Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
810 declaraciones · página 21 de 27
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Bé, moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. He de dir que celebro que estem contentes i contents que aquesta iniciativa sigui debatuda avui aquí al Congrés dels Diputats. De fet, també vull manifestar que estem felices que es posi llum i transparència a una qüestió tan fosca com les concessions hidroelèctriques. Dit això, compartim l'objectiu principal, que no és altre que la democratització dels recursos naturals i de les fonts d'energia renovables. Però ara els parlaré, si em permeten, de Catalunya, i concretament de l'energètica. L'energètica pública de Catalunya és una empresa pública que es dedica a produir i subministrar energia d'origen renovable. La va crear el Govern republicà de Pere Aragonès i la seva acció se centra bàsicament en quatre vectors que a nosaltres ens semblen fonamentals. El primer, promoure la producció d'energia neta. El segon, avançar cap a la sobirania energètica, vetllar per l'equilibri territorial del país -molt important- i per últim, contribuir a la justícia social energètica. Avui, és una evidència afirmar que els recursos fòssils són finits i que també són contaminants i que en cap cas són una opció de futur en l'actual context d'emergència climàtica. També és una veritat, en aquest cas, una veritat com un temple, que la gestió actual de la majoria dels recursos naturals només busca maximitzar els beneficis econòmics que aquests puguin aportar a unes poques grans empreses. Entitats que com a conseqüència de l'especulació i el tracte de l'aigua o de l'electricitat com a mers béns de mercat tenen la capacitat d'imposar sempre uns preus que empitjoren la qualitat de vida de moltíssimes famílies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputadas. Nos llegó esta propuesta por el Sindicato de Inquilinas, una propuesta que habíamos estado trabajando también en sede del debate de la ley de la vivienda que hicimos la legislatura pasada, y que, como indicaron ya antes, quedó colgado en lo referente a los contratos de temporada y a los contratos de habitaciones. Como Cataluña, casualmente, debe ser la única que tiene un problema con los alquileres impresionante, es la única que ha aplicado las modificaciones de la ley de vivienda que permitían las zonas tensionadas, el control de precios, las prórrogas obligatorias... Pues bien, por lo tanto, en Cataluña -llámennos extraños- presentamos un decreto ley que detenía la vía por la cual se estaba escapando la capacidad de aplicar la ley de la vivienda y la modificada, que eran los alquileres de temporada y los habitacionales. Pues bien, este decreto no fue convalidado, lo tumbó una abstención del PSC, el Partido Socialista de Cataluña -si mal no recuerdo- y un voto negativo de Junts por Catalunya. Y cómo son las cosas, escuchen: los patriotas, los de izquierdas, llegan hoy aquí y permitirán que la ley salga adelante. ¡Y luego los autonomistas somos nosotros! Cuando lo planteamos en sede de la soberanía popular catalana, ustedes lo echaron atrás; hoy, llegan a Madrid y la van a dejar pasar. Y todavía oiremos decir que somos autonomistas. En cualquier caso, lo que pretendíamos era gobernar. Y esta es una cosa que tendrán que contarme todos, porque o alguien me ha engañado, o hoy el PNV va a votar a favor, Junts se va a abstener, PSC va a votar a favor y esta tramitación quedará abierta.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«Escoltin-me, de veritat. Jo els escolto a les comissions, saben? I vostès estan en contra d'això. O m'expliquen quin és el motiu que els ha fet canviar de cop i volta tota la seva ideologia o aquí hi ha hagut més màgia que l'unicorn del senyor Errejón, perquè això sí que és màgic. O bé tenim un seriós problema amb les esmenes que ens presentaran. I aquí vull que tot el grup d'esquerres estigui atent, perquè si això ha servit de baula d'entrada a esmenes que puguin votar Junts, PP, VOX, PNV i algun grup més que pugui haver-hi en el Grup Mixt, teniu un problema, perquè les dretes, els agradi o no, són majoria. I les dretes, algunes d'elles, van donar suport a la investidura, però quan els toquen la butxaca, suposo que ja han vist la gran defensa que han fet dels pobres propietaris des del grup anterior. Sabíem que passaria això, ho vam intentar arreglar i no ens van deixar a Catalunya. Ara ho haurem de fer des de l'Estat. Amb el que ens van arribar a dir tant des del PNV, com des de Junts, com des d'algun altre grup. Vam passar, amb interès en la ciutadania, per ser els grans traïdors a la pàtria. Quan vols fer política, t'ho menges, perquè no és veritat, simplement no és veritat. Si és veritat que aquest 31 % de pisos que diu que la llei d'habitatge o la modificació de la LAU continguda a la llei d'habitatge ha tingut, donin-nos, per favor, les fonts, perquè no es pot sortir aquí sense fonts. Això és un Congrés i, per tant, hem de tenir un cert rigor amb el que diem. Jo li puc dir que la web d'una empresa, que no és precisament l'empresa que defensa els llogaters, digui-li Idealista, diu que l'increment anual que hi ha hagut a Catalunya és inferior en preus del lloguer del qual hi ha hagut a l'Estat, cosa que lliga malament amb què hagin sortit tots els pisos, perquè, segons el dogma d''El mercado se regula', allò de la mà invisible, se suposa que a menys demanda, més preu i, en canvi, ha baixat el preu, o s'ha incrementat menys. Jo els dono la font: és Idealista.com, que es veu que fa molts informes. Per cert, que els faci el Govern, perquè deixar en mans de les empreses privades interessades l'emissió dels informes sobre la realitat és un mal negoci per tots.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats. Bona tarda, diputades. Ens va arribar aquesta proposta pel Sindicat de Llogateres, proposta que havíem estat treballant també en seu del debat de la llei d'habitatge que vam fer la legislatura passada i que, com han indicat ja abans, va quedar penjat pel que feia als contractes de temporada i als contractes d'habitacions. Com que Catalunya, casualment, deu ser l'única que té un problema amb els lloguers impressionant, és lúnica que ha aplicat les modificacions de la llei d'habitatge que permetien les zones tensionades, el control de preus, les pròrrogues obligatòries... Per tant, a Catalunya, diguin-nos estranys, vam presentar un decret llei que aturava la via per la qual s'estava escapant la capacitat d'aplicar la llei d'habitatge i la LAU modificada, que eren els lloguers de temporada i els habitacionals. Doncs aquest decret no va ser convalidat, el va tombar una abstenció del PSC, Partit Socialista de Catalunya -si no recordo malament-, i un vot negatiu de Junts per Catalunya. I com són les coses! Els patriotes, els d'esquerres, arriben aquí avui i permetran que la llei tiri endavant, i després els autonomistes som nosaltres. Quan ho vam plantejar en seu de la sobirania popular catalana, vostès ho van tombar. Avui arriben a Madrid i la deixaran passar, i encara sentirem dir-nos autonomistes. En qualsevol cas, el que preteníem era governar, i aquesta és una cosa que m'hauran d'explicar tots plegats, perquè o algú m'ha enganyat o avui el PNV votarà a favor, Junts s'abstindrà, el PSC votarà a favor i aquesta tramitació quedarà oberta.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante...
