Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.821 declaraciones · página 24 de 61
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo describiría la Ministra la gestión que está haciendo de los derechos de los autónomos?
«Des de Junts, defensem un model que reconegui l'esforç, la iniciativa i la llibertat dels autònoms, que redueixi la pressió fiscal, que simplifiqui els tràmits i, sobretot, que millori la seva protecció social i estableixi quotes ajustades i justes, amb una veritable progressivitat i una transició assumible. I és en aquest sentit, ministra, que des de Junts per Catalunya estem treballant en una proposició de llei d'autònoms, una proposta perquè ser autònoms no sigui mai més sinònim d'ofec, sinó que ho sigui de progrés. Ministra, el seu Executiu ha perdut el nostre suport i tothom sap per què. És perquè vostès no compleixen, perquè vostès no compleixen amb Catalunya. Pensen fer el mateix amb els autònoms? Gracias, ministra. Mire, usted puede decir lo que le convenga, pero diga lo que diga no podrá tapar la evidencia, y la evidencia es que con su ir y venir usted solo ha generado más inquietud y más malestar entre los autónomos, un colectivo de prácticamente de seiscientas mil personas en nuestro país, Cataluña, un colectivo que se siente muy perjudicado por las políticas del Estado español y, especialmente, por las políticas de su Gobierno.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo describiría la Ministra la gestión que está haciendo de los derechos de los autónomos?
«Gràcies, ministra. Miri, vostè pot dir el que li convingui, però digui el que digui, no podrà tapar l'evidència. I l'evidència és que amb el seu anar i venir, vostè només ha generat més inquietud i més malestar als autònoms, un col·lectiu de gairebé 600 000 persones al nostre país, Catalunya, un col·lectiu que se sent molt perjudicat per les polítiques de l'Estat espanyol i especialment per les polítiques del seu Govern. Miri, el 2022, a diferència del que va fer el Partit Popular, Junts no vàrem recolzar el canvi de fórmula promogut pel ministre Escrivà. I no ho vàrem fer perquè consideràvem en aquell moment que no facilitava el dia a dia dels autònoms ni els protegia, com ens deien. I tres anys després s'ha confirmat. S'ha confirmat l'asfixia de milers d'autònoms que lluiten per adaptar-se, en molts casos per sobreviure, a un context complex i canviant. I vostè què els proposa? Doncs redoblar la pressió i escanyar-los més, amb mesures pensades des de la comoditat del seu despatx i no des del patiment diari d'aquells que s'esforcen per tirar endavant el país. No és això, ministra, no és això ni el que necessiten ni el que mereixen els autònoms.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las prioridades del Gobierno en materia de cooperación...
«Ya lo saben, pero quiero volver a recordarlo: Junts per Catalunya trabajamos para facilitar a nuestra nación las herramientas y los recursos necesarios, aquellos recursos que ya generamos y que desde aquí se nos niegan para poder hacer mejor política para la Cataluña de hoy, pero, sobre todo, para la Cataluña de mañana; una Cataluña que queremos libre, catalana y cohesionada. Y en esta manera de hacer y de ser es con la que queremos gestionar el hecho migratorio, para responder al reto democrático en clave de país, en clave catalana y no española. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las prioridades del Gobierno en materia de cooperación...
«Per bé que no ens apel·la la crida al sentit d'Estat de la diputada Acedo, alguna de les mesures podria tenir certa raó de ser. Però, com sempre que proposen els Populars, ens trobem autonomies subordinades, subordinades a un model centralista, uniforme i bàsicament controlador, i, evidentment, sense referències a les tensions que el fet migratori genera a casa nostra, a Catalunya. Res estrany. Vostès són els que es van aliar amb l'extrema dreta i amb l'extrema esquerra per denegar-nos la delegació de competències en immigració. Una delegació que ens hauria permès posar eines i recursos al servei de Catalunya per definir un model de gestió del fenomen migratori propi i integral. Una delegació de competències per respondre de la millor manera a les situacions complexes generades pel seu impacte en tots els àmbits de la nostra societat. Ja ho saben, però vull tornar-ho a recordar: Junts per Catalunya treballem per facilitar a la nostra nació les eines i els recursos necessaris, aquells recursos que ja generem i que des d'aquí se'ns neguen, per poder fer les millors polítiques per a la Catalunya d'avui, però sobretot per a la Catalunya de demà. Una Catalunya que volem lliure, catalana i cohesionada. I és en aquesta manera de fer i de ser en la qual volem gestionar també el fet migratori per respondre al repte demogràfic, per respondre-hi en clau de país, en clau catalana i no espanyola.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el buen uso de las zonas de estacionamiento reservadas a las personas con discapacidad.
«Pel que fa a les competències, cal recordar que Catalunya exerceix les seves competències, les executives en matèria de trànsit, a través del Servei Català de Trànsit; que pateix una dependència estructural, com en gairebé tot, de l'Estat, que és qui legisla i fixa les sancions. I des de Junts defensem que Catalunya hauria de poder adaptar aquestes normes a la seva realitat social i territorial, i és una qüestió de respecte. Per això volem que es garanteixi la capacitat de decisió i d'adaptació des de Catalunya i des dels municipis, especialment. Tampoc podem ignorar el buit legal que afecta les zones privades d'ús públic, com aparcaments d'hospitals, equipaments esportius, equipaments comercials, on la llei actual no té cap efecte. Si realment es vol protegir els drets de les persones amb discapacitat, caldrà cooperar també amb el sector privat i amb els municipis, no pas limitar-se a modificar una sanció. Junts sabem que defensar i ampliar els drets de les persones amb discapacitat ens dignifica com a societat. Que una societat que cuida, que fa accessibles els espais, els serveis i la mobilitat és una societat més justa, més democràtica i més humana. Que garantir l'autonomia d'una persona amb discapacitat no és només un acte de justícia individual, és una expressió de civilització col·lectiva. Perquè la manera com tractem els col·lectius més vulnerables defineix el nivell moral i polític d'una societat. Però també sabem que multar no és suficient, ni molt menys. La sanció és necessària, però, si volem que tingui efecte real, cal educació, sensibilització, presència policial. Cal formació específica per als agents municipals i campanyes sostingudes en el temps de conscienciació a la ciutadania. I cal fer-ho ampliant el suport als ajuntaments. És l'única manera, que són els que sostenen el dia a dia de les polítiques públiques, mentre esperen sovint que Madrid compleixi tot el que els promet. O sigui, que si el Govern espanyol vol continuar governant sense complir, sense escoltar Catalunya, i permeti'm dir-ho també, i sense el suport de Junts, potser haurà de començar a pensar com ho farà. Nosaltres, mentrestant, seguirem defensant el que sempre hem defensat: els drets, la dignitat i l'autonomia de les persones amb discapacitat. I, alhora, els drets, la dignitat i l'autogovern del meu país, de Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el buen uso de las zonas de estacionamiento reservadas a las personas con discapacidad.
