Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
133 declaraciones · página 2 de 5
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«La pràctica parlamentària, no obstant, demostra que no sempre és així. Tots els grups parlamentaris han presentat esmenes que no tenen aquesta homogeneïtat i la Mesa les ha acceptat i, fins a cert punt, és bona la flexibilitat en la pràctica parlamentària. De fet, de fet, no hi ha ni una tramitació legislativa on no trobem alguna esmena més o menys intrusa i, fins i tot, hi ha alguns exemples exagerats en els que la Mesa no va dir res. Recordo l'esmena del PSOE en una reforma de la llei concursal per modificar l'Estatut orgànic del ministeri fiscal perquè la senyora Dolores Delgado, com a ex fiscal general de l'Estat, pogués cobrar més. El PSOE va acabar retirant aquesta esmena, però què va dir la Mesa? Res. Esmena del PSOE en una reforma penal, la derogació del delicte de sedició, per modificar les majories que la llei orgànica del Poder Judicial exigeix al Consell General per escollir els membres del Tribunal Constitucional, és a dir, una reforma de la llei orgànica del Poder Judicial -una reforma important- en una reforma del Codi Penal I què va dir la Mesa? Res. El Tribunal Constitucional sí que va dir alguna cosa, per cert.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Por eso, a Junts nos preocuparon especialmente las declaraciones del conseller Dalmau, del Govern de Illa. Afirmó que la libertad de expresión está muy bien, pero que nadie debería -atiéndanme- ejercerla siempre y en cualquier sitio, cada cosa en su momento. Pero es que es absolutamente al revés, señor Marlaska. Los derechos fundamentales existen precisamente para que se puedan ejercer siempre y en todas partes. Si solo se pudieran ejercer cuando al poder le pareciera conveniente o cuando el mensaje no le incomodara, dejarían de ser derechos para convertirse en simples permisos. No, no estamos discutiendo si le gusta o no a alguien una estelada; estamos discutiendo si una democracia real -no una de feria, como ha demostrado ser la del Reino de España- puede expulsar a ciudadanos pacíficos porque lleven una estelada. Y la respuesta es evidente: no. La función de la Policía es proteger los derechos fundamentales de los ciudadanos, no decidir qué ideas pueden expresar, cuándo y dónde. Por eso le pido que no justifiquen lo injustificable, como ha hecho el delegado del Gobierno. Revisen los protocolos policiales, formen mejor a la Policía Nacional en términos de conservación de los derechos de las personas y asuma también cierta responsabilidad política, la que le corresponde. La Policía Nacional tiene que respetar el derecho de los catalanes a llevar una estelada donde les dé la gana: delante del papa, en un campo de fútbol o en un acto presidido por el rey. Su obligación es proteger este derecho, no impedir su ejercicio. Porque ¿de qué tenía miedo la policía española? ¿De qué tiene miedo su Gobierno, señor ministro?, ¿de un grupo de personas cantando un himno con unas esteladas? ¿O quizás del hecho de que se visibilice que hay catalanes que defendemos pacíficamente la independencia? La semana pasada no fracasó el dispositivo de seguridad, lo que fracasó fue su relato, el relato socialista del reencuentro, el relato de Sánchez e Illa de una Cataluña normalizada, de un conflicto político entre España y Cataluña superado y de un independentismo residual. Fue suficiente una visita del Papa para que ese relato se hundiera, porque los Gobiernos de Sánchez e Illa no estaban preocupados por proteger al papa -evidentemente no había ningún riesgo- estaban preocupados por proteger una fotografía de una ficticia Cataluña domesticada que quieren venderle a todo el mundo. Y escuche, el problema no son las esteladas, el problema es que este Estado sigue considerando que una estelada es un problema, que Els Segadors es un problema, que cualquier expresión pública de la realidad nacional de Cataluña y de la defensa de la independencia es un problema. Por eso usted nos tiene que dar explicaciones hoy. ¿Por qué la Policía Nacional gestionaba la seguridad dentro de la basílica de la Sagrada Familia cuando los responsables de la seguridad ciudadana en Cataluña son los Mossos d'Esquadra? ¿Quién dio las órdenes de expulsar a los cantores de dentro de la basílica? ¿Quién decidió que la Policía Nacional podía impedir que un grupo de personas interpretasen Els Segadors? ¿Qué riesgo o amenaza concreta justificaba aquella actuación contraria al derecho a la libertad de expresión? Porque toda Cataluña vio que la Policía Nacional no actuó contra una conducta peligrosa, actuó contra unas ideas, contra unos símbolos y una identidad nacional, la catalana, la mía. Eso es lo que una policía democrática no haría nunca.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Per això, a Junts ens va preocupar especialment les declaracions també del conseller Dalmau, del Govern Illa. Va afirmar que la llibertat d'expressió està molt bé, però que ningú hauria de pretendre exercirla sempre i arreu, que cada cosa al seu moment. És exactament al revés, senyor Marlaska. Els drets fonamentals existeixen precisament perquè es puguin exercir sempre i arreu. Si només es poguessin exercir quan el poder ho considera convenient o quan el missatge no l'incomoda, deixarien de ser drets per convertirse en simples permisos. No, no estem discutint si els agrada o no a ningú una estelada, sinó si una democràcia real, no una de fireta, com ha demostrat ser la del Regne d'Espanya, pot expulsar ciutadans pacífics perquè porten una estelada. I la resposta és evident, és no. La funció de la policia és protegir els drets fonamentals dels ciutadans, no decidir quines idees poden expressar, quan i on. Per això li demano que no justifiquin l'injustificable, com ha fet el seu delegat del Govern. Revisin els protocols policials. Formi millor la Policia Nacional en termes de preservació dels drets i dels drets fonamentals de les persones, i assumeixi també certa responsabilitat política, la que li correspon. La Policia Nacional ha de respectar el dret dels catalans a portar una estelada on li doni la gana, davant del papa, en un camp de futbol o en un acte presidit pel rei. La seva obligació és protegir aquest dret, no impedirne l'exercici, perquè, al capdavall, de què tenia por la policia espanyola? O de què té por el seu Govern, senyor ministre? D'un grup de persones cantant un himne i d'unes estelades? O potser del fet que es visibilitzi que hi ha catalans que defensem pacíficament la independència? La setmana passada no va fracassar el dispositiu de seguretat. El que va fracassar va ser el seu relat, el relat socialista del reencuentro, el relat de Sánchez i d'Illa d'una Catalunya normalitzada, d'un conflicte polític entre Espanya i Catalunya superat i d'un independentisme residual. Va ser suficient una visita del papa perquè aquest relat s'ensorrés, perquè els governs Sánchez i Illa no estaven preocupats per protegir el papa. Òbviament, no hi havia cap risc. Estaven preocupats per protegir la fotografia d'una fictícia Catalunya domesticada