Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
974 declaraciones · página 19 de 33
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«El mercat de lloguer està fora de qualsevol control i l'única cosa que està funcionant, molt tímidament encara, és cert, són els topalls de preus en les zones tensionades que vam impulsar des d'Esquerra Republicana en aquesta cambra i que hem aplicat a Catalunya. Una mesura que evidentment necessita temps, com totes les mesures transformadores, però que també necessita que corregim tots aquells forats, tots aquells buits per on s'escapen encara tots aquells que volen seguir fent trampes i especulant amb l'habitatge. I aquests forats són els lloguers de temporades i habitacions. Per això, des del nostre Grup, hem impulsat la proposta de regulació dels pisos de lloguers de temporada i habitacions, però volem que quedi ben clar. Aquesta proposta no és feta des d'un despatx aquí al Congrés. Aquesta proposta és dels moviments socials i busca posar límits reals a un mercat salvatge que està convertint l'habitatge en una mercaderia d'alt rendiment. I si avui aquesta llei no és una realitat, ministra, és per culpa del Govern espanyol. Per ser exactes, és per culpa del Partit Socialista, que deliberadament ha bloquejat la seva tramitació. Han incomplert els acords amb el nostre partit, sí, però és que també han enganyat els moviments socials i han incomplert la seva paraula amb tota la ciutadania. Han preferit protegir els especuladors abans que garantir el dret a l'habitatge. Durant mesos han fet veure que anaven negociant la llei, però dormia en un calaix i ara, finalment, s'ha trencat el bloqueig, no gràcies al Partit Socialista com vostès van assegurar, sinó perquè el Partit Popular, en la seva estratègia de desgastar constantment, ha olorat sang en les discrepàncies entre els socis de Govern.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué influencia tiene en Europa, Señor Albares?
«I vostè, senyor Albares, la pregunta és què pinta? Què pinta a Europa? Quin pes té vostè a Europa? La dreta espanyola li ha petat un acord, un compromís. Li demano que es posi les piles. I, senyories de Junts, ho veuen? El seu compromís també ha estat incomplert i es pot fer una pregunta parlamentària sense dir-nos traïdors, sense dir-nos botiflers, sense dir-nos inútils. Apuntin. Es diu patriotisme. Moltes gràcies. No pasa nada por decirlo. Pero hoy yo le hablaba del reconocimiento del catalán en Europa, como usted sabe, es un compromiso del su Gobierno de investidura, con Junts y con Esquerra Republicana, que promueva que el catalán sea oficial en Europa. Y eso se lo ha hecho estallar la derecha española, el Partido Popular, que se vanagloria de haberse cargado este acuerdo, este compromiso. ¿Por qué el catalán no puede ser oficial en Europa? (Rumores). El catalán se habla más que el maltés, el letón, el estonio, el danés, el sueco, el finés... El catalán lo hablan 10 millones de europeos en Europa. ¿Por qué no puede ser reconocido? Ah, porque es catalán y porque no forma parte de un Estado. Ah, pero según la Constitución sí, se dice que es una lengua oficial de su patria. ¿Y qué piensan sus diputados, sus cargos? ¿Qué piensa usted, señor Feijóo, que es gallego? Usted ganaba campañas electorales en Galicia hablando en gallego. (Protestas). También se lo han cargado para ustedes. ¿Qué piensa usted, señor Sémper, que es vasco? (Protestas). Tranquilos. ¿Qué piensa de que se vete el vasco? ¿Qué piensa el señor Santi Rodríguez, la señora Llanos de Luna? ¿Qué piensa la señora Dolors Montserrat i Montserrat, que tenía grandes dificultades para hablar en castellano aquí, de que se vete el catalán? ¿Por qué no se puede reconocer el catalán como idioma en Europa?»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué influencia tiene en Europa, Señor Albares?
«Señor Albares, ¿herida abierta? Es un genocidio. ¡Genocidio! No passa res per dir-ho. Però jo li parlava del reconeixement de l'oficialitat del català a Europa, com vostè sap, un compromís del seu Govern a la investidura amb Junts, amb Esquerra Republicana, que el català sigui reconegut oficial a Europa i això s'ho ha petat, s'ho ha petat la dreta, la dreta espanyola, el Partido Popular. Es vanaglorien d'haver-se petat aquest acord, aquest compromís. Per què el català no pot ser oficial a Europa? El català és més parlat que el maltès, el letó, l'estonià, el danès, el suec, el finès. El català és parlat per deu milions d'europeus a Europa. Per què no pot ser reconegut? Ah, perquè és català. I perquè no forma part d'un Estat. Ah, però la seva sacrosanta Constitució diu que sí, que és una llengua oficial de la seva pàtria, no? I què pensen els seus diputats, els seus càrrecs? Què pensa vostè, senyor Feijóo, que és gallec? Vostè guanyava campanyes electorals a Galícia parlant en gallec. També és un idioma vetat per vostès. Què pensa vostè, senyor Sémper, que és basc, que..., tranquils, que el basc sigui vetat? Què pensa el senyor Santi Rodríguez, la senyora Llanos de Luna? Què pensen? Què pensa la senyora Dolors Montserrat i Montserrat, que tenia serioses dificultats per parlar en castellà aquí, que el català sigui vetat? Per què no pot ser un idioma reconegut a Europa?