«Moltes gràcies i bona Diada a tots. Gracias, presidente. Buenas tardes. En primer lugar, un par de cuestiones previas (rumores) si hay silencio en la sala, que de momento no lo hay. (Pausa). Dos cuestiones. Hoy es la Diada Nacional de Catalunya, 11 de septiembre, y quisiera explicarles algo muy sencillo. El 11 de septiembre no celebra una derrota, el 11 de septiembre es un día de afirmación, el día en que decimos que somos y queremos seguir siendo. Es una lucha por la emancipación nacional, por ello lo celebramos con mucho orgullo y con muchas ganas. Muchas gracias. (Aplausos). Hoy, otra emancipación, que es la otra cara de la misma moneda que tenemos el republicanismo catalán, es que también queremos la emancipación social para todos, también para los otros pueblos del Estado y los otros pueblos del mundo. Hoy os traigo un tema que creo que es importante, como todos los que se plantean ante esta Cámara, Es una oportunidad, la oportunidad de recuperar vida al tiempo de trabajo ejercido por necesidad. Hace más de cien años, los obreros de La Canadiense -nunca nos han regalado nada- se levantaron en huelga por una causa justa, la reducción de la jornada laboral a ocho horas, y no lo hicieran solo para reivindicar un cambio en sus condiciones laborales, que también, sino para recuperar el derecho a vivir y a no vivir para trabajar. Como sociedad avanzada, nos encontramos inmersos en una irónica paradoja donde el trabajo se ha convertido en el todo y la vida queda al margen. Hoy hemos dicho: pues este verano he desconectado. Utilizamos esta palabra, y es triste, porque lo que estamos diciendo es que la vida es lo que queda entre jornada y jornada de trabajo, y es el momento de cambiarlo. Nos quieren hacer creer que nuestras vidas son un residuo que sobra al lado del trabajo, pero en este tiempo residual es cuando vivimos. No queremos desconectar, queremos limitar la conexión para ganar espacios para compartir con nuestros seres queridos, donde leemos, disfrutamos o simplemente dejamos que nuestro pensamiento vuele. Por lo tanto, se trata de una necesidad vital. Sabemos que el exceso de horas de trabajo no solo afecta a nuestra calidad de vida, sino también a nuestra salud física y mental en muchos casos. No queremos, como muchos están obligados a hacer, ir a trabajar con ansiolíticos y antidepresivos porque no se puede aguantar la vida con los sueldos, con las condiciones de trabajo, etcétera. Yo creo que la obligación de este Congreso es cambiarlo. La vida humana debe tener prioridad sobre los beneficios empresariales. No estamos diciendo que se vayan a la miseria, pero no podemos permitir que la presión laboral malogre nuestro bienestar y nuestra salud. Además, la reducción de la jornada laboral es una solución al desempleo. Menos horas en el trabajo implica más contrataciones, es de cajón. Y, por supuesto, habrá que analizar cómo repartimos los costes de estas contrataciones adicionales. Habrá casos en los que será necesario un apoyo público, y estoy pensando en la economía social, en trabajadores autónomos y en otras empresas que tienen trabajadores a cargo.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante...
«Gràcies, president. Bona tarda. Primer de tot, un parell de prèvies, si és que hi ha silenci a la sala, que no n'hi ha. Bé, com deia, dues prèvies. Primer de tot, avui és la Diada nacional de Catalunya. Repeteixo, la Diada nacional de Catalunya, 11 de setembre, i voldria explicar-los una cosa molt senzilla. L'11 de setembre no celebrem una derrota. L'11 de setembre és un dia d'afirmació. És un dia de dir som perquè érem i som perquè volem continuar sent. L'11 de setembre és un 'la lluita continua per l'emancipació nacional'. Per això la celebrem amb molt d'orgull i moltes ganes. Moltes gràcies. Avui, l'altra emancipació -que és la mateixa cara de la mateixa moneda que tenim el republicanisme d'esquerres català i independentista- és que també volem l'emancipació social per tothom, també pels altres pobles de l'Estat i pels altres pobles del món. En aquest cas, avui us porto un tema que crec que és important, com tots els que es porten a aquesta Cambra, i és una oportunitat d'or. Aquest cop, del que volem parlar és de l'oportunitat de recuperar vida al temps de treball exercit per necessitat. Fa més de cent anys, els obrers de La Canadenca es van aixecar en vaga per una causa justa: la reducció de la jornada laboral de vuit hores. I no ho van fer només per reivindicar un canvi a les seves condicions laborals, que també, sinó per recuperar el dret a viure i a no viure per treballar. Com a societat avançada ens trobem immersos en una irònica paradoxa on el treball s'ha convertit en tot i la vida en queda al marge. Fixeu-vos que vosaltres mateixos, quan ens hem retrobat avui, parleu: hem desconnectat aquest estiu. Aquest cap de setmana he desconnectat. Avui he desconnectat. Això és bastant trist, perquè en el fons el que estem dient és que la vida és allò que queda entre treball i treball i entre jornada i jornada. Crec que és el moment de canviar-ho.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«I acabo fent un recordatori, president. Ningú a Catalunya entendria que cap força política catalana torni a deixar escapar -tal com ja hem vist fer tres vegades en el passat- l'oportunitat d'aconseguir la sobirania fiscal. Per això, des d'aquest faristol faig una crida a la unitat de totes les forces polítiques, les forces civils i econòmiques de Catalunya, per treballar conjuntament, per fer complir l'Estat amb els seus compromisos. A Esquerra Republicana sens dubte ho farem i serem, com sempre, el soci més lleial i més fidel del poble de Catalunya. I, ara sí, bona Diada nacional de Catalunya a totes i a tots. I sempre, sempre, sempre: visca la terra lliure. Moltes gràcies. Buenas tardes a todas. Nos encontramos otra vez ante una moción del Partido Popular tan incendiaria como infumable, señor Bravo, y sorprende que ahora estén en contra de este acuerdo de financiación que ha conseguido Esquerra Republicana, porque fueron ustedes en su programa electoral de 2012, con una tal Alicia Sánchez Camacho, los que pedían exactamente lo mismo que se ha acordado. Nos han presentado un texto con una toxicidad extrema y con doce puntos que quieren cargarse dos elementos claves en política: el primero, servir a la ciudadanía a la que se