Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
976 declaraciones · página 2 de 33
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Aquesta moció posa sobre la taula problemes que existeixen també a Catalunya. Problemes que nosaltres no tenim cap interès a negar. Perquè ens preocupa que massa alumnes acabin l'ensenyament obligatori amb dificultats de comprensió lectora o matemàtiques. Ens preocupa el desgast dels docents. Ens preocupa l'excessiva burocràcia, la manca de recursos i que l'educació ja no exerceixi la seva funció d'ascensor social. Però senyories del Partit Popular, discrepem de la seva recepta perquè davant de cada problema educatiu, vostès acaben proposant una nova decisió presa a Madrid. I, evidentment, ens preocupa PISA i aquí i a Catalunya ho saben. Hem tingut un problema afegit perquè les incidències en la mostra per la incompetència i la desídia de la consellera Niubó ens han deixat sense dades pròpies comparables. Junts hem demanat el seu cessament i explicacions a la Generalitat i al Ministeri, però el que no pot passar és que els mals resultats educatius i el mal govern Illa siguin l'excusa per donar més poder a Madrid sobre l'escola catalana. I sí, senyories, cal recuperar l'exigència, l'esforç i garantir els aprenentatges bàsics, però no amb propostes contradictòries com les del grup popular, que reclamen l'autonomia de centres i alhora volen regular al detall des de l'Estat el temps de lectura, les pantalles, l'avaluació, la inclusió o la política docent.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«I davant de tot això, el president de la Generalitat continua sense fer sentir la veu de Catalunya. El president Salvador Illa no és només president de la Generalitat. És també el primer secretari del PSC i el PSC té 19 diputats al Congrés. De debò no té res a dir davant d'un decret que deixa Catalunya fora d'aquestes dues vies? Els seus diputats hi votaran a favor com si res, sense obrir la boca, perquè aleshores deixen ben clar fins on arriba la diferència entre el PSC i el PSOE quan s'ha de defensar els interessos de Catalunya. El president de la Generalitat hauria de defensar Catalunya davant de l'Estat, també quan a Madrid hi governen els seus. Nosaltres tenim molt clar què fem aquí. No som del bloc del PSOE, SUMAR. No som del bloc del PP, VOX. La Palma tindrà sempre el nostre suport, però els nostres vots no són per salvar cap govern de Madrid, són únicament per defensar Catalunya i els catalans. Moltes gràcies. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«I després venen aquí amb un decret tancat i pretenen que els regalem els nostres vots. Doncs no. Opcions per compensar Catalunya en tenen tantes com vulguin executin totes les inversions que pressuposten, no només la meitat o donin la resta dels diners a la Generalitat perquè ho faci ella mateixa, resolguin el desastre de Rodalies, elimini l'impost de successions, com ja vam aconseguir aprovar aquí en aquest hemicicle, redueixin la pressió fiscal sobre les famílies, desgraven el lloguer o la hipoteca que paguen els joves i les famílies catalanes o facilitin la vida als autònoms o a les petites empreses. Perquè això ve de molt més lluny que fa 25 anys. El PIB per habitant de Catalunya estava en un 22 % per sobre de la mitjana espanyola. Avui l'han reduït al 15 %, del 22 %. Catalunya va perdent posició econòmica respecte a la resta de l'Estat per culpa del mateix Estat, i aquesta és la direcció en què ens estan portant els seus menyspreus a Catalunya. Dècades de dèficit fiscal i inversions que es pressuposten però mai s'executen i infraestructures obsoletes que han anat portant Catalunya a l'ofec. Governi qui governi, a Madrid això ja no va d'uns milions més o uns milions menys. Va de poder mantenir els serveis públics, les infraestructures, la capacitat econòmica del meu país. Catalunya ja és una qüestió de pura supervivència.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«Aquest decret pretén primer que les comunitats puguin utilitzar excedents i superàvits per invertir en lloc d'haverlos de destinar a reduir deute. Bé, però, amb els condicionants que el Govern espanyol ha decidit posar i Catalunya queda fora. Han fixat el límit el 12,4 % del PIB. Podien haver escollit altres criteris. Si han escollit aquest, Catalunya fora. Segona, les comunitats que van tancar el 2025 en superàvit podran utilitzar aquests diners per fer inversions. Bé, Catalunya va tancar amb un dèficit de 1733 milions d'euros. Catalunya fora una altra vegada. I que no ens venguin, que això és simplement premiar qui ha fet els deures. Catalunya fa anys que pateix un dèficit fiscal indecent. Generem molts recursos, paguem una immensitat d'impostos, però una part massa gran d'aquests diners marxen i no tornen mai. També aquí el Govern espanyol podia haver buscat una altra fórmula. No ho ha fet. Dues vies noves per donar més marge financer a les comunitats. Bé, i Catalunya queda fora de totes dues. Fatal. I si volen els nostres vots per aprovar decrets com aquests, és evident que nosaltres mirarem què hi guanya Catalunya, perquè contraprestacions per a Catalunya en tenen per donar i per vendre. Comencin per les inversions. Cada any ens anuncien milions d'euros en carreteres, ferrocarrils amb obres diverses. Però després arriba l'hora de ferles i la realitat és un altre s'esfuma. L'any 2025, de tot el que l'Estat espanyol havia pressupostat per a Catalunya només va fer el 58 %. Però és que a Madrid el 266 %. I no és una excepció d'un any concret del 2025. Hem mirat la mitjana dels darrers cinc anys i a Catalunya és només el 48,8 % del que s'havia pressupostat a Madrid, el 201, 7,4 %. És a dir, que quan poden volen any rere any i rodalies ja és que és directament un desastre. Parlar d'incidències gairebé ha perdut el sentit. Sembla una broma. Una incidència hauria de ser una excepció. A Rodalies, amb la quantitat d'avaries, retards, problemes de cada dia, l'excepcional ja és que tot funcioni més o menys com tocaria.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · Pleno¿Considera que el Gobierno español puede garantizar una gestión eficiente en las crisis de seguridad?
