Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
141 declaraciones · página 2 de 5
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Presidenta, senyories, molt bona tarda. En primer lloc, voldria parlar d'aquest terrorisme a l'espanyola, del qual aquesta iniciativa que avui tractem és una derivada més. Mirin, ni terrorisme a la carta, ni lliçons de democràcia, ni de cap partit, ni de cap instància espanyola, perquè són vostès, als dos costats d'aquest hemicicle, i els aplicadors a les instàncies judicials, els responsables d'aquesta versió retorçada i perversa de terrorisme del Codi Penal, on cap tot i ho abasta tot. Un terrorisme a l'espanyola que sí que principalment es deu al Partit Popular i a la seva majoria absoluta de l'any 2015, i que ha estat acollit amb entusiasme per la judicatura més escorada a la dreta, però que l'esquerra espanyola ha donat sistemàticament per bo. Des de 2018 que hi ha una majoria alternativa. I el PSOE, que tant s'omple la boca amb drets i llibertats, no ha volgut mai ni parlar de revertir-lo. I no només això, sinó que tant jutges com fiscals suposadament progressistes, i també el mateix PSOE, des dels ministeris del seu Govern, l'han utilitzat quan els ha convingut, sempre per perseguir-nos a nosaltres, els independentistes catalans, i a tots aquells que no opinen com ells creuen que haurien d'opinar.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. Mirin, avui els adreçaré certes reflexions que segurament van més enllà de la proposta concreta, perquè ja no repetiré més dades ni xifres acreditant com de contraproduents estan essent la majoria de les mesures dels darrers anys en matèria d'habitatge. La veritat és que m'he afartat bastant de fer-ho perquè quan ho faig a vostès, socialistes, SUMAR, Podemos, Esquerra i Bildu, els entra per una orella i els surt per l'altra. Mirin, són molt mesells. L'habitatge ha de deixar de ser un laboratori permanent d'assajos ideològics, perquè la realitat és tossuda i després d'anys d'intervencions erràtiques successives, l'accés a l'habitatge no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat. El sistema està més tensat que mai i l'habitatge és més inaccessible que mai. I això té responsables polítics, repeteixo: Socialistes, SUMAR, Podemos, Esquerra, Bildu. Si avui el mercat pateix retirada d'oferta i por, no és per casualitat, és conseqüència directa del marc ideològic que vostès han imposat. Acumulen intervencions cada vegada més dures, més erràtiques i davant la frustració de comprovar que les seves mesures no funcionen, sinó que empitjoren la situació de la gent en comptes de virar, s'estan plantejant -avui les hem sentit- mesures encara més extremes i potencialment fatals per al sistema. Suspensions de desnonament prorrogades indefinidament, restriccions severes al lloguer temporal i per habitacions, contractes pràcticament permanents imposats per llei, reduccions generalitzades de rendes per llei, limitacions a determinades operacions de compra, blindatges contra la recuperació dels habitatges en casos d'impagament. Cada cop més intervenció i més inseguretat jurídica. I la pregunta és molt simple: amb tot el que han fet han aconseguit ampliar l'oferta o l'han reduït? Han fet l'habitatge més accessible o menys? Més barat o més car? Quan el risc es trasllada sistemàticament al propietari, disminueix la disposició a oferir el lloguer. Quan es genera incertesa permanent, es frena la construcció i la inversió fuig. I el més dramàtic, el més dramàtic de tot és que els principals perjudicats no són els qui ja tenen habitatge, són els qui necessiten accedir-hi. Son els joves, son les famílies amb ingressos mitjans i baixos, son els que tenen contractes de treball més inestables, son aquells que poden pagar menys i que amb menys pisos de lloguer sempre hi perden. Sempre hi perden en la competició de la solvència davant dels que poden pagar més.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Per tant, senyor Sánchez, la pregunta és directa, clara i senzilla: si a Catalunya existeix un operador que funciona, que excel·leix, que ofereix el millor servei i que els usuaris valoren positivament i hi confien, per què ens hem d'empassar un operador que no funciona, que no compleix, que està polititzat i que posa en perill no només la mobilitat al nostre país, sinó també la integritat de les persones que l'utilitzen? Si a vostès realment els importen una mica els ciutadans de Catalunya, u, el senyor Puente ja hagués dimitit i dos, rescindirien el contracte amb Renfe i iniciarien el traspàs integrals a l'operador fiable, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Paguem impostos per tenir uns serveis de primera i volem uns serveis de primera i s'ha demostrat que només tenim serveis de primera quan gestionem nosaltres, perquè vostès ens estan portant a la misèria. I els catalans, tots es mereixen el país de primera pel que els nostres avis van treballar perquè els nostres pares van treballar i pel que nosaltres treballem pels nostres fills. Perquè Catalunya no és un país decrèpit. Catalunya és un país potent i és un país que val molt la pena. El país va malament perquè vostès gestionen malament. I els Comuns i Esquerra hauran de triar si estan al costat dels milers d'usuaris que queden penjats cada dia a les andanes o es posaran al costat d'aquells que fan que cada dia milers d'usuaris es quedin tirats a l'andana, aprovant uns pressupostos del govern Illa quan ningú ha dimitit i quan no s'ha fet el traspàs integral. I aquí es veurà també qui té un projecte de país o un projecte de partit o personal.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de la corrupción económica, política e...
