Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.227 declaraciones · página 2 de 41
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Mai els que són part del problema seran part de la solució, per més que ho vulguin fer veure. Fins que no vam veure la Mari Carmen sortint de casa seva o el suïcidi de l'Olga sortint per la tele. El senyor Turull no havia parlat de fons voltor i ara, a sobre, s'atreveix a donarnos lliçons de responsabilitat social. Això sí, sense saber encara definir què és per a ells un petit propietari. Perquè precisament ells són els que ens han dut fins aquí. I a vostès, en moltes ocasions ja els ha anat bé subcontractar l'ús. La culpa. Realment la pitjor cara de la sociovergència. Així va començar el dia d'ahir i en tota la jornada no van donar cap explicació. Apagada negociadora amb els socis de l'esquerra durant hores que havíem de saber l'evolució del Consell de Ministres per la premsa. Mentre tot això passava, el sol seguia plena de tendes de campanya i a Catalunya havien sortit 20 000 persones al carrer a exigir a Pedro Sánchez el decret Mari Carmen. Avui ja fins i tot algunes hi són acampades a la plaça Catalunya. Al migdia, vostès van anunciar que havien aprovat dos reials decrets, el Consell de Ministres, però no els vam poder llegir fins passada la mitjanit. I mentrestant, durant aquest mateix dimarts se seguien produint desnonaments de persones vulnerables com el de l'Alícia a Mataró, amb un fill amb el 83 % de discapacitat.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Més de tres anys de legislatura ens ha costat arribar fins aquí, ministra. I vostès s'han posat a treballar només quan desenes de milers de persones han sortit al carrer a cridar que ja n'hi ha prou. Que ja n'hi ha prou de Mari Carmen. Que es veuen al carrer amb 87 anys. Que ja n'hi ha prou d'orgues que es treuen la vida perquè estan desesperades i que ja n'hi ha prou, que els més rics i poderosos comprin per centenars les cases de barris sencers i expulsin els veïns i veïnes dels seus pobles de casa seva. És per això, només per això, pel que vostès han premut l'accelerador i ha arribat el dia d'avui amb unes mesures d'emergència que fa mesos que haurien d'haver treballat per aprovar en un únic decret. No era tan difícil, però ens han portat dos decrets que no són nous, que inclouen mesures que fa temps que des de l'esquerra li reclamem i que arribaran aquí en dues parts perquè són incapaços de no mirar a la dreta per no fer enfadar a qui especula amb el nostre dret a l'habitatge digne. A més, hem hagut de suar molt fort perquè continguin uns mínims acceptables. Vostès han decidit i ho fan massa vegades, negociar primer amb aquells que s'han dedicat sistemàticament a tombar tots els avenços en matèria d'habitatge. Sí, d'una manera profundament deslleial. I no només amb nosaltres, amb l'esquerra, que ha demostrat sobradament que està aquí perquè la vida de la gent millori, sinó amb els moviments socials i amb les milers de persones que li estaven demanant que posés solucions sobre la taula, des del progressisme, des de l'esquerra i des de l'antifeixisme. Vostès van decidir negociar i cedir a les pressions de Junts sense fer ni cas a les advertències de grups com Esquerra Republicana i ens van presentar un text infame que no recollia ni els mínims parlats altres vegades.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Y, señores del PSOE, no vamos a darles un aplauso hoy, ya se ha dicho que esta proposición es insuficiente, es muy insuficiente, es muy deficiente. De hecho, ustedes proponen seguir impulsando. Pero ¿qué es esto?, ¿cachondeo? Ustedes gobiernan, no impulsen, hagan cosas, creen un impuesto permanente sobre los beneficios extraordinarios de las grandes energéticas. Es que son obscenos esos beneficios, hay que gravarlos y hay que destinar lo que se recaude, sí, a la ciudadanía que sufre una inflación desbocada precisamente por el aumento de precios -entre otros- de los combustibles y de la energía. También es importante coordinar esta iniciativa con la Unión Europea, ya sea para establecer una figura común para armonizar este impuesto o bien, como nos proponían los compañeros de Bildu, para fijar un límite al precio máximo del gas que pagan las familias. Hagan alguna cosa. Y este último minuto no querría acabarlo sin hablar del gran problema social que nos ocupa desde hace demasiado tiempo: la vivienda; lo decía antes mi compañero y mañana mi compañera interpelará también al ministro: la vivienda, que no nos ocupa solo hoy, Esquerra Republicana hace mucho tiempo que dice que esto es un problema. Y también me dirijo a las señorías de Junts -que no están-: escuchen, por favor, lo que reclaman las calles. Hay un consenso social cada vez más amplio de que es preciso garantizar el derecho a una vivienda digna. Y ante esta realidad, señorías de Junts, tienen que decidir del lado de quién están. No se pueden poner más de perfil, o están al lado de la gente o están al lado de los especuladores. Este problema también tiene más responsables: los de Junts, que tumban una y otra vez de la mano de PP y VOX medidas que podrían evitar el sufrimiento de personas como Olga y Maricarmen, pero también el Partido Socialista.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Muchas gracias, presidente. Buenas tardes. Señorías, hoy hablamos de un impuesto a las grandes energéticas, pero, si me lo permiten, querría empezar hablando de la gente que paga el recibo de la luz, de la gente que llena el depósito mirando cómo van subiendo los números, de las familias que sí, que pagan alquileres imposibles, de trabajadores y de trabajadoras que, aunque trabajen, llegan justos -si llegan- a final de mes, de los jóvenes que no se pueden ir de su casa. Mientras toda esta gente hace números para llegar a final de mes, las grandes energéticas hacen números, señorías, para contar beneficios extraordinarios. Esta es la realidad. Y ante esta realidad solo hay dos opciones, solo hay dos: la primera, gobernar para proteger la mayoría social o proteger los beneficios de unos cuantos. No hay más. Nosotros, desde Esquerra Republicana, si me lo permiten, tenemos muy claro del lado de quién estamos y también sabemos del lado del que se pusieron algunos cuando llegó la hora de votar. Hoy también conviene hacer memoria, de hecho, siempre viene bien hacer memoria: Esquerra Republicana hace años que defiende que el gravamen a las energéticas sea un gravamen permanente. Lo defendimos durante la negociación del paquete fiscal, lo exigimos a este Gobierno, y cuando se aprobó finalmente el real decreto ley con el gravamen energético actual en 2025, llegó aquí al Congreso de los Diputados y ¿qué pasó? Pues que se tumbó. ¿Y quién lo tumbó? El Partido Popular, VOX, Junts per Catalunya -que ahora han desaparecido- y el Partido Nacionalista Vasco. Eso pasó, sí. Se lo iba a decir a la señora Calvo: en aquel momento fueron muy decisivos, pero ahora no la tengo aquí presente a la señora Calvo. Y no es nada personal con la señora Calvo, pero -para los de Junts- es muy fácil volver a casa, a Cataluña, y explicar que defiendes a las familias, a los autónomos, a las clases medias y al bolsillo de tus conciudadanos, pero luego vienes a Madrid y en el momento de darle al botón del voto resulta que le das al mismo botón al que le han dado el Partido Popular y VOX para vetar un gravamen a las grandes empresas, a las grandes eléctricas. Sí, señorías, eso hay que explicarlo. Y se tiene que recordar, porque defender Cataluña no es envolverse en la bandera, es defender a las personas que pagan la luz en Ripoll, la gente que la paga en Lleida, en Reus, en Girona o en Hospitalet, no defender los beneficios de las grandes energéticas. Y mientras muchas familias tienen que decidir qué es lo que van a recortar en su día a día, con salarios que no han podido absorber ni de lejos el encarecimiento de la vida, con la vivienda que es una auténtica emergencia y con la inflación que sigue castigando, especialmente, como siempre, a las clases populares, las grandes empresas energéticas siguen consiguiendo márgenes extraordinarios. A mí no se me ocurre más nombre que tildar esto de pornografía. Esto es pornografía pura, señorías.