Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
910 declaraciones · página 24 de 31
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre lucha contra la violencia de género en el ámbito digital.
«Bé, moltes gràcies, presidenta. El Grup Socialista ens porta avui una iniciativa no vinculant per emprendre una sèrie d'accions que ja estan sent abordades dins del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere o que poden ser directament desenvolupades des del Ministeri d'Igualtat o des del Ministeri de Transformació Digital, per posar un parell d'exemples. Per tant, de nou presenten una PNL per instar-se a vostès mateixos. Això, a Catalunya, en diem marejar la perdiu. Seria molt més pràctic que fessin una reunió interna per posar-se d'acord entre el grup parlamentari i el Govern. Per exemple, per ampliar les dades del portal estadístic de la Delegació del Govern contra la violència de gènere o l'àmbit d'estudi de l'Observatorio Nacional de Tecnología y Sociedad, per no parlar de totes aquelles dades que també tenen provinents, per exemple, del Ministeri de l'Interior o de la Fiscalia. El que és una realitat és que no podem perdre el temps ni quan es tracta de fer front als perills d'internet entre els joves, ni quan es tracta de protegir les dones en l'àmbit digital. Per cert, una reflexió. Alguna de nosaltres és capaç de viure fora d'ell, fora de l'àmbit digital? Vull dir que potser ja seria hora de deixar enrere aquesta separació presencial-virtual, especialment quan ha quedat més que demostrat que les lesions psicològiques que produeix l'online són a vegades pitjors i més difícils de guarir que les que es produeixen offline.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Bé, parlant seriosament, si és que fos possible en aquest context, tot plegat és un despropòsit que saben que només té una voluntat estrictament retòrica. Ja els vaig dir fa cinc setmanes que, posats a reformar la LOREG, el que proposen..., el que proposem des de Junts per Catalunya és just el contrari del que proposen vostès: Enlloc d'afegir requisits estúpids que no venen al cas des d'un punt de vista democràtic al 6.2 de la LOREG, el que proposem és derogar el seu apartat b sencer, derogar una de les normes de l''a por ellos', que permet a la Junta Electoral Central -un òrgan de l''a por ellos'- declarar la elegibilitat sobrevinguda de persones no condemnades per sentència ferma. Per tant, una mesura que es passa directament per l'engonal la presumpció d'innocència. I no només per delictes greus, com la rebel·lió o el terrorisme, com era inicialment aquesta mesura, sinó des del 2015 per simples delictes contra l'administració. Derogar l'article..., l'apartat b), perdó, de l'article 6.2, que, per la via d'una interpretació judicial demencial, avantposa la decisió d'un òrgan administratiu com és la Junta Electoral a la sobirania popular, representada per un òrgan constitucional, per un poder de l'Estat, com són aquestes Corts Generals. Això és el que els hi proposem. Un article aquest, el 6.2 apartat b), que ha passat a ser una arma de destrucció massiva de la presumpció d'innocència i dels drets polítics en mans dels jutges. Un article que, en la seva redacció actual, respon ja a una plantilla basca contrària als principis bàsics de l'estat democràtic, que també es va aplicar als representants polítics catalans, per exemple, al president Joaquim Torra, a la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs o també el company diputat de les Corts Generals, d'aquest Congrés, Alberto Rodríguez.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Jo el que entenc és que se senten molt culpables per haver votat a favor de la convalidació de les penes i ara han de recuperar terreny repressiu i per això branden l'espantall d'ETA per enèsima vegada. Ara, amb una iniciativa de règim electoral radicalment antidemocràtica, com és la de supeditar el dret de sufragi passiu, el dret a l'elegibilitat, a una inèdita declaració dels candidats de refús del terrorisme, de penediment, de sol·licitud de perdó i de compliment de penes accessòries i responsabilitat civil. I es queden curts. Es queden molt curts. Per què no obliguen a besar la rojigualda i a cridar 'Viva España y viva el Rey'? Potser seria un pas més. Afegeixin aquesta mesura també. Ara també els hi dic si canvien de bandera i agafen la de Veneçuela, els hi quedaria una democràcia chavista al 100 %, això que tant vostès denuncien. Vostès s'omplen la boca amb el chavisme que hi ha al darrere de la intervenció dels mitjans de regeneració democràtica que proposa el senyor Sánchez i tenen raó. I tenen raó. Però és que amb tota aquesta parafernàlia de democràcia militant que avui ens presenten, els aconseguirien superar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Bona tarda, senyories. Senyories del PP, crec que necessiten una pausa, un retir, uns exercicis espirituals, reflexionar sobre el que estan fent. Potser no en tindríem prou amb els cinc dies que es va agafar el senyor Sánchez. Per cert, no cal que ens regalin la carta nyonya de vergonya aliena que ens va dedicar el senyor Sánchez, però sí que els recomano de veritat que s'agafin aquests cinc dies de reflexió perquè realment ho necessiten. Dic que ho necessiten perquè els veig molt perduts. Mirin, no fa ni un mes, ni un mes, vostès van votar a favor d'una modificació legal en compliment d'una decisió marc europea que acosta l'ordenament jurídic espanyol a l'estat de dret europeu. I ara, avui, amb la seva proposta, ens proposen una reforma en direcció exactament contrària, més pròpia de la Veneçuela chavista que tant els obsessiona que d'una democràcia europea. Vostès saben que la convalidació a l'estat espanyol de les condemnes de presó complertes en altres països d'Europa, la reforma legal aprovada per unanimitat en ponència, en comissió i en aquest mateix Ple, acaba amb una ignomínia jurídica com és la doble imposició de pena per uns mateixos fets delictius. És de primer de seguretat jurídica en qualsevol estat democràtic i de dret, i encara més si pretén ser part de l'ordenament jurídic europeu, que no es poden imposar dues penes per uns sols fets.