionales. Por ello, en esta y en la pasada legislatura Junts per Catalunya ha sido el único grupo parlamentario que nunca ha firmado una transaccional para suprimir la Justicia de Paz en Cataluña. A cambio, se nos ofrecía una figura de conciliador externo al Poder Judicial, nombrado por el Pleno del municipio y que mantenía el nombre de juez de Paz. Nos daban gato por liebre y en ningún momento lo aceptamos. En primer lugar, porque esto vaciaba de competencias o de contenido, mejor dicho, el artículo 108 del Estatuto de Autonomía de Cataluña, que establece la competencia de la Generalitat en cuánto a Justicia de Paz y proximidad, en los términos que establece la Ley Orgánica del Poder Judicial. Si estos términos eran eliminar como órgano jurisdiccional al juez de Paz, pues quedaba sin contenido la competencia catalana en esta materia, y esto no lo podíamos aceptar. Y, en segundo lugar, en Cataluña hay 898 jueces y juezas de Paz que hacen efectiva la justicia de proximidad a millones de catalanes; una justicia conectada con el territorio y su gente; una justicia que se hace principalmente en catalán y que es imprescindible que se mantenga, especialmente en los municipios con riesgo de despoblación y con una población envejecida. Esta Justicia de Paz es esencial para superar la barrera digital.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Però no volem aturar-nos aquí. Creiem que la justícia de proximitat ha de recuperar competències en matèria civil i fins i tot en matèria de delictes lleus; també en matèria de registre civil i en temes de família, sempre que no hi hagi implicats menors. I aquesta potencialitat, aquest poder tenir més competències que inicialment, es perdia, també l'hem mantingut. Tot el nostre esforç ha estat acostar la llei a un model de justícia més proper als ciutadans i més respectuós amb el territori. Per nosaltres la justícia no és eficient si no és arrelada a la gent, al territori i a la llengua. Finalment, i acabo, vaig acabant presidenta, mantenim una esmena que sol·licitem que sigui votada per ses senyories, on demanem que s'incorpori a la llei que ara es tramita, doncs la previsió de la justícia de proximitat a l'Ajuntament de Barcelona. Per mi, com a lletrat consistorial de l'Ajuntament de Barcelona, és un orgull defensar aquesta esmena. I, en definitiva, es tracta simplement de desenvolupar d'una vegada la previsió, aprovada per la llei estatal de 2006, aprovada per aquestes Corts, que regula el règim especial del municipi de Barcelona. Una previsió que preveu la implantació de la ciutat de Barcelona per la via de la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que és el que estem fent, d'una justícia de proximitat amb la corresponent a escala judicial. Una justícia que té com a principal atribució la resolució dels conflictes de convivència d'acord amb els sistemes de mediació i conciliació. Per tant, és una esmena totalment en la línia i en la lògica de la llei que ara mateix s'està aprovant.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«I en segon lloc, a Catalunya hi ha 898 jutges i jutgesses de pau que fan efectiva la justícia de proximitat a milions de catalans. Una justícia connectada al territori i a la seva gent. Una justícia que es fa principalment en català i que és imprescindible que es mantingui especialment als municipis en risc de despoblació i amb una població envellida, on aquesta justícia de pau és precisament una eina essencial per superar la barrera digital. L'acord al que hem arribat preserva les atribucions actuals dels jutges de pau, les jurisdiccionals i les d'altres tipus i, naturalment, es preserva el suport administratiu, l'espai físic i el reconeixement en els espais físics dels jutges de pau. També es preserva la potencialitat de la justícia de pau per a recuperar competències perdudes i fins i tot guanyar-ne de noves. Per exemple, hem aconseguit també, en coherència amb la naturalesa dels jutges de pau com a jutges de proximitat que puguin participar en processos de conciliació fins a un límit de 10 000 euros.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Así que, tal y como le decía, hoy usted puede contarnos lo que quiera, pero quien se encuentra haciendo política de país y pensando en los ciudadanos y priorizando su bienestar por delante de los intereses partidistas es Junts per Catalunya y, por suerte, señor ministro, siempre el tiempo y la gente acaban colocando a todo el mundo en su lugar.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Silencis que, còmplices amb Sumar, Esquerra i Bildu, els mateixos que l'any 2022 van fer possibles ajudes per les energètiques, per les empreses energètiques, superiors als 3000 milions d'euros i que ara volen penalitzar amb un nou impost als més de 2 700 000 catalans que fan l'esforç de pagar-se una assegurança mèdica. Ara volen ofegar el sector turístic, les famílies que hi treballen i els que fan vacances a quilòmetre zero i volen avortar les iniciatives de Junts, entre d'altres, la de rebaixar l'impost de societats que paguen les cooperatives i les petites i mitjanes empreses. Així que, com li deia, vostè avui ens pot explicar el que vulgui, però qui es troba fent política de país, pensant en els ciutadans i prioritzant el seu benestar per davant dels interessos partidistes és Junts per