Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
315 declaraciones · página 2 de 11
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué le deben al Reino de Marruecos?
«Ministre, el passat 7 de juny el Govern marroquí va portar a terme un atac amb drons i va matar un dels dirigents del Front Polisario, Lahbib Adelaziz, futur líder del moviment independentista i fill del difunt expresident de la República Àrab Saharaui Democràtica, juntament amb dos altres membres del Polisario. El seu Govern no ha condemnat aquest atac. L'ambaixada d'Espanya a Rabat, en canvi, sí que va condemnar un atac fet pel Polisario el 5 de maig a Asmara. Quina és la posició del seu gabinet davant d'aquest assassinat selectiu, que si l'hagués fet, per exemple, Israel sobre un dirigent palestí o Rússia sobre un dirigent ucraïnès, haurien condemnat immediatament? Ministro, el pasado 7 de junio el Gobierno marroquí llevó a cabo un ataque con drones y mató a uno de los dirigentes del Frente Polisario, Lahbib Adelaziz, futuro líder del movimiento independentista e hijo del difunto expresidente de la República Árabe Saharaui Democrática, junto con otros dos miembros del Polisario. Su Gobierno no ha condenado este ataque. La Embajada de España sí que condenó un ataque al Frente Polisario del 5 de mayo en Asmara. ¿Cuál es la posición de su gabinete ante este asesinato selectivo que, si lo hubiese hecho, por ejemplo, Israel sobre un dirigente palestino o Rusia sobre un dirigente ucraniano hubiesen condenado inmediatamente?»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«En Esquerra lo tenemos claro, no habrá autonomía estratégica europea sin soberanía alimentaria -ya está, no hay ninguna otra opción-, no habrá cohesión territorial si abandonamos el mundo rural -no la habrá, es imposible-, y no habrá futuro para Europa si permitimos que desaparezcan las mujeres y los hombres que, con las manos en la tierra y los ojos en el mar, hace generaciones que sostienen este país, porque defender la ganadería, la agricultura y la pesca no es mirar al pasado, es precisamente mirar y alimentar el futuro. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Y todavía hay una segunda preocupación, que es la recentralización, como se llama en esta Cámara. La Comisión Europea plantea concentrar la gestión de los fondos en grandes planes estatales, y nosotros decimos a viva voz que se trata de un error, porque, señorías -estaría bien que esto se entendiera-, la cercanía, la proximidad, no es un error. No siempre, pero la proximidad muchas veces es la solución. A veces sí quieres mandar a paseo al que tienes al lado, eso también puede pasar, pero normalmente desde esa cercanía, desde la proximidad se gestiona mejor porque las políticas funcionan mejor cuando se escucha a los territorios, cuando se conoce a los territorios, porque la subsidiariedad no es una palabra decorativa, es una garantía de buena gobernanza, porque una persona desde un despacho lejano no conoce mejor la realidad del Delta del Ebro, de las Tierras de Poniente, de los Pirineos o de los puertos del litoral de mi país. Los agricultores y el sector pesquero no piden privilegios -y eso es muy importante que lo tengamos grabado entre ceja y ceja-, piden algo mucho más modesto y, si me permiten, más justo, piden seguir existiendo. Piden poder seguir existiendo y competir en igualdad de condiciones, piden tener futuro y piden que, cuando Europa hable de transición ecológica, no convierta precisamente a quienes mejor conocen el territorio, que son los agricultores y los ganaderos, en las víctimas de sus contradicciones. Eso no quiere decir no ser ecologista, eso no quiere decir no velar por el medio ambiente y eso no quiere decir no creer en el cambio climático, porque los primeros interesados, señorías, en que las cosas se hagan bien, en preservar la biodiversidad, en preservar extremadamente todo, los primeros interesados, son los agricultores.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«I a Esquerra ho tenim clar. No hi haurà autonomia estratègica europea sense sobirania alimentària. Ja està. És que no hi ha opció. No hi haurà cohesió territorial, si abandonem el món rural. No n'hi haurà, és impossible. I no hi haurà futur per a Europa, si permetem que desapareguin els homes i les dones que, amb les mans a la terra i els ulls posats al mar, fa, senyories, generacions que sostenen aquest país. Perquè defensar la pagesia, la ramaderia i la pesca no és mirar al passat. Defensar és precisament mirar i alimentar el futur. Moltes gràcies. Buenas tardes de nuevo. Gracias, presidenta. Hoy, con esta moción, no hablamos solo de un presupuesto europeo, hoy hablamos -si me permiten- también de una manera de entender Europa. Hoy hablamos de los agricultores, de los ganaderos y de los pescadores; hablamos de aquellos que trabajan en los campos, hablamos también de aquellos y aquellas que cuidan al ganado y también de los que salen a la mar, aunque esté muy oscuro y haga mucho frío; hablamos de aquellos que demasiado a menudo solo son noticia cuando hay una crisis, solo son noticia cuando hay una sequía o cuando hay una protesta acompañada de muchos tractores. Sin embargo, son ellos quienes sostienen una de las soberanías más importantes que puede tener cualquier país, que es la soberanía alimentaria. Por eso, cuando Europa dice que quiere ser más fuerte, que quiere ser más resiliente y más y más autónoma, nosotros, sí, estamos de acuerdo de entrada, pero hay una pregunta muy sencilla que hace falta plantear, y es de qué sirve hablar de soberanía si abandonamos a aquellos que nos alimentan.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«I encara hi ha una segona preocupació, que és la recentralització tantes vegades anomenada, malauradament, en aquesta cambra. La Comissió Europea planteja concentrar la gestió dels fons en grans plans estatals. I nosaltres diem amb la boca grossa que això és un error. És un error, perquè, senyories, estaria bé que això s'entengués, la proximitat no és un error. No sempre, però moltes vegades la proximitat és una solució. A vegades vols desempallegarte d'aquells que tens al costat, a vegades també pot passar, però normalment des de la proximitat es gestiona millor, perquè les polítiques funcionen millor quan s'escolta els territoris, quan es coneixen els territoris. Perquè la subsidiarietat no és una paraula decorativa dels tractats europeus, és una garantia, sí, de bona governança. I perquè ningú, des d'un despatx llunyà, coneix millor les necessitats, si m'ho permeten, del Delta de l'Ebre, de les Terres de Ponent, del Pirineu o dels ports del litoral del meu país. La pagesia, el sector pesquer no demana privilegis. I això és molt important que ens ho gravem entre cella i cella. Demanen una cosa molt més modesta i també, si m'ho permeten, molt més justa. Demanen poder continuar existint. Demanen poder continuar existint. Demanen competir en igualtat de condicions. Demanen, sí, tenir un futur. I demanen que, quan Europa parla de transició ecològica, no converteixi precisament els qui millor coneixen el territori, que és la pagesia, que són els ramaders, no els converteixi en les víctimes de les seves contradiccions. I això no vol dir no ser ecologista, i això no vol dir no ser mediambielista. I això no vol dir no creure en el canvi climàtic. Perquè els primers interessats, senyories, en el fet que les coses es facin bé, a preservar la biodiversitat, a preservarho extremadament tot, són els primers interessats justament la pagesia.