Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
899 declaraciones · página 2 de 30
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que rectificar las políticas de vivienda, condicionadas por sus socios, permitiría revertir la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora ministra, ahir va comparèixer després del Consell de Ministres per explicar dos reials decrets que el seu govern acabava suposadament d'aprovar. I vostè no va ser capaç d'explicar què havien aprovat, fins al punt que vostè mateixa va perdre els papers i va admetre que tenia literalment un cacau també en les conviccions. Senyora ministra, i tant que el tenen. Soy su madre. Arriben al Consell de Ministres enfrontats, discutint fins a l'últim minut. Són incapaços d'acordar un únic reial decret. N'acaben aprovant dos de diferents al decret PSOE i el decret SUMAR. Anuncien els dos decrets, però els textos no arriben. Els grups parlamentaris ens n'hem d'assabentar pels periodistes. A la nit rebem el primer i avui tenim publicat al BOE el decret del PSOE, però no el de SUMAR. I ara sabem una cosa encara més vergonyosa. Segons les explicacions que s'han donat, els dos textos contenen previsions incompatibles entre si. És a dir, el mateix Govern aprova el mateix dia dos reials decrets que es contradiuen i mentrestant convoquen un ple extraordinari per divendres perquè al Congrés convalida tot aquest desgavell. Senyor ministre, això no passa en un govern seriós. La vicepresidenta es manifesta contra les polítiques del seu propi govern. Els socis de coalició discrepen públicament sobre el que han aprovat. La ministra responsable reconeix que té un cacau sobre la taula. Els grups parlamentaris rebem els textos entrada la nit i un dels dos decrets anunciats continua sense publicarse. Ningú entén res, nosaltres tampoc. I estem parlant d'habitatge. El problema més greu que tenen avui els ciutadans. Nosaltres tot això ens ho hem pres seriosament i estudiarem els textos. Ho farem amb el rigor que vostès no estan demostrant. Però després de vuit anys governant, acabar legislant així a correcuita amb un govern dividit i sense explicar ni què han aprovat és absolutament inadmissible. Senyora ministra, si el cas és que ahir vam veure en aquella roda de premsa s'ha traslladat als reials decrets. Tenim un problema molt més greu que el seu cacau, no creu?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para garantizar la correcta implementación del Pacto Europeo sobre Migración y Asilo...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. El Pacte Europeu sobre Migració i Asil ja és una realitat. Per tant, el debat ja no és només què diu i que preveu Europa, sinó com diuen vostès, com s'aplica correctament i amb quins recursos i per Junts per Catalunya també qui disposa de les eines per ferho? La iniciativa del Partit Popular ens planteja que calen recursos humans, materials i tecnològics els necessaris per aplicar el que Europa decideix. O també ens diu que cal reforçar els procediments de control, identificació, asil i retorn. D'acord. Perquè, per a nosaltres, la política migratòria seriosa és aquella capaç de garantir condicions a qui té dret a quedarse, però també la que és capaç de fer efectives les decisions de retorn de qui no té dret a romandre a la Unió. El nou Reglament europeu de retorns, malgrat Espanya, avança precisament en aquesta direcció. Però, senyories, com sempre, la PNL del Partit Popular té, des de la nostra perspectiva, una mancança important, perquè, per bé que parla de la col·laboració amb les comunitats autònomes, ho fa des de la concepció de les dretes, però també de les esquerres espanyoles que comparteixen aquell principi de que la política migratòria, amb encert o sense, es decideix a Madrid. I punt.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«En una societat lliure, òbviament, cadascú pot decidir si consumeix o no vol consumir alcohol, però la llibertat individual no pot significar traslladar als altres un risc que era evitable. La llibertat d'un no pot convertirse en inseguretat per als altres. I això és convivència, això és responsabilitat, això és ciutadania madura. I si abans d'obtenir un permís de conduir exigim saber conduir, conèixer les normes, haver practicat i demostrar unes aptituds mínimes, és coherent que una vegada obtingut, exigim que el conductor preservi també aquestes capacitats intactes quan es posa al volant. Per això compartim l'objectiu d'aquesta proposició. De fet, no és una posició nova. Ja vam donar suport a la reducció en l'anterior tramitació. Ara bé, durant la tramitació és cert que hi haurà algunes petites qüestions que probablement s'hauran de corregir. Ja en parlarem. Especialment, possiblement no tindria gaire sentit abaixar la taxa i que, al mateix temps, alguns determinats conductors més sensibles, com poden ser els novells o els conductors professionals amb la mateixa conducta, acabessin perdent menys punts dels que ara perdrien. Possiblement és un error o no sabem si s'hauria de corregir, perquè sobretot els conductors professionals que tenen interioritzat que òbviament no poden conduir sota els efectes de l'alcohol, sobretot quan porten passatgers. I són així i són professionals. I ho tenen interioritzat. Però passen moltes hores a les carreteres i, per tant, no té sentit que ara la sanció sigui menor que fins avui.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«I això la societat ja ho ha entès fa molt temps. Ho veiem en famílies, en grups d'amics, en sopars, en celebracions. Avui ja és absolutament habitual decidir abans qui conduirà i per tant, qui no beurà. I ho veiem especialment entre molts joves que s'han incorporat a la conducció amb uns hàbits molt diferents. De fet, molt millors. Dels de les generacions anteriors, dels de la nostra generació o la meva. Aquest canvi no l'ha imposat cap llei. És un canvi cultural que la societat ja ha fet seu. I crec que és important dir, perquè també hem de saber reconèixer una ciutadania responsable, madura i conscient de les conseqüències que tindrà els seus actes enfront tercers. Perquè conduir tots sabem que comporta una enorme responsabilitat. Quan ens posem davant del volant tenim les mans a una màquina de més de mil quilos capaç de circular a una velocitat enorme també, i capaç de matar. I des d'aquell moment les nostres decisions ja no afecten només la nostra vida, la vida del conductor, afecten la vida de les persones que viatgen amb nosaltres i de totes aquelles amb qui compartim la carretera, de totes aquelles amb qui coincidim a la carretera. I aquí és on la llibertat individual ha de trobar un límit.