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Este sí crítico no es un posicionamiento político, es una promesa de memoria y de futuro. Algunos han comentado que esto se refleja bien con la película El 47, de Marcel Barrena, hablando de Torre Baró y la lucha para tener una simple línea de autobús. Es una película muy real. Pero el director olvida un detalle: Marcel Barrena era militante del Partido Comunista (aplausos); era militante del Partido Comunista, formaba parte de una cédula comunista. No era un individuo solo. Estaban organizados y formaban parte, con toda la ilusión del mundo, de esas cédulas comunistas que algunos de aquí quisieran que desaparecieran. Así que, por ello, estos barrios son más dignos de lo que eran. Por ello, Esquerra Republicana dice sí, pero también con condiciones encima de la mesa, porque no queremos reconocimiento de trampa y cartón; queremos derechos, queremos autogobierno y queremos dignidad para que la lucha vecinal no sea solo pasado. Es un ejemplo y una brújula de compromiso. ¡Viva la lucha obrera! Gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Per tot això, Esquerra Republicana de Catalunya diu sí, però també amb les condicions sobre la taula perquè no volem reconeixement de cartó, volem drets, finançament, autogovern i dignitat. Perquè la lluita veïnal no és només passat, és un exemple i una brúixola de compromís. Visca la lluita obrera! Gràcies. Buenas tardes a todos. Gracias, presidente. Quizá porque mi niñez sigue jugando en tu playa, me hace especial ilusión salir a hablar hoy en esta PNL. Crecí en uno de esos sitios que se llamaban barriadas, suburbios, extrarradio, periferia, esos sitios estigmatizados, unos espacios de olvido institucional. Y quizá porque uno ya tiene cierta edad, vi calles sin asfaltar, buses de una empresa privada que se llamaba Transgasol, que cerraba a partir de las diez de la noche y el barrio quedaba aislado. Había ratas por las calles, que se llenaban de fango cuando acababa de llover, con un servicio educativo inexistente. Todo lo que hoy consideramos básico sé conquistó, no fue concedido. Se conquistó gracias a las luchas vecinales hechas desde abajo, de la mano del antifranquismo, movimientos vecinales del PSUC y Comisiones Obreras, organizaciones de la gente que entonces llamábamos de clase obrera. Esas asociaciones de vecinos fueron más que entidades, fueron escuelas de democracia, arquitectos de derechos colectivos y también diccionarios vivos de dignidad y orgullo. Yo he vivido en los barrios que se llamaban barrios de trabajadores, donde diferentes empresas tenían bloques enteros con nombres de empresas; el barrio de Torreforta, de Riuclar, de la Floresta, etcétera. Allí uno aprendió lo que hace que hoy esté aquí, en este faristol, que es la conciencia de clase. Luchábamos por el asfalto, por el agua, por consultorios o ambulatorios, como los llamábamos entonces, y para que nos conectáramos con el mundo, y lo hacíamos con un colectivo donde parecía que todo era posible, a pesar de que a veces no lo era.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Señor ministro, aprovechando la comparecencia y estos nueve minutos que me quedan, permítame recordar también que seguimos esperando que se convierta la comisaría de Via Laietana en un centro de memoria. Eso es un compromiso. La palabra compromiso es una palabra preciosa, pero lo que pasa es que no sé si ustedes la entienden demasiado. Es un compromiso de ustedes, un compromiso de mínimos -eso sí que lo entienden, de mínimos, de mínimos con los derechos humanos-, y también de su propio partido, que lo ha suscrito. Como saben, esa comisaría fue un centro de tortura y fue un centro espejo de la peor represión del régimen franquista. Durante cuarenta años tuvo como objetivo la resistencia antifranquista de los movimientos sociales y también de la comunidad LGTBI. Lo que pedimos desde Esquerra Republicana es algo muy diáfano, muy claro; de hecho, lo conoce usted muy bien. Transfiera, señor ministro, las instalaciones y los fondos necesarios para reconvertir ese edificio en un museo centro memorial, documental y de archivística de la represión franquista en mi país, en Cataluña, con una exposición permanente sobre la represión, sobre las causas, sobre sus protagonistas y también sobre las consecuencias que tuvo durante la Dictadura de Franco, así como en las libertades democráticas, en la lucha por ellas. Permita que la parte del archivo histórico de la prefectura correspondiente a la VI Brigada Regional de Información Social se quede en Cataluña. Y, tres, ofrezca a la Generalitat de Catalunya los recursos necesarios para que se pueda hacer un museo de este espacio, incluyendo una copia -eso sí- de toda la documentación incautada en la prefectura entre 1939 y 1977, años del terror franquista, evidentemente. Señor ministro, no puede ser se siga operando desde este edificio por la policía, hay que dignificar ese espacio. Ese es un compromiso firme con la memoria democrática, cincuenta años después de la muerte del dictador. Es un gesto mínimo que se merecen las víctimas, que, por cierto, han conseguido, en una gran victoria judicial, llevar las torturas a la Fiscalía. Y es un paso que tiene -también se lo quiero decir- un gran apoyo en Cataluña. De hecho, el propio Partido Socialista de Cataluña también lo pide.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Usted, señor Marlaska, ¿se considera un europeísta? Lo digo porque, a nuestro entender... Bueno, es que últimamente aquí cuesta que alguno se entere de alguna cosa, porque todo es tan volátil, tan extremadamente volátil, pero al menos el Grupo Republicano lo entendemos así. Entendemos que ser europeísta significa que hay que respetar los valores y los principios fundamentales de la Unión Europea, incluida, sobre todo, la solidaridad y el respeto a la dignidad humana. También quiere decir enfrentarse a retos comunes y hacerlo de forma común. Por desgracia, en el ámbito migratorio, como también en el ámbito de la crisis del euro, hemos visto demasiadas veces una Europa dividida entre el norte y el sur y desde esta perspectiva solo queda espacio para la crítica del Pacto de Migración y Asilo. Y así de claro lo decimos, señor ministro. Nosotros, de hecho, lo hemos expresado como Esquerra Republicana y lo hemos hecho -creemos- de forma coherente en todas las Cámaras en las que tenemos representación. Mire, señor ministro, dejen de hacerle el juego a la extrema derecha y a la cultura del miedo en la inmigración. Por favor, sitúen al Gobierno al lado de los derechos humanos y garanticen -garanticen- que los derechos de estas personas se respeten.