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Això és pornografia pura, senyories, i als senyors del PSOE tampoc el regalarem avui l'aplaudiment, perquè aquesta proposició no de llei, ja s'ha dit, és insuficient i molt insuficient. De fet, és un molt deficient. Vostès ens proposen seguir impulsant, Però què coi és això? Cachondeo? No és que vostès governen, no impulsin i facin, si us plau, creïn un impost permanent sobre els beneficis extraordinaris de les grans energètiques. De fet, és que són obscens aquests beneficis. Cal gravarlos i cal destinar el que recapti a ajudar. Si a la ciutadania que pateix una inflació desbocada precisament per l'augment de preus, entre altres, dels combustibles i de l'energia. També important coordinar aquesta iniciativa amb la Unió Europea, ja sigui per establir una figura comuna per harmonitzar aquest impost o bé, com ens proposaven els companys de Bildu, per posar un límit al preu màxim del gas que paguen les famílies facin alguna cosa. I aquest últim minut no voldria acabar sense parlar mínimament del gran problema social que ens ocupa des de des de fa massa temps l'habitatge. Ho deia abans el meu company de mar. La meva companya interpel·larà també a la ministra l'habitatge que no ens ocupa avui, que Esquerra Republicana fa molt temps que diu que això és un problema. I també em dirigeixo a les senyories de Junts que no hi són. Escoltin, si us plau, el que reclama el carrer. Hi ha un consens social cada vegada més ampli en què cal garantir el dret a un habitatge digne. I davant d'aquesta realitat, senyories de Junts han de decidir en quin costat estan. No es poden posar més de perfil o estan al costat de la gent o estan al costat dels especuladors. Però aquest problema també té més responsables: els de Junts que tomben una vegada i una altra de la mà del PP i de VOX. Mesures que poden evitar el patiment de persones com l'Olga o com la Mari Carmen, però també el Partit Socialista.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para garantizar la correcta implementación del Pacto Europeo sobre Migración y Asilo...
«Además, no nos engañemos, porque no queremos menospreciar todo el debate sobre las fronteras, es relevante, pero no deja de ser una cortina de humo para que no se hable del cambio climático, de la transición energética o de la intervención en sectores clave o bien de la vivienda que ahora hemos descubierto, pasando por el piso de la pobre señora Maricarmen, que era muy importante. Ahora hemos descubierto que la vivienda era muy importante. Por cierto, el Grupo Republicano ya les había dicho que era muy importante. Sí, señorías del PP, les tengo que decir que hay dos puntos en los que podríamos estar de acuerdo en principio, aunque ustedes hacen trampas. El primer punto es el de pedir más transparencia en las reformas reglamentarias derivadas del pacto europeo. Sí, nosotros queremos transparencia, porque la transparencia es lo que nos lleva a una garantía respecto a los derechos. También coincidimos, señorías del PP, en que son necesarios más recursos para la acogida de las personas migrantes y que el Estado tendría que facilitar claramente esto a las comunidades autónomas. Obviamente, las comunidades autónomas en este momento no pueden gestionar una materia de gran interés para ellas como es la gestión migratoria, pero, en cambio, tal y como hemos comprobado en Cataluña, sí pueden hacer la segunda parte de esta cuestión, que son todas las políticas de integración y de acogida.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para garantizar la correcta implementación del Pacto Europeo sobre Migración y Asilo...
«A més a més, no ens enganyem, tot el debat sobre les fronteres no el volem menystenir, és rellevant, però no deixa de ser una cortina de fum perquè no es parli del canvi climàtic, de la transició energètica o de la intervenció en sectors clau o de l'habitatge que ara hem descobert tot passant pel pis de la pobra senyora Mari Carmen, que era molt important. Ara hem descobert que l'habitatge era molt important. Per cert, el grup republicà ja els havia dit que era molt important. Sí, senyories del PP, els he de dir que hi ha dos punts on podríem estar d'acord. En principi, tot i que vostès fan trampes. Que és en demanar el primer punt, demanar més transparència en les reformes reglamentàries derivades del pacte europeu. Sí, nosaltres volem transparència perquè la transparència és el que ens porta a una garantia respecte als drets. I també coincidim, senyories del PP, en que calen més recursos per a l'acollida, per a l'acollida de les persones migrants i que l'Estat hauria de facilitar clarament això a les comunitats autònomes. Òbviament, les comunitats autònomes que en aquest moment no poden gestionar una matèria de gran interès per a elles com és la gestió migratòria. Però en canvi, com hem constatat, a Catalunya sí que tenim la segona part d'aquesta qüestió, que és totes les polítiques d'integració i d'acollida. I aprofito per dir que vostès, senyories del PP, també gestionen comunitats autònomes. Fixinse bé quin contrasentit. que les autonomies han de fer el més delicat, que és la integració i l'acollida del migrant, i no poden dir res quant a la gestió de l'arribada d'aquests migrants. Evidentment, el PP, pel que fa a això, ho fa perquè està absolutament presoner de VOX.