que volien vendre a tot el món. I escolti, el problema no són les estelades. El problema és que aquest estat continua considerant que una estelada és un problema, que Els Segadors és un problema que qualsevol expressió pública de la realitat nacional de Catalunya i de defensa de la independència és un problema. Per això, vostè ens ha de donar explicacions avui. Per què la Policia Nacional gestionava la seguretat dins la basílica de la Sagrada Família quan els responsables de la seguretat ciutadana a Catalunya són els Mossos d'Esquadra? Qui va donar les ordres d'expulsar els cantaires de dins de la basílica? Qui va decidir que la Policia Nacional podia impedir que un grup de persones interpretessin Els Segadors? Quin risc o amenaça concreta justificava aquesta actuació contrària al dret a la llibertat d'expressió? Perquè tot Catalunya va veure que la Policia Nacional no va actuar contra una conducta perillosa. Va actuar contra unes idees, contra uns símbols, contra una identitat nacional, la catalana, la meva. I això és el que una policia democràtica mai faria.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Tornant a la iniciativa, el PP proposa acabar amb el monopoli i el control del Govern espanyol en els nomenaments de jutges pels tribunals europeus i internacionals i que passin a ser competència aquests nomenaments del Consell General del Poder Judicial. Bé, les objeccions tècniques les acaba de fer el diputat que m'ha precedit, però en qualsevol cas hi ha una qüestió que no m'acaba de quadrar. Se suposa que la idea és despolititzar aquests nomenaments i adequarlos a les exigències del Consell d'Europa i a la normativa internacional i, per tant, transparència, publicitat, mèrit, capacitat... És a dir, unes regles de procediment que permetin assegurar la imparcialitat i la independència dels jutges designats. Tot això està molt bé, però resulta que si hi ha un òrgan polititzat per definició, aquest és precisament el Consell General del Poder Judicial. Si hi ha un òrgan la composició del qual, sense cap mena de dubte, és el resultat d'un repartiment clientelar entre partits, concretament entre els dos protagonistes del bipartidisme espanyol, el PP i el PSOE, si hi ha un òrgan on la condició de membre s'adquireix per fidelitat política i no per mèrit, capacitat i trajectòria professional, si hi ha un òrgan en què els seus membres segueixen consignes perquè si no perden la cadira i els privilegis que aquesta cadira porta aparellada, si hi ha un òrgan polititzat i disfuncional fins a la medul·la, aquest òrgan és precisament el Consell General del Poder Judicial, un òrgan que fa efectiu el control polític del poder judicial, exactament al contrari del que la Constitució li encomana, que és garantir la independència i la imparcialitat del poder judicial; un òrgan la composició actual Del qual la van pactar en un quarto fosc els senyors Bolaños y González Pons el 2024. Vostès creuen que un òrgan així escollirà els jutges internacionals i europeus per un procediment transparent, imparcial i meritocràtic? Això no s'ho creu ningú. Un òrgan format per quotes partidistes, la principal funció del qual és nomenar jutges d'acord amb quotes partidistes, és que no serà d'altra manera. El què farà aquest òrgan és nomenar jutges internacionals per quotes partidistes.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Senyora presidenta, senyories, molt bona tarda. La proposició de llei del Partit Popular és tot un cant a la integració judicial al Consell d'Europa i a la Unió Europea, al compromís del Regne d'Espanya amb el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Perfecte. Ens sembla magnífic. Ens sembla molt bé, però caldrà veure fins on arriba aquesta retòrica. En pocs dies, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el 16 de juliol, farà pública la seva sentència sobre la llei d'amnistia i si es confirmen les conclusions de l'advocat general i declara que l'amnistia és una llei europea conforme al dret de la Unió i que no queda marge per no aplicarla al president Puigdemont, a Toni Comín i Lluís Puig, veurem si la fe europeista del Partit Popular pesa més que aquella famosa frase de l'expresident Aznar, 'el que puede hacer, que haga'. Ho veurem. Veurem també què diu la senyora Montserrat. Veurem què diu el senyor Adrián Vázquez. Veurem què diu el senyor Urraca i el lobby jurídic del PP a Europa i veurem què diuen els senyors Marchena i Llarena i la resta de jutges de la toga nostra que el PP controla por la puerta de atrás.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Gràcies, presidenta! Bon dia, senyories! Bon dia als que ens acompanyeu des de la tribuna i als que ens seguiu per les xarxes. Finalment, i després de tretze mesos de la seva presa en consideració, aquesta proposició arriba al Ple. Des del primer dia, hem dit que no enteníem com, per un tema tan transcendent com el que ens ocupa, tan reivindicat i que afecta tantes persones, la tècnica legislativa escollida pel PSOE, pel grup majoritari del Govern, hagi estat una proposició de llei que, certament, és molt més que una esmena a la Llei d'eficiència del servei públic de Justícia, que fou la primera opció que varen escollir, però molt menys del que hagués estat més adient, que era ferho via projecte de llei, amb tots els passos que la seva tramitació comporta i que ens hauria permès la participació prèvia dels afectats, que tots tinguéssim accés a tota la informació, que la reforma estigués informada i ben ajustada tècnica i legislativament i que passés pel Consell de Ministres, estalviantnos els moments esperpèntics que ens han regalat les desavinences entre PSOE i SUMAR durant aquest temps. Així que el primer que vull ressaltar és com de malament han fet les coses els socialistes des del primer dia.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Considera que el Gobierno puede legislar sin tener en cuenta el Parlamento?
«Gràcies, presidenta. Fa un any i mig, davant del Comitè Federal del PSOE, el senyor Pedro Sánchez va afirmar que estava disposat a governar sense el concurs del poder legislatiu. Vostè, com a ministre de Relacions amb les Corts, hauria de saber més que ningú que en un sistema parlamentari, un govern que perd el suport del Parlament deixa de tenir legitimitat democràtica. Però em sembla que això els és igual. Pressupostos, acabarem la legislatura sense que hagin presentat ni uns pressupostos i també, per cert, sense que hagin executat ni remotament el que pertoca a Catalunya. Reials decrets llei, més de 120 des que són al poder. El Parlament Europeu ha denunciat el seu ús abusiu i indiscriminat. Lleis, la Mesa d'aquesta cambra té atorgada 128 iniciatives legislatives, incloent les nostres lleis d'autònoms i de mesures urgents per fer front a l'okupació. I mentrestant, pretenen sobreviure a base de reials decrets del Consell de Ministres que no s'han de sotmetre a votació. Davant d'això, senyor Bolaños, li pregunto: considera democràtic un govern que no té en compte el Parlament?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene de la situación política actual en España?
