Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
687 declaraciones · página 21 de 23
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de las políticas del Gobierno sobre la...
«Per cert, cada vegada que han forçat un aquelarre europeu contra la llibertat de Catalunya, l'única cosa que han aconseguit, i els felicito, és fer d'altaveu de la repressió que vostès mateixos van decidir aplicar a Catalunya. La dreta espanyola, ja ho veuen, és un contuberni de genis. Vostès mateixos han internacionalitzat la causa de Catalunya. Gràcies, gràcies, gràcies. Però vostès són molt ocurrents. Seriosament, les llengües són un luxe, com deia Jesús Tusón, i només hi ha una manera de respectar la llengua. Saben com? Respectant-la. A qui volen enganyar? El PP respectaria Catalunya si no parléssim, si no penséssim, en català, si no reflexionéssim a partir dels valors que han definit una determinada manera de ser. Els fa tanta por que parlem en català com que pensem en català, perquè això és molt més difícil de combatre. Quan parlen de Catalunya menteixen compulsivament i la senyora democràcia els observa i s'esgarrifa. Vaig acabant. Després de tres-cents anys -no un ni dos- de conflicte no resolt provant de fer passar Catalunya per l'adreçador, després de l'aplicació infausta del gloriós 155, encara no ho veuen? Encara no veuen que la reivindicació de llibertat i prosperitat de Catalunya no depèn d'un interruptor? Encara no han entès que Catalunya no és un holograma? No veuen que aquest conflicte no és un joc de la Play? No han entès encara que el president Puigdemont representa el lideratge i l'expressió política d'una actitud de resistència, de no resignació, i que aquest aguantar la posició els posa histèrics?»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de las políticas del Gobierno sobre la...
«Ens demanen lleialtat. Aquesta és bona, és una broma. A veure, el PP ha demanat mai que l'Estat executi els pressupostos i compleixi amb Catalunya? Una sola vegada, per casualitat, per accident? No, mai de la vida. Veig que avui tampoc no han tingut prou temps per parlar dels 220 000 milions, ho he dit bé, 220 000 milions d'euros d'espoli fiscal que cada deu anys marxen de Catalunya i no tornen. L'Estat espanyol, dit de manera planera, és com els atracadors del tren de Glasgow, però amb el BOE al darrere i sense passamuntanyes. En la moció també parlen del català i d'Europa. A hores d'ara, tota Europa sap que vostès forcen el dret i el que calgui per fer trampes. D'això sí que se'n diu desfer les costures de l'Estat de dret. Fins i tot van anar a plorar, a somicar, a la Comissió de Venècia i els ha sortit el tiro per la culata. Aquesta Comissió els ha dit: ' Sant Joan és a l'estiu, i no molestin més'.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de las políticas del Gobierno sobre la...
«Presidenta Armengol, gràcies. Diputades i diputats, a tots, bona tarda. Senyories el PP, a veure. Forrest Gump, el gran heroi nord-americà, deia: 'La meva mare diu que ximplet és el que fa ximpleries'. Doncs, aquesta moció és una tonteria, és una provocació i és una ximpleria política. Senyors del PP, per què no fan coses més normals? Per exemple, per què no fan política? Avui hem presentat una lasanya, una mena de tarter de fal·làcies i d'autoodi. Avui han tornat a fer ostentació, vostès i els senyors de VOX, de l'obsessió que tenen amb el president Carles Puigdemont. És una obsessió. És una obsessió malaltissa. Què els passa? Potser que saben que el president Puigdemont no es rendeix i que no el tombaran? Aquest és el problema? Avui han disparat contra tot, i ho han fet tenint la santa barra de crear una nova definició de terrorisme, com si a Espanya no l'haguessin patit mai. Vostès són uns frívols, uns frívols. Avui l'únic terrorisme és el terrorisme parlamentari que la dreta espanyola exhibeix en aquest Congrés. Que no ho veuen, que com més criden, com més lio organitzen, més dèbils són? Parlen de girar full, doncs, apuntin: no hi ha poble sense història. I com explica l'historiador Agustí Colomines, en tot cas, hi ha pobles que se'ls nega la seva pròpia història, que és el cas de Catalunya. Vostès volen girar full perquè no saben com resoldre la complexitat, perquè la complexitat, senyores i senyors diputats, necessita lideratge i coratge, i vostès, tota aquesta bancada, no tenen ni una cosa ni l'altra.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, representants de les entitats que han promogut aquesta ILP i ciutadania que, amb la seva signatura, l'ha avalat. Benvinguts a aquesta cambra. Tractem avui la presa en consideració de la iniciativa legislativa popular que, mitjançant una modificació de la disposició transitòria primera de la Llei Orgànica 4/2022, ens proposa, mitjançant un reial decret, una regulació extraordinària de les persones estrangeres que es trobessin en territori de l'Estat espanyol abans de l'1 de novembre de 2021. Em permeto aquí fer una referència al president Puigdemont i a la seva conferència pronunciada el 5 de setembre de 2023 a Brussel·les. En ella va detallar el paquet de qüestions materials pendents de resoldre des de fa dècades a Catalunya. Entre d'altres, però en un lloc destacat, va referir-se a la taxa d'immigració, posant l'accent en dos aspectes. El primer, que aquesta era la més alta de tota la península, i el segon, la manca de competències i de recursos per gestionar-la. I, és en aquest context, que Junts per Catalunya, com ja coneixen, hem pactat amb el Govern espanyol la delegació integral a la Generalitat de les competències en immigració mitjançant l'article 150.2 de la Constitució. Una gestió integral de competències, però també de recursos, que han de permetre al govern de Catalunya implementar una política nacional pròpia en aquest àmbit, una política migratòria que respongui als veritables interessos i necessitats de Catalunya. Evidentment, i com sempre defensem, en el marc normatiu europeu, en aquest cas en matèria d'asil i immigració, però sense supeditar l'aplicació de les directives de la Unió a les prioritats d'Espanya, que són diferents de les de Catalunya. Unes competències i recursos integrals que, sabem molt bé, només podrem blindar amb la independència i amb un estat propi. De moment, però, amb la seva delegació podrem evitar haver de parlar mai més de regulacions extraordinàries. I no n'haurem de parlar més perquè si a Catalunya tenim totes les eines, nosaltres serem capaços de donar la millor resposta en temps i forma al complex fenomen migratori del nostre país.