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Vaig acabant. Ara amb un altre escàndol, perquè al final aquesta és la compareixença dels escàndols. L'escàndol de les infiltracions policials en moviments socials i espais de l'esquerra independentista a Catalunya. Vostè mateix, en diverses ocasions en aquest hemicicle o en altres fòrums, ha afirmat que les infiltracions necessiten sempre, i ens ha alertat, sempre necessiten autorització judicial quan es vulneren drets fonamentals, com l'accés a les comunicacions o a domicilis particulars. Ho ha dit obertament. Doncs aquests casos sembla que el contradiuen, senyor ministre, perquè gràcies, gràcies a les informacions periodístiques que els han revelat, els policies destapats, justament, han tingut accés sense control judicial a domicilis particulars, a seus d'entitats i fins i tot a despatxos d'advocats, sense cap autorització judicial, sense cap autorització judicial. També han tingut accés a telèfons mòbils, a adreces de correu electrònic i a bases de dades d'entitats, totes elles legals, tot en base a la relació de confiança establerta en el marc de l'operació d'infiltració. Això ha estat així. Tot plegat, sí, tot plegat és un absurd i no entenem com poden tenir aquestes proves davant, això que li estic dient que ho saben perfectament, i seguir escoltant la resta, sobretot, els independentistes i sobretot l'esquerra independentista del meu país, seguir escoltant per part del seu Govern que no s'ha vulnerat cap dret, que no s'ha vulnerat cap dret humà bàsic i que s'ha respectat la legalitat. Senyor ministre, que totes i tots, anava a dir hem fet la comunió, no ho sé, però en qualsevol cas hem superat l'edat de la comunió. Queda clar que aquestes operacions han estat il·legals i han estat motivades per motius profundament ideològics i prou. I això ho denunciem i ho diem clarament, per motius senzillament de dissidència política, per motius ideològics. I encara, i encara estem esperant respostes. Volem, senyor ministre, que, si us plau, les respongui.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Senyor ministre, aprofitant la compareixença i aquests 9 minuts que em falten, permeti'm recordar-li també que seguim esperant que es converteixi la comissaria de Via Laietana en un centre de memòria. Això és un compromís. La paraula 'compromís' és una paraula meravellosa, el que passa és que vostès no sé si l'entenen massa, però això és un compromís seu. Un compromís de mínims, que aquesta sí que l'entenen més, un compromís de mínims amb els drets humans i també que el seu propi partit, en aquest cas, ha subscrit. Com bé sap, aquesta comissaria va ser un centre de tortura i va ser un centre mirall de la pitjor repressió del règim franquista. Durant 40 anys, va tenir com a objectiu la resistència antifranquista, els moviments socials o també la comunitat LGTBI. La petició que li fem des d'Esquerra Republicana és molt diàfana, és molt clara. De fet, la coneix perfectament. Transfereixi, senyor ministre, les instal·lacions i els fons necessaris per reconvertir l'edifici en un museu centre memorial documental i arxivístic de la repressió franquista al meu país, a Catalunya, amb una exposició permanent sobre la repressió, sobre les seves causes, els seus protagonistes i també les seves conseqüències durant la dictadura de Franco, així com la lluita per les llibertats democràtiques. Asseguri que la part de l'Arxiu Històric de la Prefectura corresponent a la Sisena Brigada Regional d'Informació Social es quedi a Catalunya. I tres, ofereixi a la Generalitat de Catalunya els recursos necessaris per museïtzar aquest espai, incloent-hi una còpia, això sí, de tota la documentació incautada a la Prefectura entre l'any 1939 i l'any 1977, anys, evidentment, del terror franquista. Senyor ministre, la policia espanyola no pot continuar operant des d'aquest edifici, no pot. Dignificar aquest espai és un compromís ferm amb la memòria democràtica, 50 anys després de la mort del dictador. És un gest que es mereixen, un mínim gest que es mereixen les víctimes. Que, per cert, que, per cert, han aconseguit una gran victòria judicial, portar les tortures a la fiscalia. I és un pas que té, també li vull dir, un gran suport a Catalunya. De fet, el propi Partit Socialista de Catalunya també ho demana.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Aquesta proposta de reglament que els explicava segueix les passes absolutament del Govern d'ultradreta de Giorgia Meloni. Ella, que ha intentat establir centres de deportació a Albània, un Govern amb qui vostè mateix, senyor ministre, ha exhibit sintonia, sobretot a l'hora d'aplicar el Pacte de Migració i Asil en reunions com la del passat mes d'abril que es va celebrar a Nàpols. Vostè, senyor Marlaska, es considera una persona europeista? Ho dic perquè, al nostre entendre, perquè ja últimament aquí costa que algú s'assabenti d'alguna cosa, perquè tot és tan extremadament volàtil, però almenys el Grup Republicà així ho entenem. Nosaltres entenem que ser europeista vol dir respectar els valors i respectar els principis fonamentals de la Unió Europea, inclosa sobretot la solidaritat i també el respecte a la dignitat humana. També vol dir enfrontar-se als reptes comuns i fer-ho de forma comuna. Per desgràcia, en l'àmbit migratori, com també en l'àmbit de la crisi de l'euro, hem vist massa vegades una Europa dividida entre el nord i el sud. Des d'aquesta perspectiva, només hi ha espai per a la crítica al Pacte de Migració i Asil. I ho diem així de clar, senyor ministre. I nosaltres, de fet, ho hem expressat com Esquerra Republicana, i ho hem fet, al nostre entendre, de forma coherent a totes les cambres on hem estat representats. Miri, senyor ministre, deixin de fer el joc a l'extrema dreta i a la cultura de la por en l'àmbit migratori. Si us plau, situïn el Govern espanyol al costat dels drets humans i garanteixin, garanteixin que els drets d'aquestes persones es respectin.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno en materia de gobernanza de...
