Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
635 declaraciones · página 2 de 22
-
Carles Puigdemont @KRLS· Junts ·
Anar a l’Olympia per escoltar la música i la veu tan bonica de la Maria del Mar Bonet és una delícia; fer-ho en la commemoració dels 50 anys del seu mític concert de l’abril de 1975 és un privilegi; i que hagi tingut aquestes paraules tan sentides en solidaritat amb tots els represaliats, és un honor impossible d’oblidar en la vida. Gràcies, Maria del Mar; i gràcies també @BPenalba per completar una vetllada per al record!Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Míriam Nogueras @miriamnoguerasM· Junts ·
Veiem qui ha influït i treballat, vostès (governant) o nosaltres👇🏼: -Llei contra multireincidència: JUNTS -Llei ELA: JUNTS -Impedir donar per bones les okupacions: JUNTS -Abaixar impost societats a pimes i cooperatives: JUNTS -Ajornar Verifactu: JUNTS -No apujar quota a autònoms: JUNTS -Bonificació del 100% a la SS a entrenadors i monitos de 21.000 clubs esportius de catalunya: JUNTS -Que els regants de Catalunya paguin menys: JUNTS -Que per llei Madrid pagui el 50% de la dependència: JUNTS -que els diputats catalans parlem català (mentre uns el voleu invisibilitzar): JUNTS. -recursos per rehabilitar espais culturals de Catalunya: JUNTS -que els ajuntaments catalans avui disposin de més milions d’€ per fer habitatge públic i per rehabilitar espais: JUNTS -que Sant Cugat tingui partit judicial per tenir jutjat propi (després de 30 anys): JUNTS -recuperades competències en secretaris i interventors: JUNTS -recuperades competències en economia social: JUNTS -comissió investigació atemptats del 17A a Catalunya: JUNTS. -negociar llei per tenir el control absolut de la immigració: JUNTS -el repartiment de menors no acompanyats per primer cop no arriba a Catalunya: JUNTS -no han apujat impostos mutualistes salut: JUNTS -s’han invertit 1000M€ a Tarragona: JUNTS -Llei amnistia: JUNTS …i un llarg etc. Deixi de tractar a la gent d’idiota, President.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Carles Puigdemont @KRLS· Junts ·
No vam anar a l’exili a defensar els partits polítics de cadascú sinó a defensar institucions i drets del poble de Catalunya greument amenaçats pel 155 i la repressió policial i judicial, i en tornarem de la mateixa manera: no pas al servei del nostre partit sinó al servei del nostre país. El que s’ha acordat avui obliga a acabar l’etapa de repressió política que hem patit des de fa més de nou anys perquè vam votar per la independència del nostre país. Nou anys d’utilització impròpia dels poders judicials per interferir en un conflicte que pertanyia i pertany a la política i que correspon a la política, no als jutges, de resoldre. En termes de la relació Catalunya-Espanya avui no se soluciona res. L’amnistia forma part de la fórmula per a la resolució del conflicte històric que existeix entre Catalunya i Espanya, però l’amnistia no és en si mateixa la seva solució. Intentar la mort civil dels líders independentistes, dels líders socials i dels activistes mobilitzats, és propi dels règims autoritaris i, per tant, és inacceptable en una democràcia europea. El que dèiem el primer dia a la primera roda de premsa quan vam arribar a l’exili és perfectament vàlid nou anys després. Vull posar en valor la determinació i els resultats de l’estratègia de l’exili. Ho hem aconseguit mantenint una posició basada en quatre principis que hem respectat escrupolosament: 1. La defensa de les institucions i la legitimitat de les seves decisions en contra de tot intent de sotmetre-les al caprici repressor espanyol. 2. La defensa política dels nostres drets fonamentals per aconseguir un marc jurídic que els blindi millor del que no estaven l’any 2017. 3. El caràcter irrenunciable del dret a l’autodeterminació i a les accions unilaterals de caràcter democràtic i pacífic que s’escaiguin quan ja s’hagin esgotat totes les vies i intents de solució negociada. 4. El manteniment del sentit polític de l’exili i, per tant, el refús a tot itinerari personal per resoldre la situació particular de cadascú. Vam decidir anar a l’exili a fer política i no hem parat fins a assegurar que el retorn tingui també sentit polític. Avui és un dia molt especial per a les nostres famílies, per als nostres amics i per a tota la gent que de manera incansable ens ha acompanyat i ens acompanya des del primer dia. Mai, mai no ens han deixat sols. A totes elles els donem les gràcies i els dediquem emocionats la victòria de l’amnistia.Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 26/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para la protección...
«Ministra, aquests dos reials decrets provocaran l'efecte contrari del que pretenen? Sí. Des de la publicació d'aquests reials decrets més de 4000 habitatges han estat retirats del mercat, senyora ministra. Trobar habitatge serà cada dia més complicat. La nostra responsabilitat és generar seguretat, senyora ministra, no inseguretat. I si vostè vol que els preus baixin, però cada vegada hi ha menys pisos disponibles i cada vegada els fons voltor tenen més propietats, perquè aquest reial decret així ho permet, serà impossible que els preus baixin. Si vol protegir a les persones vulnerables, però el que fan vostès és traslladar el cost d'aquesta protecció a una altra família, vostè el que està fent no és resoldre la vulnerabilitat. Vostè el que està fent és traslladarla, traslladar la vulnerabilitat a una altra llar. Vostès, PSOE, SUMAR, Podemos, governen des de fa vuit anys amb una majoria suficient per haver començat a revertir el problema. I no només no l'han solucionat, sinó que cada any pugen més els preus i hi ha menys oferta. I des que governen vostès hi ha hagut més de 200 000 desnonaments. A nosaltres no ens fa por el xantatge ideològic dels extrems. Un xantatge que a vostès els ha arrossegat a acceptar un camí que ens allunya del consens, quan sap vostè perfectament que fa pocs dies estàvem molt a prop d'un acord. I aquest xantatge ideològic dels extrems també ens allunya de ser un país de progrés. Un país ric, un país productiu, un país que pugui vetllar per a tothom i que no hagi d'escollir si protegeix a unes famílies o en protegeix a unes altres. Un xantatge dels extrems que ens arrossega cap a un país més empobrit, de subsidis amb sous baixos i condicions de vida cada dia més precàries i amb menys oportunitats. De fet, si avui nosaltres deixéssim o ens deixéssim arrossegar per tot aquest xantatge ideològic dels extrems, molts ciutadans de Catalunya perdrien tota la fe, si és que encara en queda alguna cap als servidors públics.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 26/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para la protección...