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Molt bona tarda. Moltes gràcies, presidenta. En primer lloc voldria fer un reconeixement. Reconèixer la feina que durant molts anys han fet tantíssimes associacions de víctimes, entitats de prevenció i moltes persones, totes aquelles persones que han treballat per canviar de fet, la nostra manera d'entendre la seguretat viària. Perquè tots hem vist casos en què els grans avenços socials no comencen sempre al BOE. Moltes vegades comencen abans a la societat, quan conductes que durant anys semblaven normals deixen de semblarnos mínimament acceptables. I amb l'alcohol i la conducció, senyories, ha passat exactament això. Durant massa temps es va assumir en el passat que el problema era haver begut massa. Haver begut massa. No haver begut i prou. Que per una copa o dues no passava res. Que cadascú coneixia els seus límits. Que jo sé fins on puc arribar. Que jo sí que controlo. Avui aquest discurs ha quedat, afortunadament molt enrere. La societat ha canviat. Hem canviat la manera d'entendre què significa conduir responsablement i cada vegada tenim molt més interioritzada una idea molt senzilla. Si has de conduir, no has de beure alcohol abans. Perquè l'alcohol afecta precisament algunes de les capacitats que necessitem per conduir. No ho diu ningú d'aquí. Ho diu la ciència. Augmenta el temps de reacció, altera la percepció de les distàncies i la velocitat, redueix la tensió, perjudica la coordinació i afecta, en definitiva, la presa de decisions. Hi ha una paradoxa especialment important, que és que també altera la pròpia percepció del risc del conductor que ha begut. Per tant, no podem fer descansar la seguretat de tots, de tota la col·lectivitat en la sensació subjectiva d'algú que després d'una o dues copes considera que continua controlant perfectament, precisament perquè allò que ha consumit pot estar afectant la seva capacitat per valorarho.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«I si es tracta de parlar de l'accés a la carrera judicial, parlemne. Però estaria bé elevar la perspectiva i fugir dels tòpics d'un bàndol i de l'altre. Uns, la dreta política i judicial obsessionats en conservar les essències pàtries identificades pel que fa a l'accés a la carrera judicial amb l'arquitectura tradicional d'accés, memorització, oposició, centralització, preparadors amics del tribunal d'oposició. Un sistema que apel·la als principis de mèrit i capacitat, però que perpetua una casta judicial que ens ha portat al desastre actual. I uns altres a la progressia judicial i fiscal que vol colar per la finestra del quart torn els seus no per canviar res, únicament per fer fora els que ja hi són per fer fora els altres. Nosaltres creiem que debats com el d'avui són estèrils si no es va a l'arrel del problema i per això res millor que anar a Europa. No només perquè Europa ens ha donat la raó i ens la dona constantment, sinó perquè hi trobem models de justícia connectats amb els principis democràtics i socials del segle XXI que contrasten amb el tribalisme de la justícia espanyola, per exemple. I no és la primera vegada que hi faig referència. A nosaltres ens agrada el model alemany d'accés a la judicatura. Un itinerari formatiu extens, pràctiques remunerades, avaluació contínua, experiència en jutjats, en fiscalies, en despatxos professionals abans d'accedir a la carrera. Un model que, per cert, deixa en mal lloc els que s'omplen tant la boca amb el tòpic de que Espanya és el país més descentralitzat d'Europa. Perquè nosaltres pensem que un dels mals, potser el pitjor, és el centralisme extrem en totes les capes de la justícia espanyola. Doncs bé, Alemanya són els länder els que tutelen la formació dels jutges i els que s'encarreguen de la prova final per accedir a la judicatura. Per això, mentre no siguem un Estat independent, Catalunya ha de tenir una Administració de justícia pròpia en la qual el coneixement del dret propi de la realitat institucional i de la llengua catalana no siguin una anècdota. Siguin un requisit, siguin una obligació. Això, encara que sembli estrany, és perfectament possible. Hi ha les bases jurídiques per ferho. El que no hi ha és la voluntat política.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Perquè hem de dir una cosa i ningú se n'ha d'estranyar: a nosaltres, els independentistes catalans, tant ens ha perseguit els uns com els altres. Per a nosaltres, tan tòxics i antidemocràtics han estat els uns com els altres. I per això, quan parlem del poder judicial, l'únic que volem és sortir d'aquesta batalla, no anar a buscar la protecció dels uns i dels altres. Sortir d'aquesta batalla i anar allà on realment hi ha justícia, que és Europa. Cap dels dos partits que s'autoanomenen d'Estat defensa una justícia realment independent, imparcial, despolititzada, professionalitzada, eficaç i connectada amb la realitat, i encara menys amb la realitat nacional i lingüística del conjunt de l'Estat i en concret, de Catalunya. Cap dels dos defensa una justícia europea. No la defensa el PSOE amb les seves lleis Bolaños, que sota l'aparença de mesures modernitzadores, en lloc de plantejar solucions estructurals, es limita a promoure mesures partidistes per defensarse en la batalla amb la dreta judicial. Però tampoc, evidentment, no la defensa el Partit Popular, que encara que plantegi mesures raonables com la que avui ens proposa, al cap i a la fi, l'únic que li preocupa és apuntalar aquest artefacte polititzat i corcat i corcat pel corporativisme que és el poder judicial espanyol.