Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
136 declaraciones · página 2 de 5
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Senyor ministre, avui compareix una mica per sotmetre's al control de la cambra en general, una mica respecte als cossos policials estatals i, per tant, em vull centrar, m'he de centrar forçosament en uns fets ocorreguts la setmana passada durant la visita del papa a la Sagrada Família i en les decisions adoptades per al dispositiu de seguretat, perquè considerem, com molta part dels catalans, que hi ha diverses qüestions que mereixen una explicació urgent per part del seu govern. Durant l'acte de benedicció de la Torre de Jesús, prop de 600 cantaires que participaven en la cerimònia van ser apartats per la Policia Nacional abans de completar la seva actuació amb l'Escolania de Montserrat. Van ser expulsats de la basílica perquè alguns d'ells portaven estelades entre les partitures i perquè en acabar la cerimònia sembla que pretenien interpretar Els Segadors, l'himne oficial nacional de Catalunya. L'endemà, el delegat del govern espanyol a Catalunya va afirmar que l'actuació de la Policia Nacional no tenia cap motivació identitària. Per tant, aquestes declaracions només deixen dues possibilitats: o bé existia una causa policial de risc, de perill, d'amenaça objectiva i prou justificada com per expulsar 600 persones de setze cors catalans d'un acte públic oficial i, en aquest cas, avui el Govern té l'obligació d'explicarla, aquesta causa, -és el moment per ferho, senyor ministre, avui- o bé el delegat del Govern a Catalunya va mentir i, efectivament, la presència d'estelades i la possible interpretació del Cant dels Segadors va ser el motiu real d'aquella decisió. I si aquesta és la realitat, estem davant d'uns fets d'una gravetat extraordinària, senyor Marlaska, perquè significa que es va considerar un risc molt greu interpretar l'himne oficial nacional de Catalunya a Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda de nou a tothom. Europa no és perfecta. Molts de vostès, s'hi acaben de referir, totes les intervencions anteriors. Massa vegades la Unió Europea ha actuat amb lentitud o atrapada pels interessos dels estats. Massa vegades ha produït, i per regulació, burocràcia incomprensible o incapacitat per reaccionar amb fermesa davant de grans crisis polítiques i humanitàries. I també és cert que sovint no ha sabut defensar prou bé les nacions sense Estat, les llengües minoritzades o els pobles que no encaixen dins la comoditat dels grans estats europeus. Però jo avui no vinc a parlar de l'Europa dels despatxos ni de la burocràcia. Vinc a parlar de l'Europa, dels drets, dels valors, de les llibertats i de la democràcia. De l'Europa que entén que el poder ha de tenir límits, que les minories han de ser protegides i que els conflictes polítics s'han de resoldre democràticament i no penalment. I és aquí on, quaranta anys després de l'entrada de l'Estat espanyol a les llavors comunitats europees, apareix la gran contradicció: Espanya és Europa. Sí, el club dels estats europeus. Sí, però massa sovint no actua d'acord amb els valors europeus. Els valors d'Europa es van fixar com els valors de la democràcia, del pluralisme, drets fonamentals i respecte a les minories nacionals i lingüístiques. Però l'Estat espanyol continua entenent la diversitat com una amenaça. No fa pas tant temps que a Catalunya hi va haver urnes en un referèndum. Ciutadans votant i un govern disposat a escoltar el mandat democràtic del seu poble. I la resposta de l'Estat va ser violència, policial, presó, exili, inhabilitacions i milers de ciutadans represaliats. El mateix president Carles Puigdemont i Casamajó, sota la presidència del qual es va organitzar el referèndum de l'1 d'octubre, continua avui a l'exili i això és una autèntica anomalia democràtica, impròpia d'un Estat europeu consolidat. Perquè un Estat segur de si mateix no envia policies contra...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«Per exemple, la proposició no prohibeix només la publicitat adreçada a menors, prohibeix qualsevol publicitat o comunicació que pugui donar lloc a l'exposició a menors. És a dir, tot el que tenim al davant dels nostres ulls. I això afecta, òbviament, tots els mitjans de comunicació i xarxes socials, òbviament Internet. Però és que també arriba al mobiliari urbà aparadors de botigues, punts de venda, pantalles, envasos, a tot a tot. És a dir, ja no parlem de publicitat infantil estricta. Parlem d'una prohibició potencialment generalitzada basada en una possibilitat d'exposició indirecta. I aquí apareix el primer gran problema jurídic: què vol dir que pugui donar lloc a l'exposició? Què s'entén quan una publicitat quan indueix el consum a menors? Com s'acreditarà això? Qui determinarà si una campanya tenia o no suficients mecanismes per impedir aquesta exposició? Perquè la mateixa proposició utilitza expressions absolutament obertes com 'elements visualment atractius'. Per qui? 'Estratègies de mercadotècnia' o expressions similars que posteriorment haurà de concretar reglamentàriament el Govern. I això és especialment greu en una enorme sancionadora. Ja no decidirà el legislador, ho decidirà el Govern perquè el principi de seguretat jurídica de l'article 9.3 de la Constitució exigeix precisió, previsibilitat i taxativitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«Catalunya, per exemple, ha passat de sis a vuit milions d'habitants els darrers anys. Però el problema no és demogràfic, és també estructural. Mirin, els explicaré unes dades i els recomano que mirin aquest informe. Les llars cada vegada són més petites, augmenten molt substancialment les persones que viuen soles, algunes obligades, però d'altres perquè és l'estil de vida que escullen. Augmenten les separacions, augmenta la gent gran que viu sola durant molts més anys, gràcies també a l'esperança de vida més llarga; augmenten les parelles que decideixen mantenirse cadascú a casa seva. Segons l'Eurostat, les llars unipersonals són la tipologia que més creix a Europa, un 20 %, un 20 %. Algun govern ha fet prospeccions serioses d'aquesta tendència? Perquè, si algú del ministeri o d'aquest hemicicle fes prospeccions serioses, percebria que, si la tendència continua així, a mitjà termini, a tota Europa hi haurà necessitat de milions de noves llars addicionals, encara que la població no cresqués. És a dir, encara que la població s'estabilitzés, continuarien fent falta aquí centenars de milers de nous habitatges. Per algun motiu que no puc entendre, algú es pensa que el que està passant a tota Europa no passarà aquí, o no passarà a Catalunya? Doncs els que ho pensin s'estan equivocant i han de deixar de negarho i ho han d'assumir.