representa; el segundo, utilizar la fuerza de las urnas para negociar y llegar a acuerdos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«La segona consideració: la sobirania fiscal no és un privilegi. La sobirania fiscal és una necessitat pel nostre país i també pels nostres serveis públics. I que els quedi ben clar: la sobirania fiscal no és un privilegi, igual que el dèficit fiscal de Catalunya no és en cap cas un accident, sinó el resultat d'un sistema de finançament opac, arbitrari i molt poc redistributiu que ha permès que territoris com Madrid on governen vostès, senyories del PP, practiquin el dumping fiscal amb rebaixes impositives als més rics, mentre que la ciutadania més vulnerable dels Països Catalans, evidentment, pringuin. Aquesta injustícia ha esdevingut també espoli social. I la tercera i última consideració: estem cansades, extremadament cansats i cansades del seu anticatalanisme com a motor electoral, senyor Bravo. Sí, una suposada bandera per guanyar vots, una pràctica que han utilitzat perjudicant inclús la ciutadania de les Illes o del País Valencià, avui que també vull parlar dels Països Catalans. Així de clar, a les illes i al País Valencià, on vostès governen i on són incapaços de reclamar la sobirania fiscal que nosaltres no només reclamem, sinó que, a més a més, acordem.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«Molt bona tarda a totes i a tots. Ens trobem una altra vegada davant una moció del Partit Popular tant incendiària com infumable, senyor Bravo. I sorprèn. Sorprèn, senyories del PP, que ara estiguin en contra d'aquest acord de finançament que ha assolit Esquerra Republicana, perquè van ser justament vostès mateixos, al seu programa electoral de l'any 2012 a Catalunya amb una tal Alicia Sánchez Camacho que demanaven precisament el mateix que s'ha acordat. Ens han presentat un text amb una toxicitat extrema i amb dotze punts que pretenen carregar-se el que nosaltres entenem com dos elements claus en política. El primer, servir a la ciutadania a qui representes. El segon, fer servir la força de les urnes per negociar i arribar a acords. Davant d'aquesta premissa tan senzilla, tres consideracions. La primera, si la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya estem en política, és precisament per servir el nostre poble i fer-ho des de la valentia i també, val a dir, des de l'ambició per posar la vida de les catalanes i els catalans al centre de les nostres decisions. Així ho hem fet sempre al llarg de 93 anys d'història. Ho hem fet patint presó, ho hem fet patint persecució i també exili. Ho vam fer fa cinc anys apostant per la resolució del conflicte polític fins a aconseguir una llei d'amnistia. I és justament amb aquest esperit que vàrem obrir negociacions després de les eleccions catalanes. I d'això se'n desprèn un resultat: que Catalunya tingui la clau de la caixa i que avui Catalunya tingui la clau de la nació que, sens dubte, és la seva llengua, que sens dubte és el català. Seguir avançant també en la resolució democràtica del conflicte polític amb l'Estat i donar continuïtat a les polítiques del primer govern republicà d'ençà dels anys trenta. Mirin, avui tenim una llei d'amnistia. Avui jo, una servidora, puc estar en aquest faristol parlant la meva llengua sense que vostès em xiulin o sense que la presidència m'expulsi. I avui tenim un acord. Sí, un acord per un nou model de finançament basat en la negociació bilateral amb l'Estat. Un acord, val a dir, públic, absolutament públic, que preveu que Catalunya gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos que es paguen a Catalunya i que s'augmenti també substancialment la capacitat normativa. Per tant, senyories, els agradi o no els agradi, amb aquest acord públic i transparent tindrem la clau de la caixa. Serà l'Agència Tributària de Catalunya la que recaptarà tots els impostos. I sí, també Catalunya, posteriorment, el que farà és que la part proporcional del cost dels serveis que l'Estat presta encara avui -fins que aconseguim la independència- en el nostre país, doncs, serà el component de solidaritat. Una solidaritat, val a dir, limitada pel principi d'ordinalitat i sempre que l'esforç fiscal sigui òbviament similar. I una data clau també: aquest acord ha de permetre que Catalunya recapti l'IRPF de l'exercici de 2025 i amb tot això poder acabar -sí, poder acabar- amb la injustícia del dèficit fiscal i fer un salt, el salt més important en sobirania que ha tingut Catalunya des de 1979.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo protege desde su Ministerio el catalán?
«Gràcies, presidenta. Com vostè ha dit, senyor ministre, avui és la Diada nacional de Catalunya, avui és la Diada nacional del nostre país. És un bon dia, en definitiva, per parlar del català i de Catalunya. De fet, sempre és un bon dia per parlar del català i de Catalunya. Com vostè també ha dit, encara queda molt i, com sabrà, només per un 32 % de la població el català és la llengua principal i, en els últims quinze anys, el català ha perdut mig milió de parlants. Sí que és cert que s'han donat passes en aquest hemicicle, per exemple, en aquesta institució es pot parlar el català, es pot parlar l'euskera, es pot parlar el galego, encara amb rum-rum, però es pot parlar. Me'n recordo molt del Joan Tardà cada vegada que parlem aquí, perquè molta gent que ara reparteix carnets de puresa, l'insultava o es mofava quan parlava en català. I sí que és cert que avui hi ha més contingut audiovisual que mai en català gràcies a la Llei Audiovisual, pactada també per Esquerra Republicana, contradient el miserable eslògan de la dreta catalana de 'A canvi de res', però encara queda molt. Fa cinquanta, seixanta, setanta anys molta gent arribada de molts indrets d'aquest país va arribar a Catalunya, com els meus avis, les meves àvies, i van entendre, en aquest cas en Santa Coloma de Gramenet, que els seus fills, els seus nets, havien d'estimar la cultura i la llengua catalana, i a això li vam dir immersió. I s'entenia. Un paleta d'una pedania de Jaén ho entenia fa cinquanta, seixanta, setanta anys. Ara no, ara hi ha molta gent que encara pensa que parlar català, euskera, galego, en definitiva, llengües oficials reconegudes per la sacrosanta Constitució, és un atac.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 13/1982, de 10 de agosto, de reintegración...