«Mirin, a Catalunya hi ha més de 720 000 persones amb el reconeixement legal de discapacitat, moltes d'elles amb mobilitat reduïda, que pateixen enormes dificultats diàries que no es resolen únicament amb una multa més alta. Al nostre entendre, el principal problema no és l'import de la sanció, és la manca de places adaptades, la falta de coordinació entre Administracions i, sobretot, l'enorme dificultat dels ajuntaments per poder controlar i garantir el compliment de la norma per culpa de la històrica manca de recursos que pateixen. Perquè, al final, els que han de fer complir aquesta llei són els municipis. Són els ajuntaments els que senyalitzen, controlen i sancionen. Són les policies locals les que s'enfronten cada dia a conductes incíviques i són els governs locals els que sovint no disposen dels recursos humans ni materials per fer-ho de forma eficaç. Cal que Junts els tornem a recordar que es van comprometre amb nosaltres que els ajuntaments podrien utilitzar els seus romanents de tresoreria per millorar els serveis públics? I que el seu Govern, PSOE-SUMAR, ho està incomplint flagrantment? Cal que ho tornem a repetir? Des de Junts no ens cansarem de reivindicar el paper dels ajuntaments com a primera línia de servei públic, i ens preocupa que aquesta llei no vingui acompanyada d'un suport real ni d'un reconeixement a aquesta realitat municipal.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno sobre la situación política actual en Cataluña?
«Gràcies. Seré molt clara, senyor Sánchez. A vostè ja no li serveix embolicar-se amb la bandera palestina i ara ho fa amb la del canvi horari, i així no es parla del que realment fa perdre el son a moltíssimes persones. Perquè digui'm, senyor Sánchez, quants autònoms estan perseguits cada dia per vostès perquè tornin, per exemple, les ajudes que van rebre durant la COVID? O quants autònoms hauran de tancar persiana si els segueixen ofegant amb pujades de quotes i amb impostos? O quants pisos públics han construït vostès a Catalunya, senyor Sánchez? I no parlo del número de pisos que porten anys anunciant que volen fer, sinó dels que han fet. Parlo dels reals. Quants, senyor Sánchez? O com expliquen les esquerres espanyoles, que amb una mà defensin una família, una casa i amb l'altra volen aprovar una llei que signen tots vostès, que en el seu primer article diu que s'ha de considerar una casa, un habitatge o una habitació? Per tant, una família, una casa o una família; o una família, una habitació, senyor Sánchez. Quants pisos segueixen ocupats a Catalunya mentre vostès bloquegen aquí la llei de Junts contra les ocupacions? O quants delinqüents segueixen al carrer mentre vostès segueixen bloquejant aquí la llei de Junts contra la multireincidència?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la consolidación de...
«Hace veinticinco años que el Estado no transpone la directiva que le obliga a sancionar precisamente los abusos de la contratación temporal. La Ley 20/2021 solo pretendía evitar las sanciones sin atacar las causas del problema. Resultado: las tasas de temporalidad no solo no han bajado, sino que como consecuencia de esa Ley 20/2021 se ha cesado a miles de trabajadores sin indemnizaciones y, paradójicamente, también sin tener en cuenta las necesidades del propio servicio público. Y, si no, vean ustedes el caos generado por el señor Dalmau en la Generalitat de Catalunya. La Unión Europea ha dejado claro que España está fuera de juego. Aparte de los millonarios procedimientos sancionadores, el tribunal ya ha dicho que los procesos de la Ley 20/2021 no solo la sanción a los abusos a los derechos de interinos que exige el derecho europeo, y el abogado ha dado un paso más, y, si bien las conclusiones no determinan lo que acabe decidiendo el TJUE, las instituciones europeas han dicho basta y quieren terminar con el abuso de la temporalidad en la Administración pública española.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la consolidación de...
«Per acabar, em permeto recomanar al Govern espanyol dues qüestions. En primer lloc, que superi el temor reverencial que té pel Tribunal Suprem. L'ordenament europeu és dret intern a tots els efectes. Admetre la primacia del dret europeu no és desafiar el Tribunal Constitucional o el Tribunal Suprem. No és una qüestió de sobirania la que ens afecta. No és una qüestió d'autoritat. És una qüestió de dret. I ara mateix l'Estat espanyol està subjecte, està supeditat a l'estat de dret europeu. No s'acovardeixin, deixin de ser provincians i surtin del marc mental del Tribunal Suprem. La segona qüestió que els volia recomanar és que la justícia europea no entén la sacralització de la funció pública a Espanya. Els principis constitucionals de mèrit i capacitat no poden ser un obstacle per resoldre el problema real de l'abús de temporalitat en el sector públic. Si els treballadors del sector privat tenen dret a l'estabilitat laboral, també el tenen els funcionaris públics. Obrin la ment. Moltes gràcies. Señora Santana, en Junts per Catalunya compartimos al 100 % la descripción de antecedentes, la misma que hacen los colectivos de interinos, que responde a la realidad de centenares de miles de trabajadores públicos temporales que ven sus derechos vulnerados por unas Administraciones que hacen fraude de ley en contra del derecho europeo.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la consolidación de...