Catalunya. Per sort, senyor ministre, sempre el temps i la gent acaben posant tothom al seu lloc. Señor ministro, usted hoy aquí puede contarnos el discurso que quiera, pero la realidad es muy tozuda. Ustedes han propuesto un impuesto energético absolutamente letal para el futuro del país y de sus familias; ustedes han propuesto un impuesto que, si no fuera por Junts, hubiera expulsado de Cataluña inversiones superiores a los 1200 millones de euros; si no hubiera sido por Junts, hubiera implicado la pérdida de muchos puestos de trabajo; si no fuera por Junts, hubiera paralizado la transformación del proyecto de descarbonización de la industria energética; y si no fuera por Junts, hubiera aumentado el coste de la vida de los ciudadanos con aumentos significativos de las facturas de la electricidad, gas natural, gasolina y gasoil. Su impuesto energético era una operación de maquillaje disfrazada de medida de izquierda progre, pero que en realidad acababan pagando los de siempre, todos los catalanes y catalanas, poniendo en riesgo el futuro de nuestro país. Y por si eso no fuera suficiente, mientras su Gobierno proponía este nuevo impuesto, sus diputados, los del PSC, los de aquí y los del Parlamento de Cataluña, mantenían el silencio. Usted, como ministro de Industria, mantenía el silencio, y lo que es peor, el presidente de la Generalitat de Cataluña y el conseller de Empresa también mantenían el silencio. Silencios cómplices con SUMAR, Esquerra y Bildu, los mismos que en 2022 hicieron posible ayudas para las energéticas, para las empresas energéticas superiores a los 3000 millones de euros y que ahora quieren penalizar con un nuevo impuesto a los más de 2 700 000 catalanes que hacen el esfuerzo de pagarse un seguro médico. Y ahora quieren ahogar al sector turístico y a las familias que en él trabajan y a los que hacen vacaciones a kilómetro cero, y quieren abortar las iniciativas de Junts, entre otras la de rebajar el impuesto sobre sociedades que pagan las cooperativas y las pequeñas y medianas empresas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Y esperamos que no tengan la tentación de, ante la tragedia, aplicarnos una solución que conlleve más centralización y más militarización, porque volverán a equivocarse. En Junts per Catalunya defendemos unos servicios de emergencia públicos civiles, implantados en el territorio, veinticuatro horas al día, 365 días al año; implantados en un territorio que conocen, lo que les permite actuar a diario con mucha más rapidez y flexibilidad que los militares. Eso, sin duda, los convierte en más eficaces y eficientes, también económicamente como les decía. Este es el modelo de gestión de emergencias que tenemos en Cataluña. Es un modelo contrastado, evidentemente mejorable, pero nunca mediante el Ejército. Así que, una vez más, mostrando nuestra máxima solidaridad con los afectados por el agua pero también y tristemente por la incapacidad y en más de una ocasión por la falta de humanidad de algunos de los responsables políticos de los dos grandes bloques españoles, nosotros, Junts per Catalunya, seguiremos trabajando y velando con visión y sentido de Estado para que nuestro país disponga y ponga a disposición de su gente las mejores estructuras y mecanismos para hacer frente a cualquier emergencia. Sí, señorías, estructuras más sólidas en Cataluña, estructuras más sólidas para todos sus ciudadanos pero también estructuras igual de solidarias, que han hecho posible que cientos de bomberos, de agentes rurales, de mossos d'esquadra, de policías locales y de voluntarios de Protección Civil y otras áreas catalanas se hayan desplazado al país valencià donde todavía hoy siguen colaborando con los afectados. Muchas gracias. Estamos a su disposición.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Però, com els deia, observem amb gran preocupació les diferents iniciatives recentralitzadores de les emergències, preocupació que se'ns accentua quan comporten la seva militarització. Desitgem que, un cop ateses les necessitats de tots els afectats i assumides totes les responsabilitats, uns i altres siguin capaços de fer una lectura correcta del que ha passat. Com els deia, és la manera que no es torni a repetir. I esperem que no tinguin la temptació de, davant la tragèdia, aplicar-nos una solució que comporti més centralització i més militarització, perquè tornaran a equivocar-se. Junts per Catalunya advoquem per uns serveis públics d'emergències civils, uns serveis públics implantats en el territori 24 hores al dia, 365 dies a l'any, en un territori que coneixen i que els permet actuar diàriament amb molta més rapidesa i flexibilitat que els militars. Això, sens dubte, els fa més eficaços i més eficients, també, com els deia, econòmicament. Aquest és el model de gestió d'emergències que tenim a Catalunya, que és un model contrastat, evidentment millorable, però mai mitjançant l'exèrcit. Així que, mostrant un cop més tota la nostra solidaritat amb els afectats per l'aigua, però també, i tristament per la incapacitat i, en més d'una ocasió, per la manca d'humanitat d'alguns dels responsables polítics dels dos grans blocs espanyols, nosaltres, des de Junts per Catalunya, continuarem vetllant i treballant amb visió i sentit d'estat perquè el nostre país disposi i posi a disposició de la