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda de nou a tothom. Ho hem repetit mantes vegades: la situació de l'habitatge és extraordinàriament greu. No repetiré les dades, les que he donat avui, ni les que fa mesos que estic repetint en aquest mateix hemicicle, perquè el problema ja forma part de la vida quotidiana de milions de persones. Els joves no es poden emancipar. Les famílies destinen una part desproporcionada del sou al lloguer. Els petits propietaris han perdut tota confiança i retiren habitatges de lloguer. I davant d'això, el que toca és rigor, capacitat de gestió i polítiques útils. Ni discursos populistes ni discursos simplistes, perquè els extrems, tant els d'esquerres com els de dretes, acostumen a funcionar igual: busquen culpables ràpids, recepten fórmules màgiques i converteixen problemes complexos en eslògans, i això no solucionarà res. El Govern Sánchez i també el Govern Illa s'han deixat arrossegar cap a aquests plantejaments populistes i avui tenim menys oferta, preus més cars i, en definitiva, moltes més dificultats d'accés que fa uns anys. I encara hi ha qui insisteix que no cal construir més habitatges. I ara els diré per què s'equivoquen.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Aquest problema se solucionarà donant aire a les butxaques dels ciutadans amb deduccions al lloguer, com fa temps que estem proposant Junts per Catalunya, i a la compra, l'estalvi per adquirir l'habitatge habitual, augmentar l'oferta... Però sobretot ampliant parc públic i privat d'habitatge, i rehabilitant els obsolets i activant els habitatges buits realment disponibles, i especialment deixant de governar i legislar a cop d'eslògan com fan vostès. Perquè, després de tots aquests anys al govern, l'habitatge és més inaccessible que mai, els joves estan més expulsats i les famílies estan més ofegades, i això sí que és un fracàs, el fracàs de tots vostès. Moltes gràcies. Buenas tardes, nuevamente. Hay una única cosa, señor Ibañez, en toda esta propuesta o proposición de SUMAR que en Junts compartimos, que es el primer párrafo, cuando afirman que la vivienda es hoy una de las principales preocupaciones sociales. Y precisamente por eso, porque es un problema grave estructural y que está expulsando a toda una generación entera del acceso a la vivienda, lo que no se puede hacer es convertirlo en una fábrica de titulares fáciles o de falsos culpables, porque después de este párrafo lo que vuelve es el discurso de siempre de las extremas izquierdas: especulación, demonización y mucha propaganda, pero poco rigor. Y es curioso porque después acusan a la extrema derecha de manipular datos y construir relatos basados en el miedo, pero es que ustedes hacen exactamente lo mismo y esta proposición es la prueba de ello. Cogen datos parciales y construyen un relato ideológico que no aguanta cuando se miran las cifras completas, y eso también es populismo, porque los populismos, sean de extrema derecha o de extrema izquierda, siempre acaban igual, simplificando problemas muy complejos e impulsando medidas que no resuelven nada.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Moltes gràcies. Bona tarda de nou. Òbviament, Junts defensem un sistema públic d'habitatge basat en la transparència i la igualtat d'oportunitats, i que cal perseguir qualsevol irregularitat, òbviament. Però amb aquesta proposició vostès, el Grup Socialista, no venen a parlar d'habitatge. El que fan avui aquí és pura política de desgast bipartidista. I amb la greu crisi que tenim a sobre, la que ens està caient, amb la greu crisi d'habitatge que tenim, és bastant cínic dedicar aquest plenari a les seves guerres partidistes amb el PP, i no ajudar la gent a accedir a un pis on no deixarse mig sou. El PSOE, que governa a Espanya i controla el Ministeri d'Habitatge, compareix avui aquí per instar a si mateix, al seu propi govern, a reforçar controls i registres. I és bastant revelador. O és que per fi el PSOE ja ha assumit que el Govern de PSOE i SUMAR està completament desbordat en matèria d'habitatge? Perquè després de 7 anys governant, el balanç és certament devastador. Els preus disparats, joves i famílies expulsades del mercat, l'oferta enfonsada. I, lluny de corregir el rumb, s'han deixat arrossegar pels plantejaments de les extremes esquerres, convertint l'habitatge en un camp de batalla populista: més intervencionisme, més burocràcia, menys habitatge i més car. I encara dediquem el temps del ple a proposar aquests mecanismes de més burocratització i nous intents de recentralització, per cert. Perquè aquesta proposició torna a ser exactament això: registres de demandants, inventaris públics, registres de sòls, mecanismes estatals de supervisió. Sempre igual, més centralització des de Madrid. I ho recordo especialment als diputats socialistes catalans, que a Catalunya tenim les competències en habitatge, que som una nació amb institucions pròpies. Ho recorden? Estem farts que cada vegada que el PSOE té un problema, intenti laminar competències i recentralitzar decisions i registres des de Madrid. I Junts ens oposarem sempre a aquesta manera de fer.