Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
982 declaraciones · página 21 de 33
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 1/2007, de 16 de noviembre, por el que se...
«Aquest conjunt de fenòmens arrelats tant en l'esfera pública com en la privada no són simples anomalies o desviacions puntuals que s'hagin produït de manera accidental. No, no. S'integren en un marc sociocultural que ha estat alimentat per la història, per les estructures de poder i fins i tot per una certa tolerància social al mentir i no dir la veritat. Sense anar més lluny, aquesta setmana passada, en la compareixença del ministre Cuerpo en comissió, vèiem un nou exemple de com fer trampes fent ballar les dades macroeconòmiques per a aixecar una cortina de fum i fer veure que Espanya és un tros de paradís a la terra. De fet, alguns de les dades macroeconòmiques que explicava el ministre podien ser fins i tot certes, però, tot i que certes, només una anàlisi miop de la situació, i fent trampes en la seva explicació, podia convertir aquelles dades en allò que presumeix tot sovint aquí Pedro Sánchez, que Espanya viu el seu millor moment de la història. De veritat? De veritat que Espanya viu el millor moment de la història? Perquè segurament, el que ens hauríem de preguntar és en quin món viuen vostès, perquè quan obres l'objectiu i mires el conjunt de les dades econòmiques i de la realitat, te n'adones que aquesta afirmació és del tot trampa i les dades diuen una cosa molt distinta.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación de los contratos de alquiler temporales y alquiler de habitaciones.
«Els legisladors, tots vostès, nosaltres, tots, hauríem d'impedir que l'actual Govern i els socis segueixin eludint les seves responsabilitats. Cal que tots reconeguem l'accés a l'habitatge com un nou pilar de l'estat del benestar, com ho són l'educació -ho deia abans-, la sanitat, la seguretat, i, consegüentment, pressionar per a assegurar que siguin els poders públics els que desenvolupin les polítiques públiques d'habitatge i que les sufraguin amb fons públics, que per a això es recapten impostos, per a redistribuir-los amb l'enfortiment de l'estat del benestar. I avui ens tornem a trobar amb una proposta que causarà molta frustració als que de veritat pateixen el viacrucis d'accedir a un habitatge, perquè de bona fe creuran que això millorarà les seves possibilitats d'accedir a un habitatge digne, però han de saber que no serà així, que només s'està intentant emmascarar de nou el fracàs del Govern i socis amb una proposta que, si s'aprovés íntegrament i de manera literal, empitjoraria encara més l'accés a l'habitatge. Junts per Catalunya vam negociar uns canvis en la proposta inicial i ara s'especifica que salvaguardaran les competències exclusives de Catalunya en aquest àmbit. Per això hem accedit a parlar i a debatre sobre el lloguer de temporada. El nostre vot d'avui, un cop protegides les nostres competències, farà possible el debat. Fem un sí al debat, però no pressuposin ni per un instant un sí de Junts a aquest text. Abans caldria que el text resultant fos substancialment diferent al què aquí se'ns presenta. Hauríem d'anar en la mateixa línia de la del nostre grup de Junts, en el Parlament de Catalunya, que ha registrat una proposició legislativa dirigida a eliminar el frau en aquests tipus de lloguer a través d'un registre públic, que evitarà que alguns propietaris utilitzin deshonestament aquest tipus de contractes per a escapolir-se de les prescripcions exigides pel lloguer habitual.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación de los contratos de alquiler temporales y alquiler de habitaciones.
«Des de fa anys que els governs responsables no han volgut destinar un pressupost sòlid i sostingut a l'ampliació del parc públic d'habitatge, han preferit aplicar fórmules estrambòtiques en comptes de fer allò que tots els experts recomanen. En l'actualitat no hi ha més parc públic d'habitatge perquè no s'ha volgut, ni els Comuns a Barcelona, ni Esquerra a Catalunya, ni PSOE-SUMAR aquí. Perquè ja ho van veient, limitant el preu del lloguer no s'ha augmentat el parc públic; ni demonitzant als propietaris, tampoc; ni eliminant el lloguer de temporada, tampoc. Res de tot això ampliarà el parc públic d'habitatge. I Junts per Catalunya defensem que és aquí on rau el problema, perquè les nostres propostes no són propagandístiques com les d'alguns, però els experts asseguren que són les úniques propostes capaces de revertir l'actual situació. Han de deixar d'embolicar més la troca amb continus retocs legislatius de molt poc abast real, com el que avui ens proposen. El que és necessari és augmentar a marxes forçades el parc públic d'habitatge, perquè sabem, com saben arreu, com sap qualsevol responsable públic amb una mirada progressista de la situació, que les polítiques públiques d'habitatge s'han de dur a terme principalment amb habitatges públics i amb recursos públics, no extorquint a tothom a tort i a dret, tal i com fem de destinar els recursos públics, tal i com fem en educació, sanitat o en seguretat. En canvi, en habitatge el que s'ha fet aquests darrers anys ha estat fer recaure tota la responsabilitat, que hauria de ser pública, cap al privat, tant en termes de desenvolupament urbanístic com de construcció de nou habitatge com darrerament de protecció, al seu càrrec, dels llogaters vulnerables.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación de los contratos de alquiler temporales y alquiler de habitaciones.