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Yo creo que aquí tenemos que exigir también responsabilidades a la Dirección General de Tráfico, porque ahora tenemos tres modificaciones legislativas en tramitación, y las tres son todas reformas importantes. Todas las personas que mueren en un siniestro en la carretera tienen una familia detrás, todas, sea por exceso de velocidad, por estar viendo el móvil o por una simple distracción. Tendríamos que estar trabajando para que las tres iniciativas salgan adelante; mejorarlas cuando haga falta y dar una respuesta a los problemas reales que tiene la ciudadanía. Y aquí voy a ser crítica con la DGT, porque tengo la sensación de que están demasiado pendientes de generar polémicas, de enfrentar colectivos, de buscar titulares y no de buscar soluciones a problemas que genera la propia DGT. Y problemas tenemos. Tenemos personas que esperan durante meses para poder hacer un examen; hay problemas de recursos, de gestión de capacidad; tenemos ciudadanos que necesitan hacer un trámite, que demasiadas veces se encuentran ante una Administración que no da la respuesta que tendría que dar. Eso también tiene que ver con seguridad vial; porque la seguridad no se construye haciendo nuevas normas, se construye haciendo que sea fácil aplicarlas con prevención, con educación, con recursos, con una Administración que funcione y con normas que después se cumplan. Y aquí creo que la DGT tendría que dedicar menos tiempo a enfrentar y más a solucionar. ¿Están ustedes completamente seguros de que esto no se podía hacer vía un reglamento y que entonces no tendríamos que estar en este debate aquí, y este fin de semana la tasa de alcoholemia ya podría haber bajado? Porque la ciudadanía ahora no pide más problemas, que ya tenemos bastantes; nos pide conducir con seguridad, hacer los trámites cuando corresponde, y saber que detrás de las normas hay una Administración que funciona.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Durante mucho tiempo hemos normalizado esa frase de 'solo me he tomado una' o 'estoy bien para conducir', y el problema es que la percepción que tenemos de nosotros mismos no siempre coincide con los efectos que tiene el alcohol sobre la conducción. En el mensaje tenemos que ser muy sencillos: si vas a conducir, cero alcohol. Y si queremos seguir celebrando -que, evidentemente, todo el mundo lo quiere hacer-, tenemos que poner fácil que las personas puedan volver a sus casas sin conducir; por tanto, más transporte público, alternativas de movilidad y responsabilidad colectiva. Porque no se trata de escoger entre celebrar o tener seguridad en las carreteras, podemos hacerlo todo; pero cuando toca conducir -creo que eso tiene que estar clarísimo-, toca conducir sin alcohol. Y aquí es donde les falta valentía, señorías del PSOE, porque la cultura de la responsabilidad es la que tenemos que construir; si hablamos de seguridad vial, tenemos que hablar también de la mortalidad asociada al alcohol, que se concentra sobre todo en alcoholemias muy elevadas. ¿Por qué no estamos hablando de subir mucho las multas para esas alcoholemias muy elevadas? Mientras que hoy en día uno de los factores de riesgo especialmente relevante es alcohol y drogas, en el caso de las drogas no hay una tasa. Tú no puedes decir: 'No te puedes fumar tres canutos de maría'. No, no puedes fumar 'maría' si tienes que conducir; y no puedes beber si tienes que conducir. Y lo mismo sucede con las distracciones del móvil, con el cansancio, con el estado de las carreteras o el estado de los conductores.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Ahora bien, de esto hay que hablar con normalidad y sin criminalizar a nadie, porque nuestra sociedad celebra: nos gusta encontrarnos con los amigos y tomarnos el aperitivo el domingo con un vermú; cenar en una terraza en verano y tomarnos una copa con un amigo; celebrar un cumpleaños, una verbena y tomarnos una copa de cava. Esa es nuestra vida social. No se trata de prohibir esos hábitos, sino de poner una línea muy clara entre disfrutar y conducir. Y, sobre todo, hay que entender que cuando nos ponemos al volante no asumimos solo nosotros el riesgo, también ponemos en riesgo a aquellas personas que comparten en ese momento la carretera. Por lo tanto, el debate no es si podemos o no celebrar, si podemos tomar una copa de cerveza o una copa de cava. El debate es ¿qué hacemos cuando después hay que conducir? Y aquí tenemos que ser claros: si vamos a conducir, el alcohol no ocupa lugar. ¿Tiene sentido reducir la tasa de alcoholemia? No podemos hacer como con las drogas, no hay una tasa, o eres positivo o negativo.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«I aquí seré crítica amb la direcció de la DGT perquè tinc la sensació que està massa pendent d'enfrontar col·lectius, de generar polèmiques i de buscar titulars i no prou pendent de solucionar els problemes que genera la mateixa DGT i problemes en tenim. Tenim persones que esperen mesos per poder fer un examen. Tenim problemes de recursos, de gestió, de capacitat. Tenim ciutadans que necessiten fer un tràmit i que massa sovint es troben davant d'una Administració que no dona la resposta que hauria de donar. I això també és seguretat viària, perquè la seguretat no es construeix només fent més normes, es construeix també en que després sigui fàcil aplicarles. Es construeix amb prevenció, amb educació, amb recursos, amb una Administració que funcioni i amb normes que després es compleixin. I aquí crec que la DGT hauria de dedicar menys temps a enfrontar i més temps a solucionar. No els hi sembla? Estan totalment segurs que això no es podia fer via reglament i no hauríem d'estar tenint aquest debat aquí? I aquest cap de setmana la taxa d'alcoholèmia hi hauria pogut estar baixa perquè la ciutadania ara mateix no demana més problemàtiques que ja en tenim prou temps. Ens demana poder conduir amb seguretat, poder fer els seus tràmits quan toca i saber que darrere de les normes hi ha una Administració que funciona.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Mentre que el factor de risc avui en dia és el policonsum d'alcohol i drogues, que apareix com un risc especialment rellevant. En canvi, les drogues no tenen una taxa, o sigui, tu no pots dir que no et pots fumar tres canuts de maria. No, tu no pots fumar maria, si has de conduir; no pots beure, si has de conduir. I també convé parlar de distraccions de mòbil, de la velocitat del cansament, del respecte als senyals, de l'estat de les carreteres, de la formació dels conductors. I aquí crec que també hem de demanar responsabilitat a la direcció i a la Direcció General de Trànsit, perquè ara mateix tenim tres modificacions legislatives en tramitació i són totes tres reformes importants. Totes les persones que han mort en un sinistre viari tenen una família al darrere, totes, sigui per excés de velocitat, sigui per estar mirant el mòbil, o sigui per una simple distracció. I el que hauríem d'estar treballant és perquè surtin endavant totes tres iniciatives. Millorarles quan calgui i donar una resposta als problemes reals que té la ciutadania.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Durant molts anys hem normalitzat aquella frase de només n'he pres una o estic bé per conduir, Però és que el problema que tenim de la percepció de nosaltres mateixos no sempre coincideix amb els efectes que l'alcohol té sobre la conducció i el missatge ha de ser molt senzill: si has de conduir zero alcohol i si volem continuar celebrant, que evidentment tothom ho vol fer, hem de posar fàcil que les persones puguin tornar a casa sense conduir també més transport públic. alternatives de mobilitat i responsabilitat col·lectiva. Perquè no es tracta d'escollir entre celebrar o tenir seguretat a les carreteres. Ho podem fer tot, però quan toca conduir crec que això està ha de ser claríssim. Quan toca conduir, toca conduir sense alcohol i aquí és on els falta la valentia, senyories del PSOE, perquè la cultura de la responsabilitat és aquesta la que hem de construir. Perquè, si parlem de seguretat viària, també hem de parlar de tota la resta. La mortalitat associada a l'alcohol es concentra sobretot en alcoholèmies molt elevades. Perquè no estem parlant de pujar molt les multes a aquestes alcoholèmies molt elevades?»