«Parlem de deures ara. Ha fet vostè els deures, senyor Sánchez? Han aprovat lIVA franquiciat el Consell de Ministres? Han abaixat la quota dels autònoms? Han facilitat que els ciutadans puguin desgravar-se hipoteques i lloguers. Han tirat endavant vostès la llei de Junts contra les okupacions? No, vostès no han fet els deures. Porta massa temps ocupant el poder sense una majoria, senyor Sánchez. Culpa de tot a la dreta, però pacta quan li convé. Incompleix els acords, aprova polítiques d'esquenes a aquest Parlament, però no aplica les polítiques que s'aproven en aquest Parlament. I la cirereta de tot aquest panorama són els casos de corrupció que l'envolten. Quin argument democràtic li queda al senyor Sánchez per no convocar eleccions? Moltes gràcies. Hable un poco más alto, que no se le oía muy bien. Usted, en cualquier caso, utiliza Cataluña como escenario para hacer propaganda y a la vez esconde y menosprecia a las instituciones catalanas como no se había hecho nunca. Y el presidente Illa se lo traga todo, como nunca lo habría permitido ningún presidente catalán. Detrás del decorado y la propaganda está la realidad: una Cataluña que está perdiendo todo lo que habíamos avanzado y ganado con mucho esfuerzo, porque los catalanes trabajamos, generamos riqueza, innovamos, sostenemos el sistema y también pagamos la fiesta a España. ¿Y ustedes qué hacen? Ahogan a impuestos a la clase media y trabajadora. Han recaudado más impuestos que nunca, pero los servicios públicos están peor que nunca. Empeoran el problema de la vivienda. Ahogan a los autónomos, ignoran a los médicos, profesores, agricultores, pescadores... Ustedes empobrecen a la gente para después subsidiarla. Y ese no es nuestro modelo de país. Aprueban también políticas por la puerta de atrás, como la regularización masiva, cuando ningún otro país de la Unión Europea está haciendo nada que se le parezca. Imponen una regularización, pero no la paga usted, señor Sánchez: España invita, pero pagan y sufren, como siempre, los ciudadanos de Cataluña.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Hem presentat esmenes per deixar clar que el Patronat de Protecció a la Mujer va ser un instrument de repressió masclista, però també una eina del nacionalcatolicisme espanyol per anihilar qualsevol forma de llibertat personal i, en l'àmbit competencial, i per garantir que tota la documentació de centres de Catalunya es quedi a Catalunya. Avui que parlem de dones i de memòria històrica, no vull acabar sense citar l'activista Blanca Serra, que ens va deixar dissabte als 82 anys. Vàrem coincidir a l'assemblea del Consell de la República, on era, amb 80 anys, una de les veus més joves i segur, la més valenta i la més desacomplexada. Ens deia: 'Paga la pena no oblidar'. Per això no podem col·laborar amb la política de l'aquí no ha passat res, que ara tot va bé. La Blanca va patir tortures durant el franquisme i durant la transició a la comissaria de Via Laietana, la que Junts vol convertir en un espai per a la memòria de la repressió, mentre els socialistes, malgrat que governen a Madrid, a Catalunya i a l'Ajuntament de Barcelona, no accepten fer el canvi d'ús. En els anys 80, a la Blanca li van aplicar la llei antiterrorista, la van acusar de sedició i d'apologia de la rebel·lió per portar una pancarta amb el lema 'Independència' en una manifestació. I, fins a l'últim moment, la Blanca ha lluitat contra la desmemòria creixent d'una societat on els joves no han conegut la dictadura. Insistia en la importància de que sàpiguen què va passar durant el franquisme, amb i després de Franco.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la habilitación legal de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia...
«En tercer lloc, cal denunciar el procediment que fan servir. Aquesta cambra hauria de legislar amb rigor, amb informes, amb participació i amb garanties. És un precedent perillós validar per aquesta via, esquivant el dictamen del Consell d'Estat, la consulta pública i qualsevol avaluació d'impacte, una proposició de llei en un tema tan rellevant. Ja sé que em diran que aquest text parteix del projecte de llei i que han passat aquesta roda de control. Però, escolti'm, hem de ser molt conscients que assentar precedents així és temerari, perquè estem parlant de regular una matèria que afecta directament drets fonamentals de milions de ciutadans. La llibertat d'expressió, es regula la retirada de continguts, la protecció de dades, s'atribueixen poders d'investigació intrusius, el dret a la defensa, es regulen entrevistes obligatòries i el règim sancionador, la llibertat d'empresa s'estén l'àmbit de subjectes sancionables a tercers. Si analitzem el contingut, el règim sancionador és desproporcionat i castigarà especialment les petites i mitjanes empreses, mentre les grans plataformes podran absorbir l'impacte de les sancions. Els poders d'investigació que se li atorguen a la CNMC plantegen seriosos dubtes sobre drets fonamentals i la protecció de dades queda en un segon pla, subordinada a una lògica de mercat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la habilitación legal de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Bé, el mateix PSOE que va intentar que ens empasséssim el seu projecte de Llei de governança de Serveis Digitals i d'Ordenació de Mitjans de Comunicació presenta avui la meitat del projecte embolicat com a proposició de llei, declarant la urgència a establir la CNMC com a coordinador de serveis digitals, perquè fa dos anys que incompleixen amb la Unió Europea. Aquesta és la situació. Volem deixar clar, abans que res, que Junts està a favor de facilitar l'aplicació del reglament europeu, que recordem no cal transposar, perquè no és una directiva. Però també volem deixar molt clar que la urgència no pot justificar de cap de les maneres que es doni via a la tramitació d'un text que centralitza i concentra competències, que ignora el català i les altres llengües cooficials i que evita els controls democràtics exigibles en la tramitació. No tot s'hi val. La iniciativa exclou completament les comunitats autònomes, ignorant les seves competències i menystenint la seva experiència. I això és greu, perquè tots som conscients que la CNMC tampoc no tindrà la capacitat operativa per implementar la DSA. Ho hem vist en la implementació de la Llei General de la Comunicació Audiovisual, però volen tornar a ensopegar, sembla ser, amb la mateixa pedra. De fet, es concentra la totalitat de funcions de supervisió del Digital Service Act en dos organismes estatals: la CNMC com a coordinadora de Serveis Digitals i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. Catalunya, amb organismes com el Consell de l'Audiovisual Català o les autoritats catalanes de la competència o de la protecció de dades, queden fora de qualsevol paper rellevant. És inacceptable, perquè l'article 49 del reglament europeu no imposa un model centralitzat. Repeteixo, l'article 49 del reglament europeu no imposa una situació de centralització. Parla d'autoritats competents, en plural, i permet que els estats amb estructures descentralitzades distribueixin funcions en diferents organismes. Ho ha fet, per exemple, Bèlgica. Però vostès aquí fa uns moments han parlat, una vegada més, de 'coordinador nacional' i no, amb això, nosaltres no hi estem d'acord. Les comunitats autònomes, recordem-ho, tenen competències en matèria de consum audiovisual, comerç interior i protecció de dades pròpies i han de participar en el control i seguiment de l'aplicació d'aquest importantíssim reglament europeu. Vostès deixen fora els organismes autonòmics i això no és només una decisió tècnica. És una decisió política que menysté la realitat plurinacional de l'Estat. Cada cop que implementen un reglament recentralitzen competències. Sense oblidar que no hi ha ni una sola menció, ni una, a les llengües cooficials; en una llei -atenció- que regula l'espai digital. Això significa deixar desprotegides comunitats lingüístiques com la catalana davant dels biaixos dels algoritmes i dels sistemes de moderació.