Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
982 declaraciones · página 22 de 33
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2024, de 5 de noviembre, por el que se adoptan medidas urgentes de respuesta ante los...
«Confrontació entre blocs, atacs viscerals, desgast constant, ús de les institucions i dels pressupostos públics per interès electoralista, aprofitament de les desgràcies dels altres per laminar el prestigi polític dels adversaris. Vergonya, senyors, vergonya! Ni en el pitjor moment poden deixar de pensar en sagnar els seus adversaris? Just es començava a conèixer la magnitud de la tragèdia i aquí mateix, en aquest hemicicle, vostès, uns i altres, es tiraven pel cap el reglament de la cambra per veure si calia aturar o no la sessió que estava en marxa, calibrant què els convenia més per capitalitzar uns majors resultats polítics. ¿I s'estranyen perquè des de Junts per Catalunya creiem fermament que no ens sentim part d'aquest circ i que el nostre país només té futur fora d'aquest estat fallit que és Espanya? S'estranyen d'això? I ara alguns diran: 'Sí', però després de tot aquell desconcert i aquell desastre, va arribar aquest reial decret que avui volem convalidar, amb ajuts pels ciutadans i que gràcies a ells els diners arribaran a cabassos a la zona afectada. Perdó? Aquest Reial decret potser reparteix els diners de vostès? El seu patrimoni personal és el que donaran als ciutadans afectats. És evident que no, n'hi ha de ser així. Aquest Reial decret mobilitza recursos públics obtinguts a partir d'allò que paguen, que paguem els ciutadans, tots, del primer a l'últim, i que, òbviament han de servir, com no pot ser d'una altra manera, per ajudar als afectats per la DANA. Faltaria més que no fos així.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2024, de 5 de noviembre, por el que se adoptan medidas urgentes de respuesta ante los...
«Per exemple, ¿ens poden explicar per què un equip complet del cos d'elit dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, medicalitzat i amb helicòpter de rescat, experts en intervenir sobre el terreny en catàstrofes com aquesta, va haver de girar cua quan ja estaven viatjant cap a les poblacions afectades per la negativa del govern del País Valencià, el govern del Partit Popular? Aquesta, com tantíssimes altres actuacions sense sentit, són absolutament inconcebibles i tant els ciutadans com els jutjats ja parlaran del que implica deixar la gent desprotegida en moments crítics i d'extrema necessitat només perquè l'ajuda venia de Catalunya. Però és evident que aquesta incapacitat d'atendre..., d'entendre l'emergència que es va viure a la curta distància al País Valencià també es va repetir a centenars de quilòmetres del desastre amb un govern de l'Estat que només pensava en el rendiment polític de la situació i en aprofitar el desastre per treure militars al carrer i recentralitzar competències. Una mostra d'això, la d'uns i la dels altres, que aquest, el seu Estat espanyol, és un estat fallit on la política tòxica dels dos grans blocs emmetzina tots els nivells i no respecta ni tan sols els moments més dolorosos i de major transcendència.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme sobre los abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica y el papel de los poderes públicos.
«Acabo. Tenim l'esperança que les paraules del papa Francesc el passat 27 de setembre a Bèlgica no hauran estat dites en va. Afegeixo a les paraules que ha dit el diputat que m'ha precedit unes altres paraules que també va dir en aquest mateix dia a Brussel·les. Va dir el papa Francesc: 'Els abusos a menors són la vergonya i la humiliació de l'Església. L'església ha de demanar perdó i resoldre aquesta situació amb humilitat cristiana i fer tot el que sigui necessari i perquè això no torni a passar mai més'. Moltes gràcies. Muy buenos días, señorías, presidenta, señor Gabilondo. En primer lugar, quisiera saludar a las personas que nos acompañan, especialmente a las víctimas de abusos, y a las personas y entidades que se han involucrado en la lucha por los derechos de las víctimas de los abusos a menores. Gracias a ellos, a su esfuerzo también perseverante, la sociedad ha tomado conciencia de la gravedad de los abusos sexuales, concretamente los cometidos en el seno de la Iglesia católica, y también ha tomado conciencia de la necesidad de verdad, justicia y reparación integral del daño causado.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme sobre los abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica y el papel de los poderes públicos.
«Ara recau sobre nosaltres el deure de donar forma a aquestes propostes. Ara és responsabilitat dels poders públics donar forma a aquestes propostes, i en això demano que el Govern no es tanqui en pressupòsits ideològics que el poden allunyar de la realitat. L'informe conclou que l'Església catòlica ha d'adoptar compromisos públics per al reconeixement real i efectiu de les víctimes i la seva reparació. Aquesta és la conclusió de l'informe. La bona notícia és que l'Església s'ha mogut. Potser no tothom ha estat a l'alçada. No hi va estar l'anterior president de la Conferència Episcopal Espanyola, el senyor Omella, però sí que ho ha estat, creiem, l'actual president, el senyor Argüello, i també la gran majoria de l'Església catalana i de l'espanyola, que han entès que era el moment d'acostar-se a la societat, d'acostar-se a les víctimes que era l'hora d'emprendre un camí en direcció contrària a l'opacitat i a les aparences. Un camí cap al reconeixement dels fets i la reparació integral de les víctimes, que ha d'incloure, com no pot ser d'altra manera, un rescabalament econòmic que vagi més enllà, que superi les barreres dels formalismes legals i que inclogui també la creació d'un fons estatal, un fons en cooperació, en col·laboració amb l'Església o amb caràcter subsidiari a la reparació de l'Església, però en tot cas, sense que l'Església se'n mantingui al marge.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme sobre los abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica y el papel de los poderes públicos.
