Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 21 de 45
-
Nahuel González López · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los controles que se realizan actualmente en los...
«Perquè quan una plaga travessa la frontera ja no hi ha marxa enrere. El cost econòmic, ecològic, cultural el paga sempre la gent del territori. I, com he dit, en el País Valencià, amb la taronja som experts en esta injustícia. I vull deixar-ho clar: El que reclama Canàries no és un privilegi, és el sentit comú. Es tracta de reforçar els controls fronterers, d'exigir les mateixes condicions al que entra que al que produïm ací i d'assegurar que Europa no s'oblida dels seus agricultors. Ací no parlem d'illes separades, parlem d'una mateixa batalla: la defensa del camp canari i la defensa, en el meu cas, del camp valencià, que no són lluites diferents. Són la mateixa causa per la sobirania alimentària, per la dignitat de qui treballa la terra i la protecció dels nostres territoris, com recorda sempre el nostre portaveu Toni Valero, a Andalusia. Mireu, Canàries és un territori especialment sensible i la seua biodiversitat és única. La seua insularitat i la importància de la seua agricultura el fan molt més vulnerable a l'entrada d'espècies invasores, com ha recordat ací Cristina Valido. Ho hem vist en els últims anys amb el picut roig, la cotxinilla del carmí, les tèrmits de Tenerife o espècies vegetals que desplacen a la flora autòctona. I ara, amb l'amenaça de la fil·loxera, que sabem com pot ser de devastadora. El problema de fons és el mateix: els controls actuals en ports i aeroports han de ser més ambiciosos. Ha d'haver un augment de personal. Ha d'haver una millor coordinació i una política de prevenció seriosa. Massa vegades es reacciona tard, quan el mal ja és irreversible.»
-
Nahuel González López · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los controles que se realizan actualmente en los...
«Senyora presidenta. Senyories, vull començar esta intervenció mostrant, des del nostre grup parlamentari, des del meu partit d'Izquierda Unida, tota la solidaritat amb la preocupació que viuen estos dies els canaris i canàries amb l'arribada de la fil·loxera. I dic comprensió perquè també al País Valencià sabem molt bé el que significa viure sota l'amenaça constant de plagues que venen de fora i que provoquen problemes en el nostre camp.Nosaltres ho hem patit en carn pròpia a la citricultura, que fa anys que denunciem també a este hemicicle l'entrada massiva de taronja de Sudàfrica i d'altres països, fruit de tractats internacionals que no han sabut o no han volgut -perquè el Partit Popular i el Partit Socialista, quan apleguen a Europa, aixina ho voten- protegir els nostres llauradors i llauradores. I ho hem vist: importacions en condicions de competència deslleial, sense els mateixos controls fitosanitaris ni les mateixes exigències ambientals que a nosaltres. I també hem vist com eixa política comercial signada per Brussel·les posava en risc a un sector estratègic, una economia sencera i fins i tot a un paisatge que forma part de la nostra cultura com a valencians i com a valencianes. Això m'ho transmeten diàriament els nostres llauradors. M'ho transmeten els nostres alcaldes, els alcaldes d'Esquerra Unida del País Valencià que viuen en zones agrícoles i que pateixen diàriament aquestes problemàtiques. I per això entenem perfectament la indignació i la demanda que fa hui Coalición Canaria i que també compartim la gent d'Esquerra Unida i de SUMAR de les Illes Canàries.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la transferencia de activos inmobiliarios de la SAREB a Galicia para su gestión.
«Que ja es veu, perquè ara que els de la Comissió d'Habitatge hem tingut l'oportunitat de poder conèixer -bé, ja les coneixíem, però ens les han explicat una mica- dues aplicacions, no? La del Col·legi de Registradors de la Propietat Immobiliària i la del Col·legi de Notaris, no?, que eren, ostres!, que tots han quedat molt impressionats, no? Molt innovadores, ràpides, amb les dades ja de la setmana passada, molt espectaculars que et permetien fer moltes estadístiques i conèixer molt. Han visitat la de Sepes? Els recomano que visitin la pàgina que van vendre -ara fa dos mesos per tots els mitjans de comunicacions- la de Sepes, eh? o sigui, és terrible, aquesta pàgina! Només parla de trenta-cinc actuacions, no diu ni les adreces a algunes; a d'altres diu ni a quina població ni a qui no. A algunes parla de quants habitatges es faran, a d'altres no. Per cert, com sempre, Catalunya sempre acabem malament. El que està previst, per Sepes ara, de solars que alguns que tot just s'han de fer les modificacions del planejament urbanístic, o sigui que n'hi ha per deu anys, eh? Doncs a Catalunya d'una, el Trèvol, doncs res, no ens diuen..., s'ha de fer tota la modificació del planejament. D'una altra al carrer del Foc, que no he sabut veure de quin municipi era. I l'altre, de vint habitatges. Vint habitatges per Catalunya, Sepes és el que de moment té previst. Això sí, té un concurs per fer formació de Microsoft Office als seus treballadors. És l'únic moviment que he vist que ha fet Sepes durant tots aquests mesos. Espero que el Govern s'espavili, perquè la ciutadania ho necessita.»
-
Júlia Boada Danés · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la modificación del artículo 30.2 del RD 295/2009 referente a la solicitud de...