«Davant d'això, Junts per Catalunya va presentar el febrer passat quatre esmenes a la Llei de funció pública de lAdministració General de lEstat, que ja recollien el que proposa la moció que ens ocupa. És a dir, la consolidació dels treballadors públics abusats i cessats, passant-los a treballadors públics fixos. I, en el mateix sentit, són les esmenes que hem presentat a la Llei d'accés a la judicatura, per als funcionaris interins de l'Administració de Justícia i els jutges i fiscals substituts. Nosaltres assumim aquesta demanda d'estabilització perquè és justa i perquè és un mandat del dret europeu. I si la nostra lluita és estendre els estàndards europeus en tots els àmbits, com no l'hem d'estendre en aquest? Aquesta és també la nostra lluita. Això és precisament el que el president Puigdemont va traslladar als representants dels treballadors abusats quan es van reunir amb ell fa uns mesos a l'exili a Bèlgica. Nosaltres no busquem protagonisme ni avantposar als nostres interessos als del col·lectiu afectat, i esperem, esperem que els promotors de la moció facin el mateix, que no siguin més papistes que el Papa i que amb la seva gesticulació, amb els seus eslògans de fixesa o res, no posin en risc una solució al problema de centenars de milers de treballadors públics abusats.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la consolidación de...
«Senyora Santana. Des de Junts per Catalunya compartim al 100 % la seva descripció dels antecedents, la mateixa que fan els col·lectius d'interins i que respon a la realitat de centenars de milers de treballadors públics temporals que veuen els seus drets vulnerats per unes administracions públiques que s'aprofiten d'ells, en frau de llei i en contra del dret europeu. L'Estat espanyol porta vint i cinc anys sense transposar la Directiva 1999/70, incomplint el dret europeu que l'obliga a prevenir i sancionar els abusos en la contractació temporal. La llei 20/2021 només pretenia evitar les sancions a Espanya sense abordar les causes del problema, i el resultat és que a data d'avui no només la taxa de temporalitat no ha baixat, sinó que, com a conseqüència d'aquella llei 20/2021, s'ha cessat milers de treballadors a cost zero, sense indemnitzacions i, paradoxalment, també sense tenir en compte les necessitats del propi servei públic. I, si no, vegin el caos generat pel senyor Dalmau a la Generalitat de Catalunya. La Unió Europea ha deixat clar que Espanya està en fora de joc. A banda dels milionaris procediments sancionadors, el TJUE ja ha dit que els processos d'estabilització de la llei 20/2021 no són la sanció a l'abús dels treballadors interins que exigeix el dret europeu, i l'advocat de la Unió Europea ha fet un pas més, i encara que les seves conclusions no determinen el que acabi decidint el TJUE, tot indica que les institucions europees han dit prou i volen acabar amb la bombolla de l'abús en la temporalitat del treball de les administracions públiques espanyoles.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para instar al Gobierno a realizar una auditoría integral del sistema de control...
«Senyories. Bé, el PP porta avui la seva quarta, quarta, iniciativa sobre els problemes que hi ha hagut al voltant de les polseres per geolocalitzar els maltractadors. Podríem dir que hi ha un empat a dos entre les iniciatives presentades al Senat i les iniciatives presentades aquí al Congrés. I és una qüestió que vull dir que és molt evident. El PP sap perfectament que aquest tema és un tema que desgasta el Govern espanyol i li volen treure tot el rèdit polític. Però això té conseqüències. Perquè busquen la confrontació en un tema molt sensible que requereix autoresponsabilitat per no generar alarma social. Perquè hi ha el risc que el que acabin generant sigui desconfiança en el sistema de protecció de les víctimes, que tanta desconfiança acabi fent que rebutgi aquest sistema de protecció justament, quan, malgrat tot, segueix sent la millor mesura que hi ha a hores d'ara per protegir-les, per donar les víctimes de violència masclista una certa seguretat. Estem d'acord, que quedi clar, estem d'acord en el fons de la qüestió. El Govern espanyol ha d'actuar amb transparència sempre, especialment si parlem de seguretat. I aquesta transparència, ja ho vam dir l'altre dia i ho tornem a dir, no ha existit. Per això Junts va registrar preguntes sobre un servei que afecta, recordem-ho, 4730 dones a tot l'Estat, 127 a Catalunya. Dones que necessiten saber si els seus maltractadors trenquen l'ordre d'allunyament. Dones que en molts casos viuen en neguit constant, a vegades per culpa, a vegades per culpa de les mateixes polseres, perquè els dispositius nous, segons ens explicaven l'altre dia, són molt més sensibles, i han estat generant moltes més activacions i també moltes més falses alarmes, amb la qual cosa això neguiteja molt les víctimes. Ens podem imaginar l'estrès i la por que això els suposa. La mateixa ministra Redondo ens va explicar que s'havien ajustat les polseres per evitar tants ensurts.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Señorías, señora Canelo, si de verdad lo que ustedes quieren es ayudar a las entidades locales y dignificar la tarea de los electos municipales, no pueden quedarse en hacer propuestas para hacer posible el voto telemático. En opinión de Junts per Catalunya -y lo hemos dicho reiteradamente tanto aquí como en el Senado- hay que sacar el corsé de los entes locales, y esto solo se puede hacer potenciando su autonomía y su financiación, dos cuestiones que tienen un impacto directo en el día a día de la ciudadanía, porque como Administración más cercana a la ciudadanía, los ayuntamientos cada día asumen más competencias; y las asumen haciendo mucho con muy poco, no solamente porque no reciben suficientes recursos, sino porque a menudo ni siquiera pueden gastar los recursos que tienen. Por eso, Junts hace tiempo que reclama revisar o, directamente, derogar leyes como la de la estabilidad presupuestaria, leyes que limitan la autonomía municipal e impiden una gestión eficaz. Señorías, es imprescindible hacer cambios profundos para garantizar la financiación local, una financiación que responda a las necesidades de nuestros