«Donarem suport a l'auditoria independent sobre les operacions realitzades pel Fondo de Apoyo a la Solvencia de Empresas Estratégicas, i a la sol·licitud que l'AIReF informi també. Donarem suport, perquè tot allò que siguin mesures encaminades a la transparència i al coneixement del qual està fent aquest monstre, que és la SEPI, creiem que s'ha de fer. Però permetin-me unes quantes reflexions. Mirin, nosaltres com a esquerres, indubtablement estem a favor que l'Estat controli i participi en els sectors considerats estratègics per a l'Estat i per a la ciutadania, perquè sabem que el mercat no s'autoregula. I sabem que aquests sectors estratègics han d'estar no tutelats, sinó dirigits, intervinguts directament per l'Estat, només faltaria. Per tant, permeti'm que porti a aquesta cambra el que vam fer en el seu moment a Catalunya. Per exemple, el Fons Arrels. Per exemple, mecanismes de governança com el Comitè Estratègic d'Inversions de la Generalitat, juntament amb el pacte, aquest sí, nacional per la Indústria, que establia un full de ruta clar per al nostre sector industrial. Però és cert també que això va tot encaminat al nostre objectiu final, que és el de la sobirania, el de la sobirania nacional i, per tant, també a la sobirania del nostre propi Estat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«Gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. Hoy asistimos de nuevo a un espectáculo de cinismo y frivolidad que nos ofrece el Grupo Popular. Ustedes pretenden utilizar el sufrimiento de quienes todos los días tienen que coger un tren para ir a trabajar o a estudiar para provocar crispación. Está claro que muchas de las demandas que realizan en esta PNL las compartimos. De hecho, las compartimos tanto que son nuestras demandas, pero no vienen de ahora, sino que vienen de décadas atrás, incluso de cuando ustedes gobernaban. Y es que ustedes, señorías del Grupo Popular, no tienen vergüenza, y en cuanto a las infraestructuras todavía menos, con décadas dedicadas a la gestión de grandes obras que solo enriquecían a sus amigos, mientras desatendían las infraestructuras del país. El primer punto de la iniciativa refleja con toda claridad su cobardía. Quieren reprobar a todos los ministros, ¿verdad? Pues pongan en marcha una moción de censura. ¿No se atreven a poner en marcha una moción de censura, señorías del Grupo Popular? Quieren convertir esta Cámara en el escenario de una moción de censura encubierta que está envuelta en palabras grandilocuentes sobre responsabilidad y gestión. Cínico es poco para lo que les tendríamos que decir, así que cuando nos vienen con esta moraleja exigiendo dimisiones, nosotros lo que les pedimos es coherencia. ¿Dónde estaban cuando la ministra Pastor inauguraba aeropuertos sin aviones o cuando el señor De la Serna recortaba el mantenimiento de rodalies mientras prometía el AVE a todas las capitales? Es más, ¿dónde estaban mientras su partido orquestaba la operación Cataluña? ¿No pensaban entonces en los viajeros, mientras su partido estafaba y creaba noticias falsas en contra de esos contrincantes políticos, como nuestro presidente de Esquerra Republicana, el señor Oriol Junqueras?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Avui assistim un cop més a un espectacle de cinisme i frivolitat que ens ofereix el Partit Popular. Vostès pretenen utilitzar el patiment de les persones que cada dia han d'agafar un tren per anar a treballar o estudiar, per provocar crispació. I està clar que moltes de les demandes que fan en aquesta PNL hi estem d'acord. Hi estem tan d'acord que són les nostres demandes que fem, però no des d'ara, des de fa dècades, fins i tot quan vostès governaven. I és que vostès, senyories del PP, no tenen vergonya. I pel que fa a infraestructures, encara menys. Dècades que només s'han dedicat a gestionar grans obres que només enriquien els seus amics, mentre desatenien les infraestructures del país. El primer punt de la iniciativa reflecteix clarament la seva covardia. Volen reprovar tots els ministres, oi? Doncs facin una moció de censura. No s'atreveixen a fer una moció de censura, senyories del PP? Pretenen convertir aquesta cambra en l'escenari d'una moció de censura encoberta, embolcallada amb paraules grandiloqüents sobre responsabilitat i sobre gestió. Cínic, cínic és poc amb el qual els hauríem de dir. Per tant, quan ens venen amb aquesta moralina exigint dimissions, nosaltres els demanem coherència. On eren quan la ministra Pastor inaugurava aeroports sense avions? O quan el senyor de la Serna retallava manteniment de Rodalies mentre prometia Aves a totes les capitals? És més, on eren mentre el seu partit orquestrava l'Operació Catalunya? No pensaven amb els viatgers mentre el seu partit estafava i creava notícies falses en contra dels seus contrincants polítics, com el nostre president d'Esquerra Republicana, el senyor Oriol Junqueras?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Però que quedi clar, nosaltres no anem contra el poble d'Israel, això també ho ha dit el company Gerardo i crec que ho ha fet bé, crec que ha fet bé. No anem contra el poble d'Israel, contra la població civil. També condemnem els atemptats del 7 d'octubre, la matança de nens el 7 d'octubre. Crec que cal diferenciar. A Israel també hi ha veus valentes que s'oposen a la guerra i a l'ocupació. Com a Rússia hi ha qui s'oposa a Putin, com a Ucraïna hi ha qui rebutja la guerra. Com al Donbàs hi ha qui ha patit per part de població russa un règim de vegades que no és tant democràtic com alguns han volgut veure, des de l'any 2014 al 2022. Tampoc..., també ens recordem dels joves russos i ucraïnesos que marxen del país perquè no volen anar a matar ni a morir per raons polítiques, geoestratègiques, de materials raros com es diuen ara o per gas. Això és el pacifisme, això és l'internacionalisme. Això és el que ens hauria d'unir totes les esquerres. Tota víctima civil és una víctima de la humanitat. Això expressava el quadre de Guernica, quan Guernica va ser la primera població que va ser bombardejada civil i tota Europa es va posar les mans al cap. I el quadre de Guernica va ser un símbol. Doncs bé, avui hi ha molts Guerniques, hi ha molts Gerniques i sembla que ja tinguem la pell dura i ja no ens impressionin tant com aquest quadre.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoTratado de Amistad y Cooperación entre el Reino de España y la República Francesa, hecho en Barcelona el...
«I vull llegir tots aquells ajuntaments que han aportat diners a la Bressola, com deia alguns a l'alcaldia i alguns a l'oposició. Breda, Riells, Susqueda, Arbúcies, Caldes de Malavella, Lloret de Mar, Sant Hilari Sacalm, el Consell Comarcal del Ripollès, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Camprodon, Vallfogona de Ripollès, Ripoll, Ordis, l'Escala, Llançà, Olot, Banyoles, el Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Fontcoberta, Salt, Sant Julià de Ramis, el Consell Comarcal del Gironès, Llagostera i Sant Feliu de Guíxols, entre molts altres. Això sempre quedarà curt, però nosaltres sempre estarem al peu del canó per defensar l'ensenyament en català a tot el territori on es parla la nostra llengua. Perquè la llengua és un signe d'identitat, un signe de cultura catalana que no podem perdre, perquè, si la perdem, perdem tota la identitat. Moltes gràcies. Muchas gracias. Para nosotros, esta semana, el único acuerdo internacional que debemos celebrar, y que debemos celebrarlo muchísimo, es el acuerdo que ha arrancado Esquerra Republicana del Ministerio de Exteriores del Gobierno español de financiar -por primera vez en la historia, es un acuerdo histórico, la enseñanza en catalán en la Cataluña Norte. Así, por fin, se reconoce de forma tácita lo que nosotros hemos dicho siempre: que se tiene que proteger la lengua catalana en todo el territorio de los países catalanes y que, sobre todo, se debe proteger en territorios como Cataluña Norte, la Catalunya Nord. Hemos conseguido, por lo tanto, un acuerdo histórico en esta Cámara, y es que desde el Ministerio de Asuntos Exteriores se va a financiar la Bressola. La Bressola es una escuela de fiscalidad progresiva que depende de escuelas públicas y de subvenciones, porque cada familia paga en función de lo que ingresa. Esto que hemos conseguido esta semana aquí no es más que un paso más hacia adelante en un paquete de medidas que pusimos en marcha desde Esquerra Republicana cuando supimos que la Bressola sufría graves problemas de financiación por las intervenciones de partidos de derecha y de extrema derecha que hay en Francia. Conseguimos hacerlo arrancando una aportación extra a la Generalitat. Lo hemos hecho desde mis comarcas gerundenses, donde estamos en el Gobierno en muchísimos lugares y donde hemos apretado para que se hagan donaciones y se pueda aportar esa financiación desde los ayuntamientos. Voy a leer cuáles son los ayuntamientos que han aportado dinero a la Bressola, como decía, unos en la alcaldía y otros en la oposición: (nombra una serie de pueblos en catalán), entre muchos otros. Eso también se va a quedar corto. Y nosotros siempre vamos a estar al pie del cañón para defender la enseñanza en catalán en todo el territorio en el que se habla nuestra lengua, porque la lengua es un signo de identidad, de cultura catalana que no podemos perder, porque si la perdemos vamos a perder toda la identidad. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoTratado de Amistad y Cooperación entre el Reino de España y la República Francesa, hecho en Barcelona el...