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«És important destacar que aquesta llei salvarà vides gràcies al seu punt estrella, latenció domiciliària especialitzada 24 hores en aquelles situacions d'alta complexitat, curs irreversible, gran dependència. Quan els malalts porten respirador o se'ls ha de fer una traqueotomia, necessiten supervisió constant per evitar la mort. Ras i curt. Per tant, la Llei ELA salva vides, però també salva vida, en singular. Vida és sentir que no estàs sol i poder descartar l'eutanàsia per seguir escoltant les cançons de la teva neta o per poder repassar les notes del col·le dels teus fills. Vida és donar-se l'oportunitat de seguir viu i aprendre a comunicar-se amb la mirada, amb o sense tecnologia. Vida és saber que després d'haver-ho deixat tot per cuidar la persona que estimes, hi ha una llei que et reconeix el temps de cura com a cotitzat per no afectar la teva pensió en el futur, o t'ajuda a tornar a la vida laboral com a col·lectiu prioritari en les polítiques d'ocupació -?aquesta pilota va entrar a l'últim minut, Juan Carlos, a lúltim minut-. Vida és no perdre el poc temps que et queda amb burocràcia, agilitzant el reconeixement del grau de discapacitat o dependència. Vida és poder tenir ajudes a la mobilitat perquè, per fi, el barem de limitacions a la mobilitat té en compte la dificultat respiratòria dels malalts d'ELA per l'afectació de la musculatura de l'aparell respiratori; una mesura que també beneficiarà persones amb cardiopaties que els generen ofec. Vida és que per obtenir la incapacitat laboral permanent no s'obligui un malalt d'ELA, sentenciat des del moment de diagnòstic, a haver fet un tractament previ -?Oi, Yaiza? Ara serà així-. Vida és que hi hagi més projectes d'investigació per trobar una cura que derogui aquesta llei perquè ja no sigui necessària.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«Sempre parlem clar. Sempre ho hem fet. Nosaltres sí. I vostès ho saben. El que defensem des d'aquí, aquests set vots, onze comptant els nostres senadors, és el control; que Catalunya, ni Madrid ni vostès, que Catalunya mani sobre els ingressos i les despeses de Catalunya. El debat real que ni vostès, ni el PSC, ni el PP, ni els Comuns, ni els de SUMAR volen tenir és el debat sobre el poder. Catalunya ha de decidir sobre els ingressos que genera. Punt. La gran batalla és aquesta: el control dels ingressos, no la distribució, que és la trampa que el PSOE ha posat a Esquerra. La Hisenda, a Catalunya, ha de ser una: la catalana. I passar l'IRPF a lo largo del tiempo ni és concert, ni és poder, ni és tenir la clau de la caixa. De fet, és una gran presa de pèl. S'ha construït, per tant, una majoria política a Catalunya a partir d'un engany. En canvi, aquests set vots són l'altra cara de la moneda. El tauler de joc amb Junts és clar, transparent: si compleixen, complim i, si no, no. I acabo. Quan segueixes tractant Catalunya com una colònia, quan no respectes la seva llengua, la seva cultura, les seves escoles, quan no respectes la nació catalana, aleshores no esperis els vots de Junts. Hi ha nació, hi ha país i encara estem aquí. Visca Catalunya lliure. Moltes gràcies.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«Gràcies, presidenta. Quan un dels punts de la compareixença és parlar sobre el pla d'equilibri fiscal i, per tant, parlar d'economia, parlar de finançament, i vostè no n'ha parlat, o bé no l'interessa o bé l'incomoda. I les dues coses són preocupants. Nosaltres sí que en volem parlar, perquè vostè parla molt de tornar a la normalitat, però no explica què és, per vostè, la normalitat; perquè quan vostè parla de tornar a la normalitat, ho fa com si això fos un retorn a un estadi positiu, a alguna cosa bona. I li faré memòria, senyor Sánchez: l'única normalitat que ha existit per vostès, pels partits espanyols, és que els catalans treballin, paguin i callin. Ja ho diuen vostès mateixos, que la riquesa de Catalunya no és dels catalans. La normalitat ha estat sempre que vostès espoliïn, confisquin 22 000 milions d'euros que són dels catalans i que no passi res; la normalitat ha estat sempre que vostès no executin els pressupostos a Catalunya i que no passi res; que només paguin el 45 % del que li correspon a Catalunya i, en canvi, paguin el 212 % a Madrid, i els catalans segueixin callant; la normalitat és que el servei de trens que vostès gestionen a Catalunya des de Madrid sigui un absolut desastre, o que vostès no hagin invertit pràcticament res a Rodalies Catalunya els darrers 20 anys i ara tot es trenqui i es cremi. I els catalans, a seguir pagant, a seguir aguantant, a seguir esperant i a seguir callant. Aquesta és la normalitat en la relació entre Catalunya i Espanya els darrers 300 anys.