«És un moment molt greu. I nosaltres, de veritat, ministra, ens vam creure que vostès posarien per davant poder començar a solucionar el problema, apostant per polítiques que sí que estan funcionant a altres països, per sortir del marc mental que durant massa anys s'ha anat instal·lant, i és que estem condemnats a viure el lloguer de manera permanent i de manera precària. I que els nostres fills estan condemnats a viure en habitacions. Ens vam creure de veritat, senyora ministra, que estaven vostès disposats a revertir la nefasta tendència dels darrers anys i que s'obria, per tant, una oportunitat per poder enviar un missatge d'esperança a la gent. I és que viure de lloguer en una habitació no ha de ser l'horitzó dels nostres fills. L'horitzó dels nostres fills ha de ser que puguin tenir un habitatge propi i una llar pròpia. Però vostès, senyora ministra, sembla que hi han renunciat. I nosaltres no ho hem fet. I ara, abans d'acabar, els hi explicarem per què. La gent no es mereix qualsevol reial decret. Hem de fer lleis amb el màxim rigor i la màxima solvència. Però sobretot hem de fer lleis que funcionin i que solucionin els problemes. I avui no hi ha cap jurista que signaria aquests reials decrets. Senyora ministra, aquest reial decret permet que els fons segueixin comprant, segueixin especulant i es segueixi desnonant. La proposta que nosaltres li vam presentar, tot això ho frenava. Però el més greu ja no és que vostès no s'hagin atrevit amb el fons, perquè no s'han atrevit. El més greu de tot és que amb qui sí que s'han atrevit és amb milers de famílies que s'esforcen i que aguanten ofegades un cost de la vida cada dia més alt.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la gestión del Ministerio de Defensa durante la...
«Malgrat que el valor geoestratègic de tenir posicions de territori de la Unió Europea en l'estret de Gibraltar. La comunitat internacional no els acompanya en la reivindicació territorial ni tampoc els empara el Tractat de l'Atlàntic Nord. I, per altra banda, l'enfortiment del Marroc com un gran actor internacional del que ja s'ha ocupat el tram i Israel. Això sí, també complica la situació. I a més a més, no els ajuda. I segurament seguirà demanant aquests drets sobre Ceuta i Melilla, com ha fet sobre el Sàhara i li ha sortit bé. La legitimitat espanyola sobre Ceuta i Melilla és dèbil amb arguments del segle XXI. A no ser que fos la mateixa població de Ceuta i Melilla que en un referèndum es pronunciés sobre la seva voluntat de continuar pertanyent al Regne d'Espanya. S'han plantejat aquesta possibilitat convocar un referèndum? Senyors del Govern, ningú m'escolta, em sembla. Ceuta i Melilla. En aquest sentit, la Gran Bretanya ho va fer. Sobre Gibraltar i aquesta legitimitat sí que té tot el reconeixement internacional i ha permès a la Gran Bretanya fonamentar sobre això la seva posició país i el seu nou acord amb Espanya i amb la Unió Europea. Ja sé que la Gran Bretanya està a anys llum dels fonaments democràtics espanyols, però plantegin, o encara millor, s'han plantejat autoritzar a les comunitats autònomes de Ceuta i Melilla a què facin aquest referèndum si volen el referèndum que malgrat l'ONU... -estic acabant, presidenta- senyors del PSOE, el referèndum que malgrat l'ONU, vostès que s'omplen la boca del multilateralisme. Vostès han negat el Sàhara Occidental o el que van fer a Catalunya per acord del Parlament de Catalunya? Vostès, tots plegats van reprimir. És segurament l'única via que els queda per preservar amb legitimitat democràtica els drets de l'Estat espanyol sobre Ceuta i Melilla. S'ho han plantejat igual que la manifestació massiva de la població de Gibraltar, com deia, va donar aquesta legitimitat a la Gran Bretanya? Nosaltres pensem que si volen resoldre aquest problema, el que han de fer és un referèndum d'autodeterminació. Perdó, no m'havien recordat. És massa democràcia per Espanya. Companys de Junts i no m'havien recordat que la seva especialitat és la repressió contra la població civil indefensa que vol votar o contra la gent que porta estelades.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Ara, amb tot això, torna a sortir i aquí tornin a explicar de les bondats de la política econòmica, del govern i dels ciutadans i digueslos mirant a càmera perquè els vegin com si se'ls mirés a la cara. Digueulos que viuen millor ara, avui que fa uns anys. Moltes gràcies. Y ahora, con toda esta realidad y con todos estos datos -no son opiniones, son datos-, vuelve usted a salir aquí y vuelve a hablarnos de los ciudadanos y de las bondades de la política económica del Gobierno, pero dígales, como si los mirase a la cara, que hoy viven mejor que hace muchos años. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I si resulta que amb l'esforç de tota una vida has pogut estalviar una mica per comprar alguna cosa, quan et moris, l'Administració tornarà a guanyar diners amb l'impost de successions. Un impost claríssimament injust perquè recau sobre una propietat de les famílies que ja han pagat tots els seus impostos en el flux econòmic que has cobrat. Una nòmina que t'ha permès estalviar. Evidentment has pagat l'IRPF i a sobre la nòmina que amb el que et queda després d'anys d'estalvi pots comprar alguna cosa. Has pagat l'impost de transmissions patrimonials que has fet? Obres de manteniment expectativa Has pagat la taxa municipal? Has pagat l'impost de construccions i instal·lacions que s'han fet obres al carrer? Davant d'aquesta propietat has pagat contribucions especials que has mantingut la propietat durant els anys. Has pagat IBI cada any i així cada any. Pagar, pagar, pagar i pagar successivament a l'Administració. I el dia que et mores tornes a pagar com si res, l'impost de successions. Alguns diran 'home, amb el que es guanyen els hereus ja ho poden pagar això'. Doncs no. Ja no es tracta només de la injustícia que representa que vostès es quedin part dels diners, de l'esforç dels pares que han anat estalviant i que deixen els fills després de tot aquest esforç durant tota la seva vida. Realment molta gent ni tan sols poden fer front al que puja l'impost. L'any passat 55 000 ciutadans van haver de renunciar a l'herència dels seus pares perquè no podien fer front a aquest impost. Van haver de renunciar a allò que els havien deixat els seus pares, molt sovint, fruit de l'esforç de l'estalvi, de no anar de vacances, de no gastar més del necessàriament imprescindible per poder deixar alguna cosa als seus fills. Vostès entren fins a la cuina i es queden una part d'això. I ara, amb tota aquesta realitat, amb totes aquestes dades, no opinions i dades.