seva gent les millors estructures i mecanismes per fer front a qualsevol emergència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«De modo urgente ante la emergencia lingüística ahora toca apostar por la lengua, por los catalanes de origen, pero también para los catalanes de adopción, pensando en la población adulta, pero también en la gente joven. El catalán ha demostrado ser un ascensor social y es el mejor puente para la integración de todas las personas que llegan a Cataluña. De forma interesada, muchos han vendido la idea del catalán como barrera lingüística, los mismos que quieren imponer su lengua común, los que han tardado cuarenta y cinco años en permitir que las otras lenguas oficiales del Estado se puedan hablar con normalidad aquí, en el Congreso. Ante estos, Junts ya ha demostrado que defiende sus votos para crear nuevos espacios al catalán, para luchar contra la discriminación que se realiza por el Gobierno español de cualquier color. No es el Gobierno el único que discrimina. En la lengua también hay discriminación cuando se deja de utilizar ahí donde había conseguido hacerse un sitio después de muchas luchas. Que Radiotelevisión Española en Cataluña sea en catalán es un acto también de reparación y de justicia después de décadas de una uniformidad disfrazada de cohesión lingüística que ha pisado sin miramientos la diversidad, la cultura y la identidad de las diferentes naciones históricas. Por ello, vemos bien que ahora se vaya a un modelo de BBC Nations de la televisión pública británica, con programación diferenciada en Gales, Escocia, Inglaterra o Irlanda del Norte. Todos los medios públicos, todos, los nacionales y estatales también, deben apostar por las lenguas oficiales.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«Que tothom, que tothom ho tingui clar: si som aquí és per ser actors importants en aquest canvi que ha de permetre que La2 a Catalunya passi a ser La2 en català com a llengua vehicular en defensa dels nostres drets lingüístics, en resposta a la minorització que pateix la llengua, de manera urgent davant l'emergència lingüística. Ara toca apostar per la llengua, pels catalans d'origen, però també pels catalans d'adopció, pensant en la població adulta, però també en la gent nova. El català ha demostrat ser ascensor social i és el millor pont per a la integració de tothom que arriba a Catalunya. Però interessadament, interessadament, molts han venut la idea del català com a barrera lingüística. Els mateixos que volen imposar la seva llengua común, els que han trigat 45 anys a permetre que les altres llengües oficials de l'Estat es puguin parlar amb normalitat aquí, al Congrés. Davant d'aquests, Junts ja ha demostrat que fa valer els seus vots per crear-li nous espais al català, per lluitar contra la discriminació que se li fa des del govern espanyol de qualsevol color.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«Tercera cosa. Bono alquiler joven. Aparte de lo que ya le han dicho, en Cataluña, en Girona, por ejemplo, el alquiler medio es de 750 euros, ya está, ningún joven de Girona podrá adherirse o pedir esta ayuda de 750 euros, como término medio. Siempre nos toman el pelo a los catalanes porque toman medidas no aplicables. A ver, Ciudad Real -lo he mirado-, no llega a 450. Sí, los jóvenes se podrán adherir, pero ni medio joven catalán se podrá adherir. No pueden homogeneizar subvenciones ni ayudas, no se puede hacer así, hay que hacerlo en cada territorio. Además, esa cantidad fija siempre de 250 euros es igual si el alquiler es de 400 o lo que sea; son 250 euros. Vuelve a ser injusto para Cataluña: Cataluña a pagar impuestos y a callar. No, el bono joven no sirve o tendrá que articularse de manera distinta. Finalmente, voy a contar algo que no he podido comentar por motivos de tiempo. Es cierto, es un derecho fundamental, un pilar básico del estado del bienestar. La vivienda es un derecho fundamental contemplado en la Declaración Universal de los Derechos Humanos. Es así. Pero también es un derecho fundamental, reconocido también en la Declaración Universal de los Derechos Humanos, el derecho a la propiedad. Nadie puede ser despojado de su propiedad de manera arbitraria. Con lo cual, es imprescindible abordar esto, y, si no, crearemos una inseguridad jurídica extraordinaria. Se están reduciendo a marchas forzadas las viviendas de alquiler a disposición de la gente. La desprotección de la propiedad privada es escandalosa frente a las okupaciones y, ahora, frente a las inquiokupaciones, esto es, inquilinos que se sienten protegidos con esta extrarregulación y que impiden que los propietarios puedan preservar su derecho humano fundamental a su propia propiedad.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«I, finalment, perquè no he tingut temps de comentar abans. Escolti, és veritat, és un dret fonamental. És un pilar bàsic de l'estat de benestar, l'habitatge. És un dret fonamental que està contemplat a la Declaració Universal dels Drets Humans. I és així, com també és un dret fonamental, també reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans, el de la propietat, i que ningú pot ser despullat de la propietat de forma arbitrària. Per tant, és imprescindible perquè sinó, s'està creant una inseguretat jurídica tan extraordinària que s'estan reduint a marxes forçades els habitatges que es posen a disposició de la gent en lloguer. És tan escandalós... És tan escandalosa la desprotecció de la propietat privada enfront no només de les ocupacions, sinó ara de les inquiocupacions, és a dir, de llogaters que se senten protegits amb aquesta extraregulació i que impedeixen que els propietaris puguin preservar aquest dret humà fonamental de la seva pròpia propietat, que per això abans li he parlat d'equilibri. Però és que no s'hi ha referit per a res. S'ha de protegir la propietat privada també, també. I no han dit res respecte a això.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la protección digital de la salud mental de la juventud.