«Bé, moltes gràcies. Per a nosaltres, avui, aquesta setmana, l'únic acord internacional que hem de celebrar, i hem de celebrar moltíssim, és l'acord que ha arrencat Esquerra Republicana del Ministeri d'Exteriors del Govern espanyol de finançar per primera vegada a la història un acord històric a l'ensenyament en català a la Catalunya Nord. D'aquesta manera, per fi es reconeix de forma tàcita el que nosaltres sempre hem dit, que és que s'ha de protegir la llengua catalana, que s'ha de protegir a tot el territori dels Països Catalans i que, especialment, s'ha de protegir en territoris com la Catalunya Nord. Com deia, per primer cop hem aconseguit un acord històric en aquesta cambra, que és que des del Ministeri d'Assumptes Exteriors es financi la Bressola. La Bressola és una escola de fiscalitat progressiva i, per tant, depèn de les administracions públiques i de les subvencions, perquè cada família paga en funció d'allò que ingressa. Això que hem aconseguit aquesta setmana aquí no és més que un pas més, un graó més d'un paquet de mesures que hem engegat, que vam engegar des d'Esquerra Republicana en el moment en què vam saber que la Bressola patia greus problemes de finançament pel context polític de dreta i extrema dreta que hi ha a França. Ho vam fer arrencant també una aportació extra des de la Generalitat. I ho vam fer especialment engegat des de comarques gironines, des de les meves comarques, on en molts ajuntaments on estem a Govern i també des de l'oposició, hem apretat perquè també es facin donacions i es faci aquest finançament dels ajuntaments.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de Interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre el control público...
«Por tanto, estos son los titulares en los que Esquerra Republicana está trabajando, en la desconexión del oligopolio, en la energía pública y la descentralización a favor de la distribución. Sin embargo, desgraciadamente, la realidad y los titulares no son estos, son otros, y esto se explica perfectamente cuando, como mínimo, veinticuatro exministros han tenido cargos en las seis principales empresas energéticas y diecinueve secretarios de Estado han estado vinculados directamente con estas energéticas; desgraciadamente, este es el titular. Resumiendo -y acabo, presidente-, el pastel energético se reparte entre pocas manos y es lo que explica la relación fluida y directa -lo voy a decir así- entre los gobernantes del bipartidismo español y los dirigentes empresariales del negocio energético. Y, señorías, esto también explica las trabas administrativas, esto es lo que explica el absurdo burocrático, la falta de normativas valientes, la paranoia absoluta de marcar objetivos inasumibles, la poca transparencia y, sobre todo, la absurda exigencia a los que llevan años cobrando desmesurados beneficios, en connivencia con los gobernantes, de que consigan descarbonizar y hacer una transición verde, limpia y justa, poniendo a la ciudadanía en el centro. Créanme, todo esto es una comedia dramática de las verdaderamente malas. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de Interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre el control público...
«Res més, moltes gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes de nuevo a todas y a todos. Después del apagón de hace quince días, después de la comparecencia del presidente del Gobierno precisamente hace una semana, después de leer esta moción y las dos mociones que van a venir ahora y a la espera de escuchar a la vicepresidenta tercera mañana en esta tribuna, desde Esquerra Republicana tenemos muy claros tres titulares, para nosotros, caudales: primero, es imprescindible desconectarse de este oligopolio; segundo, la energía tiene que ser pública, y, tercero, es vital recuperar la red de distribución eléctrica, y lo es básicamente para garantizar el acceso universal y la sostenibilidad y, a la vez, también la soberanía energética. Empecemos por el primer titular, vinculado directamente al tercero. Señorías, tenemos una inmensa oportunidad, la oportunidad de hacer la transición energética, pero dicha transición no se puede hacer a medida del oligopolio ni tampoco a medida del capital. El modelo tiene que ser distribuido, y no un modelo centralizado, donde quien tiene el capital es precisamente el que puede realizar estos proyectos. Hoy por hoy quien lleva las de ganar, para variar, son las grandes empresas energéticas, con su enorme capacidad de influencia, también política a través de las depravadas puertas giratorias, donde los dos partidos del régimen -permítanme decirlo así- realmente se han puesto las botas, para retardar durante años la transición energética. Y, si no, hagamos un poco de memoria: el impuesto al sol, los cambios legislativos sobre las primas a las renovables, las trabas a las instalaciones de autoconsumo, el bloqueo permanente a instalaciones pequeñas y medianas, que son menos exigentes económicamente y, por lo tanto, más asumibles para la ciudadanía, con una propiedad distribuida, y hay que decir que mucho más democráticas. Sin duda, hay que plantar cara a la oligarquía de las eléctricas y recuperar el control sobre nuestros recursos. Y, señorías, y es muy importante, también hay que legislar directamente, actualizar las normativas a favor del autoconsumo, ya sea individual o ya sea colectivo o industrial. Hay que trabajar con y para las comunidades energéticas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de Interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre el control público...