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Bona tarda, senyora presidenta, senyories. El Partit Popular ens proposa una reforma molt concreta sobre el curs de selecció dels aspirants a ingressar a la carrera judicial. És la mateixa proposta que el Consell General del Poder Judicial va aprovar per unanimitat el març passat i hem de dir d'entrada que hi estem d'acord. Ens sembla bona idea agilitzar i compactar el curs de selecció, reforçar les pràctiques, canviar les fases successives per una avaluació contínua. I també, evidentment, ens sembla bona idea suprimir la fase de substitució i reforç que s'ha constatat que no funciona perquè no sembla bona idea destinar jutges en pràctiques a un jutjat on ningú vol anar, que és el que sol passar en aquesta fase, i menys que aquests jutges dictin sentències sense haver ingressat formalment a la carrera judicial. De fet, el PSOE també ha proposat reformar l'article 307. Ho ha fet en el seu projecte de llei d'accés a les carreres judicials, judicial i fiscal. I encara hi ha volgut fer una volta més presentant una esmena al seu propi projecte de llei on proposa reforçar el curs de selecció per als jutges que provenen del quart torn. Hem de dir que estem a favor del quart torn. Estem a favor d'aportar l'experiència jurídica a la magistratura, però no veiem clar això de deixar en mans del senyor Bolaños una via d'accés a la carrera judicial on la discrecionalitat pugui tenir tant o més paper que el mèrit i la capacitat, com s'ha confirmat en el discurs de la senyora Gamarra, que ha presentat la proposició de llei, sigui parlant del Consell General del Poder Judicial, sigui parlant de la formació dels jutges, sempre anem a parar a una lluita eterna, a una guerra civil en miniatura entre el bàndol dels interessos ideològics, però sobretot econòmics i corporatius del Partit Popular i de la dreta judicial, i al corresponent bàndol del PSOE i de la progressia judicial i fiscal.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«I senyories del PSC, per fer això no n'hi ha prou ni amb l'anunci a bombo i plateret del president Illa, ni tampoc amb el nou model de finançament autonòmic en què s'ha convertit la mentida del pacte fiscal que Esquerra va fer servir per vendre els catalans, per ferlo president al senyor Illa. Mirin, senyories del PSC i d'Esquerra, sense el concert econòmic català proposat per Junts, l'enèsim anunci d'Illa és, com tots els seus anuncis, propaganda buida. I encara hi ha una altra absència de fons en aquesta moció: el català. Perquè el català és llengua d'aprenentatge, però també és una extraordinària eina de cohesió social. I saben que Junts no renunciem mai a fer servir el català. Finalment, senyories del PP, vostès acaben lligant immigració i educació en aquesta moció. Doncs mirin, si consideren que la gestió migratòria té conseqüències sobre l'educació, siguin coherents també quan es tracti de Catalunya. I no votin més en contra quan Junts demanem les competències en immigració. I deixi'ns gestionar la nostra realitat migratòria, perquè sí, és imprescindible per poder gestionar l'educació, però també la salut, els serveis socials o l'habitatge. Així que ja n'hi ha prou que Madrid tingui les eines i Catalunya hagi de gestionar només les conseqüències. I això val tant per als populars com per als socialistes.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«Después, vienen aquí con un decreto cerrado y pretenden que les regalemos nuestros votos. Pues no. Opciones para compensar a Cataluña tienen tantas como quieran: ejecuten todas las inversiones que presupuestan, no solo la mitad, o den el resto del dinero a la Generalitat para que lo haga ella misma; resuelvan el desastre de rodalies; eliminen el impuesto de sucesiones, como ya conseguimos aprobar aquí, en este hemiciclo; reduzcan la presión fiscal para las familias; desgraven el alquiler o la hipoteca que pagan los jóvenes y las familias catalanas o faciliten la vida a los autónomos y a las pequeñas empresas, porque esto viene de más largo. Hace 25 años el PIB por habitante de Cataluña estaba en un 22 % por encima de la media española, hoy lo han reducido al 15 %.; del 22 % al 15 %. Cataluña ha perdido posición económica con respecto al resto del Estado por culpa del propio Estado. Y esta es la dirección a la que nos llevan los menosprecios a Cataluña por parte de ustedes: décadas de déficit fiscal; inversiones que se presupuestan pero nunca se ejecutan o infraestructuras obsoletas van a llevar a la asfixia a Cataluña, gobierne quien gobierne en Madrid. Eso no va de unos millones arriba o abajo, sino de mantener los servicios públicos, las infraestructuras y la capacidad económica de mi país, Cataluña. Ya es una cuestión de pura supervivencia.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«I després venen aquí amb un decret tancat i pretenen que els regalem els nostres vots. Doncs no. Opcions per compensar Catalunya en tenen tantes com vulguin executin totes les inversions que pressuposten, no només la meitat o donin la resta dels diners a la Generalitat perquè ho faci ella mateixa, resolguin el desastre de Rodalies, elimini l'impost de successions, com ja vam aconseguir aprovar aquí en aquest hemicicle, redueixin la pressió fiscal sobre les famílies, desgraven el lloguer o la hipoteca que paguen els joves i les famílies catalanes o facilitin la vida als autònoms o a les petites empreses. Perquè això ve de molt més lluny que fa 25 anys. El PIB per habitant de Catalunya estava en un 22 % per sobre de la mitjana espanyola. Avui l'han reduït al 15 %, del 22 %. Catalunya va perdent posició econòmica respecte a la resta de l'Estat per culpa del mateix Estat, i aquesta és la direcció en què ens estan portant els seus menyspreus a Catalunya. Dècades de dèficit fiscal i inversions que es pressuposten però mai s'executen i infraestructures obsoletes que han anat portant Catalunya a l'ofec. Governi qui governi, a Madrid això ja no va d'uns milions més o uns milions menys. Va de poder mantenir els serveis públics, les infraestructures, la capacitat econòmica del meu país. Catalunya ja és una qüestió de pura supervivència.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Junts no qüestionem cap de les ajudes destinades a la Palma, cap. Les persones que encara pateixen les conseqüències de l'erupció, mereixen tot el nostre suport i el tindran. Però aquest decret no parla només de la Palma. El Govern hi ha afegit altres coses que no tenen res a veure amb les conseqüències per als veïns, per a les empreses de Palma provocades per l'erupció. Dues noves possibilitats perquè algunes comunitats puguin gastar diners que fins ara no podien tocar bé. Però, per variar, Catalunya no se'n podrà beneficiar ni per una via ni per l'altra. Mirin, una cosa és ajudar a la Palma i que hi estem absolutament d'acord. I una altra és aprofitar la Palma per posar altres qüestions i obligarnos a votar tot en bloc. I una vegada més, el Govern espanyol ha tirat pel dret, registren un text tancat i després pretenen els set vots de Junts. Ja ho han fet altres vegades i no sabem la veritat perquè hi tornen, perquè ja saben què passa quan actuen així. De vegades sembla que es pensin que tenen majoria absoluta i els recordo que no la tenen. Ja estem acabant la legislatura i ja haurien d'haverse'n ha adonat. En tot cas, per tant, i que quedi clar si aquest reial decret llei no s'acabés invalidant, que no passarà, podríem presentar demà mateix a les ajudes de La Palma per separat i Junts per Catalunya donaríem el nostre vot absolutament favorable a la Palma si ajuda a la Palma. Sí, però aprofitar la Palma per tornar a perjudicar Catalunya, doncs no.