«Para acabar, si quieren fomentar -me faltaba un punto- las buenas prácticas en el uso del móvil u otros dispositivos, seguro que pueden hacer una campaña publicitaria -seguro que ya la tienen prevista- como las que hacen últimamente invitando a utilizar el transporte público. Sí, esos anuncios que escuchamos en Cataluña promocionando que la gente vaya a Madrid. '¿Lo pillas?' Ese es el eslogan. Pues nada, como le decía antes, apliquen la DSA. Que lo haga el Gobierno. Gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la protección digital de la salud mental de la juventud.
«Per acabar, si volen fomentar que em faltava un punt, eh?- les bones pràctiques en l'ús del mòbil o altres enginys, segur que poden fer una campanya, que segur que ja deuen tenir prevista, una campanya publicitària com les que fan darrerament, convidant a fer ús del transport públic. Sí, aquests anuncis que escoltem a Catalunya promocionant que la gent vingui a Madrid. '¿Lo pillan?', com diu el seu eslògan. Doncs res. Com deia abans, apliquin la DSA, que ho faci el govern. Gràcies. Muy bien. Gracias, presidenta. Bien, por segunda semana consecutiva el Grupo Parlamentario Socialista -recordémoslo, principal partido en el Gobierno- lleva una iniciativa con una serie de puntos que podrían parecer correctos, pero, desgraciadamente, venimos con una iniciativa que no es vinculante -y no lo es- para generar titulares que vienen a tapar otra realidad, y es que el Gobierno español no ha hecho los deberes. Si pretendemos que cambien esa situación, la tienen que cambiar de varias maneras. Las propuestas las debería hacer en cualquier caso el Ejecutivo. La mayoría de los puntos que proponen ya los han tenido en cuenta en el Parlamento Europeo cuando hacían, por ejemplo, el Reglamento de la DSA o Ley de Servicios Digitales, que tiene que servir para proteger no solo a los niños y a los jóvenes, sino a toda la población, de los peligros de las redes sociales e Internet en general. Como ya dijimos la semana pasada, cuando llevamos una iniciativa sobre la violencia machista digital, lo que debe hacer el Gobierno español simplemente es desplegar de una vez por todas el Reglamento europeo de esta Ley de Servicios Digitales, de esta DSA.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«Los diputados y diputadas de esta Cámara estamos sometidos a la ley de transparencia. Cualquier ciudadano puede saber cuánto cobramos por el trabajo que hacemos. Lo que no es público es el salario emocional que recibimos todos aquellos que hemos estado trabajando en esta ley ELA que hoy será realidad. Este salario emocional quiero compartirlo. Lo quiero compartir con todos los compañeros de Junts per Catalunya; sobre todo, contigo, Míriam, y con los otros diputados del Congreso y senadores, con el equipo de trabajo de Madrid. Adoptamos en la legislatura anterior el compromiso de luchar por la ley ELA y hemos demostrado que somos gente de palabra. Lo hemos hecho convirtiendo la primera oportunidad que teníamos de presentar una proposición de ley en esta legislatura en una iniciativa que mejorará la vida de miles de personas. Gracias, Fundació Catalana contra la ELA Miquel Valls, Esther Sellés, Laura González. Sin vosotros no habríamos llegado hasta aquí. Gracias, ConELA, Fernando Martín. Gracias por vuestro apoyo. Gracias muy especialmente a Juan Carlos Unzué. Gracias por dejarnos llevar tu camiseta. Hace treinta y seis años que conozco a Juan Carlos, desde que era portero del Barça. Luego fue entrenador hasta que la ELA le hizo cambiar el banquillo de técnico, de míster por una silla de ruedas por culpa de la ELA. Míster, eres un ejemplo para todos nosotros. En Junts, ya lo sabes, hemos luchado cada balón hasta el último minuto por mejorar la ley en todo lo que nos ha sido posible y sí, lo hemos hecho por ti y por todas las personas afectadas por la ELA, pero también lo hemos hecho por 'ecoísmo', con ce; una forma maravillosa de egoísmo que nos recuerda que mañana esta enfermedad puede afectarnos a cualquiera de nosotros. Mañana cualquiera de nosotros o de nuestros seres queridos podría encontrarse en una situación de necesidad.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué análisis global hace de la situación política en el Reino de España?