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«En tot cas, Junts creiem que el debat s'hauria de centrar en allò que és important: garantir que el titular legítim pugui recuperar la possessió de forma ràpida i efectiva. Perquè el problema no és qui està legitimat per actuar. El problema és que el sistema continua sent massa lent, i el més sorprenent és que, mentre avui debatem aquesta iniciativa, la proposta de Junts continua bloquejada en un calaix del Govern socialista i els seus socis. Més d'un any. Més d'un any bloquejant una reforma tècnica moderada i útil. Però després alguns vindran aquí a donar lliçons de sensibilitat social. Miri, sensibilitat social també és defensar les famílies treballadores que conviuen durant anys amb okupacions, les que siguin conflictives. Sensibilitat social també és protegir la gent gran que veu degradada la seva comunitat i no sap com solucionarho. Sensibilitat social també és impedir que les màfies facin negoci amb la vulnerabilitat i evitar que alguns facin negoci també amb la desesperació de molts propietaris que veuen constantment els seus drets limitats. I sensibilitat social també és deixar de fer demagògia cada vegada que algú planteja abordar aquest problema amb sentit comú.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«I escolti el que els deia abans sobre qüestions lingüístiques i culturals, el mateix Parlament Europeu ja ha advertit per amplíssima majoria que polítiques com la llei xinesa de promoció de la unitat ètnica impulsen l'assimilació forçada i la destrucció de la identitat cultural. Per tant, la informació hi és, la tenim, la condemna i denúncia majoritària també. El que no hi és, és la mateixa contundència que avui s'està mostrant aquí. Li reconec que a nosaltres tampoc ens estranya tant. Els catalans sabem bé, també per experiència pròpia, fins a quin punt els costa encara defensar amb normalitat la presència del català a totes les institucions, a l'economia i a la vida pública. Però tornant al tema, el seu govern no està exercint cap pressió diplomàtica cap al règim xinès ni la mateixa urgència. I això no és una qüestió de distància geogràfica, és una qüestió de coherència política. Per això els hi faig esment, o més ben dit, d'incoherència política. Però aquesta incoherència ja ens tenen ben acostumats, per exemple, quan defensen el dret a l'autodeterminació de tots els pobles. Però aquest dret el defensen sense excepcions, sense seleccions interessades, perquè aquest principi no pot aplicarse en funció de qui els reclama o de si encaixen determinats interessos. Què estan fent pels kurds? Què estan fent pels saharauis? Després d'abandonar fins i tot tota la posició històrica de l'Estat espanyol sobre el Sàhara Occidental per alienarse amb les tesis del Marroc. Quina autodeterminació defensen exactament aquí? Què estan fent pels kosovars en un cas que Espanya continua sense reconèixer oficialment? On és el mateix criteri en tots aquests casos? Estat palestí. Sí, bé, i Kosovo? I el poble saharaui? I el kurd? Aquest és el doble raser. Dret internacional quan convé. Silenci quan incomoda.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Tot és molt més complex del que sovint es presenta en aquest debat. I nosaltres no entrarem en lectures de blancs i negres perquè hi ha molts grisos, encara que això avui sigui menys còmode políticament. I també rebutgem l'expansió dels nous assentaments a Cisjordània perquè això vulnera efectivament el dret internacional i alhora fa encara molt més complex avançar cap a una solució de pau. El problema de fons no és què es diu avui aquí, el dret internacional no pot dependre d'un context concret ni de la pressió mediàtica ni de la conveniència política. Dos detinguts mereixen tota l'atenció i tota l'exigència, i és correcte que sigui així. Però aleshores cal ferse una altra pregunta: quants detinguts fan falta perquè actuïn amb la mateixa contundència en altres llocs del món? Perquè fa anys que més d'un milió d'usuaris han estat sotmesos a detencions arbitràries, internaments massius, vigilància extrema i treball forçat, tortures, persecució cultural. Organitzacions com Human Rights Watch, Amnistia Internacional, experts de Nacions Unides i diversos informes independents. Fa anys que denuncien possibles crims contra la humanitat a Xinjiang. No estem parlant d'acusacions vagues. Estem parlant de camps d'internament, desaparicions i assimilació forçada documentada per organismes internacionals. I no és només el cas dels uigurs. També el Tibet. Hi ha denúncies cada vegada més greus sobre repressió cultural, lingüística i religiosa. Fa només unes setmanes, Human Rights Watch advertia que el govern xinès està accelerant l'assimilació forçada dels infants tibetans a través del seu sistema educatiu. El mandarí s'està imposant com a llengua obligatòria a les escoles infantils mentre es redueix progressivament l'ús del tibetà. Segons aquests informes, nens tibetans deixen de parlar la seva llengua materna, fins i tot amb les seves famílies, després de passar pel sistema educatiu xinès. Es denuncia adoctrinament ideològic des de la infància i un procés sistemàtic orientat a diluir qualsevol identitat diferenciada sota un model nacional únic imposat pel Partit Comunista Xinès. I davant d'això, què fa el Govern espanyol? Hom, sentintlos avui, esperaria que activaria tota la potència del seu Estat, totes les eines del Parlament, tota l'acció diplomàtica al seu abast per denunciar, condemnar, bloquejar, embargar. Doncs no. El que ha decidit fer el Govern espanyol és intensificar les relacions polítiques, diplomàtiques i comercials amb la Xina. Cimeres bilaterals. Contínues visites del president Sánchez i dels seus ministres, declaracions de cooperació estratègica, fotografia rere fotografia. I és legítim preguntarse si en alguna d'aquestes reunions hi ha hagut la mateixa contundència que avui escoltarem aquí, per què la defensa dels drets humans sembla molt exigent per a alguns i molt poc per a altres? Senyor ministre, vostè em sabria respondre quin és el motiu d'aquesta diferència?