Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
910 declaraciones · página 23 de 31
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«I, finalment, perquè no he tingut temps de comentar abans. Escolti, és veritat, és un dret fonamental. És un pilar bàsic de l'estat de benestar, l'habitatge. És un dret fonamental que està contemplat a la Declaració Universal dels Drets Humans. I és així, com també és un dret fonamental, també reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans, el de la propietat, i que ningú pot ser despullat de la propietat de forma arbitrària. Per tant, és imprescindible perquè sinó, s'està creant una inseguretat jurídica tan extraordinària que s'estan reduint a marxes forçades els habitatges que es posen a disposició de la gent en lloguer. És tan escandalós... És tan escandalosa la desprotecció de la propietat privada enfront no només de les ocupacions, sinó ara de les inquiocupacions, és a dir, de llogaters que se senten protegits amb aquesta extraregulació i que impedeixen que els propietaris puguin preservar aquest dret humà fonamental de la seva pròpia propietat, que per això abans li he parlat d'equilibri. Però és que no s'hi ha referit per a res. S'ha de protegir la propietat privada també, també. I no han dit res respecte a això.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«M'acaben d'informar que sembla que s'està ultimant la venda a un fons d'inversió de tot un gran paquet de la Sareb, l'únic que queda mínimament potable. Que quedaran només els actius no tòxics, més que tòxics. Nosaltres li hem registrat ja la setmana passada una proposició perquè es faci aquesta transmissió de tots els immobles de la Sareb a les administracions públiques. Informin-nos d'això, perquè és molt greu. Estem preocupats. Me n'acaben d'informar ara. Segona cosa. Tercera cosa, bono alquiler joven. A part del que ja li han dit a Catalunya, a Girona, el lloguer mitjà és de 750 euros. Ja està. Cap jove gironí es podrà adherir o demanar aquesta ajuda, 750 euros de mitjana. Vostès sempre ens prenen el pèl als catalans, perquè fan mesures que no són aplicables. Ara, en un moment he mirat Ciudad Real, 400..., no arriba a 50. Sí, aquí tots els joves sí que podran, però els catalans ni mig. Home, no poden homogeneïtzar les subvencions ni les ajudes. No es pot fer. S'ha de fer territori a territori, per no parlar de que la quantitat sempre sigui fixa de 250 euros, si us plau. Tant li fa si el lloguer és de 400 o del que sigui, 250 euros. Torna a ser injust per Catalunya. Catalunya, mirar, pagar impostos i callar. No, no serveix aquest bono jove, o s'ha d'articular completament diferent.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«Moltes gràcies, senyora ministra. Cent quaranta mil habitatges necessitem a Catalunya a finals del 2025 per poder donar cobertura a les noves llars, 140 000 habitatges. La fórmula és més oferta d'habitatge, tant públic com privat, amb col·laboració pública, tant per a l'habitatge públic com el privat. Perquè les administracions estan extraburocratitzades, són farragoses els tràmits i, per tant, necessitem del coneixement i l'expertesa del sector privat. Per tant, col·laboració pública no la demonitzin i la utilitzin per fer polítiques públiques d'habitatge. Segon, que l'habitatge públic, òbviament, ha de romandre de forma permanent amb aquest caràcter de públic. Aquí coincidim absolutament. No pot ser el que va passar fa uns anys, en què tots els esforços de les administracions es van perdre. Respecte a la Sareb que li he dit abans, tots nosaltres, tots els ciutadans, hi vam destinar 71 800 milions d'euros. Fa 12 anys, fa 12 anys d'això. Aquest mes de juliol van anunciar una mesura estrella i és que posaven a disposició de les administracions catalanes 12 sòls, 12 solars residencials, 12 anys, 12 solars. A aquest ritme trigaran 239 anys calculats, si van transmetent així les titularitats de l'administració. Això és una vergonya. No pot ser.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«Entre 2008 y 2022 las viviendas nuevas fueron un 1 530 000; una cifra sustancialmente inferior a los hogares creados: 2 400 000. Es decir, las cifras no cuadran: 870 000 hogares que no encuentran la manera de vivir dignamente; no encuentran vivienda digna. En un ámbito tan complejo, con tantas derivadas jurídicas, económicas y sociales -sobre todo sociales- no se puede actuar desde la indecisión y a volantazos, no se puede, porque eso cada vez crea más inseguridades entre todos los agentes implicados. Últimamente, las medidas que se han ido aprobando, incluidas las de la ley de la vivienda, están desencadenando que propietarios que hasta ahora confiaban, de algún modo, huyen con miedo, tienen miedo de poner sus pisos en alquiler porque se sienten inseguros y tienen miedo. Ahora, por ejemplo, podremos estar durante unos meses debatiendo una nueva propuesta, distinta de la anterior, para regular los alquileres de temporada. Hablaremos de ello durante meses, discutiremos y no sé, quizá se acaba con una propuesta muy diferente de la actual y quizá, si es así, se puede llegar a aprobar. Yo no lo sé, estamos lejos de eso y quizás se podría evitar algún caso de fraude, pero se apartarán propietarios que no van a dejar sus pisos para ser alquilados y eso va a ser perjudicial, de nuevo, y va a haber que valorar qué es más perjudicial. Creemos que en muchas ocasiones es peor el remedio que la enfermedad.