«Qui surt guanyant amb aquesta sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea? Hi surt guanyant Europa, hi surt guanyant la democràcia europea, hi surt guanyant Catalunya, hi surt guanyant el president Puigdemont, hi surt guanyant la lluita de l'exili. Qui hi surt perdent? Per començar, el Regne d'Espanya i la seva estratègia d'exportar fora de les seves fronteres la politització i la degradació de les institucions. Europa ha dit prou a instrumentalitzar les institucions europees per fer una cacera contra els independentistes catalans. Hi surt perdent, evidentment, el senyor Adrián Vázquez, l'ignorant que des de la comissió Yuri va portar al Parlament Europeu al ridícul més gran de la història. Hi surt perdent, naturalment, el lobby jurídic espanyol a Europa i també tots aquells que li han donat gasolina, els Garicano, González Pons i Montserrat del PP. Però també, i molt especialment, hi surt perdent els comissaris polítics del PSOE, com la ministra González Laya o l'eurodiputada Iratxe García, i també els eurodiputats del PSC com Jaume Duch..., com els eurodiputats del PSC i també com Jaume Duch, ara conseller d'Exteriors, llavors mà dreta de la presidenta Metsola, peça clau perquè el Parlament Europeu s'embrutís en nom d'Espanya, vulnerant els drets dels europarlamentaris que hauria hagut de protegir. Hi surt perdent el poder judicial espanyol i les insensates aventures europees del Suprem i del senyor Llarena amb les seves euroordres. Hi surt perdent també un Tribunal Constitucional que la setmana passada, amb l'honorable excepció d'un únic magistrat, va negar-se a aixecar les ordres de detenció contra el president Puigdemont i els exiliats. Un Tribunal Constitucional que, una vegada més, va dimitir de la seva funció de garant de drets i de defensor de l'interès general per fer encobridor de les vergonyes del poder judicial.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«Gràcies, presidenta. No em pensava que això era una sessió de control a Junts. En tot cas, nosaltres som aquí, com sempre, per parlar de Catalunya i dels catalans. El col·lapse a Catalunya és absolut i això és pervers perquè els ciutadans de Catalunya paguem impostos de primera, però vostès ens donen uns serveis de tercera. Però tots aquests impostos que paguem els ciutadans de Catalunya no arriben a la sanitat catalana, l'educació catalana a habitatge, a recerca i, per descomptat, no arriben als trens de Catalunya. En canvi, mai com ara el Govern espanyol i el Govern de Catalunya, els dos en mans dels socialistes, havien invertit tants diners públics, tants diners dels ciutadans de Catalunya en propaganda, en anuncis, en condicionar l'opinió dels ciutadans i en intentar fer creure que els socialistes saben governar. Però avui ja no hi ha prou propaganda per tapar tanta incompetència. És cert que potser a molta gent, als nostres fills, als joves de Catalunya, no els hi arriba molta informació que haurien de tenir. Potser molts d'ells encara no saben que els darrers anys s'han construït 84 quilòmetres de vies noves a Madrid i 0 quilòmetres de vies noves a Catalunya. Potser tampoc saben que gairebé la meitat dels trens vells que estan a l'Estat espanyol els tenim a Catalunya. Potser tampoc saben que la meitat dels diners que havia de pagar el Govern espanyol per trens, vies i manteniment del sistema ferroviari de Catalunya no han arribat mai. Ells no paguen mai i a tu cada dia et cobren més. Potser tampoc saben que dels 310 000 milions d'euros que ha recaptat el Govern espanyol al 2025, gairebé 60 000 milions, els hem aportat als ciutadans de Catalunya. No cal que us digui que aquests també s'han quedat a Madrid. Potser tampoc saben que els últims números que estan publicats al Ministeri d'Hisenda, sobre l'execució pressupostària del 2024, ens diuen que de cada 100 euros que havien d'invertir a Catalunya només se n'han invertit 20. Potser tampoc saben que la normalitat que alguns defensen és que Espanya inverteixi 128 euros per habitant a Catalunya i 365 euros per habitant a Madrid, gairebé el triple. Però el que sí que estic segura que saben gairebé tots els joves de Catalunya és que a Catalunya, en mans dels socialistes, de Podemos, de SUMAR, de Comuns i dels seus socis, no funciona. I cada cop que els socialistes i els seus socis del tripartit governen a Catalunya, Catalunya cau en decadència. Quan estàs 30 anys sense tenir cura de casa teva, la casa cau i els diferents governs espanyols mai han tingut cura ni de Catalunya ni dels catalans. I el temps, lamentablement, ha demostrat que nosaltres teníem raó i que malgrat sovint heu intentat pervertir uns i altres les decisions que hem pres i que prenem des d'aquí a Madrid, estàvem i estem al camí correcte. No ens conformem, ens plantem i batallem cada dret i cada cèntim que és dels ciutadans de Catalunya i ens han criticat aquells que es conformen amb la primera molla que els hi posen a sobre la taula i que blanquegen les incompetències dels socialistes. Ens han criticat aquells que només bramen i ens han criticat aquells que mai a la vida posaran en risc, ni han posat en risc, la seva cadira perquè a Catalunya i els catalans se'ns respecti. I ara vostès anuncien 8000 milions d'euros per a Catalunya. Vostès es pensen que els catalans ens mamem el dit? Ningú els creu. Però és que no han complert mai. I segurament caldrà que fem memòria. Molta falta els hi fa que fem memòria. En números rodons: anuncien el 2020 una inversió de 700 milions d'euros. En paguen 300; anuncien el 2021, 1000 milions d'euros. En paguen 260; anuncien el 2022, 1000 milions d'euros. En paguen 300. Les dades són clares. Vostès no han pagat. Vostès enganyen. Vostès només saben prometre, i el que no han fet mai és complir. Vostès han perdut el control del comandament. I vostès han aconseguit que els ciutadans de Catalunya perdin la confiança en els serveis públics. I això és molt greu. I això ha de tenir conseqüències.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Un primer parèntesi. He parlat abans, m'he referit a l'apartheid de gènere. Vostè ha dit que hi estava absolutament d'acord. Els proposem: Poden instar demà mateix iniciar tots els tràmits per instar demà mateix a que sigui inclòs com un delicte perseguible per la Cort Penal Internacional? Concrecions. Avui hem escoltat alguns que celebren qualsevol cop contra un règim autoritari, sense preguntar-se pel cost jurídic i polític del precedent que òbviament està establint. I n'hem sentit d'altres que condemnen sistemàticament els Estats Units, però guarden un silenci selectiu i vergonyós davant d'altres potències com Rússia o la Xina. I això no és internacionalisme, això és populisme, també de manual. Ja ho he dit a la primera intervenció: l'autoritarisme no té una sola bandera i els drets humans no poden defensar-se només quan encaixen amb el relat propi. Des de Junts no proposem una posició còmoda. De fet, no fem massa aquí, per no dir gens. Proposem una posició coherent, això sí. Dir que Maduro dirigia una dictadura, dir que Trump ha vulnerat el dret internacional i dir que totes dues coses són certes alhora. Quan el dret internacional falla -i avui està fallant, si no, no ens trobaríem en la situació que ens trobem- la temptació és abandonar-lo, però les normes no desapareixen perquè siguin inútils, sinó perquè incomoden a aquells que tenen el poder i la força. Sense aquest marc, la política exterior es converteix en arbitrarietat i l'arbitrarietat pot semblar molt eficaç a curt termini, però sempre genera, òbviament, molta més inestabilitat, més violència i menys drets per al poble. El dret internacional no és un dogma -ho hem dit- és una eina imperfecta -ho hem dit- que cal reformar.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Gràcies, senyora presidenta. Senyor ministre, ha estat molt bast en formular principis grandiloqüents, però molt tebi amb concrecions. Senyora Álvarez de Toledo, vostè ens pretén donar lliçons de nacions i de democràcia amb el que han fet amb la nació catalana? Escolti, el que ha fet vostè és un exemple de manual del que suposa la doble moral. Anem apanyats amb vostès. Acabem d'escoltar opinions ben divergents, però que comparteixen -entenc- en molts casos una mateixa feblesa: reduir un debat complex a una consigna simple. Però la política exterior, com els deia abans, la seriosa, no és un concurs de lleialtats emocionals. És un exercici de responsabilitat. És cert que les eines que ofereix el dret internacional són millorables perquè són lentes i insuficients? La resposta és sí. Però conseqüentment, és millor validar la força unilateral del més fort? La resposta és sempre per Junts per Catalunya serà no, perquè quan el dret deixa de ser un marc i el que entra en joc és la força i no la justícia, mai no s'ha protegit aquells que no la tenen, la força.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de oportunidades y no discriminación de las...