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. 510 000 delictes cada any a Catalunya. Segons els Mossos, quatre de cada deu són furts; 15 270 detinguts, més de 1000 ho han estat entre quatre i sis vegades i més de 600, més de set vegades. La multireincidència s'ha multiplicat. No és un fet puntual, és conseqüència d'un sistema que no funciona. I, davant d'aquesta realitat, alguns de vostès es troben molt més còmodes qüestionant els qui actuem que no pas afrontant el que passa cada dia als nostres carrers. Aquesta llei és necessària, perquè la realitat no desapareix per molt que alguns de vostès decideixin ignorar-la. Aquesta no és una llei improvisada. S'ha treballat amb magistrats, fiscals, advocats i policies, amb el món local, col·legis professionals i associacions. A més, tots vostès saben que ha estat avalada per la Comissió contra la Multireincidència del Consell de l'Advocacia de Catalunya i això no és menor. És la millor garantia que es tracta d'una norma rigorosa, ponderosa i respectuosa amb els drets fonamentals. Però malgrat això, alguns prefereixen desacreditar-la, no rebatent el seu articulat ni millorant-la, directament desacreditant-la, que si feia tuf racista, 'tufillo racista' en castellà com parla sempre, deia el senyor Rufián. Avui no hi és, no m'hi puc dirigir. Però una llei que consideren racista i no la votaran en contra? Una llei que consideren racista i no la votaran en contra? Nosaltres no ho faríem. Que si era d'extrema dreta, veritat? Tampoc hi és, el senyor Iñarritu, ens ho va dir a l'última intervenció. Senyora Velarde, diuen que el que cal és una llei 'para los de guante blanco, para los poderosos'. Doncs la facin, treballin, treballin i la registrin.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Mirin, nosaltres no hem presentat esmenes a la present tramitació. Les ha presentat el PNB i altres partits. Hem cregut que no era el moment de presentar-ne, però ells sí. I si això és una democràcia, tenen tot el dret de presentar-les i tenen també tot el dret de què aquestes esmenes es puguin debatre. Si s'obre el meló de la reforma de la Constitució, el meló queda obert i vostès no són qui per dir què es pot debatre i què no. Però insisteixo, la Mesa ho ha impedit, ha fet saltar el dret a la iniciativa legislativa i el dret d'esmena dels representants electes de la ciutadania, que som tots nosaltres, i això és un frau democràtic il·legal. El reglament d'aquesta cambra no exigeix coherència ni homogeneïtat en les esmenes. No hi ha cap objecció parlamentària. És més, és el que passa en cada tramitació legislativa i en una reforma de la Constitució hauria de ser exactament igual, perquè les normes que les regeixen són les mateixes que en la tramitació legislativa. Si es reformo l'article 69, per què no puc discutir el 155? No té cap sentit. Però encara més, vostès recorden què va passar el desembre de l'any 2022? Doncs que el PSOE, en la reforma del Codi Penal de la sedició, va presentar esmenes a la Llei Orgànica del Poder Judicial per canviar les majories del Consell General del Poder Judicial per escollir els magistrats del Tribunal Constitucional. És així de complicat, però en aquest cas la Mesa no va dir res. No va dir absolutament res. Qui ho va dir, per cert, va ser el Tribunal Constitucional, quan va suspendre el tràmit legislatiu; un altre episodi de vergonya democràtica, per cert, d'uns i d'altres.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de migración del Gobierno.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. En aquesta moció, a conseqüència d'interpel·lació, el Grup Popular avui insta a grans trets, primer, a renunciar amb caràcter immediat al projecte de regularització massiva, i, segon, a executar de manera efectiva les ordres d'expulsió d'estrangers amb delictes greus o reincidents. Junts per Catalunya hem presentat dues esmenes a aquesta moció. La primera comparteix l'objectiu dels populars per aturar aquesta regularització extraordinària, aquesta que el Govern ens vol imposar per la porta del darrere mitjançant un Reial decret del Consell de Ministres, sense debat ni sense suports parlamentaris. Nosaltres, ja ho saben, condicionem qualsevol regularització extraordinària a una avaluació exhaustiva de la seva magnitud i de les conseqüències per al nostre país, Catalunya. Perquè des de l'Executiu ens parlen d'urgència, però val a dir que a l'Estat espanyol ja existeix un mecanisme ordinari i permanent que durant els darrers anys ha regularitzat la situació de centenars de milers de persones estrangeres. Un mecanisme, per cert, ampliat també via Reial decret amb la modificació del Reglament d'estrangeria del 2024, i que la seva aplicació ha fet augmentar un 50 % les sol·licituds, agreujant el col·lapse crònic de les oficines d'estrangeria. Com volen afrontar una regularització extraordinària, quan l'Estat no té capacitat ni de gestionar en condicions l'impacte dels milers de sol·licituds ordinàries generades pel canvi normatiu? I que només són la punta de llança del que passa amb la resta de serveis públics, aquests sí en veritable situació d'emergència. I molt més a casa nostra, a Catalunya, on el dèficit fiscal endèmic i l'incompliment reiterat d'Espanya ho condicionen tot.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la libertad de información y expresión.
«Insistim, impulsen lleis que apliquen restriccions incompatibles amb el dret de la Unió Europea i que van en contra de drets fonamentals, perquè la seva llibertat d'expressió acaba allà on comencen les opinions contràries als seus interessos. Denuncien que l'extrema dreta vol ofegar econòmicament els mitjans públics o posar-los al seu servei quan arribi al poder. Nosaltres també ho denunciem. Però vostès, vostès que fan campanyes electoralistes de propaganda amb els diners de tots els catalans, com la de liderar, que el Govern d'Illa va fer i que van haver de retirar quan Junts la va denunciar davant del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Vostès, els de la llibertat d'expressió, són els mateixos que aplaudien amb les orelles quan l'exministre Borrell deia que calia desinfectar Catalunya després de l'1 d'octubre. En un exemple, com recordava fa uns dies el president Puigdemont de discurs d'odi, de catalanofòbia, aquesta expressió que cridava a la desinfecció hauria fet saltar els detectors de la seva nova plataforma Hodio -amb hac de hater- D'aquesta plataforma destinada a rastrejar mitjançant intel·ligència artificial els discursos d'odi a les xarxes socials? La resposta: 155 vegades 'no'. Perquè són vostès mateixos els que determinen què és discurs d'odi i què no ho és. A la pàgina del ministeri competent diuen que ho fan sota criteris acadèmics i estàndards internacionals. Aquesta és la teoria. Ja sabem tots quina és la pràctica. Mirin, no discutim que cal defensar els professionals dels mitjans de comunicació quan són víctimes de campanyes d'assetjament a les xarxes socials per part dels fatxendes. Ho fem. Ho farem. Però també qualsevol ciutadà que pateix l'odi només pel fet de ser català. A més, la fiscalia ja pot actuar llei en mà contra els assetjadors dels professionals de la informació o contra qui publica o difon notícies falses.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la garantía de los derechos de las personas trabajadoras en procesos de...