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«A ver, dejémoslo claro también para los historiadores del futuro. Señorías de VOX, no cuela. No cuela la maniobra de esta tarde. A ustedes, señorías de VOX, no les mueve ni la voluntad de transparencia ni la calidad democrática; les mueve la estrategia tóxica, destructiva y copiada del amigo Donald Trump. Donald Trump, el que recibió al líder de VOX con un sonoro mi amigo Santiago Obescal. Obescal, dijo. Cosas del idioma, sí. Por cierto, señorías de VOX, recuerden: en el franquismo no había pucherazos porque no había elecciones. Perdón, sí, en los veinticinco años de paz se votó y creo que salió el 120 % a favor del dictador. Un gran ejemplo, apúntenlo. Me gustaría llamar la atención en estos momentos de las señorías populares, porque ustedes están enganchados a estos imitadores de Donald Trump. No hay muchas señorías del PP, pero ya se lo dirán. Señor Hernando, usted, que es una persona cualificada, tome nota. Fíjense, ustedes, que representan... Miro al señor Hernando porque es al que conozco más, pero da lo mismo. (El señor Hernando Fraile pronuncia palabras que no se perciben). Escuche, ya sabe que le tengo mucho aprecio, señor Hernando. Fíjense, ustedes que se definen como partido de Estado, en compañía de estos señores de VOX se cargan la institucionalidad. El diputado de VOX ha llegado a cargarse Correos. Por cierto, su líder, Feijóo, creo que dirigió Correos, si no me equivoco. Qué cosas, ¿eh? ¡Qué cosas! En fin...»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«En fi, per cert, aquesta urna separada que volen fer els diputats de VOX indicaria una cosa: que vostès històricament havien tingut molts vots a l'Argentina. Jo recordo quan el senyor Manuel Fraga, fundador del seu partit, feia rutes per l'Argentina per obtenir el vot autonòmic, etc. Amb aquesta urna separada dels senyors de VOX, es veurien coses que potser els senyors de VOX dirien que és tupinada i potser només era popularitat de don Manuel. En fi, queden avisats, estimats i estimades senyories del PP. I senyories de VOX, no cola. Ho han intentat. No cola. Ara, han fet un gran favor a la història, perquè s'ha vist clarament com és el trumpisme cañí. Una mala imitació. Gràcies. Buenas tardes, presidenta, señorías. En primer lugar, querría felicitar a los diputados de VOX por esta iniciativa, porque gracias a ella los historiadores del futuro, cuando analicen cómo los ultras españoles copiaron al pie de la letra el manual de Donald Trump, dirán: Miren, miren la sesión de aquella tarde tan bonita del mes de junio en que VOX copió exactamente lo que decía el manual de Donald Trump. Es exacto. Ustedes hoy no presentan una proposición de ley. Ustedes hoy aplican la primera lección del trumpismo, que se basa, sobre todo, en la política de la sospecha. La política de la sospecha. Es una operación típica en este momento en el mundo de toda la estirpe de seguidores de Donald Trump y otras criaturas. Y en este caso, sus seguidores españoles, que se llaman patriotas, no hacen más que copiar lo que viene desde Washington.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«A veure, deixemho clar, també per als historiadors del futur. Senyories de VOX, no cola, no cola la maniobra d'aquesta tarda. A vostès, senyories de VOX, no els mou ni la voluntat de transparència ni la qualitat democràtica, els mou l'estratègia tòxica, destructiva i copiada de l'amic Donald Trump. Donald Trump, aquell que va rebre el líder de VOX amb una sonora: 'Mi amigo Santiago Obescal'. Obescal va dir. Sí, sí, coses de l'idioma. Per cert, senyories de VOX, recordin: en el franquisme no hi havia tupinades perquè no hi havia eleccions. Perdó, sí, en els veinticinco años de paz es va votar i crec que va sortir el 120 % a favor del dictador. Un gran exemple, apuntinse'l. Bé, a mi m'agradaria cridar l'atenció en aquest moment a les senyories populars, perquè vostès estan enganxats a aquests imitadors de Donald Trump. No hi ha gaires senyories del PP, però ja els hi diran. Senyor Hernando, vostè que és una persona qualificada, prengui nota, prengui nota. Fixi's, vostè que representa... Miro el senyor Hernando perquè és el que conec més. Però, en fi, és igual. Escolti, ja sap que li tinc una gran estima, senyor Hernando. Fixi's que vostès que es defineixen com a partit d'Estat, en companyia d'aquests senyors de VOX, es carreguen la institucionalitat. El diputat de VOX avui s'ha arribat a carregar Correus. Per cert, el seu líder Feijóo crec que va dirigir Correus, si no m'erro. Quines coses, eh? Quines coses!»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Bona tarda, presidenta, senyories. En primer lloc, voldria felicitar els diputats de VOX per aquesta iniciativa perquè, gràcies a aquesta iniciativa, els historiadors del futur, quan analitzin com els ultres espanyols van copiar fil per randa el manual de Donald Trump, diran: 'Mirin, mirin la sessió d'aquella tarda tan bonica del mes de juny en què VOX va copiar exactament el que diu el manual de Donald Trump'. És exacte. Vostès avui no presenten una proposició de llei. Vostès avui apliquen el primer de trumpisme, que es basa sobretot en la política de la sospita. La política de la sospecha. És una operació típica en aquest moment en el món de tota l'estirp del que són els seguidors de Donald Trump i altres criatures. I, en aquest cas, els seus seguidors espanyols, que es diuen patriotes, no han fet res més que copiar el que ve des de Washington. Fixinse, senyories. El 6 de gener de l'any 2021 es va produir el famós assalt al Capitoli per part dels fanàtics partidaris de Donald Trump, aquell senyor que anava amb banyes també, de