«Gràcies, presidenta. La setmana passada aquesta cambra aprovava per quasi unanimitat, només amb l'abstenció de VOX, ampliar els permisos de naixement i de cures. Suposava situar-nos a l'avantguarda de la Unió Europea -i del món- en concedir uns drets socials i laborals que ens permeten cuidar més i millor de les nostres criatures, construir una societat més corresponsable i feminista i, en definitiva, augmentar la qualitat de vida de la gent treballadora. Doncs bé, avui Junts, que ha dedicat un minut i mig a presentar la seva proposició no de llei, fa tot el contrari: Retallar drets als treballadors, això sí, als treballadors migrants. Proposa endurir els requisits per accedir a la prestació per paternitat, al·legant que en els últims anys s'ha detectat un increment significatiu en les sol·licituds de prestació per paternitat presentades per treballadors migrants, especialment en sectors com l'agricultura i la construcció. Mencionen possibles fraus, però senyories, cap dada, cap informe, cap prova, només insinuacions i sospites. La legislació vigent ja és clara. L'article 30.2 del Reial decret 295/2009 recull que, si el fill ha nascut a l'estranger, s'haurà d'aportar el certificat de naixement validat pel consolat corresponent. Endurir les condicions aportant el certificat d'arribada del país on ha nascut el fill o la filla i aportant també un certificat d'estància suposaria un tracte discriminatori en els supòsits en què el naixement es produís a l'estranger, a l'exigir-se una acreditació addicional en funció del lloc de naixement del menor. En l'exposició de motius de la PNL, Junts recull que el permís de paternitat és un dret que té com a finalitat facilitar la cura afectiva efectiva dels fills i filles i està vinculat a la corresponsabilitat familiar i que, per evitar una correcta aplicació d'aquest dret que puguin generar disfuncions productives, és necessari incrementar els controls documentals. Però per als treballadors estrangers, només. Per als treballadors autòctons, què proposen? Que fitxin, quantes hores són a casa cuidant de manera efectiva dels seus fills i filles? Quantes hores són a casa cuidant de la mare?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Cal reconèixer els oficis del diputat Legarda, doncs ja van ser útils per posar aquesta qüestió sobre la taula en la legislatura passada. I què va fer el Govern més progressista de la història? Ho va ignorar, ho va ignorar exactament, com han fet el PSOE i les esquerres espanyoles des del 2018, amb totes les reformes democràtiques. És per això que segueixen vius la llei mordassa o els delictes contra la llibertat d'expressió, l'enaltiment del terrorisme o les injúries a la Corona. L'única reforma democràtica que s'ha aprovat en aquests anys ha estat la llei d'amnistia i només perquè els vàrem obligar. Per cert, dissabte passat va ser el Dia Internacional de la Llibertat d'Expressió i Pablo Hasél continua a la presó. Val la pena recordar-ho. Tornant a la proposta del PNB, votarem a favor de la seva presa en consideració, perquè, com dèiem, és una mesura molt específica, gens doctrinal, com advertia el diputat Legarda, però útil, útil per fer front, almenys en els propers temps immediats en els temps immediats, per fer front a la interferència del poder judicial en l'autogovern. Una interferència de la judicatura que, val a dir, ha estat sempre emparada i coordinada amb altres estructures d'estat -concretament amb l'Advocacia de l'Estat, com s'ha fet referència- i sempre amb l'anuència, l'impuls en realitat, de tots i cadascun dels governs espanyols, els d'Aznar i Rajoy i els de González, Zapatero i Sánchez. Perquè tots els governs, tots, s'hagin omplert més la boca amb la bandera espanyola o menys, saben que les veritables estructures d'estat, la judicatura, l'advocacia de l'Estat, els alts cossos funcionarials, l'exèrcit, la corona -curiosament, tots els que es van posar molt nerviosos amb l'aprovació de l'amnistia- tenen sempre l'última paraula i la tenen perquè tenen una missió superior, que és vetllar per la continuïtat de la Constitució material d'Espanya, la Constitució essencial, aquella que pivota sobre la indissoluble unitat de la nació espanyola.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Compartim, evidentment, les prevencions -que expressava ara mateix el diputat Jon Iñarritu- al respecte dels precedents del Tribunal Constitucional, de l'experiència que tenim del Tribunal Constitucional en els últims quaranta anys. Des de la seva creació, el Tribunal Constitucional no ha estat un òrgan neutral, no ha estat un òrgan que respongui a l'objectiu pel qual va ser configurat a la Constitució espanyola, sinó que en la major part del seu temps ha estat un òrgan clarament polititzat. Tot i això, tot i això, estem d'acord amb la proposta presentada, perquè els tribunals ordinaris, per molt suprems que siguin, no poden ser els que decideixin la distribució competencial. Per això, hi votarem a favor. Per cert, amb relació a la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, també és necessari revertir les reformes del Partit Popular del 2015, unes reformes que, per combatre l'independentisme, van desnaturalitzar el Tribunal Constitucional. Em refereixo al recurs previ d'inconstitucionalitat per als estatuts d'autonomia i, sobretot, a l'atorgament al Tribunal Constitucional de capacitat coercitiva per executar les seves pròpies sentències. Un Tribunal Constitucional posant multes és una aberració conceptual que fa remoure a Kelsen en la seva tomba, una aberració que atempta contra la divisió de poders i la inviolabilitat del Parlament, i que despulla els parlamentaris i en especial els membres de les meses -com va experimentar en la seva pròpia pell la presidenta Carme Forcadell- els despulla, deia, els parlamentaris i els membres de les meses de la representació de la sobirania popular que ostenten.»