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Senyor ministre, ve vostè aquí a donar explicacions sobre el presumpte cobrament de comissions il·legals per l'adjudicació de contractes relatius a la compra de mascaretes durant la pandèmia COVID. Ve vostè aquí perquè la investigació ha portat a la detenció d'un exassessor del seu ministeri, el famós Koldo, però tothom té clar que qui ha de donar la cara és Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, però també l'exministre de Sanitat responsable de l'operatiu durant la pandèmia, Salvador Illa. Sí, donar la cara, perquè tots dos s'hauran de treure la mascareta i explicar quines butxaques es van omplir sota les seves responsabilitats polítiques. Des de Junts, reiterem l'aposta per la corrupció zero. Vam viure una pandèmia, com s'ha recordat aquí, un estat d'emergència, es van veure afectats els habituals controls de contractació pública, però això no pot justificar de cap de les maneres la corrupció. Justament, quan el món patia la tragèdia més important en segles, amb set milions de morts per la COVID, 123 000 a l'Estat espanyol, més de 27 000 a Catalunya, esperàvem honestedat en la gestió, i no corruptela. Però no hi van aparèixer els oportunistes, els que no tenen escrúpols, els que van veure la crisi com una gran oportunitat, no per fer el bé, sinó per enriquir-se inflant els preus dels EPI, mentre els sanitaris havien d'entrar a les UCI COVID vestits amb bosses d'escombraries, mentre la SEAT aparcava els cotxes i es posava a fabricar respiradors, mentre la tieta Maria creava una mena de club mascareta de costura per protegir els seus conciutadans, mentre els veïns anaven a fer la compra a aquells que no podien sortir de casa.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno sobre la situación política actual en Cataluña?
«Sap vostè, saben tots vostès, quin va ser l'any en què el Govern espanyol va pagar més a Catalunya? Va ser l'any que al nostre país se'l respectava, va ser l'any que l'orgull dels catalans de ser-ho era immens, l'any en què teníem un Govern solvent i desacomplexat. Va ser l'any 2017, l'any en què el president Puigdemont era el president de la Generalitat de Catalunya. Senyor Sánchez, ens ensenyarà les seves prioritats, les de veritat, abans de les eleccions a Catalunya? Moltes gràcies. Todo el mundo sabe, señor Sánchez, que con los presupuestos un gobierno fija sus prioridades, pero usted decide automáticamente, después de convocarse las elecciones en Cataluña, aparcar los presupuestos, y con eso lo que nos dice, sin decirlo, es que los presupuestos generales del Estado español con ustedes nunca van a ser unos buenos presupuestos para Cataluña ni para avanzar en nada. Usted no ha tenido el coraje de presentar sus prioridades antes de las elecciones en Cataluña porque no tiene ningún interés en que se recuerde en campaña que ustedes no tienen ningún proyecto para Cataluña, que van a seguir, como han hecho todos los gobiernos españoles, sin pagar a Cataluña y que van a seguir chupando, como han hecho todos los gobiernos españoles, a todos los ciudadanos de Cataluña, los independentistas y los no independentistas. Ni siquiera el candidato del PSOE en Cataluña, siendo ministro del Gobierno español, fue capaz de atender y resolver las necesidades económicas, sociales y también nacionales de Cataluña. Cuando se convocaron las elecciones en Cataluña, usted tenía que tomar una decisión: mantener los presupuestos y enseñar sus cartas, que usted sabe perfectamente que no van a gustar en Cataluña, o hacerle más amén a la campaña de su candidato. Escogió lo segundo, porque no se pueden permitir en campaña que los ciudadanos de Cataluña conozcan lo que muchos tenemos clarísimo: para todos ustedes los ciudadanos de Cataluña a trabajar, a pagar y a callar. Para algunos no existe la pe de país, solo existe la pe de partido, y la retirada de los Presupuestos Generales es una decisión de campaña electoral, no una decisión de país, señor Sánchez.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno sobre la situación política actual en Cataluña?
«Tothom sap, senyor Sánchez, que amb els pressupostos un govern fixa les seves prioritats, però vostè decideix automàticament després de convocar-se les eleccions a Catalunya aparcar els pressupostos, i amb això el que ens diu, sense dir-ho, és que els pressupostos generals de l'Estat espanyol mai, ni amb vostès, seran uns bons pressupostos per a Catalunya ni per avançar en res. Vostè no ha tingut el coratge de presentar les seves prioritats abans de les eleccions a Catalunya, perquè no té cap interès que es recordi en campanya que vostès no tenen cap projecte per a Catalunya; que seguiran, com han fet tots els governs espanyols, sense pagar Catalunya, i que seguiran xuclant, com han fet tots els governs espanyols, a tots els ciutadans de Catalunya, els independentistes i els no independentistes. Ni tan sols el candidat del PSOE a Catalunya, sent ministre del Govern espanyol, va ser capaç d'atendre i resoldre les necessitats econòmiques, socials i també nacionals de Catalunya. Quan es van convocar les eleccions de Catalunya, vostè havia de prendre una decisió: mantenir els pressupostos i ensenyar les seves cartes, cartes que vostè sap perfectament que no agradaran a Catalunya, o fer-li més amena la campanya al seu candidat. Va escollir el segon, perquè no es poden permetre en campanya que els ciutadans de Catalunya coneguin el que molts tenim claríssim: per tots vostès, els ciutadans de Catalunya, a treballar, a pagar i a callar. Per alguns no existeix la pe de país, només existeix la pe de partit, i la retirada dels pressupostos generals és una decisió de campanya electoral, no una decisió de país, senyor Sánchez. I acabo.