Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
662 declaraciones · página 21 de 23
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Gràcies, presidenta. Bé, com saben, Junts per Catalunya també ha presentat una proposició de llei per millorar la vida dels malalts d'ELA i de les seves famílies, iniciativa que els anuncio que formarà part de l'ordre del dia del proper ple del 19 de març per a la presa en consideració. La proposició de Junts en realitat no és de Junts, perquè està treballada colze a colze amb ConELA i amb la Fundació Miquel Valls de Catalunya, a qui agraeixo la col·laboració constant. Junts hi hem estat sempre, al costat dels malalts d'ELA, i personalment em vaig implicar fa més de deu anys amb el Jano Galán, diagnosticat amb 35 anys, mort amb 40, deixant enrere la seva dona Natàlia i tres criatures. Ell, com a bon director comercial que era, va saber fer arribar el seu missatge: la millor manera de fer alguna cosa bona per un mateix és fer alguna cosa bona per als altres. Quina gran veritat. També ens deia: 'Jo que pensava que era una persona normal, amb una vida normal, i ara m'adono que vull ser extraordinari i seré extraordinari.' I tant que ho va ser, d'extraordinari. Recordo com em va impactar el vídeo que va fer quan ja se sabia tocat de mort i s'havia compromès amb la causa de fer visible l'ELA per aconseguir més fons per a la investigació. El Jano ens deia: 'Per què o per quan vaig guardar el millor de mi? Per què em vaig quedar callat aquell dia que volia cridar? Per què em vaig rendir tan aviat, quan encara em quedaven forces? Per què va pesar més fer el correcte que fer realment el que sentia? Per què va ser més important donar una bona imatge que fer una bona abraçada? La meva vida ja no és meva, però ara començo a viure.'»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a corregir el Gobierno español la desinversión crónica de las Rodalies de Cataluña?
«Amagant les dades què volen amagar? La incompetència? Que els pressupostos no són creïbles? El biaix territorial? Vostès han de reconèixer d'una vegada totes aquestes xifres. Per què? Per rectificar, per rectificar on? En els pressupostos, en els propers pressupostos aquesta tendència s'ha de rectificar o no podran comptar amb nosaltres. I ara vostès i el Govern de la Generalitat ens anuncien un traspàs com la solució d'aquest problema. Un traspàs que s'havia d'haver fet fa 14 anys, un traspàs que no permet a la Generalitat operar amb el seu operador, que és més puntual i més eficient, que és Ferrocarrils de la Generalitat, que continua operant Renfe i que no parla de com es recupera la desinversió. Senyor ministre, si no hi ha inversió i es recupera tot aquest dèficit, no hi haurà millora de servei i els ciutadans de Catalunya ho patiran. Els ciutadans no mereixen, els que necessiten el tren cada dia per moure's, que aquest problema no es resolgui i no es resoldrà si no hi ha més inversions. I això vol dir recuperar una part d'aquest dèficit estructural.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a corregir el Gobierno español la desinversión crónica de las Rodalies de Cataluña?
«Ministre, vostè sap que cada setmana hi ha incidències al servei de Rodalies de Catalunya. La setmana passada avaries de catenària, avaries al tren de manteniment, avaries dels trens. La Cambra de Comerç de Barcelona ha calculat que l'any 2023 s'han perdut 1 milió d'hores de treball dels usuaris de Rodalies. 120 000 jornades laborals completes. Segons les dades d'AIReF, entre l'any 1990 i l'any 2018 es va invertir en Rodalies a tot l'Estat una quantitat, 3679 milions; d'aquests, el 47,8 % a Madrid i el 16,8 % a Barcelona. La mitjana d'execució dels pressupostos de l'Estat dels darrers deu anys és a Madrid 120 % d'execució, a Catalunya, 60 %. En infraestructures ferroviàries, el 50 %. Quan nosaltres expliquem aquestes dades, que són les dades oficials, senyor ministre, vostès ens contesten que compleixen amb Catalunya. A qui volen enganyar? Què es pensa, que no sabem llegir les dades? I ara de cop ens assabentem que no publicaran les inversions territorialitzades semestralment. Les darreres són les del primer semestre de l'any 2022. S'ha invertit en aquell semestre el 15,7 % dels recursos previstos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«És per tot això que aquesta moció que avui debatem mira poc enrere i sobretot mira endavant. I dic que no mira enrere perquè no entraré a discutir ara segons quines afirmacions fetes aquí la setmana passada. Com deia, avui no vull perdre ni un minut més mirant enrere i no avançant en la protecció del delta de l'Ebre. I dic això des del convenciment que cal actuar al Delta de manera immediata. Cada dia que es perd sense fer res, cada setmana que es retarda l'acció, cada any que no s'actua amb contundència, s'empeny el Delta cap a l'abisme i cap al punt de no retorn. Segurament algun historiador, tirant d'hemeroteca, es podria referir a alguna sessió parlamentària similar a aquesta, però als Estats Generals dels Països Baixos a la primera part del segle xx, quan debatia la necessitat o no de tirar endavant l'anomenat Pla Delta del Rin-Mosa-Escalda, un pla que finalment es va acordar i que, sense cap mena de dubte, va exigir durant força anys el consens entre el Govern d'aquell Estat, les autoritats provincials, les autoritats municipals i la gent que vivia o que viu en aquella regió afectada. D'aquella feina en el passat, els resultats i beneficis obvis per a aquella terra en el present. Doncs aquí ens trobem en el mateix punt, però en una altra cambra de representació i molts anys després, amb més tecnologia, això sí, i molt més coneixement i ciència, també, fruit de l'experiència compartida i a la vegada, però, decidint si vostès escolten o no un territori que demana ajuda i actuació de manera immediata. Ajuda per conservar la terra guanyada al mar, que configura, a més a més, la seva manera de fer i de ser com a societat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Una altra reforma de fons, molt relacionada amb aquesta de la qual parlem, seria la de la llei del CNI, la reforma de la Llei del control judicial previ. Per a qui no ho sàpiga, són els jutges del Tribunal Suprem els que autoritzen, per exemple, que es puguin espiar telèfons mòbils. Quan parlem de reformes de fons, parlem de la importància, per exemple, que els jutges encarregats d'autoritzar que s'espiïn, per exemple, mòbils, tinguin una limitació del mandat, per exemple, d'un any i que no puguin tornar a repetir. Igual d'important és també que els jutges encarregats d'això facin com fem tots els diputats i diputades, senadors i senadores, una declaració patrimonial i d'interessos, i que aquesta declaració patrimonial i d'interessos dels jutges quedi penjada al web del Consejo General del Poder Judicial. Hi ha jutges que porten vuit anys autoritzant les intercepcions dels telèfons mòbils. Per tant, podem dir que hi ha jutges del Tribunal Suprem que ja formen part de la plantilla del CNI. I que això deixi de passar també depèn de vostès.