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I és evident, senyor ministre, que fent això és lògic que tothom estigui cansat. Però m'atreviria a dir una cosa, no només cansat, la gent estan farts i estan cremats. I això marca, sense cap mena de dubte, un canvi de rasant. I tenen tota la raó per estar així. I evidentment que tenen tota la raó. Perquè vostès tenen la classe mitjana i treballadora, i especialment la de Catalunya. Absolutament al límit. De fet, vostès fins i tot s'atreveixen a fer negoci amb el patiment i els dolors de les famílies quan algú es mor. Vostès fan pagar a les famílies pels serveis funeraris l'IVA més alt que es paga per aquests serveis a tota Europa. Quan algú ha d'anar a una residència o ha de contractar una atenció residencial, vostès no permeten que aquesta família s'apliqui l'IVA superreduït. Si se't mor la parella, hi tens una pensió de viudetat. Vostès fan tributar aquesta pensió com a rendiments del treball? Si tens un fill amb una gran dependència i l'has de cuidar més enllà dels 26 anys i necessites com a pare ser al seu costat perquè necessita el teu cuidado, resulta que vostès han vetat que puguin tindre la prestació econòmica que li permeti a aquesta família seguir estant al costat d'aquest fill seu. I ho han vetat amb tota la cara i sense cap mena de sensibilitat. Si un banc d'aliments ha de comprar productes per ajudar a les persones vulnerables, malgrat que aquest hemicicle va aprovar que no s'apliqués, vostès segueixen aplicant l'IVA quan compren aquests productes per ajudar als vulnerables.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Gràcies, president. Senyor ministre, l'he escoltat atentament i és evident que vostè o no ha entès res del que jo li he explicat o senzillament no m'ha volgut entendre perquè novament grans xifres, grans proclames, grans titulars. Tot això acompanyat dels aplaudiments dels seus diputats per posar força llacets a la cosa. I evidentment, que no falti la dosi del seu govern de presumir de tindre cada dia més misèria i haver de subsidiar cada vegada més famílies a tot l'Estat. Per tant, en definitiva, la típica propaganda socialista a la qual estem acostumats des de fa des de fa anys. En un context amb una inflació descontrolada, amb el deute públic més gran de la història, amb un sistema de pensions més endeutat que mai i per tant, més insostenible que mai, amb una indústria perdent competitivitat a marxes forçades, amb uns autònoms ofegats a impostos, amb una infraestructura elèctrica col·lapsada, amb uns serveis públics tercermundistes, amb unes llistes d'espera inassolibles, amb trens que no funcionen, amb sous estancats, amb un atur juvenil desbocat, amb la taxa d'emancipació juvenil més baixa que mai, amb joves que després d'estudiar tota la vida, resulta que tenen una nòmina que no els permet arribar a cap lloc en parelles obligades a ajornar tindre fills perquè no es poden permetre econòmicament aquesta nova etapa de la seva vida. En polítiques d'habitatge que han estat un absolut fracàs, amb un índex de pobresa altíssim i amb xifres rècord de persones subsidiàries. Fa un moment vostè presumia amb metges, amb mestres, amb pagesos, amb pescadors, amb usuaris del transport públic i molts altres col·lectius manifestantse al carrer en contra de les seves polítiques dels governs socialistes. I amb tot això, vostè torna a sortir aquí i ens nega la realitat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Però encara hi ha una dada més. Sap qui s'ha vist extraordinàriament beneficiat i que sí que li han crescut extraordinàriament els seus ingressos. Sap qui és vostè? Hisenda, l'Estat. Miri, si no, les dades de la mateixa Agència Tributària. L'any 2018 vostès van ingressar 208 000 milions d'euros en impostos només set anys després. Van ser 325 000 milions d'euros, més de 16 000 milions d'euros més d'ingressos, un increment de prop del 56 % en els impostos que vostès recapten durant anys. A més a més, vostès han construït un debat polític al voltant d'una falsa dicotomia, com si només existissin els rics i les persones vulnerables, com si no hi hagués ningú al mig d'aquestes dues circumstàncies. Però és precisament la gent del mig, la classe mitjana i treballadora, qui acaba suportant tot el pes de l'estat del benestar. Els que tenen prou ingressos per pagar molts impostos, però massa ingressos per rebre cap mena d'ajuda. La classe mitjana i treballadora són els que vostès estan sagnant constantment i a canvi de res ho fan a canvi de res. Ni ajudes, ni tan sols bons serveis públics, ni tan sols bones perspectives de futur, ni reconeixement del seu esforç. Res, tot el contrari. Només ofegats a impostos i molt sovint assenyalats i criminalitzats per vostès pel sol fet de tindre una nòmina o per tindre qualsevol cosa en propietat. Treballadors, autònoms, petits empresaris, famílies que lluiten per tirar endavant, joves amb estudis que volen prosperar, gent que no demana que l'Estat li resolgui directament la vida, gent que només vol obrirse camí amb el seu esforç i que ningú, com està fent actualment l'Estat li compliqui la vida. Tots ells del primer a l'últim, castigats, sagnats i assenyalats per l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I aquí apareix el segon gran problema que vostès amaguen i fan veure que no existeix: el cost de la vida. Els preus han augmentat un 22 % des que vostès són al Govern només aquest mes de setembre. Tenen una inflació del 4,9 %, pràcticament el doble que el mateix mes de setembre que l'any passat. Anar a comprar a les botigues ara és molt més car. Omplir el carro del supermercat és molt més car. Pagar la llum és molt més car. Omplir el dipòsit de gasolina és molt més car. Pagar el lloguer és molt més car. Vestir els fills és molt més car. Tot s'ha encarit, i molt en aquests últims anys. Això si, vostè insisteix en el contrari. 