«A Catalunya, entre el 8 i el 10 % de la població té una discapacitat reconeguda. Prop del 20 % de la ciutadania necessitarà suport d'accessibilitat en algun moment de la seva vida, especialment per motius d'edat. És evident: treballar l'accessibilitat no afecta uns pocs, sinó que pot ser una bona cosa per a tothom al llarg de la vida. Per això, Junts veu en l'accessibilitat una inversió en autonomia personal. Com que els he acusat de no concretar mesures, els explico el que hem fet des de Junts. Vàrem aconseguir l'aprovació d'una iniciativa per modificar la LOREG, la llei de règim electoral, perquè s'estableixin aquells procediments de votació, mitjans de suport o adaptacions adoptant totes les mesures que garanteixin l'exercici del dret de sufragi de les persones amb discapacitat, per adaptar el règim electoral, justament, a la Convenció de Nacions Unides dels Drets de les Persones amb Discapacitat. Què pensen fer des del Govern perquè el que es va aprovar al Congrés s'implementi? Com els deia al principi, la seva proposta no aporta ni una sola mesura. Per no aportar, ni tan sols aporta referències, ni a la Convenció de Nacions Unides de 2006, ni al Reglament de la Intel·ligència Artificial de la Unió Europea, que fa moltes referències a la discapacitat. El Reglament classifica els sistemes d'intel·ligència artificial segons el potencial de risc per a la salut, la seguretat i els drets fonamentals, i prohibeix els usos inacceptables, entre els quals l'aprofitament de vulnerabilitats, com ara justament la discapacitat. Certament, el reglament europeu busca protegir les persones...»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para proteger a las víctimas contra los efectos del negacionismo de la violencia de género.
«Gràcies, president. Hi ha dies en què toca fer memòria i avui és un d'aquells dies. Han passat 26 anys des que Nacions Unides va establir aquest Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona en record de l'assassinat el 25 de novembre del 1960, de les germanes Mirabal, tres activistes dominicanes que li van plantar cara, que es van enfrontar, es van manifestar en contra del dictador Trujillo. A la María Teresa, la Patria i la Minerva -25, 32 i 34 anys en el moment de la seva mort- les van matar a pals, les van ficar en un cotxe i les van tirar barranc avall, simulant un accident de circulació, un accident de trànsit, i avui cal fer memòria. A aquestes tres germanes se les coneixia com les papallones. I és així com la papallona, un animal de bellesa extraordinària però molt fràgil, s'ha convertit en símbol de record de totes les dones que ja no poden parlar, i dels fills i filles que han deixat orfes o que han mort per violència vicària en el pitjor dels càstigs que una mare pot imaginar.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender en el Consejo de la Unión Europea una financiación adecuada para la...
«Bé, en tot cas, nosaltres hem presentat una esmena, perquè aquí falten moltes coses, òbviament. Falten moltes coses de la política europea. Prenguin nota, si us plau. Falta que simplifiquin els tràmits a nivell de la Unió Europea. Falta que facilitin la tasca dels pagesos i ramaders. Falta que equilibrin el dret de la protecció del medi natural amb la necessitat de preservar el sector primari del territori, especialment als territoris més sensibles. Vagin prenent nota. Però en tot cas, també falta una altra cosa, perquè el Partit Popular aquí demana que hi hagi més recursos, ho demana dels senyors del Partit Popular que fan una proposta de retallades... Per cert, que encara s'està negociant. Per tant, tampoc no cremem totes les cartes encara. Però també falta i és la nostra esmena que nosaltres hem demanat sempre que aquestes polítiques europees estiguin més regionalitzades, i això la Unió Europea ho preveu. Hi ha diferents Flandes, Escòcia que participen d'alguna manera de les polítiques europees. Demanem, per tant, la nostra esmena que s'aprofundeixi en la regionalització, que s'aprofundeixi en aquells territoris, moltes comunitats autònomes que tenen competències i organismes amb capacitat de gestionar i controlar, que hi hagi aquesta complicitat, perquè hi haurà una millor gestió i hi haurà una millor interlocució amb els sectors. Es podrà parlar més des de la proximitat. Aquesta és l'esmena que nosaltres presentem. Però la pregunta que esperem que se'ns aclareixi és: Si això va de debò o és un joc de pim pam, que si el sanchismo, que si el no sé què. Això és el que volem saber.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«I la llista és molt llarga. Pagar els catalans, complir amb Catalunya, complir amb els acords és fer política en majúscula. I vostès han fet tot el contrari. El problema dels catalans mai han estat les promeses, són i eren els incompliments. Vostè no ha complert i vostè menteix quan diu que sí que ho ha fet. I ara tingui el valor de sortir aquí i tornar a dir que vostè ha complert els acords que teníem tancats. Alguns pretenen ara que tota la pressió recaigui sobre les espatlles de Junts. Pretenen que normalitzem els incompliments amb Catalunya. Ho pretenen aquells que no tenen ni idea de qui som. Però li recordo que, malgrat tota aquesta pressió i insults, només tres de cada deu catalans creu que vostè ha complert. Perquè jo em pregunto: Quants autònoms catalans que ens puguin estar escoltant ara consideren que hem de callar i donar suport a un govern que els vol apujar la quota cada any? Quants catalans que agafen el tren cada dia consideren que hem de callar i donar suport a un govern que no fa res per evitar que cada dia arribin tard a les feines, a les escoles, a les universitats o a les cites? Em pregunto quantes famílies catalanes consideren que hem de callar i donar suport a un govern que amaga el cap i no es planta quan des d'Europa diuen que els nostres pescadors no poden sortir a pescar mentre altres governs de la Unió Europea s'han plantat en favor dels seus pescadors. Em pregunto quants catalans consideren que hem de callar i donar suport a un govern que no fa habitatge públic, que no fa habitatge accessible, un govern segrestat pels suposats progressistes espanyols i que aplica mesures i polítiques que estan fent que cada dia sigui més difícil accedir a un habitatge. De fet, em pregunto quantes de les 400 000 famílies catalanes que són petits propietaris consideren