«La societat, com deia, ha pres consciència progressivament. Des de finals del segle passat, s'han anat fent públics casos d'abusos sexuals. Al principi, la societat els entomava com a circumstàncies excepcionals, amb impacte mediàtic però puntuals, i només ha estat en els darrers anys que s'ha girat el focus cap a les víctimes. I això és mèrit precisament de les associacions i, també val la pena dir-ho, de mitjans de comunicació responsables amb la seva tasca, que és investigar i informar. Una tasca que sovint queda amagada pel silenci, però també pel sensacionalisme i la gesticulació ideològica. L'informe que ens ha remès el Defensor del Poble es basa en tres àmbits: una comissió assessora d'experts, una unitat d'atenció a les víctimes i de suport a la investigació i un fòrum de diàleg amb les associacions. Creiem que la metodologia ha estat adequada, suficient per arribar a un primer diagnòstic i, per tant, considerem acomplert el primer requisit d'aquest procés, que és el de la veritat. Valorem especialment, com ja s'ha dit, el procés d'escolta, l'element qualitatiu que aporta el tracte directe amb les víctimes i les associacions. Més dubtes, en canvi, ens planteja, per exemple, l'enquesta i les projeccions que se'n deriven.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme sobre los abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica y el papel de los poderes públicos.
«Molt bon dia, senyories, presidenta, senyor Gabilondo. Voldria saludar, en primer lloc, a les persones que ens acompanyen i molt especialment a les víctimes d'abusos i a les persones i entitats que s'han involucrat en la lluita pels drets de les víctimes dels abusos a menors. És gràcies a ells, és gràcies a vosaltres i al vostre esforç constant i perseverant que avui la societat ha pres consciència del fenomen dels abusos sexuals, concretament dels comesos en el si de l'Església catòlica i també de la necessitat de veritat, de justícia i de reparació integral del dany causat. Espanya va tard. La majoria de països europeus ja han passat per aquest procés, en el que estem ara a nosaltres, i països, sense anar més lluny, com Catalunya, s'han avançat en aquest procés. Tot just ara tenim una primera resposta des de les institucions de l'Estat espanyol. Com diu el subtítol de l'informe, 'una resposta necessària', necessària davant el patiment, la soledat i el desemparament de milers de menors abusats. Un dolor que durant massa anys s'ha mantingut encobert per un silenci injust i insuportable. Una resposta, com dèiem, necessària perquè la gran part de la ciutadania, no només de les víctimes, i la mateixa justícia ho exigeixen.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«D'altra banda, tots hauríem de fer una reflexió profunda sobre el model urbanístic que ha portat a que bona part de la construcció estigui en zones inundables als litorals marítims, però també a la ribera dels rius. A Catalunya ho sabem prou, a mar i a muntanya i mirem el cel. Un cel més amenaçador pel canvi climàtic. Per tant, urgeix analitzar quines actuacions s'han de fer per evitar els riscos de noves DANAs i amb quines inversions. El mateix secretari d'Estat, Hugo Morán, ha reconegut que la falta de pressupost ha impedit tirar endavant projectes dissenyats per minimitzar el risc d'inundació en els barrancs del Poio i de la Saleta. No hi va haver inversions ni amb el PSOE, però tampoc amb el PP. I si parlem de Catalunya, al Besòs hi ha una situació de risc que reclama intervenció i actuació des de fa molts anys. Parlem del pont del ferrocarril sobre el Besòs a l'alçada de Sant Adrià. La seva baixa alçada és un perill perquè, en cas de fortes pluges, faria de barrera i podria ocasionar un desbordament del riu inundant la zona residencial i industrial fins a arribar a l'antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies, a la platja de Sant Adrià.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Si parlem de gestió, sempre és millorable, però l'eficàcia en la resposta de Protecció Civil passa per reforçar un model d'emergències del territori que no depengui del model del govern central, que per força arribarà tard. Els que sempre tenen a punt el dit per prémer el botó del 155 estan polint el relat de recentralització de les emergències, quan el que ens cal a Catalunya és poder actuar en les emergències i no només com un estat. Però per poder actuar amb eficàcia necessitem més recursos i recordin: sense bloquejar l'ajuda externa quan aquesta és necessària o per proximitat hi pot arribar abans. Quan parlem de recursos també ens referim a les ajudes de la pagesia, també la de Catalunya, especialment la de Terres de l'Ebre, on torna a ploure sobre mullat, o la del Baix Llobregat, que ha perdut entre el 70 i el 100 % de la collita amb la segona DANA, la que vàrem patir el 4 de novembre. Gavà i Viladecans hi tenen moltes hectàrees afectades i no han pogut fer el drenatge a temps perquè els falta la maquinària necessària. Els pagesos del Parc Agrari del Baix Llobregat denunciaven fa uns dies que només tenen un cargol d'Arquímedes, una infraestructura per evacuar l'aigua d'una zona a l'altra, mentre l'aeroport del Prat, per exemple, en té 18.