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«En tot cas, ho hem dit, no hi ha fórmules màgiques. Sí que n'hi ha una, però sabem que és molt difícil. Màgica no en té res de màgica. No es fa d'un dia per l'altre. Potser aquí rau el problema, perquè a vegades pot ser que no es vegi un rèdit electoral directe, perquè depassaria una legislatura, però tots els experts saben, beneeixen i propugnen aquesta proposta i nosaltres, també Junts per Catalunya, que és ampliar a marxes forçades el parc d'habitatge. El privat, sí, també, tant com sigui possible, però sobretot el públic, òbviament. La situació que estem vivint entorn a l'accés a l'habitatge a Catalunya és absolutament dramàtica i la reacció del Govern està sent tèbia i, per tant, insuficient. Muy buenos días, señorías. Señora ministra, veo que tenía a sus socios un poco enfadados o muy enfadados. Nosotros no somos socios, pues ya se podrá imaginar que vamos a mostrarnos un tanto críticos. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Pensamos que ante todo reto tenemos que buscar siempre el equilibrio. Creemos que, como se ha dicho en otras ocasiones, la virtud está en el centro. Efectivamente, todos se han referido a ello, nos encontramos ante uno de los más grandes retos que las administraciones y los Gobiernos han tenido que afrontar en las últimas décadas. Todos se han referido a ello. Es cierto que en Junts per Catalunya estamos profundamente preocupados, puesto que hace mucho tiempo que no se están haciendo las cosas bien.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«I actualment és molt baix. I sé que l'han augmentat aquests darrers anys, però no l'han pogut destinar a augmentar el parc públic d'habitatge. Han fet d'altres polítiques d'altres accions, que no són aquestes. I nosaltres creiem que aquesta és absolutament prioritària. Per què? Perquè des del 2021 només s'han iniciat 13 000 nous habitatges protegits a l'any, quan als anys 1995 a 2010 eren 70 000 anuals. És substancialment diferent. Sabem bé també que el sòl preparat i a punt per construir-hi és molt limitat. S'hi ha referit, ho sabem. I en cal molt més, s'hi ha referit i ho sabem i sabem bé que els processos són llargs, urbanístics i molt complexos. Però també la legislació amb mirada curta no està ajudant gens. No està ajudant gens, perquè estan desestabilitzant tant els plans de desenvolupament a mig i llarg termini dels promotors i dels constructors, tant que els han acabat desincentivant també a ells i han fugit i estan fent d'altres coses. És peremptori que es comprometin urgentment amb la reducció i facilitació dels processos i sempre amb la complicitat de tots els agents. Han de deixar de tenir al·lèrgia al sector privat. Mirin, un altre tret diferencial que podem comprovar en els països que funcionen millor és que tenen uns sectors públics, però també privats, molt potents i aposten molt fort per la col·laboració publicoprivada. I aquí no s'està fent així. S'està demonitzant En els països que generen més riquesa i que, per tant, disposen d'un alt nivell de benestar, el pes de la col·laboració publicoprivada en el PIB està molt per sobre de la mitjana, com Holanda o Finlàndia, que estem parlant de 18-21 %. En canvi, en els països que funcionen pitjor, el percentatge és molt més baix. I permeti'm, Espanya està ahí, amb Grècia i amb Turquia, un 10 %. Escolti, ho han de revertir. Han de comptar amb la col·laboració del sector privat, per habitatge públic, per a polítiques públiques d'habitatge.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«Si segueixen com fins ara, és a dir, sense ampliar el parc d'habitatge, no dic el parc públic, el parc d'habitatge i provocant cada vegada més inseguretat jurídica tant als arrendadors com a tot el sector privat de l'edificació de la construcció. Tots els agents relacionats, ja d'aquí res ja no parlarem de la impossibilitat de trobar habitatge assequible. Parlarem de la impossibilitat de trobar habitatge així a seques. No hi haurà habitatge per ningú. Ningú podrà trobar habitatge. Entre el 2008 i el 2022, els nous habitatges iniciats van ser d'1 530 000, una xifra substancialment inferior a les llars creades, que van ser 2 400 000. És a dir, els números no quadren: 870 000 llars que no han trobat o no troben la possibilitat de tenir un habitatge digne. En un àmbit tan complex com aquest, que té tantes derivades jurídiques, econòmiques i socials, sobretot socials, no es pot actuar amb indecisió i a volantades. No es pot, perquè encara va creant més inseguretats a tots els agents implicats. I darrerament les mesures que s'han anat aprovant, incloses les de la Ley de la vivienda, doncs, estan desencadenant que propietaris que fins ara confiaven, doncs estan sortint esporuguits de deixar de posar els seus pisos en lloguer, perquè se senten insegurs i tenen por.