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda. El PSOE ens torna a portar a debat una presa en consideració per tramitar un projecte de llei per rebaixar la taxa d'alcoholèmia al volant. I m'agradaria començar amb una idea molt senzilla perquè conduir és una responsabilitat. I conduir bé vol dir moltes coses. Vol dir estar atent a la carretera, vol dir respectar els senyals, adaptar la velocitat, mantenir la distància de seguretat, descansar quan toca i evidentment, tampoc mirar el mòbil quan conduïm. Tots sabem que una distracció o una imprudència o una decisió equivocada poden tenir conseqüències que duren tota la vida o que, malauradament, acaben amb aquesta vida. Per tant, també vol dir entendre que alcohol i conducció no són una bona combinació. Així mateix, ho vam dir l'altra vegada. Ara, d'això se n'ha de parlar amb normalitat i sense criminalitzar ningú, perquè la nostra societat celebra. Ens agrada trobarnos amb els amics, fer un vermut el diumenge, prendre una cervesa en una terrassa a l'estiu, sopar amb una copa de vi, brindar un aniversari o acabar una festa amb una copa de cava. I això forma part de la nostra vida social. I no es tracta de prohibir aquests hàbits, sinó que és posar una línia molt clara entre gaudir i conduir. I sobretot, entendre que quan ens posem al volant no assumim només el risc nosaltres, que també posem en risc les persones que comparteixen en aquell moment la carretera. Per tant, el debat no és si podem celebrar o no podem celebrar si podem prendre una copa de cervesa o una copa de cava. El debat és què fem quan després hem de conduir. I aquí hem de ser clars. Si hem de conduir, l'alcohol no hi té lloc i té sentit reduir la taxa d'alcoholèmia. No podem fer com amb les drogues no hi ha una taxa o ets positiu o negatiu.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Por tanto, creo que esto es algo fundamental en lo que deberíamos ponernos de acuerdo, y es digno de ser una modificación de la Ley Orgánica del Poder Judicial. Y quien dice esto, dice sentencias que parece que sean tan inocuas, como una sentencia de consumidores con hipotecas en las que una audiencia va y condena con costas al demandante, al usuario. A ver, señores, que incluso los estudiantes de la facultad saben que la Unión Europea, cuando hay un pleito de consumidores, no hay condena con costas porque es disuasorio del ejercicio de los consumidores. Esto ha pasado hace dos meses y no con una persona rarísima, no, conmigo; a mí me han condenado con costas. No sé si tenemos que discutir sobre las semanitas que tienen que hacer sustituciones o tenemos que discutir que el sistema judicial no puede estar sistemáticamente en rebeldía contra determinada legislación porque no les parece bien o porque no cumple con determinados intereses, Yo no sé y no puedo decirlo desde aquí, pero hay muchas sentencias idénticas y siempre van en el mismo sentido, siempre a favor de los bancos. Claro, a mí díganme desconfiada, pero empiezo a dudar que la impartición de justicia no sea más que el reparto de intereses, y me preocupa. Me preocupa porque más allá de un Estado independiente, más allá de que vamos a hacer una justicia de este Estado independiente, del consejo de justicia de Cataluña -que sí, que lo vamos a hacer-, más allá de todo esto, mientras tanto, nos juzgan los jueces españoles, y me preocupa estar sujeta a una judicatura que no se guía por los principios de imparcialidad y, sobre todo, por la legislación que a veces hacen Gobiernos progresistas -o que se llaman progresistas- y a veces Gobiernos de derechas o muy de derechas.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Al final nos hemos puesto todos de acuerdo gracias a negociaciones bastante forzadas, y hemos tenido a más jueces que han ido a parar a Cataluña; ha sido uno de los elementos de acuerdo para aprobar algunas disposiciones. Pero es que, en realidad, creo que estamos perdiendo de vista que, si nos creemos esto de que el Poder Judicial es la tercera pata de la separación de poderes, el tercer poder o la tercera pata de un Estado democrático de verdad, de bienestar de verdad y con el imperio de la ley de verdad, es obvio que la inversión que se hace, tanto en medios materiales como en medios humanos -como jueces y fiscales- es insuficiente. Y es insuficiente porque al final es lo que garantiza si la ciudadanía cuando tiene un problema, una controversia o un conflicto puede ir a resolverlo dentro de una racionalidad esperable de sentencia o no. Y aquí voy a lo que es mi obsesión, diría que casi personal. El Consejo General del Poder Judicial, que tiene las atribuciones de sanción, en la Ley Orgánica del Poder Judicial tiene los elementos de régimen interno por los que se puede sancionar a los jueces. Es obvio que entre estos motivos no se introduce este error, y el error puede generar una responsabilidad patrimonial de la Administración; y es obvio, también, que se saca del ordenamiento a través de sucesivos recursos. Vale, hasta aquí la estructura que tenemos, pero lo cierto es que esto no se está cumpliendo. Es cierta la importancia que tiene la actividad jurisdiccional y el impacto que tiene en la vida de la ciudadanía, aunque todos lo tengamos muy claro parece que los propios juzgados no sean conscientes de ello. Es decir, cuando te llega un desahucio donde tienes la certeza de que hay un anuncio de suicidio si se produce este desahucio con una persona vulnerable, el juez o la jueza no puede obviarlo. Y si el suicidio se acaba produciendo, como pasó hace ahora una semana y media o dos en Hospitalet, perdonad, alguna responsabilidad tiene que haber; repito, alguna responsabilidad tiene que haber. Lo que no puede ser es que, a pesar de que tengamos un espacio para el error, nunca sean responsables de los efectos en la vida que tienen sus sentencias.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Per tant, això sí que penso que és una cosa fonamental en què ens hauríem de posar d'acord i digna. de ser una modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial. I qui diu això diu sentències que sembla que siguin tan innòcues com una sentència de consumidors amb hipoteques on una audiència va i condemna en costes al demandant, a l'usuari. A veure, senyors, que fins i tot els estudiants de la facultat saben que a la Unió Europea, quan és un plet per consumidors, no hi ha condemna en costes perquè és dissuasiu de l'exercici dels consumidors. Escolti'm, això ha passat ara fa dos mesos i no amb una persona raríssima, no, no, amb mi. A mi m'han condemnat en costes per dret dels consumidors. Clar, dius home, doncs no sé jo si el que hem de discutir són les setmanetes que han d'estar fent substitucions o hem de discutir que el sistema judicial no pot estar sistemàticament en rebel·lia contra determinada legislació, perquè no els sembla bé o perquè no compleix determinats interessos que jo no sé i, per tant, no puc dir des d'aquí. Però és que hi ha moltes sentències idèntiques i sempre és en el mateix sentit. I sempre a favor dels bancs, és clar. A mi digui'm, desconfiada, però començo a dubtar que l'element impartició de justícia no sigui repartiment d'interessos. I em preocupa. Em preocupa perquè més enllà de que vull un Estat independent, més enllà de que farem una justícia en aquest estat independent i del Consell de Justícia de Catalunya, que sí que ho farem, més enllà de tot això, mentrestant, em jutgen els jutges espanyols i, per tant, em preocupa estar subjecte a una judicatura que no es guia pels principis d'imparcialitat i sobretot per la legislació que de vegades fan governs progressistes o que es diuen progressistes i de vegades governs de dretes o molt de dretes.