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Recordem que la devastació als municipis del barranc del Poio no va ser causada per la pluja, sinó pel desbordament del torrent, que va arribar a baixar amb la força de quatre ebres. L'alt cost en vides humanes és una sentència ferma. Els ciutadans han de saber amb prou temps el que se'ls ve a sobre per poder reaccionar, per poder posar-se fora de perill i cal investigar urgentment què va fallar en aquesta crisi humanitària. A Junts som molt conscients que ara l'Estat s'ha de bolcar en ajudar aquells que ho han perdut tot i ens hi sumem des de Catalunya, on també diem que som València com a poble germà. Ho explicava l'altre dia el meu company, el diputat Cervera: S'ha construït un autèntic corredor mediterrani de solidaritat, del qual ell en va ser part, per orgull nostre, anant a treure ajuda, -perdó- anant a treure aigua de les cases dels veïns valencians amb els voluntaris de les Agrupacions de Defensa Forestal. Hem conegut moltes accions solidàries nascudes espontàniament. Una empresa del Vallès va enviar de manera altruista 50 bombes per treure l'aigua de les cases l'endemà mateix de la DANA. I com aquesta tantes i tantes accions.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la desclasificación de toda la documentación...
«Termino, presidente. Amb tota probabilitat, la veritat seria suficient com perquè l'Espanya política obrís el meló de la continuïtat de la monarquia. Nosaltres, Junts per Catalunya, ja ho saben, treballem per la foto en color de Catalunya. Si vostès volen fer el mateix pel seu estat, poder cal que, si el seu rei va despullat, ho admetin. Moltes gràcies. Con toda probabilidad, la verdad sería suficiente como para que la España política abriera ese melón de la continuidad de la monarquía. Nosotros, Junts per Catalunya, ya lo saben, trabajamos por esa fotografía en color de Cataluña. Si ustedes quieren hacer lo mismo por su Estado, tal vez sea preciso que, si su rey está desnudo, lo admitan. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la desclasificación de toda la documentación...
«I, així, som molts els que ens preguntem: va tenir coneixement previ del cop, el rei? El monarca va pressionar políticament el Govern de Suárez? Va girar el rei l'argument quan va veure que Tejero i companyia eren la banda del Empastre? Quina era la seva relació amb els militars colpistes? I Armada no hi era i no se l'esperava o és que la seva ombra era tan allargada que no calia que hi fos perquè senzillament tot estava lligat i ben lligat? I, parlant del general Armada, existia i a què responia el pla Armada? N'estaven al cas partits polítics i líders polítics? Quins? Les darreres setmanes s'ha estrenat a Netflix Asalto al Banco Central. Parla d'uns papers que implicaven Manglano i apunta a un govern pactat inclús amb els socialistes en el teòric executiu d'Armada. I, parlant de Manglano, quin va ser el paper dels serveis d'intel·ligència? Totes aquestes preguntes continuen a l'aire malgrat, com dèiem, el molt que s'ha investigat i s'ha escrit al respecte. Continuen en l'aire les dues grans controvèrsies: la de les complicitats prèvies, que apunten a certs actors polítics, i la del paper del rei, que encara avui no sabem amb claredat si va ser solució o problema o ambdues coses alhora. Posar llum a aquests dubtes passa perquè es desclassifiqui la documentació inclosa en els arxius oficials sobre el 23-F, que continuen sent secrets i que, malgrat que prosperi aquesta moció, continuaran sent-ho. I continuaran sent-ho perquè una llei franquista així ho determina, i, malgrat les iniciatives liderades reiteradament pel Partit Nacionalista Basc per reformar-la, avui continuem igual que fa cinquanta-sis anys, certament, com tantes coses a l'Estat espanyol. Mirin, sense voluntat i mentre continuï vigent una llei franquista -la 9/1968, de secrets oficials- no serà possible una investigació transparent i completa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la desclasificación de toda la documentación...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Avui Podemos ens porta al Ple la moció conseqüència de la seva interpel·lació a la ministra de la Guerra per la desclassificació de la documentació sobre el 23-F, de la documentació del cop d'estat de 1981 liderat pels generals Armada i Milans del Bosch i amb el tinent coronel Tejero com a artista mediàtic del dantesc vodevil que va viure aquesta cambra. Més de quaranta anys després, i malgrat l'amplíssima literatura que han generat aquells fets, avui no en sabem tota la veritat i continuen havent-hi molts dubtes, com quin va ser el paper del rei Juan Carlos I més enllà del que se li ha atorgat oficialment com a figura clau que va desactivar el cop d'estat i va salvar la democràcia, més enllà d'aquell paper de temporitzador executat la matinada del 24 de febrer i que va servir per blanquejar l'hereu polític del dictador i la pròpia monarquia i que allò llavors va donar aires democràtics a una institució antidemocràtica per naixement, a més de anacrònica i caduca, com totes les monarquies del món. Però l'espanyola sempre arrossega connotacions pitjors que la majoria, perquè, a diferència d'altres monarquies europees que es limiten a exercir el seu paper de representació, la monarquia espanyola s'ha dedicat a ser actor actiu de la política de l'Estat: Felipe VI ho va fer amb l''a por ellos' del 3 d'octubre del 2017 i ho va fer el seu pare, l'emèrit, el rei de la corrupció, amb el tema que ens ocupa.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas urgentes para garantizar el abastecimiento energético en los barrios...