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Gràcies, presidenta. Algú ens hauria d'explicar molt bé de què serveix exactament aquest bloc suposadament progressista i d'esquerres, perquè vostès han estat governant els darrers cinc anys i han estat incapaços de fer ni una sola reforma de fons. Vull pensar que la gent que els ha votat, a vostès, de vostès esperen que es prenguin decisions de gran importància. I les podien haver pres aquesta darrera legislatura, perquè vostès estaven al Govern i, a més a més, tenien la fidelitat dels seus socis, però no les han pres, i tampoc els seus socis els han empès a prendre aquestes decisions de gran importància. Quan parlem de decisions de gran importància, parlem d'aquelles decisions que no són còmodes, per tant, el contrari d'aquelles decisions que vostès han anat prenent en el dia a dia. Parlo d'aquelles decisions que canvien el rumb de la història, aquelles decisions que canvien el futur de moltes persones cap a bé; són aquelles decisions que només els valents s'atreveixen a prendre. Quan parlem de reformes de fons, em refereixo també, per exemple, a la llei de la qual avui parlem, aquesta Llei 9/1968, la llei de secretos oficiales, una llei que encara avui apareix al Boletín Oficial del Estado firmada pel dictador Francisco Franco. I això és una realitat el 2024, en un estat membre de la Unió Europea, que hi hagi lleis vigents signades per un dictador. El franquisme segueix aquí, impregnant moltes institucions del Reino de España, però encara n'hi ha que s'escandalitzen, s'indignen o inclús ho neguen quan ho recordem. I que això deixi de passar depèn de vostès.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«I obro parèntesi: què els va passar l'any 1995, per cert? Què els va passar quan el seu PP va eliminar els governadors civils en acceptar el xantatge nacionalista? Què els va passar? Ui, no se n'obliden. No se'n recorden. La Presidència del Gobierno, senyora Nacarino, sempre té un preu? O això era només l'any 1995? O això és per a uns altres? En tot cas, va ser aleshores quan l'Espanya política, i parlo del 2000, es va equivocar canviant el terreny de joc. Des del 1978, quan s'havia d'interpretar la Constitució prevalia el respecte a l'esperit de la norma. Manava una certa idea de respecte, es buscava la cohabitació entre les nacions de l'Estat. Però el 2000 vostès van veure que això de respectar l'esperit de la Constitució era xavalla democràtica, una fotesa prescindible. El PP va assumir que n'hi havia prou amb la literalitat i es van carregar això de respectar l'esperit de la norma. Van entendre que, en conflicte, la dreta espanyola viuria millor i governaria més anys, i aquí estan, emprenyats i a l'oposició. Avui el Partit Popular repeteix fins a l'esgotament que res d'amnistia. Molt bé. Que res de buscar una primera solució al conflicte històric i polític a Espanya, a Catalunya, que -diguem-ho clar- és un conflicte que arrosseguem de fa segles. Molt bé. Doncs, senyoria, s'equivoquen i s'equivoquen de ple.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Perquè el que passarà de manera permanent en les pròximes dècades ja ho hem vist de manera puntual en els darrers temporals i com aquests temporals trinxen la barra del Trabucador i la de l'illa de Buda, es mengen les platges com la del Fangar i Riumar, i inunden fins a un 20 % del terreny dedicat al cultiu. Però la gran amenaça, senyora ministra, arriba de terra endins: paradoxalment, la terra que no arriba. Fins a la construcció dels embassaments que regulen l'aigua de la conca de l'Ebre, el sistema deltaic va ser plenament funcional, però amb la construcció dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja a la part baixa de la conca, al voltant dels anys 60, juntament amb la resta d'embassaments, tots ells responsabilitat de la Confederación Hidrográfica del Ebro (algun dia en parlarem, d'aquesta organització), es va reduir substancialment el cabal del riu Ebre i es van perdre fins al 99 % dels sediments que hi arribaven. Menys cabal i menys sediments. Zero sediments. Qualsevol persona a qui preguntem pel carrer veu que aquests dos efectes combinats i mantinguts en el temps desencadenen, segur, un procés d'erosió de la línia costanera absolutament radical per a la supervivència del Delta, on ja hi ha punts del Delta que aquest recula entre 10 i 18 metres cada any.