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«Senyora ministra, de veritat que no dubto de la seva bona fe i hem parlat i no dubto de la seva bona fe, però li he de dir que se la veu, a vostè i al seu ministeri, una mica desorientada en el sentit que li he dit abans. Per exemple, amb els lloguers de temporada, no? Votant una cosa aquí, però després fent-ne una altra completament diferent en la qual podríem coincidir-hi per exemple, nosaltres més, no? Però és que vam votar una altra cosa aquí radicalment diferent. Aquests cops de volant al capdavant de les institucions, al capdavant del Govern, doncs, són molt perjudicials. No dic cap secret. Cada cop hi ha menys oferta d'habitatges, de lloguer i de compra. Per això els habitatges van esdevenint cada vegada molt més cars i, òbviament, menys assequibles. Els joves, per exemple, estan veient com s'han d'independitzar, s'han d'esperar a emancipar als 30 anys, quan la mitjana europea està als 26. Això és dramàtic, no?, que hagin d'esperar tant a poder construir els seus propis projectes vitals, una mica d'esperança, en els 30 anys. I ja no parlo també dels que han de sortir fora de la seva ciutat per estudiar, que també veuen impossible poder accedir a un pis de lloguer. Almenys a Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«Molt bon dia, senyora ministra. Senyories. Senyora ministra, veig que té els seus socis una mica o molt enfadats. Es pot imaginar que nosaltres, que no ho som de socis, doncs també ens mostrarem una mica crítics. En tot cas, som dels que pensem que davant de qualsevol repte s'ha de cercar sempre l'equilibri. Creiem que, com s'ha dit en altres ocasions, la virtut està en el centre, perquè efectivament -i tots s'hi han referit- ens trobem davant d'un dels majors reptes que les administracions, que els governs han hagut d'afrontar en les darreres dècades. I això és així. Tothom s'hi ha referit. I també és cert que Junts per Catalunya estem profundament preocupats perquè fa molt temps que no s'estan fent bé les coses. Hi ha canvis estructurals en la nostra societat, canvis demogràfics, noves formes de família, allargament de l'esperança de vida, el fenomen migratori, nous estils de vida, augment de la mobilitat formativa, la mobilitat laboral. Són tots canvis demogràfics molt principals que estan evidenciant, estan deixant en evidència el dèficit no conjuntural sinó estructural d'habitatge. La manca d'habitatge, tant públic com privat, tant públic com privat, està tensionant fins al límit tant la ciutadania com també la capacitat dels serveis públics, de tots. I la veritat és que tots veiem un govern, li he de dir, senyora ministra, una mica superat o molt superat per aquesta situació i que possiblement no té la valentia necessària que requereix per afrontar la situació actual i possiblement a vegades es va deixant arrossegar a banda i banda amb propostes que són una mica incompatibles entre si.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre un Corredor Mediterráneo exclusivo de mercancías: de...
«S'ha de redactar la connexió amb ample internacional de Vilamalla a Portbou per dotar el túnel del Pertús de major resiliència, d'alternatives per poder separar els trens més lents i més pesats dels trens d'alta velocitat. Volem trens nocturns, volem trens nocturns, Barcelona, París, Brussel·les, Amsterdam. I volem més trens de passatgers. I aquests no té sentit que circulin conjuntament amb trens lents i pesats. Volem que es prioritzi la connectivitat de la xarxa de mercaderies als centres de gran activitat. Ja ho he dit, volem que es facin apartador ferroviaris, que es vetlli pels gàlibs de tota la xarxa. Volem que s'exigeixi a l'Estat francès que actuï amb major rapidesa a Montpellier-Perpinyà o serà aquell el futur coll d'ampolla. Volem que s'impulsin mecanismes per fer créixer el nombre de maquinistes, per continuar el pla de mercaderies, per fomentar el traspàs de mercaderies de la carretera a les vies fèrries i que hi hagi un pla de digitalització de tota aquesta activitat. I volem que el Govern doni comptes. Quan algú diu vols dir que cal comparèixer i els grups ja demanen que el govern comparegui? Torno a repetir. El Govern ha d'abordar les estructures i les infraestructures estratègiques com aquests corredors d'una forma diferenciada. I, per tant, ens sembla que és una bona manera que es reti comptes del calendari d'execució, de l'evolució de les actuacions i que es faci balanç d'en quin punt estem.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre un Corredor Mediterráneo exclusivo de mercancías: de...
«Catalunya, el tercer punt que vull dir abans d'explicar la moció que vostès hauran pogut llegir, Catalunya ha estat sempre clarament la més perjudicada d'aquesta situació. Sempre ha estat així. Però jo vull dir una cosa. Catalunya sempre ha defensat tot el Corredor mediterrani, tot. No ha defensat el corredor només per Catalunya i prou, tot el Corredor mediterrani. Ens han dit insolidaris. Ens han dit espoliadors. Ens han dit traïdors a la pàtria. Ens han dit de tot, falsament, però sempre hem defensat tot el corredor, sempre. Perquè nosaltres sempre hem cregut en la importància de les infraestructures per a l'activitat econòmica, per a l'exportació i perquè sempre hem cregut en els criteris europeus, els que va marcar la Unió Europea quan va aprovar aquest projecte. Per tant, tot el corredor per al port de Barcelona, però també per al port de Tarragona, però també per al port de Castelló i per al port de València i per al port d'Alacant i el de Cartagena, i així fins a arribar a Algesires. Sempre hem defensat aquest projecte.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre un Corredor Mediterráneo exclusivo de mercancías: de...