«Però deixi'm tornar a parlar del context. Ara del context general, aquest en què els presidents Sánchez i Illa s'omplen la boca parlant de normalitat. I la vicepresidenta segona ens diu que compleix els acords, quan sabem que això no passa. N o passa ni una cosa ni l'altra. No hi ha normalitat. El govern Sánchez, amb la complicitat del govern Illa, l'únic que han normalitzat a Catalunya és el caos, l'empobriment i el col·lapse. I tot en un marc de mentides i incompliments que alguns socis toleren només gesticulant, però on no ens hi trobaran a Junts per Catalunya. Els vots de Junts no són ni a canvi de res ni a canvi d'un titular. Senyora Martínez, com ja li he dit, sap perfectament que fa onze mesos que tenim signat un acord per reformar la Llei 14/1994 amb el Ministeri de Treball en mans del seu partit. Un acord que han estat incapaços de materialitzar, tot i que els donava la possibilitat de transposar d'una vegada per totes la directiva de condicions laborals transparents del Parlament i el Consell Europeus. Però vostès han triat continuar incomplint, continuar incomplint amb nosaltres i continuar incomplint amb Europa.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«És una llei que diu prou a la impunitat repetida, però sense caure exclusivament en el càstig. És una llei que posa ordre i, sobretot, és una llei que millorarà la seguretat i el benestar de la gent, que al final és l'únic que ens importa realment a Junts. Vull agrair especialment l'acompanyament de la Comissió contra la Multireincidència del Consell de l'Advocacia de Catalunya, liderada pel degà emèrit, el senyor Jesús Sánchez, que ha estat sempre a l'altra banda del telèfon i ha tingut una paciència infinita mentre els diferents redactats corrien amunt i avall, així com també els diputats dels grups parlamentaris que han participat més intensament en la negociació: la senyora Moro, el senyor Aranda, el senyor Legarda. Ha estat molt complex, però al final hem arribat al punt que almenys a Junts ens sembla essencial, que és el de donar resposta a una demanda ciutadana real. Per tot això, demano avui el vot favorable a aquesta proposició de llei. És una llei que no improvisa, avalada pel Consell de l'Advocacia i pels operadors jurídics més rellevants. Una llei que ofereix eines efectives a jutges, ajuntaments i policies. Una llei que protegeix la seguretat als nostres barris, al món agrari, als comerços, a les persones vulnerables i, en definitiva, al conjunt de la ciutadania. Una llei amb la que la convivència hi guanya i la impunitat retrocedeix. Avui fem un pas endavant perquè la gent pugui viure més tranquil·la i més segura.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de la corrupción económica, política e...
«Qui surt guanyant amb aquesta sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea? Hi surt guanyant Europa, hi surt guanyant la democràcia europea, hi surt guanyant Catalunya, hi surt guanyant el president Puigdemont, hi surt guanyant la lluita de l'exili. Qui hi surt perdent? Per començar, el Regne d'Espanya i la seva estratègia d'exportar fora de les seves fronteres la politització i la degradació de les institucions. Europa ha dit prou a instrumentalitzar les institucions europees per fer una cacera contra els independentistes catalans. Hi surt perdent, evidentment, el senyor Adrián Vázquez, l'ignorant que des de la comissió Yuri va portar al Parlament Europeu al ridícul més gran de la història. Hi surt perdent, naturalment, el lobby jurídic espanyol a Europa i també tots aquells que li han donat gasolina, els Garicano, González Pons i Montserrat del PP. Però també, i molt especialment, hi surt perdent els comissaris polítics del PSOE, com la ministra González Laya o l'eurodiputada Iratxe García, i també els eurodiputats del PSC com Jaume Duch..., com els eurodiputats del PSC i també com Jaume Duch, ara conseller d'Exteriors, llavors mà dreta de la presidenta Metsola, peça clau perquè el Parlament Europeu s'embrutís en nom d'Espanya, vulnerant els drets dels europarlamentaris que hauria hagut de protegir. Hi surt perdent el poder judicial espanyol i les insensates aventures europees del Suprem i del senyor Llarena amb les seves euroordres. Hi surt perdent també un Tribunal Constitucional que la setmana passada, amb l'honorable excepció d'un únic magistrat, va negar-se a aixecar les ordres de detenció contra el president Puigdemont i els exiliats. Un Tribunal Constitucional que, una vegada més, va dimitir de la seva funció de garant de drets i de defensor de l'interès general per fer encobridor de les vergonyes del poder judicial.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Hi ha molts arguments a favor de la modificació de la Constitució en aquest punt. Unanimitat: totes les institucions de Formentera, el Consell Insular, l'Ajuntament i també al Parlament Balear ho reclamen. Territorialitat: es reforça la representació territorial al Senat d'acord amb l'innegable fet insular. Història: Es dona resposta a una demanda històrica del poble de Formentera. I, finalment, es posa fi a una anomalia, l'anomalia constitucional d'agrupar dues illes, Formentera amb Eivissa, no només és artificial, sinó que ha estat superada per la realitat sociològica i demogràfica. Formentera ja no és l'illa menys poblada de l'Estat des de fa anys. Supera en població a altres illes que sí que tenen circumscripció pròpia. I també, i no és poc rellevant, es resol una anomalia normativa consistent en què la Constitució ha quedat obsoleta, perquè l'Estatut de les Illes Balears ja ha superat l'agrupació de Formentera amb Eivissa i configura Formentera com una illa més al costat de Mallorca, Menorca i Eivissa, amb les seves pròpies institucions i autonomia diferenciada. Però més enllà d'aquests arguments, més enllà d'aquests arguments, posar Formentera en peu d'igualtat amb la resta de territoris insulars és un pas necessari que els formenterers i les formentereres volen per defensar millor la seva terra, per defensar millor la seva condició d'illencs i illenques i també per defensar millor la seva llengua i la seva nació. I és per això, per defensar la llengua, per defensar la nació, per defensar la gent, per defensar el territori que sempre, des de Junts per Catalunya, estarem al vostre costat. Perquè Junts per Catalunya som aquí per defensar la terra i la gent del Principat, però també per defensar la terra i la gent de la Franja, del País Valencià i, evidentment, de les Illes Balears i de Formentera, de tots els Països Catalans. Junts per Catalunya, hi insisteixo, sempre farem costat a totes les iniciatives que vulguin traslladar la diversitat nacional i territorial a les institucions. Forma part del nostre ADN fer front als conflictes territorials i no cronificar-los. Els territoris i la seva gent no es poden silenciar ni subordinar. I això és el que estem fent avui: escoltar i donar curs a les demandes de la gent de Formentera.