facto, un cop d'estat, i això es basava a dir que les eleccions no eren legítimes, que hi havia hagut tupinada. El que es diu en castellà pucherazo. És aquest esquema. Més exemples, per cert, exemples molt bonics, perquè ja que el diputat de VOX ha esmentat Brasil, citarem una figura que li agradarà. El gener de l'any 2023, el senyor Bolsonaro va demanar la impugnació de les eleccions al Brasil. Va demanar invalidar els vots registrats amb màquines per greus errades. La justícia, però, la justícia brasilera va descartar les exigències de Bolsonaro i va revalidar la victòria de Lula da Silva. Aterrem a l'Estat espanyol, a l'Espanya de les meravelles. Això ja ha passat també a Espanya. El maig de l'any 2023, la seguretat de l'Estat, la seguridad del Estado, va detectar una campanya d'atacs a la credibilitat de les eleccions celebrades el 28 de maig d'aquell any, de l'any 2023. La seguretat de l'Estat va dir que hi havia hagut desinformació organitzada des d'altaveus ultres i, ho sento, senyories populars, amb ressò en àmbits del PP. Ja sabem que vostès ara els hi compren tot a aquests senyors i així estan. Bé, tal dia farà un any.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Moltes gràcies. Muchas gracias. Antes de entrar en el fondo del asunto, quisiera dejar claro que en Esquerra Republicana compartimos plenamente la necesidad de mejorar las condiciones de la docencia en todo su conjunto. Todo ello comporta, evidentemente, que también compartimos la voluntad de reducir las ratios en las aulas, que solo es una pequeña parte de las reivindicaciones de los y las maestras. No tenemos ningún problema con este objetivo y esta iniciativa. Hace muchos años que defendemos una reducción de ratios, lo cual mejora la atención personalizada y permite a los profesionales desarrollar mejor su trabajo. La educación, probablemente, es una de las políticas públicas que más condicionan el futuro de una sociedad. Cuando hablamos de escuela, cuando hablamos de las condiciones en las que trabajan los docentes o de las oportunidades que ofrecemos a nuestros niños y jóvenes, no discutimos un tema concreto sectorial. Estamos hablando, sobre todo, de qué modelo de sociedad queremos construir. Dicho esto, hemos de ser honestos. Los retos de la educación de hoy no se resuelven solo modificando un artículo de una ley. Si hemos aprendido algo de las últimas semanas escuchando a la comunidad educativa catalana es precisamente esto. Los y las maestras, profesores y profesoras, equipos directivos, familias y representantes sindicales no se limitan a salir a la calle en Cataluña para pedir la reducción de los alumnos en las aulas. Nos hablan de las dificultades para desplegar una escuela inclusiva con garantías; nos hablan de la falta de profesionales de apoyo, de la necesidad de reforzar los servicios de orientación y atención educativa, de los centros de alta complejidad que continúan enfrentando retos sin recursos suficientes -hace poco vimos cómo el Gobierno trabajador del señor Illa les aplicaba recortes-; y, sobre todo, nos hablan de la necesidad de dignificar una profesión que hace demasiados años ha debido soportar sobrecargas, recortes y falta de reconocimiento.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Bé, moltes gràcies. Abans d'entrar en el fons del debat, vull deixar clar que, des d'Esquerra Republicana, compartim plenament la necessitat de millorar les condicions de la docència en tot el seu conjunt i això comporta que, evidentment, compartim també la voluntat de reduir les ràtios a les aules, que només és una petita part de les reivindicacions dels i les mestres. No tenim cap problema amb l'objectiu que inspira aquesta iniciativa. De fet, fa molts anys que defensem que una reducció de ràtios facilita una atenció més personalitzada, afavoreix la inclusió educativa i permet als professionals desenvolupar millor la seva feina. L'educació és probablement una de les polítiques públiques que més condicionen el futur d'una societat. Quan parlem d'escola, quan parlem de les condicions en què treballen els docents o de les oportunitats que oferim als nostres infants i joves no estem discutint un tema concret o sectorial. Estem discutint sobretot sobre quin model de societat volem construir. Ara bé, dit això, hem de ser honestos, senyora ministra. Els reptes que avui té l'educació no es resolen només modificant una xifra en una llei. I si alguna cosa hem après de les últimes setmanes escoltant la comunitat educativa catalana és precisament això. Els i les mestres, els professors i les professores, els equips directius, les famílies i els representants sindicals no es limiten a sortir als carrers a Catalunya a reclamar la reducció del nombre d'alumnes per aula. Ens parlen de les dificultats per desplegar una escola inclusiva amb garanties. Ens parlen de la manca de professionals de suport. Ens parlen de la necessitat de reforçar els serveis d'orientació i atenció educativa, dels centres d'alta complexitat, que continuen assumint reptes enormes, amb recursos insuficients i que van veure fa uns mesos com el Govern de Salvador Illa els retallava les educadores socials i les tècniques d'inclusió. I ens parlen, sobretot, de la necessitat de dignificar una professió, que fa massa anys ha hagut de suportar retallades, sobrecàrregues i manques de reconeixement.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Acabo, president. El director Jean François Truffaut deia que el cinema és viure una vida paral·lela, universos paral·lels. En aquesta cambra, a vegades assistim a realitats paral·leles. Nosaltres celebrem que pugui tirar endavant aquesta llei. Celebrem també que el grup de Junts s'hagi afegit al consens que ja teníem altres grups catalans com Esquerra amb el Ministeri. Creiem que en temes de país cal caminar sempre plegats, perquè és la millor manera de servir la ciutadania i servir la cultura. Gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes. Señorías, como ya se ha dicho desde esta tribuna, es muy importante que esta ley se convierta en una realidad efectiva tras un bloqueo de muchos años, un bloqueo que ha perjudicado al sector y al público. El Grupo de Esquerra lo planteamos como la continuación de un trabajo que ya se empezó con la ley audiovisual, donde asignamos muchos recursos políticos, pero siempre recibiendo muchas críticas y obstáculos. Nuestro objetivo es claro: el futuro de la lengua no solo se juega en la Administración, en el funcionariado, en el espacio público, se juega, sobre todo, en el mundo de la cultura y de las industrias culturales. En ese sentido, el audiovisual, tanto en salas como en plataformas, es una apuesta estratégica. Solo salvaremos la lengua si estamos presentes también allí donde la industria es potente. Además, como ya se ha dicho, vivimos un momento de transformación básica en el mundo de las industrias culturales. Los retos son ingentes no solo por la emergencia de la inteligencia artificial, sino también por el cambio en los hábitos, en los usos y consumos del público. En ese sentido, el cine catalán vive un momento muy importante y podemos felicitarnos. Quisiera decirles a las señorías de VOX que, si quieren ver buenas películas en catalán, encontrarán alguna. Voy a citar una muy celebrada por el público y muy galardonada: Alcarràs. No hace falta que vayan a escuchar películas en arameo o en latín, encontrarán algunas en catalán. Y a las señorías de VOX les puedo recomendar Tardes de soledad, de un realizador catalán, Albert Serra, donde se habla de los toros.