«Aquests són, doncs, els dos titulars sobre els quals Esquerra Republicana treballa: la desconnexió de l'oligopoli, l'energia pública i la descentralització a favor de la distribució. La realitat, però, i els titulars, malauradament, no són aquests, són uns altres. I això s'explica perfectament quan almenys 24 exministres han tingut càrrecs a les sis principals empreses energètiques espanyoles o quan fins i tot 19 secretaris d'Estat han estat directament vinculats a aquestes energètiques. Aquest, malauradament, és el titular. En resum, i acabo, president, el pastís energètic es reparteix en poques mans i això és el que explica la relació fluida, deixin-m'ho dir així, i directa entre els governants del bipartidisme espanyol i els dirigents empresarials del negoci energètic. I això, diputades i diputats, és el que també explica, això també és el que explica les traves administratives. Això és el que explica l'absurd burocràtic, la manca de normatives valentes, la paranoia absoluta de marcar objectius inassolibles, la poca transparència i, sobretot, l'absurd d'exigir i demanar als qui porten anys cobrant desmesurats beneficis amb connivència dels governants que aconsegueixin descarbonitzar-nos i que aconsegueixin fer una transició verda, neta i justa, posant la ciutadania al centre. Tot plegat, creguin-me, una comèdia dramàtica de les autènticament dolentes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de Interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre el control público...
«Gràcies, president. Molt bona tarda, una altra vegada, a totes i a tots. Després de l'apagón de fa quinze dies, després de la compareixença del president del Govern fa justament una setmana, després de llegir aquesta moció i les dues mocions que vindran seguidament, i a l'espera d'escoltar la vicepresidenta tercera demà en aquest faristol, des d'Esquerra Republicana tenim clars, molt clars tres titulars per a nosaltres cabdals. El primer: és imprescindible desconnectar-se de l'oligopoli. Segon: l'energia ha de ser pública. I tercer: és vital recuperar la xarxa de distribució elèctrica, i ho és bàsicament per garantir l'accés universal, per garantir la sostenibilitat i alhora també la sobirania energètica. Comencem pel primer titular vinculat també directament al tercer. Tenim, senyories, una immensa oportunitat. Una oportunitat de fer la transició energètica. Però aquesta transició no es pot fer a la mida de l'oligopoli ni tampoc es pot fer a la mida del capital. El model ha de ser sí o sí un model distribuït, i no un model centralitzat, on qui té el capital és justament qui pot realitzar aquests projectes. Avui per avui, qui té les de guanyar, per variar, són les grans empreses energètiques i la seva enorme capacitat d'influència, també política, a través de les depravades portes giratòries, on els dos partits del règim, deixin-m'ho dir així, s'han fotut literalment les botes per endarrerir també durant anys la transició energètica.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Ustedes han aportado muchísimos datos. Me parece relevante que el 1 % más rico del mundo, en parte por estas prácticas, emita el 16 % de las emisiones globales y, por lo tanto, me parece que es de justicia que se reclame este impuesto. Por eso les vamos a apoyar, porque ustedes han hecho esa transacción de nuestra enmienda y por ello creemos que se ha hecho una PNL mucho más completa, para que llegue y se convierta en una ley que, efectivamente, incorpore el sistema fiscal con esos impuestos que son del todo imprescindibles. Desde la perspectiva de Esquerra Republicana, este era un impuesto que ya habíamos previsto en nuestro programa en el Parlamento Europeo. Tengan presente que la fiscalidad, especialmente la fiscalidad verde, es clave para Esquerra Republicana, para paliar el cambio climático, por motivos de redistribución y por motivos de justicia fiscal, pero es que en este Estado vamos muy retrasados, muy por detrás en todos estos elementos que configuran un sistema fiscal que sea realmente redistributivo. Por lo tanto, es obvio que estamos a favor de que se graven esos aviones y yates de lujo. Por cuestiones de emergencia climática, lo estamos viendo cada día, y el contexto de emergencia climática va a llevar más pobreza a los que ya son pobres y, en cambio, no va a afectar a ese 1 % de la población del que hablábamos, que puede explotar los recursos de la tierra sin que eso le suponga absolutamente nada. Por lo tanto, teniendo en cuenta que en el Estado ya estamos todos superando el aumento de los 1,5 grados marcados como límite en el Acuerdo de París, la reflexión es que no podemos esperar meses o años a paquetes fiscales o a acuerdos verdes, porque, o es inmediata la actuación, o la irreversibilidad del proceso de deterioro de las condiciones climáticas del planeta es algo imparable.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Vostès han aportat moltíssimes dades. Em sembla rellevant que l'1 % més ric del món, en part degut a aquestes pràctiques, emeti el 16 % de les emissions globals. I em sembla, per tant, de justícia reclamar aquest impost, i és per això que els donarem suport, perquè vostès han transaccionat la nostra esmena i, per tant, creiem que s'ha fet una PNL molt més completa per fer arribar i que es converteixi en una llei que efectivament incorpori al sistema fiscal aquests impostos del tot imprescindibles. Des de la perspectiva d'Esquerra Republicana, aquest era un impost que ja havíem previst en el nostre programa al Parlament Europeu. Tinguin present que tant la fiscalitat, i especialment la fiscalitat verda, és clau per a Esquerra Republicana, per motius de pal·liació del canvi climàtic, per motius de redistribució, per motius de justícia fiscal. Però és que en aquest Estat anem molt enrere, molt enrere en tots aquests elements configuradors d'un sistema fiscal realment redistributiu. Per tant, és obvi que estem a favor de gravar avions i iots de luxe.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«Señorías del Grupo Socialista, ante la crisis climática no basta con grandes titulares ni con adhesiones simbólicas, la ciudadanía necesita de una vez por todas decisiones valientes y urgentes. España mantiene un modelo energético y político que nos aleja absolutamente de los compromisos europeos. El tiempo de la inacción se ha agotado y esta Cámara tiene que escoger entre aplazar decisiones importantes o bien actuar con responsabilidad. Somos muchos los que sabemos que el planeta se nos está deshaciendo entre las manos, que no hay planeta B, que quien realmente está en riesgo no es el planeta, porque el planeta seguirá girando, sino que los que están en riesgo somos precisamente nosotros, la especie humana, que tenemos que asumir responsabilidades después de décadas de agotar los recursos que creíamos deliberadamente que eran absolutamente infinitos. La ciencia y la realidad cotidiana nos demuestran cada día que es importante actuar con urgencia. Esta legislatura, casualmente, empezó después de la Presidencia española del Consejo de Europa y de la Cumbre del Clima