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Al final ens hem acabat posant tots d'acord i gràcies a negociacions bastant forçades, hem tingut més jutges que han anat a parar a Catalunya. Ha sigut un dels elements d'acord per aprovar algunes disposicions, però és que en realitat jo crec que estem perdent de vista que si ens creiem això de que el poder judicial és la tercera pota de la separació de poders, la tercera pota o el tercer poder o la tercera pota d'un Estat democràtic de veritat, de benestar de veritat amb imperi de la llei, de veritat, és obvi que la inversió que es fa tant en mitjans materials com en mitjans humans, com en jutges, com en fiscals, és insuficient. I és insuficient perquè al final és el que garanteix si la ciutadania, quan té un problema o una controvèrsia o un conflicte, pot anar a resoldrela dintre d'una racionalitat esperable de sentència o no. I aquí vaig al que és la meva obsessió, jo diria que gairebé personal. El Consell General del Poder Judicial, que té les atribucions de sanció, té a la Llei Orgànica del Poder Judicial quins són els elements de règim intern pels quals es poden sancionar jutges. I és obvi que l'error no s'inclou entre aquestes. Entre aquests motius de sanció, és obvi també que l'error pot generar una responsabilitat patrimonial de l'Administració. I és obvi també que es treu de l'ordenament a través de successius recursos. Fins aquí és l'estructura que tenim ara, però el que és cert és que això no s'està complint. El que és cert és que la importància que té l'activitat jurisdiccional i l'impacte que té a la vida de la ciutadania, per bé que tots el tenim molt clar, de vegades sembla que els propis jutjats no en siguin conscients. És a dir, quan t'arriba un desnonament on tens la certesa de que hi ha un anunci de suïcidi, si es produeix aquest desnonament amb una persona vulnerable, el jutge o la jutgessa no pot obviarho. I si el suïcidi s'acaba produint, com va passar ara fa una setmana i mitja o dues a l'Hospitalet, perdoneu, però alguna responsabilitat hi ha d'haver. Alguna responsabilitat hi ha d'haver. El que no pot ser és que, malgrat que tinguem un espai per l'error, no siguin mai responsables dels efectes a la vida que tenen les seves sentències.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«En Esquerra Republicana creemos que hay una máxima que tendría que ser elemental: cuando cambian la formación, las funciones y las responsabilidades también tiene que actualizarse el reconocimiento profesional y salarial. Dicho esto, hoy quiero poner en valor especialmente el trabajo de técnicos y técnicas de cuidados auxiliares de enfermería, que son un colectivo esencial en la atención cotidiana de los pacientes en las curas, la higiene, la movilización y en el acompañamiento y apoyo de las personas. Es un sector, además, muy feminizado. Creo que tendríamos que preguntarnos por qué demasiadas veces las profesiones vinculadas a las curas, vinculadas a las mujeres, sobre todo, tardan tanto en obtener el reconocimiento social y económico que merecen. Reclasificar no se trata simplemente de pasar de un C2 a un C1, es reconocer la cualificación, las responsabilidades y el valor del trabajo que desempeñan; es dignificar las condiciones laborales de quienes cada día sostienen nuestros servicios públicos. Y este reconocimiento no lo defendemos solo hoy. Lo hemos defendido también en la tramitación de la iniciativa legislativa popular sobre ratios de enfermería. Hemos trabajado para que se incluya a las TCAE, porque cuando hablamos de dotaciones seguras, profesionales y de calidad de las curas no podemos dejar fuera una parte fundamental de los equipos que las prestan. Y lo hemos hecho resolviendo a la vez una cuestión fundamental para nosotros: que esta ley pueda tirar hacia adelante respetando las competencias de Cataluña. Lo hemos trabajado con SUMAR y Bildu, buscando una fórmula que permita avanzar en derechos y calidad asistencial sin invadir las competencias de la Generalitat, demostrando que cuando existe voluntad política es posible llegar a acuerdos para hacer buenas normas, protegiendo a los profesionales y respetando el autogobierno de nuestro país.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«Bé. Gràcies, presidenta. Bona tarda. Aquesta moció, tot i que els punts literals pot semblar molt tècnica i que només parla de classificacions professionals, grups, salaris, en el fons jo penso que cal posar el focus, perquè parla de reconèixer la feina que fan milers de professionals cada dia al sistema públic de salut. Parlem de tècnics i tècniques en cures auxiliars d'infermeria, dels tècnics especialistes sanitaris, dels auxiliars administratius, dels zeladors i de molts altres professionals imprescindibles perquè un hospital, un CAP o qualsevol servei sanitari funcioni. Professionals que han vist com durant anys evolucionaven les seves funcions, augmentaven les seves responsabilitats i canviava la seva formació mentre la seva classificació professional no evolucionava al mateix ritme. Avui parlem d'ells. Fa uns dies parlàvem dels biòlegs i dels treballadors socials. I podríem seguir amb una llarga llista de professionals del sistema de salut que mereixen que la seua categoria s'adeqüi a la feina que realment fan, com poden ser també els psicòlegs. Des d'Esquerra Republicana creiem que hi ha una màxima que hauria de ser elemental quan canvien la formació, les funcions i les responsabilitats. També s'ha d'actualitzar el reconeixement professional i salarial. Dit això, avui vull posar especialment en valor la feina dels tècnics i tècniques en cures auxiliars d'infermeria, que són un col·lectiu essencial en l'atenció quotidiana dels pacients, en les cures, en la higiene, en la mobilització i en l'acompanyament i en el suport de les persones. Un sector, a més, molt feminitzat, que crec que ens hauríem de preguntar per què massa sovint les professions vinculades a les cures exercides majoritàriament per dones, triguen tant a obtenir el reconeixement professional i econòmic que mereixen. Reclassificar no és simplement canviar d'un C2 a un C1. És reconèixer la qualificació, la responsabilitat i el valor de la feina que fan és dignificar les condicions laborals de qui sosté cada dia els nostres serveis públics.