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora ministra, avui soc aquí per evidenciar que 500 quilòmetres de distància són suficients perquè vostè perdi la perspectiva i corri el risc d'equivocar-se rotundament en les seves decisions. I per això avui, des de Junts per Catalunya, la interpel·lem pel delta de l'Ebre. El delta, un espai del qual segurament tothom parla, però que, més enllà de les paraules, necessita fets. Fets i no paraules; acció o desaparició del Delta. Perquè, tingui-ho clar, senyora ministra, o es mou de la seva posició actual i passa a l'acció de la mà dels qui coneixem el delta de l'Ebre o vostè i el seu Govern seran responsables de la seva desaparició. I no desapareixerà pas de la seva llista de problemes i maldecaps, dels nostres records o de les nostres històries territorials; el Delta desapareixerà físicament, perquè, malauradament, està en la recta final de la seva mort. El delta de l'Ebre fins fa uns anys s'havia mantingut impertorbable al pas del temps, permetent un equilibri excepcional entre la terra que el conforma i la gent que hi viu, i creant una sèrie de valors que el fan especial i únic. Podria pensar, segurament, podrien pensar vostès que cadascun de vostès podria dir el mateix d'una part del seu territori. Però en el cas del delta de l'Ebre és cert i absolutament indiscutible. És un tresor únic, t'ho miris per on t'ho miris. Des del punt de vista geogràfic, poden pensar que 320 quilòmetres quadrats no són gran cosa, però aquesta punta de terra guanyada al mar amb el pas del temps pel riu Ebre, amb dues badies formades per la punta del Fangar, al nord, i la punta de la Banya, al sud, i amb dues grans llacunes internes, l'Encanyissada i la Tancada, és un conjunt d'un enorme valor geogràfic.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Vostès clamen per obrir un diàleg social, quan en la negociació política sempre ens diuen que el tenen constantment obert. Mirin, nosaltres els ho hem dit per activa i per passiva, nosaltres no només dialoguem, nosaltres negociem. Volen diálogo social? Doncs que n'hi hagi, només faltaria, nosaltres també el volem. Però tinguin en compte que nosaltres també volem que Catalunya tingui veu i vot, que els sectors catalans implicats hi puguin dir la seva. I una part important d'aquests sectors -ho saben bé- fins ara sempre hi han estat absents, perquè no han tingut representació en els òrgans consultius estatals. I això nosaltres ho volem canviar. I avui es fa evident que nosaltres complim. I així la premsa es fa ressò que PIMEC ha aconseguit una plaça a la Comissió Nacional de Convenis Col·lectius. Aquesta és la via. No esperar el nostre vot positiu sense ni tan sols venir-ne a parlar. Han de comptar amb nosaltres, com han de comptar amb els protagonistes i els sectors afectats per aquesta iniciativa del nostre país. I han de comptar amb temps, des del primer moment, perquè a Junts per Catalunya, el debat amb profunditat dels arguments de la mesura, i més enllà del seu discurs gairebé demagògic que fa més de cent anys que no hi ha una reducció de la jornada laboral, ens interessa i hi volem entrar. Hi insisteixo, per nosaltres el tema és prou rellevant per negociar-lo. Per negociar-lo. Nosaltres no hem vingut a passejar-nos per Madrid i a votar el que ni tan sols se'ns ha consultat. Junts per Catalunya no formem part de cap bloc, Junts per Catalunya ens sabem representants d'una nació, d'una nació que volem forta, i per això en defensarem la seva singularitat i la dels seus sectors, la dels treballadors, la dels autònoms, la de les pimes. I ho farem on calgui. I ho farem mentre continuarem treballant per esdevenir l'estat independent que Catalunya es mereix. Moltes gràcies.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Avui vostès volen recuperar aquell Estat que durant alguns anys fou considerat un actiu en la lluita contra la impunitat de les violacions dels drets humans comesos arreu del món, un fet que molts els poden arribar a reconèixer, però que com sempre a l'Estat espanyol tenen un però. I així, però, val la pena recordar que als anys noranta, mentre algun d'aquests jutges... per cert, elevats a màrtirs de la democràcia i els drets humans pel progressisme espanyol, mentre algun d'aquests jutges entomava causes contra la vulneració de drets humans a l'altra banda de l'Atlàntic, aquí ell mateix els vulnerava. La Catalunya del 1992 va ser un exemple de vulneració de drets humans, amb detencions indiscriminades de ciutadans independentistes i també de tortures que el Regne d'Espanya es va negar a investigar i per les quals anys després fou condemnat pel Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. És aquesta la doble vara de mesurar espanyola, la que tan bé coneixem els independentistes i que tan evident ha fet el Procés els últims anys. La llibertat d'expressió, el dret a un judici just i a un tribunal independent i imparcial o el respecte a la vida familiar i privada, per exemple, queden fulminades, com ho queden també molts dels principis fonamentals que haurien de construir tota societat democràtica. Quan recentment vam patir la cruesa d'aquest Estat, alguns de vostès es van tapar ulls i orelles i van mirar cap a una altra banda. I ara, senyories, s'adonen que anaven errats, que la repressió no era exclusiva de l'independentisme, la persecució no tan sols era contra el nostre poble i aquells representants que legalment havíem escollit, sinó que ho és contra la diferència, contra la dissidència política, contra el principi bàsic de la llibertat individual i col·lectiva.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué valoración hace el Gobierno español de las movilizaciones de agricultores y ganaderos?
«Gràcies, senyor ministre. Miri, vostè va comparèixer a la Comissió d'Agricultura exactament fa tretze dies. Del discurs d'aquell dia jo no vaig veure que vostè estigués ni connectat ni preocupat pels temes que avui mobilitzen el sector a les carreteres. Es va refugiar en alguna dada macroeconòmica positiva. Jo li donaré alguna dada més. En deu anys, a Catalunya s'ha perdut el 20 % dels pagesos. Gairebé el 50 % tenen més de 65 anys. La renda agrària de l'any 21 i de l'any 22 es va quedar per sota de la renda de l'any 2008. A mi no em sembla un escenari com per estar massa complagut. Aquell dia des de Junts li vam dir que el sector pateix una crisi sistèmica que s'ha anat aguditzant en els darrers anys fins a fer-se insostenible. Que els pagesos no es guanyen la vida, que treballen sovint sota cost, amb una pressió burocràtica i de fiscalització tremenda. I a més a més, amb una sequera també tremenda. Urgeix un punt d'inflexió que situï la pagesia al lloc on es mereix ser, perquè si no, hi haurà més abandonament, més despoblament i més riscos d'incendis. I diem tot això perquè estem a prop dels afectats i perquè aquestes demandes, senyor ministre, no són noves, són velles. Les administracions no els han fet cas i no prenen mesures fins ara que hi ha hagut una mobilització.