pueblos y ciudades, a las necesidades de nuestro país, Cataluña, y a las necesidades del siglo XXI. En este sentido, resulta urgente permitir a los municipios utilizar sus restos de financiación, porque si los ayuntamientos gestionan bien y tienen ahorros, deben poder invertirlos en mejores servicios, remanentes para impulsar proyectos necesarios a nivel local, y no solamente usar ese remanente para pagar una deuda, una deuda que no les ahogue y que lo único que hace es servir para que sea el Estado el que pueda endeudarse más. Igualmente urgente es reducir los obstáculos burocráticos y desvincular la gestión municipal de leyes anacrónicas que están basadas en la tutela y el control y no en la confianza, como debería ser. Si en esta proposición de ley reconocemos que durante la pandemia las entidades locales demostraron estar preparadas para introducir nuevos medios tecnológicos, debemos reconocer también el papel que tuvimos como Administraciones de proximidad, Administraciones que demostraron responsabilidad y capacidad de decisión para servir y responder del mejor modo a la ciudadanía en una situación de crisis.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Però mirin, senyories. Miri, senyora Canelo, si de veritat el que volen és ajudar les entitats locals i dignificar la tasca dels electes municipals, no es poden quedar en fer proposicions per fer possible el vot telemàtic. Des de Junts per Catalunya, diem, hem dit de forma reiterada, tant aquí com en el Senat, que cal treure la cotilla als ens locals, i això només es pot fer potenciant la seva autonomia i el seu finançament. Dues qüestions que tenen un impacte directe en el dia a dia de la ciutadania, perquè com a administració més propera a la ciutadania, els ajuntaments cada dia assumeixen més competències, i les assumeixen fent molt amb molt poc. No tan sols perquè no reben prou recursos, sinó perquè sovint no poden ni gastar els que tenen. Per això mateix, Junts fa temps que reclamem revisar, o directament derogar lleis com la LRSAL o la d'estabilitat pressupostària, lleis que limiten l'autonomia municipal i impedeixen una gestió eficaç. Senyories, ens calen canvis profunds per garantir el finançament local, un finançament que respongui a les necessitats dels nostres pobles i ciutats, a les necessitats del nostre país, Catalunya, i a les necessitats del segle XXI. I, en aquest sentit, és urgent permetre als municipis utilitzar els seus romanents. Perquè, si els ajuntaments gestionen bé i tenen estalvis, han de poder invertir-los per a millors serveis, per a impulsar projectes necessaris a nivell local, i no només utilitzar-los per pagar un deute, un deute que no els escanya i que lúnic que fa és servir perquè sigui lEstat qui pugui endeutar-se més. Igualment d'urgent és reduir les traves burocràtiques i deslligar la gestió municipal de lleis anacròniques basades en la tutela i el control, i no en la confiança, com hauria de ser. Perquè, si en aquesta proposició de llei reconeixem que durant la pandèmia les entitats locals van demostrar estar preparades per introduir l'ús dels nous mitjans tecnològics, també hem de reconèixer el paper que van tenir com a administracions de proximitat, administracions que van demostrar responsabilitat i capacitat de decidir per servir i respondre de la millor manera a la ciutadania en una situació de crisi.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Val a dir que, al nostre entendre, aquesta proposta no està exempta de millores per evitar possibles problemàtiques que ja hem detectat i que, en cas de prosperar aquesta presa en consideració, procurarem esmenar. En tot cas, la més evident és l'assignació de noves funcions dels secretaris, fet que podria ampliar les desigualtats entre municipis grans i petits, amb el risc que alguns òrgans col·legiats no puguin fer ús del vot telemàtic amb la mateixa seguretat i agilitat que els altres. I si això passa és perquè a Catalunya hi ha un dèficit més que considerable de secretaris, amb la qual cosa no hi ha garantida la seva presència efectiva en tots els municipis. I, en cas de ser-hi, sabem que això serà una sobrecàrrega que dificultarà la implantació efectiva de la mesura. I això lliga amb la materialització del que Junts i el Grup Socialista tenim acordat perquè la Generalitat recuperi la gestió integral dels secretaris i els interventors des de l'oferta a la provisió, passant per la selecció i la formació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Tornant a la iniciativa d'avui. Votarem a favor de la presa en consideració d'aquesta proposta que té com a objectiu compensar ?potser la solució és corregir o evitar- el sobrecost dels aliments sense gluten que necessiten els celíacs de gairebé 1000 euros a l'any, segons l'Associació de Celíacs de Catalunya, que han denunciat durant anys un increment d'entre el 20 i el 300 % en productes bàsics com ara el pa o la pasta. A més, el 20 % dels diagnòstics es dona entre persones de més de 65 anys, augmentant la seva vulnerabilitat. Socialment és una afecció, és una malaltia que genera exclusió i impacte psicològic, amb estudis que assenyalen fins i tot un major risc de depressió. La seva iniciativa, senyories del Partit Popular, conté punts que envaeixen competències. Per exemple, la creació del Registre de pacients centralitzat. Ha de ser de cada comunitat autònoma, i això no ha d'impedir la cooperació entre comunitats autònomes i Govern central per trobar-li utilitat epidemiològica de les dades. La planificació sanitària, els hem de recordar, és autonòmica. Estem d'acord ?potser s'hauria d'estudiar bé- si a través de l'IRPF s'ha de retornar als celíacs bona part de l'extra cost anual que tenen per poder comprar aliments sense gluten. Però en qualsevol cas això ho podrem discutir en el període d'esmenes, sempre i quan el Govern espanyol no doni ordre de deixar aquesta proposició de llei al calaix.