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«I per últim -i acabo, president-, per nosaltres una part de la solució és molt fàcil: iniciïn els tràmits per traspassar l'Avant a la Generalitat de Catalunya. És un servei d'obligat servei públic, transcorre íntegrament per Catalunya, és complementari al ferrocarril convencional i, a més a més, no comporta traspàs d'infraestructures, doncs són compartides amb la llarga distància. Aquesta és la nostra esmena. Gràcies. Gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, tengo unas notas para hablar de alta velocidad ferroviaria, que es de lo que voy a hablar. Efectivamente, la alta velocidad, a pesar de haber sido la prioridad absoluta de las inversiones en infraestructuras de este país durante muchos años, está perdiendo fiabilidad y puntualidad. No hay que magnificarlo tampoco. El caos, el caos real son las cercanías, todo el mundo lo sabe. Hoy -hoy mismo, como diría mi amigo Eduard Pujol- se ha quemado un tren y una catenaria en la R3, un recorrido famoso por las incidencias desde hace muchos años. Los usuarios de las tierras de l'Ebre y del sur de Tarragona pasan un calvario desde hace unos días, duplicando y triplicando su tiempo de trayecto, teniendo que coger un bus alternativo, que resulta que no es suficiente para acoger a todos los viajeros y tienen que esperar una hora hasta que llegue otro autobús a recogerlos, y esto a la intemperie, con unas infraestructuras deficitarias. En la comarca del Montsiá la única estación ferroviaria de ADIF, la de Ulldecona, está cerrada desde hace un montón de tiempo: ni servicio ni infraestructuras. Por cierto, hoy -también hoy- el AVLO de Figueres ha salido cuarenta y cinco minutos tarde de su origen. Esto es cada día. Esto sí que es el caos. Por cierto, señores del PP, ustedes tienen tanta responsabilidad en esto como el Partido Socialista, como mínimo, la misma responsabilidad.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, jo porto unes notes per parlar de l'alta velocitat ferroviària, i és de la que acabaré parlant. Efectivament, l'alta velocitat, malgrat que ha estat la prioritat absoluta de les inversions i de les infraestructures d'aquest país durant molts i molts i molts anys, està perdent fiabilitat, està perdent puntualitat. No cal magnificar-ho, tampoc. El caos real són les rodalies, això ho sap tothom. Avui mateix -'avui', que diria el meu bon amic Eduard Pujol- s'ha cremat un tren i una catenària a la R-3, un recorregut famós per les incidències des de fa molts anys. Els usuaris de les Terres de l'Ebre, al sud de Tarragona, passen un calvari, ja des de fa uns dies, duplicant i triplicant el temps de trajecte, havent d'agafar un bus alternatiu que resulta que no hi acull prou gent a les set del dematí i s'han d'esperar una hora més que vingui un altre autobús a recollir-los a la intempèrie, amb unes infraestructures absolutament deficitàries. A la comarca del Montsià, l'única estació ferroviària d'ADIF, la d'Ulldecona, està tancada des de fa un munt de temps: ni servei ni infraestructures. I per cert, avui -també avui- un AVLO de Figueres ha sortit quaranta-cinc minuts tard del seu origen. Això és cada dia. Això sí que és el caos. Per cert, senyors del PP, vostès tenen tanta responsabilitat en això com el Partit Socialista. Com a mínim, la mateixa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Debatem en aquest punt la presa en consideració de la proposició presentada pel Grup Socialista per donar compliment al canvi legislatiu que establia la disposició addicional setena de la llei de memòria democràtica del 2022 per modificar la llei que regula el dret d'associació, amb la finalitat que l'apologia pública del franquisme esdevingui motiu suficient per dissoldre una associació. Per tant, ens trobem davant un mandat de la llei 20/2022 de Memòria Democràtica, aquella que, com recorden, Junts per Catalunya no vàrem recolzar per insuficient, perquè teníem llavors i tenim encara la sensació que, gairebé cinc dècades després de la mort del dictador, en matèria de memòria democràtica l'Estat espanyol continua legislant de forma acomplexada en el marc de la Transició iniciada al 78 i teledirigida des del règim fins avui. Fou evident a la llei de memòria històrica de 2007, que no va prohibir explícitament les associacions ni les entitats que reivindicaven el franquisme i que, per tant, van poder continuar funcionant. La llei de memòria democràtica del 2022, per bé que va fer i fa passos respecte a la del 2017, des de Junts pensem que en fa molts menys dels que serien desitjables. A tall d'exemple, entrat el segle XXI es va ser incapaç de definir amb contundència la dictadura franquista com a feixista. Insuficient perquè, malgrat que declarava il·legal el règim i establia la nul·litat de les condemnes i sancions, no contemplava les responsabilitats penals ni patrimonials ni de cap tipus, com tampoc preveia el dret a la restitució dels béns confiscats i espoliats a persones i entitats, com ara els dels ateneus. Una llei, la del 2022, que tampoc revertia el model d'impunitat dels crims franquistes, desemparant el dret a la tutela judicial efectiva. En definitiva, no es va ser ni prou valent ni prou ambiciós per fer els canvis necessaris per forçar els jutges a investigar i a perseguir els crims del franquisme. O, dit d'altra manera, se'n va mantenir la seva impunitat, com s'ha demostrat recentment i ens confirma l'arxivament de la querella per les tortures a Via Laietana dels germans Ferrándiz. Per això mateix no és d'estranyar que el franquisme hagi recobrat alè i continuï campant per la societat espanyola i ocupant les institucions, des del Poder Judicial a l'Exèrcit, sense oblidar els cossos i forces de seguretat de l'Estat, però també, com hem vist fa una estona, ocupant un bon grapat d'escons.