«La reflexió que voldríem fer seria que no serveix de res que ens envien afectius si aquests no estan operatius. Ens envien personal que no pot exercir perquè, per exemple, té una baixa de llarga durada. Això que estan fent és fer trampes al solitari. La transferència de les competències en matèria d'exàmens permetria millorar aquesta situació. Amb una gestió pròpia i adaptada a la realitat de cada territori es podrien agilitzar els processos d'exàmens i garantir una oferta més àmplia de dates, de recursos, per als aspirants. I això no només beneficiaria els que volen obtenir el carnet de conduir, sinó que també alleugeria la pressió sobre les autoescoles i facilitaria una formació més efectiva i personalitzada. Catalunya té la capacitat de gestionar de manera eficient aquest procés i assegurar que els nostres joves puguin obtenir el carnet de conduir sense haver de patir llargues esperes. No ens val la resposta que no es pot transferir, perquè no parlem de canviar la normativa de trànsit, sinó de dotar de més recursos les prefectures de trànsit, i això només es pot fer amb personal funcionari del mateix territori.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 13/1982, de 10 de agosto, de reintegración...
«És bo que aquest model serveixi com a referent per a altres regions, com Navarra, que també són capaços d'assumir aquestes competències per millorar la gestió del trànsit i la seguretat viària del seu territori. Però permeteu-me que avui demani un traspàs més, ho he demanat en nombroses ocasions, és un tema que preocupa especialment a molts dels nostres joves i les seves famílies: els exàmens per obtenir el carnet de conduir. Actualment, la gestió centralitzada d'aquests exàmens ha provocat greus problemes de saturació i demores. Molts aspirants es veuen obligats a esperar mesos per poder realitzar l'examen pràctic, i això causa una deriva en la vulneració d'un dret tan bàsic com és el de la mobilitat personal. En aquest sentit, la DGT diu que va dotar de cinquanta nous examinadors a tot l'Estat, però a Catalunya en va assignar un total de vint-i-tres, a raó de catorze examinadors a Barcelona, cinc a Girona, un a Tarragona i tres a Lleida. La realitat és, segons les dades del CSIF, que un 28 % de les places de funcionaris de la DGT a Lleida, per exemple, estan vacants. Del total de trenta-cinc llocs de treball de la demarcació, només vint-i-cinc estan ocupats. A Catalunya hi ha quatre-centes cinquanta-dos places de treballadors a la DGT, només n'hi ha ocupades dues-centes noranta-vuit de treballadors en actiu, un 66 % del que s'oferta.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 13/1982, de 10 de agosto, de reintegración...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Avui debatem l'aprovació d'un projecte de llei orgànica de reintegració i amillorament del Règim Foral de Navarra quant a tràfic, circulació de vehicles i seguretat viària. Primer de tot cal dir que nosaltres estem a favor de l'autogovern a tots els territoris, especialment a aquells que no volen formar part d'aquest Estat i que caminen cap a la seva independència. Per tant, tot el nostre suport. Som plenament conscients de la importància de conquerir l'autogovern i de tots els beneficis que aquest proporciona als territoris. Per tant, des del nostre grup votarem a favor d'aquest projecte de llei. Lluny del centralisme, cada territori sap les seves necessitats i com gestionar-les millor. La transferència de competències en matèria de trànsit a Catalunya és un dels exemples més destacats de l'autogovern en aquest àmbit, permetent a Catalunya gestionar de manera més directa aspectes claus de la seguretat viària i la gestió del trànsit. La transferència de competències en matèria de trànsit a Catalunya es va concretar l'any 1998 amb la creació del Servei Català de Trànsit, un organisme que ha gestionat i regulat el trànsit a les vies catalanes, ha tramitat multes i sancions per infraccions de trànsit i ha realitzat campanyes de sensibilització, educació viària i millora de la seguretat a les seves carreteres. Després de vint-i-sis anys, podem dir que la transferència d'aquestes competències ha estat un èxit a Catalunya, permetent una gestió més directa i ajustada a les necessitats del nostre territori.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«A veure si ens entenem, senyories del PP. Tota aquesta pèrdua de temps a què ens obliga la seva proposició és simplement perquè vostès voldrien esborrar-nos del mapa. Voldrien esborrar alguns partits que són votats al País Basc, a Catalunya, singularment, o a Galícia. Per tant, com que no se'ls escapa, com que no som tan ximples com es pensen, no podem donar suport a aquesta iniciativa i, sobretot, perquè, i això els ho vull remarcar, els republicans som europeistes, senyories del PP, que riuen tant. Som europeistes, i el que vostès estan fent va contra lesperit d'Europa. No ho dic jo, ja els ho he dit, ho diu el lema de la Unió Europea. I, a més a més, va contra una cosa molt important: contra els drets, no només dels elegits, sinó dels electors. Estan vulnerant els drets dels electors perquè els consideren rucs i vostès venen a salvar el pobre elector que no sap la papereta. No m'ensenyi un paper, perquè l'elector sap llegir. Per tant, no hi ha equívocs ni confusions. L'única confusió i l'únic equívoc és el de la dreta espanyola. Sap per què, vostè que riu tant i m'ensenya el paper? Li ho diré. Perquè, de tant en tant, quan vostès necessiten el suport d'aquests partits, sí que els criden. Li ho recordaré: 1996, Pacte del Majestic. De cop i volta l'anomalia ja no era tal. Vostès van pactar amb el senyor Pujol, i com diu el nostre cap de grup: 'Temps al temps, perquè algunes coses veurem'.