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Bona tarda, president, senyories. Com ja s'ha dit des d'aquest faristol, és importantíssim que aquesta llei entri en una realitat efectiva després d'un bloqueig incomprensible de fa molts anys; un bloqueig que ha fet mal al sector i que fa mal al públic. El grup d'Esquerra ho plantegem com la continuació d'una feina que ja va començar amb la Llei de l'audiovisual, on vam abocar molts recursos polítics, sovint totalment en solitud i rebent moltes crítiques. El nostre objectiu és clar: el futur de la llengua no es juga només en l'administració, en el funcionariat, en l'espai del carrer, es juga sobretot en el món de la cultura i en les indústries culturals. I, en aquest sentit, l'audiovisual, tant a les sales com en plataformes, és una aposta estratègica. Només salvarem la llengua si també som presents allà on la indústria és potent. A més a més, com ja s'ha dit, vivim un moment de canvi bàsic en el món de les indústries culturals. Els reptes són enormes, no només per l'emergència de la intel·ligència artificial, sinó també pel canvi en els hàbits i els usos i consums del públic. Vull dir, però, que el cinema català -en aquest sentit, podem felicitarnos- viu un moment molt important i en aquest sentit li voldria dir a les senyories de VOX que si volen veure bones pel·lícules en català es trobaran. Esmentaré una que ha estat molt celebrada pel públic i molt premiada: Alcarràs. No cal que vagin a escoltar pel·lícules en llatí o arameu, en trobaran en català. I, de fet, ja que les senyories de Vox són taurins, els puc recomanar una pel·lícula d'un gran realitzador català, Albert Serra, Tardes de soledad, on es parla dels toros.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«La posición de Esquerra Republicana es muy clara: es de defensa, pasa por el respeto del modelo de gobernanza, de la PAC vigente, con un rol específico para la interlocución entre la Generalidad y los interlocutores del territorio. Para nosotros, defender es exigir un presupuesto ambicioso para la política, la pesca común, manteniendo la PAC, manteniendo los pilares actuales y recuperando los recursos perdidos. Para nosotros es asegurar la continuidad de los grupos de acción locales pesqueros, que son lo clave. Poner en riesgo estos grupos pesqueros es, permítanmelo, poner en riesgo el futuro de nuestras comunidades marineras. Estos grupos han demostrado que son eficaces para generar ocupación, para diversificar la economía azul, para preservar el patrimonio pesquero y también para garantizar la cohesión social del litoral. No podemos aceptar que decisiones centralizadas desde Bruselas desmantelen este modelo que funciona. ¡Qué manía con tocar lo que funciona en lugar de articularlo más! Un sector que ha dado oportunidades a centenares de proyectos arraigados al territorio. Termino, ministro. Esperamos que en su réplica de cinco minutos nos pueda confirmar un poco esto que le pido: ¿hasta dónde, hasta dónde podemos llegar? Porque, en definitiva, necesitamos lo que decía al principio, una defensa explícita a la gobernanza local -para nosotros eso es clave-, a la soberanía alimentaria bien entendida -porque aquí hablamos mucho de ello, pero no todo el mundo la entiende, pero usted sí; entiendo que cuando usted habla de ella, habla de lo mismo que yo- y especialmente al equilibrio territorial. Muchísimas gracias. Hasta aquí, señor ministro. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«De fet, ahir m'arribava també el posicionament de les organitzacions agràries catalanes amb el Govern de la Generalitat i amb el seu conseller, el senyor Ordeig. Nosaltres hi som, hi som. Compti amb nosaltres. Fletem avions -no, que contaminen- però fletem els autobusos que calgui i allà ens tindrà, a Brussel·les a defensarho. Però necessitem saber fins on podem arribar, amb sinceritat. Potser és molt complicat que puguem assumir els objectius, però fins on? Perquè allà, allà nosaltres estarem. Perquè la direcció, evidentment, és preocupant. Deia abans, li hem plantejat vuit preguntes, que podien haver estat cinc, podien haver estat vinticinc, però en qualsevol cas eren concretes sobre la posició que, en aquest cas, adoptarà el seu govern a Brussel·les. Si defensarà el nostre sector agrari, que n'estem segurs que ho farà, agrari i pesquer, o si no. Aquesta pregunta binària jo ja elimino. Tinc clar que ho farà, però fins on podrem arribar, senyor ministre? Perquè la posició d'Esquerra Republicana per nosaltres és molt clara i és de defensa. És una posició que passa per respectar el model de governança de la PAC vigent, preveient un rol específic justament per la interlocució de la Generalitat i dels agents econòmics i socials del territori. Per nosaltres, defensar és exigir un pressupost ambiciós per a la política de pesca comuna i de la PAC, mantenint els dos pilars actuals i recuperant els recursos perduts. Per nosaltres és assegurar la continuïtat dels grups d'acció local pesquers, que són claus. Per posar en risc els grups d'acció local pesquers és -permeti'm- posar en risc el futur de les nostres comunitats marineres. Els GALP han demostrat durant anys que són una eina eficaç per generar ocupació, per diversificar l'economia blava, per preservar el patrimoni pesquer i per garantir sí, també, la cohesió social del litoral. No podem acceptar que decisions centralitzades des de Brussel·les desmantellin aquest model, que és un model que funciona. Quina mania a tocar allò que funciona en comptes de muscularho més! Quina mania, no? Un sector que ha donat uns GALPs que han donat oportunitats, evidentment, a centenars de projectes arrelats al territori.