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Però hi ha més. Més enllà d'aquests errors jurídics greus, hi ha un biaix ideològic persistent, una al·lèrgia sistemàtica als propietaris, a tots, a tots. Imposen noves càrregues, alteren contractes en vigor i no preveuen cap compensació. Res ni una. El Govern convida a la festa i els privats la paguen perfecte. Però el resultat de les seves polítiques els veu tothom. Lloguers més cars que mai i cada cop més gent competint per llogar un mateix pis. 400 persones deien a Barcelona. I les persones més solvents. Escoltin, és que les persones més solvents són les que acaben trobant alternatives. El problema és per les persones que són menys solvents, els que tenen més dificultats que aquests queden absolutament atrapats. I com que nosaltres sí que ens preocupem pels llogaters, proposem mesures que realment redueixin el seu esforç real econòmic. Junts volem que s'incorpori una deducció fiscal al lloguer. Això sí que seria una reducció directa del cost per a les famílies que lloguen un pis sense perjudicar els propietaris. Però vostès prefereixen intervenir malament abans que ajudar de veritat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors ministres, companys. Deia Plató que el primer acte de corrupció d'un governant no és robar, és acceptar un càrrec per al qual no està preparat. I avui aquest Reial decret llei n'és la prova clara. En primer lloc, el Govern sabia perfectament quines eren les nostres objeccions, tant tècniques com de fons, i ha decidit ignorarles. Ens porta el mateix decret de nou, sense fer cap feina, sense fer la feina que els correspon, tot i saber des del primer minut que Junts no podíem avalar així. PSOE i SUMAR porten molts anys governant i l'habitatge és més inaccessible que mai. I no és estrany. Avui, de nou, tenim una mostra de quina n'és la causa. La proposta que tenim davant no és una mesura rigorosa d'habitatge com les que ens solen portar. És una operació de propaganda i, per cert, jurídicament molt defectuosa. I ho dic així de clar només pels seus defectes tècnics. Aquest decret ja no es pot votar a favor tal i com està redactat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas administrativas y procesales para la seguridad jurídica de la ordenación...
«Però avui el govern del PSOE i SUMAR afirma que l'habitatge és la seva prioritat. Ho diu i ho repeteix i ho situa al centre del debat. Però entre el discurs i la realitat hi ha una distància gegant, perquè el que està marcant l'acció de l'actual govern és una visió excessivament ideologitzada, impulsada especialment pel sectarisme de SUMAR, que està arrossegant el conjunt de l'executiu cap a un model basat en limitar, sancionar i sobrerregular. I el més preocupant: no és només el model. És la resposta que estan tenint davant dels nefastos resultats que estem veient tots. Perquè quan les dades indiquen menys oferta, més tensió de preus i més dificultats d'accés, els socialistes no rectifiquen. Hi ha persistència, una persistència que no poden entendre com a fortalesa. És una incapacitat absoluta d'adaptació i aquesta rigidesa està deteriorant les expectatives de tota una generació sencera. Però hi ha una altra qüestió que és sincerament incomprensible: si realment es vol actuar sobre el problema de l'habitatge, per què el govern socialista i de SUMAR no impulsa cap reforma estructural per reduir la burocràcia urbanística? Els municipis estan fent una crida de socors, no poden més. La tramitació és cada cop més complexa, més llarga, més incerta, i això afecta directament la capacitat de produir habitatge. I malgrat això, no s'ha adoptat cap mesura de simplificació real. I els diré més: per què no s'ha abordat també amb decisió el règim de la contractació pública? Per facilitar que els ajuntaments i les administracions puguin impulsar habitatge públic amb agilitat. Saben que es pot tardar set o vuit anys per part d'un ajuntament per poder fer una edificació, una construcció d'habitatge? Si no es pot contractar amb eficàcia, no es pot executar. Si no s'executa, no hi ha oferta, no hi ha pisos ni públics ni privats. No hi ha res ni del lloguer assequible ni de protecció oficial. Res. El que estan fent a l'actual govern és res. I aquí també la conclusió es fa evident: aquest govern no ha fet cap reforma de fons útil o amb impacte.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas administrativas y procesales para la seguridad jurídica de la ordenación...
«Sense un sistema que funcioni, no hi ha accés real a l'habitatge i quan no hi ha accés a l'habitatge, el que es trenca no és només el mercat. Es trenquen projectes de vida, es retarda l'emancipació dels joves, es cronifica la precarietat i es posa en risc el conjunt de la cohesió social. Ara bé, també cal dir-ho, i amb claredat, que aquesta situació no és fruit d'un sol govern. Quan el Partit Popular governava, va impulsar reformes sota la premissa que el mercat sense intervenció resoldria per si sol els problemes de l'habitatge. La realitat va demostrar que no va ser així. Aquell model va afavorir dinàmiques especulatives, va generar alguns desequilibris territorials importants i no va acabar garantint un accés efectiu i equilibrat a l'habitatge. Per això estem on estem. I el més rellevant per la proposta que ens fan avui aquí: que tampoc van abordar el problema estructural de la complexitat normativa ni procedimental. És a dir, que no va resoldre ni el problema de fons, ni va simplificar el sistema.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«L'estiu passat Junts per Catalunya acordàvem amb el Govern, mitjançant el diputat Manuel Arribas, que cal reduir els llindars de velocitat punible. Sabem que no és la proposta completa que defensa la Maria Pilar, ni les associacions de víctimes. Segur que cal ser més exigents i rebaixar encara més aquests límits, però és un inici, una presa de consciència per començar a corregir una desproporció absolutament immoral, perquè, quan algú condueix molt, però molt per sobre del límit establert, no estem davant d'una simple imprudència. Per això, la clau de penalitzar aquesta conducta no ha de limitar-se al resultat -si ha acabat causant ferits o fins i tot morts-, sinó a la pròpia conducta, a la decisió de generar un risc extrem. Si el sistema només reacciona quan el dany ja s'ha produït, arriba tard. El dret penal hauria de dissuadir abans, no només castigar després. Aquest és el sentit d'abaixar els llindars, per reconèixer que hi ha conductes que per si mateixes ja són absolutament intolerables. Mirin, el que avui discutim no és una xifra, és si acceptem o no que algú pugui decidir conscientment posar en perill la vida dels altres sense que suposi cap resposta penal. Això és el que vol canviar aquesta reforma. No ho resol tot, però canvia el missatge, i el missatge sí que importa. Importa per a qui condueix, òbviament, i importa també per a qui passeja, per a qui pedala, per a qui va en moto, importa sobretot als més febles de la circulació. Importa especialment per a qui encara no sap que un dia veurà destruïda la seva vida i la dels seus estimats per culpa d'una nefasta decisió aliena abans d'afrontar una corba.