'Es evidente que estamos mejor que hace ocho años'. Vostè potser sí, senyor ministre. No en tinc cap mena de dubte, segur. Però la pregunta no és com està vostè, la pregunta és com estan les famílies i les dades no encaixen amb el seu relat. Però no ens desviem. Tornem als números dels gairebé 10 000 euros d'augment d'ingressos de la família dels darrers anys. Després de pagar IRPF i cotitzacions, n'hi queden 6900. Ara hi apliquem l'increment anual del cost de la vida. Dades reals1: 2200 euros més a l'any en alimentació, 2000 euros més en lloguer, 1000 euros més en electricitat i transport i aigua, 600 eurps més en roba i manteniment de la llar i 1800 euros més en les altres despeses familiars en total mantenir el mateix nivell de vida de les famílies avui respecte al 2018. En aquesta, concretament, li costa 7600 euros més a lany, després dhaver augmentat el salari gràcies al seu esforç, 10 000 euros. Resulta que aquesta família es queda en números vermells i té menys poder adquisitiu avui que quan vostès van arribar al Govern. I això sense tenir en compte el tsunami inflacionari que fa temps que els advertim i que a dia d'avui ja tenim a sobre. Per tot això, la gent està cansada, senyor ministre, i té motius per estar. I tant, perquè vostès els expliquen cada setmana el contrari d'allò que viuen, d'allò que noten a casa seva. Vostès els expliquen que tot va extraordinàriament bé, però després obren l'aplicació del banc i la realitat és una altra molt diferent. Cada vegada són més difícils d'assumir els costos familiars.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Primer impostos i cotitzacions. Vostès no han volgut ajustar l'IRPF a la inflació. No ho han volgut fer. S'hi han negat des del primer dia i de manera contundent quan li hem demanat reiteradament des d'aquest hemicicle. S'hi han negat des del primer dia. I no només això. A més a més, han aprofitat per augmentar les cotitzacions dels treballadors. I quin és el resultat de tot això? Doncs que aquesta família tipus a dia d'avui paga 3000 euros més avui que l'any 2018. Quan vostès van arribar al Govern, vol que ho traduïm perquè això tothom ho entengui? Vostès es queden literalment 3000 euros de l'augment de sou que han aconseguit aquesta família al llarg dels anys. És a dir, una part molt important del que guanya de més aquesta família no arriba a casa seva. Se la queda l'Estat i els hi passa a ells amb aquesta família tipus. I els hi passa a totes les famílies, a totes, però encara no hem acabat perquè la gent no viu de menjar directament els euros que se'ls ingressen a través de la nòmina. La gent ha de comprar, ha de pagar factures, ha de viure.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I tornem al que vostè deia los 'salarios reales han crecido por encima de la inflación. Es evidente que estamos mejor que hace ocho años'. Comprovemho. Parlem de la classe mitjana i treballadora del país, la gent que treballa, la gent que cobra una nòmina i la gent que paga i molts impostos. Parlem de la classe mitjana i treballadora. Per cert, que són els grans castigats per les seves polítiques els que cada vegada arriben més justos a final de mes i alhora no tenen dret a cap ajuda perquè, segons vostès, consideren que guanyen massa. Vostè diu que ara viuen millor que mai. Nosaltres li diem exactament el contrari. Estan més ofegats que mai i anem a les dades. Què ha passat entre el 2018 i avui? Entre que vostès van arribar al Govern i avui seguim els diners d'una família tipus dos adults i dos fills, amb dos salaris i situats aquests salaris en la mitjana salarial del país. Ni més ni menys. L'any 2018, el salari mitjà era de 22 151 euros bruts anuals. Actualment és de 27 133 euros anuals. Això vol dir que aquesta família ingressa 9963 euros bruts més ara que el 2018, gairebé 10 000 euros més. Dit així, no sona malament. 10 000 euros més a l'any. No està pas malament. De fet, fins i tot sembla una bona notícia. Els salaris han pujat. Però aquí és on vostès fan trampes. On vostès gasten una quantitat ingent d'energia, de diner públic en propaganda d'esforços per fabricar grans titulars. Al voltant d'això, però, no expliquen tota la veritat. Diuen que els salaris han augmentat un 22,5 % i que, per tant, ara es viu molt millor que abans. Doncs no, no és veritat. No es diu ara millor que abans. I el que és pitjor, vostè sap perfectament que ara no es viu millor que abans. És així perquè en un costat de la balança familiar hi ha els ingressos que hem vist ara. És evident. I és cert. I si creixen millor per a aquesta família? Però això és una balança i a l'altre costat hi ha les despeses. I aquí és on es desmunta el relat de vostès. Vol que fem el compte d'aquesta família fins al final? Vol veure què passa a la pràctica amb aquests 10 000 euros de més que ha ingressat aquesta família? Descomptem el que paga ara i ho comparem amb el que pagava quan vostès van arribar al Govern fa anys.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que rectificar las políticas de vivienda, condicionadas por sus socios, permitiría revertir la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora ministra, ahir va comparèixer després del Consell de Ministres per explicar dos reials decrets que el seu govern acabava suposadament d'aprovar. I vostè no va ser capaç d'explicar què havien aprovat, fins al punt que vostè mateixa va perdre els papers i va admetre que tenia literalment un cacau també en les conviccions. Senyora ministra, i tant que el tenen. Soy su madre. Arriben al Consell de Ministres enfrontats, discutint fins a l'últim minut. Són incapaços d'acordar un únic reial decret. N'acaben aprovant dos de diferents al decret PSOE i el decret SUMAR. Anuncien els dos decrets, però els textos no arriben. Els grups parlamentaris ens n'hem d'assabentar pels periodistes. A la nit rebem el primer i avui tenim publicat al BOE el decret del PSOE, però no el de SUMAR. I ara sabem una cosa encara més vergonyosa. Segons les explicacions que s'han donat, els dos textos contenen previsions incompatibles entre si. És a dir, el mateix Govern aprova el mateix dia dos reials decrets que es contradiuen i mentrestant convoquen un ple extraordinari per divendres perquè al Congrés convalida tot aquest desgavell. Senyor ministre, això no passa en un govern seriós. La vicepresidenta es manifesta contra les polítiques del seu propi govern. Els socis de coalició discrepen públicament sobre el que han aprovat. La ministra responsable reconeix que té un cacau sobre la taula. Els grups parlamentaris rebem els textos entrada la nit i un dels dos decrets anunciats continua sense publicarse. Ningú entén res, nosaltres tampoc. I estem parlant d'habitatge. El problema més greu que tenen avui els ciutadans. Nosaltres tot això ens ho hem pres seriosament i estudiarem els textos. Ho farem amb el rigor que vostès no estan demostrant. Però després de vuit anys governant, acabar legislant així a correcuita amb un govern dividit i sense explicar ni què han aprovat és absolutament inadmissible. Senyora ministra, si el cas és que ahir vam veure en aquella roda de premsa s'ha traslladat als reials decrets. Tenim un problema molt més greu que el seu cacau, no creu?»