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«El nuevo presupuesto europeo, por tanto, tiene que dar respuesta a unos retos vitales, importantísimos para nuestro futuro y para todo el continente. Hablamos, como decía, de cohesión territorial y social, de lucha contra el cambio climático, de soberanía alimentaria y de transición energética. Es absolutamente importante, es vital, que en este Parlamento tengamos todos los debates que hagan falta sobre el presupuesto europeo. Hasta ahora -podemos decirlo- teníamos tiempo, pero, señor ministro, se lo decía al principio cuando le he saludado, no lo hemos tenido mucho. Sé que la semana que viene usted comparecerá en la Comisión de Agricultura para hablar de este tema, pero conviene que tengamos estos debates. Nosotros, con toda la humildad del mundo, hace mucho tiempo que avisamos de los recortes de la PAC, de la introducción de esta cofinanciación o de la absoluta recentralización de los fondos y programas. Y también hace tiempo que avisamos de la situación insostenible a la que se está abocando a un sector que es pequeño, pero vital, el pesquero, y al que a veces le damos poca importancia.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Por eso, en Esquerra Republicana consideramos que el debate sobre el próximo marco financiero plurianual de la Unión Europea es en realidad un debate sobre qué Europa queremos; este es el debate. ¿Queremos una Europa que proteja a sus productores, que garantice la viabilidad de las explotaciones familiares -que es importante- y que entienda al sector primario, como decía hasta ahora, como uno estratégico? ¿O, al contrario, queremos una Europa que relegue estas prioridades? (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Entramos en materia, ministro. A nosotros nos gustaría poder centrar esta intervención en una cuestión fundamental para nuestra ganadería, nuestro campesinado y la cuestión territorial; a saber, el futuro presupuesto plurianual de la Unión Europea, el presupuesto que dictará, evidentemente, a qué se destinan los recursos europeos para un periodo de nada menos que siete años, de 2028 a 2034. Es verdad que en esta Cámara lo hacemos muy a menudo, hablamos de la importancia de los presupuestos generales del Estado, que son muy importantes, aunque no los veamos, son muy importantes. Pero este presupuesto, el europeo, es cinco o seis veces superior e incluye diversas políticas. Algunas de ellas, por no decir casi todas, son políticas clave para Cataluña y también para el resto del Estado, para el resto de las comunidades, pero permítanme que haga referencia a mi país. Y son competencia de su ministerio, señor ministro, todas ellas, en especial la PAC y la política pesquera común.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Res més. Fins aquí, ministre molt atenta al que ens pugui contestar. Gràcies. Muy buenos días a todas y a todos, diputadas y diputados. Señor ministro, cuando se creó la política agrícola común en 1962, Europa todavía tenía muy presente, evidentemente, la fragilidad del suministro alimentario. Acababa de pasar la Segunda Guerra Mundial. La PAC nació con una idea sencilla pues, pero también fundamental. Es ridículo que se la explique porque la conoce perfectamente, pero vale la pena recordarla. La idea era garantizar alimentos suficientes para la ciudadanía europea, pero no solo eso -también algo importante que todavía nos persigue hoy- sino también para asegurar una renta digna para los agricultores y ganaderos y, evidentemente, para mantener vivo el mundo rural. Durante más de seis décadas, la política agrícola común ha sido una de las políticas más integradoras -vale decirlo- y de más éxito de esta construcción europea, pero ha evolucionado, como no puede ser de otra manera, porque han pasado sesenta años; ha evolucionado y ha incorporado nuevos objetivos, en este caso, nuevos objetivos ambientales, también nuevos objetivos de sostenibilidad, de calidad alimentaria y de equilibrio territorial. Pero vale la pena decir que eso lo ha hecho sin perder su razón de ser, nunca, al menos desde nuestro punto de vista; a saber, preservar un sector estratégico, porque el sector primario no es un sector cualquiera -y eso usted lo sabe muy bien-, no lo es. El sector primario es justamente el que garantiza la soberanía alimentaria, y eso, aunque lo digamos muchas veces en este hemiciclo, deberíamos ponérnoslo entre ceja y ceja y entender realmente qué quiere decir. Y no solo eso, sino que además este sector agroalimentario fija población en el territorio, preserva los paisajes, y no solo los paisajes, sino también los ecosistemas, y genera actividad económica y, evidentemente, contribuye a la cohesión social y a la cohesión territorial. Sin campesinado, sin ganadería, sin pesca, no hay mundo rural, no hay mundo marítimo, señorías, pero tampoco hay seguridad alimentaria, y evidentemente, sin seguridad alimentaria, tampoco hay autonomía estratégica para Europa, también para el continente europeo. Y precisamente en un contexto marcado por la guerra de Ucrania, por las tensiones geopolíticas, por los efectos del cambio climático y también por la competencia brutal a nivel internacional, sería un grave error considerar la PAC como una simple partida presupuestaria susceptible de reducción. Eso sería un error; de hecho, en estos momentos lo es, es un error garrafal, porque la PAC es una inversión en seguridad, cohesión y en futuro, evidentemente.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«El nou pressupost europeu, doncs, ha de donar resposta a uns reptes vitals, a uns reptes importantíssims per al nostre futur i per a tot el continent. Parlem, com deia, de cohesió territorial i social, de lluita contra el canvi climàtic, de sobirania alimentària i de transició energètica. I és absolutament important, és absolutament vital que en aquest Parlament tinguem tots els debats que calgui sobre el pressupost europeu. Fins ara, val a dir, tenim temps, però fins ara, senyor ministre -ho comentàvem a l'inici que l'he vingut a saludar- no n'hem tingut massa. Sé que la setmana que ve vostè, a petició pròpia, compareixerà a la Comissió d'Agricultura per parlar justament d'aquest tema, però convé tenir aquests debats. I nosaltres, amb tota la humilitat del món, fa molt temps que avisem. Avisem sobre les retallades en la PAC. Avisem sobre la introducció d'aquest cofinançament o de l'absoluta recentralització dels fons i dels programes, i també fa temps que avisem de la situació insostenible en la que s'està abocant un sector que és petit però que és vital, que