«A Catalunya, el principal epicentre de la crisi és la ciutat de Barcelona, i d'allà s'han projectat els efectes perversos al conjunt de l'àrea metropolitana i en certa manera també a la resta de Catalunya. Avui s'insisteix de nou en fórmules similars que ha estat posant en pràctica l'univers Comuns, SUMAR, Podem amb la resta del bloc d'esquerres a Barcelona, fórmules més dirigides a quedar bé que no pas a que vagin bé. Amb les dades a la mà, s'han demostrat escandalosament ineficaces, equivocades, i ens trobem en una situació crítica. En dos anys ens caldran a Catalunya 140 000 noves llars. El parc públic d'habitatge existent, lluny de la mitjana europea, que s'apropa al 10 %, no arriba ni a un miso 2 %. I aquesta dada és molt significativa, perquè, com a Europa una de cada deu habitatges és de titularitat pública, es poden fer polítiques públiques efectives, però aquí, desgraciadament, només menys de dos de cada cent habitatges són de titularitat pública. Què es pot fer amb això?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación de los contratos de alquiler temporales y alquiler de habitaciones.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Abans que res, em sento obligada, evidentment, a recordar el context en el qual ens trobem avui. Fa un any ara que es va aprovar una llei de la vivenda espanyola que, segons molts de vostès, havia de solucionar els problemes d'accés al lloguer dels joves i famílies i famílies vulnerables. Junts hi va votar en contra. Els advertim un cop i un altre que només s'aconseguiria reduir l'oferta de lloguer per culpa de la tremenda inseguretat jurídica que es traslladava al sector privat i també per seguir mantenint el bloqueig urbanístic al sòl, i així ha estat. Les darreres dades oficials de tercer trimestre d'enguany, de fa una setmana, acrediten que a Catalunya els preus del lloguer respecte al segon trimestre d'enguany tornen a augmentar. Ja ho veuen. Es van precipitar fa unes setmanes quan esmentaven baixades de preus generalitzats a Catalunya, però el pitjor és que s'han reduït entre un 19 i un 23 % el nombre de nous contractes. Aquest darrer trimestre s'han resolt, acabat, més contractes d'arrendament que no pas se n'han creat de nous. No havia passat mai: saldo negatiu de nous arrendaments per primer cop. Amb les seves noves regulacions accentuen, imprudentment, la inseguretat jurídica del sector privat, que està abandonant a correcuita el mercat del lloguer. Avui, qualsevol ciutadà, qualsevol jove que es vulgui emancipar té moltíssimes menys possibilitats d'accedir a un lloguer que fa un any, perquè hi ha moltíssims menys pisos ofertats en lloguer, entre un 19 i un 2 3 % menys, com els he dit abans. I això, que és el resultat del fracàs de les polítiques basades en apriorismes ideològics suposadament d'esquerres, és un drama.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Això, senyor ministre, encara que vostè al darrer Ple va dir -i en certa mesura té una certa raó-: 'Escolti, jo em faig responsable del meu període i de la meva responsabilitat actual', és evident que vostè ha de portar la motxilla dels seus companys del seu mateix partit que han estat a les carteres d'aquest ministeri i que són del mateix color polític i que són del mateix partit, i que ha de portar, doncs, vostè aquesta part de motxilla. I també, evidentment, el Partit Popular, que quan li ha tocat governar, evidentment, no ha estat a l'alçada. Bé, és preocupant que un servei que sí que funcionava, el de l'alta velocitat, ara resulti que també està ple d'incidències, no com per dir 'el caos del mes d'octubre', sincerament, però sí que té moltes incidències, moltes més de les que ja tenia. Era un servei que tenia un nivell de qualitat i de puntualitat elevat, sincerament -ens servia per comparar-lo amb rodalies, per entendre'ns-, i, en canvi, ara la tendència no és que rodalies millori, sinó que l'alta velocitat més aviat s'està equiparant en incidències o en falta de puntualitat amb el de rodalies. Això és molt preocupant, perquè, a més a més, coincideix amb que el Govern rebaixa les compensacions als usuaris per aquesta impuntualitat. Però, quina contradicció! Escolti, inverteixin en puntualitat i s'estalviaran els diners, perquè el servei serà puntual. En canvi, ens estem acomodant a que aquestes incidències segueixin succeint. I això, que el ministre va dir que era una sagnia per a Renfe i que calia corregir-ho, doncs a mi em sembla que és tan aviat de tornar-les a rebaixar una altra vegada, perquè no s'està corregint el tema de les incidències. Jo, com a usuari d'alta velocitat, no he tingut mai tantes incidències i tants problemes de puntualitat o de quedar-me tirat, sincerament, com els darrers cinc o sis mesos.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Avui, el debat que hauríem d'estar tenint al segle XXI, senyor ministre, és la digitalització de les infraestructures, és l'autosuficiència energètica de les infraestructures via generació d'energia renovable; hauria de ser la conducció autònoma o com adaptem les infraestructures viàries o ferroviàries a les noves tecnologies, que ens ofereixen moltes oportunitats. El debat hauria de ser l'adaptació de les infraestructures, com dèiem abans, al canvi climàtic. Al segle XXI, el debat a l'Estat espanyol en realitat no és tot aquest; és reivindicar actuacions en infraestructures anunciades, publicitades o pressupostades fa vint o trenta anys enrere. Quan s'acabaran aquestes infraestructures? Ni tan sols el debat és la manca crònica de manteniment d'aquestes infraestructures, que és en general bastant deficient. I passen els anys i la governança espanyola viu en un Matrix, el Matrix d'anunciar i comprometre grans actuacions, noves actuacions que en realitat no s'acaben mai; el Matrix de voler ser el segon país del món en alta velocitat ferroviària quan no hi ha diners per a tot. I aquesta és la clau: no hi ha hagut diners per a tot i no hi ha diners per a tot. I quan s'ha volgut ser el país més important del món, el segon, en alta velocitat ferroviària, això ha portat acompanyat l'abandonament de les inversions en rodalies, l'abandonament dels ferrocarrils de mercaderies -a on som els últims- o tenir una xarxa viària mal mantinguda, plena de clots i inacabada. No hi ha hagut diners per a tot i s'ha fet una mala priorització, i tot això impacta en el servei. És que ja hauríem de parlar poc de les infraestructures per tenir una base d'infraestructures madures; hauríem d'estar parlant del servei, de la millora del servei. Si aquesta feina hagués estat acabada, parlaríem d'això, d'intermodalitat, d'eficiència, de millora de servei, i no de les incidències, de les incidències que pateix la ciutadania cada dia a Catalunya, probablement també a altres llocs de l'Estat, amb seguretat, a Madrid, a altres llocs. És una mobilitat, la mobilitat de rodalies, concretament en el cas de Catalunya, obligada.