«Senyor Sánchez, nosaltres no volem el règim comú. Aquesta normalitat que vostès defensen no ens interessa, i no ens interessa perquè ens empobreix. Li pregunto, senyor Sánchez: hem d'estar al règim comú i continuar pagant o hem d'estar fora? I ha de ser honest, perquè no pot dir que Catalunya rebrà el que es mereix i, al mateix temps, dir que la resta de comunitats autònomes seguiran cobrant, perquè les dues coses no poden ser. Ho sap vostè i ho sabem nosaltres. Moltes gràcies. No me puede mencionar ni un solo año porque no existe ni un solo año en el que Gobierno español haya cumplido con Cataluña. La única normalidad que ha habido siempre por parte de los partidos españoles es que los catalanes callen, trabajen y paguen. La normalidad es que el Gobierno español expolie y confisque 22 000 millones de euros que son de los catalanes, que el Gobierno español no ejecute los presupuestos en Cataluña, que el servicio de trenes que ustedes gestionan sea un absoluto desastre. Esta es la normalidad en la relación entre Cataluña y España. Y yo no sé si toda esta información que compartimos aquí llega siempre a los ciudadanos, a los ciudadanos de Alcarràs, Esplugues, L'Hospitalet, Sant Joan Despí, Nalec, Salt, a la gente del barrio del Cros, en Argentona; no sé si les llega.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué análisis global hace de la situación política en el Reino de España?
«No em pot dir ni un sol any perquè no existeix ni un sol any en què el govern espanyol hagi complert amb Catalunya. L'única normalitat que hi ha hagut sempre per part dels partits espanyols és que els catalans treballin, paguin i callin. La normalitat és que el govern espanyol espoliï i confisqui 22 000 milions d'euros que són dels catalans; que el govern espanyol no executi els pressupostos a Catalunya; que el servei de trens que gestionen vostès sigui un absolut desastre. Aquesta és la normalitat en la relació entre Catalunya i Espanya. I jo no sé si tota aquesta informació que diem aquí sempre arriba als ciutadans. Els ciutadans d'Alcarràs, Esplugues, Batea, Hospitalet, Sant Joan Despí, Nalec, Salt, a la gent del barri del Cros d'Argentona. No sé si els arriba que per cada ciutadà de Catalunya, que treballen i paguen religiosament els impostos, el govern espanyol només paga 130 euros l'any, però, pels de Madrid, 373; pels de Castella i Lleó, 397; pels de Múrcia, 644. Vostès no han complert mai amb Catalunya. Mai han complert la part que els tocava, que abans li explicava que és molt senzilla: agafar els impostos que paguen els ciutadans de Catalunya i invertir-los a Catalunya. I no ho han fet.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Otro problema que tiene Renfe, y tiene muchos, es un problema de visión y oportunidad estratégica. Señores del Gobierno, si querían contribuir a la indignación de los usuarios del ferrocarril, esta era la mejor medida y el mejor momento. Si ustedes hacen esto en un momento en el que se mejora la calidad y la puntualidad, la gente lo podría entender, pero ustedes hacen esto sin dar ninguna explicación, en un momento en el que se empeora el servicio. La sensación de la ciudadanía es la de que los operadores públicos no piensan en el interés del usuario, sino en el interés de la empresa pública. Y, por último, con una medida de este tipo, impopular, que tiene poco sentido en el peor momento, cuando no hay mayoría en el Congreso, estás comprando todos los números de la lotería para que un día el Congreso corrija esta medida. Nosotros hemos presentado una enmienda que pretende objetivar en parte el foco del problema, porque en la propuesta se habla de Renfe y ADIF, que son responsables y dependen de un ministerio, pero posiblemente tienen más responsabilidades ellas, señores del PP, que el hacer del ministro.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Un altre problema que té Renfe, que en té molts: el de visió i d'oportunitat estratègica. Senyors del Govern, si volien contribuir a la indignació dels usuaris de ferrocarril, aquesta era la millor mesura i el millor moment. Si vostès fan això en un moment en el que es millora la qualitat o es guanya en puntualitat, la gent podria entendre això; però quan vostès fan això sense donar cap explicació, en un moment d'empitjorament del servei, la sensació generalitzada de la ciutadania és aquella de dir: 'els operadors públics no estan pensant en el meu interès, el de l'usuari; estan pensant en el seu interès, en l'interès de l'empresa pública'. Per últim: amb una mesura així, que és impopular, que té poc sentit en el pitjor moment, quan tu no tens majoria al Congrés, estàs comprant tots els números de la loteria perquè algun dia el Congrés et pugui corregir aquesta mesura. Nosaltres hem presentat una esmena que, en tot cas, el que pretén és objectivar en part el focus del problema, perquè a la proposta no es parla ni de Renfe ni d'ADIF, empreses públiques que en són les primeríssimes responsables. Evidentment, depenen d'un ministeri, això està clar, però probablement tenen més responsabilitat elles, senyors del PP, que el tarannà del ministre, ho sento molt. És una mica ridícul, això.