«Serveix per tenir el transport de mercaderies per ferrocarril a la cua d'Europa. Ni el 5 %, quan a Europa està al 18. Serveix per tenir una xarxa de passatgers exposada a les incidències constants. Serveix per tenir eixos viaris d'alta capacitat, autovies i autopistes, constantment col·lapsats. Serveix per això i per no descarbonitzar. Les dades diuen, els estudis del coordinador del corredor, que aquest corredor, quan estigui acabat, pot estalviar 12,5 milions de tones de CO2 en emissions. Cal iniciar una nova etapa, una etapa amb claus diferents, abordant les infraestructures estratègiques tal com toca, d'una manera diferenciada, prioritària, cosa que no s'ha fet. Cal iniciar una nova etapa connectant amb les decisions europees de creació d'infraestructures, d'una xarxa europea de corredors prioritaris, que són d'obligat compliment pels estats. No són un reglament que és una recomanació de bones pràctiques pels estats. Té categoria de directiva i, per tant, d'obligat compliment. Cal iniciar una nova etapa orientant la política d'infraestructura, deia, d'acord amb els criteris europeus de creació de riquesa i creació de valor econòmic. Per tant, prioritzant les infraestructures d'acord amb el servei que fan a la ciutadania, a l'economia i a la descarbonització.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la revisión y readecuación de la normativa derivada del Real Decreto...
«Bona tarda, president, senyories. A veure si ens aclarim, senyories del PP. Vostès presenten una PNL que qüestiona un reglament que ve a desenvolupar l'article 25 de la llei mordassa, que vostès varen aprovar unilateralment amb la seva majoria absoluta. O sigui que varen aprovar una llei, una llei com la llei mordassa, i ara en qüestionen la seva aplicació. I a l'altra banda, senyories del Partit Socialista, els hi recordo una frase que va dir un representant seu, concretament el senyor Antonio Hernando, l'any 2016: La derogación de la ley mordaza es algo absolutamente imprescindible, es uno de los elementos que más ha atacado los derechos y libertades de los ciudadanos. El PSOE va a cumplir con el compromiso de derogarla. Repito, Antonio Hernando, 2016. I, des del 2016, vostès han promès centenars de vegades la derogació de la llei mordassa i no l'han derogat. Al contrari, ara fa unes setmanes van anunciar una versió light de la llei mordassa, que no reformula la seguretat ciutadana i encara menys deroga la regressiva llei actual, sinó que es limita a polir-ne alguns dels seus aspectes més lesius. Una proposta que continua permetent que la policia espanyola dispari bales de goma a Catalunya, on una llei del Parlament ho prohibeix, o que continua criminalitzant la protesta democràtica, un tema molt sensible per al moviment independentista català. I, no contents amb això, tapant-lo amb la presentació de la seva proposta, han tingut la barra d'amagar l'entrada en vigor d'un reglament de registres en activitats com l'allotjament i el lloguer de vehicles que deixa curta la llei del PP en vulneració de drets i que suposa una intromissió inacceptable en la intimitat de les persones. És a dir, el PP va fer el 2015 una llei més pròpia dun règim autoritari que duna democràcia, i vostès, senyors socialistes, que deien que la volien derogar, han fet just el contrari amb un reial decret que porta a lextrem el seu caràcter repressiu i securitista. Crec sincerament que s'haurien d'aclarir, tant els uns com els altres.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de las cláusulas Redito Ad Libitum en la contratación de...
«Per tant, sense entrar en els tecnicismes propis de la proposta, el més rellevant d'aquesta proposició de llei és la voluntat de protegir els clients de les entitats financeres davant els dubtes, les incerteses i fins i tot els abusos que aquestes poden portar a terme amb les clàusules Redal. La clàusula Redal i els seus efectes són poc coneguts a la nostra societat i, per tant, podria algú pensar que no és necessari que hi dediquem els esforços i l'atenció d'aquest hemicicle? Sí, ho són. De fet, són poc coneguts, aquests efectes. Però, evidentment, els efectes són absolutament letals, i precisament d'aquí és d'on plora la criatura, perquè el desconeixement entre la ciutadania dels efectes d'aquestes clàusules és precisament el que en facilita la seva aplicació i la seva implantació per part dalgunes entitats bancàries; desconeixement que fa, a més a més, que el seu impacte sigui altíssim i la indefensió del ciutadà, sovint desesperant. Per tant, cal una regulació específica per evitar una excessiva judicialització i impossibilitar que fins i tot a alguns clients hipotecats els hi prenguin el seu habitatge per culpa d'aquestes clàusules. Nosaltres, que sabem molt bé, des del punt de vista polític, què vol dir trobar-se en situació de desavantatge i injustícia, i nosaltres, que també sabem molt bé, des del punt de vista polític, què vol dir patir per tenir al davant un adversari fred i que no té cap consideració a l'hora d'utilitzar la seva posició de força, estarem al costat dels més vulnerables per facilitar-ne la seva aprovació, així com també per garantir que els bancs ofereixin un tracte just i un servei de qualitat a tots els clients, visquin on visquin, ja sigui una gran ciutat o un petit poble rural. I no ho diem només de paraula, sinó amb fets; fets com, per exemple, la nostra iniciativa parlamentària perquè tots els municipis disposin dels serveis bancaris i els caixers automàtics, que ja anava en aquesta direcció.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de las cláusulas Redito Ad Libitum en la contratación de...