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Aquest model català de gestió que vostès i els seus socis, amb aquest acord de traspàs, no volen que es generalitzi a Catalunya perquè perdrien poder sobre les infraestructures. Ens han dit miserables per dir això, però el traspàs que vostès han acordat perpetua el model centralista. I només cal veure en aquesta crisi com la Generalitat de Catalunya no pinta res. No mana Renfe, no mana Adif, i ha d'anar el secretari d'Estat corrents a posar ordre i a donar un cop de mà. Per cert, el valor del model no ve de que el ministre de torn, o el conseller de torn, diguin que tenim un model d'èxit. El model d'èxit ho és quan els usuaris no paren de créixer, com en el cas de Ferrocarrils de la Generalitat i quan hi ha un reconeixement extern. Saben vostès qui és el president de la UITP, la Unió Internacional del Transport Públic? Ho saben? El president honorífic, el que va ser durant dotze anys el director general de Ferrocarrils de la Generalitat. Aquest és el president honorífic, un professional de reconegut prestigi, independent, sense afiliació política, que va ser dotze anys director general de Ferrocarrils fins que Esquerra Republicana va considerar que havia de prescindir dels seus serveis. Un model de professionalització, de talent i d'eficiència. Però vostès i els seus socis volen mantenir un model centralitzat a costa de la qualitat de vida de la gent de Catalunya. El mal servei de Rodalies no es resoldrà en mans dels que han perpetuat el mal servei. Exigim un traspàs total.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Fins aquí arriba el seu populisme: bones propostes, zero actuacions. Quan han estat incapaços d'aplicar mínimament bé el model actual, no han estat capaços, ara vinguin i parli'ns de les bondats d'aquesta nova llei, de les seves noves iniciatives en matèria de dependència. Però aniré més enllà i entraré en el segon eix que ens porta aquesta esmena a la totalitat, que a més a més es contraposa al que li deia en el debat de la llei anterior, la de l'atenció a la clientela. Aquesta llei s'aprova pel Consell de Ministres l'11 de febrer del 2025. Nosaltres vam registrar aquesta esmena a la totalitat el 6 de novembre, fruit del bloqueig de la legislatura per culpa dels incompliments del Govern de l'Estat. Entre una data i l'altra han passat 9 mesos. Durant els 9 mesos que han passat, vostès no han impulsat ni una sola reunió per a aquesta llei, ni una. Cap. I saben perfectament que amb nosaltres el tema competencial, el tema de recursos, el tema de l'atenció als ciutadans, és absolutament fonamental i que no poden comptar amb nosaltres si no és resolent totes aquestes coses. I malgrat tot, ni una sola llei en 9 mesos.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«A més a més, la proposta de llei té una visió que ignora de manera descarada la realitat social de Catalunya, una visió que vulnera de manera descarada l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que estableix competències exclusives en serveis socials, en política d'atenció a la dependència, així com en matèria de promoció de l'autonomia personal. Una invasió competencial que vostès, des del Govern, pretenen sumar ara a la que ja va fer la llei que actualment està en vigor i que es va aprovar l'any 2006, sobre la qual el Consell de Garanties Estatutàries va concloure que era inconstitucional en un 70 % de l'articulat, precisament per invasió competencial. A vostès segurament això els hi pot semblar que és un tema menor. I deu ser normal que pensin això, perquè el menyspreu continuat que mostra sempre el Govern de l'Estat cap a l'autogovern de Catalunya ha estat sempre majúscul. Però a més a més, en aquesta llei ho fan amb un fals missatge, un missatge que pretén dir, que pretén insinuar, que pretén materialitzar que Catalunya no és capaç de protegir per si sola els seus ciutadans i que necessiten de l'acció del Govern de l'Estat per tal de protegir com toca als ciutadans. Un fals missatge, el de la llei, tenint en compte que precisament a Catalunya vam ser pioners en l'atenció a les persones amb discapacitat. Un model, el català, que va ser d'èxit fins a quan? Va ser d'èxit fins que el 2006 la seva acció recentralitzadora, amb l'aprovació d'aquesta llei, boicotegés els excel·lents resultats obtinguts fins llavors. Precisament perquè ja en aquella llei es va produir el que està passant a dia d'avui: paraules, bones voluntats, bones intencions però zero recursos necessaris per fer possible l'aplicació d'aquesta llei.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Ministro de la Presidencia, Justicia y Relaciones...
«President, senyories. Bona tarda. El títol de la moció que ens ocupa és rendir comptes del deteriorament sense precedents del que aquest govern ha sotmès les institucions de l'Estat i, molt especialment, del Fiscal general de l'Estat. Senyories del PP, sense precedents? No, al contrari. Hi ha precedents. La instrumentalització de la Fiscalia amb finalitats polítiques ha estat la norma de tots els governs de tots i, especialment, dels del PP. Per exemple, recorden el nomenament del senyor Manuel Moix com a fiscal anticorrupció per part del Fiscal General de l'Estat, senyor José Manuel Maza, per frenar la instrucció de l'operació Lezo i altres casos de corrupció del PP? Ho recorden? Recorden les gravacions del senyor Ignacio González dient a Zaplana que el senyor Moix era collonut i que, per tant, se l'havia de nomenar fiscal anticorrupció? Recorden que després aquest fiscal va maniobrar per evitar el registre del domicili i la detenció del senyor Ignacio González? Això no són precedents? Totes les associacions, i fins i tot el Consell Fiscal, van demanar responsabilitat per aquelles ingerències. I el que no va ser deteriorament, sinó directament degradació total de la Fiscalia, va ser com va utilitzar aquesta institució el govern Rajoy per reprimir la demanda legítima del poble de Catalunya d'autodeterminar-se. Em refereixo a l'aberrant querella per rebel·lió que va presentar el senyor Maza contra el Govern de Catalunya, la presidenta del Parlament i els líders socials del procés. Amb la invenció d'una violència que mai va existir i la mentida del cop d'estat, quan el delicte de referèndum havia estat eliminat del Codi Penal. Una querella instrumental que l'únic que buscava era justificar la presó. Les ordres de detenció internacionals i suspendre els càrrecs electes, entre d'altres, els diputats d'aquesta cambra Junqueras, Rull, Turull i Sànchez. Amb la col·laboració, per cert, de la presidenta, senyora Meritxell Batet. Però el més fort, és que la querella era un disc sol·licitat pel ministre de Justícia del govern Rajoy, senyor Català. I la música del disc provenia directament, no dirien mai d'on, del Tribunal Suprem. El senyor Maza era massa recte per inventar-se el cuento de la rebel·lió.