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Molt bona tarda. Moltes gràcies, presidenta. En primer lloc voldria fer un reconeixement. Reconèixer la feina que durant molts anys han fet tantíssimes associacions de víctimes, entitats de prevenció i moltes persones, totes aquelles persones que han treballat per canviar de fet, la nostra manera d'entendre la seguretat viària. Perquè tots hem vist casos en què els grans avenços socials no comencen sempre al BOE. Moltes vegades comencen abans a la societat, quan conductes que durant anys semblaven normals deixen de semblarnos mínimament acceptables. I amb l'alcohol i la conducció, senyories, ha passat exactament això. Durant massa temps es va assumir en el passat que el problema era haver begut massa. Haver begut massa. No haver begut i prou. Que per una copa o dues no passava res. Que cadascú coneixia els seus límits. Que jo sé fins on puc arribar. Que jo sí que controlo. Avui aquest discurs ha quedat, afortunadament molt enrere. La societat ha canviat. Hem canviat la manera d'entendre què significa conduir responsablement i cada vegada tenim molt més interioritzada una idea molt senzilla. Si has de conduir, no has de beure alcohol abans. Perquè l'alcohol afecta precisament algunes de les capacitats que necessitem per conduir. No ho diu ningú d'aquí. Ho diu la ciència. Augmenta el temps de reacció, altera la percepció de les distàncies i la velocitat, redueix la tensió, perjudica la coordinació i afecta, en definitiva, la presa de decisions. Hi ha una paradoxa especialment important, que és que també altera la pròpia percepció del risc del conductor que ha begut. Per tant, no podem fer descansar la seguretat de tots, de tota la col·lectivitat en la sensació subjectiva d'algú que després d'una o dues copes considera que continua controlant perfectament, precisament perquè allò que ha consumit pot estar afectant la seva capacitat per valorarho.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«En tercer lloc, el català a la justícia viu una situació de menyspreu intolerable. Passa cada dia i també ho vam veure fa unes setmanes en el judici en el qual Roger Español, en aquest judici on ha aconseguit portar davant de la justícia els policies que l'1 d'octubre li van disparar a la cara una bala de goma. Doncs bé, aquest judici tots vam poder veure com els advocats de l'acusació es van veure obligats a traduirse a ells mateixos al castellà perquè els que se n'havien d'encarregar no tenien la competència necessària per ferho. Ho tornem a dir: davant la vulneració dels drets lingüístics, la qüestió no passa per gastar més en traduccions, no passa per més contractes, no passa per més diners per empreses amigues que ofereixen serveis de contractació. Passa perquè mentre no tinguem una justícia independent en una Catalunya independent, l'Estat compleixi amb els tractats internacionals que ell mateix ha signat, compleixi amb la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que fa 20 anys que incompleix frontalment. Passa perquè aquest Parlament modifiqui la Llei Orgànica del Poder Judicial i cap jutge fiscal o funcionari no pugui exercir a Catalunya si no entén, si no sap, si no comprèn el català.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Junts defensem l'autonomia dels centres de veritat adaptada a cada realitat. I si parlem de professorat, aquí sí que coincidim en què tenim una urgència. Perquè sense docents no hi ha escola. Però a Junts ja tenim la nostra proposta per als docents catalans. I quan parlem d'inclusió, no volem una nova declaració de bones intencions espanyoles. Aprovar plans des de Madrid sense professionals no ens serveix de res. Sobre el 03 anys, per descomptat, cal avançar en el finançament públic, però no compartim que l'Estat decideixi la política i que Catalunya pagui el 50 % de la factura. Transfereixin el cent per cent dels recursos i deixin que Catalunya decideixi. Hi ha una altra qüestió que considerem que la moció oblida. Per nosaltres, l'escola pública i la concertada conformen el Servei d'Educació de Catalunya. Així que sí, necessitem més recursos per a la pública, però també actualitzar els mòduls de la concertada als costos reals, reforçar els centres d'alta complexitat, garantir els recursos per a la inclusió i millorar les condicions de tots els docents. I sobretot, cal destinar el 6 % del PIB a l'educació, com estableix la LEC.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«I després venen aquí amb un decret tancat i pretenen que els regalem els nostres vots. Doncs no. Opcions per compensar Catalunya en tenen tantes com vulguin executin totes les inversions que pressuposten, no només la meitat o donin la resta dels diners a la Generalitat perquè ho faci ella mateixa, resolguin el desastre de Rodalies, elimini l'impost de successions, com ja vam aconseguir aprovar aquí en aquest hemicicle, redueixin la pressió fiscal sobre les famílies, desgraven el lloguer o la hipoteca que paguen els joves i les famílies catalanes o facilitin la vida als autònoms o a les petites empreses. Perquè això ve de molt més lluny que fa 25 anys. El PIB per habitant de Catalunya estava en un 22 % per sobre de la mitjana espanyola. Avui l'han reduït al 15 %, del 22 %. Catalunya va perdent posició econòmica respecte a la resta de l'Estat per culpa del mateix Estat, i aquesta és la direcció en què ens estan portant els seus menyspreus a Catalunya. Dècades de dèficit fiscal i inversions que es pressuposten però mai s'executen i infraestructures obsoletes que han anat portant Catalunya a l'ofec. Governi qui governi, a Madrid això ja no va d'uns milions més o uns milions menys. Va de poder mantenir els serveis públics, les infraestructures, la capacitat econòmica del meu país. Catalunya ja és una qüestió de pura supervivència.