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«Ya conocemos la práctica habitual de Madrid: el Gobierno central legisla, hace titulares, reconoce derechos sobre el papel y después envía la factura a las comunidades autónomas sin poner ni un solo euro. El Estado no puede utilizar la reforma del estatuto marco para hacer legislación una vez más de imposición. Esta legislación que quieren imponer atenta contra el artículo 136 del Estatuto de Autonomía, recentraliza los datos y la toma de decisiones y nos quiere decir cómo tenemos que organizar nuestros hospitales sin poner el dinero. Por eso, nuestra respuesta será una enmienda a la totalidad, porque incluso ese Ministerio de Sanidad me parece que es consciente de que esta realidad es comparable a la de un barco que ha sufrido tantas reparaciones que llega un momento en el que el casco ya no admite más soldadura. Por lo tanto, estamos ante un barco que sencillamente se hunde y que ya no puede seguir navegando.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«Ja coneixem la pràctica habitual de Madrid. El Govern central legisla, fa titulars, reconeix drets sobre el paper i després li envia la factura a les comunitats autònomes sense posar ni un sol euro. L'Estat no pot utilitzar la reforma de l'Estatut Marc per fer legislació, una vegada més, d'imposició. Aquesta legislació que volen imposar atempta contra l'article 136 de l'Estatut d'Autonomia, centralitza les dades i la presa de decisions i ens vol dir com hem d'organitzar els nostres hospitals sense posarhi els diners. Per això la nostra resposta serà una esmena a la totalitat, perquè fins i tot aquest Ministeri de Sanitat em sembla que és conscient que aquesta realitat és comparable a la d'un vaixell que ha patit tantes reparacions que arriba a un punt que el casc ja no només no admet més soldadura. Per tant, estem davant d'un vaixell que senzillament s'enfonsa. No pot seguir navegant. Diputada Valido, para empezar quiero decir que podemos compartir la mayor parte de cosas que usted plantea en esta moción con respecto a cómo debe ser el estatuto marco de las prestaciones sanitarias, pero como saben muchos de esta Cámara, nuestra posición ante este proyecto en concreto es de enmienda a la totalidad. Por eso, no hemos entrado ni a enmendar su moción, porque lo hemos dicho muy claramente: nuestra posición es de enmienda a la totalidad. Es así porque el Ministerio de Sanidad ha generado tal situación de enfrentamiento, de confrontación que ahora el estatuto marco ya no es un proyecto viable, ya no. No es que lo diga Junts, lo dicen los profesionales. En octubre tendremos una huelga indefinida de médicos que impacta de lleno en la ciudadanía de Cataluña -y, evidentemente, en otras comunidades autónomas- y que traslada la presión y el agravio precisamente a las comunidades autónomas, que somos las que tenemos la responsabilidad directa de gestionar y de sostener el sistema sanitario. Por lo tanto, habremos afrontado en Cataluña un problema generado en el Ministerio de Sanidad español. Un auténtico nudo gordiano.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«Diputada Valido, bé, per començar a dir que podem compartir gran part de les propostes que vostè fa en aquesta moció respecte a com ha de ser lEstatut Marc de les professions sanitàries. Però com sabem molts daquesta cambra, nosaltres, la nostra posició davant daquest projecte en concret és lesmena a la totalitat. Per això no hem entrat ni esmenar la seva moció perquè ho hem dit molt clarament: la nostra posició és l'esmena a la totalitat i és i és així perquè el Ministeri de Sanitat ha generat tal situació de confrontació. Tal situació de confrontació que a hores d'ara l'Estatut Marc ja no és un projecte viable. Ja no. I no és que ho digui Junts, ho diuen els professionals. A l'octubre tindrem una vaga indefinida de metges que impacta de ple a la ciutadania de Catalunya i, evidentment, d'altres comunitats autònomes, i que trasllada la pressió i el greuge justament a les comunitats autònomes, que som les que tenim la responsabilitat directa de gestionar i sostenir el sistema sanitari. Per tant, haurem d'afrontar des de Catalunya un problema generat des del Ministeri de Sanitat espanyol. Un autèntic nus gordià.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«Pero, vaya, hasta donde sabemos, al menos, la intención es tramitar esta ley de forma fragmentada, y lo sabemos por otras iniciativas que hay. Sin duda, la ley de familias está guardada en un cajón. El proyecto, como también se ha recordado, se registró el 29 de febrero de 2024. Han pasado 900 días y en este tiempo se ha prorrogado 93 veces el plazo de presentación de enmiendas. Pero insistimos: raya el ridículo que esto lo denuncie la formación del Congreso que lidera Ione Belarra. Y digo que raya el ridículo que lo denuncie la formación de Ione Belarra, porque Belarra fue precisamente la ministra de Derechos Sociales la legislatura anterior. Y, hombre, no puede dar lecciones de urgencia en la ley de familias. Fue la ministra que la impulsó. Quizás 'impulsó' no es la palabra; es la que la registró. Pero vamos a repasar el calendario de urgencia. Urgencia, evidentemente, lo decimos desde la ironía, porque entró el anteproyecto en enero de 2020, pero no lo presentaron ante el Consejo de Ministros hasta diciembre de 2022. Es decir, le llevó casi tres años cerrar el proyecto y presentarlo a su Gobierno. ¿No corría prisa entonces la ley de familias? Seguro que sí. Pero es hoy, por electoralismo, insistimos, cuando necesitan alzar la bandera de una ley que no tuvieron tanta prisa en tramitar. En la legislatura anterior, ustedes mismos salvaron una parte de la ley a golpe de real decreto ley a última hora; recordémoslo: el permiso parental de ocho semanas. Y seguro que lo mismo pueden hacer los Gobiernos actuales.