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Bona tarda. Bona tarda, senyories. Bé, avui es pren en consideració una iniciativa destinada a compensar econòmicament les persones celíaques. Persones que, a més de patir aquesta malaltia autoimmune crònica i que afecta el budell prim, també són víctimes d'un estat del benestar fallit que, en lloc de corregir la discriminació que pateixen pel sobrepreu dels aliments sense gluten, mira cap a un altre costat. I això, això no és nou. Ho hem vist en persones afectades per l'esclerosi lateral amiotròfica. Vaig a fer un parèntesi. El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei per obrir una línia de crèdit per tenir recursos, entre d'altres, per aplicar la llei ELA. Gairebé un any després d'aprovar-se la llei, i ho hem dit i ho repetim, mil morts, mil morts d'ELA. 116 morts d'ELA a Catalunya després. El Govern espanyol demana crèdit per poder complir amb les seves obligacions. I ho fa quan ja s'ha esgotat tot el crèdit, el crèdit de la confiança dels malalts i les seves famílies respecte de la política.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«No me voy a entretener en los puntos, porque, como ha dicho también el portavoz del Partido Nacionalista Vasco ahora mismo, en algunos puntos estamos a favor, estamos totalmente a favor de lo que usted dice, y los votaremos, como la falta de personal del Instituto Social de la Marina, por ejemplo, que provoca muchos problemas, incluso para la tramitación de bajas y para dar de alta a un capitán o un patrón si ha habido una baja de otro trabajador de la empresa. Y hay muchos otros puntos con los que también estamos de acuerdo, como que las medidas se tienen que adoptar de acuerdo con criterios científicos solventes, actualizados y contrastados. En otros no coincidiríamos tanto, como, por ejemplo, en el hecho de la moratoria general de la eólica marina, porque cada caso aquí requiere sus estudios, obviamente, pero creemos que la eólica marina también es una oportunidad de país y es necesario que haya una buena compatibilidad. Pero lo que nos interpela sobre todo es el primer punto, revisar la política pesquera común. La pesca en Cataluña se está muriendo y desde Junts per Catalunya decimos: ya basta, hace falta una reforma de la política pesquera común de arriba abajo, para Galicia, sí, y para Cataluña. No se puede trabajar con una planificación con días limitados de pesca y cuotas limitadas de pesca de un año para otro, que el mes de octubre te dicen que te dan cuatro boyas más para que puedas aguantar hasta final de año, para trabajar un poquito más. No se puede trabajar así. El sector de la pesca en Cataluña se está muriendo y no estamos dispuestos a seguir con esta dinámica. Hace falta una reforma en profundidad. ¿Sabe cuál es el problema? Que este Gobierno todavía no se ha enterado de esto y que estamos hartos y no pensamos tolerar más que el ministro vuelva de las negociaciones de Europa diciendo que la negociación está bien porque podría ser peor. Ahora ya es la peor negociación, la peor de las posibles, de un sector muerto, que no tiene continuidad, que no tiene relevo, que está desanimado, que no puede planificar el futuro y que tiene que trabajar día tras día. No se puede trabajar con una planificación de limitación de días o de cuotas de un año; tiene que haber una planificación de dos o tres años. No puede ser que los caladeros se hayan recuperado y te den las horas, las cuotas y los días para trabajar de acuerdo con lo que has pescado en los años anteriores, cuando resulta que los estudios científicos, como dice usted aquí, demuestran que los caladeros en el Mediterráneo se han recuperado. No puede ser, no puede ser que estos instrumentos de gestión y de regulación europeos internacionales sean tan lentos que el atún, que una especie protegida pero que es un depredador, aumente exponencialmente de un año a otro la cantidad de atún que hay en el mar, que se coma toda la sardina, y resulta que '¡ah!, sí, sí es verdad, pues haremos un estudio el año que viene y lo debatiremos en el organismo internacional que corresponda'. No puede ser, así no se puede trabajar, hace falta una reforma en profundidad.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«I, per tant, pugem aquí per solidaritzar-nos amb el plantejament global que vostè fa en la interpel·lació i en la moció, per votar a favor d'algun d'aquests punts i per llançar un missatge al Govern: Ja n'hi ha prou. Un ministre no pot tornar any rere any amb una mala negociació que mata el sector de la pesca de Catalunya. No. Ja prou! El ministre, si la negociació és dolenta, que trenqui les cartes i que planti cara a Europa. Ja prou de que torni amb un mal acord, que planti cara, que es reformi, que es faci un model de gestió més territorialitzat, més adaptat als diferents territoris, més àgil i més pensant amb la supervivència del mar i també amb la supervivència dels pescadors i de les confraries. Gràcies. Gracias, señor presidente. En iniciativas como es el caso de esta, que tienen un enfoque muy territorial, como es obvio, con una visión nacional de Galicia, que es la que le corresponde al Bloque Nacionalista Galego, y territorial de la problemática, en este caso de la pesca en Galicia, que tiene muchas diferencias, como sabe, con la pesca en Cataluña, muchas veces en estas mociones nosotros no intervenimos o nuestro grupo se abstiene, también por desconocimiento de algunas de las claves territoriales. Pero la verdad es que nos hemos sentido llamados a intervenir en esta propuesta -aunque, como he dicho y usted conoce, la pesca gallega es muy distinta de la catalana: las barcas son más grandes, el volumen económico es mucho mayor, también lo es el tamaño de las empresas, y en el caso de Cataluña son pequeñas empresas, las barcas son pequeñas, familiares- porque hay algunos elementos que nos han interpelado de una forma importante.