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Una de les peticions de la compareixença és -per part del Partit Popular- per parlar del caos ferroviari, diuen ells, del mes d'octubre, amb un punt de sobreactuació, si m'ho permeten, eh? Quan estan a l'oposició són molt contundents i molt exigents, però quan governen -ho estem veient ara al País Valencià o ho hem vist quan els ha tocat la responsabilitat de les infraestructures a vostès- tampoc no hi ha una gestió ni eficient ni diligent d'aquesta carpeta, de les infraestructures i de la mobilitat. Però, com que el que ho pateix és el ciutadà, doncs aprofitarem aquesta compareixença també per parlar dels problemes que té el servei ferroviari, efectivament, perquè n'hi ha, i molts. Val la pena que en parlem, sobretot, com dic, perquè és la ciutadania la que ho pateix. Faig una anàlisi de la situació. No és la primera vegada que en parlem, però cinquanta anys després de recuperar formalment la democràcia -i dic formalment perquè és evident que en molts aspectes les estructures de l'Estat ni s'han democratitzat ni s'han modernitzat en molts aspectes-, cinquanta anys després, encara estem parlant de dèficit d'infraestructures, encara parlem d'infraestructures inacabades, fetes a trossos -a Catalunya, per exemple, pràcticament totes les autovies, el corredor mediterrani, l'R3. Encara parlem d'infraestructures pendents de renovar amb traçats antiquíssims, eh?, de vegades de cent cinquanta, dos-cents anys, de quan es van començar a fer aquelles infraestructures, aquelles comunicacions, com, per exemple, l'eix Pirinenc, la nacional 260, la nacional 230. Encara estem parlant d'infraestructures que porten vint o trenta anys d'actuacions, d'endarreriments que no s'acaben mai. Encara parlem de xarxes d'infraestructures, tant viàries com ferroviàries, amb baix manteniment. Cinquanta anys després, amb tota mena de governs, tant del PP com del PSOE, la carpeta de les inversions estratègiques de l'Estat és de suspens total. I no m'estranya que vulguin promocionar tant la bicicleta, però aviat hauran de promocionar la bicicleta de muntanya, perquè sembla que n'hi ha per llarg de que es resolgui aquest dèficit d'inversió en infraestructures. Cinquanta anys, senyors del PP i senyors del PSOE.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Moltes gràcies, senyor president. Senyor ministre, senyors diputats, senyores diputades, efectivament, avui compareixem per donar resposta, millor dit, a dues compareixences, l'una sobre la DANA, l'altra sobre el caos ferroviari del mes d''octubre', entre cometes, que, lògicament, s'acumulen, no? Si parlem de DANA, el primer que cal és fer un record de les víctimes, fer un record de les famílies, de Catalunya, d'Andalusia, però molt especialment de València, on hi va haver la màxima afectació. Han passat dies, però encara hi ha moltes famílies que no estan en la normalitat i que encara tenen el dol de la pèrdua d'amics i de familiars, de persones estimades, o de la seva casa o de les seves pertinences, de les seves propietats. Per tant, un record per a tots ells i per a tota la gent que ha estat treballant perquè es pugui recuperar la normalitat, treballadors públics i voluntaris de tota mena. Falta molt encara perquè es recuperi la normalitat en aquest territori. Evidentment, caldrà exigir responsabilitats, perquè, de l'actuació de tots plegats, però sobretot dels responsables directes, n'hi ha molt que parlar encara, i s'hauran de demanar responsabilitats perquè hi havia pèrdues de vides evitables, hi havia pèrdues materials evitables. I, la informació de què disposem tots plegats de l'actuació d'aquests responsables polítics més directes, dels principals responsables, està més -la informació que tenim, eh?- entre un sainet i un manual d'incompetència que d'un relat de professionalitat i d'actuació responsable, amb desaparicions d'alguns responsables polítics de primer nivell en els moments més crítics, dinars copiosos, estrelles mediàtiques, toreros, però pocs experts i pocs professionals liderant la resposta immediata a una crisi tan terrible. Per tant, caldrà assumir responsabilitats per justícia i per higiene democràtica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«A l'Estat espanyol, la llei bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i de documentació clínica va arribar dos anys després de la catalana, quan la Generalitat ja estava creant el seu registre de documents de voluntats anticipades, independentment que s'hagin emès davant notari o de testimonis. Cinc anys després va arribar el registre estatal desenvolupat pel Reial Decret 124/2007, de 2 de febrer. Respecte de les instruccions prèvies, testimoni vital o voluntats anticipades, Catalunya està clar que té més experiència, però sobretot té competències. Valorant els termes de la seva proposta, estem parlant de decidir davant de situacions de gran dificultat, emocionalment molt dures, situacions que s'han fet més presents en les nostres vides i en les nostres converses des que fa quatre anys va entrar en vigor la llei orgànica de l'eutanàsia. La proposició de llei que proposen estableix que les instruccions prèvies s'han de produir dins dels límits legals, eliminant la referència a la lex artis i aportant major seguretat jurídica en la seva aplicació. És important tenir en compte que hi ha casos en els que eliminar la lex artis com a criteri pot ser contraproduent. Pensem, per exemple, en aquells casos en els que la persona que vol deixar instruccions prèvies respecte de la seva salut pugui tenir un deteriorament