-
Aina Vidal Sáez · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«Mireu, Catalunya ha d'assolir noves competències en migracions, en rodalies o en finançament. Totes juntes per assolir-les, tota l'esquerra -i espero que també la dreta catalana- defensant les competències de Catalunya. Faltaria més! Però, senyora Nogueras, ha de dir la veritat. No serà de la mà d'aquest Partit Popular. No serà així. Ja sabem que us agradaria tornar als temps del peix al cove de Pujol, però ni Aznar ni el Partit Popular són els mateixos que fa 30 anys. De fet, vostès tampoc es reconeixen ni tan sols com a Convergència. Junts, ens agradi o no, té un paper clau en aquest hemicicle. Teniu la força que jo desitjaria que mai haguéssiu tingut, però així ho va voler la ciutadania de Catalunya, i això s'ha de respectar. Clar que sí. Amb aquests bous llaurem. Si volem més competències -totes nosaltres, també l'esquerra d'aquest Parlament- un finançament just o seguir lluitant perquè el català a Europa sigui una realitat de la mà del Govern d'Espanya, que no és menor, heu de dir la veritat, i és important que ho feu i que reconegueu. Això només pot passar amb aquest Govern d'esquerres. Només amb nosaltres. Això no passarà mai del Partit Popular amb VOX, mai. I aquest és el problema i la pedra a la sabata que té Junts per Catalunya. Us esteu equivocant. Heu de deixar de ser la rèmora per a la classe treballadora i els avenços socials d'aquest país. Heu de deixar d'abonar les tesis de l'extrema dreta. Ens estem jugant el món civilitzat.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«Señorías de Junts, de zero a deu, quanta por tenen a Aliança Catalana? Deu, quinze, vint, vint-i-cinc? Jo? Miri, nosaltres l'esquerra independentista catalana, durant un temps vam aconseguir obligar al seu espai a adoptar posicionaments decents, a que oblidessin el que eren. Vostès estan tornant al redil. Però ni tan sols això, perquè la pregunta és: Què són, el millor del pujolisme -allò de: català és qui viu i treballa a Catalunya- o Orriols? Què volen ser? I ja em sé la resposta. La resposta és: Tot. No. No ho poden ser tot. Vostès, igual que el Partido Popular, estan fomentant un monstre que els menjarà. De fet, ho saben perfectament. Jo els demano, els demano que tornin a la senda del patriotisme, una frase que segurament els sonarà: Que deixin de fer mal a Catalunya. Els ho demano, perquè votar amb PP i amb VOX sí, sí, és fer mal a Catalunya, perquè coincideixen ideològicament i més és miserable -després de machacar-nos a nosaltres durant sis anys per millorar l'agenda social d'aquest país amb el PSOE- és miserable que vostès ara votin amb el PP i amb VOX i copiïn a Sílvia Orriols. Senyora Nogueras, el seu discurs, la primera part és lamentable i sí, és racista. La primera part del seu discurs és racista. Sí, ho és. Vostè ha parlat de col·lapse, vostè ha parlat de saturació. Sap quina és la millor manera de que el nostre país pugui integrar tothom, pugui rebre tothom? No perpetuar el model econòmic que vostès defensen dia sí i dia també amb la dreta espanyola, un model econòmic depredador que el que fa és crear guetos.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«La supervivència de la nostra identitat no està garantida, sobretot per l'enorme impacte que aquest fenomen té en la llengua catalana, que, com tots vostès saben, és un factor de cohesió i d'integració social absolutament extraordinari. Fa vint anys, el 46 % dels ciutadans de Catalunya tenien la llengua catalana com a llengua habitual. Avui només un 32,6 %. A Barcelona ciutat hi ha districtes en què en els darrers anys l'ús del català ha caigut per sota del 20 % de la població. Hi ha molta demagògia, molt soroll, moltes mentides, molts interessos electorals, però no hi ha ni una sola proposta sobre la taula. L'única, aquesta llei que es vota avui. Així que, si els importa una mica Catalunya, si els importa una mica la gent i si els importa una mica el benestar dels ciutadans, no la malbaratin. La llei que avui es debat és clara i ho torno a explicar perquè sembla que per a alguns no queda prou clar quin és el debat avui. Aquest no és un debat sobre les polítiques concretes que s'han d'aplicar en matèria d'immigració. Si els CIEs es tanquen o no, si les polítiques són més o menys dures, això ho decidiran els catalans. Ni vostès, ni avui ni aquí. El debat avui, senyors del PP, senyors de VOX i senyors de Podem, és si Catalunya ha de disposar o no de les competències en matèria d'immigració. Sí, el que estem proposant és més autogovern, més poder polític per a Catalunya, que és exactament el que preveu l'article 150.2 de la seva Constitució: la possibilitat de delegar competències. Parlem que Catalunya tingui competències per gestionar tots els permisos de residència i de treball, estades acadèmiques, residència temporal i de llarga durada, renovacions i extincions; atorgar residència temporal si es compleixen els requisits, iniciar i finalitzar procediments d'expulsió, gestionar permisos de treball, contractar en origen, tenir control des de l'arribada fins a la inserció al treball. En matèria de seguretat, la Generalitat assumirà competències en règim sancionador i expulsions. La Generalitat resoldrà casos ordinaris. La Junta de Seguretat de Catalunya, els casos de delictes greus. Parlem també d'un augment de 1800 efectius dels Mossos d'Esquadra per assumir funcions que ara fan la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil: control de fronteres, immigració i tràfic de persones i competències en els CIEs, entrega de documents NIEs i TIEs. S'inclou un traspàs de serveis, funcionaris i recursos i la possibilitat que els ajuntaments tinguin un paper clau en el procés d'acollida i d'integració. És a dir, les competències que ara té Espanya, que les passi a tenir Catalunya. Els deures i els valors seran els catalans i l'Estatut i el català com a referència. I m'agradaria preguntar-li al senyor Iglesias si creu que la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya és racista per voler que Catalunya tingui les competències, si ho és la gent del PNB, si ho és la gent de SUMAR, que hi votarà a favor, o si ho és el Partit Socialista per haver negociat, tancat i registrat i defensat avui aquesta delegació de competències.