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Senyor ministre, la resolució 2797 constitueix un gir de 180 graus, un gir geopolític que desplaça el dret de l'autodeterminació. La nova resolució del Consell de Seguretat qualifica per qualifica per primera vegada la proposta marroquina d'autonomia com una base seriosa i creïble. Per culpa d'això, avui el poble sahrauí és més lluny de l'exercici del seu dret inalienable de l'autodeterminació i la independència. Dret reconegut, s'hi han referit també molts companys, pel Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia. És un gir diplomàtic profund, no és nimi, que desplaça el referèndum del centre del procés i consolida de facto la posició de Rabat. El Marroc surt reforçat, el Front Polisari, debilitat. El dret internacional, es transforma en pura retòrica. I vostès, el govern espanyol, hi donen suport. Senyor ministre, això no és realpolitik, això és renunciar a les aspiracions legítimes dels pobles, renunciar al dret internacional i normalitzar i validar una ocupació il·legal. Miri, Catalunya i Espanya realment tenen dues maneres completament diferents d'entendre el compromís internacional. Catalunya, com a nació sense estat, ha estat durant quatre dècades al costat del poble sahrauí. El poble de Catalunya, mitjançant institucions, municipis, entitats i milers i milers de famílies, ha estat durant dècades un exemple de compromís amb la causa sahrauí, acollint infants refugiats i impulsant projectes de cooperació i exercint pressió política per mantenir viu el dret internacional i la solidaritat activa. Hem fet defensa explícita i desacomplexada del referèndum amb totes les opcions plantejades. Espanya, en canvi, com a Estat, ha girat l'esquena al poble sahrauí. Primer, amb l'abandonament, després amb la indiferència i, ara, amb l'alineament amb la potència ocupant. Una vegada més queda clar que amb Espanya no anem bé, ni per defensar els nostres drets com a nació catalana, ni per defensar els drets dels altres pobles que lluiten per la seva llibertat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«A Junts acabem de viure com ha costat poder garantir el dret a fer servir el català en els serveis d'atenció a la clientela a les grans empreses que presten serveis a tot l'Estat, també a Catalunya. El PP ha revertit les nostres esmenes al Senat, però dijous tornarem a guanyar aquest dret a la votació que hi haurà aquí. A Junts també hem demanat reiteradament que es respecti el dret a fer servir el català en la justícia, i en això no estem sols, com demostra la iniciativa d'avui i com demostra un fet molt rellevant. El 2021, el Comitè de Ministres dels estats membres del Consell d'Europa va requerir a les autoritats espanyoles que, cito, esmeni la Llei Orgànica del Poder Judicial per garantir la utilització de les llengües cooficials en els procediments judicials a sol·licitud d'una de les parts. Un requeriment basat en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que l'Estat espanyol va ratificar el 2001, que l'Estat espanyol porta 20 anys incomplint, perquè cap govern, ja sigui socialista o ja sigui del PP, voluntàriament donarà suport al català. Aquest requeriment del Consell d'Europa va ser ignorat pel Govern Sánchez. Ell, el que diu que fa tot el que pot per l'oficialitat del català a Europa. Junts el va convertir en una esmena presentada pel diputat Josep Pagès que estableix que a les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia les actuacions judicials se seguiran en la llengua oficial diferent del castellà quan així ho sol·liciti una de les parts, a voluntat del catalanoparlant, i no si una de les parts no s'hi oposa, com diu ara la llei. I també hem demanat que els jutges, magistrats, fiscals, secretaris i altres funcionaris de jutjats i tribunals hagin d'acreditar els coneixements suficients de la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma. El dret lingüístic, com diu clarament a Europa, s'ha de respectar, i més en situació d'emergència lingüística. L'ús del català ha baixat del 10 % en els procediments judicials a Catalunya, sent pràcticament residual. Ens preguntem: on és ara la voluntat del PSOE? Si avui la proposició de llei orgànica per al plurilingüisme es pren en consideració, prioritzaran la seva tramitació o la deixaran penjada, com han fet amb la Llei del Parlament de Catalunya, sobre l'ús i aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari? Malgrat que vostès, els socialistes, tenen majoria en el Tribunal Constitucional, no resolen en contra de la impugnació del PP i de Ciutadans d'una llei que, com recordava aquest cap de setmana el periodista Jordi Barbeta, es va aprovar amb els vots de Junts, d'Esquerra, de Comuns, però també del Partit Socialista de Catalunya. Però no tenen voluntat política de defensar el català ni a Madrid ni a Catalunya quan governen els socialistes. Perquè no hem vist el president Illa preocupat ni per la impugnació d'aquesta llei catalana al Constitucional, ni per la regressió de la llengua al nostre país. Quan a principis d'any l'Enquesta d'usos lingüístics a Catalunya revelava que en vuit anys el nombre de parlants habituals del català ha caigut 13,4 punts, situant-se en un 32,6 %, Illa va dir aquella frase tan futbolera de 'Hi ha partit'. Però seguint el seu símil, amb Illa al terreny de joc, la porteria del català és buida. On és l'Oficina per la vulneració de drets lingüístics que va ser imposada per Junts i que havia d'estar en marxa abans de final d'any? El català no pot seguir encaixant gols, especialment els que l'actual Govern de la Generalitat es fa en pròpia porta. Ampliar els cursos de català és important i necessari, però encara ho és més defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants cada dia i arreu.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de normas sobre el programa de cribado neonatal del Sistema Nacional de...
«I ara parlem de l'altra invasió competencial, la que es produeix entre socis de govern. El Grup Socialista, com dèiem, presenta una proposició que afecta directament el Ministeri de Sanitat que té SUMAR al capdavant. No semblaria molt normal, no sabem si és que li estan llegint la cartilla a la ministra Mónica García o què és el que està passant. Perquè, si no, com hem d'entendre que proposin modificar la Llei d'equitat i cohesió del sistema públic de salut perquè el Ministeri de Sanitat garanteixi l'avaluació periòdica del programa de cribratge neonatal. Una avaluació que, evidentment, des de les comunitats autònomes no veiem bé. En lloc de proposar entre socis fer un projecte de llei del Govern espanyol, el PSOE ha optat pel tràmit del grup parlamentari. Potser aquesta iniciativa -?molt recent, per cert, perquè la van registrar a principis d'aquest mes- és una resposta a la iniciativa del grup SUMAR, que presenta una proposició de llei que trepitja competències de la ministra que té la cartera socialista, que té la cartera d'habitatge. En qualsevol cas, és curiós veure com la discrepància interna en el si del Govern espanyol arriba a la presa en consideració en aquesta cambra i no al Consell de Ministres. En fi, que deu ser que la crisi dins de casa és més important del que sembla des de fora. O bé, o que uns i altres estan en campanya electoral, perquè ja ho ha dit abans el company, el diputat del PNB, en lloc de venir aquí a parlar de cribratge dels nadons, doncs al final han acabat parlant del cribratge del càncer de mama a Andalusia i de mascaretes i de corrupció i d'altres temes que res no tenen a veure amb la proposició de llei d'avui.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Ahir, al Consell de Ministres, va decidir que de cada 100 euros que Europa els deixa gastar de més, a Catalunya només li correspondran 90 cèntims. 