en Emiratos Árabes, una cumbre que por primera vez en la historia ponía por escrito la obligación de dejar atrás los combustibles fósiles, con el objetivo de cero emisiones en el año 2050. Sin embargo, España hoy está en la cola de Europa. Mientras la Unión Europea ha reducido un 31 % sus emisiones desde el año 1990, España no es que las haya reducido menos, sino que las ha aumentado en un 1,4 %. Dinamarca o Suecia, por ejemplo, superan el 40 % de reducción y aquí seguimos infinitamente lejos de los objetivos marcados para 2030. Las emisiones per cápita son de 6,8 toneladas por encima de la media comunitaria aquí, en el Estado español. El transporte, por ejemplo, representa el 30 % del total bruto, lógicamente por la dependencia del vehículo privado y la falta de una planificación verde, también incluida en este Pacto Verde Europeo. Aunque el 51 % de la electricidad es de origen renovable, estas solo cubren el 24,9 % del consumo final mientras que el petróleo aún representa un 48,2 % del mix y la dependencia energética global es del 68,4 %, muy por encima de la media europea. Esa es la realidad. Es un modelo ineficiente, contaminante y, señorías, absolutamente débil. Por eso, en Esquerra Republicana lo tenemos claro y la receta es relativamente sencilla si hay voluntad, si se quiere y si se cree en lo que se dice en esos eslóganes. Hay que revertir la pérdida de biodiversidad y proteger los ecosistemas; sabemos cómo hacerlo. Hay que preguntarse cuánta energía podemos generar y consumir de forma sostenible; hay que repensar la producción para reducir los residuos de forma efectiva y hay que gestionar el agua como el bien escaso que es, y lo tenemos que hacer. ¿Cómo? Pues muy fácil: uno, con menos eslóganes y más políticas valientes y transversales que acompañen a todos los sectores, especialmente, hay que decirlo, al primario y al industrial; dos, con objetivos realistas pero ambiciosos para que esta transición sea verde, sí, pero también justa y, tres, haciendo los deberes, pasando de la teoría a los hechos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«Per això, des d'Esquerra Republicana ho tenim clar i la recepta és relativament senzilla, si hi ha voluntat, si es vol i es creu en allò que es diu, amb aquests eslògans. Cal revertir la pèrdua de biodiversitat i protegir els ecosistemes. Sabem com fer-ho. Cal preguntar-nos quanta energia podem generar i consumir de manera, evidentment, sostenible. Cal repensar la producció per reduir residus de manera efectiva i cal gestionar l'aigua com el bé escàs que és. I ho hem de fer. Com? Doncs miri, molt senzill, amb menys eslògan i amb més polítiques valentes i transversals que acompanyin tots els sectors, especialment, val a dir, el primari i l'industrial. Dos, amb objectius realistes però ambiciosos, perquè aquesta transició sigui verda, sí, però també justa. I tres, fent els deures, passant de la teoria als fets. Mirin, estem cansats de sentir, és veritat, ho deia abans el company, de sentir l'extrema dreta demonitzar el Pacte Verd. Però també estem indignats de sentir el Partit socialista repetir discursos buits, allò de seguirem treballant, continuarem impulsant, intentarem seguir desplegant. Actuïn, actuïn, perquè si només parlen, però no actuen, no hi haurà adaptació possible. I si no ens adaptem, no ens en sortirem. Aquesta PNL, ho he dit al començament, és una declaració d'intencions que arriba tard i que, a més, arriba sense concreció. I no ens serveix, no serveix de res. Jo crec que ja n'hi ha prou de tanta retòrica institucional i el que cal és fer política de veritat.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se autoriza la ratificación de cuatro enmiendas al artículo 8.2 del...
«Senyories, la consciència també es fabrica amb el dret. Es fabrica des d'aquesta cambra. Té un caràcter d'exemple i de símbol. Quan perseguim i jutgem criminals de guerra, fem també consciència política, consciència cívica, a més de buscar la justícia i la reparació per a les víctimes. El passat 11 de maig, per cert, vam celebrar el 80 aniversari de l'alliberament del camp nazi de Mauthausen, on van ser assassinats tants republicans, hem de dir-ho amb la connivència de Franco, hem de dir-ho, amb la connivència de Franco. Des de la memòria parlem del present. Des de la memòria ens preparem pel demà per evitar aquelles atrocitats similars a les del passat. I m'agradaria afegir que com a grup republicà d'Esquerra celebrem que la Fiscalia General comenci diligències per investigar els crims contra els espanyols deportats als camps nazis, repeteixo, amb la complicitat de la dictadura franquista. Però quina llàstima, senyories, i miro especialment les senyories del PSOE, que tenen el Govern. Quina llàstima, senyories del PSOE, que això que fa la Fiscalia General arribi tan tard. Quina llàstima. Quina llàstima que tants deportats no es puguin beneficiar d'això. Quina llàstima que la justícia arribi tard. I quan la justícia arriba tard no és justícia.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2025, de 8 de abril, de medidas urgentes de respuesta a la amenaza arancelaria y de...
«Cataluña y el país valenciano son dos de las zonas más expuestas a estos aranceles. El sector de componentes de la automoción y la industria agroalimentaria, la cerámica, los procesos químicos y el textil ya están sufriendo los efectos de este contexto comercial, que es incierto, que es adverso, y son sectores con gran presencia en los países catalanes. Por eso queremos una ocupación estable y fuerte arraigo en el territorio. No queremos empresas que corten y reduzcan sus empleados en muchos territorios de Cataluña; no queremos ver cómo en la Plana de Castellón y otras regiones de Valencia también se hacen expedientes de regulación a espera de las ayudas. Vamos a ser claros, hay que incluir desde el principio ayudas a las empresas, un mapa claro de los sectores más perjudicados por la escalada arancelaria en Cataluña. Pedimos también una garantía de la estabilidad laboral y pedimos que la respuesta europea sea lo más solidaria posible. Queremos que el fondo europeo sea más ambicioso, financiado de forma común y también, si hace falta, con la deuda para impulsar los sectores que sufran más los aranceles. ¿Y qué hemos conseguido en esta negociación? Hemos explicitado que el Gobierno español tendrá que evaluar la ocupación y las exportaciones en los sectores afectados y, a partir de esa lectura, activar el mecanismo RED, si hace falta, para evitar que las empresas beneficiarias no puedan reducir su plantilla. Hemos asegurado que el Gobierno español impulse el proceso para que el ICF consiga la ficha bancaria, para que sea una banca justa. Es una reivindicación histórica de Esquerra Republicana y una medida muy importante para nosotros, como usted sabe, en estos tiempos de concentración y monopolio bancario, como hemos visto con la OPA del BBVA al Sabadell, que, por cierto, esperamos que el Gobierno frene.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2025, de 8 de abril, de medidas urgentes de respuesta a la amenaza arancelaria y de...