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«L'any passat, la regularització més àmplia de la població estrangera que va fer el Govern espanyol la van fer a Catalunya. Segons les dades que vostès publiquen, el Govern espanyol, més del 40 % dels immigrants a Catalunya no treballen i molts d'ells han de rebre ajudes socials per poder viure. Hi ha escoles on l'alumnat nouvingut o de pares immigrants representa gairebé la meitat dels alumnes. Per exemple, en els últims anys i cada any a Vic s'incorporen entre 200 i 300 nous alumnes migrats un cop el curs ja està iniciat. No hi ha sistema educatiu que pugui digerir aquestes xifres, i menys si no hi ha els recursos per fer-ho. No hi ha aules d'acollida que permetin l'anivellament dels alumnes i el coneixement suficient de la llengua catalana i el conjunt del sistema educatiu se n'està ressentint. A la comarca del Vallès Occidental, una de les més poblades de Catalunya, el 50 % dels beneficiaris d'ajuts de menjador són nouvinguts. A ciutats com Rubí, Sabadell, Terrassa o Badia va entre el 55 i el 70 %. A la ciutat de Barcelona, entre el 45 i el 60. Però les classes populars i mitjanes que han tancat tota la vida, que han pagat impostos tota la vida, avui no reben els serveis públics que necessiten. El sistema ha gripat i és evident que cal també un model econòmic que reverteixi l'actual economia dels sous barats de la mà d'obra poc qualificada i que aturi l'empobriment en el que s'està expandint.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«Gràcies, presidenta. Catalunya ha estat, és i serà país d'immigració. Les onades migratòries formen part de la història de Catalunya des dels seus orígens. Qui negui aquesta realitat no té ni idea del que és Catalunya. Qui negui aquesta realitat nega també Catalunya. Són molts els fills d'aquest fenomen migratori, però avui el país pateix les conseqüències d'una mala gestió per part dels que han tingut i tenen avui les competències, els diferents governs espanyols i una mala gestió i la negació del problema han portat al col·lapse. I aquesta llei que avui es vota ens permetria a Catalunya augmentar el nostre autogovern i poder fer una gestió eficient i de proximitat, i també controlar l'actual desbordament, perquè les dades són molt clares. Els darrers quinze anys, un de cada quatre immigrants arribats a Espanya s'ha instal·lat a Catalunya. Hem passat de la Catalunya dels sis milions a la Catalunya dels vuit milions. En les darreres dècades hem assumit més de dos milions de persones i el país i els serveis han quedat saturats. A principis dels anys noranta la població estrangera representava el 2 %. Avui representa gairebé el 19 %, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea, que és del 9,6, i cinc punts per sobre de la mitjana espanyola, que és del 14 %.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Es construeixen només 90 000 habitatges anuals, quan abans de la crisi se'n construïen 600 000. Als anys noranta es construïen 75 000 pisos protegits cada any i això ara ha caigut a 12 000, una reducció del 84 %. A Catalunya, les famílies han de fer un esforç del 5,6 vegades la seva renda anual per comprar un habitatge, més alt que la mitjana espanyola. A Madrid i a Balears aquest esforç ja és de vuit vegades, impossible per a sous mitjans. I el 14 % de les compres les fan els estrangers, molts pagant al comptat. Mirin, jo soc de la Costa Brava. A la Costa Brava, el 80 % dels estrangers compren casa sense hipoteca i els asseguro que els estrangers que compren cases sense hipoteca a la Costa Brava no són els que vostès els preocupen tant que han d'arribar a l'Estat espanyol en patera. Catalunya registra el quart preu més alt de tot l'Estat per metre quadrat de compravenda i en nombre de compravendes en relació a cada 1000 habitants, Tarragona i Girona s'enfilen al 19 i al 17 %, molt per...»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Moltes gràcies, presidenta. Avui, com a bona dona de ciències que soc, faré una intervenció amb introducció, nus i desenllaç. L'anuncio, perquè entenguin com està pensada, l'anàlisi d'aquesta moció que avui ens presenta el Partit Popular. L'anàlisi del problema que fa el Partit Popular en aquesta iniciativa que ens porten avui a debat per nosaltres és totalment reduccionista. És a dir, vostès posen com a grans problemes de l'accés a l'habitatge, només dues coses. U, l'aplicació de la Llei d'arrendaments urbans -per cert, una llei que s'està demostrant que allà on s'està aplicant està funcionant; és evident que si les comunitats autònomes on vostès governen no l'apliquen, no funciona- i que es puguin expulsar les persones que ocupen una casa en 24/48 hores, cosa que ja es pot fer si ocupen la nostra o la seva vivenda habitual. I ja està. Aquesta és tota la feina que vostès han fet aquesta setmana per presentar aquí aquesta iniciativa. I això seria la part de l'inici. El nus de la meva intervenció. Mirin, la problemàtica de l'accés a l'habitatge depèn de molts factors i la immensa majoria d'ells es poden explicar amb dades. I ara llegiré: 'Els salaris han crescut un 75 % en 20 anys, però els lloguers s'han enfilat un 130 % i en pisos nous, un 175 %'. 'Quatre de cada deu famílies destinen més del 40 % dels seus ingressos al lloguer'. 'El 87 % dels joves que s'emancipen comparteixen pis, perquè si volguessin viure sols haurien de pagar el 90 % del seu sou al lloguer'. 'El 91 % dels catalans i les catalanes diuen que és difícil o molt difícil accedir a l'habitatge i el 89 % assegura que això els empitjora la vida'. No és una sensació, és una realitat que ofega la gent.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Acabo, senyora presidenta. Perquè sí que vull dir que ahir vaig poder escoltar atentament a la senyora ministra i he de dir -i vull dir-ho -que, almenys discursivament, em sembla que ha començat a virar una mica l'enfocament. I això és positiu perquè va repetir, va dir i repetir en diverses ocasions que la causa primera -que és el que fa anys que estem dient Junts per Catalunya i, per tant, que és la que s'ha de revertir- va dir i repetir que la causa primera del problema d'accés a l'habitatge és la manca d'oferta tant pública, òbviament habitatge públic, com també privada per primera vegada. Diuen que aquesta és la causa principal. Benvinguts al sentit comú... Ya acabo, señora presidenta. Sí que querría decir que ayer pude escuchar atentamente a la señora ministra y debo decir -y quiero decirlo- que, al menos a nivel de discurso, me parece que ha empezado a cambiar un poco el enfoque, y eso es positivo, porque dijo y repitió en diversas ocasiones que la causa primera del problema de acceso a la vivienda, que es lo que hace años estamos diciendo Junts per Catalunya y es lo que se tiene que revertir, es la falta de oferta, tanto de vivienda pública, obviamente, como de privada. Por primera vez dicen que esta es la causa principal.