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«Però també ens han vetat altres esmenes que busquen protegir justament les famílies, per exemple, les famílies de les persones amb dependència extrema amb una ELA, un Alzheimer o un Parkinson que arriben a la recta final arruïnades. A elles, aquest govern tan sensible els aplica el copagament. A elles, aquest govern tant sensible els aplica un 21 % d'IVA a persones que estan en situació de discapacitat, que necessiten comprar productes per millorar la seva qualitat de vida, la seva autonomia. I saben per què? Perquè al darrere d'aquest govern hi ha un ministeri, que és el Ministeri d'Hisenda, que és al final qui acaba manant en aquestes decisions tan sensibles. Per tant, aquest govern, el més progressista de la història, doncs al final, a l'hora de la veritat, fa cas del que diu Hisenda. I al darrere d'Hisenda, evidentment, hi ha el president del Govern, Pedro Sánchez. Ha fet xifres rècord d'ingressos a les arques públiques mitjançant la inflació i els nous gravàmens sectorials. Però davant dels més vulnerables, segueixen estant en números vermells, en empatia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«Mirin, els de Junts som al costat de les famílies. Prova d'això és que, les famílies CUME, que han estat una de les prioritats de Junts durant la tramitació de la reforma de la Llei de Discapacitat i Dependència al Senat, hem treballat perquè la prestació per cura de menors amb càncer o malaltia greu s'adapti a la realitat dels pares i les mares que continuen necessitant cuidar dels seus fills quan arriben a la majoria d'edat i més enllà. Però el Govern espanyol ha estat qui s'ha posat d'esquena a les famílies. Per tant, les nostres mesures ens han vetat garantir una protecció CUME més enllà dels 26 anys, quan persisteixi la necessitat de cura. Ens han vetat crear una comissió CUME específica per malalties cròniques degeneratives irreversibles. Ens han vetat protegir el dret a la prestació davant la pèrdua de feina o el cessament d'activitat de l'altre progenitor. I si hi ha hagut algunes coses que hem aconseguit. Per exemple, que l'escolarització per sí sola no comporti la pèrdua de la prestació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«Però vaja, a més, fins on sabem, la intenció és tramitar aquesta llei de manera fragmentada. I ho estem veient per iniciatives que hi ha en paral·lel. Certament, la llei de famílies està tancada en un calaix. El projecte, com també s'ha recordat, es va registrar el 29 de febrer del 2024. Han passat 900 dies. En aquest temps s'ha prorrogat 93 vegades el termini de presentació d'esmenes. Però insistim, frega el ridícul que això ho denunciï la formació del congrés que lidera Ione Belarra. I ho dic perquè frega el ridícul. Que ho denunciï la formació de Ione Belarra perquè Belarra va ser la ministra de Drets Socials la legislatura anterior i no pot donar lliçons d'urgència a la llei de famílies. Va ser la ministra que la va d'impulsar. Potser no és la paraula que la va registrar, però repassem el calendari d'urgència i 'urgència', evidentment, ho diem des de la ironia, perquè va entrar l'avantprojecte el gener del 2020, però no el van presentar davant del Consell de Ministres fins al desembre del 2022. És a dir, van trigar gairebé tres anys a tancar el projecte i presentarlo al seu govern. No corria pressa la llei de famílies. Aleshores segur que sí, però és avui quan, per electoralisme, insistim, necessiten agafar la bandera d'una llei que no van tenir tanta pressa a tramitar la legislatura anterior. Vostès mateixos van salvar una part de la llei a cop de Reial Decret Llei i a última hora, recordemho, un exemple: el permís parental de 8 setmanes i segur que el mateix poden fer els governadors actuals.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«El que sí que volem és aprofitar per dir que el que denunciem nosaltres és que el que no pot ser és que el Corredor Atlàntic es converteixi en una prioritat amb tota la legitimitat que vostès tenen per reivindicar. I òbviament, mentre el Corredor Mediterrani segueixi sent la germaneta pobra de les infraestructures estratègiques d'aquest Estat, el Corredor Mediterrani que porta 25 anys d'endarreriment, que només té un 36 % del seu tram en servei, que té trams crítics sense cap data clara de finalització i continuen acumulant endarreriments com el ValènciaCastelló, com el MúrciaCartagena com l'AlmeriaGranada com el Castellbisbal,Vilaseca. I què és el corredor que porta més mercaderies de tot l'Estat i què porta més passatgers de tot l'Estat. Per tant, avisem que nosaltres el que no tolerarem és que el Govern espanyol i el senyor Puente va fer unes declaracions no fa gaire dient: 'Aquest serà l'any del Corredor Atlàntic'. Doncs escolti, d'acord, sí, és l'any del Corredor Atlàntic, d'acord, però acabin el Corredor Mediterrani d'una punyetera vegada, però sempre, parlem d'infraestructures i jo vull aprofitar per parlar del servei, perquè al final les infraestructures són perquè hi passin coses al damunt, òbviament. I del servei els vull parlar d'això. Els usuaris denuncien el deteriorament continuat de la qualitat i la fiabilitat de l'alta velocitat de Lleida i Barcelona. Miri, en el Corredor LleidaTarragonaBarcelona, els serveis d'alta velocitat de mobilitat quotidiana, els serveis Avant tenen un nivell de deteriorament acumulat durant molts anys, que també és un escàndol. Nosaltres hem parlat moltes vegades aquí de l'efecte negatiu que té sobre la gent el mal servei i el catastròfic servei de Rodalies que encara segueix sent catastròfic en la qualitat de la vida de la gent i inclús en la salut mental de la gent. Doncs això és el que està passant també en aquesta línia de l'alta velocitat en els serveis Avant. Miri, acaben de retirar per segona vegada els trens Talgo AVRIL una altra vegada per esquerdes dels bugies d'avui per demà, perdent 400 places diàries sense informació anticipada, bloquejant la compra de bitllets. Els bitllets d'un dilluns no s'han pogut començar a comprar fins el divendres a la tarda sense reassignació de seients als trens substitutius, trens amb vibracions exagerades abans i ara i ja veurem què passarà.