és el sector pesquer i que, a vegades, li donem poca importància- La proposta de la Comissió Europea retalla el pressupost ni més ni menys que quasi un 70 %. Això és perquè t'exploti el cap. És una de les poques partides que cau malgrat l'augment global dels recursos, i això fa pensar algú que el que vol la comissió és carregarse la pesca al Mediterrani. És que a mi no se m'acut una altra cosa. També inclou, evidentment, una reforma que eliminarà el model local participatiu, català, si em permet -repeteixo, m'agrada parlar del meu país, de fet, soc aquí per parlar del meu país- però això, evidentment, és extensiu a tota la costa de l'Estat. Per tot això, és clau que en aquest Parlament orientem la posició del Govern, del Govern espanyol en les negociacions del Consell, que li tocarà a vostè. Té feina, perquè també, amb tota la humilitat del món, nosaltres batallarem i no permetrem que es retalli en aquells programes clau per la nostra pagesia i pel nostre sector pesquer.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Per això, des d'Esquerra Republicana considerem que el debat sobre el proper marc financer plurianual de la Unió Europea és, en realitat, un debat sobre quina Europa volem, perquè aquest és el debat. Volem una Europa que protegeixi els seus productors? Volem una Europa que garanteixi la viabilitat de les explotacions familiars -important- i que entengui el sector primari, com dèiem fins ara, un sector estratègic? O al contrari, volem una Europa que relegui aquestes prioritats? Entrem en matèria, ministre. Nosaltres ens agradaria poder centrar aquesta interpel·lació en una qüestió fonamental per la nostra pagesia i la nostra cohesió territorial, que és el futur pressupost pluriennal de la Unió Europea. El pressupost que, evidentment, dictarà en què es destinen els recursos europeus per un període ni més ni menys que de set anys, del 2028 al 2034. És veritat que en aquesta cambra ho fem molt sovint, parlem de la importància dels pressupostos generals de l'Estat i són molt importants, encara que no els veiem, però són molt importants. Però aquest pressupost, l'europeu, és cinc o sis vegades superior i inclou diverses polítiques, algunes d'elles -per no dir gairebé totes- polítiques claus per Catalunya, -i per la resta de l'Estat, per la resta de comunitats, evidentment, però permeti'm que faci referència al meu país- que són competència, senyor ministre, del seu ministeri, totes elles especialment la PAC i la política pesquera comuna.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Bé, molt bon dia a totes i a tots, diputades i diputats. Senyor ministre, quan es va crear la política agrària comuna l'any 1962 Europa encara tenia molt present, evidentment, la fragilitat del subministrament alimentari. Acabava de passar la Segona Guerra Mundial. La PAC va néixer, doncs, amb una idea senzilla, però també amb una idea fonamental. És ridícul que li expliqui a vostè que ho sap perfectament, però jo crec que val la pena recordarho. La idea era garantir aliments suficients per a la ciutadania, en aquest cas per a la ciutadania europea. Però no només això. També una cosa important que encara ens persegueix avui, que és assegurar una renda digna per als agricultors i ramaders i, evidentment, mantenir viu el món rural. Durant més de sis dècades, la política agrària comuna ha estat, doncs, una de les polítiques, val a dirho també, més integradores i també més reeixides d'aquesta construcció europea. Però ha evolucionat, com no pot ser d'altra manera. Han passat seixanta anys. Ha evolucionat i ho ha fet incorporant nous objectius, en aquest cas nous objectius ambientals, també nous objectius de sostenibilitat, de qualitat alimentària i d'equilibri territorial. Però val a dir que tot això ho ha fet sense perdre mai la seva raó de ser, almenys des del nostre punt de vista, que és preservar un sector estratègic, perquè el sector primari no és un sector qualsevol i això vostè ho convindrà amb mi. Al contrari, no ho és. El sector primari és justament el que garanteix la sobirania alimentària. I això, que ho diem manta vegades en aquest hemicicle, hauríem de posarnosho entre cella i cella i entendre realment què vol dir- I no només això, sinó que, a més, aquest sector, el sector alimentari fixa població al territori, preserva els paisatges i no només els paisatges, també els ecosistemes, i genera activitat econòmica i, evidentment, contribueix a la cohesió social i a la cohesió territorial. Sense pagesia, diputades i diputats, sense ramaderia, sense pesca, no hi ha món rural, no hi ha món marítim, però tampoc hi ha seguretat alimentària i, evidentment, si no hi ha seguretat alimentària, tampoc hi ha autonomia estratègica per a Europa, també per al continent europeu. I precisament en un context marcat per la guerra a Ucraïna, per les tensions geopolítiques, pels efectes del canvi climàtic i també per la competència brutal a nivell internacional, seria un greu error considerar la PAC com una simple partida pressupostària susceptible a ser reduïda. Això seria un error, de fet, en aquests moments és un error garrafal, perquè la política agrària comuna és una inversió en seguretat, en cohesió i, evidentment, en futur.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Hemos vivido últimamente algunos episodios que, desde mi perspectiva, han sido ignominiosos respecto a este ejercicio, a esa voluntad expresada de que la muerte se otorgue, debido a la intromisión de terceros -ya sean asociaciones o a veces familiares- en esta decisión. ¿Qué hay que tener en cuenta en esto? No lo vamos a hacer hoy, pero en algún momento habrá que hacerlo, habrá que abrir el melón del tercer interesado, del tercero que puede intervenir. Lo han fijado últimamente con unos vínculos afectivos intensísimos. Podría ser, pero en todo caso dejemos fuera a las asociaciones. Esta es una gran noticia porque, entre otras cosas, de estos procesos emanados de la voluntad y la autogestión de las personas no se pueden derivar campañas políticoideológicas para destruir los derechos otorgados por la que se supone que es la voluntad popular. Por lo tanto -y algún ponente antes que yo se ha referido a ello-, compartimos, entendemos y podemos ser partícipes y empáticos con el dolor de los familiares de quien decide ejercer esta opción, pero es obvio que nuestra protección tiene que ser para quien la tiene. Es evidente que nuestra empatía está sobre todo con la persona enferma, con la persona que cree que su forma más digna de acabar la vida es esta y que tiene todo el derecho a hacerlo, más allá de lo que piense el resto de la gente. Nuestra tarea aquí es otorgar derechos. Nuestra tarea aquí no es coartar, en función de nuestra ideología, de nuestro pensamiento y de nuestra fe, cuál tiene que ser el futuro de nuestro conciudadano, porque no tenemos el poder moral ni ético para hacer algo así.