«Cal que reiterem a cada Ple que quan l'Estat envaeix les competències exclusives estan atacant directament les iniciatives pròpies de cada territori, quan tots sabem que des del territori és on apareixen les respostes més adequades a les realitats territorials i locals? Cal que repetim que atropellen les particularitats de cada territori com si fossin meres colònies? Que menystenen la capacitat dels governs territorials i locals també, dels ajuntaments, per gestionar? Que els estan menystenint? Hi ha vida, eh?, més enllà de la política espanyola, hi ha coneixement, hi ha proximitat, hi ha compromís, hi ha capacitat, i vostès s'entesten en menystenir-ho. Al final, actuen en lògica espanyola i, quan ho fan, generen conflictes territorials sense sentit, que segurament s'haurien d'acabar resolent en els tribunals, el que vostès proposen. Quan vostès proposen crear marcs legals uniformes, que és el que vostès proposen en la seva proposició, menystenen la diversitat territorial, ignoren les solucions específiques segons les pròpies circumstàncies, les pròpies necessitats. qüestionen la idoneïtat de les decisions locals. Junts per Catalunya mai, mai, mai validarem que es debilitin les competències catalanes ni les de la Generalitat ni dels nostres municipis ni dels nostres ajuntaments. Nosaltres no tenim una agenda paral·lela. La nostra agenda política és diàfana i és clara, que és o Catalunya o Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas urgentes para garantizar el abastecimiento energético en los barrios...
«Molt bona tarda. Moltes gràcies, senyor president. Avui, SUMAR ens torna a presentar una proposta no legislativa. Ells, que formen part del Govern, presenten una proposta no legislativa. Ja de bon començament he de dir que ho veiem una mica incoherent, no? Les propostes no legislatives tots sabem que no tenen cap capacitat de transformació normativa, no tenen impacte, excepte el propagandístic, que aquest sí, segurament. Vostès, que com a Govern tenen la capacitat de poder executar canvis, bé haurien de veure que en cada PNL que presenten aquí, a l'hemicicle, estan eludint la seva responsabilitat de governar en favor d'una ocurrència només simbòlica, d'una forma de fer veure que fan alguna cosa, una mica de postureig, Però, en fi, en tot cas, i respecte a la proposta concreta d'avui en l'àmbit de l'habitatge, que és competència exclusiva -ara parlaré de Catalunya- de la Generalitat i dels municipis. I dic 'parlaré de Catalunya' perquè quan s'arriba al cos de les propostes concretes després allà ja no concreten en Andalusia; per tant, quan parlen de la ley es refereixen a tot el territori de l'Estat espanyol. Per tant, repeteixo, l'habitatge, que és competència exclusiva de la Generalitat i dels seus municipis. Junts per Catalunya no l'entenem, la seva tossuderia, en ignorar la distribució de les competències a favor de Catalunya, i encara menys quan tots ho saben. Són ben previsibles els de Junts en aquest tema. Quan a Madrid es proposen polítiques públiques que impliquen una intervenció o una regulació que envaeix les nostres competències o que pretén diluir-les o recentralitzar-les, a nosaltres no ens hi trobaran mai-mai. No entrem ni en el fons de la qüestió. No ens hi trobaran mai.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el compromiso con el derecho a la igualdad efectiva entre hombres y mujeres,...
«Per acabar, deixi'ns fer memòria d'una altra esmena de Junts que tampoc no va prosperar en la Llei orgànica de salut sexual i reproductiva, la que suprimia l'article que feia referència a la gestació per subrogació. La llei la qualifica com una forma de violència contra la dona i aquesta vam considerar que és -valgui la redundància- una consideració que genera estigma als nens i nenes que viuen a l'Estat i que són fruit d'una gestació subrogada. Aquesta falta de sensibilitat respecte d'ells també s'hauria de corregir, com també les dificultats que els pares tenen a l'hora de fer els tràmits de filiació. Que ho acabin pagant els nens és una conseqüència, una vegada més, indesitjada. El mes de setembre, el Tribunal Suprem va autoritzar els pares d'un nen nascut per gestació subrogada a modificar en el Registre Civil el lloc de naixement. Inicialment hi constava la població estrangera on havia nascut. Se'ls ha permès posar el domicili familiar per protegir de nou l'interès del menor. Evidentment, si al registre hi consta un país estranger quan els pares no hi tenen relació amb aquest país, més enllà de que és on han anat a fer la gestació subrogada, s'està remarcant el caràcter adoptiu de la filiació del menor i, per tant, les seves circumstàncies d'origen. Això entenem que ens hauria de preocupar a totes i a tots, que no s'acabin fent lleis que poden generar situacions que acabin anant en contra del bé superior dels infants.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico y la Ley...