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Tot això, i probablement algunes coses més, és el que veritablement és a mida d'aquesta amnistia. I, senyor Bolaños, serveixi aquest llistat també per deixar clar, a tots els que amb aquesta amnistia volen passar pàgina, que l'únic full que gira és el de la repressió i el de la injustícia, cap més. El conflicte polític històric entre la nació catalana i l'espanyola continua existint; el que fa l'amnistia només és tornar a la política el que és de la política i, això és cert, obrir una finestra d'oportunitat per negociar de tu a tu el futur de Catalunya, d'una Catalunya que nosaltres volem lliure. I acabo. Acabo. El text de l'amnistia que avui votarem és resultat de la generositat col·lectiva de la nostra negociació amb Esquerra i amb els socialistes. Des de Junts els volem reconèixer i agrair la feina feta pels seus equips jurídics i també pels polítics, com també volem agrair el suport a la llei de SUMAR, de Bildu, del PNV, de Podemos i del BNG. Avui el més important és enviar un missatge d'esperança a totes les persones injustament represaliades i a les seves famílies, que des del primer dia han estat el motor de la negociació política de Junts. Aquesta llei d'amnistia, ara sí, va per totes elles. I per tot aquells que us pregunteu, per tots aquells que ens pregunteu, i ara què?, doncs, ara junts i a totes. Visca Catalunya lliure.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Em permetran començar saludant el president, el vicepresident, els membres de l'executiva i la coordinadora de l'Associació de Municipis per la Independència, una entitat de la qual un servidor va ser promotor i que, igual que el president Puigdemont en el seu moment, vaig tenir l'honor de presidir, segurament, en els moments més àlgids de la repressió contra els electes locals. Va per ells avui també aquesta amnistia. Moltes gràcies. Encarem avui el penúltim debat en aquesta cambra de la llei d'amnistia. El penúltim, perquè tots som conscients que, després del seu pas pel fangar del Senat, haurà de tornar per ser definitivament sanejada de l'acció contaminant de la reaccionària dreta espanyola i el seu entorn. Una dreta àmplia que, seguint la proclama 'el que pueda hacer, que haga', del líder de la mentida i la intoxicació, el senyor Aznar, ens ha ofert i ens oferirà un ventall esperpèntic de maniobres per torpedinar la seva tramitació definitiva i, sobretot, l'aplicació d'aquesta llei. Una llei presentada pel Grup Socialista no per convicció, com avui ens ven en Salvador Illa, candidat, sinó com a resultat de l'acord d'investidura amb Junts per Catalunya. Una llei que Junts des de l'inici del seu recorregut parlamentari vam dir que calia esmenar per disposar d'una norma amb més garanties. Una llei que va arribar al ple d'aquesta cambra a finals de gener, només parcialment esmenada i que Junts no vam avalar per entendre que tenia mancances.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Bé, presidenta Armengol, senyories, avui és un bon dia, un molt bon dia, ja ho saben, hem salvat les presses, les pressions, aprovarem la llei d'amnistia, haurà costat, però ho farem, i s'ho valdrà, sòlida, ben vestida. I en aquest primer punt també aprovarem la llei d'ensenyances artístiques, que és una norma molt esperada, de fet, és fàcil pensar que el de la creativitat és un món sense regles. De fet, es fa difícil imaginar Tàpies, Belbel, Flotats atrapats en una teranyina de normes per aprendre. En canvi, una cosa és el talent i la creativitat i una altra la formació necessària. Aquest voler aprendre necessita un entorn segur, reglat, que ordeni la manera com es rep aquest coneixement. Es tracta de fixar qui és l'ensenyant i definir on i com s'ensenya. Se n'ha de garantir la qualitat i és el que farem. Globalment ho aconseguirem, ho farem, està bé i, per tant, ens en podem felicitar tots plegats. Ara bé, cada vegada que parlem d'un nou marc normatiu ens tornem a col·locar tots plegats davant del mirall de les certeses. Primera certesa, com n'és de complex dibuixar entre els grups d'aquest Parlament un perímetre d'entesa mínim. Per què? Doncs perquè hi ha mirades profundament de dretes, hi ha mirades d'esquerres, d'esquerres light, també n'hi ha de més liberals, però tenim clar aquest puzle de moltíssimes sensibilitats. Hi ha una aresta més complicada de fer quadrar, és l'aresta, són les peces del puzle que expliquen el perquè de les moltes discussions en aquest Congrés, de les discussions importants, que no són les de pati d'escola entre els uns i els altres, parlo de les mirades nacionals, els de l'estat nació i els altres, els de la nació que no som Estat. No només defensem idees oposades sobre el que és l'Estat espanyol o el que hauria pogut ser, no només demanem que respectin les competències de cadascú i que l'Estat no faci permanentment trampes, no, el quid de la qüestió és un altre, en el fons -i aquí vaig-, en el fons hi ha un debat cultural profund, un xoc cultural intricat, perquè el que està en joc és com mirem el món. De fet, discutint aquesta llei d'ensenyaments artístics, el debat també ha hagut de trampejar si l'Espanya política és capaç o no de respectar Catalunya i la resta de nacions de l'Estat. Els gobiernos d'Espanya, ai las, sempre tenen la temptació de passar la ratlla. I, és clar, algú els ha de dir... els de Junts els hem de dir: ei, quietons, calma, calma, stop, pareu calma. I aquesta necessitat de saber respectar és molt àmplia. Va d'intangibles, ja ho he dit alguna vegada, i va de qüestions materials.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · Pleno¿El Gobierno pedirá perdón por la ejecución de Salvador Puig Antich el 2 de marzo de 1974?