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«Gràcies, presidenta. No els negaré que fa una mica de goig veure com s'esbatussen uns amb els altres, passant per aquest faristol cada dia per omplir-se de retrets, d'acusacions i sovint de falsedats, pensant només en el seu rèdit polític i no en els seus ciutadans. Posem d'exemple aquesta moció d'avui. Vostès, senyors del Partit Popular, presumeixen sovint de governar en catorze de les dinou comunitats i ciutats autònomes, però a la vegada vostès no tenen cap inconvenient a anunciar que vetaran l'aprovació dels objectius d'estabilitat pressupostària en el Senat, encara que això redueixi la capacitat de despesa de les comunitats autònomes, on presumeixen de tenir tant poder. Perquè com deia, al capdavall, a vostès no els importa gens el benestar dels ciutadans. No els importa gens. Nosaltres ho sabem ben bé, això. De fet, els catalans a vostès els hem patit a la pròpia pell. Utilitzen el que calgui i quan calgui per anar en contra nostra, encara que sigui faltant a la veritat i amb l'únic objectiu d'alimentar el conflicte històric contra Catalunya. Perquè és evident que el conflicte entre Catalunya i Espanya ve de segles, més de 300 anys de conflicte alimentat per la set de poder insaciable per part de l'Estat espanyol. Va ser així amb en Felip V, el 1714, i amb tots els seus successors. Va ser així també amb la Primera República. Va ser així durant la dictadura de Primo de Rivera. Va durar així també durant la Segona República. Va ser així amb la dictadura de Francisco Franco. I ha estat així des de la Transició del 78 amb Juan Carlos I, primer, i ara amb Felip VI. Perquè hagi governat qui hagi governat l'Estat espanyol, vostès, tots, sempre han anat contra Catalunya. Perquè anar contra Catalunya sempre ha estat l'excusa que tenen vostès per guanyar poder a Espanya i amagar les seves misèries.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Vostès diuen que no ens accepten les esmenes per por que finalment la justícia europea impugni aquesta Llei, un procés que pot durar entre un any i mig o dos. De debò que en tot el que estan veient el que els hi fa por és la justícia europea? Ja els hi hem dit que aquí nosaltres assumim tota la responsabilitat, de fet, portem sis anys demostrant exitosament com actuar davant la justícia europea, allà no hi ha Marchenas i no hi ha Aguirres. No som terroristes, i aquesta és la realitat, no tinguin por a amnistiar delictes que no s'han comès. Excloent els termes 'terrorisme' i 'traïció', que és la nostra transaccional de l'article 2, el que fem, bàsicament, és no avergonyir ni fer ruboritzar els europeus banalitzant el terrorisme, com estan fent alguns jutges prevaricadors. La cúpula judicial no té impunitat, no n'hauria de tenir; els jutges han de ser imparcials, i els jutges no han de tenir agenda política, els jutges no poden fer el que vulguin, malgrat que molts han viscut molt de temps pensant-se que sí que podien, i això ja dura massa. La política l'ha de deixar de marcar gent com García-Castellón o Aguirre. Al debat d'investidura li dèiem al senyor Sánchez que a partir d'aquell dia tenia l'oportunitat de començar a desmentir-nos aquells que diem que no compleixen els acords i que la seva paraula no val. Si no s'avança en la resolució del conflicte polític significa que no s'està complint l'acord. No haurien vostès de permetre seguir donant via lliure a la dreta espanyola per seguir prevaricant i destruint. Quants més perseguits necessiten per adonar-se que l'agenda política la marquen ells i la marca la cúpula judicial espanyola.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Avui el Govern espanyol hauria de mostrar tota la seva autoritat davant d'aquests fets inacceptables, en canvi, sembla que de nou es deixa arrossegar per l'estètica o pels titulars. Les decisions que prenem des de Junts no les condiciona cap portada de cap diari, ni tampoc cap tertulià, i molt menys la cúpula judicial espanyola. Les nostres decisions polítiques les condiciona només el benestar dels ciutadans, el progrés de Catalunya i, per descomptat, el respecte a les institucions del nostre país. No ens deixarem endur pel debat estètic, mantenim la posició en tots els riscos, perquè algú s'ha de mantenir defensant els drets fonamentals, els de tots, no només els dels independentistes, i possiblement siguem els únics que no estiguem lligats de mans i peus per fer-ho. I torno al concepte del debat real, sobretot per als de la bancada ultra, perquè aquest codi que des de fa tants anys aboquen contra nosaltres i contra tot allò català respon també a la por que tenien i que ara va en augment davant l'arribada d'aquest debat real que, des de Junts, surt des del primer dia. Un debat que vostès saben que és real però neguen, i és que estem demostrant que al final sembla que tot no estava tan bien atado. I no trobo cap altra explicació a la seva posició, als senyors socialistes, que no sigui exactament la mateixa que la del Partit Popular. No estan preparats per trencar amb el franquisme, un franquisme que vostès saben que està instal·lat en moltes institucions de l'Estat, i que només depèn de la seva voluntat erradicar-lo, perquè van a per nosaltres, però demà aniran a per vostès. Es diuen progressistes però, malauradament, no han protegit les víctimes d'aquesta operació d'Estat que ha fet tant de mal a tanta gent; cap iniciativa pròpia per protegir milers de ciutadans de Catalunya, al contrari.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«I val la pena recordar que la nostra lluita, la lluita pels independentistes catalans és diu llibertat, és fer del nostre país un país millor, és aconseguir una Catalunya lliure, rica i plena, i aconseguir-ho de manera democràtica i pacífica, que és com sempre ho hem fet. En canvi, la seva lluita ha estat i és destruir tot allò que representem, destruir la cultura catalana, i ja ho estan fent també en les Balears i València. Ens està passant la repressió per davant dels nassos i no farem res? La cúpula judicial està dient que se'ns tirarà al coll i no farem res? El jutge Aguirre reobre una causa de fa anys el dia abans de la votació d'aquesta Llei i no farem res? El jutge Aguirre es passeja per les televisions europees prevaricant i no farem res? El jutge García-Castellón es treu els delictes de la butxaca un cop publicat el primer text de la llei i no farem res? L'adaptació de l'agenda judicial a l'agenda política és tan descarada que no fan falta ni arguments.