«Gracias, presidente. Buenos días, ministro. Vivimos en tiempos de incertidumbre global marcada por la ofensiva comercial impulsada por Trump en su regreso a la Casa Blanca; un mandato que hemos visto que en solo cien días ha generado un caos económico interno en Estados Unidos y una ola de inestabilidad por todo el mundo, porque sus políticas arancelarias no responden a ninguna lógica productiva, sino a una agenda oligárquica y de la extrema derecha internacional. Primero, anuncian aranceles de un 45 % a la Unión Europea; después, lo suspenden durante noventa días, y, a pesar de eso, tenemos aranceles al 25 % en las importaciones de automóviles y aluminio. Ante esa amenaza, la Unión Europea ha reaccionado con una postura negociadora que debe ser firme y conjunta. El Estado español ha decidido redactar un real decreto para minimizar la afectación a las industrias y a nuestro sector primario. Nuestro grupo votará a favor, pero este documento no incluye las propuestas de Esquerra Republicana. Es una herramienta necesaria, sí, pero está incompleta. Lo que hemos dicho y lo que pedimos desde el grupo es que no podemos quedarnos con las medidas mínimas; debemos garantizar que la economía está al servicio de las personas y no al revés. Este real decreto es un mosaico de medidas dispersas -algunas ya existentes, como el Plan MOVES, otras de activación y otras en forma de créditos y avales- cuando lo que hace falta son ayudas directas y contundentes para los sectores afectados. Porque la realidad es que los aranceles ya están en vigor -un 25 % a las importaciones de acero, aluminio y los coches- y no podemos esperar a que activen mecanismos lentos mientras miles de puestos de trabajo están en riesgo.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2025, de 8 de abril, de medidas urgentes de respuesta a la amenaza arancelaria y de...
«Des d'Esquerra vam ser clars en allò que calia incloure des del principi. Ajudes a empreses afectades, directes i no en forma d'avals o crèdits. Un mapatge clar de quins sectors serien els més perjudicats per l'escala aranzelària a Catalunya. També vam demanar garanties d'estabilitat laboral. I, per últim, demanar que la resposta europea fos el més solidària possible. Volem que es faci un fons europeu més ambiciós, finançat de forma comuna i, si cal, amb deute, per ajudar i impulsar els sectors que patiran més els aranzels. I què hem aconseguit Esquerra amb aquesta negociació? Explicitar que el Govern espanyol haurà d'avaluar l'avaluació de l'ocupació, exportacions i produccions dels sectors afectats i, a partir d'aquesta lectura, activar el mecanisme RED, si és així necessari, per evitar que en cap cas les empreses beneficiàries s'acullin a reduccions de plantilla laboral ni a la deslocalització dels centres de treball. Que el govern espanyol impulsi el procés perquè l'ICF aconsegueixi la fitxa bancària, per tenir una banca pública i justa. És una reivindicació històrica d'Esquerra Republicana i aquesta mesura per a nosaltres és molt important, vostè ho sap. En temps de concentració i de monopoli bancari existent, com hem vist amb l'OPA del BBVA al Sabadell que esperem que el gobierno freni.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2025, de 8 de abril, de medidas urgentes de respuesta a la amenaza arancelaria y de...
«Gràcies, president. Bon dia, ministre. Vivim temps d'incertesa global marcada per l'ofensiva comercial impulsada per Trump en el seu retorn a la Casa Blanca. Un mandat que hem vist que només en cent dies ha generat caos econòmic intern als Estats Units i una onada d'inestabilitat arreu del món, perquè les seves polítiques aranzelàries no responen a cap lògica productiva, sinó a una agenda oligàrquica i de l'extrema dreta internacional. Primer anuncien aranzels d'un 45 % a la Unió Europea, després ho suspenen durant 90 dies. Tot i això, tenim aranzels del 25 % en les importacions d'aranzels d'automòbils i d'alumini. I davant d'aquesta amenaça, la Unió Europea ha reaccionat amb una postura negociadora que ha de ser ferma i conjunta. L'Estat espanyol ha decidit redactar un Reial decret per minimitzar l'afectació a les indústries i al nostre sector primari. El nostre grup hi votarà a favor, però aquest document no inclou les propostes d'Esquerra Republicana. És una eina necessària, sí, però incomplerta, ho hem estat parlant. I el que demanem des del grup és que no ens podem quedar amb mesures de mínims. Hem de garantir que es posa l'economia al servei de la gent, i no a l'inrevés. Aquest Reial decret és un mosaic de mesures disperses, algunes ja existents, com el Pla MOVES, i altres de dubtosa activació, i moltes en forma de crèdits i avals, quan el que calen són ajuts directes i contundents per als sectors afectats. Perquè la realitat és que els aranzels ja estan en vigor, un 25 % a les importacions d'acer, alumini i cotxes, i no podem esperar que s'activin mecanismes lents, mentre milers de llocs de treball estan en risc.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una Estrategia Integral para una Transición Energética limpia, justa y competitiva.
«Y acabo, presidente, con un mensaje muy claro para unos y para otros, y cuando digo para unos y para otros me refiero al Partido Popular, me refiero a VOX y me refiero también al Partido Socialista, pero sobre todo a ustedes (señalando los escaños situados a la derecha del hemiciclo): no compraremos en Esquerra Republicana absolutamente ningún papel que instrumentalice el apagón para imponer la agenda nuclear ni tampoco para imponer una agenda para frenar un futuro limpio y sostenible. Muchas gracias. (Aplausos).»