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«También es una ley imprescindible para avanzar en conciliación. Hay que decir con claridad que conciliar no puede querer decir que las mujeres trabajen menos para cuidar más. Según la asociación Yo No Renuncio, seis de cada diez mujeres renuncian a su carrera profesional cuando son madres. Este dato describe una desigualdad concreta. Menos ingresos quiere decir menos cotizaciones, menos opciones de promoción y, a largo plazo, pensiones más bajas. En los últimos años se han ampliado los permisos, es cierto, y le reconocemos a este Gobierno que en este tema concreto sí que ha habido, con respecto a los años anteriores, mejoras vinculadas a los cuidados. La CUME dependía de esa Ley de Familias que se cayó en la última legislatura y cuyas enmiendas llevan no sé cuántas semanas de prórrogas. Queremos destacar también de forma especial la situación de las cuidadoras principales. Muchas personas dedican años a cuidar de, al menos, un familiar dependiente, y lo hacen con poco reconocimiento, poca protección y un coste altísimo para su salud, su autonomía, su trayectoria laboral y, en definitiva, su vida. Celebramos, por lo tanto, la autoenmienda presentada por Podemos para incorporar esta realidad que antes no figuraba. Las cuidadoras principales necesitan un reconocimiento jurídico, económico y social y apoyo público antes de llegar al agotamiento. Por lo tanto, aprobar la Ley de Familias es urgente. Decimos muchísimo que es urgente, y los que nos escuchan ya no se lo creen. Es lo que pasaba antes con la ley de las largas carreras, etcétera. A veces creo que hoy se volverá a aprobar y que quizás volvamos a dar falsas expectativas a muchísimas personas que esperan esta ley que ahora está en el candelero. En cuanto a los niños, con independencia de la familia en la que crecen, también hay que protegerlos y garantizar que tengan oportunidades. No quiero alargarme más porque no hay más historia que esto. La diversidad familiar forma parte de nuestra sociedad y merece protección. Hoy es el momento de votar y, sobre todo, de que esto tire hacia adelante de una vez por todas, porque la credibilidad va cayendo en picado. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«No vull allargarme més perquè no hi ha més història. Avui podem donar un missatge clar: la diversitat familiar forma part de la nostra societat i mereix plena protecció. És el moment de votar i, sobretot, és el moment que això tiri endavant d'una vegada per totes, perquè la credibilitat va baixar en picat. Moltíssimes gràcies. Buenas tardes, presidenta. Señorías, otro clásico hoy. Hace años que estamos con la Ley de Familias, y seguimos igual. Ya saben las condiciones de Esquerra Republicana con respecto a las competencias -se lo dijimos al Gobierno en su día-: sea un real decreto, una propuesta no de ley o una propuesta de ley, si hay competencias respetadas, habrá negociación, y, si la negociación va por buen camino, habrá aprobación. En el caso de esta PNL, ¿qué hay que hacer? No vamos a estar en contra de una PNL a favor de la Ley de Familias. Votaremos a favor porque reconocemos el derecho a la protección a la infancia, para avanzar en la corresponsabilidad con la protección a las familias. Es una nueva ley para que nunca haya una condena laboral ni económica. Votaremos a favor de esa proposición no de ley porque creemos que todas las familias merecen el mismo reconocimiento, la misma protección y que todas las personas tienen que poder cuidarse sin renunciar a sus proyectos de vida. La Ley de Familias es necesaria, pero, desgraciadamente, somos escépticos respecto a que vaya a salir adelante porque, a pesar de que es necesaria, lo estamos viendo, no llega nunca. La realidad social ha cambiado en estos últimos años: las familias son diversas, pero los derechos no pueden depender de la forma de cada familia. Lo que importa es que los niños crezcan protegidos, que los adultos tengan seguridad jurídica, que haya protección pública, etcétera.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«També és una llei imprescindible per avançar en conciliació, com bé diu amb claredat. Conciliar no pot voler dir que les dones treballin menys per cuidar més. Segons l'associació Yo No Renuncio a sis de cada deu dones renuncien a la seva carrera professional quan són mares. Aquesta dada descriu desigualtat concreta. Menys ingressos vol dir menys cotitzacions, menys opcions de promoció i a llarg termini, pensions més baixes. Els darrers anys s'han ampliat els permisos, és veritat, i reconeixem a aquest Govern que en aquest tema, concretament, sí que hi ha hagut millores dels últims anys. Drets vinculats a les cures, no el cas de la CUME, que també penjava d'aquesta Llei de Famílies que va decaure l'altra legislatura i porta no sé quantes setmanes de pròrroga d'esmenes. En fi, volem destacar també de manera especial la situació de les cuidadores principals. Moltes persones dediquen al menys anys a cuidar almenys un familiar dependent, i ho fan amb poc reconeixement, poca protecció i un cost molt alt per a la seva salut, la seva autonomia, la seva trajectòria laboral i, en definitiva, la seva vida. Celebrem, per tant, l'auto esmena presentada per Podemos d'incorporar aquesta realitat que abans no estaven. Les cuidadores principals necessiten reconeixement jurídic, econòmic i social i necessiten suport públic abans d'arribar a l'esgotament. Aprovar la Llei de Famílies és urgent. Però quant fa que ho diem? És urgent i urgent i urgent. I la gent que ens escolta ja no s'ho creu. És el que passava amb la llei abans de les llargues carreres, etcètera, etcètera. Llavors a vegades penso que avui també suposo que es tornarà a aprovar i potser tornarem a fer una altra vegada una falsa expectativa a moltíssima gent que està esperant aquesta llei amb candeletes. Bé, també cal protegir els infants amb independència de la família en què creixen, les seves oportunitats, etcètera, etcètera, etcètera.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«Bona tarda, presidenta, senyories. Un altre clàssic. Avui també fa anys que estem amb la llei de famílies i continuem igual. Ja saben les condicions d'Esquerra Republicana respecte a les competències. Ja li vam dir al Govern quan era dependència seva. Ho hem dit, si hi ha un Reial Decret Llei, si és un projecte de llei, si és una proposta de llei, si hi ha competències respectades a la negociació i si la negociació va per bon camí, passava a aprovació. En el cas d'aquesta PNL, doncs bé, què hem de fer? No estarem en contra de la PNL a favor de la Llei de Famílies i votarem a favor. Ho farem perquè reconèixer totes les famílies per protegir la infància, per avançar en corresponsabilitat és una bona llei i perquè cuidar no sigui mai una condemna laboral ni econòmica. Votarem a favor d'aquesta proposició no de llei, perquè compartim una idea molt clara: totes les famílies mereixen el mateix reconeixement i la mateixa protecció i totes les persones han de poder cuidarse sense haver de renunciar al seu projecte de vida. És la Llei de Famílies. És necessària. Som escèptics que tiri endavant, malauradament, perquè malgrat ser necessària, però el que estem veient no arriba mai i la realitat social ha canviat en aquests últims anys. Les famílies són diverses, però els drets no poden dependre de la forma que tingui cada família. El que importa és que els infants creixin protegits, que les persones adultes disposin de seguretat jurídica, que ningú quedi fora de la protecció pública, etcètera, etcètera, etcètera.