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, jo porto unes notes per parlar de l'alta velocitat ferroviària, i és de la que acabaré parlant. Efectivament, l'alta velocitat, malgrat que ha estat la prioritat absoluta de les inversions i de les infraestructures d'aquest país durant molts i molts i molts anys, està perdent fiabilitat, està perdent puntualitat. No cal magnificar-ho, tampoc. El caos real són les rodalies, això ho sap tothom. Avui mateix -'avui', que diria el meu bon amic Eduard Pujol- s'ha cremat un tren i una catenària a la R-3, un recorregut famós per les incidències des de fa molts anys. Els usuaris de les Terres de l'Ebre, al sud de Tarragona, passen un calvari, ja des de fa uns dies, duplicant i triplicant el temps de trajecte, havent d'agafar un bus alternatiu que resulta que no hi acull prou gent a les set del dematí i s'han d'esperar una hora més que vingui un altre autobús a recollir-los a la intempèrie, amb unes infraestructures absolutament deficitàries. A la comarca del Montsià, l'única estació ferroviària d'ADIF, la d'Ulldecona, està tancada des de fa un munt de temps: ni servei ni infraestructures. I per cert, avui -també avui- un AVLO de Figueres ha sortit quaranta-cinc minuts tard del seu origen. Això és cada dia. Això sí que és el caos. Per cert, senyors del PP, vostès tenen tanta responsabilitat en això com el Partit Socialista. Com a mínim, la mateixa.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Moltes gràcies, presidenta. Tres mil dies. Fa més de tres mil dies, més de vuit anys, que 750 000 persones van presentar aquesta iniciativa popular al Congrés dels Diputats. Des de llavors, i malgrat ser la primera ILP que va superar la barrera de les 500 000 firmes, aquesta Cambra no ha estat capaç de portar fins al final la seva tramitació. Tres mil dies per ser exactament on som avui, just encara al començament de la tramitació. Tres mil dies per tornar a començar un tràmit que després d'avui la gran majoria dels seus grups polítics, i sobretot l'actual Govern, com ja ha fet anteriorment, no tindran cap mena d'interès a impulsar la seva tramitació per portar-la fins al final. Tres mil dies fins ara absolutament perduts. La ILP presentada l'any 2016 i que ha anat saltant successivament de legislatura en legislatura, duu un títol llarg, però pretén una cosa extremadament senzilla: millorar les condicions del copagament de les persones en situació de dependència. Una ILP que té com a objectiu principal fer més justa la participació econòmica de les persones beneficiàries i que sigui molt més equilibrada i adaptada a les necessitats reals de cada persona dependent. Una iniciativa que neix evidentment des de la percepció certa de molta gent que el sistema actual és injust i tot sovint excessiu en aquesta forma de copagament, sobretot per a persones d'edat avançada i amb discapacitat que, curiosament, eren els que el legislador del seu moment volia protegir amb aquesta llei i que, a la pràctica, han sigut els que han quedat més vulnerables amb l'aplicació actual.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Vaig acabant, sí. És fàcil d'entendre, provin-ho. Ho torno a explicar, fixin-s'hi bé, especialment vostè, senyora vicepresidenta, que en aquest moment té qüestions importants entre mans. Quatre premisses prèvies: acceptar que vostès no tenen majoria absoluta en aquest hemicicle; entendre que nosaltres, per molt que diguin uns i altres, no formem part de cap bloc, ni d'uns ni d'altres; que nosaltres només estem al costat de la gent de Catalunya, i que amb nosaltres no funciona ni fer-nos tota la pressió del món ni fer-nos la pilota. Un cop entès això, només cal fer política, negociar per arribar a acords... ... y es muy fácil de entenderlo. Voy a intentar explicarlo de nuevo. Fíjense, especialmente usted, señora vicepresidenta, que ahora debe tratar cuestiones importantes. Cuatro premisas. Una, aceptar que ustedes no cuentan con la mayoría absoluta en este hemiciclo; entender que nosotros, por mucho que digan otros, no formamos parte de ningún bloque, ni de uno ni de otro; que nosotros solo estamos al lado del pueblo de Cataluña y que con nosotros no funciona ni que nos presionen ni que nos hagan la pelota. Una vez hayan entendido esto, se trata de hacer política, de negociar para llegar a acuerdos...»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Encara més, la gent ja veu que es va alimentar aquesta mentida, perquè vostès estaven interessats, no en la veritat, no; vostès estaven interessats en el poder. I d'aquí els silencis de determinats moments -de quan es va fer l'anunci i abans de realitzar la consulta- per no entrar en el fons de la qüestió i en el detall de cada cosa. Malauradament, Catalunya no tindrà un concert econòmic i vostès ho sabien, però van deixar que molts ciutadans de Catalunya s'ho creguessin a canvi de poder. I per tot això, ara s'entenen els nervis dels últims dies, i tant que s'entenen, de la mateixa manera que s'entén el vot en contra i l'oposició aferrissada que van fer, tant Esquerra com el PSOE, a poder fer avui aquí aquesta compareixença, a intentar evitar-la, fins i tot a intentar acumular-la amb altres debats, perquè els feia temor que poguéssim parlar amb transparència del que és i del que no és el seu acord; perquè volien amagar-ho, perquè la realitat els fa por que se sàpiga. I aquesta por també explica el to txulesc i de barra de bar que sovint en algunes intervencions es fa aquí, en els darrers dies, per temor de tapar el seu ridícul.