«Per tant, davant del que implica tot aquest escenari, és evident que és responsabilitat d'aquesta cambra posar a sobre de la taula solucions. I quan la situació, a més a més, és de clar desequilibri, com deia abans, de forces, d'autoritat i de recursos entre les dues parts, aquestes solucions no poden passar perquè les dues parts es vegin forçades a arribar a acords, perquè és evident que no ho poden fer de tu a tu. I, per tant, cal que hi intervinguin tercers actors per evitar precisament a on som ara, també, la judicialització excessiva actual i la incertesa existent per la disparitat de criteris judicials en funció de quina és la seu judicial en què fas la reclamació. I si, a més a més, es pren en consideració la quantitat d'informes i d'advertiments realitzats tant pel Banc d'Espanya, algun dels ministeris del Govern, així com d'altres organismes, aquesta diferència encara és més evident, i la necessitat d'establir una regulació d'aquestes clàusules abusives i l'establiment de mecanismes de control adequats encara es fa més necessari.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de las cláusulas Redito Ad Libitum en la contratación de...
«Aquest concepte, el de la importància de l'habitatge com a espai segur, personal o del nucli familiar, té moltes derivades en múltiples àmbits: podríem parlar de la seva correlació amb la seguretat ciutadana, podríem parlar de la seva relació amb el cost dels serveis bàsics o amb el del preu dels aliments. Però del que parlem avui, de les hipoteques amb les clàusules Redal, implica clarament que al caure sota l'afectació d'una clàusula d'aquest tipus trontolla i entra en risc tot el que representa l'habitatge habitual dels afectats. S'esberla el nucli, l'arrel, el cor del que és el quilòmetre zero familiar: allà on vius, aquell espai de protecció, que no només deixa de ser-ho, sinó que es converteix en un problema de dimensions colossals i passa a ser un nucli irradiador de preocupació i temor per la possible pèrdua de la propietat o bé pel trencament de l'economia familiar per fer front als pagaments hipotecaris periòdics. I, per tant, un cop esberlat aquest nucli, el risc de contagi cap a la resta dels pilars fonamentals de cadascú, a nivell personal o d'una família, és més que evident. Allí on hi havia d'haver tranquil·litat, alegria, fins i tot refugi, s'hi acaba instal·lant un problema vital.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de las cláusulas Redito Ad Libitum en la contratación de...
«Moltes gràcies, presidenta. Forma part de la nostra responsabilitat la defensa dels ciutadans, i aquesta responsabilitat és encara major quan els ciutadans es troben davant d'una relació bilateral en què el repartiment de força i autoritat està contundentment desequilibrat en contra d'ells, situant-los en una posició de risc. I si aquesta posició de risc atempta contra un dels pilars fonamentals del dia a dia dels ciutadans, tant a nivell individual com a nivell familiar, encara és més evident que hi hem de posar més tota la nostra atenció. Perquè, de tot allò que pot fer una persona o una família, la firma d'una hipoteca per adquirir el seu habitatge habitual estaria en el conjunt d'actes de major transcendència, primer, perquè de la firma de la hipoteca en sortirà l'habitatge on ells viuran probablement durant bona part de la seva vida, però també pel que representa aquesta casa com el centre de la seva seguretat en el sentit més ampli d'aquesta paraula: el refugi a on cada dia al vespre, al tancar la porta per dintre i quedar-s'hi amb els seus, un retorna al seu espai de confiança, on hi queda protegit i distanciat físicament i emocionalment de tot allò que el pot inquietar durant el dia.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las múltiples incidencias y problemas ocurridos durante...
«Bé, la qüestió és que el mal funcionament del sistema és una situació que té un origen de fa molts anys enrere, però que s'ha perpetuat en el temps i que, evidentment, avui qui té la responsabilitat és qui està governant. Els vull donar unes dades actualitzades de fins on arriba aquest drama. El caos -ho repeteixo, sempre- és a les rodalies de Catalunya, no tant a l'alta velocitat o a les mitjanes distàncies. Dades actualitzades: del gener a setembre d'enguany, a les rodalies de Catalunya hi ha hagut 8500 incidències. Dades d'Adif. Hi ha hagut trenta-una incidències de mitjana cada dia. De mitjana, una cada 35 minuts a Catalunya, eh? Hi ha hagut estacions com L'Hospitalet, amb 907 incidències, 551 a l'Estació de França, 519 a Barcelona Sants. Escoltin, insuportable per als ciutadans, per als usuaris, i impresentable per a un país occidental al segle XXI. Nosaltres pensem que això són motius suficients per votar aquesta iniciativa. I, per tant, el que reclamem al Govern és que reaccioni d'una vegada. Els usuaris tenen tot el dret a que aquest viacrucis s'acabi d'una vegada.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«Per tant, sí, senyor ministre, encara esteu, encara estem, el govern espanyol encara està en la visió del tercer fil, però cal canviar el paradigma, aplicar-ho amb eficiència i aplicar-ho amb intel·ligència, lògicament, i amb uns recursos limitats, òbviament, però, cal passar de paradigma. Pensar amb el corredor dedicat, que és el model europeu i executar-ho amb eficiència i amb racionalitat. Sinó, ho repeteixo, serà el fracàs de les mercaderies i serà el fracàs de les rodalies per 20 anys més com a mínim. Señor ministro, es bastante típico -supongo que es inevitable, pero un poco incómodo- que parte de las respuestas del Gobierno sean: sí sí, todo va bien, hacemos esto, hacemos aquello, lo de más allá... Hacemos esto, hacemos aquello, pero estamos en el año 2024 y el único puerto que está conectado es el puerto de Barcelona con una conexión provisional. El título de la interpelación, que no sé si se lo ha leído, es por un corredor mediterráneo de alta capacidad, eficiente, conectado. Eso no lo tenemos y lo tenemos a años vista. Pero yo he participado en la solución de la conexión del puerto de Barcelona. La conexión definitiva del puerto de Barcelona no la tendremos hasta dentro de siete u ocho años como mínimo, si todo va bien. Por tanto, no me venga a decir: nosotros sí que hacemos más cosas que el PP. Hombre, muy bien, de acuerdo, pero no espere que le aplauda, porque está claro, no es un mérito muy grande. Se hacen más cosas, pero estamos donde estamos.