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I mentre aquí es perllonguen els problemes, altres països avancen. Canadà, en els mateixos cinc anys en què aquí hem estirat una mesura excepcional, convertida en norma, ha reduït traves i impostos, incentivant la construcció i garantit la seguretat jurídica. Resultat? Un milió tres-cents mil habitatges nous en cinc anys i una caiguda del 21 per cent dels preus. Més habitatge, més oferta, menys pressió. Amb menys propaganda i més feina, les coses sí funcionen. Aquí, en canvi, continuem atrapats en mesures temporals, transformades en eternes, amb paràlisi política i amb discursos que no resolen res. I mentrestant, tant llogaters com propietaris continuen patint. Això no va d'enfrontar uns contra altres, va de compartir solucions. Una societat justa no divideix, protegeix i resol. Les famílies vulnerables necessiten estabilitat real, no pròrrogues eternes d'any en any, i els propietaris necessiten seguretat, no ser els encarregats involuntaris d'una política social que el govern no vol assumir. Per tot això, no. No validarem una excepcionalitat eterna ni una injustícia estructural, sobretot quan existeixen alternatives que beneficiarien tothom. La política ha de protegir, donar esperança i garantir dignitat. El que no pot fer és utilitzar la gent com a instrument i generar molts més problemes dels que resol.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I si parlem de responsabilitats, cal parlar d'habitatges buits. Fa anys que vostès proclamen que són la solució, però no han mogut ni un dit per mobilitzar-los. No han dibuixat un mapa detallat ni cap mecanisme per activar-los. A Catalunya hi ha 90 000 habitatges buits mobilitzables avui, mentre avui ens parlen d'uns 13 000 desnonaments suspesos. No els grinyola tot això? Noranta mil habitatges mobilitzables avui per 13 000 desnonaments suspesos? I sense comptar amb els 13 000 de la Sareb que té a Catalunya. El Govern s'ha de deixar de romanços, arremangar-se i treballar dur, però no. Són més d'eslògans llaminers que ha de fer la feina. I malgrat això, senyora Belarra, escolti... Ah, no, no hi és. Bé, i malgrat això, la solució ja existeix. No requereix cap nou decret, senyor ministre. Si realment disposen de 300 milions d'euros per protegir les famílies vulnerables, poden usar la figura de l'enervació. És simple: En tot desnonament on es declari el llogater vulnerable, l'Estat pot anar i pagar el deute que no ha pogut pagar el llogater i fer se càrrec del lloguer mentre duri la situació de vulnerabilitat. Si vostès paguen, el jutge tanca el procediment. Si el Govern vol, pot evitar qualsevol desnonament i sense carregar injustament el pes sobre els propietaris, com s'ha fet tota la vida, vaja, senyor ministre. Aquesta fórmula ja existeix, funciona, és legal i és justa. Només requereix gestió, és clar, voluntat i responsabilitat. Les tres coses que aquest Govern no ha demostrat en sis anys.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Recordem d'on venim. El reial decret llei 8/2020 va néixer en plena pandèmia, en una situació de paràlisi global sense precedents. Suspendre temporalment desnonaments va ser una mesura justa i ponderada, una mesura excepcional en un moment excepcional. Però han passat sis anys, d'això. I si, com diu el Govern d'Espanya va com un coet, si tot va tan bé, per què segueixen governant com si fóssim en una pandèmia permanent? Per què prorroguen mesures que només tenien sentit en aquell context extraordinari? En tots aquests anys, el Govern no ha estat capaç de generar alternatives. No ha reforçat el parc públic ni el privat, no ha reallotjat aquestes famílies vulnerables. No han creat itineraris d'acompanyament per sortir de la provisionalitat. L'únic que han fet és carregar la seva responsabilitat sobre els privats, fer pagar a altres la seva incompetència, convertir una mesura excepcional en una penitència indefinida per als propietaris, sobretot petits propietaris, que porten anys assumint un cost que no els correspon. Alguns fa tres, quatre o cinc anys que no cobren el lloguer. I el pitjor és que mentre ells pateixen aquest desgast, els llogaters vulnerables tampoc avancen cap a una solució real, atrapats indefinidament en un sistema que no els garanteix cap futur. Aquest és el seu doble fracàs. Uns pateixen perquè se'ls imposa una obligació que no és seva i els altres, perquè el govern no ha estat capaç d'oferir-los cap sortida estable en sis anys.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Moltes gràcies. Molt bon dia, senyor ministre. Un cop més ens trobem davant la pitjor forma de governar. La pitjor que pot existir. No només repeteixen una mala pràctica política amb una altra llei òmnibus, sinó que estan forçant les costures del respecte democràtic fins un punt que cap govern responsable hauria de permetre's. I per si no fos prou, juguen amb el patiment de la gent utilitzant-lo com a instrument polític. Fa un mes van barrejar en un únic decret l'actualització de pensions, que compartim, amb ocupacions i suspensions de desnonaments que no compartim. Els vam advertir que tot barrejat no ho votaríem a favor. I avui repeteixen la mateixa operació. És pervers i, sobretot, una indecent manca de respecte cap a la ciutadania. Sí, avui han separat les pensions, però tornen a barrejar mesures socials que si avalarien amb ocupacions i suspensions que no podem acceptar. Cap govern responsable comet el mateix error dues vegades. Això ja no és improvisació, és xantatge polític. I vostès no poden seguir fent com si tinguessin majoria, forçant votacions a base de barrejar temes per fer quadrar els seus números. Havien tingut temps de sobres per rectificar i no ho han volgut fer. Per això els tornem a dir el mateix: pensions sí; escut social, sí; okupacions? No.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la ejecución efectiva de las órdenes de expulsión de extranjeros nacionales de...