«Ministre Ángel Torres, gràcies. Diria que és un concert de violí amb la partitura de quan discutim sobre el procés i l'execució del president màrtir Lluís Companys. La melodia és la mateixa. Formalment vostè passa la veritat és que amb un 5 pelat l'examen de primer de memòria democràtica. L'ha passat, l'ha aprovat, però escolti'm, l'assassinat de Puig Antich va ser tan gros que tot el que no sigui demanar perdó sense embuts no serveix. Van matar Puig Antich per alliçonar els joves que volien acabar amb el franquisme, que venien darrere. El règim va triar mort i va triar escarni. Avui el govern socialista jo diria que s'equivoca responent amb paraules dolces, amb la yenka del sí però no, no però sí, ja hem fet però no hem acabat de fer, i s'equivoca si no és capaç de concretar el perdó, dir 'perdó' per l'assassinat legal de Puig Antich. A Puig Antich el van condemnar els parents llunyans, o no tant, dels que viuen instal·lats a les clavegueres de l'Estat, que són els mateixos de l'operació Catalunya, els de Pegasus, els de la mentida de l'11-M, que, per cert, vint anys després el PP encara no ha demanat perdó. I el Govern espanyol ara mateix diuen, diuen, diuen el més progre de la història d'Occident, senyor ministre, no es pot excusar en una teranyina legal per no fer res. Els demòcrates no podem cedir davant dels que baladregen i amenacen. Dijous ho demostrarem aquí mateix, aprovant la llei d'amnistia. Les democràcies, si ho són, han de saber dir 'perdó', perquè l'exigència de dignitat no caduca mai. Deixem-nos de discursos bonics i més o menys amables, d'excuses. Senyor ministre, és molt fàcil, el Gobierno no pot fallar ni a la raó ni a la memòria. L'Estat espanyol ha de demanar perdó per haver matat Salvador Puig Antich.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · Pleno¿El Gobierno pedirá perdón por la ejecución de Salvador Puig Antich el 2 de marzo de 1974?
«Senyor ministre, el dissabte 2 de març de 1974 l'Estat espanyol va assassinar Salvador Puig Antich. Aquest 50 aniversari ha sacsejat l'opinió pública de Catalunya, que ha viscut un colpidor procés de recordança. Colpidor. Senyor ministre, el Govern espanyol pensa demanar perdó per l'assassinat amb garrot vil de Salvador Puig Antich? Gràcies. Señor ministro, el sábado 2 de marzo de 1974 el Estado español asesinó a Salvador Puig Antich. Este 50 aniversario ha sacudido la opinión pública de Cataluña, que ha vivido un impacto en su recuerdo. Señor ministro, ¿el Gobierno español piensa pedir perdón por el asesinato con garrote vil de Salvador Puig Antich? Gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. Martina, et puc tutejar? Et puc tutejar, Martina? On estàs, que no et veig? Aquí. Sí? Gràcies. Escolteu, senyores i senyors diputats, durant moltes setmanes hem vist els pagesos i els ramaders dient 'ja n'hi ha prou, fins aquí hem arribat'. I ho hem vist a molts llocs d'Europa, ho hem vist a l'Estat espanyol i ho hem vist a Catalunya. I a Catalunya hem vist una altra cosa, hem vist la ciutadania aplaudint els tractors que entraven a Barcelona per ocupar la plaça Sant Jaume, la ciutadania aplaudint-los, acompanyant-los, i a tota mena de llocs del país mostres de solidaritat de tota classe, que és un autèntic símptoma de com de lluny estan les administracions dels pagesos i de com de prop estan aquests de la ciutadania. Els pagesos són ciutadania i la ciutadania se'ls sent seus perquè els percep com la baula més feble de la producció i comercialització dels aliments. I perquè representen el territori, i perquè representen les arrels en molts sentits de la nostra societat i de les nostres tradicions, i tantes altres coses.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Mirin, el Consell General del Poder Judicial és més que evident que està en crisi. La dreta, en el sentit ampli, i la mateixa cúpula judicial, ens volen imposar la falsa solució d'una major independència judicial, amb l'única finalitat, com els deia a l'inici de la meva intervenció, de tenir el control total del govern dels jutges. Una mala solució perquè quan les togues fan política, ja sabem on ens porten. Acabo. Tot això no acaba sent res més que un reflex del mal funcionament de la també mal anomenada democràcia espanyola. Però vostès saben que nosaltres no som aquí per arreglar Espanya i nosaltres sabem que la dictadura judicial no tolera la democràcia. Així que Junts per Catalunya votarem que no a la presa en consideració d'aquesta proposició i continuarem treballant per la independència, per una independència que també serà garantia de democràcia, d'una democràcia inclusiva, vertebradora i basada en el respecte per les llibertats individuals i col·lectives. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Hoy, tomamos en consideración la proposición de ley promovida por la Asamblea de Madrid para modificar la Ley Orgánica del Poder Judicial y la Ley de Demarcación y Planta Judicial; una proposición para que los magistrados de las salas de lo Civil y Penal sean directamente escogidos por el Consejo General del Poder Judicial, primando exclusivamente los requisitos de mérito y capacidad, estableciendo un sistema de concurso y suprimiendo la participación de la Asamblea legislativa autonómica, que es lo que verdaderamente molesta a la Asamblea de Madrid y, por extensión, al Partido Popular y a VOX. Esta iniciativa -no se engañen- pretende dar salida a una de las grandes obsesiones de la derecha y la extrema derecha españolas que, como sabemos, porque no disimulan, no es otra que el control total del Poder Judicial. En ese sentido, eliminar la capacidad que tienen los distintos parlamentos para designar una terna a la hora de escoger a uno de los magistrados en los tribunales superiores de Justicia, sin ningún tipo de duda están convencidos de que ayuda. Les ayuda a controlar la justicia, como también les ayudaría este hecho a dar un paso más en la recentralización de un Estado español que, a pesar de las apariencias, lo es poco. Y es que, en este Estado, los pasos federalizantes que en su momento se dieron para avanzar hacia un Estado distinto, aquellos que algunos hoy recuperan para intentar erosionar nuestro proyecto independentista, siempre se ha demostrado que no tienen cabida. En el ámbito de la justicia, lo demuestran perfectamente las dificultades para desarrollar el Consejo de Justicia de Cataluña, previsto en el Estatuto de 2006 y que la infame sentencia del 28 de junio de 2010 declaró inconstitucionales la mayoría de los artículos que preveían funciones descentralizadoras.