que hem de callar i donar suport a un govern i als seus socis que els criminalitzen cada dia i que proposen lleis perquè paguin encara més impostos quan el mateix govern és incapaç de fer habitatge públic. Em pregunto quants catalans consideren que hem de callar i donar suport a un govern que permet les ocupacions delinqüencials com a forma d'accés a l'habitatge. Em pregunto quants catalans consideren que hem de callar i donar suport a un govern espanyol que inverteix 128 euros per català i gairebé el triple per madrileny. I això no és exclusiu de les esquerres espanyoles, sinó de tots els partits espanyols. Governi qui governi, a Espanya, Catalunya sempre hi perd. La política útil no és fer de crossa al PSOE o a qualsevol partit espanyol, encara que sigui per por o per incapacitat o per ganduleria. No és opció fer de crossa d'un partit espanyol a canvi de res i que no compleix els acords als que s'arriben. La política que fan vostès és útil per a vostès, perquè es manté en el poder, però no és útil per als catalans.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Nosaltres tenim molt clar que si a Catalunya no la defensem els catalans, no la defensarà ningú, i menys els que sou aquí. En el debat d'investidura, senyor Sánchez, li vam dir que, a partir d'aquell moment, vostè havia de començar a desmentir-nos a aquells que deien que vostè no compleix els acords, que vostè no té paraula i que l'únic que li interessa a vostè és el poder. I teníem raó. Vostè no ha complert, vostè no té paraula i sembla que vostè només li interessa el poder. I vostè s'alia amb qui convingui per mantenir-lo. Ho ha fet amb el PP a Barcelona. Ho ha fet amb el PP per al Consejo General del Poder Judicial o ahir mateix a Castilla-León. Ho ha fet amb Vox pel reial decret dels fons europeus. Ho fa amb els dos, amb PP i VOX, al Parlament de Catalunya. I una de les coses que s'ha constatat aquestes darreres setmanes és que vostès només es mouen si els collem. De fet, que poques hores després d'anunciar el veto a les seves lleis, vostès iniciessin el primer tràmit de la llei contra la multireincidència que necessita Catalunya i que fa més d'un any que vostès tenen al calaix, no fa altra cosa que donar-nos la raó.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para facilitar la...
«Gràcies, presidenta. Els deia que arreu la demanda ha trobat majories favorables per donar resposta a aquesta situació. Però com ens deia la setmana passada la diputada Velarde, els governs espanyols de torn no han mogut fitxa. Però, senyora Velarde, que Podemos no era al Govern l'anterior legislatura? Que no hi havia les majories necessàries en aquesta cambra per fer el que ara reclamen? Miri, com que avui el que es demana és més important de qui ho demana. Nosaltres, Junts, no farem com van fer vostès, que van negar a Catalunya, no Junts, a Catalunya la delegació de competències en immigració. Mirin, Junts per Catalunya volem avançar cap a un sistema de pensions just, sostenible i sobretot, adaptat a la realitat socioeconòmica del nostre país, de Catalunya. I en aquest sentit, fa temps que, igual que demanem un salari mínim interprofessional territorialitzat, també demanem que s'incorpori la variable del cost de vida en el càlcul de les pensions amb una revalorització específica per a les pensions catalanes. Una revalorització que corregeixi el greuge que pateixen els pensionistes catalans amb l'actual sistema centralitzat i homogeni. I sí, els hi dic que si la nostra aposta és per un sistema de pensions justes i dignes, resulta evident que hi ha situacions que no poden tenir-hi cabuda i la d'aplicar coeficients reductors a les jubilacions anticipades d'aquells que han col·laborat en escreix és una d'elles.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para facilitar la...
«Gràcies, presidenta. Bon vespre, senyories. Debatem en aquest punt la moció, conseqüència de la interpel·lació que la setmana passada la diputada la diputada Velarde, va fer a la ministra Sáez. Una moció que insta al Gobierno a prendre mesures perquè la jubilació dels treballadors amb 40 anys cotitzats no pateixi la penalització dels coeficients reductors. I és que el sistema actual penalitza aquells treballadors que, malgrat haver contribuït més de quatre dècades, quatre dècades o més, decideixen anticipar, o han d'anticipar per raons de força major, la seva jubilació abans de l'edat ordinària. I aquestes senyories és una situació injusta i contrària a qualsevol principi d'equitat contributiva. Una situació que en el cas de Catalunya afecta 200 000 persones, 900 000 a tot l'Estat. Parlem de persones que amb el seu esforç diari han aixecat i han fet avançar les seves famílies i el país. Homes i dones que han pagat impostos, treballadors i treballadores que han contribuït sobradament al sistema de la Seguretat Social i que quan arriben al final de la seva vida laboral, veuen com se'ls retalla allò que merescudament els correspondria.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo describiría la Ministra la gestión que está haciendo de los derechos de los autónomos?
«Gràcies, ministra. Miri, vostè pot dir el que li convingui, però digui el que digui, no podrà tapar l'evidència. I l'evidència és que amb el seu anar i venir, vostè només ha generat més inquietud i més malestar als autònoms, un col·lectiu de gairebé 600 000 persones al nostre país, Catalunya, un col·lectiu que se sent molt perjudicat per les polítiques de l'Estat espanyol i especialment per les polítiques del seu Govern. Miri, el 2022, a diferència del que va fer el Partit Popular, Junts no vàrem recolzar el canvi de fórmula promogut pel ministre Escrivà. I no ho vàrem fer perquè consideràvem en aquell moment que no facilitava el dia a dia dels autònoms ni els protegia, com ens deien. I tres anys després s'ha confirmat. S'ha confirmat l'asfixia de milers d'autònoms que lluiten per adaptar-se, en molts casos per sobreviure, a un context complex i canviant. I vostè què els proposa? Doncs redoblar la pressió i escanyar-los més, amb mesures pensades des de la comoditat del seu despatx i no des del patiment diari d'aquells que s'esforcen per tirar endavant el país. No és això, ministra, no és això ni el que necessiten ni el que mereixen els autònoms.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las prioridades del Gobierno en materia de cooperación...