«La falta d'autocrítica que hi ha al Govern, ni tan sols en la guerra d'informes del CNI que van tenir vostè amb el ministre Marlaska. Miri, vostès no van desplegar l'exèrcit a Ceuta fins a 12 hores després de la crisi de la frontera, quan vostès ho havien d'haver fet 24 hores abans, quan ja tenien indicis i informacions suficients de què podia haver un desbordament de la frontera europea per dissuadir precisament d'aquesta amenaça que és el que estan fent avui, precisament davant la pitjor crisi de seguretat i també humanitària des de fa dècades. Vostès no assumeixen responsabilitats polítiques, però han fet un ridícul internacional i encara no saben com resoldre la gestió dels immigrants que encara son a Ceuta. En canvi, contra els catalans la seva imaginació és desbordant i la seva capacitat repressora sense límits. Vostè recorda quan va enviar 20 000 policies a Catalunya a pegar i a intimidar la població civil perquè no votessin? Quin perill! Posar un paper dins d'una urna. Van contractar i desplegar tres vaixells el Rhapsody, la Azzurra i el Piolín, que va estar dos mesos al port de Barcelona i ara no saben ni tan sols on posar les carpes perquè els immigrants de Ceuta no hagin de malviure en cabanes a les platges. No se'ls ha acudit de contractar un creuer com els que estan habitualment al port de Ceuta per acollir i fer tots els tràmits administratius necessaris a menors i immigrants. Milers que encara són pels carrers de Ceuta quan els catalans votin un referèndum acordat pel seu Parlament, l'Estat es transforma en una potència repressora. Milers de policies, informes falsos, tothom buscant urnes. Ara bé, com perillen les fronteres de Ceuta? Vostès no saben que fer apallissar votants pacífics, joves amb estelada, això sí. Investigar els abusos de la mili? No.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«Ja coneixem la pràctica habitual de Madrid. El Govern central legisla, fa titulars, reconeix drets sobre el paper i després li envia la factura a les comunitats autònomes sense posar ni un sol euro. L'Estat no pot utilitzar la reforma de l'Estatut Marc per fer legislació, una vegada més, d'imposició. Aquesta legislació que volen imposar atempta contra l'article 136 de l'Estatut d'Autonomia, centralitza les dades i la presa de decisions i ens vol dir com hem d'organitzar els nostres hospitals sense posarhi els diners. Per això la nostra resposta serà una esmena a la totalitat, perquè fins i tot aquest Ministeri de Sanitat em sembla que és conscient que aquesta realitat és comparable a la d'un vaixell que ha patit tantes reparacions que arriba a un punt que el casc ja no només no admet més soldadura. Per tant, estem davant d'un vaixell que senzillament s'enfonsa. No pot seguir navegant. Diputada Valido, para empezar quiero decir que podemos compartir la mayor parte de cosas que usted plantea en esta moción con respecto a cómo debe ser el estatuto marco de las prestaciones sanitarias, pero como saben muchos de esta Cámara, nuestra posición ante este proyecto en concreto es de enmienda a la totalidad. Por eso, no hemos entrado ni a enmendar su moción, porque lo hemos dicho muy claramente: nuestra posición es de enmienda a la totalidad. Es así porque el Ministerio de Sanidad ha generado tal situación de enfrentamiento, de confrontación que ahora el estatuto marco ya no es un proyecto viable, ya no. No es que lo diga Junts, lo dicen los profesionales. En octubre tendremos una huelga indefinida de médicos que impacta de lleno en la ciudadanía de Cataluña -y, evidentemente, en otras comunidades autónomas- y que traslada la presión y el agravio precisamente a las comunidades autónomas, que somos las que tenemos la responsabilidad directa de gestionar y de sostener el sistema sanitario. Por lo tanto, habremos afrontado en Cataluña un problema generado en el Ministerio de Sanidad español. Un auténtico nudo gordiano.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«Mirin, els de Junts som al costat de les famílies. Prova d'això és que, les famílies CUME, que han estat una de les prioritats de Junts durant la tramitació de la reforma de la Llei de Discapacitat i Dependència al Senat, hem treballat perquè la prestació per cura de menors amb càncer o malaltia greu s'adapti a la realitat dels pares i les mares que continuen necessitant cuidar dels seus fills quan arriben a la majoria d'edat i més enllà. Però el Govern espanyol ha estat qui s'ha posat d'esquena a les famílies. Per tant, les nostres mesures ens han vetat garantir una protecció CUME més enllà dels 26 anys, quan persisteixi la necessitat de cura. Ens han vetat crear una comissió CUME específica per malalties cròniques degeneratives irreversibles. Ens han vetat protegir el dret a la prestació davant la pèrdua de feina o el cessament d'activitat de l'altre progenitor. I si hi ha hagut algunes coses que hem aconseguit. Per exemple, que l'escolarització per sí sola no comporti la pèrdua de la prestació.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«El que sí que volem és aprofitar per dir que el que denunciem nosaltres és que el que no pot ser és que el Corredor Atlàntic es converteixi en una prioritat amb tota la legitimitat que vostès tenen per reivindicar. I òbviament, mentre el Corredor Mediterrani segueixi sent la germaneta pobra de les infraestructures estratègiques d'aquest Estat, el Corredor Mediterrani que porta 25 anys d'endarreriment, que només té un 36 % del seu tram en servei, que té trams crítics sense cap data clara de finalització i continuen acumulant endarreriments com el ValènciaCastelló, com el MúrciaCartagena com l'AlmeriaGranada com el Castellbisbal,Vilaseca. I què és el corredor que porta més mercaderies de tot l'Estat i què porta més passatgers de tot l'Estat. Per tant, avisem que nosaltres el que no tolerarem és que el Govern espanyol i el senyor Puente va fer unes declaracions no fa gaire dient: 'Aquest serà l'any del Corredor Atlàntic'. Doncs escolti, d'acord, sí, és l'any del Corredor Atlàntic, d'acord, però acabin el Corredor Mediterrani d'una punyetera vegada, però sempre, parlem d'infraestructures i jo vull aprofitar per parlar del servei, perquè al final les infraestructures són perquè hi passin coses al damunt, òbviament. I del servei els vull parlar d'això. Els usuaris denuncien el deteriorament continuat de la qualitat i la fiabilitat de l'alta velocitat de Lleida i Barcelona. Miri, en el Corredor LleidaTarragonaBarcelona, els serveis d'alta velocitat de mobilitat quotidiana, els serveis Avant tenen un nivell de deteriorament acumulat durant molts anys, que també és un escàndol. Nosaltres hem parlat moltes vegades aquí de l'efecte negatiu que té sobre la gent el mal servei i el catastròfic servei de Rodalies que encara segueix sent catastròfic en la qualitat de la vida de la gent i inclús en la salut mental de la gent. Doncs això és el que està passant també en aquesta línia de l'alta velocitat en els serveis Avant. Miri, acaben de retirar per segona vegada els trens Talgo AVRIL una altra vegada per esquerdes dels bugies d'avui per demà, perdent 400 places diàries sense informació anticipada, bloquejant la compra de bitllets. Els bitllets d'un dilluns no s'han pogut començar a comprar fins el divendres a la tarda sense reassignació de seients als trens substitutius, trens amb vibracions exagerades abans i ara i ja veurem què passarà.