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«Aquest decret pretén primer que les comunitats puguin utilitzar excedents i superàvits per invertir en lloc d'haverlos de destinar a reduir deute. Bé, però, amb els condicionants que el Govern espanyol ha decidit posar i Catalunya queda fora. Han fixat el límit el 12,4 % del PIB. Podien haver escollit altres criteris. Si han escollit aquest, Catalunya fora. Segona, les comunitats que van tancar el 2025 en superàvit podran utilitzar aquests diners per fer inversions. Bé, Catalunya va tancar amb un dèficit de 1733 milions d'euros. Catalunya fora una altra vegada. I que no ens venguin, que això és simplement premiar qui ha fet els deures. Catalunya fa anys que pateix un dèficit fiscal indecent. Generem molts recursos, paguem una immensitat d'impostos, però una part massa gran d'aquests diners marxen i no tornen mai. També aquí el Govern espanyol podia haver buscat una altra fórmula. No ho ha fet. Dues vies noves per donar més marge financer a les comunitats. Bé, i Catalunya queda fora de totes dues. Fatal. I si volen els nostres vots per aprovar decrets com aquests, és evident que nosaltres mirarem què hi guanya Catalunya, perquè contraprestacions per a Catalunya en tenen per donar i per vendre. Comencin per les inversions. Cada any ens anuncien milions d'euros en carreteres, ferrocarrils amb obres diverses. Però després arriba l'hora de ferles i la realitat és un altre s'esfuma. L'any 2025, de tot el que l'Estat espanyol havia pressupostat per a Catalunya només va fer el 58 %. Però és que a Madrid el 266 %. I no és una excepció d'un any concret del 2025. Hem mirat la mitjana dels darrers cinc anys i a Catalunya és només el 48,8 % del que s'havia pressupostat a Madrid, el 201, 7,4 %. És a dir, que quan poden volen any rere any i rodalies ja és que és directament un desastre. Parlar d'incidències gairebé ha perdut el sentit. Sembla una broma. Una incidència hauria de ser una excepció. A Rodalies, amb la quantitat d'avaries, retards, problemes de cada dia, l'excepcional ja és que tot funcioni més o menys com tocaria.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«Mirin, els de Junts som al costat de les famílies. Prova d'això és que, les famílies CUME, que han estat una de les prioritats de Junts durant la tramitació de la reforma de la Llei de Discapacitat i Dependència al Senat, hem treballat perquè la prestació per cura de menors amb càncer o malaltia greu s'adapti a la realitat dels pares i les mares que continuen necessitant cuidar dels seus fills quan arriben a la majoria d'edat i més enllà. Però el Govern espanyol ha estat qui s'ha posat d'esquena a les famílies. Per tant, les nostres mesures ens han vetat garantir una protecció CUME més enllà dels 26 anys, quan persisteixi la necessitat de cura. Ens han vetat crear una comissió CUME específica per malalties cròniques degeneratives irreversibles. Ens han vetat protegir el dret a la prestació davant la pèrdua de feina o el cessament d'activitat de l'altre progenitor. I si hi ha hagut algunes coses que hem aconseguit. Per exemple, que l'escolarització per sí sola no comporti la pèrdua de la prestació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«Però vaja, a més, fins on sabem, la intenció és tramitar aquesta llei de manera fragmentada. I ho estem veient per iniciatives que hi ha en paral·lel. Certament, la llei de famílies està tancada en un calaix. El projecte, com també s'ha recordat, es va registrar el 29 de febrer del 2024. Han passat 900 dies. En aquest temps s'ha prorrogat 93 vegades el termini de presentació d'esmenes. Però insistim, frega el ridícul que això ho denunciï la formació del congrés que lidera Ione Belarra. I ho dic perquè frega el ridícul. Que ho denunciï la formació de Ione Belarra perquè Belarra va ser la ministra de Drets Socials la legislatura anterior i no pot donar lliçons d'urgència a la llei de famílies. Va ser la ministra que la va d'impulsar. Potser no és la paraula que la va registrar, però repassem el calendari d'urgència i 'urgència', evidentment, ho diem des de la ironia, perquè va entrar l'avantprojecte el gener del 2020, però no el van presentar davant del Consell de Ministres fins al desembre del 2022. És a dir, van trigar gairebé tres anys a tancar el projecte i presentarlo al seu govern. No corria pressa la llei de famílies. Aleshores segur que sí, però és avui quan, per electoralisme, insistim, necessiten agafar la bandera d'una llei que no van tenir tanta pressa a tramitar la legislatura anterior. Vostès mateixos van salvar una part de la llei a cop de Reial Decret Llei i a última hora, recordemho, un exemple: el permís parental de 8 setmanes i segur que el mateix poden fer els governadors actuals.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«Aquest és el resultat de les seves polítiques. Però quan la incompetència i el mal servei es perpetuen en el temps, durant anys i anys, l'única explicació és el centralisme. Només s'explica que els anys de denúncies, de manifestacions, de reunions, fins i tot d'incompliment d'una proposició no de llei que el nostre grup va presentar fa dos anys i que es va aprovar desatendre. Tot això només té l'explicació que els responsables són a 500 metres de distància de la realitat. I a vostès els deu patinar. I els senyors de Renfe el que els hi passa a la gent cada dia que desespera perquè es troba sense transport públic per anar a treballar. Felicitacions, senyors del Govern i dels grups que li donen suport. Després es queixaran de que ve la dreta. Gràcies. Señor presidente, señoras y señores diputados, esta proposición no de ley habla de criterios y de orientaciones en relación con las infraestructuras de los corredores de las ciudades europeas, con lo que nos identificamos. Nosotros presentamos una moción sobre el corredor mediterráneo que incluye algunas de las reflexiones que ustedes introducen en este texto. En cuanto a la importancia de las mercancías -España está a la cola de Europa-, la necesidad de hacer convivir un modelo antiguo y totalmente ineficiente que es hacer que por la red de ibéricos pasen las mercancías para buscar la manera de hacer compatible esta potenciación de las mercaderías con la vía de amplio mixto y amplio ibérico, y la búsqueda de la cohesión territorial e intentar evitar los efectos sobre la población, estamos perfectamente identificados, como criterios, con todo eso. Hay muchas enmiendas en este texto y, por lo tanto, tendremos tiempo de ver cómo queda el texto final, si es que hay algún tipo de incorporación de alguna enmienda.