«Catalunya vol executar una política migratòria rigorosa i efectiva, però això només serà possible quan es reconegui que nosaltres, que som qui gestionem el dia a dia, puguem decidir com fer-ho. Senyors del Govern, compleixin d'una vegada amb el traspàs de les competències d'immigració cap a Catalunya. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenas tardes a todos. Hoy aquí no hablamos de según qué, hoy hablamos de personas -personas que han cometido un delito, no de otras personas-, personas que han cometido un delito y un juez estima que tienen que ser expulsadas y el Gobierno no ejecuta la orden judicial. Si eso es xenofobia, pues no sé, tenemos un problema. Órdenes judiciales que no se ejecutan; estamos hablando de eso. Dice la proponente que hay muchas órdenes judiciales de expulsión a personas extranjeras que han delinquido que no se ejecutan. Y eso es radicalmente cierto, es cierto, y preocupa a la gente, preocupa a Junts y debería preocupar a todo aquel que defienda un Estado de derecho sólido, porque no hacerlo genera enormes desconfianzas en el sistema, frustración con la justicia y una sensación de impunidad que ninguna sociedad madura puede asumir. Incluso las instituciones europeas han expresado en diversas ocasiones la necesidad de mejorar la eficacia de este sistema.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la ejecución efectiva de las órdenes de expulsión de extranjeros nacionales de...
«A banda d'això, per Junts és punt central del nostre posicionament l'aspecte competencial. És Catalunya qui assumeix en proporció clarament superior l'arribada migratòria. És Catalunya qui, malgrat un dèficit fiscal indecent, sosté els serveis públics quan es tensen. És Catalunya qui gestiona barris amb densitats de població estrangera molt per sobre de la mitjana estatal. I és Catalunya qui posa els Mossos d'Esquadra, els serveis socials, els ajuntaments, totes les polítiques necessàries d'integració i, malgrat tot això, les decisions sobre expulsions, fronteres, admissions, coordinació, Frontex, tot el que diuen, continua sent competències exclusives de Madrid. Aquest és el desequilibri real d'aquesta proposició del PP que ignora i que el PSOE perpetua quan es nega a compartir dades que són essencials. Quan l'Estat dicta ordres que després no executa i alhora reté la informació necessària per entendre què passa, és fa evident un model centralitzat que impedeix aprofitar les capacitats del territori que efectivament està gestionant la realitat quotidiana. Si Catalunya disposés de les dades i de les competències, la resposta seria eficient i efectiva. En aquesta proposició, Catalunya continua assumint les conseqüències sense poder de decidir res. Per això la nostra posició és clara. Sí, a fer efectives les ordres judicials d'expulsió d'aquelles persones que han delinquit, però no a avalar un model centralista incomplet i sustentat en dades que són discutibles per culpa del Govern. I la seguretat no és un eslògan, és una responsabilitat i no hi ha responsabilitat sense capacitat de decisió.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la ejecución efectiva de las órdenes de expulsión de extranjeros nacionales de...
«Però en tot cas els hi he de dir que segurament la culpa no és de vostès que no tinguin les dades correctes. Tenim molt clar que el culpable d'això és el Govern espanyol i Junts fa molt de temps, i ho sabem perquè ho he dit en multitud d'ocasions i des d'aquest faristol, en som molt crítics perquè el govern de PSOE de SUMAR amaga sistemàticament aquesta informació. No hi ha manera de trobar-la. Fa dos anys que estem reclamant dades completes i actualitzades sobre les ordres judicials d'expulsió. El nombre real d'execucions i la causa de les dilacions o de les no execucions. I la resposta ha estat sempre: el silenci. La manca persistent de transparència del Gobierno cap a tots nosaltres i, sobretot, cap a la ciutadania. És totalment incomprensible. Qualsevol de nosaltres podríem assenyalar causes de la manca d'execució, el col·lapse judicial, poca coordinació administrativa, dificultats consulars. Però és que aquesta cambra continuaria legislant a mitges o malament, si no disposem del quadre complet. És impossible prendre decisions estratègiques quan l'Estat reté les dades amb la mateixa força que reté les competències. Per això, aquesta PNL utilitza algunes formulacions pròpies d'un debat més emocional que no pas d'un debat rigorós. A Catalunya sabem de la necessitat de gestionar convivència i pressió demogràfica i precisament per això sabem que la seguretat es defensa amb proporcionalitat i cal informació i transparència, no amb generalitzacions que acaben alimentant algunes formulacions simplistes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la ejecución efectiva de las órdenes de expulsión de extranjeros nacionales de...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Avui aquí no parlem de depèn de què. Avui aquí parlem de persones que han comès un delicte, no d'altres persones. Persones que han comès un delicte i que un jutge estima que ha de ser expulsada i que el Govern no executa l'ordre del jutge. Si això és xenofòbia, doncs no ho sé, tenim un problema. Ordres judicials inexecutades. Estem parlant d'això. Diu la proponent que hi ha moltes ordres judicials d'expulsió a persones estrangeres que han delinquit, que no s'executen, i això és radicalment cert. És cert i preocupa la gent i preocupa Junts i hauria de preocupar a tothom que defensa un estat de dret sòlid. Perquè no fer-ho genera enormes desconfiances amb el sistema, frustració amb la justícia i una sensació d'impunitat que cap societat madura pot assumir. Fins i tot les institucions europees han expressat en diverses ocasions la necessitat de millorar l'efectivitat d'aquest sistema. Ara bé, també és cert que