cognitiu o problemes de salut mental. Seria convenient el suport d'un professional amb experiència que determini si la persona està en plenes facultats, justament, per decidir. S'ha d'anar molt en compte respecte d'això; ho saben els professionals implicats en la Comissió de Garantia de l'Eutanàsia. Una manera de protegir la seguretat jurídica dels professionals i de les institucions sanitàries és justament garantint que la persona que vol renunciar a un tractament o a seguir vivint estigui en situació de prendre aquesta decisió, i, si és el cas, ha de prevaldre la seva voluntat, per molt dolorós que sigui per als seus familiars. També això garanteix la seguretat jurídica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«Gràcies, presidenta. Bé, refermar la capacitat de decisió del pacient, garantir la seguretat jurídica dels professionals sanitaris quan les instruccions que dona un pacient en final de vida poden xocar amb la bona praxi mèdica. Aquests són, ras i curt, els objectius de la iniciativa. El problema és que estem parlant d'una matèria en la que Catalunya té competències recollides a l'Estatut. Article 20.2: 'Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d'una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d'ésser respectades en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari, quan no estiguin en condicions d'expressar personalment llur voluntat.' Unes competències que s'han anat desenvolupant en diferents lleis. Fa vintiquatre anys, Catalunya va regular per primer cop a l'Estat espanyol la possibilitat d'elaborar documents de voluntats anticipades perquè tota persona gran amb capacitat suficient pugui comunicar les intervencions i els tractaments mèdics que accepta o rebutja si arriba a trobarse en una situació en què no pot expressar la seva voluntat. Va ser a la Llei 21/2000, de 29 de desembre, una llei que ha estat modificada recentment a petició de l'Associació pel Dret a Morir Dignament per eliminar les traves burocràtiques i facilitar que el document de voluntats es pugui fer davant d'un professional sanitari, pensant especialment en la gent més gran -Decret 2/2024, de 6 de febrer.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«Som conscients que el sistema va sobrepassat des de fa molts anys. A Catalunya patim una situació d'infrafinançament que posa molt complicat el dia a dia. Estem farts de reclamarli a l'Estat més recursos, en part per fidelitzar les infermeres en actiu mitjançant el reconeixement econòmic més enllà del social i del laboral. Això podria evitar que moltes hagin de marxar a l'estranger, ajudaria a recuperar les exiliades i també les que han abandonat la professió, cremades per la sobrecàrrega de treball que suporten. Estem parlant d'un dèficit de 19 000 infermeres a Catalunya, més de 120 000 a tot l'Estat, per tant, d'un problema que de ben segur no s'arregla posant en una llei que s'ha de reduir el rati d'infermeres per pacient, senzillament perquè això no es podrà complir. Per tant, necessitarem altres mesures. Malgrat ser insuficients, les infermeres són les professionals més nombroses del sistema i massa sovint no tenen el poder de decisió que meriten. És important entendre que estem parlant de graduades en infermeria, i moltes d'elles especialistes via EIR com a infermeres residents amb quatre més dos anys de formació. Fa gairebé un any vàrem demanar a la ministra de Sanitat que impulsés el reconeixement de la categoria professional de la infermeria, com a facultatius que són, en l'escala i amb la solució econòmica que tingui en compte la preparació acadèmica. Acabem de veure com de nou les accions del ministeri són de cost zero; reconeixement laboral, sí, però no econòmic. Mentre el ministeri aplica el seu cost zero, la sanitat de Catalunya afronta cada any un sobrecost de gairebé 3000 milions, el que suposa un 20 % extra del pressupost total, que és de 13 000 milions. I, mentrestant, el Govern espanyol va ampliant la cartera de serveis. Necessitem més recursos per poder millorar les condicions econòmiques dels nostres professionals sanitaris, incloses les infermeres, o per poder contractarne més i millorar la proporció personalpacient, sense oblidar que cal planificar les dotacions futures d'infermeres des de l'oferta universitària per tal d'augmentar el nombre total i garantir la reposició per jubilacions.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«Gràcies, president. Senyories, aquesta iniciativa té com a objectiu garantir la seguretat dels pacients des de la millora de les condicions de treball del col·lectiu d'infermeria. Com a iniciativa legislativa popular va recollir 660 000 firmes el 2019, abans de la pandèmia de la covid19. Estem segurs que haurien estat milions si s'haguessin recollit després de la pandèmia. Totes i tots recordem perfectament aquelles sortides a finestres i a balcons per aplaudir la feina dels sanitaris, herois i heroïnes en una de les vivències més dures que ens ha tocat afrontar: en dos anys, gairebé 100 000 morts a tot l'Estat, 24 000 a Catalunya. De nou, des d'aquí, gràcies a tots els membres del col·lectiu sanitari per cuidarnos arriscant la vostra vida. Afortunadament, ha quedat enrere aquell episodi que va portar al col·lapse qualsevol model sanitari, però la sanitat postpandèmia segueix patint, i de quina manera, les tensions lògiques de quan no hi ha prou personal per fer front a tota la demanda assistencial. I això es tradueix en estrès, en pressió sobre les bates blanques i, molt especialment, sobre les infermeres i els infermers.