«Per bé que no ens apel·la la crida al sentit d'Estat de la diputada Acedo, alguna de les mesures podria tenir certa raó de ser. Però, com sempre que proposen els Populars, ens trobem autonomies subordinades, subordinades a un model centralista, uniforme i bàsicament controlador, i, evidentment, sense referències a les tensions que el fet migratori genera a casa nostra, a Catalunya. Res estrany. Vostès són els que es van aliar amb l'extrema dreta i amb l'extrema esquerra per denegar-nos la delegació de competències en immigració. Una delegació que ens hauria permès posar eines i recursos al servei de Catalunya per definir un model de gestió del fenomen migratori propi i integral. Una delegació de competències per respondre de la millor manera a les situacions complexes generades pel seu impacte en tots els àmbits de la nostra societat. Ja ho saben, però vull tornar-ho a recordar: Junts per Catalunya treballem per facilitar a la nostra nació les eines i els recursos necessaris, aquells recursos que ja generem i que des d'aquí se'ns neguen, per poder fer les millors polítiques per a la Catalunya d'avui, però sobretot per a la Catalunya de demà. Una Catalunya que volem lliure, catalana i cohesionada. I és en aquesta manera de fer i de ser en la qual volem gestionar també el fet migratori per respondre al repte demogràfic, per respondre-hi en clau de país, en clau catalana i no espanyola.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 50/1981, de 30 de diciembre, por la que se regula...
«Acabo amb unes mostres de l'ús de la Fiscalia per a la batalla política i fins i tot per a la guerra bruta, amb una evident intencionalitat de rebaixar, amansir o directament anul·lar l'adversari polític. Unes mostres que, per cert, amb nosaltres han resultat un fracàs absolut. Primera mostra: el paper de la Fiscalia en la demencial instrucció del jutge Aguirre sobre la causa de la suposada trama russa del procés, on hem vist com la Fiscalia ha acompanyat i protegit fins al final un jutge clarament prevaricador com el jutge Aguirre. Segona mostra: la utilització de delinqüents confessos de les clavegueres de l'Estat com a falsos confidents i testimonis per sostenir acusacions contra el cap de l'oficina i l'advocat del president Puigdemont, amb una finalitat clarament persecutòria que busca uns resultats polítics. Una pràctica, per cert, en què la fiscalia sembla estar abonada. Tercera: el paper de la Fiscalia en l'acusació contra la Sindicatura Electoral. Primer, van muntar una causa falsa. Segon, va operar la Fiscalia per anul·lar un judici que ens absolia, i ara la Fiscalia prevarica a obstruir l'aplicació de la Llei d'amnistia. I quarta mostra d'aquesta utilització instrumental de la Fiscalia per part del Govern: doncs, l'hem vista en la persecució de l'exili polític, ho hem vist aquesta setmana passada amb l'escrit de la Fiscalia del Tribunal Constitucional contra l'aplicació de les mesures cautelars que preveu la Llei d'amnistia al president Puigdemont. Escudant-se en legalismes formalistes, com si fos un jutjat del Contenciós, ignorant el paper de garantia dels drets del Ministeri Públic que ha de tenir especialment davant un òrgan com el Tribunal Constitucional i servint els interessos partidistes d'aquells de qui depèn. Davant d'això, la pregunta és òbvia: ¿de quién depende la Fiscalía?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 50/1981, de 30 de diciembre, por la que se regula...
«Però això, tot això, tota aquesta crítica al Partit Popular, ja l'hem feta moltes vegades i avui voldria parlar de l'altre costat de la bancada. Aquesta disposició final cinquena em remet a la disposició final 33a que fa referència a resoldre el problema de la temporalitat a la justícia. Doncs bé, resulta que en el projecte de llei resultant, el projecte de llei d'accés a la judicatura i la Fiscalia, que modifica la Llei Orgànica del Poder Judicial i l'Estatut Fiscal, el de menys és la temporalitat a la justícia, perquè en realitat és una proposta per a reconfigurar la Justícia que el ministre Bolaños, amb la seva habitual modèstia, va arribar a definir com 'la mayor transformación de la justicia en décadas'. En canvi, en canvi, per a nosaltres, el projecte de la llei Bolaños és l'exemple màxim de partidisme en la Justícia i demostra com de curta de cames era la regeneració democràtica que es va treure de la màniga el senyor Sánchez, després d'aquells famosos cinc dies de reflexió i de retir espiritual.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 50/1981, de 30 de diciembre, por la que se regula...
«Senyora presidenta, senyories, molt bona tarda. L'autoritat de control de les dades de caràcter personal del Ministeri Fiscal, d'acord amb el Reglament Europeu de Protecció de Dades, es va regular a l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal del 2018 com una unitat de supervisió i control de protecció de dades el titular de la qual era nomenat pel Consell Fiscal entre juristes de reconeguda experiència, experiència, i amb el coneixement en matèria de protecció de dades assegurat. La Llei d'eficiència del Servei Públic de Justícia, la Llei Orgànica 1/2025 va modificar aquesta previsió fent dependre aquesta figura, aquesta autoritat, del fiscal general de l'Estat, i donant-li un caràcter tècnic i dependent. Ja no calia que el titular fos un jurista especialitzat en protecció de dades, passava a ser un fiscal nomenat com la resta de càrrecs discrecionals pel Govern, a proposta del fiscal general de l'Estat. Sincerament, no sabem quin nom hi havia darrere d'aquesta disposició final cinquena, perquè segur que hi havia un nom. En qualsevol cas, aquesta disposició va suposar un retrocés per als principis d'independència i transparència que exigeix el reglament europeu per a aquests òrgans, encarregats de la supervisió i control de les dades protegides en la Fiscalia. Si es tracta de tenir una autoritat independent, una autoritat que pugui fer la seva funció, els fiscals per naturalesa són dependents i difícilment faran aquesta funció, si a qui han de controlar són aquells que els han nomenat. Per tot això, ens sembla raonable la reversió de la disposició final cinquena de la Llei d'eficiència a la justícia.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Tots aquests i alguns més són factors que afecten a la competitivitat i sostenibilitat de moltes empreses catalanes i que, de rebot, condicionen la millora i el progrés de la nostra societat, també el de les persones treballadores. No es pot seguir escanyant i empobrint a la classe mitjana treballadora catalana, a tants treballadors, autònoms i petits empresaris, a aquells que quan arriben als seus assalariats ja fa estona que hi són i que quan aquests marxin hi continuaran. L'Estat espanyol i les seves polítiques no poden seguir pressionant a tots aquells que cada matí s'aixequen per guanyar-se la vida, per fer i crear feina, per mantenir vius els nostres pobles i barris i per generar els recursos que sostenen l'Estat del benestar, garanteixen els serveis i la qualitat de vida. Parlem a Catalunya de gairebé 300 000 autònoms sense assalariats i 300 000 empreses de menys de deu treballadors. Uns col·lectius que a l'Estat espanyol governin els de la bancada de la dreta o els de l'esquerra gairebé sempre perjudiquen quan no els obliden a l'hora de legislar.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2025, de 23 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes contra el genocidio...