«Dit això, ens sobta que no fos fins a l'any 2017, quatre anys després de la directiva europea relativa a la resolució alternativa de litigis en matèria de consum, que la legislació espanyola no la incorporés en el seu ordenament jurídic. Curiosament, en aquella transposició, a l'exposició de motius -en aquella-, el legislador espanyol va manifestar que és important destacar que aquesta llei -aquella- no regula ni desenvolupa procediments de resolució alternativa de litigis, sinó que es limita a establir els requisits que busquen l'harmonització de la qualitat de les entitats de resolució alternativa a què poden recórrer els consumidors i els empresaris per a la solució dels seus litigis. Set anys després d'aquesta transposició i onze anys després des de que el Parlament Europeu dictés la directiva, avui vostès venen aquí i expressen de nou que els darrers informes de supervisió del procés de resolució alternativa de litigis entre comercialitzadors i consumidors publicats per la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència resulta que assenyalen la necessitat d'introduir modificacions legislatives que determinin l'obligació d'informació prevista a la normativa sectorial. En poques paraules, onze anys després, les empreses elèctriques i les gasístiques -les empreses elèctriques i les gasístiques- no sembla pas que s'hagin aplicat el que la legislació de l'any 2013 requereix, i als successius governs de l'Estat, en lloc de fer la seva feina i forçar l'aplicació de la llei, únicament se'ls hi acudeix legislar de nou que han de complir la legislació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Però no volem aturar-nos aquí. Creiem que la justícia de proximitat ha de recuperar competències en matèria civil i fins i tot en matèria de delictes lleus; també en matèria de registre civil i en temes de família, sempre que no hi hagi implicats menors. I aquesta potencialitat, aquest poder tenir més competències que inicialment, es perdia, també l'hem mantingut. Tot el nostre esforç ha estat acostar la llei a un model de justícia més proper als ciutadans i més respectuós amb el territori. Per nosaltres la justícia no és eficient si no és arrelada a la gent, al territori i a la llengua. Finalment, i acabo, vaig acabant presidenta, mantenim una esmena que sol·licitem que sigui votada per ses senyories, on demanem que s'incorpori a la llei que ara es tramita, doncs la previsió de la justícia de proximitat a l'Ajuntament de Barcelona. Per mi, com a lletrat consistorial de l'Ajuntament de Barcelona, és un orgull defensar aquesta esmena. I, en definitiva, es tracta simplement de desenvolupar d'una vegada la previsió, aprovada per la llei estatal de 2006, aprovada per aquestes Corts, que regula el règim especial del municipi de Barcelona. Una previsió que preveu la implantació de la ciutat de Barcelona per la via de la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que és el que estem fent, d'una justícia de proximitat amb la corresponent a escala judicial. Una justícia que té com a principal atribució la resolució dels conflictes de convivència d'acord amb els sistemes de mediació i conciliació. Per tant, és una esmena totalment en la línia i en la lògica de la llei que ara mateix s'està aprovant.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Tampoc és menor, ni molt menys, haver aconseguit el que hem aconseguit en matèria de justícia, de pau i de proximitat. Perquè, com hem dit repetidament, la nostra línia vermella ha estat sempre mantenir la justícia de pau com a òrgans jurisdiccionals i plenament integrats en el poder judicial. I ho hem aconseguit. La justícia de pau es manté. La competència de Catalunya en justícia de pau no es toca i els 898 jutges de pau catalans no es toquen. Per nosaltres no era objecte de transacció l'eliminació dels jutges de pau com a òrgans jurisdiccionals. Per això, en aquesta i en la passada legislatura, Junts per Catalunya ha estat l'únic grup parlamentari que no ha signat mai una transaccional per suprimir la justícia de pau a Catalunya. A canvi, se'ns oferia una figura de conciliador extern al poder judicial, nomenat pel ple del municipi i que mantenia el nom de Jutge de Pau. Ens donaven gat per llebre i en cap moment ho hem acceptat. En primer lloc, perquè això buidava de competències, buidava de contingut l'article 108 de l'Estatut d'Autonomia, que estableix la competència de la Generalitat en justícia, de pau i de proximitat, en els termes que estableix la Llei orgànica del Poder judicial. Si aquests termes que estableix la Llei Orgànica del Poder Judicial eren eliminar com a òrgan judicial com a òrgan jurisdiccional, el jutge de pau, quedava sense contingut la competència catalana en aquesta matèria, i això no ho podíem acceptar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Per això les nostres prioritats, insistim, són unes altres en matèria de justícia, com ho són establir un sistema de responsabilitat penal per als jutges que faci que abans de prevaricar s'ho hagin de pensar almenys dues vegades, com obligar que coneguin les llengües oficials on estan destinats, en compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, o com eliminar l'Audiència Nacional, un òrgan inacceptable en cap estat democràtic. Tornant a la llei que ens ocupa, creiem que pot portar a una indesitjable administrativització de la justícia, és a dir, a una justícia formalista i allunyada dels ciutadans i de les seves necessitats. No volem una eficiència en el Servei de Justícia... No volem una eficiència en la justícia corporativista en interès només dels jutges, dels LAJ i dels funcionaris, en lloc d'una eficiència en la justícia per als ciutadans. I per això hem intentat retornar la llei als ciutadans, a la realitat social, a la realitat territorial, a la realitat lingüística. Per això nosaltres creiem que no és menor haver aconseguit que la llei, en primer lloc, com ressaltava el diputat Mikel Legarda, no és menor que la llei reconegui les competències autonòmiques que incomprensiblement no apareixien enlloc en l'escrit original. O haver aconseguit un primer pas en la desconcentració de part de les funcions de l'activitat judicial en els procuradors, que passen a ser cooperadors de l'administració de justícia i a realitzar diverses actuacions materials per impulsar i agilitzar el procés judicial.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyor ministre, què opina respecte a la voluntat del Govern de l'Estat de posar en risc les inversions industrials a Catalunya? Muchas gracias, presidenta. Señor ministro, ¿qué opina respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de poner en riesgo las inversiones industriales en Cataluña?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué respuesta tiene el Gobierno español para revertir el absentismo laboral?