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Que no? Mirem les xifres absolutes d'aquest període: 3117 milions d'euros aportats per l'Estat, 2994 milions d'euros per les famílies i, com he dit, 12 000 milions d'euros per la Generalitat. I amb això està tot dit. Tot. Una evidència més de l'acció extractiva de l'Estat a Catalunya fins i tot en aquest cas abusant dels més vulnerables. Una evidència més de la voluntat expressa de l'Estat espanyol de no transferir els recursos fixats fins i tot per llei, fet que agreuja encara més aquesta constant acció nociva de l'Estat espanyol que pels ciutadans de Catalunya, pensin el que pensin, tinguin la ideologia que tinguin. Per tant, que tots aquells grups que sustenten des d'aquest hemicicle el Govern facin la seva feina. No facin perdre tres mil dies més als impulsors d'aquesta iniciativa. Facin la seva feina, respectin les nostres competències, paguin el que els pertoca i no es quedin els recursos dels més vulnerables. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Tres mil días, hace más de tres mil días, más de ocho años que 750 000 personas presentaron esta iniciativa popular en el Congreso de los Diputados. Desde entonces, y a pesar de ser la primera ILP que superó la barrera de las 500 000 firmas, esta Cámara no ha sido capaz de llevar hasta el final; a pesar de ser la primera vez, la Cámara no ha sido capaz de poner esto en tramitación hasta ahora. Todos esos días para estar exactamente dónde estamos hoy, justo al principio de la tramitación. Tres mil días para volver a empezar un trámite que después de hoy la gran mayoría de sus grupos políticos, y sobre todo el actual Gobierno, como ya han hecho anteriormente, no van a tener ningún tipo de interés en impulsar su tramitación para llevarla hasta el final. Tres mil días hasta ahora absolutamente perdidos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«D'acord amb allò establert per la llei, el finançament del sistema de dependència hauria d'anar majoritàriament a càrrec de l'Estat. Ras i curt, ho estableix així la llei. De fet, la llei estableix que en un primer bloc de les prestacions, aquelles que fan referència al nivell mínim de protecció garantit pel sistema, hauria de ser assumit exclusivament, al 100 %, per l'Estat. I del segon bloc de prestacions, aquelles que provenen dels convenis entre l'Estat i les comunitats autònomes, hauria d'anar un 50 % a càrrec de l'Estat i un 50 % a càrrec, en aquest cas a Catalunya, de la Generalitat de Catalunya. Per tant, en conjunt, i insisteixo, així ho estableix la llei, força més d'un 50 % del finançament i, per tant, del cost, hauria d'anar a càrrec de l'Estat. Agafem ara les dades de posada en servei de la llei de dependència des del 2008 fins a l'actualitat. En aquest període s'han invertit 18 000 milions d'euros a Catalunya en el sistema de dependència. Per tant, d'aquests, més de 9000 milions d'euros havien d'haver anat a càrrec de l'Estat. Què ha passat a la pràctica? Doncs que l'Estat, lluny de posar-hi aquests més de 9000 milions d'euros, només n'hi ha aportat 3000 i la Generalitat n'ha hagut d'assumir 12 000. I la resta? Ai, la resta. La resta és la viva imatge de la vergonya de l'Estat. La resta de cost l'han hagut d'assumir les famílies que es veuen afectades per la dependència. Perquè l'incompliment en el finançament es tradueix sempre en pressió mitjançant copagament, perquè un migrat 16 % de l'Estat, en lloc de més del 50 % que hi hauria de posar, acaba obligant un sobreesforç no només a la Generalitat de Catalunya, que també, sinó sobretot també un sobreesforç a les famílies mitjançant la fórmula del copagament. Un copagament que, a més a més, molts anys ha acabat igualant allò que hi posen les famílies, allò que hi posa el propi Estat. El mateix, els mateixos euros aportats per les famílies que els que hi aporta l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Òbviament, des del punt de vista dels impulsors, aquesta és una reivindicació legítima i lògica, però a nosaltres ens pertoca també fer-hi una mirada des del punt de vista competencial català. I aquí és on cal fer l'advertiment corresponent, ja que competencialment, en matèria de serveis socials, tot allò que hi fa referència està de manera exclusiva delegat a la Generalitat de Catalunya mitjançant l'article 166 del vigent Estatut de Catalunya. Per tant, cal evitar que aquesta tramitació sigui una nova oportunitat, una nova via de recentralització de les competències de Catalunya cap al govern de l'Estat. Un Estat que, a més a més, ha acreditat reiteradament amb el pas del temps la seva incapacitat de treballar en l'àmbit de la dependència de manera equitativa i justa, fins a l'extrem d'acabar provocant que 740 000 persones s'organitzin per impulsar aquesta iniciativa. Però ja que parlem del paper de l'Estat i de Catalunya en l'àmbit de la dependència i que, a més a més, estem parlant del copagament, que és el mateix que parlar de finançament, fem una mirada sobre quina és la realitat en aquesta matèria a casa nostra, una mirada amb dades, no amb opinions ni percepcions. No, amb dades.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Hi ha un cas, per exemple, d'un ciutadà de Tenerife, que va venir a visitar Catalunya, amb mobilitat reduïda, que va haver de deixar passar dos o tres trens a Barcelona, a l'estació de França, perquè no estaven adaptats; que va arribar a Sant Vicenç i hi havia dos dels tres ascensors espatllats, i es va haver d'arrossegar ajudat amb les mans per poder superar les escales d'aquella estació. Aquest vídeo es va fer viral, però encara hi ha moltes estacions que no estan adaptades, i moltes que estan adaptades i que els seus ascensors s'espatllen i es passen setmanes espatllats. És que no hi ha capacitat encara ara de tenir un contracte per arranjar els ascensors amb 24 o 48 hores? Hi ha molta feina per fer, senyor ministre, i, per tant, a més a més de fer lleis, prenguin nota que aquesta feina s'haurà de fer i nosaltres els ho recordarem. Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Señoras y señores diputados, señor ministro, comparecemos para posicionarnos sobre la enmienda a la totalidad del Grupo Popular respecto a esta ley. El Grupo Junts también redactó una enmienda a la totalidad para esta ley. La decisión fue muy rápida. El texto, incluso siendo conscientes de que ya venía de un mandato anterior, parecía un texto del NO-DO, sinceramente. Bajo la pátina de una ley moderna y modernizadora trata un tema de absoluta actualidad, la movilidad sostenible, pero el texto era más propio del siglo pasado. Es un proyecto de espíritu centralista, extraordinariamente intervencionista y tiene una visión antigua y superada de la movilidad.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, senyor ministre, compareixem per posicionar-nos sobre l'esmena a la totalitat del Grup Popular a la Llei de mobilitat sostenible. El Grup Junts va redactar, també, una esmena a la totalitat d'aquesta llei. La decisió va ser molt ràpida. El text, inclús essent conscient que ja venia del mandat anterior, semblava un text del NO-DO, sincerament. Sota la pàtina d'una llei moderna, modernitzadora, tracta d'un tema d'absoluta actualitat, la mobilitat sostenible; era un text més propi del segle passat. És un projecte d'esperit centralista, és un projecte extraordinàriament intervencionista i té una visió antiga i superada de la mobilitat. És un projecte centralista perquè reforça sobre manera el paper del Govern central. En aquest sentit, no és ni federal ni plurinacional, sinó tot el contrari. Comença per justificar la necessitat que l'Estat tingui una llei de mobilitat per a tot l'Estat, tot i no tenir un títol competencial propi, per acabar parlant d'un sistema nacional de mobilitat. Un sistema nacional de mobilitat no existeix. Hi ha molts sistemes i molts subsistemes de mobilitat: en funció de l'àmbit territorial, en funció del mode de transport, en funció de l'autoritat competent; sense perdre de vista que la major part de la mobilitat és de proximitat, és de casa a la feina, és de casa a l'escola, als serveis. El 83 % dels usuaris del transport ferroviari de tot l'Estat l'any 2023 eren usuaris de Rodalies, de curta i mitja distància. En la curta distància, tant urbana com territorial, també hi ha operadors de transport públic que depenen d'altres administracions responsables de la mobilitat i, òbviament, també privats. No es pot abordar una visió de la mobilitat de dalt a baix. Això ha de ser al revés. Per això hem reclamat sempre que la mobilitat de proximitat s'ha de gestionar des de la proximitat. Això no treu que aquests sistemes i subsistemes estan connectats, i tant; que hi ha d'haver coordinació, és clar que sí, la intermodalitat i la interconnexió ho requereix per complir la missió bàsica d'assegurar aquest transport i fer-ho de forma eficient i també de forma atractiva per a l'usuari.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Encara més, la gent ja veu que es va alimentar aquesta mentida, perquè vostès estaven interessats, no en la veritat, no; vostès estaven interessats en el poder. I d'aquí els silencis de determinats moments -de quan es va fer l'anunci i abans de realitzar la consulta- per no entrar en el fons de la qüestió i en el detall de cada cosa. Malauradament, Catalunya no tindrà un concert econòmic i vostès ho sabien, però van deixar que molts ciutadans de Catalunya s'ho creguessin a canvi de poder. I per tot això, ara s'entenen els nervis dels últims dies, i tant que s'entenen, de la mateixa manera que s'entén el vot en contra i l'oposició aferrissada que van fer, tant Esquerra com el PSOE, a poder fer avui aquí aquesta compareixença, a intentar evitar-la, fins i tot a intentar acumular-la amb altres debats, perquè els feia temor que poguéssim parlar amb transparència del que és i del que no és el seu acord; perquè volien amagar-ho, perquè la realitat els fa por que se sàpiga. I aquesta por també explica el to txulesc i de barra de bar que sovint en algunes intervencions es fa aquí, en els darrers dies, per temor de tapar el seu ridícul.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Sap què passa? Al final això és ben senzill. Vostè no pot pretendre satisfer, a la vegada, les peticions i les reivindicacions de la dreta espanyola, que governen 14 de les comunitats autònomes, i satisfer a la vegada els independentistes. Això en si mateix és un oxímoron i s'ha notat perfectament en la seva intervenció; ha dit coses diferents quan s'adreçava a uns que quan s'adreçava als altres. Per això, les seves declaracions de les últimes setmanes, dels últims mesos, són incongruents amb les respostes que vostè mha donat. Per tant, se l'ha entès perfectament. Només han fet falta, de fet, fent una visió de conjunt, 59 dies perquè tot quedi ben clar. Ni és un finançament singular per a Catalunya, perquè allò que és per a tothom no pot ser singular per a algú, perquè és una contradicció; ni és, malauradament, un concert econòmic, com el que vol dir un concert econòmic; ni és la sortida de Catalunya del règim comú de finançament; ni és el final dels 20 000 milions d'euros del dèficit fiscal, ni és la clau de la caixa. Malauradament, de tot el que es va dir que era, res, absolutament, de res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Moltes gràcies, president. Senyora vicepresidenta, l'he escoltat atentament i la veritat és que se l'ha entès perfectament. Anem a l'essència de les coses. Definició de singular: únic a posseir determinades qualitats. És a dir, en àmbit del finançament, el contrari del que representa el cafè per a tothom. Li torno a llegir les declaracions seves i del president Sánchez, en què constantment deia que aquest nou finançament era extrapolable a la totalitat de les comunitats autònomes, que tothom s'hi podia acollir, que qui el volgués exercir només calia que ho demanés, etcètera, etcètera. I que quan jo li