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Però, en tot cas, és pertinent en aquesta moció parlar d'habitatge en aquest hemicicle? Doncs és molt, molt pertinent, perquè en matèria d'accés a l'habitatge no sé que pensen: Que estem anant millor o estem anant a pitjor? Què pensen que opina la ciutadania que ens està veient? Estem anant a millor? O estem anant a pitjor? Ara ocupa el primer lloc del rànquing dels principals problemes que la ciutadania considera que té. Considera que anem a millor? Jo crec que la ciutadania ha respost amb aquestes enquestes que vostès mateixos han recollit. Fa tres anys, l'habitatge era una preocupació que estava molt més enrere. Avui, Ley de Vivienda mediante, doncs, ara està al primer lloc. No és el primer cop que ho dic des d'aquest faristol i és una llàstima, perquè sobretot s'està perdent molt de temps que el govern socialista i els seus socis, en temes d'habitatge, massa sovint, per evitar ser alguna escridassada d'alguna associació o entitat o organització que saben fer molt de soroll, doncs s'han deixat arrossegar pel quedar bé i no per anar bé. Per exemple, hi ha actualment una inseguretat jurídica flagrant. És enorme. Avui és un viacrucis legal, normatiu, jurisprudencial, saber com s'ha d'aplicar la normativa en l'àmbit de l'arrendament, per exemple, en el meu país, a Catalunya. És que és impossible. Si els experts, no ens posem d'acord ni els experts. És més, ara, com que els col·legis professionals d'administradors, d'agents de la propietat immobiliària, Cambra de la propietat urbana, es van posar d'acord que no sabien ni com interpretar ni com aplicar tot aquest conjunt enorme de normativa que es contraposa l'una amb l'altra, van demanar al Govern Illa, per exemple, que els contestessin vint preguntes perquè no sabien com havien d'aplicar tot aquest conjunt de normes. La resposta del president Illa també és antològica: 'Escolti, això és tema jurídic. Nosaltres no estem per respondre a això'. No ho sé.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Moltes gràcies, presidenta. Moltes gràcies i bona tarda a tothom, de nou. Avui el PP ens presenta una moció que, en definitiva, no té força executiva, força jurídica executiva, però que en el fons ve a marcar el posicionament de cadascun dels grups que estem en aquest hemicicle, no? El primer punt que plantegen és una crítica a la llei estatal de la vivienda. Una crítica que nosaltres compartim, per això no hi vam donar suport en el seu moment i que, òbviament i clarament, es veu que els efectes que estan tenint no són els desitjats, segurament, no? Perquè, vaja, ara la ciutadania considera que no s'està fent la feina. Serà així. Per altra banda, ens sembla adequat que s'estableixin -perquè nosaltres també ho hem estat reclamant, ho hem presentat en diverses ocasions- que s'estableixin determinades mesures fiscals que puguin ajudar al foment i a la promoció de més habitatge públic, no? Nosaltres estem d'acord. També de l'adquisició o l'accés a l'habitatge per part de joves i que es puguin emancipar a una edat raonable, no com ara que és a més de 30 anys. I, per tant, en aquest sentit, doncs òbviament nosaltres ho compartim, perquè també ho estem demanant.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Bé, moltes gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Avui tornem a parlar d'un informe de salut mental que ja hem comentat en comissió diverses vegades i, per tant, no em vull estendre en el que és l'anàlisi detallat de les mesures de l'informe, però sí que fer una mica de resum global de la situació. És molt important que en els parlaments, en les sessions com la d'avui, es posin sobre la taula temes que són realment importants per a la societat. I aquest és el cas de la salut mental. Aquesta subcomissió, d'entrada, serveix per posar el punt de mira polític aquesta problemàtica social, que és una de les més grans que vivim en els nostres temps i, per tant, posar-ho al centre del debat i intentar trobar solucions per millorar-la. És cert que -de fet, ho diu el propi informe en les seves conclusions- no es pot separar la salut mental de les condicions ambientals o de context que hi han en el moment social que tenim. I aquestes condicions ambientals i de context passen per temes tan importants com la problemàtica de l'accés a l'habitatge, la precarietat laboral, els joves sense futur, els trens que mai arriben i, per exemple, un autònom que es jubila 40 anys després d'haver treballat i pagat els seus impostos amb una pensió de 500 euros al mes. Això i tantes altres coses com, per exemple, l'epidèmia del feixisme i de mala gent que recull VOX -que parlaven d'epidèmia de no sé què- doncs també afecten a la salut mental de la gent.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«En definitiva, aquesta és una llei amb llums i ombres. Hem aconseguit millores concretes, hem blindat competències i hem introduït garanties. Però el model, repeteixo, continua sent centralista i insuficient. Per això, continuarem treballant per una política aèria més eficient, més verda, més descentralitzada i més adaptada a les necessitats del nostre territori i de la nostra economia. I afegeixo, el futur del sistema aeroportuari no depèn només de la qüestió de preus. Depèn també de la qüestió del model. I des d'Esquerra Republicana defensem increment de taxes que fa anys que s'haurien d'haver aplicat, però dissenyades amb criteris d'equilibri territorial. No cal que siguin simètrics. Es poden establir tarifes més altes al Prat per contenir l'efecte low cost i, alhora, afavorir aeroports com Reus i Girona. El futur passa per més equilibri, més sostenibilitat i més autonomia pels aeroports secundaris. I sí, Girona i Reus podrien ser viables fora del monopoli d'Aena, si se'ns permetés aquesta gestió individualitzada. En tot cas, continuarem treballant-hi. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes. Creo que vamos a ser breves. En Esquerra Republicana, como han comentado los compañeros que me han precedido en el uso de la palabra, esta ley la abordamos desde una mirada crítica, porque no compartimos esa mirada centralista del aeropuerto y de la navegación aérea que plantea este proyecto, impulsado a partir de unas leyes antiguas, como ya se ha dicho. En cualquier caso, aunque no lo compartimos, lo hemos trabajado a fondo, como hacemos siempre, para frenar la enésima tentativa de invasión competencial y para proponer medidas de mejora que faciliten el autogobierno y la participación de las instituciones catalanas en cuestiones que nos afectan directamente.