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Però el que sí és segur és que avui és molt més difícil que fa un any el camí de l'acord per assolir la pau a la regió. Aquell 7 d'octubre es va dinamitar deliberadament l'acord israelosaudí i ara cal reparar-lo. Ara és el moment de l'alta política, senyor ministre, i de tornar a comprometre's -ho ha fet- amb la solució dels dos estats. Solució que avui, certament, és molt més lluny que l'octubre de l'any passat, perquè s'han radicalitzat totes les posicions, però les accions dels extremistes ja han causat massa dolor, massa patiment i massa odi. Senyor ministre, més enllà de reconèixer l'Estat palestí, quin serà ara el proper pas? Com està col·laborant el seu Govern a bastir les bases per tal que la comunitat internacional afronti l'endemà de l'alto el foc definitiu que ha de venir de seguida? Com s'ha de redreçar? Com ho faran ara, el camí cap a la pau a la regió? En tot cas, quan es tracta de cercar la pau al Pròxim Orient i es limita exclusivament al conflicte israelopalestí, s'està simplificant molt i esborrant també la complexitat geopolítica de tota la regió. Aquesta àrea del món és escenari de múltiples conflictes interrelacionats, amb diferents dinàmiques històriques i ètniques. Reduir tot a un sol conflicte exclou moltes altres realitats -d'opressió, de violència, desplaçaments massius- que també són part de tot aquest entramat regional. No n'estan, de separades, i haurien d'interpel·lar també, senyor ministre, quan parla d'aquest conflicte.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I davant d'aquesta extrema crisi de violència i humanitària, Junts per Catalunya ens mantenim inalterables en advocar que mai es poden conculcar, en cap cas, ni els límits que ens marquen els tractats internacionals ni el dret humanitari. Hem condemnat fermament, i ho seguirem fent, qualsevol transgressió en aquest àmbit, vingui d'on vingui. Deia que l'impacte humanitari és dramàtic i, cada dia que passa, molt més colpidor. Comptem per milers ja les víctimes civils. El dolor i el patiment dels familiars de totes aquestes víctimes i de les dues poblacions en el seu conjunt encara es veuen incrementats per la por a més atacs, a més bombardejos, per la impossibilitat de poder escapar de la zona de guerra i, sobretot, per les extremes dificultats que han de suportar per rebre l'ajuda humanitària, aquesta ajuda humanitària que és absolutament peremptori que continuï arribant. Ha de seguir arribant sigui com sigui, senyor ministre. Tots hem de reconèixer que aquesta situació és insostenible, humanitàriament insostenible. Cal l'alto el foc immediat, cal aturar els bombardejos indiscriminats i cal alliberar tots els ostatges immediatament. És sabut que a principis d'aquell mes d'octubre s'anava a anunciar un acord històric, un acord històric entre Israel i l'Aràbia Saudita que comptava amb la participació dels Estats Units i de Qatar; un acord que hagués pogut marcar un punt d'inflexió en el mapa geopolític regional i que inquietava profundament Hamàs, Hezbollah i el mateix Iran. L'Iran, que ha estat guanyant molta influència en l'Orient Mitjà, que està fracturat per múltiples conflictes. S'apunta que amb l'atemptat terrorista es va voler frustrar deliberadament aquell acord, acord que cercava la pau regional amb la normalització diplomàtica d'Israel amb els seus veïns àrabs, ignorant els palestins. Imagino que no cal que recordi que cap dels països àrabs ha cessat les seves relacions amb Israel. En tot cas, l'impacte dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre i la posterior reacció israeliana han comportat una immensa frustració -immensa per impotència- a tots aquells partidaris de la negociació per resoldre el conflicte israelopalestí. I, com tot repte complex, la geopolítica es configura amb matisos i fugint del tot blanc i del tot negre.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué credibilidad tiene la UDEF después de que se haya detenido al jefe de Antiblanqueo de la Policía en...
«Senyor Marlaska, ja ningú discuteix la falta de rigor ni la intencionalitat política dels informes de la UDEF en casos com l'operació Catalunya ni tampoc la dels informes de la Guàrdia Civil en casos com Tsunami Democràtic. No tenim cap garantia que les clavegueres s'hagin acabat; al contrari, amb vostè de ministre, la fàbrica de fang, la fàbrica de porqueria continua a ple rendiment. Li recordo el cas de l'advocat Gonzalo Boye, actualment a judici perquè la UDEF va pactar la llibertat d'un presumpte assassí a canvi d'incriminar-lo. Senyor Marlaska, vostè és ministre de l'Interior des del 7 de juny de 2018. Si la confiança dels ciutadans en la policia és fonamental en tot estat de dret, hem de concloure que vostè ha fracassat. Perquè, senyor Marlaska, vostè creu que els ciutadans catalans podem tenir alguna raó per no desconfiar radicalment de la seva Policia Nacional i de la seva Guàrdia Civil? Pensa adoptar alguna mesura o pensa deixar-ho tot igual, com està fent des de fa més de sis anys?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«Aquest diputat independentista, s'ho poden imaginar, era un servidor de vostès i em ratifico. Em ratifico. S'hauria d'eliminar l'Audiència Nacional no només perquè és l'òrgan successor sense solució de continuïtat del TOP, sinó també perquè materialment és un tribunal que cada dia actua com un tribunal d'excepció, un tribunal impropi de qualsevol sistema democràtic. A més a més, senyora Llorente, s'ha deixat de dir que a la moció també vaig proposar establir un sistema de responsabilitat penal que faci que els jutges s'ho pensin dues vegades a l'hora de delinquir. I miri, també m'hi ratifico. Cal un sistema de responsabilitat que acabi amb el corporativisme de les sales de govern per fer front als jutges delinqüents. ¿És imaginable una justícia independent i imparcial si els jutges i magistrats són els únics ciutadans de l'Estat, al costat del monarca evidentment, que estan exempts de tot sistema d'exigència de responsabilitats? No, no és possible. L'exercici de la funció jurisdiccional també ha d'estar subjecta als mateixos controls que la resta d'autoritats públiques. Sinó, no hi ha estat de dret, sinó el resultat és la impunitat total. El resultat és institucionalitzar la prevaricació en l'exercici de la funció judicial. El resultat és la dictadura de les togues. Ho hem vist amb un Tribunal Suprem rebel que es nega a aplicar, per motius estrictament polítics, una llei que és demolidora en la seva literalitat, la llei d'amnistia. Un Tribunal Suprem que menysprea els principis més bàsics de l'Estat de dret. El primer, el primer principi que menysprea, és el principi de legalitat i que no accepta la jerarquia del Tribunal Constitucional.