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Mirin, el que aquesta iniciativa vol eliminar no només és un mecanisme raonable, sinó també perfectament homologable a escala europea. De fet, nosaltres pensem que el que hauria de fer aquest Estat és desenvolupar aquesta via també en altres instàncies judicials, acostant la justícia a les persones i allunyant-la de les cúpules judicials, encara immerses en un marc mental d'altres temps. Si volen millorar la justícia espanyola, en lloc de donar més competències al Consell General del Poder Judicial, el que cal fer és acabar d'una vegada amb la situació actual d'aquesta institució. I en aquest sentit, voldria recordar la iniciativa presentada per en Josep Pagès, el meu predecessor en aquesta cambra. La legislatura passada, per resoldre el problema de la seva renovació, presentava una proposta, una proposta avalada inclús per magistrats del Tribunal Suprem, que establia que quan s'acaba el termini de nomenament dels membres del Consell General del Poder Judicial, aquests se'n van a casa i només queda el membre de més edat, el més jove i el darrer que s'hagi incorporat per atendre exclusivament les funcions d'intendència bàsica.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Prenem avui en consideració la proposició de llei promoguda per l'Assemblea de Madrid per modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei de Demarcació i Planta Judicial. Una proposició amb l'objectiu que els magistrats de les sales civil i penal siguin directament escollits pel Consell General del Poder Judicial, prioritzant exclusivament els requisits de mèrit i capacitat, establint un sistema de concurs i suprimint la participació de l'Assemblea Legislativa Autonòmica, que és el que veritablement molesta a l'Assemblea de Madrid i, per extensió, al Partit Popular i a VOX. Aquesta iniciativa, no s'enganyin, el que pretén és donar sortida a una de les grans obsessions de la dreta i l'extrema dreta espanyola que, com saben, perquè no dissimulen, no és cap altra que el control total del poder judicial i, en aquest sentit, eliminar la capacitat que tenen els diferents parlaments per designar una terna a l'hora d'escollir un dels magistrats en el Tribunal Superior de Justícia sense cap mena de dubte estan convençuts que hi ajuda. Els ajuda a controlar la justícia, com també els ajudaria aquest fet a fer un pas més en la recentralització d'un Estat espanyol que, malgrat les aparences, n'és ben poc. I és que en aquest estat, els passos federalitzants que en el seu moment es van fer per avançar cap a un Estat diferent, aquests que avui alguns recuperen per intentar erosionar el nostre projecte independentista, sempre s'han demostrat que no hi tenen cabuda. En l'àmbit de la justícia ho prova perfectament les dificultats per desenvolupar el Consell de Justícia de Catalunya, previst a l'Estatut del 2006, i que la infame sentència del 28 de juny del 2010 en va declarar inconstitucionals la majoria dels articles que preveien funcions descentralitzadores.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Moltes gràcies, senyor president. Diu el saber popular que no es pot enyorar el que no s'ha tingut, i aquesta és la sort del Govern de l'Estat amb els fons europeus Next Generation i els diferents mecanismes de desplegament d'aquests. No podem enyorar-los perquè no n'hem pogut veure l'efecte esperat. Aquests fons, que, quan es van donar a conèixer per la Unió Europea, van generar una onada d'optimisme per part de tots els actors econòmics i socials, han acabat transformant-se en un tsunami de frustració i insatisfacció per les expectatives incomplertes. De fet, les primeres notícies sobre els projectes de transformació econòmica i social apuntaven que serien un instrument per propiciar una veritable transformació de l'economia de l'Estat espanyol; una oportunitat única, es deia llavors, en la història recent d'Europa i una palanca transformadora, com no s'havia conegut abans des de la recuperació dels efectes de la Segona Guerra Mundial. A la pràctica, però, han estat uns instruments burocràtics que no només no han estat capaços de realitzar l'esperada transformació, sinó que han acabat generant l'efecte contrari: desincentivar moltes inversions i iniciatives que han acabat renunciant davant de la feixuga maquinària administrativa en què s'han convertit els instruments de tramitació.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«I obro parèntesi: què els va passar l'any 1995, per cert? Què els va passar quan el seu PP va eliminar els governadors civils en acceptar el xantatge nacionalista? Què els va passar? Ui, no se n'obliden. No se'n recorden. La Presidència del Gobierno, senyora Nacarino, sempre té un preu? O això era només l'any 1995? O això és per a uns altres? En tot cas, va ser aleshores quan l'Espanya política, i parlo del 2000, es va equivocar canviant el terreny de joc. Des del 1978, quan s'havia d'interpretar la Constitució prevalia el respecte a l'esperit de la norma. Manava una certa idea de respecte, es buscava la cohabitació entre les nacions de l'Estat. Però el 2000 vostès van veure que això de respectar l'esperit de la Constitució era xavalla democràtica, una fotesa prescindible. El PP va assumir que n'hi havia prou amb la literalitat i es van carregar això de respectar l'esperit de la norma. Van entendre que, en conflicte, la dreta espanyola viuria millor i governaria més anys, i aquí estan, emprenyats i a l'oposició. Avui el Partit Popular repeteix fins a l'esgotament que res d'amnistia. Molt bé. Que res de buscar una primera solució al conflicte històric i polític a Espanya, a Catalunya, que -diguem-ho clar- és un conflicte que arrosseguem de fa segles. Molt bé. Doncs, senyoria, s'equivoquen i s'equivoquen de ple.