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«En altres no coincidiríem tant com, per exemple, amb el fet d'una moratòria general de l'eòlica marina, perquè també cada cas requereix dels seus estudis, òbviament que sí, però pensem que l'eòlica marina també és una oportunitat de país, que cal veure que hi hagi una bona compatibilitat. Però sobretot el que ens interpel·la és el punt primer, revisar la política pesquera comuna. La pesca a Catalunya està morint. I des de Junts per Catalunya diem: Ja n'hi ha prou. Cal una reforma de la política pesquera comuna de dalt a baix. Per Galícia, sí, i per Catalunya. No es pot treballar amb una planificació amb dies limitats de pesca i quotes limitades de pesca d'un any per un altre, que el mes d'octubre diuen que et donen quatre molles més per aguantar com puguis fins a final d'any, per pescar uns dies més o tenir una mica més de gamba. No es pot treballar així. El sector de la pesca a Catalunya està morint i no estem disposats a continuar amb aquesta dinàmica. Cal una reforma en profunditat. I el problema, sap quin? Que aquest govern encara no s'ha enterat d'això i que estem tips i no pensem tolerar més que el ministre torni de les negociacions d'Europa explicant que la negociació està bé, perquè podria ser pitjor. Ja és ara la negociació pitjor, la pitjor de les possibles, la d'un sector que es mor, que no té continuïtat, que no té relleu, que està desanimat, que no pot planificar el futur, que ha de treballar dia a dia. No es pot treballar amb una planificació de limitació de dies o de quotes d'un any. Ha d'haver una planificació de dos o tres anys. No pot ser que els caladors s'hagin recuperat i et donin les hores i les quotes i els dies per treballar d'acord amb el que has pescat els anys anteriors, quan resulta que els estudis científics, com vostè diu aquí, demostren que els caladors, en el cas de la Mediterrània, s'han recuperat. No pot ser. No pot ser que aquests instruments de gestió i de regulació europeus i internacionals siguin tan lents. Que la tonyina, que és una espècie protegida, però que és un depredador, d'un any per l'altre augmenta exponencialment la quantitat de tonyina que hi ha a la mar que es menja tota la sardina. I resulta que: 'Ah, sí, sí, és veritat. Doncs farem un estudi i l'any que ve ho discutirem a l'organisme internacional que toca'. No pot ser. Així no es pot treballar. Cal una reforma en profunditat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«Gràcies, senyor president. Senyor Néstor Rego, de vegades, en iniciatives, com és el cas d'aquesta, que tenen un enfocament molt territorial, com és obvi, una visió nacional de Galícia, que és el que pertoca al Bloc Nacionalista Gallec i territorial de la problemàtica, en aquest cas, de la pesca a Galícia, que, com sap, té moltes diferències amb la pesca a Catalunya, doncs sovint amb algunes d'aquestes intervencions el nostre grup, fins i tot, ni intervé o s'absté també per desconeixement estricte d'algunes claus territorials o locals. Però la veritat és que nosaltres ens hem sentit cridats a intervenir en aquesta proposta, tot i que, com he explicat i vostè coneix, la pesca gallega és molt diferent de la catalana. Les barques són més grans, el volum econòmic és molt més gran, el tamany de les empreses també és molt més gran que en el cas de Catalunya, són empreses petites i familiars, barques més petites, etcètera, perquè hi ha alguns elements que ens han interpel·lat d'una forma important. No m'entretindré en els punts perquè, com ha dit també el portaveu del Partit Nacionalista Basc ara mateix, en alguns punts nosaltres estem a favor, hi estem a favor. Estem d'acord totalment amb el que vostè diu i els votarem. Per exemple, la falta de personal de l'Institut Social de la Marina provoca molts problemes, inclús per tramitar baixes i per posar d'alta un capità o un patró si hi ha hagut una baixa d'un altre treballador de l'empresa, no? I molts altres, doncs també estem d'acord, per exemple, que les mesures s'adoptin d'acord amb estudis científics contrastats i solvents i actualitzats.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Señor Conesa, que ahora en Cataluña se están construyendo 50 000 viviendas públicas -lo ha dicho literalmente porque lo he apuntado- es mentira. Lo he apuntado literalmente. Ha dicho: Ahora se están construyendo 50 000 viviendas públicas en Cataluña. Y eso es mentira. Y lo digo porque no se lo podemos después mostrar a la ciudadanía porque no es verdad y tengo que decir lo que es mentira. Y otra cosa es que el Gobierno del presidente Illa prometa... (el señor Conesa Coma pronuncia palabras que no se perciben). No, no, ni cincuenta ni cien. Cuando ha dicho el presidente Montilla... Que habrá 213 000 viviendas. Perfecto. Estaremos atentos, los compañeros de Junts per Catalunya, para ver cómo incumple flagrantemente este compromiso el presidente de la Generalitat de Catalunya, lamentablemente. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«En cuanto a la Sareb, cien por cien de acuerdo con lo que le acaba de decir mi compañera, la señora Estrems. Se lo decimos también en cada comisión: es que no puede ser, por favor, no puede ser que a Cataluña se le haga pagar las incompetencias de los demás. A Cataluña, no solo porque se está haciendo el trabajo con mucho compromiso -a veces mejor, a veces peor, con muchas ganas de encontrar soluciones-, es que además se nos suma un déficit fiscal escandaloso año tras año. Estamos hablando de 22 000 millones de euros cada año. Nos merecemos que estas viviendas que ya están pagados con los impuestos de los catalanes, que estos inmuebles pasen gratuitamente -que no es así porque ya los hemos pagado- a favor y a titularidad registral de la Generalitat de Catalunya o de los ayuntamientos, si se quiere; es decir, de Administraciones del territorio, de nuestro territorio. Y eso es perentorio y es muy importante. Cuidado con las cifras. Es cierto que tratan siempre de ser muy rigurosos, y se lo tengo que reconocer, pero cuando habla de los datos de Cataluña y de que los precios no están subiendo o de que se ha podido frenar un poco el aumento de precios, cuidado porque yo no sé si se ha fijado usted en que se basa en los datos del primer trimestre que facilita la Generalitat o que facilitaba trimestralmente, desde hace años, la Generalitat. Salieron estos datos, que ustedes repiten, de que los precios bajan. No, los precios no bajan, pero se ha frenado el aumento. Cuidado, porque ya es el tercer trimestre que no se publican. Se quedaron con aquel dato, los datos seguramente les gustarían, y ahora no sé por qué no se están publicando. Quizá a usted no le gustan, pero a mí no me han dado respuesta de por qué ahora no se están publicando. Me suena un poco mal.