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Entenc que la diversitat els costi d'entendre, senyores i senyors del PP, però potser vostès haurien d'aprofitar aquesta nova etapa en què tenen un president que ve de Galícia i que, fins i tot, s'emocionava escoltant una muñeira. Un senyor que, quan estava a Galícia de president autonòmic, era un senyor qualificat per la premsa com a moderat i que, quan va aterrar a Madrid, es va convertir més a la unitat que a la diversitat. Llavors, la pregunta és: El senyor Feijóo és més de la unitat o de la diversitat? A la llum de la proposta de vostès d'avui, clarament, el senyor Feijóo ha canviat i els ha comprat el producte. Un producte curiós, perquè els catalans hem estat testimonis d'allò que diríem el fenomen parapsicològic divertit, que és que el senyor Feijóo, a Catalunya, té la gràcia de parlar de nacionalitat i quan torna a Madrid l'avisen, el renyen, i 'nacionalitat' desapareix del discurs del senyor Feijóo. Oh, meravella! Oh, miracle de les veus! Oh, estrany moment parapsicològic! Curiosament, no cal que recordi, perquè vostès són els primers constitucionalistes de la classe, que nacionalitat és un terme purament ortodox en la Constitució espanyola del 78, però és un terme avui proscrit per la dreta democràtica, que curiós.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«El Partit Popular, de fet, el que reclama no és el compliment de la llei; el que reclama el Partit Popular és la seva violació, la violació directa de la llei. I, a més, es permeten el luxe de demanar per què no es va detenir el president Carles Puigdemont quan va entrar a Catalunya, el seu país, el meu país, el país d'uns quants dels que estem aquí. Senyors del Partit Popular, no se senten realment ridículs reclamant eficiència policial per trobar i detenir una persona després que, quan vostès governaven, i malgrat els milers i milers de piolins, milers i centenars d'agents secrets i d'escoltes telefòniques absolutament il·legals que van desplegar a Catalunya, van ser incapaços de trobar ni una sola urna ni una sola papereta de les que van córrer i es van desplegar l'1 d'Octubre a Catalunya? Realment no se senten ridículs? I ara venen a exigir segons què quan tenim una llei aprovada constitucionalment pel Congrés espanyol, que és la llei d'amnistia. Miri, recordin aquesta humiliació i aquest ridícul del seu Govern i de la seva policia abans de donar lliçons de res i a ningú.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, president. No sé si els senyors i les senyores del Partit Popular saben que el Parlament espanyol va aprovar una llei, de fet, en les últimes setmanes s'han aprovat algunes quantes, però en va aprovar una concretament que és la llei d'amnistia, una llei d'amnistia que, com vostès mateixos van denunciar, significa la fi de la repressió i la fi de la persecució contra els presos i les preses polítiques, contra els exiliats i les exiliades i contra els milers de persones encausades per defensar la realització d'un referèndum democràtic a Catalunya. La persecució i la repressió pel simple fet de permetre que la ciutadania diposités dins una urna voluntats polítiques. Costa d'entendre que el Partit Popular, que durant anys s'ha omplert la boca sobre el compliment de la llei, no reclami ara el compliment de la llei d'amnistia. No s'entén. I que els autoproclamats constitucionalistes, que són vostès -i avui queda molt bé dir-ho en aquesta sala-, recolzin, una vegada més, un cop d'Estat judicial contra una llei aprovada constitucionalment per aquest Parlament.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Res més. Gràcies, presidenta. Muchas gracias, presidenta. Aun con temor de decepcionar a alguien, no voy a hablar de cifras ni voy a hablar del déficit fiscal flagrante que hace décadas que sufrimos en Cataluña, porque lo hemos hecho ya muchas veces, ni voy a hablar tampoco de lo que significa recaudar el cien por cien de los impuestos, porque lo hemos hecho muchas veces y es algo evidente, es lo que es. Tampoco de si la financiación singular o justa es una cosa u otra, es simplemente recaudar todos los impuestos, como múltiples veces ha explicado la exconsejera de Economía de Esquerra Republicana en el Gobierno de Pere Aragonès, como he hecho en sede parlamentaria yo misma en más de una ocasión y como han hecho tantos miembros de Esquerra Republicana también. Pero permítanme hablar de los republicanos, de Esquerra, independentistas, permítanme hablar de Esquerra Republicana de Catalunya. Si nosotros estamos en política, es precisamente para servir a nuestro pueblo, nada más, este es el único motivo, y hacerlo desde la valentía y desde la ambición. ¿Por qué? Pues bien, para poner la vida de los catalanes y las catalanas en el centro siempre de nuestras decisiones, aprovechando cualquier oportunidad que se nos brinde. Y eso requiere, permítanme decirlo, estar por encima de nuestras circunstancias personales y colectivas muchas veces, incluso por encima de nuestros miedos y por encima de nuestro sufrimiento. Esquerra Republicana lo hemos hecho siempre a lo largo de la historia; lo hemos hecho sufriendo cárcel, persecución, exilio; lo hicimos hace cinco años, apostando -como recordaba al señor Juan Bravo- por la resolución del conflicto político hasta conseguir, sí, la ley de amnistía que hemos conseguido. Y es con este espíritu que abrimos negociaciones también después de las elecciones catalanas. Y el resultado obtenido es el que nos lleva a este punto, que Cataluña tenga la llave de la caja y tenga la llave de la nación que, si alguien no lo sabe, esto significa nuestra lengua, el catalán, seguir avanzando en la resolución democrática del conflicto con el Estado y dar continuidad al primer Gobierno republicano después de los años treinta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Senyories del Partit Popular, avui tenim una llei d'amnistia. Avui jo i la senyora Madrenas i els companys del PNV podem parlar en català o podem parlar en euskera. Avui hem iniciat el traspàs de Rodalies, lent, però l'hem iniciat, i avui per fi podem gestionar l'ingrés mínim vital. No ens calen compareixences, tenim un acord i, sí, avui tenim un acord signat per acabar amb una de les grans lloses per Catalunya i pels catalans i catalanes, acabar amb un sistema obsolet, amb un sistema de finançament opac i, evidentment, injust. Perquè la política és acordar, perquè la política és pactar i fer servir totes les palanques de força, parlant, dialogant democràticament. No ho dic jo. Això ho diuen dades del CEO: només un 8 % dels catalans i catalanes són partidaris de mantenir l'actual model de finançament. Deuen ser els votants del Partit Popular, més els de VOX i algun altre espècimen. Un 64 % dels ciutadans que viuen i treballen a Catalunya demanen i volen que la Generalitat sigui qui recapti i gestioni tots els tributs que es paguen a Catalunya. Aleshores, no ha d'estranyar