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«Ara el PP parla d'Europa, ara els ve la flaca d'Europa i obliden que, si algú ha estat europeista a l'Estat espanyol des de primera hora, és Catalunya. Espriu parlava del nord enllà, on la gent és lliure, desvetllada i feliç. En canvi, 'que inventen ellos', deia Unamuno. I vostès van i ara contradiuen Unamuno inventant. Ara inventen; ara els ha vingut una mena d'obsessió per inventar, empastifant els demòcrates de Catalunya, reescrivint la paraula terrorisme, que els hauria de caure la cara de vergonya. La reescriuen, inventant amenaces, inventant mentides, inventant literatura judicial dissenyada directament, sortida directament des de les clavegueres. El PP sí que practica -i ara se sentirà 'oh!'-, vostès sí que practiquen el terrorisme parlamentari convertint cada intervenció en un fake sostingut, inaguantable, inacabable. El PP dibuixa un món irreal. Sabem que és irreal. Vostès esborren de la realitat els milions de persones, els milions de catalans i catalanes que aspirem, com jo, a la plenitud, a la prosperitat, de Catalunya. Ens esborren, però estem aquí. Vostès parlen de la Constitució espanyola a l'estil del Partit Popular que, des de la majoria absoluta de José María Aznar l'any 2000, l'han destrossada. Vostès han destrossat la seva pròpia Constitució -i ara els explicaré el perquè- fent-la inservible.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«De fet, la seva visió sobre el delta de l'Ebre és la imatge del que l'Estat espanyol és respecte a Catalunya: actuar amb visió centralista, centrifugant responsabilitats quan les coses no van bé, exercint el control sobre qüestions dels altres, actuant d'esquena als ciutadans o dient que parlen en nom d'ells i venint a casa nostra a explicar que fan molt, quan a la pràctica tots sabem que, més enllà de les paraules, no fan res. Jo li he explicat que el delta de l'Ebre està en risc i li he explicat que la solució no passa per imposar unes accions des de la distància. La solució és escoltar el consens absolut existent entre la gent del delta de l'Ebre i les institucions del delta de l'Ebre i posar-se a treballar. No en necessitem més, de paraules; no en necessitem més, de declaracions; no en necessitem més, de bones voluntats. D'això en tenim a cabassos, i per això la gent d'aquell territori estan enfadats. Necessitem passar a l'acció i necessitem que s'hi dotin els recursos econòmics necessaris per implantar les solucions.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora ministra, vostè s'ha equivocat. Veig que s'ha enfadat. És normal; quan a algú li expliquen les veritats, acostuma a passar que, en lloc d'acceptar-les, s'enfada, i vostè ha posat el focus allà on no toca. Jo li ensenyava un problema compartit per tot un territori i tota una població, i vostè ha pretès derivar aquest problema cap als altres. De fet, també li he de dir que no em sorprèn; com a bona ministra espanyola es dedica a culpar els altres de les seves mancances i, a més a més, quan deixa el paper, mentre llegia no, però quan ha deixat el paper, ho fa amb supèrbia i menyspreu. Vostè sabrà, senyora ministra. Vostè m'ha sentit a mi dir que el delta de l'Ebre és un paradís, que ho és, i s'ha confós, perquè ha sortit aquí, després de renyar-nos a tots, i ens ha explicat una situació idíl·lica on tot està controlat, on vostès són els més sensibles i els més preocupats pel Delta i que, per tant, hauríem d'estar tots tranquils pel seu futur. Vostè ha sortit aquí i ens ha fet un relat, que ha fet aquí en aquest faristol, com li deia en la meva primera intervenció, i en el marc mental dels 500 quilòmetres de distància pot semblar coherent. Però els que som del sud de Catalunya sabem que el que ens ha explicat, talment com en les pitjors pel·lícules de diumenge a la tarda, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que el Gobierno podrá conseguir la aprobación de los Presupuestos Generales del Estado con la...
«Gràcies, presidenta. Mai cap Govern espanyol ni del PSOE ni del PP, senyor Feijóo, ha complert els compromisos amb Catalunya. Mai. Mai cap persona que viu o treballa a Catalunya ha cobrat allò que li correspon, sempre molt menys. Senyor Sánchez, com pensa convèncer el poble de Catalunya que aquesta vegada es compliran els pressupostos, si no s'han complert mai? Gràcies. Gracias, presidenta. Nunca ningún Gobierno español, ni del PSOE ni del PP, señor Feijóo, ha cumplido los compromisos con Cataluña. Nunca. Nunca una persona que vive o trabaja en Cataluña ha cobrado lo que le corresponde. Siempre, mucho menos. Señor Sánchez, convenza al pueblo de Cataluña de que esta vez se van a cumplir los presupuestos si no se han cumplido nunca. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Avui vostès volen recuperar aquell Estat que durant alguns anys fou considerat un actiu en la lluita contra la impunitat de les violacions dels drets humans comesos arreu del món, un fet que molts els poden arribar a reconèixer, però que com sempre a l'Estat espanyol tenen un però. I així, però, val la pena recordar que als anys noranta, mentre algun d'aquests jutges... per cert, elevats a màrtirs de la democràcia i els drets humans pel progressisme espanyol, mentre algun d'aquests jutges entomava causes contra la vulneració de drets humans a l'altra banda de l'Atlàntic, aquí ell mateix els vulnerava. La Catalunya del 1992 va ser un exemple de vulneració de drets humans, amb detencions indiscriminades de ciutadans independentistes i també de tortures que el Regne d'Espanya es va negar a investigar i per les quals anys després fou condemnat pel Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. És aquesta la doble vara de mesurar espanyola, la que tan bé coneixem els independentistes i que tan evident ha fet el Procés els últims anys. La llibertat d'expressió, el dret a un judici just i a un tribunal independent i imparcial o el respecte a la vida familiar i privada, per exemple, queden fulminades, com ho queden també molts dels principis fonamentals que haurien de construir tota societat democràtica. Quan recentment vam patir la cruesa d'aquest Estat, alguns de vostès es van tapar ulls i orelles i van mirar cap a una altra banda. I ara, senyories, s'adonen que anaven errats, que la repressió no era exclusiva de l'independentisme, la persecució no tan sols era contra el nostre poble i aquells representants que legalment havíem escollit, sinó que ho és contra la diferència, contra la dissidència política, contra el principi bàsic de la llibertat individual i col·lectiva.