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«Gràcies. Gracias, presidenta. Saludos, diputadas y diputados. Hoy hablamos de una propuesta del PNV sobre el transporte ferroviario de mercancías y creo que es interesante ver lo que plantea para su territorio, porque el punto de partida es algo que compartimos en Cataluña también. Si queremos una economía industrial competitiva, una logística eficiente y a la vez reducir la congestión de las carreteras, necesitamos que una parte mucho más importante de las mercancías se mueva en ferrocarril. Pero la realidad es que la cota del ferrocarril en el transporte de mercancías es aproximadamente del 4 %, muy por debajo de la media europea, que está en un 12 %, y eso no solo es un problema ambiental: es un problema industrial, económico y también territorial. Pero, para solucionar el problema, primero debemos entender de dónde viene, y viene de estaciones obsoletas, demasiado pequeñas, en obras, de infraestructuras que no han sido pensadas para asumir el volumen de tránsito que hoy necesita nuestra economía y que no han crecido al mismo ritmo que las necesidades de la industria y la logística. Y eso tiene unas consecuencias muy concretas; les voy a explicar un caso real, que, desgraciadamente, es repetitivo. Un conductor de mercancías ferroviarias puede empezar su jornada a las doce de la noche y acabar a las nueve de la mañana y seguir exactamente en el mismo lugar en el que empezó porque al tren no le han podido dar salida. Quizás esto a alguien le pueda parecer exagerado, así que les recomiendo que hablen con las personas que cada día tienen que convivir y trabajar con una infraestructura colapsada y obsoleta, porque esa es la realidad que tenemos. Y cuando una mercancía no tiene alternativa ferroviaria, pasa a la carretera. Y por eso creo que también tenemos que señalar algo muy claramente, y es que el colapso de las carreteras tampoco es una casualidad; en gran parte, es la consecuencia de años en los que no se han hecho inversiones ferroviarias cuando correspondía. Cuando no construyes una alternativa, ya sea para mercancías o para pasajeros, no desaparecen: van por la carretera. Y hoy eso significa más camiones, más autobuses, más congestión, más coches, más contaminación, más problemas logísticos y más problemas sobre unas carreteras que ya están demasiado saturadas en muchos puntos.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«Gràcies, presidenta. Salutacions, diputades i diputats. Avui parlem d'una proposta del PNB sobre el transport ferroviari de mercaderies i crec que és interessant mirar què plantegen per al seu territori, perquè el punt de partida és compartit també amb Catalunya. Si volem una economia industrial competitiva i una logística eficient i alhora reduir la congestió de les carreteres, necessitem que una part molt més important de les mercaderies es moguin per ferrocarril. La realitat és que la quota del ferrocarril en el transport de mercaderies és aproximadament d'un 4 %, molt per sota de la mitjana europea, que està en un 12 %. I això no és només un problema ambiental, és un problema industrial, econòmic i també territorial. Però per solucionar el problema primer hem d'entendre d'on ve. Ve d'estacions obsoletes, massa petites en obres, infraestructures que no estan pensades per assumir el volum de trànsit que avui necessita la nostra economia i que no han crescut al mateix ritme que les necessitats de la indústria i la logística. I això té conseqüències molt concretes. Un cas real, els explicaré i, malauradament, repetitiu. Un conductor de mercaderies ferroviàries pot començar la seva jornada a les dotze de la nit i acabar a les nou del dematí i continuar exactament al mateix lloc on va començar perquè el tren no li ha pogut donar sortida. Això a algú li pot semblar exagerat, per això jo els recomano que parlin amb les persones que cada dia han de conviure i treballar en una infraestructura col·lapsada i dir obsoleta, perquè aquesta és la realitat que tenim. I quan una mercaderia no té alternativa ferroviària, doncs passa cap a la carretera. I per això també crec que hem de dir una cosa molt clara: el col·lapse de les carreteres tampoc és una casualitat. És en bona part la conseqüència d'anys en què no s'han fet inversions ferroviàries quan tocava. Quan no construeixes una alternativa, sigui per mercaderies o per passatgers, aquests no desapareixen, Van per carretera i avui això significa més camions, més autobusos, més congestió, més cotxes, més contaminació, més costos logístics i més pressió sobre unes carreteres que en molts punts ja estan prou saturades.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«La proposición de ley que se presenta elimina los coeficientes reductores de las jubilaciones anticipadas voluntarias y no voluntarias cuando acrediten cuarenta años de jubilación y también permite recalcular las pensiones ya reconocidas. Bien, compartimos esos objetivos durante la tramitación. Habrá que mejorar el texto porque queda alguna cosa que creo que chirría. El derecho de las personas ya jubiladas debería ser automático cuando la Administración tenga los datos. No podemos obligar a las personas mayores a que superen todo un laberinto de trabas burocráticas. Y aquí hay que recordar una cosa que muchas veces nadie ha reconocido. Hasta ahora, la única mejora que ha recibido ese colectivo que está ahí arriba, ASJUBI40 -y lo pueden corroborar los que están aquí-, fue gracias a Esquerra Republicana. Se lo voy a recordar. Cuando en 2022 entraron en vigor los nuevos coeficientes reductores, algunas personas ya jubiladas habrían tenido una pensión inicial más alta que si se les hubieran aplicado esos coeficientes. El complemento servía para pagar esas diferencias. ¿Quién podía acceder? La regla general exigía cuarenta y cuatro años y seis meses cotizados. ¿Qué incorporó Esquerra en esta ley? Además de la auditoría y de otros temas que hoy en día son cruciales y muy importantes, en el caso que nos ocupa que, si la pensión era inferior a 900 euros el 1 de enero de 2022, bastaba con cuarenta años cotizados. No es nada del otro mundo, son 900 euros. Eso se consiguió porque era una condición -igual que otros puntos más, que ahora no hace falta que lo expliquemos porque no hay tiempo- y sin eso no se aprobaba esa ley. Todo eso está en la hemeroteca, está en el Diario de Sesiones. Que quede claro, por lo tanto. Esta es una reivindicación justa gracias a este colectivo. También gracias a COESPE y a otros colectivos de pensionistas que durante estos años han sido los grupos más activos para luchar contra esta injusticia.