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, aquesta proposició no de llei parla de criteris i d'orientacions en relació amb les infraestructures dels corredors d'alta velocitat europeus que són amb els quals ens identifiquem. Nosaltres vam presentar una moció sobre el Corredor Mediterrani que incorpora algunes de les reflexions que vostès posen en aquest text: la importància de les mercaderies. L'Estat espanyol és el darrer de tota Europa. La necessitat de fer conviure amb un model antic i totalment ineficient, que és passar mercaderies pels amples ibèrics, per la xarxa ibèrica per buscar la manera de fer compatible aquest potenciament de les mercaderies amb els diferents trams de via d'ample internacional i d'ample mixt d'ample ibèric, i també buscar la integració territorial i urbanística i d'intentar evitar les afectacions a la població. Per tant, com a criteris ens hi podem sentir perfectament identificats. Hi ha moltes esmenes en aquest text i, per tant, estarem amatents a veure com queda el text final, si és que hi ha algun tipus d'incorporació, alguna esmena o d'algun acord.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. No és aquesta la primera vegada que en aquesta cambra debatem sobre una reivindicació que fa massa anys que espera una resposta. Per tant, aquest no és un debat nou. Per aquest debat no falta informació, no falta diagnòstic. Tampoc ha faltat iniciativa i fins i tot per no faltar. No han faltat ni majories en aquesta cambra. El que ha faltat és convertir aquestes majories en una solució de parlar, denunciar i gesticular. Alguns en saben molt. Però això no és sinònim de solució. I hem de ser conscients que parlem d'una generació que va començar a treballar molt jove. Ens ho deien ara persones que van començar a treballar i a cotitzar amb 14, 15 o 16 anys, amb jornades més llargues, amb menys drets laborals que no tenim avui i sovint amb feines especialment dures a la indústria, a la construcció o al camp o en molts altres sectors exigents. I com ja vam dir des d'aquesta tribuna, tampoc podem oblidar que no totes les jubilacions que jurídicament es qualifiquen de voluntàries ho han estat realment. Al darrere hi ha acomiadaments, expedients de regulació, reconversions industrials, tancaments d'empreses. Persones que després de quaranta anys treballant, senzillament no han pogut continuar. Aprofito en aquest moment per saludar al col·lectiu ASJUBI40, que fa anys que posa veu a aquesta realitat i lidera la reivindicació sense descans. Ells saben que en els de Junts ens han tingut, ens tenen i ens tindran al seu costat, perquè el que exigeixen és de justícia. Però avui, a més de parlar de la seva reivindicació, també estem obligats a fer memòria perquè alguns dels grups amb responsabilitats de Govern durant els mandats del president Sánchez, com el mateix grup Parlamentari Socialista. L'any 2020 ja va presentar un text per millorar la protecció de les persones que es jubilen anticipadament després de llargues carreres de cotització. Per tant, vostès ja fa temps que coneixien el problema i malgrat que el coneixien el 2021 van desaprofitar una oportunitat extraordinària per donarhi resposta. De fet, el Govern del PSOE i Unidas Podemos a aquest col·lectiu els hi va mantenir la penalització. Perquè vostès, senyora Belarra l'anterior legislatura estaven al Govern, era Unidas Podemos al Govern? I què va fer, doncs? Tapar els ulls i fer veure que no passava res mimetitzant Rajoy, que sense fer res també feia? Ho vam dir fa uns mesos i ho repetim avui. Si aquesta mesura és necessària, avui també ho era quan vostès, senyors de Podemos, eren al Govern. Però ja sabem que vostès, els de Podemos, quan son al Govern, empassen i quan no gesticulen i exigeixen. El novembre del 2025 ja vàrem debatre una moció que reclamava impulsar reformes legislatives necessàries perquè no s'apliquin els coeficients reductors a les persones amb carreres llargues, tant a les que ja estan jubilades com a les que hi accediran en el futur. És important explicar què va passar aquell dia. La moció es va aprovar amb 180 vots a favor, cap en contra i entre ells 180 vots favorables. Hi havia els dels socialistes van votar a favor d'impulsar les reformes perquè no s'apliquessin coeficients reductors a les persones que hagin cotitzat durant 40 anys. I què ha passat des d'aleshores? Res. I això ja ens ho coneixem. L'executiu de Pedro Sánchez continua governant d'esquenes al Parlament quan volen, desatenent els mandats legislatius i quan volen saltarse el Parlament. Ho fan per la porta del darrere, amb reials decrets. I jo em pregunto, per què han volgut desobeir el mandat d'aquesta cambra? Què hi ha hagut una trucada del Ministerio de Hacienda? Hem hagut d'esperar que sigui una proposició de llei d'un grup parlamentari la que intenti convertir en llei allò que la cambra ja va aprovar. I sobretot, de què serveix aprovar un text si després qui té la responsabilitat de Govern no ho aplica? Aquesta és una pregunta que el Grup Socialista ens hauria de respondre perquè el recorregut comença a ser massa llarg. Anys de reivindicacions, d'iniciatives parlamentàries, de reformes a mig gas, de bones intencions i avui tornemhi.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«Molt bona tarda. El Ministeri de Justícia ha implantat un nou model de justícia sense planificació, sense coordinació amb els professionals i sobretot, sense dotació pressupostària, deixant, per cert, milers de jutges i fiscals substituts i funcionaris interins a l'estacada. Resultat: milers de judicis suspesos i de mesos de retard afegit. Però no és només la implantació del model judicial, és la llei mateixa d'eficiència en la justícia, que necessita un replantejament general i, en alguns casos, solucions immediates a problemes que afecten directament a les persones. Ens hem referit una vegada i una altra a l'error monumental d'haver oblidat la competència dels jutges de pau per fer casaments. Un error cent per cent imputable a la supèrbia del ministeri en la negociació de la llei. Però avui el que ens ocupa és una altra qüestió: la generalització indiscriminada dels mitjans adequats o alternatius de resolució de conflictes com a requisit de procedibilitat en els processos civils. Aquesta generalització, insisteixo, indiscriminada ha estat un greu error. Estem d'acord que cal reduir la litigiositat, agilitzar procediments, fomentar la resolució consensuada dels conflictes jurídics, però a la pràctica, en alguns casos els MASC han acabat sent un obstacle per a la defensa dels drets dels justiciables.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la crisis que atraviesa la Ciudad Autónoma de Ceuta.