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«Sincerament, és difícil decidir com hem d'agafar-nos totes aquestes iniciatives que ens presenta el Partit Popular, els responsables de la instrumentalització partidista de totes, absolutament totes les institucions democràtiques de l'Estat, els responsables en societat, indistingible amb la cúpula judicial espanyola, de la judicialització de la política i de la politització de la justícia, els responsables del govern dels jutges, de la dictadura de les togues, ens tenen inundats amb iniciatives que són pura hipocresia. El mes d'octubre, moció denunciant la baixa qualitat democràtica de les institucions espanyoles. El Partit Popular denunciant la baixa qualitat democràtica de les institucions. Una altra proposició reclamant el cessament immediat del Fiscal general de l'Estat, com si els senyors del PP mai haguessin tingut res a veure amb noms com Maza, Moix, Grima, Grinda, Zaragoza, Madrigal, Cadena, Moreno, Mariscal, Pastor i tants i tants d'altres. I ara toquen els jutges i ens venen amb una iniciativa molt indignats pel que vostès diuen 'continuos ataques a jueces y magistrados por parte de miembros del Gobierno'.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«I, per acabar, acabarem amb un agraïment a totes, absolutament a totes les persones, professionals i voluntaris, que han estat i estan col·laborant per minimitzar les conseqüències de tanta aigua, de tant de fang, però també de tanta incompetència. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Volvemos a tener debate de la moción consecuencia de la interpelación que el Grupo Popular hizo a la ministra Montero, una interpelación cargada de quejas de unos y otros; ni más ni menos que la repetición de aquello que ya ocurrió hace quince días con el ministro Marlaska. Porque el Partido Popular, en medio de la propuesta de una serie de medidas que han acabado recogiendo en dos mociones, aprovecha para articular todos los mecanismos, incluso la descalificación y la mentira, para desacreditar al Gobierno, y los miembros del Gobierno no se quedan cortos tampoco y entran a menudo al trapo con la misma vehemencia, a nuestro entender, todos con poco respeto por los que continúan esperando respuestas, con poco respeto para aquellos que, como decía la semana pasada, esperan respuestas de verdad, respuestas de verdad que les permitan empezar a rehacer sus vidas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Tornem a tenir a debat una moció conseqüència de la interpel·lació que la setmana passada el grup popular va fer a la ministra Montero. Una interpel·lació carregada de retrets entre uns i altres, ni més ni menys que la repetició del que ja va passar fa quinze dies amb el ministre Marlaska. Perquè el Partit Popular, entremig 3 Palabra retirada por la Presidencia de conformidad con el artículo 104.3 del Reglamento de la Cámara. de la proposta d'un seguit de mesures que les han acabat recollint en dues mocions, aprofita per articular tots els mecanismes, inclús la desqualificació i la mentida, per desacreditar el govern. I els membres del govern, doncs no, es queden curts i entren sovint al joc amb la mateixa vehemència. Al nostre entendre, tots plegats amb poc respecte pels que continuen esperant respostes, amb poc respecte pels que, com els deia la setmana passada, esperen respostes de veritat. Respostes de veritat que els permetin començar a refer les seves vides. Des de Junts per Catalunya hem tingut oportunitat d'expressar-nos àmpliament en relació a la gestió i els efectes de la DANA. Ho vàrem fer per primera vegada a la compareixença del ministre Torres en aquesta cambra. També ho va fer el nostre portaveu al Senat, l'exdiputat Eduard Pujol, i fa una estona el meu company, el diputat Cruset, ha anat més enllà i ha defensat la proposta presentada pocs dies després dels tràgics aiguats. Proposta per a l'activació immediata de recursos econòmics per pal·liar els seus efectes mitjançant una modificació a l'actual pressupost de l'Estat. Una proposta que, a diferència del que s'ha dit, és rigorosa i articulada a partir de les possibilitats de les normes i basada en números reals. I una proposta que també pretén donar resposta al xantatge del president Sánchez en condicionar els recursos per la DANA a l'aprovació d'un nou pressupost.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«I saben què ha passat a nivell de les diferents comunitats autònomes? Que la majoria de les comunitats autònomes no ha volgut saber res, absolutament res de la gestió i recaptació del cànon. Ho està fent l'Estat i després transfereix els recursos. En conclusió, qui ho feia bé, Catalunya, ara es troba amb una gestió menys eficient, i això va en contra de la sostenibilitat. Gràcies. Muchísimas gracias, presidente. Señorías, la Ley 7/2022 sobre Residuos y Suelos Contaminados para una Economía Circular, más conocida en Cataluña como la ley con la que el Estado nos expropió el canon de residuos, dice que en abril los ayuntamientos tienen que fijar una tasa obligatoria para la recogida de residuos que pagarán íntegramente los ciudadanos en función de la cantidad de residuos generados. Por otro lado, está la opción de que los ayuntamientos fijen una prestación patrimonial de carácter público no tributaria. Es decir, una prestación exigida de manera coactiva para fines de interés general, en este caso el tratamiento de los residuos, pero la novedad radica en que esta tasa que tendrán que pagar los ciudadanos y las empresas debe cubrir el 100 % del coste de los servicios de recogida y tratamiento de residuos sólidos urbanos. Es decir, que los ayuntamientos ya no podrán financiar estos servicios a partir del presupuesto municipal. Esto tiene un objetivo, que todo el mundo sepa de manera transparente qué cuesta tratar los residuos que generamos. Insisto, de manera transparente. Quizá deberíamos preocuparnos o deberíamos preguntarnos a quién no le interesa la transparencia en este punto.