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Gràcies. Bona tarda, senyories. Tractem la presa en consideració de la proposició de llei presentada per Sumar per la protecció dels drets humans i la jurisdicció universal a Espanya a partir de la reforma de la Llei Orgànica 6/1985, del Poder Judicial. Ho deia fa un moment el diputat que m'ha precedit, aquesta no és una iniciativa nova ni exclusiva del seu grup, altres vegades s'ha tractat a les Corts Generals. Amb ella pretenen revertir, com s'explica a la part expositiva, les modificacions que en el seu moment van limitar la lluita contra la impunitat dels crims de dret internacional. En l'anterior legislatura, els nostres diputats, en moltes de les seves intervencions, van fer evident la prevalença del dret internacional sobre el dret intern i de la mateixa Constitució espanyola. Val a dir que gairebé sempre amb una sordesa considerable d'aquesta cambra. Des de Junts per Catalunya, ho saben, som molt crítics amb la justícia espanyola, amb aquesta manera d'exercir de les cúpules judicials impregnades sovint d'irracionalitat i amb aires de colonialisme ranci. Som testimonis directes d'una persecució indecent, d'una generació de trames delictives en les quals participen des de les clavegueres de l'Estat a les més altes instàncies polítiques judicials d'aquest mateix. Som un grup objectivament identificable i estem en un espai que coneixem bé i que reclamem des de fa temps que s'investigui, s'hi actuï i s'arribi fins al final.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«Acabo. Per sort, nosaltres fa temps que sabem de què parlen vostès quan parlen. I tant que ho sabem. Per això, en les seves batalles espanyoles, com la moció aquesta que avui tractem, a nosaltres no ens hi trobaran. Segueixin vostès amb les seves esbatussades diàries d'un bloc contra l'altre, entre els uns i els altres, que nosaltres continuarem a la nostra defensant Catalunya i els seus ciutadans. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. No les voy a negar que da cierta alegría ver cómo se pelean los unos con los otros pasando por este atril cada día para llenarse de reproches, acusaciones y a menudo de falsedades, pensando solo en su rédito político, y no en sus ciudadanos. Pongamos, por ejemplo, esta moción, la de hoy. Ustedes, señores del Partido Popular, presumen a menudo de gobernar en catorce de las diecinueve comunidades y ciudades autónomas, pero, a la vez, no tienen ningún inconveniente en anunciar que vetarán la aprobación de los objetivos de estabilidad presupuestaria en el Senado, aunque ello pueda reducir la capacidad de gasto de las comunidades autónomas donde ustedes presumen tener el poder, porque, al fin y al cabo, como decía, a ustedes no les importa nada el bienestar de los ciudadanos; no les importa nada y nosotros lo sabemos bien. De hecho, los catalanes a ustedes les hemos sufrido en nuestras propias carnes. Utilizan lo que haga falta cuando haga falta para ir en nuestra contra, aunque sea faltando a la verdad y con el único objetivo de alimentar el conflicto histórico contra Cataluña, porque es evidente que el conflicto entre Cataluña y España viene de siglos, con más de trescientos años de conflicto, alimentado por la sed de poder insaciable por parte del Estado español. Fue así con Felipe V en 1714 y con todos sus sucesores, fue así en la Primera República, fue así durante la Dictadura de Primo de Rivera, fue así durante la II República, fue así con la Dictadura de Francisco Franco y ha sido así desde la Transición de 1978, primero con Juan Carlos I y ahora con Felipe VI, porque, haya gobernado quien haya gobernado el Estado español, ustedes, todos, siempre han ido contra Cataluña, porque ir contra Cataluña siempre ha sido la excusa que tienen ustedes para ganar poder en España y esconder sus miserias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«Gràcies, presidenta. No els negaré que fa una mica de goig veure com s'esbatussen uns amb els altres, passant per aquest faristol cada dia per omplir-se de retrets, d'acusacions i sovint de falsedats, pensant només en el seu rèdit polític i no en els seus ciutadans. Posem d'exemple aquesta moció d'avui. Vostès, senyors del Partit Popular, presumeixen sovint de governar en catorze de les dinou comunitats i ciutats autònomes, però a la vegada vostès no tenen cap inconvenient a anunciar que vetaran l'aprovació dels objectius d'estabilitat pressupostària en el Senat, encara que això redueixi la capacitat de despesa de les comunitats autònomes, on presumeixen de tenir tant poder. Perquè com deia, al capdavall, a vostès no els importa gens el benestar dels ciutadans. No els importa gens. Nosaltres ho sabem ben bé, això. De fet, els catalans a vostès els hem patit a la pròpia pell. Utilitzen el que calgui i quan calgui per anar en contra nostra, encara que sigui faltant a la veritat i amb l'únic objectiu d'alimentar el conflicte històric contra Catalunya. Perquè és evident que el conflicte entre Catalunya i Espanya ve de segles, més de 300 anys de conflicte alimentat per la set de poder insaciable per part de l'Estat espanyol. Va ser així amb en Felip V, el 1714, i amb tots els seus successors. Va ser així també amb la Primera República. Va ser així durant la dictadura de Primo de Rivera. Va durar així també durant la Segona República. Va ser així amb la dictadura de Francisco Franco. I ha estat així des de la Transició del 78 amb Juan Carlos I, primer, i ara amb Felip VI. Perquè hagi governat qui hagi governat l'Estat espanyol, vostès, tots, sempre han anat contra Catalunya. Perquè anar contra Catalunya sempre ha estat l'excusa que tenen vostès per guanyar poder a Espanya i amagar les seves misèries.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022,...