«Aquesta és la contradicció que hauran d'explicar vostès perquè no poden defensar un estat plurinacional i alhora negar sistemàticament les conseqüències polítiques de la plurinacionalitat. No poden reivindicar l'autogovern per impedir que l'autogovern governi. I no poden proclamar el dret a decidir si després reservar ser des de Madrid sobre què podem o no podem decidir els catalans. Per tant, senyora Belarra, la pregunta ja no és què diu el preàmbul ? La pregunta és on han quedat els seus principis ? Perquè si tornen a votar que no, almenys haurem aclarit una cosa tothom sabrà una cosa que el problema no va ser mai el preàmbul. El problema és si Podemos permet que es continuï deixant que Madrid decideixi pels ciutadans catalans. I això té poc de plurinacional. Poc de federal i sobretot, molt de centralisme. Ni la negligència de Marlaska, ni la recentralització del PP, ni la falsa plurinacionalitat de Podemos. Catalunya no necessita més discursos sobre autogovern, necessita poder exercir lo. Moltes gràcies. Señorías del Grupo Popular, creemos que Marlaska debe dimitir. Ya lo dijimos en la comisión, también en este hemiciclo, y hoy lo volvemos a repetir: Marlaska tiene que dimitir. Y, si no lo hace él, el presidente Sánchez tiene que cesarle. Por tanto, sí, consideramos que hay motivos más que suficientes para reprobarlo, porque lo que pasó en Ceuta fue una negligencia política gravísima. Se ha hablado muy poco de la sentencia del Supremo. La primera semana de julio, el Supremo sentenció que no se podían aplicar las devoluciones en frontera a las personas que accedían nadando, porque no habían superado elementos físicos de contención fronteriza, y las entradas nadando, obviamente, se dispararon. El mismo Gobierno reconoció que esa sentencia había sido un detonante principal del aumento. Tanto es así que, el 16 de julio, Marlaska se comprometió públicamente a instalar estos elementos físicos en la frontera marítima, pero no lo hizo. Pasaron semanas y llegó el 30 de julio, setenta mil personas entraron nadando, la frontera colapsó, más de ciento cuarenta personas murieron y, entonces sí, en menos de 48 horas instalaron los elementos de contención que Marlaska había anunciado semanas antes. En 48 horas, un pimpam, está todo colocado. No podemos saber cuántas muertes, inmenso sufrimiento humano y entradas ilegales se habrían evitado, pero seguro que habría tenido un efecto disuasorio. Habría facilitado, obviamente, el control fronterizo y las devoluciones inmediatas. Y es que tampoco faltaban los avisos de la Guardia Civil, el CNI. Y luego está el show de las contradicciones para salvarse cada uno. Defensa dice una cosa, Interior otra, la Delegación del Gobierno otra. Una dramática crisis humanitaria evitable, más de ciento cuarenta personas pierden la vida, tres versiones y ninguna dimisión. Así que, sí, Marlaska merece ser reprobado y cesado.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la crisis que atraviesa la Ciudad Autónoma de Ceuta.
«I aquí arribem a Podemos, la senyora Belarra, que en multitud d'ocasions ha defensat públicament i durant anys la plurinacionalitat, el dret a decidir i Catalunya com una nació sense estat. Doncs ha arribat l'hora de comprovar quant duren els principis, quan suposa cedir el poder de Madrid en favor de Catalunya. L'any passat vam votar que no al traspàs i ho van justificar pel preàmbul. Aquell preàmbul ja no hi és. Per tant, aquesta vegada no s'hi podran amagar. I ja sabem que no els agrada la política migratòria del Govern espanyol, si és que nosaltres tampoc, i que perquè el debat no és si Catalunya ha de copiar la política espanyola o no. El debat és qui decideix la política de Catalunya si Catalunya o Madrid. I aquí és on els seus principis s'esmicolen. Durant anys han defensat que Espanya havia de deixar de governarse com un estat centralista, que calia reconèixer la pluralitat i compartir sobirania. Descentralitzar, poder i respectar la voluntat de Catalunya. Però quan arriba l'hora de treure poder de Madrid, vostès s'hi oposen?»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la crisis que atraviesa la Ciudad Autónoma de Ceuta.
«Senyories del PP, doncs sí creiem que Marlaska ha de plegar, ja ho vam dir a la comissió també en aquest hemicicle i avui ho tornem a repetir. Marlaska ha de plegar i si no ho fa ell, el president Sánchez l'ha de cessar. Per tant, si considerem que hi ha motius més que suficients per reprovar o perquè el que va passar a Ceuta va ser una negligència política gravíssima, se n'ha parlat molt poc de la sentència del Suprem. La primera setmana de juliol, el Suprem va sentenciar que no es podien aplicar les devolucions en frontera a les persones que accedien nedant perquè no havien superat elements físics de contenció fronterera i les entrades nedant, òbviament es van disparar. El mateix Govern va reconèixer que aquella sentència havia estat un detonant principal de l'augment. Tant és així que el 16 de juliol Marlaska es va comprometre públicament a instal·lar aquests elements físics a la frontera marítima, però no ho va fer. No ho va fer. Van passar setmanes i arriba el 30 de juliol. Setanta mil persones entren nedant. La frontera col·lapsa, més de 140 persones moren i aleshores sí, en menys de 48 hores instal·len els elements de contenció que Marlaska havia anunciat setmanes abans. En 48 hores un pis pas està tot col·locat. No podem saber quantes morts i menys patiment humà i entrades il·legals shaurien evitat, però segur que hauria tingut efecte dissuasiu. Hauria facilitat, òbviament, el control fronterer i les devolucions immediates. I és que tampoc faltaven els avisos de la Guàrdia Civil, el CNI. I després hi ha el xou, el xou de les contradiccions. Per salvarse cadascú defensa dir una cosa interior i una altra la delegació de govern o una altra. Una dramàtica crisi humanitària evitable. Més de 140 persones hi perden la vida. Tres versions i cap dimissió. Per tant, si Marlaska mereix ser reprovat i cessat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«La feina parlamentària per canviar positivament la vida de les persones no és oportunisme, és oportuna i meravellosa quan s'aconsegueixen fites importants i a Junts mantenint la posició. Us recordem, hem aconseguit. Hem fet possible que després de 20 anys carregant sobre les esquenes de les comunitats autònomes fins al 80 % del cost de la dependència, ara l'Estat estigui obligat a pagar el 50 % d'aquestes prestacions. Això ens permetrà tenir més recursos per a Catalunya i menys persones a les llistes d'espera. 83 000 catalanes i catalans esperen rebre una prestació a hores d'ara, una prestació que necessiten per viure dignament. 10 000 moren cada any atrapats en aquesta llista d'espera de desesperança. També hem introduït un reforç per garantir el control sobre l'organització i gestió dels serveis socials perquè les competències de Catalunya ja ho saben. Per això no es toca. Hem ampliat de manera molt important la protecció de les persones amb dependència extrema. Com sempre, els diem pagar una prestació amb la mà dreta i restar una altra amb la mà esquerra és deixar fora de la llei la de l'atenció especialitzada 24 hores, la tercera part de la dependència extrema o arruïnar aquestes famílies encara més gràcies a l'esmena. Javi Gámez, que en uns pocs dies Javi la veuràs publicada al Butlletí Oficial de l'Estat, ja no se'ls deduirà el complement de gran invalidesa o l'assignació per fill a càrrec major de 18 anys amb discapacitat greu o la pensió d'invalidesa no contributiva o el subsidi d'ajuda a tercera persona.