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, aquesta proposició no de llei parla de criteris i d'orientacions en relació amb les infraestructures dels corredors d'alta velocitat europeus que són amb els quals ens identifiquem. Nosaltres vam presentar una moció sobre el Corredor Mediterrani que incorpora algunes de les reflexions que vostès posen en aquest text: la importància de les mercaderies. L'Estat espanyol és el darrer de tota Europa. La necessitat de fer conviure amb un model antic i totalment ineficient, que és passar mercaderies pels amples ibèrics, per la xarxa ibèrica per buscar la manera de fer compatible aquest potenciament de les mercaderies amb els diferents trams de via d'ample internacional i d'ample mixt d'ample ibèric, i també buscar la integració territorial i urbanística i d'intentar evitar les afectacions a la població. Per tant, com a criteris ens hi podem sentir perfectament identificats. Hi ha moltes esmenes en aquest text i, per tant, estarem amatents a veure com queda el text final, si és que hi ha algun tipus d'incorporació, alguna esmena o d'algun acord.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. No és aquesta la primera vegada que en aquesta cambra debatem sobre una reivindicació que fa massa anys que espera una resposta. Per tant, aquest no és un debat nou. Per aquest debat no falta informació, no falta diagnòstic. Tampoc ha faltat iniciativa i fins i tot per no faltar. No han faltat ni majories en aquesta cambra. El que ha faltat és convertir aquestes majories en una solució de parlar, denunciar i gesticular. Alguns en saben molt. Però això no és sinònim de solució. I hem de ser conscients que parlem d'una generació que va començar a treballar molt jove. Ens ho deien ara persones que van començar a treballar i a cotitzar amb 14, 15 o 16 anys, amb jornades més llargues, amb menys drets laborals que no tenim avui i sovint amb feines especialment dures a la indústria, a la construcció o al camp o en molts altres sectors exigents. I com ja vam dir des d'aquesta tribuna, tampoc podem oblidar que no totes les jubilacions que jurídicament es qualifiquen de voluntàries ho han estat realment. Al darrere hi ha acomiadaments, expedients de regulació, reconversions industrials, tancaments d'empreses. Persones que després de quaranta anys treballant, senzillament no han pogut continuar. Aprofito en aquest moment per saludar al col·lectiu ASJUBI40, que fa anys que posa veu a aquesta realitat i lidera la reivindicació sense descans. Ells saben que en els de Junts ens han tingut, ens tenen i ens tindran al seu costat, perquè el que exigeixen és de justícia. Però avui, a més de parlar de la seva reivindicació, també estem obligats a fer memòria perquè alguns dels grups amb responsabilitats de Govern durant els mandats del president Sánchez, com el mateix grup Parlamentari Socialista. L'any 2020 ja va presentar un text per millorar la protecció de les persones que es jubilen anticipadament després de llargues carreres de cotització. Per tant, vostès ja fa temps que coneixien el problema i malgrat que el coneixien el 2021 van desaprofitar una oportunitat extraordinària per donarhi resposta. De fet, el Govern del PSOE i Unidas Podemos a aquest col·lectiu els hi va mantenir la penalització. Perquè vostès, senyora Belarra l'anterior legislatura estaven al Govern, era Unidas Podemos al Govern? I què va fer, doncs? Tapar els ulls i fer veure que no passava res mimetitzant Rajoy, que sense fer res també feia? Ho vam dir fa uns mesos i ho repetim avui. Si aquesta mesura és necessària, avui també ho era quan vostès, senyors de Podemos, eren al Govern. Però ja sabem que vostès, els de Podemos, quan son al Govern, empassen i quan no gesticulen i exigeixen. El novembre del 2025 ja vàrem debatre una moció que reclamava impulsar reformes legislatives necessàries perquè no s'apliquin els coeficients reductors a les persones amb carreres llargues, tant a les que ja estan jubilades com a les que hi accediran en el futur. És important explicar què va passar aquell dia. La moció es va aprovar amb 180 vots a favor, cap en contra i entre ells 180 vots favorables. Hi havia els dels socialistes van votar a favor d'impulsar les reformes perquè no s'apliquessin coeficients reductors a les persones que hagin cotitzat durant 40 anys. I què ha passat des d'aleshores? Res. I això ja ens ho coneixem. L'executiu de Pedro Sánchez continua governant d'esquenes al Parlament quan volen, desatenent els mandats legislatius i quan volen saltarse el Parlament. Ho fan per la porta del darrere, amb reials decrets. I jo em pregunto, per què han volgut desobeir el mandat d'aquesta cambra? Què hi ha hagut una trucada del Ministerio de Hacienda? Hem hagut d'esperar que sigui una proposició de llei d'un grup parlamentari la que intenti convertir en llei allò que la cambra ja va aprovar. I sobretot, de què serveix aprovar un text si després qui té la responsabilitat de Govern no ho aplica? Aquesta és una pregunta que el Grup Socialista ens hauria de respondre perquè el recorregut comença a ser massa llarg. Anys de reivindicacions, d'iniciatives parlamentàries, de reformes a mig gas, de bones intencions i avui tornemhi.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«Finalment, una qüestió que precisament s'ha posat en relleu al Congrés de Dret de Família celebrat pel Col·legi de l'Advocacia de Barcelona aquest darrer cap de setmana. Fa pocs dies que és la inseguretat jurídica en la pràctica de la prova dels judicis verbals el resultat d'una legislació deficient en la llei d'eficiència a la justícia. No pot ser que, segons el jutge que et toqui, es practiqui o no la prova, especialment en judicis de família amb menors implicats perquè, com hem dit, són una qüestió d'ordre públic. Per això entenem que cal anar una mica més enllà de la proposta del Partit Nacionalista Basc i que s'estableixi de forma indiscutible que la prova s'haurà de poder practicar sempre que es demani. Acabo. La setmana passada en el judici en el que Roger Español, després de 9 anys, ha aconseguit portar davant de la justícia als policies que l'1 d'octubre li van disparar a la cara una bala de goma i el van mutilar, es va produir una situació de menyspreu a la nostra llengua intolerable a l'Audiència de Barcelona. Els advocats de l'acusació es van veure obligats a traduirse ells mateixos el castellà perquè les persones que teòricament s'havien d'encarregar de la traducció, les persones encarregades a les quals s'havia contractat, no tenien la competència mínima en català per traduir als advocats que parlaven en català a l'Audiència de Barcelona, a Catalunya. Donem tot el suport a Roger Español, Irídia, Òmnium i l'ANC, que han denunciat aquesta vulneració de drets lingüístics. I volem deixar clar que el que va passar no és una anècdota, no és un error puntual. És la demostració del menyspreu sistemàtic de la justícia espanyola pel català. La solució no passa per gastar més en traduccions a Catalunya. No tant de traduir. Si parles en català t'han d'entendre. Per tant, la solució ha de ser estructural. I mentre no tinguem una justícia independent en una Catalunya independent, el que s'ha de fer és modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial al seu article 231, per tal que jutges i personal judicial a Catalunya destinats a Catalunya, que exerceix les seves funcions a Catalunya, tingui l'obligació d'entendre el català.