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«I la meva pregunta és senyors del PSOE, vostès han utilitzat mai del PSCPSOE? Han utilitzat mai el tren diàriament per anar a treballar? I aprofito per contestar algun portaveu demagog. Jo ho he fet durant gairebé vuit anys de la meva vida professional i vostès no crec que tinguin ni idea de l'estrès, de l'angoixa que representa per als usuaris diaris no saber si tindran plaça en un tren fins al darrer moment. No tenen ni idea del mal que fa el transport públic tenir un servei tan deficient i s'ho fan vostès tot solets. I aquest és el resultat. El tren d'alta velocitat amb parada a Lleida perd 675 000 viatgers en nou mesos. Senyors socialistes, aquest és el resultat també per la pèrdua de freqüències d'alta velocitat que encara ara no s'han recuperat. La seva incompetència és el pitjor enemic per al foment del transport públic. Senyor diputat del Grup Socialista que ha intervingut en aquest punt i el millor amic de les emissions de CO2. La pèrdua de 400 places diàries davant fa que la gent se'n torni al cotxe privat, el Blablacar i el cotxe privat.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«El que sí que volem és aprofitar per dir que el que denunciem nosaltres és que el que no pot ser és que el Corredor Atlàntic es converteixi en una prioritat amb tota la legitimitat que vostès tenen per reivindicar. I òbviament, mentre el Corredor Mediterrani segueixi sent la germaneta pobra de les infraestructures estratègiques d'aquest Estat, el Corredor Mediterrani que porta 25 anys d'endarreriment, que només té un 36 % del seu tram en servei, que té trams crítics sense cap data clara de finalització i continuen acumulant endarreriments com el ValènciaCastelló, com el MúrciaCartagena com l'AlmeriaGranada com el Castellbisbal,Vilaseca. I què és el corredor que porta més mercaderies de tot l'Estat i què porta més passatgers de tot l'Estat. Per tant, avisem que nosaltres el que no tolerarem és que el Govern espanyol i el senyor Puente va fer unes declaracions no fa gaire dient: 'Aquest serà l'any del Corredor Atlàntic'. Doncs escolti, d'acord, sí, és l'any del Corredor Atlàntic, d'acord, però acabin el Corredor Mediterrani d'una punyetera vegada, però sempre, parlem d'infraestructures i jo vull aprofitar per parlar del servei, perquè al final les infraestructures són perquè hi passin coses al damunt, òbviament. I del servei els vull parlar d'això. Els usuaris denuncien el deteriorament continuat de la qualitat i la fiabilitat de l'alta velocitat de Lleida i Barcelona. Miri, en el Corredor LleidaTarragonaBarcelona, els serveis d'alta velocitat de mobilitat quotidiana, els serveis Avant tenen un nivell de deteriorament acumulat durant molts anys, que també és un escàndol. Nosaltres hem parlat moltes vegades aquí de l'efecte negatiu que té sobre la gent el mal servei i el catastròfic servei de Rodalies que encara segueix sent catastròfic en la qualitat de la vida de la gent i inclús en la salut mental de la gent. Doncs això és el que està passant també en aquesta línia de l'alta velocitat en els serveis Avant. Miri, acaben de retirar per segona vegada els trens Talgo AVRIL una altra vegada per esquerdes dels bugies d'avui per demà, perdent 400 places diàries sense informació anticipada, bloquejant la compra de bitllets. Els bitllets d'un dilluns no s'han pogut començar a comprar fins el divendres a la tarda sense reassignació de seients als trens substitutius, trens amb vibracions exagerades abans i ara i ja veurem què passarà.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«Senyories, des de Junts considerem que cal donar resposta a les persones que després d'haver contribuït al sistema durant 40 anys o més, no poden veure reduïda de per vida la seva jubilació. Ha arribat el moment que les paraules, les mocions i els compromisos es converteixin en norma, en llei, perquè darrere dels articles 207 i 208 no només hi ha coeficients, percentatges i taules. Hi ha persones, persones que no pot ser que després de treballar i pagar durant 40 anys, tinguin per recompensa una retallada de la pensió de per vida. Qui ha complert tota la vida es mereix una jubilació digna? Sí, digna. Perquè treballar 40 anys no mereix un càstig. Mereix un monument. Mereix un reconeixement. Així que ara els toca complir a vostès. A vostès, que s'autoanomenen els més progressistes, senyories socialistes, que han tingut vuit anys, vuit per resoldre la situació d'aquests centenars de milers de persones i no ho han fet. I és perquè no han volgut. Senyor Mayoral, no vagi aquí a explicarnos més sopars de duro. Ja sabem a què juga amb vostès. Avui votaran que sí i automàticament demà puntada de peu a la pilota a veure si la deixen fora del camp mentre duri aquest partit que tots sabem que fa dies que és a la pròrroga.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. No és aquesta la primera vegada que en aquesta cambra debatem sobre una reivindicació que fa massa anys que espera una resposta. Per tant, aquest no és un debat nou. Per aquest debat no falta informació, no falta diagnòstic. Tampoc ha faltat iniciativa i fins i tot per no faltar. No han faltat ni majories en aquesta cambra. El que ha faltat és convertir aquestes majories en una solució de parlar, denunciar i gesticular. Alguns en saben molt. Però això no és sinònim de solució. I hem de ser conscients que parlem d'una generació que va començar a treballar molt jove. Ens ho deien ara persones que van començar a treballar i a cotitzar amb 14, 15 o 16 anys, amb jornades més llargues, amb menys drets laborals que no tenim avui i sovint amb feines especialment dures a la indústria, a la construcció o al camp o en molts altres sectors exigents. I com ja vam dir des d'aquesta tribuna, tampoc podem oblidar que no totes les jubilacions que jurídicament es qualifiquen de voluntàries ho han estat realment. Al darrere hi ha acomiadaments, expedients de regulació, reconversions industrials, tancaments d'empreses. Persones que després de quaranta anys treballant, senzillament no han pogut continuar. Aprofito en aquest moment per saludar al col·lectiu ASJUBI40, que fa anys que posa veu a aquesta realitat i lidera la reivindicació sense descans. Ells saben que en els de Junts ens han tingut, ens tenen i ens tindran al seu costat, perquè el que exigeixen és de justícia. Però avui, a més de parlar de la seva reivindicació, també estem obligats a fer memòria perquè alguns dels grups amb responsabilitats de Govern durant els mandats del president Sánchez, com el mateix grup Parlamentari Socialista. L'any 2020 ja va presentar un text per