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Moltes gràcies, president. Donem la benvinguda a les associacions que són aquí, a l'hemicicle i en altres sales. I bé, i comencem la nostra intervenció recordant el que ens van dir ahir oportunistes. Això és el que ens va dir la part socialista del Govern espanyol. Els grups que hem presentat esmenes al Senat per flexibilitzar la prestació CUME. Nosaltres no hem fet res més que acompanyar i donar resposta als CUME i per suposat, a la plataforma de famílies catalanes afectades ASFACUME i aquesta plataforma de famílies catalanes s'han manifestat avui i hem estat al seu costat, com també altres companys d'aquest hemicicle. La CUME és una prestació perquè els pares i les mares amb fills amb càncer o amb una malaltia molt greu puguin demanar una reducció de la jornada laboral per cuidarlos, per estar amb ells, per compartir moments que poden ser molt durs, de dolor, dangoixa, dhores dhospital o per ser amb ells a casa, perquè ningú millor que el pare o la mare per tenir cura dels seus fills. La CUME els compensa la pèrdua d'ingressos que comporta aquesta reducció. Però la prestació actual és gairebé inflexible i no té en compte que per equitat i per justícia hauria d'estar a l'abast dels dos progenitors. El PSOE ens ha vetat les esmenes que havíem aprovat al Senat i ara ens diuen oportunistes per fer la feina que haurien d'haver fet vostès per resoldre una situació que està estancada des de fa dos anys en un Reial decret llei que enlloc d'ampliar drets, els retalla o els posa data de caducitat. No entenen que quan un fill amb una discapacitat molt greu compleix els 26 anys, el problema no desapareix. No entenen que la necessitat de cuidarlos segueix intentar corregir aquesta barbaritat és ser oportunista, no ésser oportú. Que no és el mateix, és ara. Ara que s'ha de resoldre el problema, però vostès també ens han vetat eliminar el límit d'edat. I no és l'únic dret que han fet caure. També han fet caure l'esmena per acabar amb el copagament de les persones en situació de dependència extrema. A mi m'agradaria que el Govern expliqui per què persones que s'han passat tota la vida cotitzant han de posar diners per poder tenir cuidadors que els poden salvar la vida. Què pensarien si algú els digués li financem la quimioteràpia, però en funció de la seva renda haurà de pagar una part. Oi que pensarien que això és una vergonya? Que això és inadmissible? Doncs també ho és que el Govern obligui a pagar l'atenció sanitària 24 hores quan estem parlant de persones en risc de mort evitable.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«Però, a més a més, hi ha una qüestió de fons que des de Catalunya tenim molt clara. No acceptarem ara que els errors de la política migratòria de l'Estat acabin traslladantse a Catalunya. No acceptarem que a Madrid prenguin les decisions gestionant malament les seves fronteres i després vulguin que les conseqüències les assumeixin i paguin, com sempre, els catalans. Catalunya ja suporta una pressió enorme sobre l'habitatge, la sanitat, l'educació i els serveis socials. I, per tant, ja n'hi ha prou. I per això cal el traspàs integral a Catalunya de les competències d'immigració, com hem proposat en la llei. Per Junts per Catalunya cal que Catalunya tingui capacitat real de decisió sobre els fluxos migratoris, la seguretat, les fronteres, la integració i els recursos econòmics que fan falta per fer tot això. I acabo tornant al Reial Decret. Senyor ministre, no intentin presentar com una resposta exemplar el que en realitat és una reparació d'emergència després d'un fracàs polític. Com més diners han de posar avui vostès en aquesta crisi, més evident resulta la magnitud del problema que no van saber gestionar ahir. Aquest reial decret demostra el cost de la seva incapacitat, demostra el cost de la descoordinació i demostra sobretot, que quan la seva política falla, que falla, molt sovint la factura sempre l'acabem pagant els ciutadans. En aquest cas, una factura que supera els centenars de milions d'euros. Els diners els posarem entre tots. La responsabilitat política és de vostès. Continua sense assumirla al Govern.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Vostès, senyors de Podemos, volen que la gent s'enfronti entre si per quatre molles. Nosaltres volem que tothom pugui prosperar per viure dignament. Vostès volen enfrontar treballadors amb petits empresaris, portantlos a malviure. A tots nosaltres volem que els autònoms i els petits empresaris els surtin els comptes i que així els seus treballadors mantinguin els llocs de treball i tinguin salaris i condicions dignes. Vostès volen enfrontar petits propietaris amb els llogaters. Nosaltres volem que tothom pugui viure dignament en un habitatge sense criminalitzar ningú. Vostès volen crear botigues públiques on entre tots haguem d'assumir després les pèrdues que aquestes generaran. Nosaltres volem una economia familiar forta perquè comprar deixi de ser una angoixa i aixecar la persiana del comerç deixi de ser una cursa d'obstacles. En definitiva, vostès pretenen enfrontar els ciutadans perquè es barallin per la misèria. Nosaltres pretenem que es generi riquesa i prosperitat per a tothom. Vostès misèria i subsidis, nosaltres progrés i oportunitats. Perquè els ciutadans tenen dret a prosperar. I tant. Tenen dret a tenir patrimoni fruit del seu esforç, i tant a deixar de necessitar de l'Administració per arribar a final de mes. I tant! I que una vida de treball serveixi per construir un futur digne per a ells i per als seus fills? I tant. I aquesta és l'ambició de Junts. Una Catalunya on treballar permeti viure millor, on estalviar sigui possible i on prosperar torni a estar a l'abast de tothom. Perquè per nosaltres donar estabilitat a la classe mitjana i treballadora del país és una qüestió d'Estat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Moltes gràcies, presidenta. Fa temps que des de Junts per Catalunya els advertim que la classe mitjana i treballadora del nostre país es troba cada vegada més ofegada. Paga més impostos que mai, suporta un cost de vida inassolible, rep uns serveis públics precaris i veu com se li tanquen les portes per progressar. Hem arribat a un punt en què les famílies pateixen per tot, fins i tot per coses tan bàsiques com tenir un sostre, menjar o poder portar en condicions els seus fills a l'escola. Però no hem arribat aquí per casualitat. Les polítiques dels darrers anys tenen conseqüències i els qui les han impulsat són responsables. Unes polítiques basades en grans titulars en lloc de la realitat. Unes polítiques que tenen uns clars responsables els diferents governs socialistes i els socis que els han donat suport. I avui vostès, senyors de Podemos, venen aquí com si acabessin d'arribar, com si això no anés amb vostès. Com si el seu pas pel Consell de Ministres s'hagués d'esborrar de la memòria de tothom. Doncs no. Jugar amb l'angoixa de la gent quan vostès són part dels culpables d'aquesta angoixa és una forma miserable de fer política. Vostès van formar part del govern de l'Estat durant 4 anys. Tenien ministres, tenien responsabilitats i capacitat de decisió en aquells governs i gestionaven pressupostos amb moltíssims recursos.