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«Però sobretot, tal com assenyalen els advocats, els efectes perjudicials del requisit de possibilitat es posen en evidència quan en els judicis de família hi ha l'element d'estrangeria, quan un dels pares és estranger, perquè llavors la negociació prèvia al MASC, el que serveix és d'alerta, és d'avís perquè el pare o mare que resideix a l'estranger, sigui a Suïssa, sigui els Estats Units, sigui el Marroc, tant li fa. Aquest pare resident a l'estranger, s'avanci i reclami per als jutjats del seu país la competència i, en conseqüència, aquesta competència la perden als jutjats d'aquí. I el progenitor? I el progenitor de qui ha d'anar a litigar pel seu fill o filla a l'estranger? Amb tot el que això comporta a nivell personal, a nivell econòmic, etcètera. També volem dir, i volem deixar clar, que el debat per donar els marcs per als menors en els judicis on hi ha menors implicats no és un debat tancat. El benestar dels menors és l'interès superior. Per això cal escoltar tothom. Veure tots els matisos quan hi ha violència, quan hi ha intimidació, una necessitat urgent o l'element d'estrangeria el que abans ens referíem. És evident que la justícia ha d'actuar per evitar qualsevol risc en la resta de procediments familiars, tal com assenyalen els professionals de la psicologia de Catalunya. Cal valorar la utilitat d'una intervenció professional segura. Una intervenció que ajudi a reduir l'escalada en uns conflictes dominats per l'emoció, la visceralitat, l'hostilitat, perquè, com assenyalen aquests professionals de la psicologia, experts en família i experts en aquestes situacions, una sentència pot tancar un judici, però no sempre resol el conflicte familiar.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la crisis que atraviesa la Ciudad Autónoma de Ceuta.
«Aquesta és la contradicció que hauran d'explicar vostès perquè no poden defensar un estat plurinacional i alhora negar sistemàticament les conseqüències polítiques de la plurinacionalitat. No poden reivindicar l'autogovern per impedir que l'autogovern governi. I no poden proclamar el dret a decidir si després reservar ser des de Madrid sobre què podem o no podem decidir els catalans. Per tant, senyora Belarra, la pregunta ja no és què diu el preàmbul ? La pregunta és on han quedat els seus principis ? Perquè si tornen a votar que no, almenys haurem aclarit una cosa tothom sabrà una cosa que el problema no va ser mai el preàmbul. El problema és si Podemos permet que es continuï deixant que Madrid decideixi pels ciutadans catalans. I això té poc de plurinacional. Poc de federal i sobretot, molt de centralisme. Ni la negligència de Marlaska, ni la recentralització del PP, ni la falsa plurinacionalitat de Podemos. Catalunya no necessita més discursos sobre autogovern, necessita poder exercir lo. Moltes gràcies. Señorías del Grupo Popular, creemos que Marlaska debe dimitir. Ya lo dijimos en la comisión, también en este hemiciclo, y hoy lo volvemos a repetir: Marlaska tiene que dimitir. Y, si no lo hace él, el presidente Sánchez tiene que cesarle. Por tanto, sí, consideramos que hay motivos más que suficientes para reprobarlo, porque lo que pasó en Ceuta fue una negligencia política gravísima. Se ha hablado muy poco de la sentencia del Supremo. La primera semana de julio, el Supremo sentenció que no se podían aplicar las devoluciones en frontera a las personas que accedían nadando, porque no habían superado elementos físicos de contención fronteriza, y las entradas nadando, obviamente, se dispararon. El mismo Gobierno reconoció que esa sentencia había sido un detonante principal del aumento. Tanto es así que, el 16 de julio, Marlaska se comprometió públicamente a instalar estos elementos físicos en la frontera marítima, pero no lo hizo. Pasaron semanas y llegó el 30 de julio, setenta mil personas entraron nadando, la frontera colapsó, más de ciento cuarenta personas murieron y, entonces sí, en menos de 48 horas instalaron los elementos de contención que Marlaska había anunciado semanas antes. En 48 horas, un pimpam, está todo colocado. No podemos saber cuántas muertes, inmenso sufrimiento humano y entradas ilegales se habrían evitado, pero seguro que habría tenido un efecto disuasorio. Habría facilitado, obviamente, el control fronterizo y las devoluciones inmediatas. Y es que tampoco faltaban los avisos de la Guardia Civil, el CNI. Y luego está el show de las contradicciones para salvarse cada uno. Defensa dice una cosa, Interior otra, la Delegación del Gobierno otra. Una dramática crisis humanitaria evitable, más de ciento cuarenta personas pierden la vida, tres versiones y ninguna dimisión. Así que, sí, Marlaska merece ser reprobado y cesado.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la crisis que atraviesa la Ciudad Autónoma de Ceuta.
«I aquí arribem a Podemos, la senyora Belarra, que en multitud d'ocasions ha defensat públicament i durant anys la plurinacionalitat, el dret a decidir i Catalunya com una nació sense estat. Doncs ha arribat l'hora de comprovar quant duren els principis, quan suposa cedir el poder de Madrid en favor de Catalunya. L'any passat vam votar que no al traspàs i ho van justificar pel preàmbul. Aquell preàmbul ja no hi és. Per tant, aquesta vegada no s'hi podran amagar. I ja sabem que no els agrada la política migratòria del Govern espanyol, si és que nosaltres tampoc, i que perquè el debat no és si Catalunya ha de copiar la política espanyola o no. El debat és qui decideix la política de Catalunya si Catalunya o Madrid. I aquí és on els seus principis s'esmicolen. Durant anys han defensat que Espanya havia de deixar de governarse com un estat centralista, que calia reconèixer la pluralitat i compartir sobirania. Descentralitzar, poder i respectar la voluntat de Catalunya. Però quan arriba l'hora de treure poder de Madrid, vostès s'hi oposen?»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la crisis que atraviesa la Ciudad Autónoma de Ceuta.