aquesta PNL parteix d'una base molt fràgil. Ho he de dir, utilitza dades parcials fora de context, metodològicament feble. Amb dades febles no es pot construir política migratòria seriosa, òbviament. Tampoc compartim el model competencial centralitzador que el text dona per descomptat. El relat que ens presenten converteix estimacions en certeses i barreja períodes temporals diversos, genera una fotografia inconsistent. Ara aquest tema no és un tema menor, perquè quan es parla d'expulsions de seguretat, el rigor és absolutament imprescindible. Dades febles no fan polítiques fortes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«I arriba la llei d'amnistia, que havia de reparar el dany causat per anys de persecució penal del moviment independentista. Però els mateixos poders que van impulsar aquella persecució han fet l'impossible per impedir que la llei tingui efectes reals. La premsa internacional se n'ha fet ressò, alguna documentant les resistències internes de la judicatura espanyola per aplicar-la, especialment quan afecta el president a l'exili, Carles Puigdemont, i d'altres s'hi refereixen literalment com una paradoxa jurídica, una llei vigent que en realitat no es vol aplicar. Tot plegat evidencia un problema estructural. Quan es tracta de Catalunya, l'Estat espanyol ha actuat i continua actuant amb un biaix profundament antidemocràtic. No només ha reprimit l'independentisme, no només ha ignorat l'ONU, també ha menystingut la realitat nacional catalana, negant-li la possibilitat de decidir lliurement el seu futur i negant-li el respecte que mereix qualsevol nació del món. Catalunya vol ser reconeguda i respectada com a nació que és, vol governar i dirigir el seu futur sense estar subordinada a un Estat que sovint actua com si no entengués o no volgués entendre la seva identitat lingüística, cultural, política, social. I, a més, Catalunya vol deixar de ser arrossegada cap a un empobriment estructural. Perquè totes aquestes vulneracions de drets polítics i democràtics no són un accident aïllat, formen part d'un sistema que condemna Catalunya a un futur d'oportunitats estroncades. Un Estat que critica els altres però que manté Catalunya infrafinançada, amb infraestructures que s'esberlen, amb serveis públics saturats, amb inversions promeses i mai executades, un Estat que condemna una de les nacions més dinàmiques d'Europa a empobrir-se dia rere dia, amb trens que fan figa, hospitals i escoles que infrafinança. Si realment els preocupessin els catalans, si els drets humans els interpel·lessin, si realment volguessin protegir la legalitat internacional, farien una sola cosa: reconèixer Catalunya com la nació que és i permetre-li governar-se ella mateixa. No hi ha altra fórmula per evitar que Espanya continuï limitant el nostre progrés i la nostra prosperitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Un altre parèntesi, senyor ministre: No ha concretat què farà demà respecte a la possible reformulació a la possible reforma d'aquest dret internacional, que vostè mateix ha dit que veia insuficient. Digui'ns què farà exactament demà, perquè renunciar al dret internacional, de fet, és acceptar un món on les regles només existeixen per als més poderosos. I aquest món no és ni més just ni més segur. I sobretot, no és un món on Catalunya hi tingui res a guanyar. I permeti'm afegir una qüestió que avui potser ha quedat una mica absent del debat, ara una miqueta més. El: I ara, què? Per què hem de enderrocar un règim autoritari no és per si sol construir una democràcia, ho sabem tots. I confondre aquestes dues coses és un error que el món ja ha comès massa vegades. El futur de Veneçuela no pot ser el pas d'una dictadura a una tutela exterior, ni la substitució d'un poder arbitrari per un altre que actuï segons interessos geopolítics propis. La democràcia no s'exporta mai amb bombes ni s'imposa des de fora. La democràcia només és real quan és el resultat de la voluntat del poble que l'ha de viure. Restaurar la democràcia vol dir garantir processos polítics lliures, institucions legítimes, drets civils efectius i, òbviament, sobirania popular. I això exigeix temps, garanties i respectes. No exigeix submissió. No exigeix dependència. No exigeix convertir un país en un espai d'influència. Senyor ministre, concretament, què farà el seu govern per garantir aquest pas? Ho diem amb claredat: Veneçuela no pot passar de ser víctima d'un règim autoritari a ser objecte d'un projecte neocolonial. I aquí és on el dret internacional, amb totes les seves mancances, és imprescindible, no per protegir règims, sinó per protegir pobles.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Senyor ministre, Junts fa mesos que vam registrar una proposició perquè l'apartheid de gènere sigui reconegut explícitament com a crim internacional perseguible per la Cort Penal Internacional. Així, els seus autors, com els de l'actual règim iranià o l'afganès, podrien ser perseguits i enjudiciats. Senyor ministre, calen decisions polítiques. Insti immediatament aquesta reforma, perquè conculcar sistemàticament els drets de les dones ni és cultura, ni és religió, ni és tradició. És un crim. I en paral·lel, senyor ministre, què planteja el seu govern respecte a la revisió i reforma de les normes del dret internacional que, tal com molts hem denunciat avui, s'han mostrat incapaces de protegir efectivament els drets humans? Perquè no podem continuar apel·lant a un marc jurídic que reconeix les vulneracions però no les atura, que condemna però no protegeix i que massa sovint arriba tard. Si el dret internacional és feble davant les dictadures i l'opressió, bé caldrà canviar-ho, no? I òbviament, som ben conscients que la modificació del marc internacional no depèn d'un sol govern, és clar, ni es fa d'un dia per l'altre. Però també sabem que cap canvi comença si no s'assumeix la iniciativa, si no s'obre el debat i si no s'està disposat a assumir el cost polític de fer-ho, senyor ministre.