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«Visca la classe treballadora! Visca la lluita de la classe treballadora i visca el moviment de pensionistes! Moltes gràcies. Buenas tardes, presidente. Les avanzo nuestro voto: Esquerra Republicana va a votar a favor de la toma en consideración. Ahora bien, también hay que decir las cosas como son. Agradecemos que Podemos traiga esta cuestión al Pleno, pero nadie ha inventado las sopas de ajo hoy. El 24 de mayo de 2018, a instancias de Esquerra Republicana, a instancias de este diputado que les habla ahora, presentamos la primera iniciativa en este sentido, concretamente la Proposición no de Ley 161/003309, y pedimos que se redujeran los coeficientes a partir de los treinta y cinco años cotizados y eliminarlos a los cuarenta, tanto en las jubilaciones voluntarias como en las forzosas. Fue votado y ganamos. Se votó y se ganó. En 2018. La iniciativa se aprobó el 26 de septiembre, unos meses después. En 2020, con el diputado Iñaki Ruiz de Pinedo, a quien aprovecho para saludar, con Euskadiko Ezkerra, Bildu y Esquerra Republicana, en el Pacto de Toledo presentamos diecisiete votos particulares. Uno de esos votos particulares era el de las largas carreras de cotización y esta Cámara votó en contra. La hemeroteca está ahí. Por eso nos abstuvimos. En 2021 presentamos esta enmienda a la ley. También votaron en contra. Votaron en contra y la perdimos. Era una ley; una ley, ¿eh? Acuérdense de quién estaba en el Gobierno. Esta proposición de ley se presenta en el 2024, cuando sale Podemos del Gobierno, bien; ahora estamos en 2026. Pero, recordemos una cosa, nosotros no vamos a hacer pagar esas contradicciones -todos tenemos contradicciones-, no haremos pagar estas contradicciones a este colectivo de jubilados, a quien aprovecho para saludar, ASJUBI40. Esta causa habla de las personas que empezaron a trabajar a los 14, 15 años con jornadas largas y en trabajos duros. Quien empieza a trabajar a los 14, 15, 16 años es porque lo necesita; no lo hacían por placer, no acostumbraba a ser eso. Cotizaron cuarenta y dos, cuarenta y cinco años -como hemos dicho antes- y pueden reducir hasta el 30 % prácticamente cuando se jubilan anticipadamente. La reducción no desaparece cuando llega la fecha ordinaria de jubilación. Es un castigo de por vida. Es un castigo de por vida a gente que ha trabajado cuarenta y dos y cuarenta y cinco años, cuando eran criaturas de 14, 15 y 16 años. La jubilación denominada voluntaria no siempre es una decisión libre: despidos, expedientes de regulación, paro de larga duración, de salud. Según ASJUBI40, más de novecientas mil personas sufren esta situación. El sistema les dice que, a pesar de haber cotizado más de cuarenta años, todavía no lo han hecho lo suficiente. Esto contradice el principio de contributividad: si la cotización tiene que guardar relación con la prestación, es razonable que quien haya cotizado esos años tenga que acabar cotizando menos. Y eso es una decisión política. Es una decisión política.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«La proposició de llei que es presenta elimina els coeficients reductors a les jubilacions anticipades, voluntàries quan acreditin 40 anys de cotització. Bé, també permeten recalcular les pensions ja reconegudes. Bé, compartim aquests objectius durant la tramitació. Caldrà millorar el text perquè tenim alguna cosa que crec que grinyola. El reconeixement a les persones ja jubilades hauria de ser d'ofici quan l'Administració disposi de les dades. No podem obligar a persones grans a superar tot un laberint d'obstacles. I aquí vull recordar una cosa fonamental que moltes vegades ningú ha reconegut: fins ara l'única millora que ha rebut aquest col·lectiu legal, l'única millora que ha rebut ASJUBI40 i des d'aquí ho poden corroborar, va ser per Esquerra Republicana. I faig record. Quan el 2022 va entrar en vigor els nous coeficients reductors, algunes persones ja jubilades haurien tingut una pensió inicial més alta que si els haguessin aplicat els coeficients. El complement servia per pagar aquestes diferències. Qui podia accedir? La regla general exigia 44 anys i 6 mesos cotitzats. Què hi va incorporar Esquerra a aquesta llei? A banda l'auditoria, a banda d'altres temes que són avui dia crucials i molt importants. En el cas que ens ocupa, és que si la pensió era inferior a 900 euros, l'1 de gener de 2022 n'hi havia prou amb 40 anys cotitzats. És a dir, que no és res de l'altre món. Són 900 euros, però no els tenien. I això es va aconseguir perquè era una condició igual que l'auditoria, igual que alguns punts més -que ara no convé aquí perquè no tinc temps per explicarho- sense això no s'aprovava la llei de pensions. Tot això està a l'hemeroteca. Tot això està al diari de sessions. Que quedi clar, doncs. Aquesta reivindicació és una reivindicació justa. Gràcies a aquest col·lectiu, també a COESPE i altres col·lectius de pensionistes que han estat durant aquests anys els grups més actius per lluitar contra aquesta injustícia.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«Bona tarda, president. Avanço el nostre vot. Esquerra Republicana votarà a favor de la presa en consideració. Ara bé, també cal dir les coses com són. Agraïm que Podemos porti aquesta qüestió al ple, però ningú ha inventat la sopa d'all avui. 24 de maig del 2018, a instàncies d'Esquerra Republicana, a instàncies d'aquest diputat que el parla, vam presentar la primera iniciativa en aquest sentit. Exactament la proposició no de llei 161/003309, ja demanàvem reduir els coeficients a partir dels 35 anys cotitzats i eliminarlos als 40 anys, tant a les jubilacions voluntàries com a les forçoses. Va ser votat i vam guanyar. 2018: la iniciativa es va aprovar el 26 de setembre, dos mesos després. El 2020, amb el diputat Iñaki Ruiz de Pinedo, a qui aprofito per saludar amb Euskadiko Ezkerra Bildu i Esquerra Republicana, el Pacte de Toledo, vam presentar 17 vots particulars. Un d'aquests vots particulars era el de les llargues carreres de cotització. I aquesta cambra va votar en contra. A la hemeroteca està. El 2021, vam presentar aquesta esmena a la llei. També vam votar en contra i la vam perdre. Era una llei, una llei. Recordin qui estava al Govern. Aquesta proposició de llei es presenta el 2024, quan Podemos surt del Govern. Bé, estem al 2026. Però, recordo: nosaltres no farem pagar aquesta contradicció. Tots en tenim. No farem pagar aquestes contradiccions a aquest col·lectiu de jubilats a qui aprofito per saludar a l'ASJUBI40. No farem pagar aquestes contradiccions. Aquesta causa parla de les persones que van començar a treballar amb 14 o 15 anys, amb jornades llargues i feines dures. I qui comença a treballar amb 14 o 15 anys i 16 anys és perquè ho necessitava. No acostumava a ser per plaer. Han cotitzat, com hem dit abans, 42 o 45 anys, i poden reduir fins al 30 % pràcticament quan es jubilen anticipadament. La reducció no desapareix en arribar a l'edat ordinària de jubilació. És un càstig per vida. És un càstig per vida a gent que ha treballat 42 i 45 anys i que han començat sent criatures de 16 i 17 anys. La jubilació, anomenada voluntària, no sempre és una decisió lliure. Hi ha acomiadaments, expedients de regulació, atur de llarga durada de salut. Segons ASJUBI40, prop de 900 000 persones pateixen aquesta situació i el sistema ens diu que malgrat haver cotitzat més de 40 anys, encara no han fet prou. Això contradiu el principi de contribuitat. Si l'esforç de cotització ha de guardar relació amb la prestació, no és raonable que qui ha cotitzat durant més anys pugui acabar cobrant menys. I això és una decisió política.»