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«També vam presentar una esmena que es va incorporar per simplificar i promoure l'aprovació de UTEs PBM, Performance-Based Navigation, per a operacions d'emergències, per fer-les més segures. També que les servituds aeronàutiques analitzin les limitacions de les activitats del seu entorn, com he dit abans, amb una visió que permeti la compatibilitat. Jo aquí li vaig dir l'esmena Organyà com un centre de parapent de nivell mundial de nivell internacional, doncs resulta que estava continuadament condicionada per l'activitat aèria i, finalment, hi ha solucions tècniques que ho poden fer compatible, etcètera. Bé, la qüestió és que, com dic, és una esmena... És una llei relativament tècnica en la que vam incloure algunes d'aquestes qüestions. Una altra de les qüestions que vam introduir, que per nosaltres era de la màxima importància. I aquí faig una petita pausa és... Presidenta, aquí no em surten els números del temps i vaig una mica despistat. Gràcies. Quan jo parlava de la intermodalitat dels aeroports, nosaltres vam posar en evidència que la connexió en alta velocitat de l'aeroport de Barcelona havia de ser una prioritat. No podia ser que estigués un projecte a mitges, mig construït des de feia vint anys enrere, aturat i paralitzat i, per tant, que s'activés aquest projecte de connexió de l'alta velocitat amb l'aeroport del Prat de Barcelona. Aquí hi va haver un acord amb el grup del Partit Socialista, del Govern, el grup majoritari del Govern, però també els he de dir que estem molt amatents a com s'està desenvolupant això i amb quin calendari s'està desenvolupant, perquè es compleixi el que realment es va incorporar, que realment és una prioritat i que realment els calendaris i l'execució es fa amb la celeritat que correspon a una prioritat; que no torni a passar allò de sempre que ja s'està construint el de Barajas i amb això ja deu ser que està tot resolt.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, volia fer una intervenció relativament breu, però aprofitaré per parlar d'aquesta qüestió des d'enfocaments diferents. En tot cas, és una llei, com s'ha dit també per la intervinent que m'ha precedit en la paraula, és una llei que actualitza un parell de lleis molt antigues de fa 65 anys i 22 anys respectivament. Per tant, evidentment, lleis que calia que es modernitzessin, que incorporessin legislació europea. I nosaltres hem volgut introduir, a través d'una sèrie d'esmenes que es van incorporar a la llei, una visió més àmplia de la navegació aèria, és a dir, una visió que permeti que la navegació aèria no aixafi i condiciono tota mena d'activitat que hi ha en un territori, sinó que es busca la convivència i la compatibilitat. Enfortir elements de sostenibilitat ambiental, incorporar conceptes que enforteixin la intermodalitat i l'eficiència de la navegació aèria. I, per exemple, vam incorporar esmenes que feien referència a que els plans directors dels aeroports estiguin obligats a reservar espais per a la generació d'energies renovables, per a l'autoconsum dels propis aeroports, bé siguin fotovoltaiques o d'altres tipus, o bé promoure els serveis atesos per a naus no tripulades, drons, que és una explosió que ja no és futur, ja és present i que té encara moltes limitacions i condicionants administratius que fa que sigui difícil en moltes activitats econòmiques que es puguin desenvolupar prou bé.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Nosaltres, a Catalunya, que tenim aquests dispositius potents i que treballem amb la innovació i que aportem el coneixement a la resta d'Europa, home, tenim dret a exigir més recursos, perquè totes aquestes coses costen molts diners. I nosaltres treballem seriosament i amb rigor a Catalunya i fa molts anys que ho estem fent i tenim dret a reclamar que el dèficit fiscal no jugui en contra de la ciutadania i del nostre territori. Tenim dret a fer-ho. Potser d'altres no tant, potser d'altres no tant. Nosaltres, amb totes aquestes xifres i dades que els he donat, crec que comprendrà que veiem sagnant aquests 22 000 milions d'euros que cada any se'n van cap a Madrid i no tornen i que nosaltres podríem destinar a fer encara més i millor la feina que estem fent des del nostre país. Perquè Junts ens sentim profundament orgullosos del que a Catalunya hem estat capaços de construir en matèria d'emergències, malgrat l'espoli fiscal que patim cada any. Però no ens conformem, òbviament. Volem millorar-ho i necessitem els nostres recursos, els recursos que nosaltres generem i que no es donin solucions espanyoles o que no s'aporti una solució espanyolitzada que acabi, com hem dit abans, centralitzant més ni fent més àmplia la gestió militar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«A Catalunya tenim el nostre propi model d'emergència, que està basat en els serveis públics civils, implantats per donar resposta a un territori que coneixen, les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any, fet que els fa guanyar rapidesa i flexibilitat, així com ser molt més eficients i eficaços, també econòmicament. L'actiu principal del nostre model són els Bombers de la Generalitat, un cos de bombers integrat i implementat a tot el territori, llevat de la ciutat de Barcelona, format per bombers, funcionaris i voluntaris, que treballa en xarxa sota un únic comandament. Dins del cos de bombers hi ha el grup, el GRAF. Aquest grup d'especialistes en incendis ja fa 25 anys que es va crear, que han esdevingut referència a Europa en l'anàlisi i la gestió dels incendis, fent aportacions extraordinàries en noves fórmules d'extinció dels incendis, depassant l'ús de l'aigua. No he sentit a parlar ni en la seva compareixença tampoc res del seu govern respecte a innovació, a treballar conjuntament amb les universitats, a avançar en trobar d'altre tipus de fórmules per a l'extinció també. I els bombers reben el suport dels Agents Rurals de la Generalitat, és a dir, més de 5000 bombers, més de 500 agents rurals de la Generalitat. A més, des de finals dels anys vuitanta, a Catalunya també comptem amb la participació de la societat civil, que en aquest àmbit s'ha canalitzat a través d'aquestes associacions de defensa forestal, les ADFs. Més de 300 ADFs tenim en el nostre país que treballa tant en prevenció d'incendis, sota les directrius del Departament d'Agricultura, com també donant suport en el moment de l'extinció; prop de dos mil voluntaris més equipats, formats i coordinats. Això són dispositius potents.