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Començo amb el concepte que penso que resumeix molt bé la nostra posició, una posició que hem mantingut i que ala vegada està inclosa a l'acord que vam signar amb el Partit Socialista. Parlo de l'amnistia integral, una amnistia que no deixi ningú enrere, ningú; una amnistia que repari la repressió que l'independentisme català pateix injustament des de fa molts anys. Aprofito també per deixar ja defensades totes les nostres esmenes i les nostres transaccionals. L'acord amb el PSOE incloïa l'amnistia amb la voluntat compartida de no deixar fora ningú, ningú, i això és el que reforça la nostra transaccional de l'article primer. L'acord amb el PSOE tenia la voluntat compartida també d'acabar amb la persecució penal d'aquells que han fet, d'aquells que fem i d'aquells que volen fer política a Catalunya, i això està inclòs a la nostra esmena de l'article 4. Aturar la repressió a mitges no és aturar-la. Junts no pot participar a deixar tot l'independentisme català exposat a les arbitrarietats de la cúpula judicial polititzada espanyola. Tots hem demostrat que tenim voluntat de negociar, mai l'hem negat ni la negarem, per això esgotarem fins a la darrera opció per seguir-ho fent. Aquest text és un bon punt de partida, i ho seria encara més en una democràcia plena on no hi hagués ingerències, però vostès saben que aquesta Llei té forats, forats per on la justícia prevaricadora espanyola pot deixar l'amnistia en paper mullat. Si avui podem treure'ls-hi la pilota, perquè la posem al punt de penal? Si podem corregir-ho, coregi-m'ho. Si realment ho volen evitar, tenen dues opcions: una, votar favorablement a les nostres esmenes i transaccionals, i segona, combatre els jutges prevaricadors que es revelen contra l'estat de dret i que sincronitzen les agendes judicials amb l'agenda política. Una amnistia selectiva i en diferit no és el que vam signar i vam acordar. Aquest no és un debat estètic, no hauria de ser un debat estètic, aquest és un debat real. Cap unionista està acusat per ser-ho, mentre que els independentistes estem acusats, hem tocat presó, exili, em de pagar milionades, tenim querelles, i tot per ser-ho, per ser independentistes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Moltes gràcies, vicepresident, president, ministres, senyories. Molt bon dia a tothom. La senyoria que m'ha que m'ha precedit parlava de dignitat i, efectivament, avui estem fent tots plegats un acte de dignitat. Estem eliminant del text conegut com la Carta Magna un concepte realment ofensiu. Feia vint anys que el col·lectiu de persones amb discapacitat ho estava reclamant; quinze que la Convenció exigia que aquest fos els termes que s'utilitzessin. Però vaja, hem hagut d'esperar gairebé dues dècades perquè això vegi la llum. Deia l'altre dia que el llenguatge és important, les paraules són importants, però els fets encara ho són més. Les persones amb discapacitat i les barreres que encara tenen al seu davant per desenvolupar la seva vida de forma lliure, tal com ells voldrien viure-la, aquestes barreres que existien el dimarts avui a les tres de la tarda, encara que aprovem aquest text, continuaran absolutament vigents, se seguiran trobant exactament amb les mateixes barreres. M'agradaria, per exemple, parlar d'educació i de la segregació que encara viuen tants infants -parlo de tot l'Estat- respecte a viure una situació de normalitat quan van a les seves escoles. O un tema que és vital, és clau quan parlem en termes d'inclusió, que és el de la feina. El treball, que és un condicionant, diria que dels primordials, per permetre al ser humà augmentar la seva pròpia percepció de dignitat. És una eina que enforteix la pròpia llibertat del ser humà, l'autonomia del ser humà. Doncs quan veiem les dades i veiem que en termes d'ocupació les persones que no tenen discapacitat la taxa d'ocupació és d'un 70 % a l'Estat espanyol i que les persones amb discapacitat no arriben al 30 %, veiem que tenim un problema, i un problema greu i que avui no resolem.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Avui, però, pertoca parlar de les persones amb discapacitat i de com s'ha d'abordar aquesta circumstància per tal que tots aquests ciutadans, totes les persones amb discapacitat, puguin viure en una societat inclusiva, sense barreres, on puguin desenvolupar els seus projectes vitals i professionals de forma independent i participar plenament en tots els aspectes de la vida i les seves comunitats, i que tinguin assegurada la igualtat de drets, d'oportunitats i la participació plena. I no podem abordar aquest assumpte sense referir-nos a un dels intel·lectuals i polítics catalans més rellevants del segle XX, el senyor Ramon Trias Fargas. La Generalitat de Catalunya va determinar que l'any 2022 seria l'Any Trias Fargas per commemorar el centenari del seu naixement i també el 40 aniversari de l'aprovació de la LISMI, de la qual ell, en tant que diputat d'aquesta cambra, del Congrés, en va ser el precursor. Home sarcàstic, segons el seu fill Andy -que avui ens havia d'acompanyar però li ha estat impossible-, rígid i de gran temperament, que defensava que s'havia de situar l'eficàcia econòmica al servei de la justícia social i la solidaritat. Va destinar part del seu compromís polític a la protecció de les persones més vulnerables. Amb el naixement de l'Andy, el seu fill petit, amb síndrome de Down, ell i la seva esposa Montserrat van decidir que com a família acceptaven el diagnòstic però no el pronòstic, i en aquells moments les persones amb discapacitat eren condemnades a viure una vida estigmatitzada dirigida pels altres, fosca i sense oportunitats, amb unes minses polítiques basades en un model caritatiu, assistencial i paternalista. No existia un marc jurídic que permetés el desplegament de l'acompanyament a les persones amb discapacitat. Trias Fargas va decidir, recollint totes les demandes de les persones i col·lectius afectats, impulsar la pionera en aquell moment llei LISMI i dos anys més tard la Fundació Catalana Síndrome de Down. Llei i fundació, dues iniciatives que van contribuir sobretot a crear consciència col·lectiva. Per primera vegada es defensà que les persones amb discapacitat poden i tenen el dret a viure una vida amb igualtat d'oportunitats.