«Presidenta Armengol, gràcies. Senyores i senyors diputats, bona tarda. Avui parlem de memòria democràtica. Aquesta tarda debatem sobre la necessitat que es compleixin els acords que s'aproven en aquest hemicicle. Frenar el que es vota és un mal vici, sempre. Junts va votar 'no' a la Llei de Memòria Democràtica perquè quedava curta. De fet, continua quedant curta. El cas de l'espoli dels ateneus ho demostra. Que avui hi hagi entitats que encara no han recuperat el que és seu és un autèntic escàndol. Avui, però, direm sí a la moció que se'ns presenta, perquè és una manera d'obligar el Govern espanyol a arremangar-se i a fer la feina que hi ha pendent. En una societat democràtica, en una societat, perdó, convençudament democràtica, la memòria hauria de quedar fora del pim pam pum de l'esgrima política. Però quan una part d'aquest Congreso es violenta quan es parla de memòria democràtica, malament rai. I els miro a vostès. Aquest és el problema. En el fons, aquesta incomoditat amaga el fracàs de la Transició. No s'enganyin més, cap de vostès. No s'enganyin. Senyories, prou repetir que la Transició espanyola va ser un èxit, perquè no és cert, no va ser un èxit. La Transició és una operació d'enginyeria política molt complicada molt complicada- que va ajudar a superar el Rubicó de la mort d'un dictador. I això els ho compro. I es va evitar un conflicte que podia ser molt gros. Això també els ho compro. Però algú ho va espatllar adulterant l'esperit que la movia. I avui tenim a vessar les clavegueres de l'Espanya política amb jutges i policies que han acabat fent de tot menys fer la seva feina. Li pesi al tribunal que li pesi. I quan els catalans respirem, avui, senyores i senyors diputats, quina infàmia, respirar és terrorisme. Quina vergonya!»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Vostès diuen que no ens accepten les esmenes per por que finalment la justícia europea impugni aquesta Llei, un procés que pot durar entre un any i mig o dos. De debò que en tot el que estan veient el que els hi fa por és la justícia europea? Ja els hi hem dit que aquí nosaltres assumim tota la responsabilitat, de fet, portem sis anys demostrant exitosament com actuar davant la justícia europea, allà no hi ha Marchenas i no hi ha Aguirres. No som terroristes, i aquesta és la realitat, no tinguin por a amnistiar delictes que no s'han comès. Excloent els termes 'terrorisme' i 'traïció', que és la nostra transaccional de l'article 2, el que fem, bàsicament, és no avergonyir ni fer ruboritzar els europeus banalitzant el terrorisme, com estan fent alguns jutges prevaricadors. La cúpula judicial no té impunitat, no n'hauria de tenir; els jutges han de ser imparcials, i els jutges no han de tenir agenda política, els jutges no poden fer el que vulguin, malgrat que molts han viscut molt de temps pensant-se que sí que podien, i això ja dura massa. La política l'ha de deixar de marcar gent com García-Castellón o Aguirre. Al debat d'investidura li dèiem al senyor Sánchez que a partir d'aquell dia tenia l'oportunitat de començar a desmentir-nos aquells que diem que no compleixen els acords i que la seva paraula no val. Si no s'avança en la resolució del conflicte polític significa que no s'està complint l'acord. No haurien vostès de permetre seguir donant via lliure a la dreta espanyola per seguir prevaricant i destruint. Quants més perseguits necessiten per adonar-se que l'agenda política la marquen ells i la marca la cúpula judicial espanyola.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Avui el Govern espanyol hauria de mostrar tota la seva autoritat davant d'aquests fets inacceptables, en canvi, sembla que de nou es deixa arrossegar per l'estètica o pels titulars. Les decisions que prenem des de Junts no les condiciona cap portada de cap diari, ni tampoc cap tertulià, i molt menys la cúpula judicial espanyola. Les nostres decisions polítiques les condiciona només el benestar dels ciutadans, el progrés de Catalunya i, per descomptat, el respecte a les institucions del nostre país. No ens deixarem endur pel debat estètic, mantenim la posició en tots els riscos, perquè algú s'ha de mantenir defensant els drets fonamentals, els de tots, no només els dels independentistes, i possiblement siguem els únics que no estiguem lligats de mans i peus per fer-ho. I torno al concepte del debat real, sobretot per als de la bancada ultra, perquè aquest codi que des de fa tants anys aboquen contra nosaltres i contra tot allò català respon també a la por que tenien i que ara va en augment davant l'arribada d'aquest debat real que, des de Junts, surt des del primer dia. Un debat que vostès saben que és real però neguen, i és que estem demostrant que al final sembla que tot no estava tan bien atado. I no trobo cap altra explicació a la seva posició, als senyors socialistes, que no sigui exactament la mateixa que la del Partit Popular. No estan preparats per trencar amb el franquisme, un franquisme que vostès saben que està instal·lat en moltes institucions de l'Estat, i que només depèn de la seva voluntat erradicar-lo, perquè van a per nosaltres, però demà aniran a per vostès. Es diuen progressistes però, malauradament, no han protegit les víctimes d'aquesta operació d'Estat que ha fet tant de mal a tanta gent; cap iniciativa pròpia per protegir milers de ciutadans de Catalunya, al contrari.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Començo amb el concepte que penso que resumeix molt bé la nostra posició, una posició que hem mantingut i que ala vegada està inclosa a l'acord que vam signar amb el Partit Socialista. Parlo de l'amnistia integral, una amnistia que no deixi ningú enrere, ningú; una amnistia que repari la repressió que l'independentisme català pateix injustament des de fa molts anys. Aprofito també per deixar ja defensades totes les nostres esmenes i les nostres transaccionals. L'acord amb el PSOE incloïa l'amnistia amb la voluntat compartida de no deixar fora ningú, ningú, i això és el que reforça la nostra transaccional de l'article primer. L'acord amb el PSOE tenia la voluntat compartida també d'acabar amb la persecució penal d'aquells que han fet, d'aquells que fem i d'aquells que volen fer política a Catalunya, i això està inclòs a la nostra esmena de l'article 4. Aturar la repressió a mitges no és aturar-la. Junts no pot participar a deixar tot l'independentisme català exposat a les arbitrarietats de la cúpula judicial polititzada espanyola. Tots hem demostrat que tenim voluntat de negociar, mai l'hem negat ni la negarem, per això esgotarem fins a la darrera opció per seguir-ho fent. Aquest text és un bon punt de partida, i ho seria encara més en una democràcia plena on no hi hagués ingerències, però vostès saben que aquesta Llei té forats, forats per on la justícia prevaricadora espanyola pot deixar l'amnistia en paper mullat. Si avui podem treure'ls-hi la pilota, perquè la posem al punt de penal? Si podem corregir-ho, coregi-m'ho. Si realment ho volen evitar, tenen dues opcions: una, votar favorablement a les nostres esmenes i transaccionals, i segona, combatre els jutges prevaricadors que es revelen contra l'estat de dret i que sincronitzen les agendes judicials amb l'agenda política. Una amnistia selectiva i en diferit no és el que vam signar i vam acordar. Aquest no és un debat estètic, no hauria de ser un debat estètic, aquest és un debat real. Cap unionista està acusat per ser-ho, mentre que els independentistes estem acusats, hem tocat presó, exili, em de pagar milionades, tenim querelles, i tot per ser-ho, per ser independentistes.»