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«El 29 de julio de 2024, Raquel Sanz, en ese momento portavoz de Esquerra Republicana de Catalunya, anuncia en sus propias palabras literales: Se ha llegado a un acuerdo con el PSOE para investir a Salvador Illa, el acuerdo es a cambio de un concierto económico solidario, dice ella. Y añade: El acuerdo es a cambio de la financiación singular para Cataluña, la soberanía fiscal y la llave de la caja. Con esto se abrieron los noticieros, se ocuparon portadas en los periódicos, las tertulias se llenaron de información sobre el acuerdo y se fijó el marco mental que buscaban los firmantes del acuerdo: Illa sería presidente a cambio de un concierto económico. El 2 de septiembre de 2024, Marta Rovira, secretaria general de Esquerra Republicana de Catalunya: Con este acuerdo con el PSOE se termina con el expolio fiscal que, traducido, significa que Cataluña recaudará e ingresará en sus cuentas corrientes todos los impuestos y después transferirá una parte al Estado, la parte correspondiente a los servicios prestados por el Estado en Cataluña, más otra parte por solidaridad interterritorial. En los días siguientes al anuncio de este acuerdo, silencio por parte de Oriol Junqueras, silencio por parte del PSC y silencio por parte del PSOE; algo que, dicho de paso, ya nos hubiera debido hacer pensar que no se quería anticipar nada más del acuerdo para evitar que la gente conociera la verdad.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«2 de setembre de 2024, Marta Rovira, secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya: 'Amb aquest acord amb el PSOE s'acaba amb l'espoli fiscal'. Que, traduït, vol dir: Catalunya recaptarà i ingressarà als seus comptes corrents tots els impostos i després transferirà una part a l'Estat, corresponent als serveis prestats pel mateix Estat a Catalunya, més una altra part per solidaritat interterritorial. Els dies següents a l'anunci d'aquest acord, silenci per part de l'Oriol Junqueras, silenci per part del PSC i silenci per part del PSOE; fet, sigui dit de passada, que ja hauria d'haver fet pensar que potser no es volia anticipar res més de l'acord per evitar que la gent sabés la veritat. Així doncs, aquesta, senyors i senyores, és l'essència de tot plegat, perquè davant d'aquestes afirmacions públiques i silencis només hi ha dues opcions possibles. La primera, que vostès, senyors d'Esquerra i del PSOE, donin compliment a allò que diuen haver acordat i Catalunya tingui el seu concert econòmic, com el té el País Basc; nosaltres, encantats. I la segona, que vostès, Esquerra i PSOE, hagin mentit als catalans fent electoralisme barat i Catalunya no tingui ni concert econòmic, ni finançament singular, ni sobirania fiscal ni la clau de la caixa.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Com deia, hem estat honestos i transparents des del primer dia. El posicionament de Junts no canvia per molt que ens pressionin per terra, mar i aire; per molt que despleguin tota la seva força mediàtica; per molta imaginació que posin a explicar un relat diferent del que és la realitat; per molt que donin per suposat que al final apareixerà la màgia i tot els anirà bé a vostès. Nosaltres no donem els nostres vots a canvi de res i això serveix per a uns i per als altres, perquè nosaltres no som aquí per engreixar cap dels dos blocs; nosaltres som aquí en defensa de Catalunya i de la seva gent. I, escolti'm, com més aviat ho entenguin, més aviat deixaran de patir i de fer el ridícul. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Señores del Partido Popular, es bien curioso lo suyo. Ustedes salen a menudo aquí, en este atril, y nos dan lecciones de lo que debemos hacer y no hacer sobre un determinado tema, como si ustedes fuesen los más ejemplares, como si ninguno de los demás conociésemos lo que hacen habitualmente cuando el Partido Popular ha gobernado o gobierna, como si no supiésemos que cuando lo que ocurre es distinto a lo que ustedes proponen, ese espejismo se rompe y entonces sale realmente la bestia que llevan dentro. ¿Que el pueblo de Cataluña vota un estatuto que a ustedes no les gusta? No hay problema, presentan un recurso de inconstitucionalidad para que sean sus jueces los que ajusten la redacción a lo que ustedes desean. ¿Que el pueblo de Cataluña vota en un referéndum? No hay problema, ustedes sacan la policía a la calle para aporrearnos, aplican el 155 y destituyen al Gobierno de la Generalitat de Catalunya. ¿Que este Congreso aprueba una ley de amnistía y ustedes no están de acuerdo y pierden aquí la votación? No hay problema, ustedes activan de nuevo al Poder Judicial para usurpar la voluntad legítima de esta Cámara, promoviendo el incumplimiento de la ley. Y, como decía, después pretenden salir aquí a darnos lecciones. Pues no. No hace falta que se esfuercen, porque nosotros sabemos que cuando se trata de Cataluña su catalanofobia se huele a kilómetros de distancia.