absolutament ningú que Esquerra Republicana estigui a favor i defensi sempre els grans consensos de país. Tenim clar que només la independència ens donarà totes les eines, però també tenim clar que mentre no l'abracem, la independència, hem d'aprofitar totes les oportunitats. I que quedi també clar abans d'acabar: no estem defensant absolutament cap privilegi. N'estem cansats ja, d'aquesta cantarella. Catalunya continuarà contribuint al mecanisme de solidaritat. No parlem de privilegis. Parlem que Catalunya pugui comptar amb uns serveis públics i unes infraestructures al nivell dels recursos que genera l'esforç i el treball diari dels seus ciutadans i ciutadanes, ni més ni menys. I això, senyor Bravo, és parlar de centres d'atenció primària. Això és parlar de més escoles. Això és parlar de més hospitals. Això és parlar de més recursos per fer més polítiques justes i més polítiques socials. I, escolti'm, que cada territori s'ho treballi. Nosaltres no ens hi neguem, al contrari, ajudarem en el que puguem, però que cada territori defensi la seva realitat. Acabo. Fa vint-i-quatre hores, Juanma Moreno ha fet una crida als andalusos a reaccionar. Ha fet una crida a prendre consciència del robo que suposa per a Andalusia el concert fiscal per Catalunya. Ole tu. Mirin, nosaltres serem solidaris amb els qui ens titllen de lladres. Sí. Ho serem, però recaptarem tots els impostos, els recaptarem tots, perquè així ho hem acordat, i els posarem al servei d'aquells i aquelles que els paguen cada dia obrint la persiana i amb la seva feina. Així ho hem acordat i així es farà, digui el que digui el duo Montero-Moreno.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Amb temor de decebre algú no parlaré de xifres ni parlaré del dèficit fiscal flagrant que fa dècades patim a Catalunya perquè ho hem fet mantes vegades, ni tampoc parlaré del que vol dir recaptar el 100 % dels impostos perquè ho hem fet mantes vegades i perquè això és tal com sona, ni tampoc de si el finançament singular o el finançament just és una cosa o és una altra. És senzillament recaptar tots els impostos, com ha explicat també mantes vegades l'exconsellera d'Economia d'Esquerra Republicana de Catalunya en el Govern de Pere Aragonès, com ha fet una servidora en seu parlamentària en més d'una ocasió i com han fet molts membres d'Esquerra Republicana també. Permetin-me parlar dels republicans, d'Esquerra, independentistes, permetin-me parlar un moment d'Esquerra Republicana de Catalunya. Si nosaltres som en política és precisament per servir al nostre poble. Res més. Aquest és l'únic motiu. I fer-ho des de la valentia i des de l'ambició. Per què? Per posar la vida dels catalans i de les catalanes al centre sempre de les nostres decisions, aprofitant qualsevol oportunitat que se'ns brindi. I això requereix, deixin-m'ho dir també, estar per sobre de les nostres circumstàncies personals i col·lectives, moltes vegades, per sobre de les nostres pors i, fins i tot també, per sobre de tot el nostre patiment. Esquerra Republicana ho hem fet sempre, ho hem fet al llarg de la història. Ho hem fet patint presó, ho hem fet patint persecució, ho hem fet patint exili. Ho vam fer fa cinc anys apostant, com ens recordava el senyor Juan Bravo, per la resolució del conflicte polític fins a aconseguir una llei d'amnistia que sí que hem aconseguit. És amb aquest esperit que vam obrir negociacions després de les eleccions catalanes. El resultat obtingut és el que ens porta avui a debatre aquest punt, que Catalunya tingui la clau de la caixa, que Catalunya tingui també la clau de la nació, que si algú no ho sap, això vol dir la nostra llengua, el català, seguir avançant en la resolució democràtica del conflicte amb l'Estat i donar continuïtat a les polítiques del primer Govern republicà després dels anys trenta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Així, senyories del Partit Popular, deixin-m'ho dir clar i català, si durant dècades, o durant més d'una dècada, a Madrid no els ha importat gens, de fet, no els ha importat en absolut, l'abandonament de les catalanes i catalans usuaris de Renfe, no esperin que ara a nosaltres ens importi molt -que ens importa, perquè no som com vostès-, però no pretenguin que ens importi molt, o gaire, la situació ferroviària que tenen a Madrid, perquè la culpa, a més a més, està a Madrid. És que la culpa està aquí, no només per la nefasta gestió que han demostrat, sinó també perquè la manca dinversió a Rodalies és per la seva reiterada obsessió centralista de construir AVE deficitaris de Madrid a arreu. I això és així. Acabo. Senyors del Partit Socialista, des d'Esquerra Republicana, no sé si pensem que el ministre Puente hagi de comparèixer o no. De fet, potser que no, perquè no hauria de deixar de comparèixer, perquè hauria de donar explicacions cada dia de la seva vida del que passa a Catalunya. És a dir, no ens cal una compareixença. El que nosaltres pensem és que el ministre Puente ha de dimitir. Ha de dimitir després de les seves paraules d'ignorància, ho dic així de clar, i alhora també de menyspreu, a totes les persones que a Catalunya pateixen la marca Espanya de Renfe cada dia de les seves vides quan van o es desplacen a casa seva o al seu lloc de feina.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, president. Permeti'm fer una mica de memòria en aquest punt. De fet, la senyora Madrenes parlava de l'any 2010. Jo aniré una mica més enrere, inclús. Em traslladaré a fa 17 anys. L'any 2007 es va produir, a Catalunya, una manifestació de 700 000 persones. 700 000 persones que van ser convocades per la Plataforma pel Dret de Decidir i 200 entitats més amb el lema 'Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures'. Repeteixo, any 2007. La manifestació no era gratuïta. La manifestació es va produir després de mesos, setmanes i molts dies de retards, i, evidentment, de mal servei en la gestió espanyola de Rodalies a Catalunya. A Catalunya, parlar de Renfe és parlar de caos. No aquest estiu, que tothom s'hagi de posar les mans al cap, sinó cada dia, de manera permanent. Darrere d'aquest caos, hi ha responsabilitats, i les responsabilitats són dels Governs del PSOE i dels Governs del Partit Popular. I això és així. Com diria el meu portaveu, això no és una opinió, és senzillament informació. Les usuàries i els usuaris de Renfe a Catalunya saben perfectament quin és l'interès que té Espanya en resoldre el greu problema que diàriament afecta milers de persones al nostre país. Encara més, de fet, aquells que utilitzem el tren, aquells que utilitzem Rodalies, sabem perfectament que les xifres d'execució pressupostària a Catalunya, ho recordava abans la senyora Madrenas, són vergonyants, mentre que a Madrid han invertit més del 100 % pressupostari.