«Bona tarda. Moltes gràcies. Molt bona tarda de nou. Vivim en un món ple de guerres, conflictes i conculcacions constants dels drets humans. A Ucraïna, al Sudan, al Iemen o a Síria són exemples dramàtics. I massa sovint la nostra mirada és selectiva. Ens commouen unes víctimes i n'ignoren d'altres, també en el conflicte entre Israel i Palestina. Alguns han treballat per consolidar un relat que tendeix a mostrar només un bàndol de víctimes i obviar les provocades també pel terrorisme de Hamàs. Però la veritat és que totes, totes les víctimes ens han d'interpel·lar, totes les llàgrimes ens han de commoure. Les israelianes, perquè cap causa justifica el terrorisme, i les palestines, òbviament, perquè res pot justificar un càstig col·lectiu tan extrem. Junts creiem que reconèixer totes les vides trencades no és relativitzar la responsabilitat, sinó reafirmar la humanitat. Per això, precisament avui, que és 7 d'octubre, Junts volem recordar que el 7 d'octubre de 2023 Hamàs va perpetrar un atac terrorista brutal, indiscriminat contra la població civil, amb assassinats, segrestos i violència sexual. Un crim que condemnem Junts, ho hem fet abans i ho tornem a fer ara, sense matisos. Aquell atac, a més, tenia un objectiu polític evident, que era sabotejar qualsevol perspectiva de pau. En aquells mesos s'estava parlant d'un possible acostament històric entre Israel i diversos països àrabs, inclosa l'Aràbia Saudita. Donar marge de maniobra a aquells acostaments era essencial, com ho és també, per cert, ara amb la proposta de pau que s'ha presentat. Però Hamàs, conscient que quedava fora d'aquell escenari, va decidir rebentar-lo a sang i foc. I precisament avui, que fa dos anys d'aquells atemptats, recordem que encara hi ha ostatges israelians en mans de Hamàs, alguns vius, d'altres cadàvers no retornats. Junts, de nou, exigim el retorn immediat. No podem abordar aquest conflicte com si fos una excepció moral. Ho he dit al començament.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Es tractava de tenir les eines per crear un projecte de futur il·lusionant, d'esperança i de benestar compartit, on l'ascensor social funcioni per a una integració plena. Existeixen totes les condicions per a la delegació de competències a Catalunya en immigració, una realitat específica del fenomen migratori, una vocació i experiència de l'Administració de la Generalitat i un marc legislatiu sobre el qual es pot desenvolupar aquesta delegació. El que els acabo de llegir és l'exposició de motius de la proposició de llei per la delegació de competències a Catalunya. Una exposició de motius de la qual tothom parla aquí i a fora i la majoria no s'han llegit. Una exposició de motius que des del minut u Podemos ha titllat de racista i que ahir, juntament amb els dos diputats de SUMAR, van tombar afegint els seus vots als d'aquells que ens diuen que combaten, de PP i de VOX. Pensin bé tots sis contra qui va votar ahir, si contra el racisme o contra Catalunya? La resta i els que ens segueixen, jutgin vostès mateixos.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Respecte a tot això que els he exposat fins ara, en el cas de Catalunya, és evident que s'hi afegeix que l'impacte que el fenomen migratori també representa per a la llengua pròpia, per a la llengua catalana. I és en aquest context, i davant l'increment del caràcter polièdric del fenomen migratori que es fa necessari aprovar la gestió d'aquest fenomen a les administracions més properes, com és en el nostre cas la Generalitat de Catalunya o les entitats locals catalanes. I per situacions com aquesta, l'Estat, en la seva constitució, va dissenyar l'article 150.2. Es tracta, doncs, de facilitar a les autoritats catalanes la delegació de competències, així com els recursos legals, tècnics, econòmics i humans per a què el fenomen migratori pugui gestionar-se des de la proximitat i les necessitats territorials. No disposar-ne va en detriment del benestar de la societat que acull, però també del desenvolupament personal i professional de tots aquells que hi arriben i molt especialment, dels més vulnerables. El preàmbul del nostre Estatut comença posant de manifest que a Catalunya s'ha anat formant al llarg del temps amb les aportacions d'energia de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que han trobat en ella una terra d'acollida i reitera la vocació integradora com a societat d'acollida on el mateix Estatut reitera la vocació integradora com a societat d'acollida. El mateix Estatut atorga a la Generalitat competències en matèria de primera acollida i integració i accés a serveis socials. De fet, la vocació de la societat catalana per gestionar ella mateixa el fenomen migratori ve de lluny i a l'organització administrativa de la gestió migratòria de la Generalitat de Catalunya, l'any 1992 ja es va crear la Comissió Interdepartamental d'Immigració. I aquesta vocació ha estat constant.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Però vostè no ens podrà negar que, a més a més de venir a fer crítica en allò que creiem necessari, venim a fer propostes i fem moltes propostes des de Junts per Catalunya i fem propostes que tenen sentit. I fem propostes que val la pena mirar-se-les. Vam fer, per exemple, una proposició no de llei que es va aprovar a la comissió ?ja sé que està una mica devaluada, les proposicions no de llei- amb 10 punts de millora del servei Avant de Lleida, dels quals només s'ha complert un: l'augment d'oferta de places a primera hora. Les condicions dels abonats ?que vostès han endurit d'una forma terrible-, el funcionament del web, l'atenció als usuaris, la informació, la vibració dels trens, de tot això no s'ha fet res. I també vam presentar una altra moció sobre el corredor mediterrani. N'he parlat abans breument. I sobre aquest tema del corredor mediterrani és perquè vull lligar-ho amb aquest comentari que ha dit vostè abans: 'És que Ferrocarrils de la Generalitat no es combina i no conviu amb altres serveis', podria dir amb altres operadors. Amb altres operadors, tindria raó, però amb serveis de mercaderies sí que s'hi barreja. Perquè miri, amb aquesta moció que vam presentar sobre el corredor mediterrani, vostès van fer exactament el mateix que amb la proposició no de llei: posar-se de perfil, abstenir-se. Amb el portaveu socialista en parlem sovint, perquè reclamo que prenguin atenció a aquestes propostes que hem presentat. Miri, una d'aquestes propostes que vam presentar a la moció, avui hi vull insistir, en això. Segreguin el corredor de mercaderies del corredor mediterrani de les rodalies. Segreguin. Ho segreguin. Facin un pla de segregació del corredor de mercaderies de les rodalies. Perquè aquí portem lamentant-nos que, per culpa de la falta d'inversió