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Insisto, ministra, queremos todas las competencias, las de fronteras también. Ya sé que no son de su negociado, pero lo recuerdo para que haga memoria al ministro Marlaska cuando hable con él; que le diga que quien conoce y controla el territorio en Cataluña es la policía catalana, ni la Guardia Civil ni su Policía Nacional lo son, porque cuando nosotros decimos que queremos todas las competencias somos los únicos que no huimos de asumir ninguna responsabilidad vinculada a la inmigración y a su gestión, tampoco las más espinosas, que todos sabemos que están ahí. Para nosotros, para Junts per Catalunya, la gestión integral de la migración es un pilar del autogobierno, y por eso, ministra, no renunciaremos a ello. No lo haremos porque de ello depende nuestro futuro, el futuro de la nación y de toda la gente, de todas las personas; y cuando en Junts decimos toda la gente, todas las personas, hablamos de todos, quienes ya están en Cataluña y aquellos que van a llegar. Gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Per nosaltres, per Junts per Catalunya, la gestió integral de la migració és un pilar de l'autogovern. I per això, ministra, no hi renunciarem, no hi renunciarem perquè ens hi va el futur. Ens hi va el futur de la nació i de tota la gent. I quan a Junts diem tota la gent estem parlant de tota la seva gent, de la que ja és a Catalunya, però també de la que hi ha d'arribar. Gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, de nuevo, señorías. Ministra, ¿de verdad usted se cree que avanzamos? ¿Cree que si se avanzase con la discreción que decía, y que es con la que nosotros también partimos esta mañana, nuestro portavoz adjunto habría hecho la intervención que hizo? Mire, yo le agradezco el tono de la respuesta, de la réplica, porque es cierto, ministra, usted no ha querido decir nada demasiado distinto de lo que yo dije. Pero ¿sabe qué pasa? Que quien dice cosas distintas es su compañero, el ministro Marlaska. Y le tengo que decir que avanzar en la negociación no es cumplir, es negociar; y en la materia que nos ocupa eso ya está negociado, porque sacan adelante en el mes de enero los reales decretos.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Es evidente que se le han acumulado las comparecencias. Es lo que pasa cuando no se comparece con tiempo, que se acaba perjudicando, y hoy tenemos que tratar conjuntamente dos temas que, aunque es cierto que se pueden relacionar muy bien, hubiera sido mucho mejor considerar por separado. Pero, qué lo vamos a hacer, ya sabemos que la celeridad tampoco es una virtud de este Gobierno. El presidente Puigdemont nos decía este fin de semana que el reto demográfico es crítico para todos los países, también para el nuestro, para Cataluña, y que esta es una de las cuestiones que debería estar en el centro del debate político porque lo condiciona todo, y añadía que para hacer eso es necesario superar el cortoplacismo y ser capaces, sin dejar de atender a lo inmediato, de prepararnos para el futuro. En Junts per Catalunya sabemos que para poder hablar de lengua, de cultura, de enseñanza, de salud, de energía, de infraestructuras, de economía, de comercio, de servicios sociales y también de migraciones tenemos que pensar a lo largo y a lo grande. Nosotros sabemos el país que queremos, sabemos la Cataluña que necesitamos. Es una Cataluña Estado, que disponga de todas las herramientas y recursos suficientes para hacer las mejores políticas en todos los ámbitos. Queremos herramientas y recursos, o, como dice nuestra portavoz, Míriam Nogueras, queremos poder, queremos ser soberanos; poder y soberanía para decidir nuestro futuro, poder y soberanía para gestionar según los intereses de Cataluña y de la gente que vive allí. Para que lo entiendan bien, queremos ferrocarriles de la Generalitat, respecto del que decidamos nosotros y el servicio responda al interés de los catalanes, y no queremos unas cercanías de Renfe, donde dependemos de otros, que responden a sus intereses, que, aunque algunos no lo vean, no son los intereses de los catalanes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, ministra. És evident que se li han acumulat les compareixences. És el que passa quan no es compareix en temps, que se n'acaba perjudicant la forma. Avui, doncs, hem de tractar conjuntament dos temes que si bé és veritat que es poden molt ben relacionar, hagués anat molt millor poder-los tractar per separat. Però, què hi farem? Ja sabem que la celeritat tampoc és una virtut d'aquest Govern. Mirin, el president Puigdemont ens deia aquest darrer cap de setmana que el repte demogràfic és crític per tots els països, també per al nostre, per Catalunya, i que aquesta és una de les qüestions que hauria de ser el centre del debat polític, perquè ho condiciona tot. Afegia que per fer això és necessari superar el curt termini i ser capaços, sense deixar d'atendre allò immediat, de preparar-nos per al futur. A Junts per Catalunya sabem que per poder parlar de llengua, de cultura, d'ensenyament, de salut, d'energia, d'infraestructures, d'economia, de comerç, de serveis socials i també de migracions hem de pensar en llarg i hem de pensar en gran. Nosaltres sabem el país que volem, sabem la Catalunya que necessitem. És una Catalunya Estat que disposi de totes les eines i dels recursos suficients per fer les millors polítiques en tots els àmbits. Volem eines i recursos, o com diu la nostra portaveu Míriam Nogueras, volem poder, volem ser sobirans; poder i sobirania per decidir el nostre futur; poder i sobirania per gestionar segons els interessos de Catalunya i de la gent que hi viu. Perquè ho entenguin bé, volem ferrocarrils de la Generalitat a pertot, ferrocarrils de la Generalitat on decidim nosaltres i que el servei respongui a l'interès dels catalans. No volem Rodalies de Renfe on depenem d'uns altres que responen als seus interessos i que encara que alguns no ho vegin, no són els interessos dels catalans.»