llegia que quan parlàvem de si era un concert econòmic, vostè literalment havia dit que no, que no ho era, i que qui digués que sí, estava mentint, perquè no, no ho era. Ho entén? Al final el nom sí que fa la cosa, i tant que fa la cosa, i més en política, i més en els acords. El nom fa la cosa, perquè, al contrari, el que presta és a la confusió, a l'engany, a l'incompliment, al que jo havia entès una cosa i en realitat era una altra, al que això semblava que era blanc i després ha resultat que era gris. No, no; el nom fa la cosa. I si es va construir una majoria política a Catalunya, fonamentant-se en el fet que l'acord es fonamentava en el fet que s'havia arribat a un concert econòmic, literalment dit pels signants de l'acord, ara no podem dir: Bé, que això potser ben bé no ho és, que quan s'entra a negociar s'entra i se surt diferent. No, l'anunci del concert econòmic, les paraules que jo li he dit es van formular per anunciar la signatura, i va portar a la investidura del president i, per tant, a la construcció d'una nova majoria política a Catalunya, que va ser fonamentada amb una mentida. Al final, si fos un concert econòmic, senyora vicepresidenta, no estaríem discutint el nom de la cosa, perquè hi estaríem tots d'acord i seria ben fàcil.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Per tant, avui poden venir tots aquí a explicar el que vulguin. Uns a fer veure que això és la fi del sistema de finançament de les comunitats autònomes i que és el que no és; els altres a fer veure que han acordat el que no han acordat. Per tant, per aclarir-ho -i com sempre, la transparència és la millor manera de resoldre qualsevol dubte-, li preguntaré directament, senyora vicepresidenta. Ens hem llegit tots l'acord, no cal que ens digui que ens el tornem a llegir. Vostè respongui, si vol, el que li preguntem per aclarir tots els dubtes. L'acord que van signar és un concert econòmic, sí o no? Representarà el final del dèficit fiscal de Catalunya, sí o no? És un finançament singular per a Catalunya, sí o no? Són tres preguntes fàcils, no ho faci difícil. Moltíssimes gràcies. Ocurre a menudo que el ruido mediático interesado y los intentos de desviar la atención acaban consiguiendo su propósito, enmascarando la realidad de ese tema, y cuando eso ocurre hay que ir a la raíz de la cuestión, al principio, a la esencia, a lo que han dicho personajes claves en momentos claves para entender qué hay sobre ese tema concreto.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Podríem encara detallar els anuncis solemnes d'altres acords: la condonació del FLA, el traspàs de les beques universitàries i l'execució de múltiples inversions estatutàries. Per tant, el temps acaba posant sempre, absolutament sempre, tothom al seu lloc; sempre, el temps i, molt sovint, els ciutadans a través de les urnes. Tornem ara a l'acord que va fer Illa president a canvi d'un suposat concert econòmic per a Catalunya i que és motiu del debat d'avui. Només amb 59 dies des del seu gran anunci ja està molt clar per on va la realitat. I no ho dic jo, ho diuen vostès, senyors del PSOE. 31 de juliol, president Sánchez: 'El nuevo modelo se tendrá que pactar con todas las comunidades autónomas, con todas'. 21 d'agost, vicepresidenta Montero, vostè: 'Ni es un concierto económico, ni es una reforma al uso del sistema de financiación, quien diga lo contrario miente'. 1 de setembre, vicepresidenta Montero, vostè: 'La financiación singular la pueden tener otros territorios que tengan vocación de tenerla'. 4 de setembre, president Sánchez: 'Les aseguro, les garantizo, me comprometo a que la reforma del sistema de financiación autonómica que vamos a proponer, todas y cada una de las comunidades autónomas, todas y cada una de les comunidades autónomas del país, recibirán más recursos'. 7 de setembre, president Sánchez: 'Estamos dispuestos a permitir que todas las comunidades que lo deseen recauden y gestionen más gravámenes'. Todas las comunidades, res de singular. 16 de setembre, Sílvia Paneque, consellera i portaveu del Govern Illa: 'La prioritat és la negociació pressupostària. Primer són els pressupostos i després, el finançament'. Primer, els pressupostos i després, el finançament. 16 de setembre, president Sánchez: 'Nuestro modelo de financiación es el mismo en todos los territorios'.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Dades, demanaven alguns. 2 de novembre de 2023, anunci solemne, de nou a bombo i platerets, i en aquest cas a càrrec del ministre Bolaños i el llavors president d'Esquerra, Oriol Junqueras. Esquerra garantia l'estabilitat de tota la legislatura de Pedro Sánchez a canvi del traspàs integral de Rodalies a la Generalitat de Catalunya. De nou, grans titulars, grans portades i afirmacions grandiloqüents del tipus: traspàs històric, traspàs integral sense precedents i adeu a Renfe. Poc després, però, comencem a conèixer la realitat. I la realitat és que només es transferia una petita part de les línies ferroviàries; el traspàs, en realitat, no seria un traspàs, sinó una cogestió mitjançant una empresa mixta en què s'haurien de prendre les decisions per consens i, per tant, l'Estat retenia tota la capacitat de control i decisió sobre les decisions que s'adoptaven. I per estudiar com es faria tot plegat, es crearien sis grups de treball tècnics que, tot i que s'havia dit que ja estava tot acordat, analitzarien què fer, bàsicament perquè així qui dies passa, anys empeny. Resultat de tot plegat: Pedro Sánchez es garantia l'estabilitat de tota la legislatura a canvi d'un traspàs que ni és integral ni és un traspàs, és a dir, de nou, tota una legislatura d'estabilitat a canvi de res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Perquè les coses