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«Senyor ministre, és bastant típic, suposo que és inevitable, però un punt incòmode que una part de les respostes del govern siguin: 'No, sí, sí, sí. Sí, tot va bé, perquè miri, fem això, fem això, fem això, fem això'. Fem això, fem això, però estem a l'any 2024 i l'únic port que està connectat és el port de Barcelona, amb una connexió provisional. El títol de la interpel·lació, que no sé si se l'ha llegit, és 'per un corredor mediterrani d'alta capacitat, eficient, connectat'. Això no ho tenim, no ho tenim i ho tenim a anys vista. Escolti, jo he participat en la solució de la connexió del Port de Barcelona. La connexió definitiva del Port de Barcelona no la tindrem fins d'aquí 7 o 8 anys, com a mínim, si tot va bé. Per tant, no em vingui a dir: 'És que nosaltres sí que fem més coses que el PP'. Home, d'acord, però no esperi que l'aplaudeixi, perquè, és clar, no és un mèrit molt gran. Es fan més coses, però estem on estem.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«Creemos que todo esto se debe acabar. Nosotros no podemos compartir esto de ninguna manera. El eje Barcelona-Tarragona es el tercer hub logístico de Europa, después de la zona del Ruhr y de Milán. Nosotros no podemos apoyar a un Gobierno que continúa desatendiendo la realidad económica de los territorios y los criterios de eficiencia europeos. Cataluña es la gran perjudicada, también el país valenciano -esto también va para los señores del PP, que tantas veces hablan de defender los intereses del país valenciano-, también Murcia, también Andalucía, también Puertos del Estado, también la industria y también el conjunto de la economía. Aún hay otro motivo de peso para censurar esta política de infraestructuras y exigir un cambio radical: el corredor de mercancías que se está haciendo en estos momentos utiliza un modelo anticuado. El proyecto europeo preveía un corredor para mercancías y uno para pasajeros, segregado. Aquí aún estamos arrastrando un modelo anticuado que se ha consolidado, y es el modelo del tercer hilo. El tercer hilo hace que las mercancías y los pasajeros compartan la misma vía. Esto, en las vías que están congestionadas, es la garantía absoluta de tener un mal servicio de transporte de rodalies, es decir, de cercanías y regionales. Esta solución transitoria que se ha convertido en permanente es una hipoteca para el futuro, también del transporte de pasajeros.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«La manca de resposta eficient al desenvolupament del transport ferroviari, per tant, genera tota una sèrie de conflictivitats de present i de futur. I això caldrà resoldre-ho, senyor ministre. Per a nosaltres, no és compatible afirmar que una llei de mobilitat sostenible és un eix estratègic del govern i seguir invertint amb tant poca eficiència en infraestructures que descarbonitzen i descongestionen d'una forma massiva. Per a nosaltres no és compatible afirmar que fer una llei de mobilitat sostenible és un eix estratègic d'un país i alhora condemnar els serveis de rodalies a compartir la via amb les mercaderies i, per tant, condemnar-les a un nivell d'incidències i un mal servei durant molts i molts anys. Gràcies. Gracias, señora presidenta. Por eso la interpelación se titula 'Sobre un corredor mediterráneo de alta capacidad, eficiente, conectado, digitalizado y separado de los servicios de rodalies'. Diré cosas que ya se saben, pero que nos permitirán hacer un análisis de dónde están y de los retos que tenemos y de por qué nosotros pretendemos con esta interpelación, y sobre todo la moción posterior, cambiar las cosas, provocar un cambio de paradigma de una vez por todas. Voy a hablar de dónde vamos y de dónde venimos. Venimos de atrasos, mala planificación, incumplimientos y, por lo tanto, de corregir errores, y de qué criterios creemos que hay que abordar en las infraestructuras estratégicas y, en general, en lo que se refiere a la inversión en infraestructuras. No hablaré demasiado de la historia, pero algunos antecedentes son necesarios.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«Catalunya és la gran perjudicada, segurament. Però per cert, i això també va pels senyors del PP que tantes vegades parlen de defensar els interessos del País Valencià, Catalunya és la més damnificada i també el País Valencià i també Múrcia, i també Andalusia, i també els ports del puertos del Estado i també la indústria, i també el conjunt de l'economia. Encara hi ha un altre motiu de pes per censurar aquesta política d'infraestructures i exigir un canvi radical. El corredor de mercaderies que s'està fent en aquests moments utilitza un model antiquat. El projecte europeu preveia un corredor per a mercaderies i un corredor per a passatgers, segregat. Aquí encara estem arrossegant un model antiquat, que s'ha consolidat, que és el model del tercer fil. El tercer fil fa que les mercaderies i els passatgers comparteixin la mateixa via. Això, en les vies que estan congestionades, és la garantia absoluta de tenir un mal servei de transport de rodalies i de regionals. Aquesta solució transitòria, que s'ha convertit en permanent, és una hipoteca per al futur, també del transport de passatgers. Per tant, aquest model del tercer fil, que té una capacitat limitada, perquè precisament comparteix aquesta xarxa amb els passatgers, que a més a més, té un munt de colls d'ampolla, especialment a les zones que estan més congestionades, amb major trànsit ferroviari, que comparteix, com dic, una xarxa d'ample ibèric que és antiga i mal mantinguda, és una condemna per al bon transport de mercaderies per ferrocarril i és també una condemna pels passatgers. Cal separar aquests dos trànsits.