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«És cert que l'Estat espanyol va optar per obligar a cobrir, via taxa, el cent per cent del cost de reciclatge, tractament i reutilització dels residus perquè la Unió Europea l'estava pressionant per no haver fet els deures. Mirin, tampoc els havia fet respecte de l'establiment del cànon de residus i ves per on, ho va solucionar a la brava; quan parlem de Catalunya, amb l'expropiació del cànon de residus català. Catalunya sí que havia fet els deures. Durant divuit anys, havia creat, gestionat i millorat un cànon que obligava a tributar per l'abocament, la incineració, el tractament de residus, de la construcció o de la indústria, divuit anys, divuit anys facilitant l'economia, circular al reciclatge i fent una gestió eficient. Una bona praxi elogiada a tota Europa, que va acabar sent de titularitat de la Hisenda pública espanyola. I ara els catalans cobrem i gestionem un tribut que ja no és nostre. I que, per cert, perquè ho sàpiguen, ha perdut la seva eficiència en un 5 %, uns 5 milions d'euros a l'any com a conseqüència que l'Estat permet generar exempcions i també perquè han complicat la gestió, passant de quatre tipus de cànon a dinou.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«La diputada del PP deia que es nega a què els ciutadans hagin d'assumir nous impostos. No, miri, els ciutadans pagar, ja paguen. Pagar, ja paguem. Per exemple, ho fem amb costos indirectes, ara a través de l'IBI, ara a través de la factura de l'aigua. De manera que com que no hi ha transparència, no podem mesurar d'una manera acurada el problema que tenim a sobre. Potser una de les propostes seria si ara se li passa aquesta taxa directa al ciutadà se li pot reduir l'IBI. La realitat és que estem molt a prop en el temps i molt lluny en el compliment dels objectius que ens ha posat la Unió Europea. La reutilització i el reciclatge dels residus municipals ha de ser del 55 % al 25, 60 % al 2030 i 65 % al 2035. A hores d'ara, l'Estat està en una mitjana d'un 24 % de recollida selectiva real. Per tant, cal incentivar la ciutadania a aplicar les tres erres: reduir, reutilitzar i reciclar. Vostès parlen de taxa justa. També els pregunto com es pot establir una taxa justa si no sabem a quins costos ens estem enfrontant. Per tant, gestió transparent, números clars i que qui faci un consum responsable i una gestió sostenible dels residus rebi com a recompensa la taxa justa.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Bé, gràcies, president, senyories. La Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per una economia circular, més coneguda a Catalunya com la llei amb la qual l'Estat ens va expropiar el cànon de residus, diu que a l'abril els ajuntaments han de fixar una taxa obligatòria per la recollida dels residus que pagaran íntegrament els ciutadans en funció de la quantitat de residus generats. També hi ha l'opció que els ajuntaments fixin una prestació patrimonial de caràcter públic no tributària, és a dir, una prestació exigida de manera coactiva per a fins d'interès general -en aquest cas, el tractament dels residus. Però la novetat radica en que aquesta taxa que paguen els ciutadans, que hauran de pagar els ciutadans i empreses, ha de cobrir el cent per cent del cost del servei de recollida i tractament de residus sòlids urbans. És a dir, que els ajuntaments ja no podran finançar aquests serveis a partir del pressupost municipal. Això té un objectiu: que tothom sàpiga, de manera transparent, què costa tractar els residus que generem. Insisteixo, de manera transparent. Potser ens hem de preocupar o preguntar a qui no li interessa la transparència en aquest punt. També es vol que tothom prengui consciència i canviï els hàbits, per exemple, reduint el volum d'escombraries, comprant a granel en lloc de productes empaquetats amb plàstic o separant els residus a casa nostra per poder cuidar el planeta, que no deixa de ser la casa de tots nosaltres.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Primer, com deia abans, poden vostès mobilitzar el marge econòmic fruit d'estar funcionant amb uns pressupostos prorrogats de l'any 2023, la qual cosa fa que comptin amb més ingressos dels previstos i menys despeses de les contemplades llavors. Segon, poden mobilitzar els recursos extres fruit de la no deflactació de l'IRPF i, per tant, la recaptació de fins a 11 000 milions d'euros addicionals. Tercer, poden no executar per sobre del 100 % els pressupostos de les comunitats autònomes on ho fan habitualment, principalment la de Madrid i, per tant, obtenint uns recursos extres de fins a 2000 milions d'euros addicionals. I quart, poden millorar la cooperació internacional en la recaptació tributària i evitar així que, per falta precisament d'aquesta cooperació, es perdin fins a 10 000 milions d'euros anuals que, per culpa de la fuga d'empreses i rics a refugis fiscals situats en les illes caribenyes i atlàntiques, doncs es deixin d'ingressar aquests 10 000 milions d'euros anuals. I així podríem anar allargant la llista. En definitiva, vincular la reconstrucció del País Valencià a uns nous pressupostos Generals de l'Estat és una mostra més de la perversitat política que utilitzen alguns de vostès aquests dies. És per això que els posem en consideració aquesta proposició no de llei, per mobilitzar aquests 15 000 milions d'euros addicionals destinats a les obres i actuacions estructurals en els diferents municipis afectats, així com transferències directes als ajuntaments i ajudes als pagesos, ramaders, autònoms de tots els sectors i empreses afectades per complementar les mesures dels anteriors reials decrets.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Per això proposem avui aquesta proposició no de llei, perquè s'activin immediatament els mecanismes que contempla la Llei General Pressupostària per dotar fins a 15 000 milions d'euros addicionals per a la recuperació del País Valencià. Activin l'article 52, per transferir dotacions de crèdit que tenen en altres partides pressupostàries que ara no és urgent executar. Activin l'article 53, per mobilitzar aquells ingressos que no tenien previstos en el pressupost inicial, sobretot tenint en compte que el pressupost actual és una pròrroga del de l'any 2000..., de l'any 2023 i que hauran materialitzat uns majors ingressos del que estava previst en aquell pressupost. Activin l'article 54, per fer ampliacions de crèdit necessàries. Activin l'article 55, per dotar els crèdits extraordinaris o els suplements de crèdit aprofitant que aquest article, el 55, reconeix precisament la possibilitat de ser utilitzat per a aquelles despeses que no puguin ajornar-se fins a l'exercici següent. Algú podria intentar dir que aquests mecanismes que hem dit ara no són suficients. No ho són? Mirem, doncs, les dades dels anys anteriors. Darrera liquidació dels pressupostos de l'Estat publicada, la de l'any 2022. Total de mobilització de recursos que es va fer en aquell any gràcies precisament a aquests articles: 38 000 milions d'euros. Per tant, sí que és possible. I tant que és possible! Però encara es podrien mobilitzar molts més recursos, molts més.