com siguin, de grans afirmacions de vostès dos, ja n'han viscut en el passat i s'han incomplert sistemàticament. Només cal recordar, per exemple, aquella taula de diàleg que es va anunciar a bombo i plateret, que s'havia de reunir mensualment, arribar a un acord per a la solució definitiva del conflicte català i sotmetre aquest acord a tota la ciutadania de Catalunya. Taula que es va acabar reunint tres vegades en quatre anys -tres vegades en quatre anys- i evidentment no va implicar ni la resolució del conflicte de Catalunya ni es va sotmetre a consulta ciutadana res de res. Això sí, el PSOE va obtenir l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat -escolti'm bé- a canvi de res, i tant que a canvi de res. De fet, no va aconseguir l'aprovació d'uns pressupostos, no; per la mateixa taula va aconseguir l'aprovació de dos pressupostos: els de 2021 i els de 2022. Dos pressupostos generals de l'Estat a canvi de tres reunions de la taula de diàleg en quatre anys. I algú pot dir: 'Home, potser això és un fet puntual, una excepció que no confirma la regla'. Cap problema, seguim amb alguns exemples més.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Volen que fem una prova? Agafem, per exemple, la proposta d'aquest acord d'avui, en què parlen dels fons europeus Next Generation i de com s'haurien de transferir a les comunitats autònomes. El dia d'avui, l'Estat espanyol ha gestionat 43 000 milions d'euros d'aquests fons. A Catalunya, l'Estat ens ha assignat 6500 milions d'euros, un 13,5 % del total, quan resulta que som el 16 % de la població i generem un 20 % del producte interior brut. Per tant, ens pertocarien entre 1400 i 3100 milions d'euros més dels que ens han assignat. I ara venen vostès i demanen en aquest acord que es posi a disposició de les comunitats autònomes 18 000 milions d'euros dels fons europeus Next Generation. Molt bé. Volen els nostres vots? Reconeguin, primer, la injusta assignació de fons que s'ha fet fins ara i modifiquin la proposta que fan, incorporant que aquests 18 000 milions d'euros es repartiran segons el producte interior brut o segons el pes poblacional de cada comunitat autònoma, no de Catalunya, no; proporcionalment per a cada comunitat autònoma, i, per tant, a Catalunya s'assignaran entre 3000 i 3600 milions d'euros. Així de fàcil. Perquè els nostres set vots van a favor de les propostes que es fan en benefici de Catalunya i van en contra d'aquelles que perjudiquen els catalans, no els catalans independentistes, no; tots els catalans, siguin independentistes o no ho siguin.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Però resulta evident que, un cop més, s'ha imposat l'incompliment i avui som aquí perquè les coses no han funcionat com hagués estat desitjable. Un cop més, no s'ha fet bé i es confirma que no n'hi ha prou amb aprovar lleis, sinó que cal implementar-les i assegurar-ne el compliment perquè tinguin l'efecte desitjat pel Legislatiu. I això tant val per la Llei de Creació d'un Fons de Compensació per a les Víctimes de l'Amiant, com per l'amnistia. Però centrem-nos en el cas d'avui, perquè no haver-ho fet comporta que milers de víctimes de l'exposició a l'amiant -ja sigui en l'àmbit laboral, en el domèstic o en l'ambiental, com, per exemple, les 43 víctimes de Cerdanyola- continuïn orfes de reparació i de compensació. Ho deia, fa un moment el diputat de Bildu, l'amiant continua entre nosaltres i, en aquest sentit, el Parlament de Catalunya ha promogut diverses iniciatives per promoure la seva retirada de forma segura, perquè no n'hi ha prou amb compensar el dany produït, sinó que cal evitar-ne de nou; no es poden generar més víctimes. Esperem, doncs, que aquesta iniciativa sigui el detonant per donar la resposta correcta, efectiva, suficient i definitiva al patiment de les persones afectades i a les seves famílies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Hi ha altres incongruències, també. La iniciativa ha de servir per incorporar mesures reparadores per les dones que han patit agressions per donar compliment, tal com diuen vostès, al Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere; ja ho ha comentat abans el diputat del PNB. En concret, incorporen la mesura 107, que és del 2017, i que estableix que s'ha de suprimir l'atenuant de reparació del dany en els casos de violència de gènere. Això és el que diuen en el preàmbul, però després, quan passem a la part dispositiva, cauen en la contradicció, ja que no treuen aquest atenuant del Codi Penal, sinó que el que fan és afegir que la reparació haurà de comprendre tots els conceptes continguts a les lleis integrals, és a dir, que la reparació econòmica ha de ser més àmplia. Per tant, no es suprimeix la reparació econòmica com a atenuant. I no està clar, de tota manera, com s'ha de determinar aquesta reparació integral que contempla, per exemple, el dany físic i psicològic, inclòs el dany moral, el dany a la dignitat; la pèrdua d'oportunitats, incloses les d'educació, d'ocupació; prestacions socials als danys materials; la pèrdua d'ingressos, inclòs el lucre cessant; el dany social entès com el dany al projecte de vida, o el tractament terapèutic, social i de salut sexual i reproductiva.