«Gràcies, presidenta, vicepresidenta. Preguntem per l'absentisme laboral i ho fem en el marc del debat iniciat fa quinze dies a proposta de Junts per Catalunya en el Parlament català per la preocupació generada per la seva evolució en el nostre país, Catalunya, perquè en els darrers deu anys ha anat en augment. Per exemple, s'ha doblat l'absentisme per incapacitat temporal, arribant a la mitjana de 7,5 hores mensuals per treballador, que representa un cost directe, segons PIMEC, estimat en l'equivalent al 5,08 del nostre PIB. I és evident que la dimensió d'aquestes dades impacten. Impacten en la societat, perquè afecta la salut i el benestar de moltes persones treballadores. Impacta a les empreses perquè posa en perill la seva viabilitat, especialment d'aquelles més petites. I, finalment, impacta en el conjunt de l'economia perquè la fa menys competitiva. Saben bé que nosaltres voldríem donar resposta a aquesta situació des del Parlament de Catalunya, amb tota la capacitat legislativa i des d'una Generalitat que prioritzés Catalunya. Però avui no passa ni una cosa ni l'altra. I malgrat la molt bona feina que segur faran els nostres companys a la cambra catalana, necessitem que el govern de l'Estat no defugi la seva responsabilitat i és per això que li demano quines mesures prendrà el seu govern per revertir aquesta situació.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Però, com els deia, observem amb gran preocupació les diferents iniciatives recentralitzadores de les emergències, preocupació que se'ns accentua quan comporten la seva militarització. Desitgem que, un cop ateses les necessitats de tots els afectats i assumides totes les responsabilitats, uns i altres siguin capaços de fer una lectura correcta del que ha passat. Com els deia, és la manera que no es torni a repetir. I esperem que no tinguin la temptació de, davant la tragèdia, aplicar-nos una solució que comporti més centralització i més militarització, perquè tornaran a equivocar-se. Junts per Catalunya advoquem per uns serveis públics d'emergències civils, uns serveis públics implantats en el territori 24 hores al dia, 365 dies a l'any, en un territori que coneixen i que els permet actuar diàriament amb molta més rapidesa i flexibilitat que els militars. Això, sens dubte, els fa més eficaços i més eficients, també, com els deia, econòmicament. Aquest és el model de gestió d'emergències que tenim a Catalunya, que és un model contrastat, evidentment millorable, però mai mitjançant l'exèrcit. Així que, mostrant un cop més tota la nostra solidaritat amb els afectats per l'aigua, però també, i tristament per la incapacitat i, en més d'una ocasió, per la manca d'humanitat d'alguns dels responsables polítics dels dos grans blocs espanyols, nosaltres, des de Junts per Catalunya, continuarem vetllant i treballant amb visió i sentit d'estat perquè el nostre país disposi i posi a disposició de la seva gent les millors estructures i mecanismes per fer front a qualsevol emergència.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Mirin, Junts per Catalunya no estem disposats a fiar la seguretat de la ciutadania del nostre país ni la gestió de les emergències a les voluntats electoralistes dels grans partits de l'Estat espanyol. Molt menys a fiar-ho a la resposta militaritzada de l'UME, el comodí que tothom es treu de la butxaca, el comodí de l'estat germà gran, que sempre hem pensat que és un engany. Un engany, perquè si els recursos destinats a l'UME es destinessin a les estructures civils de professionals i voluntaris de les emergències que vetllen cada dia arreu del territori, tots en trauríem molt més profit i probablement a millor preu. I el que hagués passat al País Valencià és que ni dimarts ni dimecres haurien d'esperar cap permís de ningú per actuar, perquè ho haurien estat fent des del primer moment. Així que, passada l'emergència, seria bo que vostès també hi reflexionessin. Junts per Catalunya considerem que no hi ha cap necessitat de tenir una unitat militar d'emergències de les característiques de l'espanyola, una unitat militar que duu a terme les funcions pròpies de les estructures i els cossos d'emergència civil. El que ens cal és reforçar aquests darrers. I consti que, malgrat aquesta opinió, valorem avui i agraïm la feina que estan fent aquests dies tots i cada un dels soldats, com valorem la de tots els cossos de seguretat i d'emergències, així com la dels milers de voluntaris.