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Per tant, i algun ponent abans meu n'ha fet referència, compartim, entenem i podem ser partícips, empàtics amb el dolor dels familiars de qui decideix exercir aquesta opció. Però és obvi que la nostra protecció ha de passar per qui l'està tenint. És evident que la nostra empatia està sobretot amb la persona malalta, amb la persona que creu que la seva manera més digna d'acabar la vida és aquesta i que té tot el dret a ferho, més enllà del que pensem la resta de gent. La nostra tasca aquí és atorgar drets. La nostra tasca aquí no és coartar en funció de la nostra ideologia, del nostre pensament, de la nostra fe quin hagi de ser el futur del nostre conciutadà, perquè no tenim el poder -?crec- moral i ètic de fer una cosa com aquesta. Acabo ràpidament. Votarem favorablement, evidentment. Crec que se'n desprenia de les meves paraules, del nostre posicionament, però també del que és la tesi central del meu partit. I agraïm de nou als qui han fet possible que això arribi aquí.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cuáles son las prioridades del Gobierno español en materia de política económica?
«Gràcies. Gracias. Los bancos se benefician de un sistema muy oligopólico, un mercado con muy poca competencia, y la gente tiene la sensación de que las normas no son las mismas para todo el mundo. Cuando les interesa, actúan con rapidez, suben las hipotecas y los préstamos, pero les cuesta mucho remunerar el ahorro y facilitar el crédito a las pymes o mantener esos servicios en las poblaciones. Usted dice que han hecho ese trabajo y, es cierto, se ha hecho, pero ustedes también saben que la banca no cumple la mayoría de las horas de atención o de instalaciones de cajeros automáticos. También con las hipotecas y los fondos de inversión pasa lo mismo: los beneficios son para los grandes fondos buitre, pero las familias siguen sin beneficiarse. La pregunta es muy sencilla, es la que se hace cualquier ciudadano. Si un fondo de inversión se puede beneficiar de un descuento del 60 o el 70 %, ¿por qué una familia no puede hacer lo mismo? Le pregunto, ministro, si está dispuesto a aprovechar la futura regulación de los compradores gestores de crédito para garantizar a las familias un derecho real de tanteo y retracto cuando se venda a un fondo de inversión su inmueble, porque mientras los bancos acumulan beneficios récord, la ciudadanía no llega a fin de mes. Ahí es donde hay que trabajar, en que la ciudadanía llegue a fin de mes. Gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cuáles son las prioridades del Gobierno español en materia de política económica?
«Sí, gràcies. Els bancs es beneficien d'un sistema altament oligopolític. Un mercat amb molt poca competència. I aquí la gent té la sensació que les regles no són iguals per a tothom. Quan els interessa, actuen ràpidament apujant el cost de les hipoteques i dels préstecs, però quan es tracta de remunerar l'estalvi, tal com li he dit, facilitar el crèdit a les petites empreses o mantenir aquests serveis a les poblacions, els hi costa molt. Vostè diu que han fet aquesta feina i sí que és cert que s'han fet, però vostès també saben que la banca no compleix la major part de les hores que diu que posarà atenció o que posarà aquests caixers automàtics també en les hipoteques venudes a fons d'inversió. Passa exactament el mateix. Els beneficis són pels grans fons voltors, però les famílies continuen sense beneficiarse perquè la pregunta és molt simple i és la que es fa a qualsevol ciutadà. Si un fons d'inversió es pot beneficiar d'un descompte d'uns 60 % o un 70 %, per què la família no pot fer el mateix? I per això li pregunto, ministre, està disposat a aprofitar la futura regulació dels compradors i gestors de crèdit per garantir les famílies, un dret real de tanteig i retracte quan el seu deute es vengui a un fons d'inversió? Perquè ministre, mentre els bancs acumulen beneficis rècords, la ciutadania no arriba a final de mes. I és aquí on hem de treballar perquè la ciutadania arribi a final de mes.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«De hecho, tenemos un ejemplo clarísimo de cómo gestiona estos temas la derecha, el de la crisis del ébola de hace unos años. Su gran medida para detener la crisis fue asesinar al perro Excálibur sin ningún tipo de piedad, sin ningún tipo de prueba científica y sin la alternativa de cuarentena y vigilancia, una gestión basada en el alarmismo, el autoritarismo y la propaganda. No es solo un animal, es algo que simboliza una víctima de una forma de gobernar las emergencias basada más en el impacto mediático que en los datos científicos, más centrada en aparentar control que en resolver la crisis y generar confianza pública, más preocupada por preguntarle al ChatGPT si las ratas nadan y mandar a la ministra la captura de pantalla -que, en fin, preguntarlo ya me parece feo, pero es que además mandar la captura de pantalla a la ministra me parece algo alarmante-, más preocupada de las consultas al ChatGPT que de la vida. Un auténtico drama. Lo que protege de verdad la vida de las personas es una sanidad pública robusta, profesionales preparados, la investigación científica y recursos para que nadie se quede atrás. Por ello, es importante reforzar todas las herramientas de prevención y de respuesta ante las enfermedades infecciosas y en este caso ministra, le voy a recordar una asignatura pendiente que tienen: el reconocimiento oficial de la especialidad de enfermedades infecciosas. Y, sinceramente, tal y como está el mundo, cuesta mucho entender que tengan esto parado. Hablamos constantemente de la preparación ante futuras pandemias -lo ha hecho usted en esta tribuna-, hablamos de nuevas zoonosis, de resistencias antimicrobianas, se habla de riesgos globales derivados del cambio climático y de la movilidad internacional, pero luego se mantiene bloqueada una especialidad absolutamente central para afrontar todas estas problemáticas, algo que reclaman desde hace años los profesionales y que ya prometía Salvador Illa cuando era ministro de Sanidad de este Gobierno. Honestamente, tras lo vivido con la COVID, cuesta mucho contar a la gente que sigamos aquí atascados. A veces me da la sensación de que hemos aprendido muy poco de la pandemia.