90 cèntims per Catalunya, senyor Sánchez. Quina cara fa el president Illa davant d'una proposta, que ni el ministre Montoro del PP es va atrevir a fer? Quina cara fan els seus socis davant de la proposta més centralista, més de dretes i més espanyolista dels darrers anys? De debò els diputats catalans d'aquesta cambra diuen sí a aquesta presa de pèl? Diuen sí aquest 'trágala' de Pedro Sánchez? Perquè és incomprensible que vostès repeteixin cada dia, com també ha fet avui, que leconomia va molt bé, quan la classe mitjana i treballadora de Catalunya té moltes dificultats per arribar a final de mes, patint les conseqüències dun president de Catalunya que no la defensa i dun Govern dEspanya que lescanya. Perquè digui'm, senyor Sánchez, ha millorat el dia a dia dels autònoms? No. Al contrari, vostès els volen apujar la quota, però aquests 7 vots ho impedeixen. Ha millorat l'accés a l'habitatge? No. De fet, inverteixen només 34 euros per habitant l'any en habitatge públic, mentre altres països com Dinamarca o França inverteixen més de 300. Treballen per oferir habitatge digne? No. De fet, vostès van repetint l'eslògan 'Una família, una casa', però volen aprovar aquí una llei que diu: 'Una família, una habitació'. I aquests 7 vots ho impediran. Ha millorat el dia a dia dels mestres i dels sanitaris de Catalunya? No. Ha empitjorat. Ha millorat Renfe a Catalunya? No. Ha millorat la seguretat als carrers de Catalunya? No. Han pagat vostès el que deuen als malalts d'ELA? No. Vostès no compleixen amb els catalans i vostès cada dia estan recaptant més diners, però cada dia la gent viu pitjor.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender en el Consejo de la Unión Europea una financiación adecuada para la...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, el sector agrari i el sector de la pesca a Catalunya estan en una situació límit. Estan en una situació d'autèntica supervivència. Els reptes que té pel davant per poder sobreviure a una situació de extremes dificultats és molt gran. I és veritat que en aquest context tan difícil, la Unió Europea està fent propostes que van en la línia de retallar recursos o potser de diluir el que era la política agrària comunitària, un dels emblemes europeus. Avui en aquest context, per tant, apareix el Partit Popular amb una proposta que diu: Escolti, defensar els interessos del sector primari en les negociacions del marc financer o posar-se a bloquejar la retallada de recursos, forçar el Consell Europeu utilitzant el dret de veto per revertir la proposta, rebutjar la creació d'un fons únic multisectorial que integri la PAC i la política pesquera comunitària, etcètera. Unes quantes generalitats que la veritat és que l'altre dia els diferents grups de la cambra, gairebé tots, defensàvem més o menys en el mateix sentit a la compareixença que va fer el ministre a la Comissió. El sector necessita recursos i moltes altres coses més. I ho dic per un motiu. Nosaltres, aquest text d'aquesta proposició no de llei, potser el podríem votar a favor, però la meva pregunta és: Vostès, senyors del Partit Popular, van en serio? De debò ens els podem creure? O sigui, la presidenta de la Comissió Europea és del grup popular. El nou comissari d'Agricultura és del grup popular i el nou comissari de Pesca de la Unió Europea també és del grup popular. I vostès venen aquí a presentar aquesta iniciativa? No entenc res. O és que el Partit Popular espanyol no pinta res o és que ens estan fent vendre no sé, que vostès són els grans defensors del sector agrari quan a nivell europeu són vostès els que estan fent aquestes propostes de retallades. I estan fent el mateix que va fer el ministre l'altre dia, que és venir a la comissió i en comptes de dir jo plantaré cara i això no s'aprovarà, perquè vetaré -que és el que hauria de fer aquest ministre, que és plantar-se i ja no és la primera vegada que li ho dic i no ho fa, el que hauria de fer és plantar-se- va venir a dir a la comissió i se'n recordaran els portaveus: 'Recolzeu-me, digueu-me que això ho heu de defensar, digueu, doneu-me...'. En una compareixença que l'únic que fèiem era expressar-nos. No hi havia ni una punyetera votació allà. A què estan jugant? A què estan jugant? El ministre pot vetar i se suposa que hauria de negociar com Déu mana. Perquè, a més a més, el PSOE té la vicepresidenta, la senyora Ribera, i jo li vaig dir a la comissió: 'Escolti, no vingui a demanar que li diguem que ho fa molt bé o que ho farà molt bé o que ho faci. Vostè té la senyora Ribera allà, que és la vicepresidenta, utilitzi la vicepresidenta'. Però, senyors del PP, vostès tenen tots els màxims responsables d'aquesta matèria, que són del seu grup polític europeu! Què porten aquí? El text es podria votar segons com, però volem saber si això és un joc, perquè el sector no està per jocs, eh? El sector no està perquè la gent es passi la pilota d'aquí cap allà.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 50/1981, de 30 de diciembre, por la que se regula...
«Senyora presidenta, senyories, molt bona tarda. L'autoritat de control de les dades de caràcter personal del Ministeri Fiscal, d'acord amb el Reglament Europeu de Protecció de Dades, es va regular a l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal del 2018 com una unitat de supervisió i control de protecció de dades el titular de la qual era nomenat pel Consell Fiscal entre juristes de reconeguda experiència, experiència, i amb el coneixement en matèria de protecció de dades assegurat. La Llei d'eficiència del Servei Públic de Justícia, la Llei Orgànica 1/2025 va modificar aquesta previsió fent dependre aquesta figura, aquesta autoritat, del fiscal general de l'Estat, i donant-li un caràcter tècnic i dependent. Ja no calia que el titular fos un jurista especialitzat en protecció de dades, passava a ser un fiscal nomenat com la resta de càrrecs discrecionals pel Govern, a proposta del fiscal general de l'Estat. Sincerament, no sabem quin nom hi havia darrere d'aquesta disposició final cinquena, perquè segur que hi havia un nom. En qualsevol cas, aquesta disposició va suposar un retrocés per als principis d'independència i transparència que exigeix el reglament europeu per a aquests òrgans, encarregats de la supervisió i control de les dades protegides en la Fiscalia. Si es tracta de tenir una autoritat independent, una autoritat que pugui fer la seva funció, els fiscals per naturalesa són dependents i difícilment faran aquesta funció, si a qui han de controlar són aquells que els han nomenat. Per tot això, ens sembla raonable la reversió de la disposició final cinquena de la Llei d'eficiència a la justícia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Bona tarda. Bona tarda, senyories. Bé, avui es pren en consideració una iniciativa destinada a compensar econòmicament les persones celíaques. Persones que, a més de patir aquesta malaltia autoimmune crònica i que afecta el budell prim, també són víctimes d'un estat del benestar fallit que, en lloc de corregir la discriminació que pateixen pel sobrepreu dels aliments sense gluten, mira cap a un altre costat. I això, això no és nou. Ho hem vist en persones afectades per l'esclerosi lateral amiotròfica. Vaig a fer un parèntesi. El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei per obrir una línia de crèdit per tenir recursos, entre d'altres, per aplicar la llei ELA. Gairebé un any després d'aprovar-se la llei, i ho hem dit i ho repetim, mil morts, mil morts d'ELA. 116 morts d'ELA a Catalunya després. El Govern espanyol demana crèdit per poder complir amb les seves obligacions. I ho fa quan ja s'ha esgotat tot el crèdit, el crèdit de la confiança dels malalts i les seves famílies respecte de la política.»