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyors ministres, senyories. Avui abordem una reforma de la Constitució espanyola, la tercera en 45 anys. Se'ns proposa una modificació que ja anuncio que tindrà el suport de Junts per Catalunya, però que tot l'hemicicle sabem que va molt tard. Tot just ara, el 2024, eliminarem un de tants aspectes rònecs que es preveuen en el text constitucional i que determinen que sigui una llei decrèpita que ja no copsa el pols de la societat actual, tal com acredita el fet que dos terços dels ciutadans espanyols creuen que la Constitució s'hauria de modificar en molts i diversos àmbits. Precisament perquè va tan tard, possiblement avui seria el moment adequat per parlar de l'encotillament del text del 78 a què ens van abandonar els legisladors d'ara fa 45 anys. Paradoxalment, ho van perpetrar amb un procediment substancialment menys exigent que el que es va decidir exigir per a les futures modificacions constitucionals. De fet, molts constitucionalistes consideren que es va disposar el seu blindatge de facto.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«La veritat és que amb el que hem sentit avui i amb el que va matisar ahir el senyor Feijóo els independentistes podem estar una mica més tranquils. Però saben quins haurien de ser els primers acusats per deslleialtat constitucional? Ho saben? Haurien de ser vostès, els que es van carregar el pacte constitucional, aquell pacte imposat del 78, aquell pacte que vostès van dinamitar recollint firmes contra l'Estatut de Catalunya. Ens diu el PP que l'amnistia proposada constitueix una esmena a la independència de la totalitat del poder judicial. I jo els dic que la totalitat del poder judicial no, en cap cas. Junts som ben conscients que hi ha centenars de jutges i jutgesses que exerceixen amb absoluta professionalitat. En tot cas, l'amnistia vol ser una esmena a l'extrema parcialitat i politització de les cúpules judicials, perquè quan vostès parlen de garantir la independència del poder judicial realment estan parlant de no perdre la capacitat d'incidir en la política de forma parcial i interessada, com han fet els darrers quaranta anys i molt especialment els últims deu. I el que realment cal és garantir la imparcialitat judicial, perquè sense imparcialitat les garanties previstes en el 117.1 de la seva Constitució perden tot el seu sentit. Així que ara que estan disposats a modificar-la per ajustar-ne l'article 49, aprofitin, exerceixin de demòcrates i reformin també el 117 per afegir-hi la garantia d'imparcialitat. Perquè un poder judicial ja pot ser molt independent, tan independent com vostès el pregonen, però això no serveix de res si la seva anacrònica ideologia afecta cada vegada la seva imparcialitat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Però això encara no és tot. La situació és més complexa. Quan hi ha mecanismes extraordinaris de finançament, com poden ser el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, vostès davant d'aquests mecanismes resulta que es queden tota la capacitat de gestió d'aquests mecanismes de decisió i només transfereixen a la Generalitat de Catalunya la feina administrativa, convertint-la en una mera gestoria d'aquests fons sense possibilitats d'intervenció real i de millora real sobre els ciutadans de Catalunya. I finalment, tota aquesta situació que li dibuixo encara la compliquen més quan vostès permeten i faciliten el dumping fiscal d'altres determinats territoris de l'Estat respecte a Catalunya aprofitant els nostres recursos que es queda l'Estat i, per tant, dificultant encara més el desenvolupament econòmic i social del nostre país. I en tot aquest context, vostès ens venen sense entrar ni tan sols a negociar i pretenen que votem a favor de les seves propostes de complir una distribució interna dels objectius d'estabilitat pressupostària que, a més a més, penalitza totalment la Generalitat de Catalunya i les administracions locals. I m'explicaré amb dades en aquest últim punt. L'any 2014 l'objectiu d'estabilitat pressupostària fixat per la Unió Europea era del 5,8 % per a Espanya. Aquell any l'Estat es va quedar un 63 % d'aquell objectiu d'estabilitat pressupostària. A les comunitats autònomes aquell 2014 se'ls va permetre fins a un 17 % d'aquell objectiu de dèficit. Doncs ara per a aquest 2024, deu anys després, vostès proposen quedar-se el 90 % dels recursos provinents del dèficit autoritzat i assignar a les comunitats autònomes no un 33 % com fa deu anys, un ridícul 3,3 %. I de debò que amb tot això que jo els explico, aquest dibuix generalitzat, no entenen el nostre posicionament? De debò se sorprenen que no ens sentim part d'aquest Estat i que vulguem ser un país lliure i independent? De debò que no entenen en quin moment polític ens trobem i que per obtenir el nostre suport les coses s'han de fer diferents, les han de fer diferents des del Govern de l'Estat?