millorar la protecció de les persones que es jubilen anticipadament després de llargues carreres de cotització. Per tant, vostès ja fa temps que coneixien el problema i malgrat que el coneixien el 2021 van desaprofitar una oportunitat extraordinària per donarhi resposta. De fet, el Govern del PSOE i Unidas Podemos a aquest col·lectiu els hi va mantenir la penalització. Perquè vostès, senyora Belarra l'anterior legislatura estaven al Govern, era Unidas Podemos al Govern? I què va fer, doncs? Tapar els ulls i fer veure que no passava res mimetitzant Rajoy, que sense fer res també feia? Ho vam dir fa uns mesos i ho repetim avui. Si aquesta mesura és necessària, avui també ho era quan vostès, senyors de Podemos, eren al Govern. Però ja sabem que vostès, els de Podemos, quan son al Govern, empassen i quan no gesticulen i exigeixen. El novembre del 2025 ja vàrem debatre una moció que reclamava impulsar reformes legislatives necessàries perquè no s'apliquin els coeficients reductors a les persones amb carreres llargues, tant a les que ja estan jubilades com a les que hi accediran en el futur. És important explicar què va passar aquell dia. La moció es va aprovar amb 180 vots a favor, cap en contra i entre ells 180 vots favorables. Hi havia els dels socialistes van votar a favor d'impulsar les reformes perquè no s'apliquessin coeficients reductors a les persones que hagin cotitzat durant 40 anys. I què ha passat des d'aleshores? Res. I això ja ens ho coneixem. L'executiu de Pedro Sánchez continua governant d'esquenes al Parlament quan volen, desatenent els mandats legislatius i quan volen saltarse el Parlament. Ho fan per la porta del darrere, amb reials decrets. I jo em pregunto, per què han volgut desobeir el mandat d'aquesta cambra? Què hi ha hagut una trucada del Ministerio de Hacienda? Hem hagut d'esperar que sigui una proposició de llei d'un grup parlamentari la que intenti convertir en llei allò que la cambra ja va aprovar. I sobretot, de què serveix aprovar un text si després qui té la responsabilitat de Govern no ho aplica? Aquesta és una pregunta que el Grup Socialista ens hauria de respondre perquè el recorregut comença a ser massa llarg. Anys de reivindicacions, d'iniciatives parlamentàries, de reformes a mig gas, de bones intencions i avui tornemhi.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«I això és exactament, senyor president, el que diu la Carta Europea. Això és exactament el que diu la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que fa 20 anys que Espanya va ratificar i que incompleix frontalment. I això és el que proposem des de Junts per Catalunya. Que cap jutge que cap fiscal que cap funcionari pugui exercir a Catalunya si no entén el català. Gràcies. Sí, señor presidente. Eso es lo que dice exactamente la Carta Europea de las Lenguas Regionales y Minoritarias, que hace veinte años que España ratificó y que incumple frontalmente. Y esto es lo que proponemos Junts per Cataluña: que ningún juez, ningún fiscal, ningún funcionario pueda ejercer en Cataluña si no entiende el catalán. Gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«Finalment, una qüestió que precisament s'ha posat en relleu al Congrés de Dret de Família celebrat pel Col·legi de l'Advocacia de Barcelona aquest darrer cap de setmana. Fa pocs dies que és la inseguretat jurídica en la pràctica de la prova dels judicis verbals el resultat d'una legislació deficient en la llei d'eficiència a la justícia. No pot ser que, segons el jutge que et toqui, es practiqui o no la prova, especialment en judicis de família amb menors implicats perquè, com hem dit, són una qüestió d'ordre públic. Per això entenem que cal anar una mica més enllà de la proposta del Partit Nacionalista Basc i que s'estableixi de forma indiscutible que la prova s'haurà de poder practicar sempre que es demani. Acabo. La setmana passada en el judici en el que Roger Español, després de 9 anys, ha aconseguit portar davant de la justícia als policies que l'1 d'octubre li van disparar a la cara una bala de goma i el van mutilar, es va produir una situació de menyspreu a la nostra llengua intolerable a l'Audiència de Barcelona. Els advocats de l'acusació es van veure obligats a traduirse ells mateixos el castellà perquè les persones que teòricament s'havien d'encarregar de la traducció, les persones encarregades a les quals s'havia contractat, no tenien la competència mínima en català per traduir als advocats que parlaven en català a l'Audiència de Barcelona, a Catalunya. Donem tot el suport a Roger Español, Irídia, Òmnium i l'ANC, que han denunciat aquesta vulneració de drets lingüístics. I volem deixar clar que el que va passar no és una anècdota, no és un error puntual. És la demostració del menyspreu sistemàtic de la justícia espanyola pel català. La solució no passa per gastar més en traduccions a Catalunya. No tant de traduir. Si parles en català t'han d'entendre. Per tant, la solució ha de ser estructural. I mentre no tinguem una justícia independent en una Catalunya independent, el que s'ha de fer és modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial al seu article 231, per tal que jutges i personal judicial a Catalunya destinats a Catalunya, que exerceix les seves funcions a Catalunya, tingui l'obligació d'entendre el català.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la crisis que atraviesa la Ciudad Autónoma de Ceuta.
«I aquí arribem a Podemos, la senyora Belarra, que en multitud d'ocasions ha defensat públicament i durant anys la plurinacionalitat, el dret a decidir i Catalunya com una nació sense estat. Doncs ha arribat l'hora de comprovar quant duren els principis, quan suposa cedir el poder de Madrid en favor de Catalunya. L'any passat vam votar que no al traspàs i ho van justificar pel preàmbul. Aquell preàmbul ja no hi és. Per tant, aquesta vegada no s'hi podran amagar. I ja sabem que no els agrada la política migratòria del Govern espanyol, si és que nosaltres tampoc, i que perquè el debat no és si Catalunya ha de copiar la política espanyola o no. El debat és qui decideix la política de Catalunya si Catalunya o Madrid. I aquí és on els seus principis s'esmicolen. Durant anys han defensat que Espanya havia de deixar de governarse com un estat centralista, que calia reconèixer la pluralitat i compartir sobirania. Descentralitzar, poder i respectar la voluntat de Catalunya. Però quan arriba l'hora de treure poder de Madrid, vostès s'hi oposen?»