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«La primera fita històrica a destacar és recordar que el senyor Aznar d'aquell moment, el president d'aquell govern del govern espanyol, va imposar a la Unió Europea només el Corredor central. Va intentar imposar a la Unió Europea només el Corredor central del Pirineu com a únic corredor de connexió entre la península Ibèrica i la xarxa europea. Europa i el PP d'aquell moment van marginar descaradament el Corredor mediterrani i el Corredor atlàntic que passaven per la costa, connectant els principals ports de la península, casualment, bascos, catalans i valencians, i els principals centres industrials. En què estava pensant el govern del PP d'aquell moment? En Madrid, només, com sempre? En aïllar Catalunya i el País Basc? O en realitat volia desconnectar els ports i, per tant, l'economia del ferrocarril europeu? La Unió Europea va esmenar radicalment aquest posicionament del govern espanyol. Va eliminar el Corredor central de la xarxa prioritària, tot i les fortíssimes pressions, i va imposar els Corredors mediterrani i atlàntic com dos dels nous corredors prioritaris d'Europa, de la Unió Europea i que serien els que tindrien accés al finançament..., al cofinançament europeu.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«Gràcies, senyora presidenta. I per això la interpel·lació es titula 'Per un corredor mediterrani d'alta capacitat, eficient, connectat, digitalitzat i separat dels serveis de rodalies'. Diré coses que són sabudes, però que ens permetran fer una anàlisi d'on són i dels reptes que tenim i per què nosaltres pretenem, amb aquesta interpel·lació i sobretot amb la moció posterior, és canviar les coses, és provocar un canvi de paradigma d'una vegada per totes. Per parlar d'on som i d'on venim, parlarem d'endarreriments, d'incompliments, de mala planificació i, per tant, de corregir errors i de amb quins criteris pensem que cal abordar les infraestructures estratègiques i, en general, la inversió en infraestructures. No parlaré molt de la història, però alguns antecedents sí que són necessaris. Miri, l'any 1996 es prenia la decisió del Parlament i del Consell Europeu sobre les directives comunitàries per al desenvolupament d'una xarxa transeuropea de transport. La decisió recollia els catorze projectes considerats prioritaris pel Consell Europeu i proposava com a calendari per a la seva execució l'any 2010. Posteriorment, la Comissió Europea va proposar una revisió de les orientacions l'abril del 2004 i es va donar llum verda a 30 projectes de la Xarxa Transeuropea de Transport amb un escenari de finalització de l'any 2020. És bàsicament el dibuix del que avui és la xarxa bàsica europea de la Xarxa Transeuropea de Transports.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, senyor ministre, en aquesta interpel·lació volem parlar d'infraestructures estratègiques, infraestructures estratègiques tant a nivell europeu com des del punt de vista de la importància que tenen les infraestructures per prestar servei a la ciutadania i a l'economia, no de totes les infraestructures i de les estratègiques. I pot semblar un comentari absurd, però el que és realment absurd és que no hi hagi un enfocament, una execució i una atenció diferencial entre les infraestructures que són realment estratègiques i les que no ho són. És a dir, que no hi hagi priorització. Concretament, volem parlar d'una d'elles, del Corredor mediterrani, específicament del Corredor mediterrani de mercaderies. Però parlant d'ell, estarem parlant també de la importància que té perquè hi hagi un bon servei de rodalies i de regionals, un bon servei de ferrocarril per als passatgers. També volem parlar de quines infraestructures tenim i de quines necessitem, que per desgràcia són dos coses totalment diferents i per això la interpel*lació es titula... (Rumores).»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre lucha contra la violencia de género en el ámbito digital.
«Lo que es una realidad es que no podemos perder el tiempo, ni cuando se trata de hacer frente a los peligros de Internet entre los jóvenes ni cuando se trata de proteger a las mujeres en el ámbito registral. Por cierto, una reflexión: ¿alguna de ustedes es capaz de vivir fuera del ámbito digital? Quizá ya sería hora de dejar atrás la separación presencial y virtual, especialmente cuando ha quedado más que demostrado que las consecuencias psicológicas que se producen online a veces son más difíciles de solucionar que las que se producen offline. La futbolista Jennifer Hermoso es un buen ejemplo. Desde [...] el piquito no consentido ha sufrido una campaña de asedio en las redes sociales increíble, con mensajes repugnantes, machistas, contra su físico, contra su orientación sexual, mensajes que ella a menudo ha compartido, seguramente buscando nuestra solidaridad y encontrando probablemente más acosadores indeseables. Hasta febrero no habrá juicio, pero de momento la que sufre el auténtico calvario es ella, y como ella, tantas mujeres atacadas en cualquier momento por cobardes que se esconden detrás del anonimato sin que la persona agredida pueda ni siquiera saber desde dónde dispara el odio, la intolerancia y el machismo.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre lucha contra la violencia de género en el ámbito digital.