de fa vint anys enrere ?que vostè per fi ha reconegut i és d'agrair i que diu que rectificarà i ja ho veurem- portem 20 anys queixant-nos d'això i els usuaris porten 20 anys amb mal servei, i el que els falta encara! Però si no se segreguen les mercaderies..., en la nostra moció dèiem: 'Per fases'. Per fases, posant ciència, posant dades. Vostè va venir aquí al principi del mandat dient: 'Hem de posar objectivitat a les infraestructures'. Escolti, s'ha de segregar per fases d'acord amb el nivell de congestió d'aquelles vies. Però és que si no planifiquem això, senyor ministre, d'aquí a 20 anys seguirem tenint un mal servei de rodalies, perquè quan s'acabi el corredor mediterrani hi haurà un increment de demanda de trens de mercaderies i, en tots aquells trams on conviuen mercaderies i passatgers, hi haurà un caos que això d'ara serà per riure. Ministre, facin un pla de segregació de mercaderies, que serà l'eficiència de les mercaderies i serà la salvació de les rodalies en aquells trams que estan congestionats. I això passa a Barcelona en alguns trams i Adif ho sap. Passa també a València en alguns punts. Passa òbviament a Madrid i passa en altres llocs. Facin això, si us plau, perquè si no fan això, condemnarem de forma permanent a la ciutadania de Catalunya a un mal servei de rodalies.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Gràcies, senyora presidenta. Senyor ministre, efectivament, com vostè diu, va comparèixer el dijous passat a la Comissió. Per tant, es van tractar molts temes allà. Avui vostè ha preferit parlar de transport aeri, de qüestions jo crec que una mica avançades del debat de la llei de mobilitat sostenible, que recuperarem ?com el tema del mapa concessional d'autobusos- però nosaltres ens centrarem en el tema del ferrocarril, perquè nosaltres considerem a Catalunya és la nostra prioritat, perquè és un panorama, no es resolen els problemes, no arriba el bon servei. La solució no té un termini curt. I en tot cas, el que sí que farem és simplificar i reduir aquells aspectes que hem comentat en altres moments i afegir informació nova que reforci les inquietuds que tenim. I tornar-li a preguntar o a fer plantejaments sobre algunes qüestions que a mi em sembla que valdria la pena que el ministeri es mullés una mica i concretés la seva posició. Bé, d'entrada ja n'hem parlat tantes vegades, les rodalies és un sistema col·lapsat, amb un mal servei. La veritat és que la gent està indignats. Nosaltres no estem disposats a normalitzar aquesta situació, que fa molts anys que dura però que continua durant. Vostès, durant moltes ocasions, han negat el problema. Han dit que exagerem, que som uns demagogs, que és per culpa dels que tiren pedres o dels que roben cable ?després donaré algunes dades noves sobre tot això- però la veritat és que el problema segueix sent pràcticament el mateix cada dia. Ara que els responsables sindicals s'han reunit en una església, sembla ser ?he llegit una notícia d'ahir- podríem dir que les rodalies a Catalunya és com el viacrucis dels ciutadans de Catalunya, perquè és que cada dia ple de dificultats.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para el impulso de la inclusión laboral de las personas con discapacidad a través de la...
«Gràcies, president. Bona tarda de nou, senyories. Ens trobem davant una proposició de llei que, presentant-la el PSOE, doncs bé podria haver estat un projecte de llei, però en fi, vostès sabran. En tot cas, a diferència del que passava a l'interior, com que aquesta ens interessa, obviarem la forma i anirem al fons, que és el de reforçar la inclusió laboral de les persones amb discapacitat, dotant a la norma de mesures efectives per garantir la quota de reserva d'ocupació del 2 % en el mercat de treball ordinari, concretament en les empreses amb 50 treballadors o més. Això es pretén fer bàsicament a partir de 3 mecanismes: tipificant com a molt greu el no-compliment, tallant les subvencions i contractes i impulsant la inspecció. La proposta, com a punt de partida, és prou bona, però al nostre entendre insuficient si volem garantir que la inclusió no només sigui col·locació, sinó ocupació veritable amb ajustos i accessibilitat. En altres paraules, com diuen els meus companys de la nostra sectorial de Drets per a les persones amb discapacitat, la façana ha d'estar bé, però els fonaments de l'edifici també. I és per aquest motiu que des de Junts per Catalunya creiem que és important anar més enllà de la penalització; una penalització que evidentment hi ha de ser perquè complir no és opcional. Qui incompleix, paga i no rep subvencions ni contractes, però, com els deia, ha d'anar més enllà i qui vol complir ha de tenir suports. Per això, tant important com penalitzar és acompanyar no només a les persones demandants d'ocupació, sinó també a les empreses, oferint ajuda i formació, centrant part dels esforços legislatius en assegurar que hi ha eines per a les empreses per materialitzar tots aquells components que són essencials per afavorir una millora en els resultats de la inclusió laboral. Cal que l'Administració es proposi contribuir a educar i a capacitar la societat en general i a les empreses en particular. I, per això, ha de començar donant exemple, perquè sovint ens trobem amb una administració que exigeix més a les empreses que a ella mateixa.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«Gràcies, presidenta. Certament, avui pot semblar que hem vingut a parlar de corrupció, i qui té la corrupció més llarga? Que ningú s'equivoqui, tots aquí han vingut a parlar de poder. I la prova que aquest és un debat que neix dels problemes sistèmics de la transició és que s'ha tornat a parlar d'Aznar, de Zapatero i de Felipe González. Tothom pressiona perquè els catalans entrem al seu joc de triar entre el menys dolent o el menys corrupte. No ho farem. No és la nostra feina. Seguirem mantenint la posició, recuperant allò que és nostre i defensant Catalunya i els catalans. Nosaltres no comprem la seva campanya electoral i han de tenir clar que no som d'aquells catalans que quan el PSOE té problemes els surt aquell espanyol que porten dins. Li recordo el que diu l'acord de Brussel·les que vostès van signar: el conflicte no és entre catalans. El conflicte és entre dues nacions, la nació catalana i la nació espanyola. Un poble que vol decidir lliurement el futur del seu país i un govern que exerceix la repressió i la violència contra aquest poble. El conflicte és entre Catalunya i Espanya. I si això vostè no ho ha entès, senyor Sánchez, tenen un problema. Si vol continuar governant, ha de tenir clar que qui li dona majoria són aquests set vots de Junts, ni Illa ni Collboni.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta sobre...