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Moltes gràcies. Molt bona tarda, senyories. Senyor Ibáñez, ha estat parlant molt dels fons voltors i que aquesta iniciativa va dirigida a impedir que els fons voltors puguin comprar. I no és cert, i jo ara des d'aquí mateix, li dic que si vostè demà presenta una iniciativa legislativa que diu que es prohibeix els fons voltor comprar habitatge, Junts, li votarem a favor. Sí, demà. El que em sap greu és dirli que els joves i les famílies treballadores només farien que sortirhi perdent si s'anessin aprovant propostes com aquesta. En general, les seves propostes a sobre aquesta. I ja ens tenen acostumats. L'han redactat de tal manera que, a més perjudiquen les cooperatives, ajuntaments, Generalitat, empreses públiques que precisament són les que treballen per facilitar l'habitatge. Vaig al gra. La setmana passada alguns de vostès ens deien des del faristol que la Llei d'Habitatge funcionava tan perfectament bé. Molt bé. Avui SUMAR presenten una proposició que reconeix que l'accés a l'habitatge segueix sent un problema gravíssim i que els preus continuen pujant pel fet que el que estem dient nosaltres. Però seria bo aclarir, si no perquè quan els convé, resulta que sí que funciona. I quan necessiten justificar una nova ocurrència resulta que no. Cas pràctic: un jove avui a una família vol comprar un pis de 250 000 euros. Necessita 50 000 euros d'entrada més 25 000 euros d'IVA, 75 000 euros. Què fa aquesta proposició per ajudarlo? Res, ni li redueix l'IVA, ni li facilita l'entrada, ni li desgrava l'estalvi, ni l'hipoteca, ni fa baixar el preu del pis. Res. Comprarlo continuarà sent igual de difícil com ahir. Ara si ve el senyor Florentino Pérez, persona física, per posar un exemple, amb aquesta proposta podrà comprar 100 habitatges, perquè la resposta és sí. En la seva proposició de 350 paraules de part dispositiva no estableixen cap límit a la renda del comprador ni del patrimoni o el nombre dhabitatges previs, ni exigeixen tan sols que es destini a habitatge habitual. Per tant, si Florentino Pérez vol comprar 100 pisos a Barcelona, doncs cap problema. Però el jove, amb vint mil euros estalviats, continuarà sense poder comprar el pis. Magnífica política per a la classe mitjana i treballadora.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Tota aquesta manera d'actuar és la que no ha funcionat en molts altres llocs, no ha funcionat a França, no funcionat a Alemanya, com hem vist darrerament, i per això nosaltres fem política d'una manera diferent, mirant, per exemple, el que fan a Dinamarca. I, evidentment, els assenyalem a vostès per la seva incapacitat. I tant, faltaria més. Però nosaltres no som només aquí per denunciar els problemes. Som aquí, sobretot per posar solucions damunt de la taula. Volen frenar els extrems? Tramitin la llei de Junts contra les okupacions, tramitin la llei de Junts a favor dels autònoms, tramitin les nostres propostes sobre habitatge. Volen aturar els extrems? Tramitin les nostres mesures per rebaixar la pressió fiscal sobre la classe mitjana i treballadora, tramitin la llei de Junts per transferir a Catalunya les competències en immigració, tramitin la llei de Junts per dotar Catalunya del concert econòmic que es mateix que es mereix. Nosaltres proposem polítiques concretes, lleis concretes, solucions concretes, no titulars bonics com fan vostès. Negar la realitat, com també fan vostès, no els servirà. I repetir constantment que vostès són l'única alternativa als extrems tampoc els servirà, com no els han servit a França o Alemanya. No els servirà ni ara ni els servirà quan arribin les eleccions, perquè si estan al Govern, com estan de totes les institucions del país, no han estat capaços d'aturar el creixement de l'extrema dreta que podran oferir els ciutadans durant les eleccions per ferlos creure que llavors sí que podran aturarlos. Doncs res, no els podran oferir res, només intentar enganyar de nou la gent i això no els hi servirà.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«I com no, no podia faltar el punt de la centralització en aquesta proposició de llei. En aquest cas del Registre Nacional d'Especialistes, l'article 3 modifica l'article 30 2.4 de la Llei 4/2003, per reforçar que tots els registres d'especialistes en ciències de la salut es gestionin exclusivament des del Ministeri de Sanitat. I això és simplement inacceptable. Catalunya disposa d'instruments propis de registre i acreditació professional. Transferir o subordinar aquesta informació al Ministeri és un pas més en la recentralització de dades sanitàries i en el control de les plantilles de professionals. Una vegada més, plantegen una llei amb conseqüències econòmiques importants. Potser hauria d'haver estat un projecte de llei perquè vostès presenten aquesta proposició sense cap tipus de memòria econòmica ni d'impacte sobre els sistemes sanitaris de les comunitats autònomes. La proposició no quantifica quant costarà incorporar aquests professionals com a sanitaris titulats, quines retribucions, categories, formació especialitzada, places, etcètera. A Catalunya, on ja hi ha tensió de personal i dèficit de finançament sanitari, una mesura d'aquest tipus sense transferència de recursos és senzillament un xec en blanc que acabarà pagant el Govern de la Generalitat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«La Constitució atribueix a l'Estat les bases i la coordinació general de la sanitat, però no l'ordenació de les professions sanitàries en el seu exercici quotidià ni la regulació de les especialitats quan aquestes s'exerceixen dins del sistema sanitari, per exemple, català. I aquesta iniciativa no es limita a reconèixer els biòlegs o els treballadors socials com a professions sanitàries. Va molt més enllà. Determina amb detall què poden i què no poden fer. Estableix un autèntic catàleg de funcions. I aquí és on es traspassa clarament la línia vermella. Perquè una cosa és establir les bases de l'ordenació de les professions sanitàries i un altra determinar exhaustivament com s'organitzen funcionalment els professionals dins dels serveis sanitaris de cada comunitat autònoma. És una clara ingerència que oblida que la Generalitat té competència en sanitat i ordenació de les professions. En segon lloc, el model de professió sanitària que proposen no respecta la realitat multiprofessional catalana. A Catalunya, els biòlegs, especialment en laboratoris clínics, genètica, microbiologia i reproducció assistida, i els treballadors socials sanitaris ja estan integrats des de fa anys en equips assistencials. La proposició vincula el reconeixement del biòleg a l'obtenció del títol d'especialista en Ciències de la Salut sense preveure vies de regularització, per exemple per als professionals que ja estan exercint amb qualificació i experiència i, per tant, amb un molt bon rendiment a Catalunya. A més, deixa el desenvolupament reglamentari del treball social sanitari en mans d'un Reial Decret estatal, en lloc de permetre que a Catalunya estableixi els seus propis requisits adaptantlos a la realitat del SISCAT del sistema català. Això genera inseguretat jurídica i pot acabar imposant un model rígid contraposat a l'organització catalana. Estem parlant de l'ICS, de centres concertats, de model, d'atenció integrada, social, sanitària i, per tant, d'una realitat catalana multifactorial.