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Moltes gràcies. Molt bona tarda, senyor ministre. Avui torna a comparèixer -ja ho va fer fa res, molt pocs dies -gràcies- a la Comissió d'Interior- arran d'aquests gravíssims incendis, grans incendis forestals d'aquest agost que, per la seva enorme magnitud, han esdevingut una autèntica tragèdia humana i ambiental. I òbviament, des del nostre grup traslladem les nostres condolences i suport a totes les persones que han resultat damnificades. Incendis que, efectivament, han estat absolutament devastadors per a les persones, per als seus habitatges, per les explotacions agrícoles i ramaderes, pel món rural en general, i també pel medi, amb boscos sencers, ecosistemes destruïts, tones de CO2 alliberades, sòl erosionat durant anys, reducció de l'aigua disponible, etcètera. Les zones arrasades pels grans incendis forestals han quedat tocats en la vida, la fauna, la natura i també l'economia. Fa pocs dies vostè ja va comparèixer a la Comissió d'Interior i, com sol ser usual en aquest hemicicle i en algunes de les comissions, ens trobem amb els principals grups d'aquest parlament, doncs, convertint tragèdies gravíssimes en instruments molt lamentables dels seus propis jocs polítics d'una manera molt irresponsable, per altra banda, perquè alguns són els que tenen les competències i sembla que vulguin traslladar-les a d'altres, no? I ja vam dir llavors, i ho repetim avui, que el que cal davant d'aquestes situacions és responsabilitat i rigor, per una banda, i avaluació i planificació de futur, no? I de res serveixen aquests discursos de: 'I tu més', 'i doncs tu, i tu, què vas fer?', 'i el que vaig fer jo'. I encara menys, I encara menys propostes centralitzadores o que amplien la gestió militaritzada de... o de la gestió dels incendis, en aquest cas, que la traslladen a una militarització d'aquesta gestió.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Aprofito també aquest faristol per demanar a la diputada del Partit Popular que ens expliqui per què els seus barons autonòmics no van demanar la declaració d'emergència -tres, en aquest cas- que atorga a l'Administració central, un paper de lideratge en la resolució d'una situació complexa perquè no ho van fer, no?, senyor ministre? Miri, vostè va rebre alguna petició per part dels barons populars en aquest sentit? Ho dic per tancar aquest tema ja, eh? Perquè evidentment Catalunya n'hem patit molts d'incendis i sabem quan hem de demanar ajuda o quan no. I els que ho saben, com sempre, són els professionals. Barrejar la política aquí al mig em sembla que és un greu error. Les coses, senyories, no passen perquè sí. De fet, fa molts anys que en aquest hemicicle s'hauria d'estar parlant de gestió, de gestió per tenir unes estructures forestals diverses, per tenir un mosaic de boscos, un mosaic de boscos sans i no una acumulació de boscos estressats, que a la mínima es cremen i provoquen incendis extremadament virulents. Perquè el que és evident és que no només en aquests incendis que avui ens ocupa aquest debat no hi ha hagut previsió, sinó que, a més a més, encara avui sentim, senyories, diputades i diputats d'aquest hemicicle, que parlen o que fan un menyspreu total sobre els perills del canvi climàtic. O gestionem els boscos o el que ens esperen, senyories, són grans incendis i prou. Si no es fa una renovació planificada, el paisatge la farà, la farà per si sol. Però atenció! La farà de forma catastròfica, perquè el desastre no és veure un bosc cremar. El desastre és no haver gestionat aquest bosc.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Mirin, portem un estiu extremadament càlid, amb onades de calor que s'allarguen durant setmanes. Jo no en soc experta, però els experts ens ho expliquen: als anys seixanta i setanta del segle passat, aquestes onades eren tan caloroses com escasses. N'hi havia menys, moltes menys. Als anys noranta n'hi havia més, però no duraven tant. Avui en tenim moltes, però no només en tenim moltes, això vol dir més de les que teníem, sinó que aquestes que tenim són infinitament més llargues. I això, senyor ministre, ha vingut per quedar-se. I saben qui pateix aquest problema? Qui pateix aquesta realitat dels efectes del canvi climàtic? Doncs li ho diré jo, els boscos, que en tenim molts, i també la ciutadania, que de ciutadans, encara que no els hi sembli, també en tenim molts. Això és un impacte directe del canvi climàtic, per més que molts dels aquí presents -bé, ara no, perquè és l'hora de dinar- s'entestin a que això no és veritat, s'entestin a negar-ho. I aquesta realitat, sumada al fet que l'Estat espanyol és un país molt carregat de vegetació, amb molta energia per cremar... Vegetació seca és igual a energia per cremar, és igual a combustible, és igual a un autèntic polvorí. Sense un paisatge preparat per frenar el foc, aquests episodis de canvi climàtic, que són incendis de sisena generació, no es podran apagar, per més bombers que tinguem, per més ben preparats que els tinguem!»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · Pleno¿Considera que las personas trabajadoras se jubilan a una edad justa?
«Bon dia, senyora ministra. Avui venim a parlar de jubilacions anticipades. La llei diu que podran anticipar la jubilació aquelles feines que siguin especialment penoses, perilloses, tòxiques o insalubres. Però la realitat és que històricament ha estat una decisió política, dels governs. Una prova és que les decisions del darrer Consell de Ministres. A vegades no és qui més ho mereix, sinó qui té més força de pressió i a vegades també pot ser injust i contrari a la llei. No és que els treballadors ferroviaris, els la mineria o els bombers no s'ho mereixin. I tant que s'ho mereixen! I tant que s'ho mereixen! Però què passa amb tots aquells que estan en condicions semblants o pitjors i que ni tan sols poden somiar en aconseguir una jubilació als 63 anys? És la feina dels treballadors del Servei d'Atenció Domiciliària; és les 'kellys', que no veuen prou deteriorada la seva salut amb el pas dels anys; els treballadors de la indústria química, que no treballen en condicions... que treballen en condicions prou perilloses per la salut, etcètera, etcètera.»
-
Jordi Hereu Ministro de Industria y Turismo· PSC ·
Congreso · Pleno¿Qué valoración hace el Gobierno de la temporada turística?