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Entendre el que va passar és una necessitat per treure'n els aprenentatges necessaris, perquè mai més no es torni a repetir una gestió tan nefasta com aquesta. Una gestió que, lluny de minimitzar els riscos per a la població, els va accentuar i, lluny d'agilitzar la resposta, la va alentir. I és en aquest context que Junts per Catalunya, la setmana passada, va demanar la celebració d'un ple monogràfic al Parlament sobre la prevenció i la gestió de les emergències a Catalunya. Ho va fer per obrir un debat que ens permeti actualitzar i reforçar encara més les estructures de país en aquest context de canvi climàtic, però també en aquest context de col·lapse del model de l'Estat espanyol; un Estat espanyol que, com hem denunciat des de Junts de forma reiterada en els darrers anys, ha promogut l'harmonització a base de laminar competències i no precisament en pro de l'eficàcia i l'eficiència, sinó de l'intervencionisme i la tutela malentesa. Ho veiem aquests dies, com ho vàrem veure, per exemple, amb el Reial Decret llei 15/2022 en matèria d'incendis forestals. Podria recordar amb els vots de qui es va aprovar, però avui no toca. Aquell reial decret, un cop més imposava la unificació i la supeditació a l'Estat espanyol d'un model, el català, que funcionava. Un model de lluita integral contra els incendis forestals estructurat a partir d'un cos de bombers integral que treballa en xarxa i capaç d'esdevenir referent mundial en el coneixement dels incendis forestals amb la creació, ara fa 25 anys, del Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals, el GRAF, que li ha proporcionat una gran capacitat d'anàlisi i d'anticipació, així com de resposta en cada situació. Una capacitat que tristament avui és menor, perquè directrius de l'Estat espanyol menystenen serveis catalans com el meteorològic.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«En aquest sentit, des de Junts per Catalunya volem posar en valor la importància de disposar d'un sistema d'emergències i de prevenció de riscos eficaç i eficient, com el que s'ha anat teixint a Catalunya al llarg de dècades a través de governs de diferent signe polític: el Servei Meteorològic de Catalunya, l'Agència Catalana de l'Aigua, Protecció Civil, el cos de Bombers de la Generalitat són referents en aquest àmbit i tots els governs han anat a reforçar-los. És cert que alguns ho hem fet amb vocació o amb més vocació d'estat que altres, però mai, mai, ningú ha tingut la temptació de suprimir-los. Gràcies a aquesta estructura en matèria d'emergències, Catalunya ha pogut afrontar per ella mateixa crisis com la del temporal Glòria, la pandèmia de la covid o els atemptats del 17 d'agost a les Rambles i a Cambrils. Però lluny de cap triomfalisme, volem continuar actualitzant i millorant el model català d'emergències per fer-lo encara més robust. Perquè la greu situació desencadenada al País Valencià ha posat en evidència la fallida d'un estat i d'un govern autonòmic que no ha sabut respondre adequadament, capaços inclús d'aturar o rebutjar la l'ajuda d'altres governs quan estaven amb l'aigua al coll. Hem estat i som testimonis com els dos grans partits espanyols, un al capdavant de l'Estat i l'altre representant un autonomisme mancat d'ànima política i social, van fer tard. I encara avui -ho hem vist fa una estona- semblen més preocupats per espolsar-se les culpes que no pas per atendre la ciutadania i entendre l'abast de l'emergència.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Ara bé, el que pensem que no té cap sentit és aprofitar la tragèdia per fer xantatge als grups d'aquesta cambra. És un error el que ha pretès el president Sánchez, de vincular l'aprovació dels pressupostos generals a les ajudes necessàries que han de rebre els damnificats. Per això mateix, des de Junts per Catalunya, la setmana passada ja vàrem presentar una iniciativa per fer una modificació a l'actual pressupost, per dotar-lo d'un fons extraordinari de fins a 15 000 milions d'euros que hauria d'estar a disposició de tots els afectats en el termini màxim d'un mes. Perquè, a fets excepcionals, calen respostes excepcionals. I nosaltres, sense fer el ridícul, com la ministra Robles i recular 5000 anys, podem reconèixer que aquesta DANA ha generat un episodi de pluja excepcional, amb acumulacions superiors als 600 mil·límetres d'aigua en 24 hores i intensitats, en alguns casos, superior als 200 mil·límetres/hora. I aquesta és una situació que generaria problemes a qualsevol indret. Els generaria perquè sovint es menysté la força de la naturalesa i perquè al llarg dels anys no s'ha estat prou curós amb el desenvolupament urbanístic de molts pobles i ciutats. Aquest és, al nostre entendre, un aspecte clau que cal abordar. Corregir això no és fàcil i no només calen molts recursos, també cal molta valentia. Però una altra cosa és la gestió que els responsables fan d'una situació de pluja extraordinària i l'impacte que la seva presa o no presa de decisions en temps i forma té.