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«De fet, tenim un exemple claríssim de com gestiona aquests temes la dreta durant la crisi de l'Ebola de fa uns anys, on la seva gran mesura per aturar la va ser assassinar el gos Excalibur sense cap mena de pietat, sense cap evidència científica i sense alternativa de quarantena i vigilància. Una gestió basada en l'alarmisme, l'autoritarisme i la propaganda. Aquell animal no és només un animal, avui simbolitza moltes coses. Una víctima d'una manera de governar les emergències, basada més en l'impacte mediàtic que no pas en l'evidència científica. Més centrada en aparentar control que no pas en solucionar la crisi i en generar confiança pública. Més preocupada en preguntar al ChatGPT si les rates neden i enviarli la captura de pantalla a la ministra, -que perdonin això si, preguntarli ja em sembla lleig, però enviar la captura de pantalla a la ministra em sembla d'un nivell alarmant-. Més preocupada d'això de les consultes del ChatGPT que de la vida. La veritat un autèntic drama. El que protegeix de veritat la vida de les persones és una sanitat pública robusta, professionals preparats, recerca científica i recursos per no deixar ningú enrere. Per això és important reforçar totes les eines de prevenció i resposta davant les malalties infeccioses. I aquí, ministra, li recordo que tenen una assignatura pendent: el reconeixement oficial de l'especialitat de malalties infeccioses. I sincerament, tal com està el món, costa molt d'entendre que estigui aturat. Parlem constantment de la preparació davant futures pandèmies. N'han parlat vostè aquí, en aquest faristol. Parlem de noves zoonosis, de resistències antimicrobianes, parlem de riscos globals derivats del canvi climàtic i de la mobilitat internacional, però després mantenim bloquejada una especialitat absolutament central per afrontar tot això, que els professionals fa anys que reclamen i que ja prometia Salvador Illa quan era ministre de Sanitat d'aquest Govern i, honestament, després del que hem viscut amb la COVID, costa molt d'explicar que encara continuem encallats en aquest punt. A vegades tinc la sensació que hem après molt poc de la pandèmia.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«La Plataforma por la Lengua, Plataforma per la Llengua, denunciaba esto hace poco. Europa puede ser otra cosa porque es, básicamente, una Europa de los pueblos, como comentaba el compañero Iñarritu. Permítanme que les recuerde lo que decía un sabio, George Steiner, no independentista catalán, sobre las lenguas. Decía Steiner: No hay lenguas pequeñas; cada lengua contiene, expresa y transmite no solo una carga de memoria singular de lo que se ha vivido, sino también una energía evolutiva de su futuro, una potencialidad para mañana. La muerte de una lengua es irreparable y hace que se reduzcan las posibilidades del hombre. Y añadía Steiner con su lucidez: Europa, sin duda, morirá si no lucha por sus lenguas, por sus tradiciones locales y por sus autonomías sociales. En definitiva, se olvida de que el diablo está en los detalles. Otra cosa importante es que hay que ir hacia una mayor integración del mercado interior en la economía, en la seguridad y en la defensa. Europa tiene que consolidarse como un espacio, señorías, verdadero de defensa democrática, ante unos Estados Unidos en manos de una Presidencia absolutamente autoritaria y de una China que no es precisamente, lo sabemos muy bien, una democracia. Europa debe tener siempre voz propia en los desastres que estamos contemplando cada día, desde Gaza a Sudán; o un hecho que sucede a las puertas de la Europa unida y que, de hecho, es Europa, el hecho de la guerra de Ucrania, fruto del imperialismo ruso.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«Plataforma per la Llengua denunciava fa poques setmanes aquesta realitat. Europa vol ser una altra cosa, perquè també és bàsicament una Europa dels pobles. Com comentava el company Iñarritu. Permetinme que els recordi el que deia un savi, George Steiner, -per cert, no independentista català- sobre les llengües. Deia Steiner: 'No hi ha llengües petites. Cada llengua conté, expressa i transmet no solament una càrrega de memòria singular d'allò que s'ha viscut, sinó també una energia evolutiva del seu futur. Una potencialitat per demà. La mort d'una llengua és irreparable i fa minvar les possibilitats de l'home'. I afegia Steiner amb la seva lucidesa: 'Europa, sens dubte, morirà si no lluita per les seves llengües, per les seves tradicions locals i les seves autonomies socials. En definitiva, si oblida que Déu està en el detall'. Un altre punt important és anar a una major integració del mercat interior en l'economia, en la seguretat i la defensa. Europa s'ha de consolidar senyories com un espai veritablement de defensa democràtica davant uns Estats Units en mans d'una presidència absolutament autoritària i una Xina que no és exactament, ho sabem molt clar, una democràcia. Europa ha de tenir sempre una veu pròpia en els desastres que estem contemplant cada dia. Des de Gaza al Sudan o un fet que passa a les portes de l'Europa unida i que, de fet, és Europa. El fet de la guerra d'Ucraïna fruit de l'imperialisme rus.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Todo esto me sorprende, y me sorprende que el Grupo Popular hoy quiera dedicar la parte que tiene cada semana de vivienda a una parte que, a pesar de ser legítima, es evidentemente ajena a los problemas reales de la gente. Los problemas reales que tenemos son los desahucios de fondos buitre, que ni dan la opción de renovar los contratos de alquiler porque partiendo estos pisos sacan más provecho. Y esto ocurre porque el Partido Socialista votó que la reforma de la ley de vivienda de la legislatura pasada entrara en el alquiler de habitaciones, y ahora nos encontramos en este bloqueo en un congreso de derechas. Son los fondos de inversión quienes acumulan viviendas, vacían barrios enteros, hacen operaciones especulativas, ventas masivas de bloques y ventas que convierten pisos públicos en productos financieros, con precios por las nubes de compra y de alquiler que hacen que no te llegue el sueldo ni para pagarte una sola habitación. Este es el problema de la vivienda, no si los vecinos pueden entrar en videoconferencia en una reunión. El problema es lo que ha ocurrido con Olalla y con las subastas de la Sareb. El problema es que su modelo sigue premiando la especulación por encima del derecho a tener un techo y hacer un futuro o una familia, y aquí es donde tendríamos que poner este foco político, sinceramente. Muchas gracias. (Aplausos).»