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«I permetin-me acabar posant un exemple recent: l'Iran. Fa dies que hi ha una revolta profunda i sostinguda, un crit col·lectiu contra un règim que governa amb la por. Està sent represaliada brutalment per l'autoritarisme. Des d'ahir es comencen a veure imatges de centenars de morts, manifestants morts. És una lluita liderada per les dones, però també pels homes que lluiten al seu costat, colze a colze, reclamant llibertat, dignitat i drets. El seu lema 'Dona, vida i llibertat', que estan cridant per igual dones i homes, diu exactament el que els és negat. Expressa una idea simple però profundament política. La llibertat de les dones és una condició irrenunciable per a qualsevol societat que es vulgui lliure, justa i democràtica. Allà on les dones són silenciades, perseguides o excloses, la llibertat del poble queda inevitablement segrestada. El que està passant ara a l'Iran podria acabar obrint una escletxa d'esperança per altres països de la regió, com l'Afganistan, per exemple, on les dones continuen menyspreades, abusades, silenciades, expulsades de l'espai públic, sotmeses a un règim de la por. I des d'aquí hem d'actuar per enderrocar aquest marc d'opressió sistematitzat i sostingut en el temps, que es basa en la supremacia masculina i està exclusivament dissenyat per perpetuar la subordinació i repressió de les dones.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Dit això, el debat d'avui no és només sobre què ha passat, sinó sobre com ha passat. L'actuació del Govern Trump ha vulnerat els principis bàsics del dret internacional, com la prohibició de l'ús unilateral de la força o el marc multilateral com a espai de resolució de conflictes. No hi ha hagut mandat compartit, no hi ha hagut un procediment col·lectiu. Hi ha hagut una demostració de força i això ens ha d'interpel·lar. Quan parlem de dret internacional, cal fer-ho amb honestedat, és clar. No és perfecte. Les seves eines són limitades, lentes, insuficients per respondre al patiment immediat. Negar-ho seria infantilitzar el debat. El dret internacional falla, entre altres coses, moltes altres, però perquè depèn dels mateixos estats que després el vulneren, perquè no disposa de mecanismes coercitius suficients i perquè massa sovint s'aplica amb dobles estàndards. Aquesta feblesa, òbviament, erosiona la confiança en les normes comunes. Però constatar-ho no pot servir d'excusa per prescindir-ne, sinó d'argument per reforçar-les, perquè quan desapareixen les normes compartides, el buit no l'omple la justícia sinó la força. I això no és una discussió teòrica, és una qüestió profundament humana.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«En un altre ordre de coses, senyor ministre, Junts estem convençuts que la millor política exterior per estendre la primacia dels drets humans i la democràcia al món, i vostè s'hi ha referit també, s'ha de fer a través de la defensa de la llibertat i dignitat de les dones arreu. A l'Afganistan, per exemple, i a l'Iran, milions de dones viuen sota sistemes d'absoluta dominació masclista. Sense llibertat, sense educació, sense mobilitat, sense salut, sense veu i, de fet, sense ulls. Veient el món únicament amb un sol ull a través de els burques imposats. Això no és una cultura diferent. Això no és una tradició diferent. Això és apartheid de gènere, un sistema estructural d'opressió vers les dones dissenyat pels règims que estan ara al govern. Són recurrents els testimonis de les persecucions sistematitzades i violacions dels drets humans de les dones únicament pel fet de ser dones. De fet, una missió d'investigació de l'ONU va reconèixer una nova pauta de condemnes a mort de dones activistes a l'Iran, declarant les culpables de delictes contra la seguretat nacional. I no obstant, senyor ministre, hi poden dir que fan polítiques feministes, però el dret internacional no reconeix l'apartheid de gènere com un crim. Per això Junts per Catalunya fa temps que estem impulsant que s'inclogui, vostès reclamin com a govern, com a Estat, que s'inclogui a la Convenció de l'ONU sobre crims contra la humanitat, l'apartheid de gènere i a l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. Perquè mentre el món mira cap a una altra banda, les dones són les que s'estan jugant la vida i lideren les revolucions democràtiques a l'Iran, al Kurdistan, a l'Afganistan... Les dones són la llavor de la democràcia futura, són l'esperança de la revolució per a les generacions futures. I la política exterior espanyola sembla que encara no hagi entès bé això.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Per això, li hauria de formular certes preguntes que ens agradaria que quedessin sense resposta perquè voldríem que ho deixés clar. Espanya es reconeix o no com a potència administradora del Sàhara Occidental? Si ho he entès bé, ha dit que dona suport, ha donat suport explícit, a la lectura marroquina de la Resolució 2797. El seu govern considera que el referèndum ja està descartat? Per què Espanya no ha defensat mai que la MINURSO tingui mandat en drets humans? El nostre entendre, és peremptori que la MINURSO incorpori immediatament un mandat explícit de vigilància i denúncia de les vulneracions constants, flagrants, dels drets humans al territori ocupat i que garanteixi la protecció efectiva de tota la població civil sahrauí. Què pensa fer, per tant, davant de la repressió sistèmica a aquest territori ocupat? I ha valorat bé com afectarà aquest gir en la relació amb Algèria i l'estabilitat a la regió? Senyor ministre, fins avui havia tingut bastant amagat aquest tema. Avui li demanem que ho deixi clar. Que ho deixi clar el conjunt de la ciutadania.»