«La fórmula és governar el turisme. Durant moltes dècades només es volia promocionar Espanya al món i ara es governa el turisme. Això vol dir gestionar l'oferta, controlar els límits, minimitzar les externalitats negatives. Miri, jo el que voldria amb vostès compartir que nosaltres hem de gestionar l'èxit d'un país, que ens vinguin a visitar fins al juliol 55 000 000 de turista internacional que aporta 76 000 000 000 a l'economia espanyola és un èxit. A partir d'això, nosaltres estem treballant, per exemple, la temporalitat en l'ocupació ha passat del 33 al 20 % en tres anys. Per tant, nosaltres estem treballant per la desconcentració dels destins, per la diversificació dels productes, per la desestacionalització. Per exemple, la temporada baixa i mitja està creixent el doble que la temporada d'estiu. La gent cada vegada ve més per cultura, gastronomia, paisatge. Per tant, estem treballant per la millora qualitativa de la proposta d'Espanya per assegurar el lideratge en termes d'ocupació. Les dades d'aquest mes han estat que 2 986 000 persones, que vol dir que les seves famílies treballen en el sector del turisme. Estem per la millora de les seves condicions de vida, dels seus salaris. Per tant, el turisme és un instrument de cohesió social, territorial i en això estem treballant...»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene de la situación política?
«No, no val, el bla, bla, bla. Senyor Sánchez, el que volem són fets. Vostè acaba de afirmar viure el millor moment econòmic de la història. Escolti'm, bé: prop del 40 % dels autònoms de Catalunya no arriba al salari mínim i no es milloren les condicions dels treballadors autònoms perquè vostès bloquegen la nostra proposta per rebaixar les seves quotes. Per cert, senyor Sánchez, vostè opina com la senyora Díaz, que els autònoms s'estan forrant? Continuo. Pràcticament la meitat de les ocupacions il·legals es produeixen a Catalunya, però vostès bloquegen la nostra llei contra les ocupacions. A Calella, 11 delinqüents han comès 260 delictes; a Barcelona, 283 n'han comès 5600. Però vostès bloquegen la nostra llei contra la multirreincidència. Vostè anuncia ahir una ajuda de 30 000 euros per a habitatges de lloguer amb dret a compra quan sap que, d'aquests, en tres anys només se n'han fet 24. Amb la seva Ley de la Vivienda, que se suposa que ho havia de solucionar tot, l'habitatge ha passat a ser la preocupació, el problema número u dels ciutadans.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al establecimiento por ley de un despido realmente restaurativo y disuasorio.
«Europa condemna Espanya. Condemna Espanya i el Govern va intentar manipular l'àrbitre. Va passar amb la senyora aquella que deia la Carmen Salcedo, la gran catedràtica. Les indemnitzacions de 33 dies per any ni repara ni dissuadeix. Espanya, com deia abans, viola la Carta Social Europea l'article 24. Jo penso que aquesta PNL és la resposta forçada a les condemnes europees i encara així han triat l'instrument més feble. La PNL, que votarem, evidentment a favor, i ho dic amb tot el carinyo del món. No té força normativa, ho sabeu. No té forma normativa. No estableix calendaris. No hi ha memòria històrica. Amb tots els funcionaris que tenim el Ministeri de Treball podrien portar una fórmula o una proposta concreta. Tant de bo vingués com el Real Decret llei aquesta vegada i en poder tramitar-lo. Però la veritat és que estem una mica enfadats. 606 025 persones acomiadades el 2024. Darrere de cada acomiadament hi ha un drama. Hi ha gent que potser no pot pagar la hipoteca. Hi ha gent que potser no posa els Reis aquell any. No són tan bons com altres anys. I penso que això no es podia d'haver deixat escapar. I jo no volia treure aquest tema, però l'altre dia va treure el president Sànchez quan va respondre al senyor Rufián dient que la reforma laboral al TC es votarà en contra. Tant de bo l'haguéssim votat a nosaltres amb els senyors del PNB, Bildu i nosaltres, perquè tindríem una millor reforma laboral, amb més protecció per als treballadors.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al establecimiento por ley de un despido realmente restaurativo y disuasorio.
«El passat desembre els dèiem que calia tenir en compte que una revisió d'aquesta indemnització podia comportar, doncs, un desequilibri del mercat de treball i del seu marc transaccional. Un marc, per cert, fixat en les seves reformes laborals dels darrers anys, on, per exemple, totes les parts van acceptar minimitzar la temporalitat. Mirin, Junts per Catalunya som partidaris de protegir millor les persones treballadores, adaptant també la indemnització davant d'un acomiadament improcedent per respondre al requeriment del Consell d'Europa. Però un cop més els diem, els partits del Govern, que qualsevol canvi legislatiu en aquest sentit ha de complir tres requisits: ha de ser previsible, ha de generar seguretat jurídica a totes les parts i s'ha d'ajustar a la resta d'indemnitzacions que existeixen a Europa. I segon, com també ja els hi vàrem dir la setmana passada, nosaltres el que no entenem és que vostès pretenguin fer reformes o modificacions parcials sense abordar els reptes de fons i la manca d'eficiència i eficàcia que ens llastren. Miri, senyories, de SUMAR, no, no podem aïllar aquestes iniciatives. Si volen avançar, doncs promoguin aquelles reformes que permetin que l'Estat espanyol pugui corregir els dèficits estructurals de mercat de treball no resolts per la seva reforma. Per això, al nostre entendre, cal revisar paral·lelament temes com la flexibilitat laboral interna, la flexibilitat en matèria de contractació i de temporalitat. Cal també establir mesures efectives per reduir l'absentisme, per incidir o per veure quin és l'origen de l'alta incidència de la incapacitat temporal. També introduïm mecanismes per millorar la mobilitat interna, o per millorar la inversió en polítiques actives d'ocupació per reduir l'alta taxa d'atur que pateix l'Estat espanyol. En definitiva, per aproximar-nos a la productivitat i competitivitat d'altres estats del nostre entorn.»