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Senyor Conesa, que ara a Catalunya s'estan construint 50 000 habitatges públics -què ho ha dit literalment, perquè ho he apuntat- és mentida. Que ho he apuntat. Literalment ha dit: 'Ara s'estan construint -construint- 50 000 habitatges públics a Catalunya' i això és mentida. I ho dic perquè no podem després frustrar a la ciutadania. I com que no és veritat, doncs, li he de dir que és mentida. I una altra cosa és que el Govern Illa, el president Illa prometin fer-ne, no, ni cinquanta ni cent, quan han dit l'anterior president Montilla ni res... No, no, que hi hauran 213 000, 213 000, que farem... Perfecte, estarem ben amatents. Els companys del Parlament de Junts per Catalunya ja li asseguro que estan ben amatents. Nosaltres també, per veure com incompleix de flagrantment aquest compromís el president de la Generalitat de Catalunya, lamentablement, lamentablement. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Señor Pisarello, hola. Le he escuchado atentamente cuando ha hecho su intervención -como hago siempre, por otro lado- y he tenido disgusto al ver que no me ha escuchado ninguna de mis intervenciones en materia de vivienda. Porque si tanto la señora Vaquero -que hoy no está aquí- como yo misma no hemos repetido mil veces y de forma absolutamente convencida que la principal medida que podía emprender este Gobierno era la de que se creara un parque público de vivienda más amplio y que se dedicaran -y esta frase me he hartado de decirla- presupuestos robustos y sostenidos en el tiempo para poder hacer lo posible, si no lo he dicho mil veces es que no lo he dicho nunca. Bueno, mil veces no, porque no he hecho tantas intervenciones, pero es que lo he repetido en varias intervenciones. Por lo tanto, lo que ha dicho usted me ha parecido una broma o que no escucha o que va con muchos prejuicios. Seguramente esto último: que tiene muchos prejuicios sobre Junts per Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Vigilin les dades, perquè és cert que miren sempre de ser molt rigorosos i li he de reconèixer, senyor ministre, però quan parla de les dades de Catalunya i de que si els preus no estan pujant o s'han pogut frenar una mica l'augment de preus, vigili perquè jo no sé si s'ha fixat vostè que es basa en les dades del primer trimestre que facilita la Generalitat, que facilitava trimestralment des de fa anys i anys i anys la Generalitat i que van sortir aquestes dades que vostè diuen i repeteixen que els preus baixen. No, els preus no baixen, però s'ha reduït l'augment o s'ha frenat l'augment. Vigili, perquè ja és el tercer trimestre que no es publiquen. Es van quedar amb aquell. Les dades els devien agradar i ara no entenem per què no s'estan publicant. Potser a vostè li diran. A mi no em donen resposta de per què ara no s'estan publicant. Potser hi hauria una sorpresa. No en tinc ni idea. Em sona malament.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Pel que fa a la Sareb, cent per cent d'acord amb el que li acaba de dir la meva companya, la senyora Estrems. Li diem també a cada comissió. I és que no pot ser. Si us plau, no pot ser que a Catalunya se'ls faci pagar les incompetències d'altres. I Catalunya, no només perquè s'està fent la feina amb molt de compromís, a vegades més ben feta, a vegades menys, però amb molt de compromís, amb moltes ganes de trobar solucions per als diversos governs, però és que a més a més, se'ns hi suma un dèficit fiscal escandalós any a any, que estem parlant de 22 000 milions d'euros cada any, senyora ministra. Bé ens mereixem que aquests immobles, que ja han estat pagats amb els impostos dels catalans i les catalanes, bé ens mereixem que aquests immobles passin gratuïtament -que no és, que no és perquè ja els hem pagat- a favor i a titularitat registral de la Generalitat de Catalunya o dels ajuntaments, si es vol, és a dir, d'administracions del territori, del nostre territori. I això és peremptori i és molt important.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Ha parlat també, ha dit vostè: 'Perquè els preus baixin, s'ha de ser valent i només hi ha una opció i que és actuar contra la propietat'. Doncs, guaiti, no, perquè hi ha una mesura que no n'hem parlat perquè ja s'aplica, que és la de poder-se desgravar el 90 % de les rendes que es perceben -bé, ja em sentirà una altra estona- de les rendes que es perceben quan es redueix un 5 % el lloguer, quan el propietari voluntàriament decideix reduir el lloguer un 5 %. Aquesta és una política que veiem, una mesura que veiem realment molt útil i que el propietari que no l'utilitzi vol dir que està molt mal assessorat, perquè efectivament ha de tenir molta transcendència. I això no és anar contra res ni contra ningú. No és actuar contra cap propietari, no és fer la guerra a res, és donar una opció. Ens havíem quedat amb el bo Lloguer Jove. Si us plau, no posin una -ara ja vaig a vostè, senyora ministra- si us plau, no posin una quantitat fixa, sinó mirin de posar un percentatge i serà molt més equitatiu i just per als joves dels diversos territoris. Respecte al tema de pisos turístics i que es legisli, nosaltres estem d'acord i vam votar a favor que es reguli, s'intenti que s'eviti el frau en les megaplataformes que gestionen els pisos turístics. I així ho vam dir, i per això vam votar a favor, perquè és el que persegueix la llei que va presentar EH Bildu. Regular aquí els pisos turístics? De cap manera! Evitar el frau? Sí, sempre. Ja ho farem des de Catalunya. Ho farem des del Parlament català, que és qui té les competències. Per tant, nosaltres no acceptarem mai que es conculquin les nostres competències i que es legisli aquí, per exemple, en tema de més regulació de pisos turístics, com tampoc del dret d'habitacions o de lloguer d'habitacions o de l'ús d'habitacions, no sé com es pensaria legislar-ho, perquè és matèria exclusiva ja no d'habitatge. És de dret civil català, que és intocable. Els que estimem el nostre dret, que aquest és el principal tresor que tenim o un dels principals tresors que tenim a Catalunya, és el dret civil català, no permetrem que es toqui. I, per tant, aquest tema del dret d'habitacions, doncs nosaltres no hi serem. Ho dic perquè van dir que si es reanuda, doncs en aquest aspecte, almenys el nostre suport no el tindran.