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Diputats, molt bon dia a tothom, molt bon migdia a tothom ja. Ens trobem de nou davant del que podríem denominar una proposta típica del Govern de l'Estat a aquesta cambra. Típica en tres aspectes fonamentals, tant pel que fa al contingut de la proposta, pel que fa al seu efecte respecte a Catalunya i, finalment, pel que fa a la forma en què aquesta proposta s'ha portat a aprovació en aquesta cambra per part del Govern de l'Estat. I començaré, precisament, per aquest darrer aspecte, perquè no deixa de ser sorprenent que l'actual Govern de l'Estat s'entesti en no entendre que aquesta legislatura no serà com l'anterior. El seu plantejament dels darrers anys de reclamar suports als altres grups a canvi de res no pot formar part de la seva relació, de la relació del Govern amb el Grup Parlamentari de Junts per Catalunya. Aquesta estratègia amb el nostre partit, senyora ministra, no els funcionarà. Els hem advertit des del primer dia. Hem sigut sincers des del primer dia advertint-los que aquesta estratègia no funcionaria. Pretendre fer veure que dialogar és negociar en aquest mandat no els servirà. I voler obtenir els suports necessaris aplicant constantment una política de fets consumats i traslladar-nos així la pressió a nosaltres, amb nosaltres això no donarà resultat. I mentre vulguin fer ho així, vostès estan abocats al contingut del que ha passat aquests dies: viure en la incertesa fins al darrer moment -que no ens equivoquem, rima amb feblesa-, ser castigats permanentment per la dreta i l'extrema dreta, i passar per la vergonya d'haver-los de demanar auxili a ells -precisament a ells- per aprovar les seves mesures i, en conseqüència, reforçar el paper d'aquella dreta que, paradoxalment, vostès sempre presumeixen de voler aturar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Les propostes de Junts han estat modestes i raonables. Respectin les competències de la Generalitat de Catalunya i tindran els vots de Junts per Catalunya. Respectin també i paguin allò que li correspon a Catalunya, i tindran els vots de Junts per Catalunya. Facin la feina ben feta, assumeixin que no tenen una majoria, pactin amb Junts i tindran els vots de Junts. Si no estan disposats a això, tenen un problema, o tenen a la dreta agafada de la mà de la ultradreta. Recordin que nosaltres som aquí per Catalunya, no som aquí per vostès o pel Reino. I acabo. Vostès han complicat molt una negociació que era molt senzilla. Només calia parlar, negociar i pactar, i alguns han confós dialogar amb negociar i pactar, o potser els tenien molt ben acostumats però les coses, com vam dir el primer dia, no tornaran a ser com havien estat fins ara. Les polítiques espanyoles dels darrers anys que s'han fet d'esquenes a Catalunya, polítiques que defensa el PSOE, el PSC, Comuns i Sumar, estan matant el nostre país, i ens sorprèn el silenci i conformitat d'alguns. Catalunya no està més forta amb les seves propostes. Si volen els vots de Junts hi ha de guanyar Catalunya. Visca Catalunya lliure. Moltes gràcies.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Molts polítics, molts opinadors i molts ciutadans han denunciat públicament el que fa ja massa anys que tothom sap que passa. Llegia, per exemple, la diputada de Sumar, Aina Vidal, que denunciava el que afecta membres del seu partit polític, i escrivia: 'es diu lawfare i utilitza els tribunals per assetjar les persones escollides democràticament'. Escrivia també Ignacio Sánchez-Cuenca a El País: 'El principi d'autocontenció dels jutges va quedar esmicolat', referint-se a l'acusació de rebel·lió que vam patir els representants polítics i socials de l'independentisme. Continua dient: 'Magistrats i fiscals de la cúpula judicial espanyola, amb el suport explícit de Mariano Rajoy i de quasi tots els mitjans de comunicació, es van atorgar una tasca que no els corresponia: escarmentar els líders independentistes per garantir la unidad de España i sanejar l'orgull ferit del nacionalisme espanyol'. El mateix PSOE reclama la renovació del Consejo General del Poder Judicial des de fa molt de temps, parlant ja sense complexos de lawfare, de guerra judicial i de politització de la justícia. Diu el seu partit, senyor Sánchez, 'bloquejar la renovació del Consejo i del TC suposa bloquejar i degradar el teu propi país'. El PP pretén mantenir de forma il·legítima una composició del Consejo a la seva conveniència, i d'això se'n diu, senyors del Partir Popular, la politització de la justícia. Ho veiem nosaltres i també ho veuen a Europa. I no és que nosaltres tinguem especial interès a reformar Espanya, més aviat no, però el que tenim clar és que si no érem nosaltres els qui ens defensàvem desacomplexadament de la dreta judicial espanyola, d'una dreta que porta molts anys en guerra en contra del catalanisme, aquí no es mouria ningú.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«No és casualitat que fins i tot el Consell d'Europa hagi decidit incloure Espanya, per primera vegada, en la llista d'aquells països que han de ser analitzats per avaluar si compleixen amb els estàndards democràtics europeus i de drets humans. Vam registrar, la setmana passada, una proposició de llei (i des d'aquí voldria agrair moltíssim la feina que ha fet durant molt de temps el diputat Josep Pagès i que ara ha agafat el guant el diputat Cervera) on proposem que, un cop caducat el mandat dels membres del Consejo General del Poder Judicial, siguin immediatament cessats. Els actuals porten cinc anys amb el mandat caducat, i en comptes de bloquejar, vostès el que haurien de fer és explicar que el poder judicial el que fa és justícia, no política. Perquè com escrivia aquest cap de setmana en Joan Vall Clara a El Punt Avui, no són intocables, són jutges; no són intocables encara que molts hagin viscut com si ho fossin, des de fa més de quaranta anys. Després de molts anys denunciant la politització de la justícia i els abusos del poder judicial espanyol, penso que podem dir que l'independentisme ja no està sol denunciant la lawfare. La setmana passada, segurament vam sacsejar la comoditat en què alguns porten instal·lats durant molts anys. De fet, hem detectat molt interès i també molts nervis per les compareixences de la Comissió de Operación Cataluña. Els hi explico: la Comissió se centrarà a investigar els fets que van donar peu a la persecució judicial, a l'origen. Després dels testimonis, que vindran tots els que tenien previstos des del primer dia, probablement seran els jutges que tinguin interès a saber la veritat que citaran a declarar els compareixents.