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Per això, des d'una perspectiva catalana independentista, no ens posem al costat ni dels uns ni dels altres. Abominen de l'acord del 2024 entre els uns i els altres, perquè sota la disfressa d'un pacte d'Estat i d'un consens institucional, el que van fer va ser resetejar durant uns anys més de marge a un règim, a un repartiment de quotes que fa olor de corporativisme podrit. Mirin, si volen una reforma de veritat del Consell General, nosaltres els proposem ara mateix que els seus membres perdin el càrrec i que deixin de cobrar quan acaba el mandat. Això també ho ha dit algun magistrat del Tribunal Suprem i que els nomenaments no es facin per afiliació política i mercadeig de favors i que es regeixin per criteris objectius i transparents. A l'Estat espanyol la imparcialitat i la independència judicial són pura ficció. I els partits del bipartidisme, el PSOE i el PP, el PP i el PSOE són els que mantenen aquesta afició. Aquesta ficció, els encarregats de mantenir aquesta ficció també davant de les autoritats europees i fins i tot a vegades aconsegueixen enganyarlos i tot. I sabem de què parlem, perquè el disseny de la justícia espanyola, inclòs el del seu òrgan de govern, ha permès criminalitzar l'independentisme a través de criminalitzar l'exercici dels drets polítics més bàsics, com votar, manifestarse, exercir el dret de representació que donen les urnes. La justícia espanyola no garanteix els drets fonamentals de les minories polítiques. Ben al contrari, els persegueix i per això hem hagut d'anar a Europa i els tribunals internacionals a buscar la justícia que l'Estat espanyol ens ha negat, que l'Estat espanyol es nega a donarnos. I per cert, hem anat a Europa, hem anat als tribunals internacionals amb bastant èxit, com podem veure, per exemple, en les sentències del Tribunal de Justícia de juliol passat que amb la mà plana retornen a la justícia espanyola.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Bona tarda, senyora presidenta, senyories. Sota l'aparença de proposta de consens avalada per Europa, el que tenim en realitat és, una vegada més, molt postureig i molt poques ganes d'entrar al fons del problema de la justícia a l'Estat espanyol, perquè el model de justícia mereix ser tractat amb seriositat. Nosaltres voldríem entrar en aquest debat perquè ens hi van els nostres drets i llibertats, però al final, quan parlem de justícia, sempre anem a parar allà mateix, a una confrontació estèril i retòrica entre els dos bàndols, el dels interessos ideològics, però sobretot econòmics i corporatius, de la dreta judicial i del Partit Popular, i el dels interessos ideològics, però sobretot econòmics i corporatius, de la progressia judicial i del PSOE. Cap dels dos partits que s'autoanomenen d'Estat defensen una justícia independent i imparcial, despolititzada, professionalitzada, eficaç i connectada amb la realitat. Cap dels dos defensa una justícia europea. No la defensa el PSOE amb les seves lleis. Bolaños, on en lloc de plantejar solucions estructurals, sota l'aparença de mesures modernitzadores, promou mesures partidistes que, per defensarse en la batalla amb la dreta judicial tampoc. Naturalment, el PP defensa una justícia independent, imparcial i europea. Sí que fa servir aquesta retòrica, però ho fa amb la mateixa finalitat que el senyor Bolaños i companyia per defensar mesures favorables al seu interès parcial. Això és exactament el que passa amb la proposició de llei del Partit Popular que ens ocupa, que a més a més, és un exemple perfecte de com ferse trampes al solitari perquè s'empara en una concatenació d'arguments fal·laç per arribar a la conclusió que li interessa. Primer comencen amb un autoengany amb la Llei Orgànica 3/2024, una tapadora que ningú es va creure i que només servia per disfressar de consens institucional un dels espectacles més repugnants que ha viscut el bipartidisme espanyol. Ni més ni menys que el repartiment de llocs al Consell General que van pactar Bolaños i González Pons en un quarto fosc de Brussel·les per posar fi a un bloqueig de més de cinc anys. El famós acuerdo para la renovación del Consejo General del Poder Judicial y la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial y el Estatuto Fiscal de juny de 25 de juny de 2024. Un acord on el tema no era cap reforma del poder judicial. El tema, com tothom sap, era molt més prosaic. El tema era el repartiment de càrrecs en el Consell General del Poder Judicial, que figurava a l'annex 2 de l'acord 10 pels uns i 10 pels altres. Perquè, naturalment, per molt que ho digués la Llei 3/2024, no hi ha hagut cap proposta de consens del Consell General del Poder Judicial per reformar el Poder Judicial. El que hi ha hagut, lògicament, són dues propostes, una per cada bàndol obedientment signades pels membres de cada quota partidista. Per tant, la pretensió del PP de treure les conseqüències que li interessen dels informes del Consell General de la Comissió Europea, del Greco i de la Comissió de Venècia no té cap justificació. Si hi ha un òrgan polititzat, per definició, aquest òrgan és precisament el Consell General del Poder Judicial, un òrgan format per quotes partidistes la principal funció del qual és designar jutges d'acord amb quotes partidistes. Un òrgan on el que preval és la fidelitat política. Un òrgan que funciona a base de consignes i qui no les segueix per la cadira és un òrgan disfuncional fins a la medul·la que, en lloc de fer de govern del poder judicial, que és el que hauria de fer, fa de controlador polític del poder judicial. I la proposta del PP no pretén canviar. Això pretén només perpetuar el seu predomini i el dels seus acòlits en aquest òrgan, amb el tòpic fals i suat de que siguin els jutges els que elegeixin els jutges.