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Bien, ya termino. El cumplimiento de los acuerdos. Yo quería decir que tienen que mejorar; el Partido Socialista tiene que mejorar. No podemos ir arrastrándoles. Ayer, con la Generalitat de Catalunya se acordó y se materializó una serie de acuerdos en la Comisión Mixta de Asuntos Económicos y Fiscales, pero son asuntos que se pactaron hace ocho meses. Y, bien, solo quería añadir, señora ministra, por lo que le concierne, que, por favor, cumplan, porque hoy ya van arrastrando cosas pendientes...»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Ai, vice... Malament. Això no hauria de passar, mentre un ponent parla i té la presidenta Armengol, que després aparegui el vicepresident. Acabo molt ràpid, és que em guardava un minut. Això és aplaudit perquè és compartit per la majoria de diputats d'aquesta cambra. Vicepresident, acabo. El compliment dels acords. Només vull dir que el Partit Socialista ho hauria de fer millor, perquè no podem anar-los arrossegant. Justament hem acordat, ahir, amb la Generalitat de Catalunya. Al final, s'ha materialitzat un seguit d'acords. S'han materialitzat a la Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals, però són assumptes pactats fa vuit mesos. I només vull dir que, ministra, per la part que li toca, facin el favor de complir, perquè avui ja tenen una llufa penjada. (Risas.-La señora Jordà i Roura mira hacia la Presidencia). Esto no debería pasar mientras alguien habla, porque antes estaba la presidenta y, de pronto, acabo de ver al presidente. Se me cambió aquí la persona que tenía detrás. (Aplausos). Esto se aplaude porque, bueno, entiendo que todos nos hemos visto en esta situación en algún momento.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Un último apunte y una reflexión -y ya iré terminando- por lo que se refiere a la distribución de los objetivos del déficit. Señora ministra, por mucho que expliquen que una décima del déficit es una gran concesión a las comunidades autónomas, la realidad es que la Administración central se apropia del 96 % del margen global del déficit y la realidad es que también las comunidades autónomas, que asumen el 33 % del gasto público, solo disponen de un 4 % de margen conjunto de déficit para el 2025. Esta es la realidad. Esta distribución de los objetivos de déficit, profundamente desproporcionada, se revela -lo diré- como especialmente injusta -injusta en mayúsculas- sobre todo cuando observamos qué competencias desarrolla cada Administración. Yo hablaré de Cataluña, que es la que yo conozco. A día de hoy, la Generalitat de Catalunya es responsable de educación, salud, interior, vivienda, derechos sociales, etcétera, y a fecha de hoy Cataluña se ve obligada a dar respuestas a la ciudadanía, respuestas a toda la ciudadanía, con un déficit fiscal que es asfixiante, que es insoportable, y con un margen de gasto que -valga la redundancia- no le permite ningún margen de actuación. De acuerdo, sí, hemos ganado una décima, y volvamos a dar valor a esta décima. ¿Esto es mejor que nada? Pues, bueno, sí. De décima en décima pues vamos sumando. Pero yo me pregunto: ¿Qué ámbito sectorial requiere más margen de gasto que aquellos que impactan directamente en la vida y el bienestar de las personas? ¿Solo se merecen una décima más?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Dicho esto, en este debate que hoy tenemos en este caluroso mes de julio hay dos diferencias respecto al de hace cinco meses. En primer lugar, se ha iniciado una reforma de la ley de estabilidad presupuestaria que suprimirá la capacidad de veto del Senado en la fijación de los objetivos que acuerde el Congreso. La segunda diferencia es que la Administración del Estado opera con presupuestos prorrogados de 2023; es decir, la aprobación de los objetivos de déficit y del techo de gasto en el Congreso de los Diputados resulta más imprescindible todavía, ya que supone el paso previo -previo, pero necesario- para poder presentar y negociar unos nuevos presupuestos para el año 2025. Más novedades de este debate: este debate llega una semana después de que se celebrara el Consejo de Política Fiscal y Financiera. Fue un debate en el que la posición del Gobierno de la Generalitat de Catalunya -vamos a decirlo claramente- fue clara y diáfana; clara, porque expuso todo lo que no funciona del actual sistema de financiación. Lo hizo la consejera Mas con argumentos que seguro comparten otros territorios y que hemos denunciando un montón de veces -permítanme la licencia-: el desmedido desequilibrio vertical ocasionado en los últimos años, que provoca que el Estado acumule más recursos en detrimento de las comunidades autónomas, y también el sistema de anticipos, un sistema que nos impide disponer en tiempo y forma de los recursos que nos tocan como territorio y que, además, permanece condicionado a la aprobación de presupuestos del Estado o condicionado a una norma jurídica que lo habilite. Esto lo que hace es llevar todo esto al terreno de la negociación política cuando se trata de un elemento que debería ser un simple automatismo. Esta es la situación. Una posición que también fue muy clara en la propuesta de lo que entendemos que debería ser un cambio de paradigma en materia de financiación. Lo saben, lo saben, no nos escondemos, somos transparentes: Cataluña quiere gestionar y recaudar todos los tributos que se generan en nuestro país y Cataluña quiere disponer de unos recursos suficientes para financiar con garantías sus servicios públicos. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). En resumen, queremos una financiación justa; una propuesta que no va en contra de nadie, una propuesta que va a favor de todos y todas, una propuesta que va a favor de la gente.