«D'altra banda, en el seguiment i control de la violència digital han de treballar amb les comunitats autònomes, ja que tenen més informació sobre la situació de molts menors. Els canvis legislatius, per tant, s'han d'acordar en un grup de treball Estat-grups parlamentaris-comunitats autònomes. Afegiríem també la necessitat de demanar a l'Institut Nacional de Ciberseguretat que elabori un programa de formació per a adolescents, famílies i educadors perquè augmenti la conscienciació digital, la prevenció en ciberseguretat i expliqui els mecanismes de denúncia. Perquè, un cop més, molta de la violència masclista la pateixen les nenes i els adolescents. Som, malauradament a molts clics de fer del ciberespai un espai més segur per a les nostres dones, per a les nostres nenes, per a les nostres joves adolescents. I davant d'aquesta realitat on i offline no podem seguir perdent el temps. Per tant, comptin amb el nostre suport, però els demanem, això sí, que acceptin les nostres esmenes. Gràcies. Muchas gracias, presidenta. El Grupo Socialista nos trae hoy una iniciativa no vinculante para emprender una serie de acciones que ya están siendo abordadas dentro del Pacto de Estado contra la Violencia de Género o que pueden ser directamente desarrolladas por el Ministerio de Igualdad o de Transformación Digital, por poner un par de ejemplos. Por lo tanto, de nuevo presentan una PNL para instarse a sí mismos. A esto en catalán le decimos marear la perdiz. Sería mucho más práctico hacer una reunión interna para ponerse de acuerdo entre el grupo parlamentario y el Gobierno, por ejemplo, para ampliar los datos del portal estadístico de la Delegación del Gobierno contra la violencia de género [...], por no hablar de todos esos datos que también tienen procedentes, por ejemplo, del Ministerio del Interior o la Fiscalía.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre lucha contra la violencia de género en el ámbito digital.
«Però és fonamental entendre que les plataformes digitals no són masclistes per naturalesa, sinó que ho són aquelles persones que les utilitzen per assetjar, per sexualitzar les dones i les nenes. Aquestes persones són masclistes dins i fora de l'àmbit digital. Per tant, és important no criminalitzar les xarxes en si mateixes. Les plataformes són eines i es poden utilitzar bé o malament. Per tant, cal conscienciar i educar per utilitzar-les. Respecte dels punts que es reivindica activar, hem presentat esmenes. Ens sembla bé fomentar les polítiques d'autocontrol de les plataformes tecnològiques, però també desenvolupar mecanismes de denúncies efectives i, per això, demanem que es desenvolupi de manera urgent el Reglament de Serveis Digitals. No entenem el perquè del retard en la seva aplicació ni per què el Govern no s'està coordinant amb les comunitats autònomes per desplegar tot el potencial d'aquest DSA, sabent que malauradament no ho podrà resoldre tot. Cal desenvolupar una estratègia global per prevenir aquest tipus de conductes i poder donar eines de defensa a les víctimes. Està claríssim, però deixem clar el repartiment de competències, és a dir, qui ha de tenir la capacitat inspectora i sancionadora. També volem un marc de cooperació clar amb les comunitats autònomes, perquè sense elles no serà possible establir un sistema de control efectiu. Compartim la necessitat d'impulsar els canvis legislatius per protegir els menors. De fet, la legislatura anterior vàrem presentar esmenes, que no van acceptar, per protegir els menors en l'ús problemàtic de la pornografia, per castigar penalment el deep fake o els responsables de les plataformes de continguts d'adults que no respecten la llei, o per posar controls parentals de sèrie en els mòbils, en les tablets.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre lucha contra la violencia de género en el ámbito digital.
«La futbolista Jennifer Hermoso en seria un bon exemple. Des que Rubiales li va clavar el piquito no consentit ha patit una campanya d'assetjament a les xarxes socials increïble, amb missatges fastigosos, masclistes, contra el seu físic, contra la seva orientació sexual; missatges que ella sovint ha compartit, segurament buscant la sororitat de totes nosaltres, probablement trobant encara més assetjadors indesitjables. Fins al febrer no hi haurà judici, però de moment la que pateix l'autèntic calvari és ella. I com ella, tantes dones, atacades en qualsevol moment per covards que s'amaguen darrere l'anonimat, sense que la persona agredida pugui ni tan sols saber des d'on dispara l'odi, la intolerància i el masclisme. La violència masclista, s'ha dit moltes vegades, és..., la masclista digital és una expressió més de la violència estructural de la nostra societat. Una violència que sotmet a les dones, a les nenes, restringint el seu creixement personal i professional en llibertat. El patriarcat ha demostrat una capacitat alarmant per adaptar-se als canvis de context i en l'era de la informació ha sabut, i tant ha sabut, infiltrar-se en les noves tecnologies i xarxes socials.»