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Mirin, dues setmanes després del devastador aiguat que ens ocupa, volem també reconèixer la resposta catalana que ha convertit l'autopista de la Mediterrània en un veritable corredor de solidaritat amb el País Valencià, un corredor per on transcorre l'ajuda institucional i la cívica. Una ajuda i una solidaritat que estem convençuts que continuarà fins a la recuperació de la normalitat o, si més no, el més semblant a aquesta. Haig de dir-li, ministre, que personalment se'm fa difícil parlar del reguitzell de mesures que avui vostè ha vingut a presentar i molt més opinar-ne, perquè tot em sembla poc. I potser m'ho sembla perquè he format part del contingent de més de 400 voluntaris de les agrupacions de defensa forestal catalanes que des del llarg cap de setmana de Tots Sants hem estat ajudant al municipi de Picanya. I precisament per això sé molt bé que res és prou davant tanta destrucció, davant la pèrdua de tantes vides i de tants béns, de tants esforços, de tants projectes i de tants records.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Gràcies, president. Bon dia, ministre! Bon dia, senyories! Vull començar reiterant, en nom de Junts per Catalunya, el condol als familiars de les víctimes de les inundacions al País Valencià, Castella-La Manxa i Andalusia, així com expressar la nostra solidaritat a les famílies dels desapareguts i els afectats d'arreu. Des del mateix vespre del dimarts 29 d'octubre, Junts per Catalunya ha estat fent un seguiment exhaustiu de la crisi desencadenada per la DANA, contactant amb institucions, partits i entitats valencianes per posar-nos a disposició i articular mecanismes de col·laboració, tal com requeria i requereix una situació d'aquestes característiques. I, en aquest moment, seguim amb preocupació també l'evolució d'aquest nou temporal que amenaça el llevant de la Península i per això mateix Junts per Catalunya ja ens hem posat a disposició del Govern de la Generalitat, tal i com vam fer per canalitzar l'ajuda al País Valencià. I des de tots els àmbits on tenim representació, fem nostres totes les crides a la població per extremar la prudència i minimitzar el risc.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«En primer lloc, és obvi, és evident que l'eliminació de la prescripció en els delictes sexuals contra menors és necessària per la lenta assimilació psicològica dels fets per part de les víctimes, que moltes vegades no es veuen amb cor de fer front a un procediment judicial molt dolorós fins passats molts anys. De fet, l'evidència científica disponible, l'evidència científica de la que disposem, demostra que les víctimes no denuncien fins passats els 50 anys de mitjana. Per altre costat, es tracta d'una obligació que el propi Estat espanyol va assumir en tractats internacionals com el Conveni d'Istanbul, i una mesura que està recollida, per exemple, per l'Assemblea de Parlamentaris del Consell d'Europa i per la majoria d'estats democràticament avançats. Així mateix, i vaig acabant, senyora presidenta, anunciem que presentarem una sèrie d'esmenes en el mateix sentit que expressàvem amb l'esmena presentada l'any 2023, que són complementàries de l'eliminació de la prescripció dels delictes sexuals contra menors. Aquestes esmenes tenen a veure, per exemple, amb millores tècniques addicionals referents als delictes de coaccions a menors en cas de matrimoni, esmenes que suposen millores en delictes de detenció il·legal i segrest de menors i esmenes que suposen també millores en delictes de tortures a menors i en delictes d'agressors menors reincidents.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«Hi ha moltes altres actuacions que s'han de dur a terme per a resoldre l'arrel del problema. Mesures com polítiques per a fer patent aquesta pràctica repugnant i el seu enorme abast en tots els àmbits, i per a conscienciar la societat de la necessitat d'actuar-hi en contra. Mesures com la creació de comissions d'investigació, una o dues i les que calgui. Mesures com una bateria de reformes legislatives complementàries en l'àmbit civil, penal, d'enjudiciament criminal. Mesures legals que afrontin el problema des de diferents perspectives, per exemple, establint la imprescriptibilitat de la responsabilitat civil de les institucions públiques i privades, on molts d'aquests delictes han estat comesos. Totes aquestes mesures són necessàries tant per a fer justícia com per a reparar els abusos comesos, però la mesura que és peremptòria és precisament la reforma del Codi Penal per impedir que els abusadors sexuals de menors puguin sortir-ne impunes per la prescripció del delicte. No obstant, abans d'entrar al fons de la proposta, el primer que he de dir és que no podem felicitar-nos de cap manera de com ha anat la tramitació legislativa. Per respecte a les víctimes, no podem estar satisfets de com els representants polítics hem respost a aquesta demanda justa que afecta tantes i tantes persones. El realment important és que la iniciativa finalment tiri endavant, però hem de reconèixer que alguns partits han preferit, per sobre del servei a la ciutadania, prioritzar els seus interessos partidistes i fer populisme amb retòriques ideològiques que desgraciadament massa vegades demostren carcasses buides. I això tant a Catalunya com aquí, a l'Estat espanyol, com aquí a l'Estat espanyol, tant al Parlament com al Congrés dels Diputats.»