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Vostè va dir que Espanya es fa escoltar a Europa, faci que es noti, senyor Sánchez. I vostè ha dit avui que Europa és sinònim de democràcia i és sinònim de normalitat institucional. Faci que es noti, senyor Sánchez, començant per complir les recomanacions que li fan. I el segon tema, un tema que ja no té marxa enrere i que, a més, està molt vinculat amb les recomanacions que li venen d'Europa. Una de les peticions que li fa la Unió Europea és la renovació del Consejo General del Poder Judicial, i fer-ho abans de la reforma que demana el Partit Popular. En aquest país, alguns han assumit com a pròpies atribucions que no els pertoquen. Un president, un president interí, del Consejo General del Poder Judicial no pot cridar a l'ordre a una diputada d'aquesta Cambra, cap llei li atribueix el control o la vigilància de la legítima activitat que fem. L'estratègia de la cúpula judicial d'ingerència en la política no té precedents en el nostre entorn europeu. Però això no és nou, nosaltres ho portem aguantant i batallant des de fa molts i molts anys. De fet, hem conegut, aquests darrers dies, que se segueix espiant, i que s'ha espiat molta més gent catalana. Des del Quim Arrufat o el David Fernández, a una exdiputada d'aquesta Cambra, Marta Sibina, i també la seva família; l'exdiputat al Parlament Albano Dante; també els estimats Jordi Millà i Jordi Roset; també membres de la Cambra de Comerç, com el diputat de Junts, Joan Canadell. Hem conegut fins i tot que la Guàrdia Civil inclou el concert de Sant Esteve del Palau de la Música en el sumari de Tsunami, un concert que enguany compleix cent deu anys, que s'ha celebrat cada 26 de desembre i que només s'ha aturat quatre vegades, i ho ha fet per situacions excepcionals històriques, com la Guerra Civil, o com la gran nevada de 1962, un concert centenari que reivindica, per exemple, la tradició de les nadales. Fins a aquest absurd i fins a aquest ridícul arriba la guerra judicial, una guerra judicial que alguns segueixen negant, però que ja és impossible de justificar. Entenem que a poc a poc, vostès, senyor Sánchez i el seu Govern, vagin corregint l'anàlisi. El PP porta anys bloquejant la renovació del Consejo General del Poder Judicial amb un objectiu molt clar que tothom coneix: protegir els seus afins i alhora assegurar-se que els jutges amics els donin protecció. I dic 'jutges amics' perquè vostès a nosaltres ens poden dir 'terroristes', ens poden dir 'colpistes', ens poden dir 'nazis', ens poden dir 'mutiladors', i cap jutge els assetjarà.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«I avui som a les portes d'una amnistia, precisament per això, per reparar una injustícia. I ara que fa una estona els sentia com s'omplien la boca amb els drets i les llibertats de la ciutadania, aquells drets i llibertats que s'han passat i es passen per l'engonal quan es tracta de l'independentisme, jo voldria aprofitar per, amb tota la humilitat del món, recomanar-los que aprofitin l'ocasió que els dona l'amnistia i intentin fer net. Escoltin bé la nostra portaveu, la Míriam Nogueras, i converteixin les seves acusacions, les seves grans i incòmodes veritats, que certament són una amenaça per als que es volen democràcia plena, i converteixin-les en una oportunitat. Provin de canviar el seu rumb, potser així sí que aturaran el deteriorament de les seves institucions. Com que som conscients que ni la seva actitud ni la seva moció va en aquest sentit, sinó just tot el contrari, des de Junts no donarem suport a aquesta moció i ferms continuarem el nostre camí cap a la llibertat. I acabo mostrant el suport a la nostra portaveu, com ho ha fet ella des de fa anys en aquesta cambra, cridant ben fort un: Visca Catalunya lliure.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«De seguida president. Al túnel de Salau havia un hospital transfronterer, hi havia una duana. Durant molts anys s'ha defensat el túnel de Salau, que és la continuïtat de la línia Lleida-La Pobla, i també s'ha perdut en l'espai dels temps perquè se suposa que al segle XXI hauríem de fer les coses diferents. Gràcies. Sí, termino ahora mismo. El túnel de Salau tenía un hospital transfronterizo, una aduana y durante años se defendió este túnel de Salau, que es la continuidad de la línea Lleida-La Pobla, y también se ha perdido en estos tiempos, porque en el siglo XXI deberíamos hacer las cosas de forma distinta. Muchas gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«Miri, al ple anterior jo feia una proclama sobre la necessitat que les infraestructures es planifiquin i s'impulsin sota la governança dels estudis cost-benefici. Cost-benefici, evidentment, no només econòmic, econòmic, social, ambiental, de sostenibilitat. Cal acabar prioritàriament els corredors de la xarxa bàsica inacabats, que són els que ens connecten d'una forma més eficient amb la xarxa europea. I cal fer-ho no a trossos, de forma parcial, discontínua com s'ha fet fins ara, d'una forma tan poc eficient. S'hauria de fer d'una manera que en cada tram del corredor es pogués disposar d'una connexió eficient i amb capacitat. I evidentment, la xarxa europea preveu corredors addicionals, efectivament, preveu altres tipus de corredors que no són la xarxa bàsica. Jo li parlaré molt breument d'un -avui em sobrarà temps-, per exemple, el corredor Barcelona-Puigcerdà-Tolosa de Llenguadoc. Per a nosaltres és un corredor molt important. És també un corredor transpirinenc. Evidentment és important perquè passa per Catalunya, no només, si em permet. És un corredor transpirinenc. És un corredor que està en servei. És una infraestructura que existeix i que està en servei. És una infraestructura que també ha estat abandonada durant anys i anys i anys sense inversions, que per fi ja ha posat en marxa algunes inversions de millora. És un corredor amb una demanda de passatgers rellevant. Connecta tres estats via la Tor de Querol i l'Hospitalet-près-l'Andorre. I a més a més, Andorra, que és un estat pirinenc que acaba de signar un acord d'associació amb la Unió Europea, demanda i treballa per poder tenir una connexió ferroviària, que la pot tenir a través d'aquest corredor, tant cap al nord, cap a Europa, com cap al sud. Aquest, per exemple, seria un corredor no principal, no de la xarxa bàsica existent que amb poca inversió de millora pot fer aquesta funció també transpirinenca.»