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Aquesta és també una diferència principal amb la moció de vostès. Ens diu que cal més oferta mobilitzar sòl, bé, però continua pensant essencialment en l'habitatge convencional i sense concretar, doncs, ni tan sols en quins recursos perquè s'esgoti amb indecent dèficit fiscal que patim els catalans ens és absolutament impossible. Ampliar el parc d'habitatge. I vostès es neguen recurrentment a revertir. O per exemple, i a sobre, quan concreta, reapareix un vell costum del Partit Popular de voler decidir des de Madrid allò que correspon decidir a Catalunya. No, nosaltres no volem substituir el supra intervencionisme del PSOE per la recentralització del PP. Però mentre uns ho regulen i els altres centralitzen. Hi ha persones que necessiten solucions avui. Anunciar 15 000 nous habitatges no paga el lloguer ni la hipoteca del mes que ve. Per això, Junts hem registrat propostes que van a ajudar a la butxaca de les persones. Desgravacions de les persones que paguen el lloguer, desgravacions a la hipoteca i els interessos de les persones que poden comprar també. És també que els pares que ajudin a l'entrada que no es vegin sotmesos a un doble esforç fiscal. En definitiva, menys impostos sobre l'habitatge i més diners a la butxaca de les famílies. I també cal, d'una vegada que l'Estat cedeixi ja els immobles de la Sareb i del mateix Estat. Aquesta és la política d'habitatge que Junts defensem. Per això no votarem sí, perquè no convertirem aquesta moció en la nostra política d'habitatge. La nostra és molt més ambiciosa, completa, pensada des de Catalunya i per a Catalunya. Catalunya no necessita que Madrid ens expliqui com es gestiona l'escassetat. Necessitem eines, recursos i llibertat per deixar de tenirne. Perquè al final, per Junts la política d'habitatge només té una mesura de l'èxit que pagar l'habitatge no s'emporti la tranquil·litat de les famílies catalanes, que treballar i tenir un sou torni a ser suficient per viure bé i arribar a final de mes.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«I quan les seves polítiques no funcionen, el problema sempre són els propietaris, els inversors, les societats, els promotors. És a dir, qualsevol que passi per allà menys el mateix Govern. I aquests dies n'hem tingut un altre exemple extraordinari. El Govern havia compromès, dins del Pla de Recuperació Europeu, gairebé 25 000 habitatges de lloguer social molt ambiciós. 25 000 nous habitatges per tot l'Estat. Doncs ni aquests, ara són 15 000. Acaben de comunicar que seran 15 000 i que ja no cal ni tan sols que siguin nous habitatges. Ara ja hi entraran a comptar també la rehabilitacions. Un exitàs del govern socialista. Falten 750 800 habitatges i el Govern es compromet 15 000. Aquest ritme només necessitaran 50 plans de recuperació per poder donar sortida a les famílies que busquen habitatge quan no poden complir l'objectiu. No canvien la política, no canvien l'objectiu a la baixa, és clar. Aquest és el problema de fons. S'ha volgut gestionar l'escassetat d'habitatge en lloc de combatrela. A Catalunya ens falten entre 125 000 i 140 000 habitatges i el Govern continua pensant que l'habitatge es resol des del BOE imposant més regulacions sobre un parc absolutament insuficient i s'equivoca. El que cal és aconseguir més habitatges i més solucions residencials. Construint habitatge públic, també privat, rehabilitant, recuperant habitatges buits, mobilitzant el patrimoni públic, facilitant la col·laboració publico privada. És clar, sí, però sobretot entenent que no tothom necessita el mateix tipus d'habitatge. No té sentit que un estudiant, una persona gran que ja viu sola, un treballador temporal o una situació d'emergència hagi de competir pel mateix pis que necessita una família. Hem de prioritzar residències d'estudiants, habitatges amb serveis per a la gent gran i allotjaments temporals dignes per a les emergències. Solucions adaptades a cada necessitat que permeten reservar els habitatges convencionals per a qui necessita una llar estable.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Moltes gràcies. Molt bon dia. Avui el Partit Popular ens porta a una moció que de fet demana una cosa bastant elemental i és que el Govern compleixi allò que aquesta cambra ja ha aprovat. I aquest és probablement el millor resum d'aquesta legislatura. Hem arribat al punt que el Congrés ha de tornar a votar perquè el Govern compleixi el que ja s'ha aprovat en el Congrés, perquè aquest govern té una relació molt particular amb les votacions quan guanyen. És un mandat. Quan perden és paper mullat. I en habitatge passa exactament el mateix. El president Sánchez, efectivament, va anunciar que aquesta seria la legislatura de l'habitatge i ho va encertar. A fe de Déu que ho va encertar. Ho ha estat, però no pels motius que ell imaginava o que pretenia permetre'ns. Ha estat la legislatura en què milers de joves no es poden emancipar. L'oferta de lloguer s'ha reduït enormement i els preus no paren d'augmentar. Sí, senyor Matutes, també a Catalunya, amb les dades oficials dels darrers semestres, els preus pugen molt i es redueix l'oferta i comprar un habitatge s'ha convertit també en una missió impossible.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«No correspon a la política determinar si hi ha responsabilitats penals, però sí donar totes les explicacions. I sí que correspon al Partit Socialista aplicarse a si mateix el nivell de transparència que exigeix als altres. Perquè quan tens la corrupció a casa teu, la transparència deixa de ser màrqueting i es converteix en una necessitat. Així que no ens demanin transparència a la carta. No pot haverhi transparència quan només serveix per fiscalitzar l'oposició i opacitat quan serveix per fiscalitzar el seu partit als governs i a les estructures de l'Estat espanyol. Gracias, presidente. Señorías, la transparencia en política debería ser obligada para todo el mundo. Ustedes mismos dicen que los ciudadanos tienen derecho a disponer de una información veraz y completa, pero hoy nos traen una iniciativa que, ya lo ha dicho el diputado Legarda, es surrealista en el fondo y en la forma. Y que conste que nosotros no tenemos ningún problema en elevar los estándares de transparencia para los responsables políticos, pero para todos. Y si lo que quieren es hablar de transparencia, hablemos.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«Per això nosaltres hem reclamat transparència reiteradament. Ho hem fet sobre els atemptats de l'agost del 2017, forçant una comissió d'investigació i reclamant aclarir l'abast de les relacions entre el CNI i l'imam EsSatty, perquè les víctimes i la societat catalana també tenen dret a saber. Això també és transparència. Senyories socialistes, com ho és el que té a veure amb Pegasus. Saber qui va decidir espiar els representants independentistes. Qui ho va autoritzar? Amb quina cobertura? I amb quins recursos públics es va pagar? O amb l'operació Catalunya? Volem saber què van fer les clavegueres de l'Estat quan governaven els populars, però també què va passar després quan ja governaven vostès. I per posar un darrer exemple, des de fa uns mesos reclamem investigar els abusos i les morts durant el servei militar obligatori. Parlem de joves que estaven sota la responsabilitat de l'Estat espanyol i de famílies que dècades després encara intenten saber què va passar. Mirin, el dret a saber no el té només el ciutadà que vol conèixer el patrimoni i els interessos del cap de l'oposició. També el té una mare, un pare que fa 30 o 40 anys que intenten saber en quines circumstàncies va morir el seu fill mentre feia la mili. Això obliga a l'Estat a explicarse. També és transparència i saben que no és transparència el que fan vostès, senyories, el que fan els socialistes que setmana rere setmana voten amb el PP i VOX en contra de la creació d'una comissió d'investigació sobre les morts durant el servei militar.»