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyor Pisarello, hola. L'he escoltat atentament quan ha fet la seva intervenció, com faig sempre, per altra banda, i he tingut el disgust que veig que no m'ha escoltat mai cap de les meves intervencions en matèria d'habitatge. Perquè si tant la senyora Baquero, que avui no és aquí, com si jo mateixa no hem repetit mil vegades i de forma absolutament convençuda que la principal mesura que podia emprendre aquest govern era la de que es creés un parc públic d'habitatge més ampli i que s'hi dediquessin -i aquesta frase m'he afartat de dir-la- pressupostos robustos i sostinguts en el temps per poder-ho fer possible, si no ho he dit mil vegades, és que no ho he dit mai. Bé, mil no, perquè no he fet tantes intervencions, però és que ho repeteixo vàries vegades a cada intervenció. Per tant, el que ha dit vostè m'ha semblat una broma o que no escolta o que va amb molts prejudicis. Segurament això últim, que va amb molts prejudicis respecte, almenys, a Junts per Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Voy a concretar algunas cosas que quedan mal resueltas. Nos parece que todavía hay una falta de respeto absoluto a las competencias de la Generalitat. Cataluña tiene competencias plenas en materia de vivienda y eso debe respetarse siempre. El plan estatal debería limitarse a fomentar el acceso y la promoción de vivienda, porque es ahí donde el Estado puede colaborar con la Generalitat. En cambio, el Estado pretende condicionar la gestión autonómica, prescribe, por ejemplo, la transmisión de... al Estado... fija la supervisión central; y esto, aparte de crear más burocracia superflua y dificultades operativas, vulnera la autonomía de Cataluña. Lo que nos hace falta no es una estructura estatal que duplique, sino una coordinación leal, más autonomía y más recursos directos. En segundo lugar, no se reduce la burocracia ni se adapta plenamente a la singularidad de cada territorio. Necesitamos normas claras, sencillas, flexibles, que permitan adaptarse a la realidad de cada territorio y que generen seguridad jurídica. Pongo un ejemplo: recordará que en Junts per Catalunya fuimos muy críticos con la conceptualización del bono de alquiler joven. Recriminábamos que en Cataluña era inaplicable porque el límite máximo del alquiler era demasiado bajo para Cataluña porque los alquileres son superiores. Eso lo han intentado corregir, es cierto, estableciendo límites máximos diferenciados según el tipo de municipio. Bien, en cambio, la cuantía máxima de la ayuda sigue siendo una cantidad fija, 300 euros o 200 en habitaciones. Sí que han puesto un límite máximo del 60 % en ambos casos. Pero esta no es una situación equitativa ni justa, como siempre hemos defendido. No es justa para los vecinos de los municipios en los que los precios son más altos. Un vecino de Barcelona que paga un alquiler superior a 1000 euros, suponiendo que la Generalitat haga su trabajo y decida aumentar este límite -y ya termino con este ejemplo-, podrá recibir como máximo 300 euros, es decir, un 30 % como máximo del alquiler que esté pagando. En cambio, allí donde los precios de los alquileres son mucho menores, estos mismos 300 euros pueden llegar al 60 % del alquiler, que es el máximo. No es tan difícil, señora ministra, entender que no es equitativo poner cuantías fijas, sino que lo justo es proponer porcentajes sobre un precio. No es tan complicado. Y, así, un joven de Cataluña podrá percibir el mismo porcentaje de ayuda al alquiler que el que pueda percibir un joven de Castilla y León. Hay más temas que comentaré en mi segundo turno. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Deixi'm concretar alguns aspectes mal resolts. Continuem trobant, ho he dit, manca de respecte absolut a les competències de la Generalitat. Catalunya té competències plenes en matèria d'habitatge i això s'ha de respectar, sempre. El pla estatal hauria de limitar-se a fomentar l'accés i la promoció d'habitatge, que és on l'Estat pot col·laborar amb la Generalitat. En canvi, l'Estat pretén condicionar la gestió autonòmica. Prescriu, per exemple, la transmissió de dades a la fase estatal, FICA, i la supervisió central, la qual cosa, a banda de crear més burocràcia supèrflua, la veritat, i dificultats operatives vulnera l'autonomia de Catalunya. El que ens cal no és una estructura estatal que dupliqui, sinó una coordinació lleial, més autonomia i més recursos directes. Segon, no es redueix la burocràcia ni s'adapta plenament a la singularitat de cada territori. Necessitem normes clares, senzilles, flexibles, que permetin adaptar-se a la realitat de cada territori i que generin seguretat jurídica. Li posaré un exemple. Recordarà que Junts per Catalunya vam ser molt crítics amb la conceptualització del Bo Lloguer Jove. Recordarà que li recriminàvem que a Catalunya era inaplicable, ja que el límit màxim establert pel lloguer, per tal que operés l'ajut, era massa baix. A Catalunya els lloguers eren molt més alts. Això ho han intentat corregir, és cert, establint límits màxims diferenciats, segons el tipus de municipi. Bé, però en canvi la quantia màxima de l'ajut segueix essent una quantitat fixa, 300 euros o 200 en habitacions. Sí que han posat el límit màxim del 60 % si es tracta, en els dos casos, no? Però aquesta no és una solució equitativa ni justa, com nosaltres sempre veníem defensant. No és justa per als veïns dels municipis on els preus són més alts. Un veí de Barcelona que paga un lloguer superior a 1000 euros i, suposant que la Generalitat faci la seva feina i decideix augmentar aquest límit -acabo només amb aquest exemple- podrà rebre com a màxim 300 euros, és a dir, un 30 % com a màxim del lloguer que s'estigui pagant. En canvi, allà on els preus del lloguer són molt menors, aquests mateixos 300 euros poden superar o arribar, que és el màxim, al 60 % del lloguer. Senyora ministra, que no és tan difícil entendre que no és equitatiu posar quanties fixes, sinó que el que és just és proposar percentatges sobre un preu. No és tan complicat. I així un jove català podrà percebre el mateix percentatge d'ajut al lloguer que el que pugui percebre un jove castellà-lleonès.»