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Un últim apunt i una reflexió, i amb això vaig acabant, pel que fa a la distribució dels objectius de dèficit. Senyora ministra, per molt que expliquin que una dècima de dèficit és una gran concessió a les comunitats autònomes, la realitat és que l'Administració central s'apropia del 96 % de marge global del dèficit. I la realitat és, també, que les comunitats autònomes que assumeixen el 33 % de despesa pública només disposen d'un 4 % de marge conjunt de dèficit per al 2025. Aquesta és la realitat. I aquesta distribució dels objectius de dèficit profundament desproporcionada es revela, deixin-m'ho dir així, també, com especialment injusta, injusta amb majúscules, sobretot quan observem quines competències desenvolupa cada administració. Jo li parlaré de Catalunya, que és la que conec. A dia d'avui, la Generalitat de Catalunya és responsable d'educació, és responsable de salut, d'interior, d'habitatge, de drets socials, etcètera, etcètera, etcètera. I avui Catalunya es veu obligada a donar respostes a la ciutadania, respostes a tota la ciutadania, amb un dèficit fiscal que és asfixiant, que és insuportable, i amb un marge de despesa que, valgui la redundància, no li permet cap tipus d'actuació. D'acord, sí, hem guanyat una dècima. Tornem a posar en valor aquesta dècima. I és això millor que res? Home, doncs deixin-m'ho dir, de dècima en dècima... Però bé, és una dècima més. I jo demano: quin àmbit sectorial requereix més marge de despesa que aquells que impacten directament en la vida i el benestar de les persones? Només es mereixen una dècima més?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Més novetats. Més novetats en aquest debat. Aquest debat ens arriba una setmana després que se celebrés el Consell de Política Fiscal i Financera, un debat en què la posició del Govern de la Generalitat de Catalunya, deixin-m'ho dir així, va ser ben clara i ben diàfana. Clara en exposar tot allò que no funciona de l'actual sistema de finançament. Ho va fer la consellera Mas, i ho va fer amb arguments que, de ben segur, comparteixen, també, altres territoris, i que hem denunciat, val a dir, deixin-m'ho dir així, manta vegades: el desmesurat desequilibri vertical, un desmesurat desequilibri vertical ocasionat els darrers anys i que provoca que l'Estat acumuli més recursos en detriment de les comunitats autònomes, i també el sistema de bestretes, un sistema que ens priva de disposar en temps i forma dels recursos que ens pertoquen com a territori i que, a més, resta condicionat a l'aprovació dels pressupostos de l'estat, o bé resta condicionat a una norma jurídica que ho habiliti. I això, deixin-m'ho dir així, el que fa és portar, tot plegat, al terreny de la negociació política un element que hauria de ser un simple automatisme. Aquesta és la situació. Una posició que també va ser ben clara en la proposta del que entenem que ha de ser un canvi de paradigma en matèria de finançament. Això també ho saben. Ho saben. Nosaltres no ho amaguem. De fet, som transparents. Catalunya vol gestionar i vol recaptar tots els tributs que es generen al nostre país. I Catalunya vol disposar d'uns recursos suficients per finançar amb garanties els seus serveis públics. En resum, volem un finançament just, una proposta que, deixin-m'ho dir així, també, no va en contra de ningú; una proposta que va a favor de tothom; una proposta que va a favor de la gent.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Molt bona tarda. Gràcies, presidenta. Diputades, diputats, senyores ministres. Ho debatíem, de fet, el mes de febrer, i ho tornem a fer. Ho tornem a fer al cap de res, el mes de juliol. Avui tornem a debatre sobre la distribució dels objectius de dèficit i el sostre de despesa de l'Estat. I de fet, el que persegueix Esquerra Republicana de Catalunya continua sent exactament el mateix. Ho dèiem el febrer, que feia més fred; ho diem avui, el mes de juliol, amb aquesta xafogor horrorosa. El que volem des d'Esquerra Republicana és que Catalunya disposi de les màximes eines i recursos possibles, bàsicament, per garantir una vida digna a la gent i una prosperitat econòmica compartida. Nosaltres sabem, i deixi'm dir que vostès, una mica tots, ens hi ajuden, val a dir, cada dia, que la millor manera d'aconseguir això que els acabo d'exposar, això que perseguim, bàsicament, és la independència de Catalunya. I justament per això necessitem conquerir nous espais de sobirania. Dit això, en aquest debat que avui ens porten, en aquest calorós mes de juliol, hi ha, bàsicament, dues diferències respecte al de fa cinc mesos. La primera: s'ha iniciat una reforma de la Llei d'estabilitat pressupostària que suprimirà la capacitat de veto del Senat en la fixació dels objectius que acordi el Congrés. La segona diferència: l'Administració de l'Estat opera amb pressupostos prorrogats del 2023. És a dir, l'aprovació dels objectius de dèficit i del sostre de despesa al Congrés de Diputats resulta més imprescindible encara, ja que suposa el pas previ -previ, també, però necessari- per poder presentar i negociar uns nous pressupostos per l'any 2025.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«I què més fem? Rodalies. A veure, quan vostè em diu que no tenim Rodalies, em preocupa. Em preocupa, perquè hi ha vàries línies. Que siguin caòtiques o no no vol dir que no existeixin, el que vol dir és que la nostra gent s'hi queda tirada cada dia, però li juro que Rodalies existeix. Baixi al metro i agafi un bitllet, i ho veurà. I dic el metro perquè és on hi ha els enllaços. Per tant, l'hem de dignificar, l'hem de gestionar. És un dels pactes d'investidura, el traspàs de Rodalies, i no pararem fins aconseguir-lo. I per fer-ne una gestió que tingui a veure amb la gestió dels ferrocarrils de Catalunya. I això és així perquè necessitem garantir la feina, necessitem garantir els estudis, necessitem garantir una mobilitat sostenible, necessitem treure cotxes de les carreteres i necessitem un país molt més ben connectat i en què es pugui confiar en el servei públic. I, per tant, serà així. Primer traspàs, acabat de tancar. Per tant, en definitiva, donarem suport a aquesta convalidació. Estem contents que comencem a negociar abans de presentar les propostes legislatives al Congrés, i que s'hi puguin incorporar altres tipus de negociació, que potser no poden formar part del que és el BOE, però sí formar part de la realitat. Des d'aquesta perspectiva, moltes gràcies.»