«Ara bé, coincidint amb el PP en la reprovació de Marlaska, no significa compartir les seves solucions, perquè vostès tenen sempre la recepta universal. Més Espanya. Si Espanya fracassa. Més Espanya. Si Espanya es gestiona malament una competència més centralització. Si hi ha una crisi migratòria, més militarització. Parlen constantment de control, però tenen una peculiar concepció del control. Només els agrada si el control ve de Madrid. Perquè quan Catalunya reclamem competències per gestionar bé la immigració, ordenar els fluxos, intervenir en ports i aeroports i decidir la nostra pròpia política migratòria, llavors el PP ja vota que no. Això no és defensar el control, això és defensar únicament el centralisme. Mirin, Catalunya viu la immigració amb una intensitat especial. Una de cada quatre persones immigrants que arriben acaben vivint a Catalunya i això tensiona molt tots els nostres serveis públics salut, educació, habitatge i també la nostra llengua i, per tant, la cohesió de tot el conjunt de la societat. Per tant, Catalunya necessitem eines i necessitem competències.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la crisis que atraviesa la Ciudad Autónoma de Ceuta.
«Senyories del PP, doncs sí creiem que Marlaska ha de plegar, ja ho vam dir a la comissió també en aquest hemicicle i avui ho tornem a repetir. Marlaska ha de plegar i si no ho fa ell, el president Sánchez l'ha de cessar. Per tant, si considerem que hi ha motius més que suficients per reprovar o perquè el que va passar a Ceuta va ser una negligència política gravíssima, se n'ha parlat molt poc de la sentència del Suprem. La primera setmana de juliol, el Suprem va sentenciar que no es podien aplicar les devolucions en frontera a les persones que accedien nedant perquè no havien superat elements físics de contenció fronterera i les entrades nedant, òbviament es van disparar. El mateix Govern va reconèixer que aquella sentència havia estat un detonant principal de l'augment. Tant és així que el 16 de juliol Marlaska es va comprometre públicament a instal·lar aquests elements físics a la frontera marítima, però no ho va fer. No ho va fer. Van passar setmanes i arriba el 30 de juliol. Setanta mil persones entren nedant. La frontera col·lapsa, més de 140 persones moren i aleshores sí, en menys de 48 hores instal·len els elements de contenció que Marlaska havia anunciat setmanes abans. En 48 hores un pis pas està tot col·locat. No podem saber quantes morts i menys patiment humà i entrades il·legals shaurien evitat, però segur que hauria tingut efecte dissuasiu. Hauria facilitat, òbviament, el control fronterer i les devolucions immediates. I és que tampoc faltaven els avisos de la Guàrdia Civil, el CNI. I després hi ha el xou, el xou de les contradiccions. Per salvarse cadascú defensa dir una cosa interior i una altra la delegació de govern o una altra. Una dramàtica crisi humanitària evitable. Més de 140 persones hi perden la vida. Tres versions i cap dimissió. Per tant, si Marlaska mereix ser reprovat i cessat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«Però, a més a més, hi ha una qüestió de fons que des de Catalunya tenim molt clara. No acceptarem ara que els errors de la política migratòria de l'Estat acabin traslladantse a Catalunya. No acceptarem que a Madrid prenguin les decisions gestionant malament les seves fronteres i després vulguin que les conseqüències les assumeixin i paguin, com sempre, els catalans. Catalunya ja suporta una pressió enorme sobre l'habitatge, la sanitat, l'educació i els serveis socials. I, per tant, ja n'hi ha prou. I per això cal el traspàs integral a Catalunya de les competències d'immigració, com hem proposat en la llei. Per Junts per Catalunya cal que Catalunya tingui capacitat real de decisió sobre els fluxos migratoris, la seguretat, les fronteres, la integració i els recursos econòmics que fan falta per fer tot això. I acabo tornant al Reial Decret. Senyor ministre, no intentin presentar com una resposta exemplar el que en realitat és una reparació d'emergència després d'un fracàs polític. Com més diners han de posar avui vostès en aquesta crisi, més evident resulta la magnitud del problema que no van saber gestionar ahir. Aquest reial decret demostra el cost de la seva incapacitat, demostra el cost de la descoordinació i demostra sobretot, que quan la seva política falla, que falla, molt sovint la factura sempre l'acabem pagant els ciutadans. En aquest cas, una factura que supera els centenars de milions d'euros. Els diners els posarem entre tots. La responsabilitat política és de vostès. Continua sense assumirla al Govern.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«I arribats aquí, si no van actuar, només hi ha dues possibilitats o la informació va arribar als responsables polítics, a vostès i no van actuar i no van prendre decisions per protegir el Marroc o la informació no va arribar. I vostès, per tant, són absolutament incapaços de gestionar correctament la informació crítica per a la seguretat de les seves fronteres. Triïn vostès quina de les dues opcions de les dues explicacions prefereixen, per què cap de les dues els deixen en bon lloc? De fet, totes dues inhabiliten el president Sánchez per seguir governant. Junts, els vam advertir des del primer moment. El 3 d'agost vam exigir explicacions sobre la falta de previsió i control del Govern espanyol i sobre la relació del Govern amb les autoritats marroquines. El 28 d'agost, la meva companya Marta Madrenas ja pronosticava que aquest seria un dels fracassos més greus d'aquesta legislatura, com efectivament està sent. I el 3 de setembre Míriam Nogueras plantejava les preguntes que vostè avui ni ningú del govern encara no ha resolt, que seria el president Sánchez quan ho sabia que va fer amb aquella informació i que no va fer amb aquella informació. I el que és més important, per què, tot i saber o no va actuar i a què es deu la seva inactivitat i protecció del Marroc. I aquestes preguntes? Vostès no les volen respondre? I el per què no les volen respondre? És evident. De fet, en el propi silenci davant de les preguntes hi ha la seva resposta.»