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Doncs, miri, no, això no va així. Si volen uns pressupostos generals de l'Estat per aquest 2025 ja coneixen el camí. Li hem mostrat reiteradament. Just dijous passat els hi dèiem clarament en l'aprovació del paquet fiscal que ja sabien vostès on érem nosaltres. La resta és xantatge i no només xantatge, que ja seria prou greu en si mateix, sinó xantatge aprofitant-se de les desgràcies dels altres. Cal mobilitzar tots els recursos possibles per recuperar la normalitat al País Valencià? I tant! Sense cap dubte. Cal aconseguir el màxim suport polític per fer ho? I tant! Sense cap dubte. I es pot fer sense uns nous pressupostos generals de l'Estat? I I tant! Sense cap dubte. De fet, la pròpia Llei General pressupostària estableix en l'article 51 i successius els mecanismes per actuar amb tota la potència necessària davant d'aquestes circumstàncies. No fan falta uns nous pressupostos generals de l'Estat per atendre el País Valencià. I és de sentit comú, perquè si no ens estan dient que si la DANA hagués estat un 10 de gener amb uns pressupostos generals acabats d'entrar en vigor, no es podria fer res fins al cap d'un any, quan se n'aprovessin uns altres? Doncs és evident que no és així. Per tant, una cosa són els seus desitjos d'aprofitar les circumstàncies i l'altra, la realitat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Moltes gràcies, president. Fa exactament un mes que es va produir la DANA de València, un desastre inicialment natural que ràpidament es va convertir en un desastre polític. Un mes que ha servit per evidenciar la incapacitat del govern autonòmic del PP i la incapacitat del govern de l'Estat del PSOE i SUMAR. Un mes que ha que ha servit per evidenciar que, en lloc de posar el focus en les persones, uns i altres han posat el focus en la política més barroera i els rendiments electorals. Un mes en què s'ha perdut un temps valuós que hauria estat clau durant les primeres hores per salvar més vides i durant la resta dels dies per recuperar com més aviat millor la normalitat. Ara, però, cal ser contundents i mobilitzar els recursos necessaris per fer possible que al més aviat millor es recuperi la normalitat. I ha estat en aquest camí, el de mobilitzar els recursos necessaris, on hem viscut un dels episodis més vergonyants a què feia referència abans: El dia 5 de novembre, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el president Sánchez reclamava -de fet, exigia- que els grups polítics li aprovéssim uns nous pressupostos Generals de l'Estat, sota el pretext que aquests eren imprescindibles per tal de poder fer la reconstrucció dels territoris afectats. Ens trobàvem al mig de les hores més fosques del desastre i el president de l'Estat ja aprofitava per fer-nos xantatge i per intentar aconseguir aprovar uns pressupostos generals de l'Estat que se li estan fent muntanya amunt.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Per tant, avui vagin passant per aquest faristol, vagin fent uns i altres les seves afirmacions i acusin-nos del que vulguin, però la realitat sempre és més tossuda i les dades sempre són concloents. Acabo. Hi haurà paquet fiscal en benefici dels catalans per milers de milions d'euros i serà gràcies a Junts per Catalunya. I al final això, que hi hagi un paquet fiscal de mils de milions d'euros en benefici dels ciutadans de Catalunya, és el que compta. Així que gràcies a tots els que han treballat per fer possible aquest acord d'avui. Ara ja saben on som nosaltres. Sempre ens trobaran aquí per negociar. Això sí, només a favor de Catalunya. Hi hem estat sempre. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. ¿Qué es hacer política? ¿Cuál es la esencia de hacer política? Para algunos de ustedes hacer política es hacer ver que ganan la batalla diaria, hundidos en la trinchera del cuerpo a cuerpo. Para otros es imponer su relato por encima de todo. Para algunos de ustedes hacer política es conseguir parecer los reyes de la pista, aunque sea paseándose por aquí en tono chulesco y desafiante. Incluso para otros hacer política es faltar al respeto e insultar. De todas estas maneras de hacer política ¿qué queda de ello? ¿Benefician en algo ustedes a los ciudadanos? Cuando han pasado unas semanas y esa política de distancia corta desaparece ¿quién se acuerda de lo que han hecho? La respuesta es muy sencilla: no queda nada ni nadie se acuerda.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Ai, carai! Les elèctriques queden fora de la seva proposta d'impost? Les mateixes elèctriques que els hi van transferir 3000 milions d'euros fa escassament dos anys d'euros públics directament amb elles? Doncs sí, les mateixes. Però és evident. Encara més endavant proposen que les empreses, a l'hora de fer les seves inversions, deien en la proposta d'impost energètic, literalment: Deberán solicitar al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico que emita un informe motivado sobre si las inversiones recogidas tienen la consideración de inversiones estratégicas. I que, per tant, que es puguin fer o no. Carai, de veritat? Esquerra Republicana de Catalunya proposant que qui hagi de decidir on i quines inversions es fan sigui el govern de l'Estat espanyol? De veritat? Doncs sí, de veritat. La mateixa veritat que vostès, juntament amb PP i Vox, dilluns impossibilitaven que s'aprovés la proposta d'impost a la banca que permetria transmetre a les comunitats autònomes la recaptació que en sortia en funció del PIB i que hem hagut de rescatar a última hora, amb un debat jurídic a la Mesa, de si aquesta esmena es podia portar i salvar en aquest plenari d'avui. Per cert, transaccional firmada dilluns i impulsada per SUMAR, PSOE i Junts i que no va comptar, com deia, amb el seu vot.»