«I obro un parèntesis i m'adreço a aquells cínics que ens venen, que s'escandalitzen quan algú va de putes i callen quan l'Estat espanyol ens furta més de 22 000 milions d'euros cada any als ciutadans de Catalunya. Callen quan no es paga a Catalunya ni la meitat del que ens correspon i a Madrid s'està pagant el doble. Callen quan només s'inverteixen 130 euros per català i 372 per madrileny o 643 per murcià. Callen quan el servei de rodalies de Catalunya és un absolut desastre. Callen quan l'oferta d'habitatge cau en picat i quan els preus estan pujant fins al 24 % per les seves polítiques i l'assetjament a la propietat privada i privat petit també està pujant. Callen quan l'Estat espanyol és dels països de la Unió Europea amb menys habitatge públic. Callen quan l'atur juvenil és el més alt de la Unió Europea. Callen quan els sous de l'Estat espanyol són una misèria. Callen quan la gent no arriba a final de mes. Callen quan la productivitat i els salaris són exactament els mateixos que hi havia fa 20 anys, però en canvi els preus han pujat un 25 % i són els mateixos que callen quan cada dia els diners dels catalans es perden al forat negre de Madrid.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política fiscal y presupuestaria.
«Espanya és un dels països de la Unió Europea amb un IVA més alt per als serveis funeraris. De fet, és el tercer país amb l'IVA pels serveis funeraris més gran de tota la Unió Europea, un IVA per morir-se que és el mateix que per comprar béns de luxe i, per tant, és absolutament inadmissible que l'Estat aprofiti per fer negoci, per recaptar més impostos en el moment del màxim dolor dels ciutadans. Per aquesta raó, proposem rebaixar l'IVA dels serveis funeraris del 21 % actual al tipus reduït del 10 %. En aquest mateix sentit, una bona part dels serveis de teleassistència, d'ajudes a domicili, dels centres de dia i d'atenció residencial no es poden acollir a l'IVA superreduït del 4 %. Això implica que són penalitzats de manera severa aquells ciutadans que, a més a més de passar dificultats greus de salut, esperen el reconeixement del grau de dependència o bé l'assignació d'una plaça pública i que, per tant, han d'assumir els costos, directament, el cent per cent del cost d'aquest servei i a més a més, han de pagar-los amb un IVA del 10 % sense poder-se acollir al superreduït del 4 %. Per això proposem des de Junts per Catalunya que tots aquests serveis de suport a la dependència tinguin el mateix IVA superreduït del 4 %.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Defensa ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta de los 88...
«També tot aquest drama del posicionament de Trump i dels Estats Units. També tot aquest drama d'aquests conflictes bèl·lics tan propers han de servir perquè Europa també defineixi una política de defensa pròpia que sigui independent, que evidentment requereix de l'esforç dels estats europeus per, si em permeten la doble utilització de l'expressió, per rearmar aquesta estratègia de defensa comuna i que, alhora, aquesta estratègia de defensa comuna sigui també un element de pressió o de dissuasió d'aquells països que utilitzin la seva força per reprimir a persones innocents. Gràcies. Señorías, señora ministra, sustanciamos una comparecencia para aclarar si el Gobierno español ha seguido vendiendo armas a Israel desde el 7 de octubre. No es una comparecencia, no es un debate sobre cómo queremos conseguir la paz en Gaza y entre Gaza e Israel, entre el pueblo palestino y el pueblo israelí. Lo que queremos es una comparecencia en la que debatiremos si los datos que da el Gobierno son ciertos, contrastándolo con el informe del Centro Delàs, que dice que no es exactamente así. A nosotros, sinceramente, nos parece que el núcleo de la cuestión -lo voy a razonar y justificar, y daré algunas reflexiones sobre ello- no es si España ha vendido 5 millones de euros en armas, que, de acuerdo con ese informe, la mayoría de ellas no tienen un alto poder dañino o perjudicial para las personas o mortífero, la clave del tema es cómo conseguir la paz. La clave del tema es cómo llega la ayuda humanitaria y cómo acabar con las muertes de civiles y de inocentes. Esa es la clave. El hecho de que todos esos grupos pidan la comparecencia parece que es porque más bien quieren poner en evidencia al Gobierno o intentar decir que el Gobierno no dice la verdad. Pues bien, una de las primeras exigencias -evidente y lógicamente, nosotros también la queremos, y por eso se lo pedimos, ministra- es que exista la máxima transparencia y que haya todas las auditorías necesarias para que esto esté claro y no soporte informes contradictorios. Insisto, esta comparecencia nos parece más una operación de desgaste contra el Partido Socialista que un debate sobre el núcleo de la cuestión. También, porque en el tema de la compraventa de armas muchas veces son contratos plurianuales. Se trata de entregas demoradas en el tiempo, sometidas a procedimientos públicos reglados y administrativos, que quiero entender que son lo suficientemente rigurosos y están necesaria y adecuadamente gestionados. Lo de la Guardia Civil es un ejemplo de esto. Al final, la Guardia Civil tendrá que comprar las balas a otro proveedor y ese proveedor será fruto de un concurso público determinado. También pasa que con este tipo de comercio hay muchas tecnologías duales -como se ha dicho aquí- que no son para uso militar estrictamente. Por lo tanto, yo creo que no se puede simplificar -como se ha simplificado o se intenta simplificar aquí- el problema de por qué no se resuelve este drama humanitario que tenemos sobre la mesa en si se han venido o no algunas armas, aunque la prohibición de venta de armas o el embargo de armas sean herramientas que hay que utilizar para que no se usen de forma inadecuada y para que no se usen de forma injusta contra la población civil. Por eso, son herramientas que la Unión Europea ya tiene a su alcance para poderlas utilizar.»