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Gràcies, presidenta, diputats, diputades. Llegint l'exposició de motius d'aquesta proposició de llei, un pot arribar a la conclusió que la polèmica que va causar la llei del només sí és sí s'ha convertit en una mena de Sant Cristo Gros que Unidas Podemos treu en processó de tant en tant. Una situació que va provocar alguns dels debats més descarnats en la història d'aquesta Cambra. Però impulsar la implementació de la protecció integral de les dones que han patit agressions sexuals no té res a veure amb la polèmica que va acompanyar la LOGILS, la llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual. Recordem-ho, la llei, una bona llei, es va tancar malament, no hi havia transitòria i els jutges van interpretar de manera diferent si havien de revisar-se o no les condemnes dels agressors. Així, uns van aplicar rebaixes i altres ni s'ho van plantejar. Hi va haver errades i una certa supèrbia, si m'ho permeten, a l'hora de defensar-la des del Ministeri d'Igualtat, quan evidentment va produir els famosos efectes no desitjats de reduir condemnes a un bon grapat d'agressors sexuals. Però vostès segueixen anant per aquesta autopista en direcció contrària, tot dient que som els altres els que ens hem equivocat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«I de què van servir les lleis del CNI i l'autorització judicial de l'espionatge que tant es posava a la boca la ministra Robles en aquells dies? Absolutament de res. El mateix subjecte, el senyor Pablo Lucas, que com a jutge adscrit al CNI, al matí, autoritzava l'espionatge amb Pegasus al senyor Boye, a la tarda, com a magistrat del Suprem -repeteixo, el mateix magistrat- dictava resolucions en procediments on el senyor Boye era el representant legal. Per exemple, els procediments d'adquisició de la condició de diputats europeus del president Puigdemont i del conseller Comín. Pel matí, espiava, per la tarda, dictava sentències. Aquestes són les garanties que tenim ara mateix en matèria de serveis d'intel·ligència a l'Estat espanyol. Acabo. Des de Junts per Catalunya no acceptem lliçons de democràcia de ningú que representi l'Estat espanyol, ni d'un govern que ara ens ve amb un pla de regeneració democràtica quan va justificar emprar i promoure l'espionatge als polítics independentistes catalans, tampoc d'un president que ho és perquè aquesta cambra el va investir i que ara diu que Gobernará con o sin el apoyo de las Cortes Generales.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión le merece al Ministro del Interior que Cataluña tenga competencias en temas de inmigración,...
«El que vostè pensa de veritat, senyor ministre, ja ho vam conèixer el passat 12 de setembre, quan deia: Lo que usted piensa en realidad, señor ministro, ya lo supimos el pasado 12 de septiembre, cuando dijo que... ... las competencias de control de fronteras y de inmigración son una competencia exclusiva del Estado y del Gobierno. Ara, però, presti atenció al que li explico. A Catalunya hem acreditat que som solvents en el desplegament del nostre autogovern. A Catalunya, Junts defensem que l'impuls de l'autogovern ens acosta a la independència. I si volem la independència de Catalunya, és evident que volem exercir les nostres polítiques d'immigració i no volem que les decideixin vostès des de Madrid. Per tant, a Catalunya, els catalans volem i podem exercir totalment les competències en immigració. En aquest sentit, a començament d'any, vostès van salvar dos decrets a canvi de signar un acord precisament amb això, amb la delegació integral a Catalunya de les competències d'immigració. Així de clar i així de fàcil, senyor ministre. Per tant, quin temor té vostè? Té por que exercim les competències de manera excel·lent? Té por que evidenciem la nefasta gestió de la immigració que fa el seu ministeri? Té por que es vegi que nosaltres prioritzem el país i les demandes dels ciutadans? O potser té por que els catalans puguem ser ciutadans de primera?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Junts ja ha denunciat en altres ocasions en el passat l'obertura de comportes a les centrals hidroelèctriques per aprofitar el preu disparat de la llum, encara que fos a costa de buidar els pantans. Tenir el control de les centrals hidroelèctriques, per tant, acabaria amb aquests usos injustificables, però hi ha un pas previ -ja ho hem dit- modificar la llei d'aigües escoltant el territori, la gent de les terres que es van afectar fa dècades amb la construcció de les centrals hidroelèctriques. Els veïns d'algunes poblacions afectades recorden encara que per construir aquestes centrals els van prometre una sèrie de condicions que, passats 50, 60 anys, algú ha oblidat. S'han trencat els contractes, s'han trencat els compromisos i han fet pagar la gent del territori el quilowatt hora per sobre del pactat en els acords inicials. Les males decisions, per tant, està clar que acaben perjudicant aigües avall. Fem bé les coses, i fem-les pensant en i amb la gent. Gràcies. Gracias, presidenta. Bien, como decimos en Cataluña, a ver si sacamos algo en claro de esto. Junts está a favor de la creación de una energética pública, con autonomía de gestión, para producir electricidad a través del uso privativo de las aguas y asumiendo la gestión de las concesiones hidroeléctricas finalizadas del dominio público hidráulico. Sí, pero esta empresa pública debe ser catalana y no del Estado. De hecho, tanto la ACA -la Agencia Catalana del Agua- como la energética pública que ya tenemos podrían hacer estas funciones. No queremos, por lo tanto, un organismo estatal que gestione activos catalanes. Ya lo dejamos claro diciéndoselo al PP. La energética pública que se proponía antes por Unidas Podemos y PP, que significa producción energética española de producción empresarial. Rechazamos la proposición de ley del PP y también rechazamos la PNL de SUMAR que presentan hoy, porque no sirve para que Cataluña tenga la gestión pública de las hidroeléctricas catalanas que acaben en concesión. Más bien lo contrario, sirve para que una empresa pública española recentralice la gestión de nuestros recursos hídricos. No decimos nada que no esté en nuestro programa. La Generalitat de Catalunya debe ser el gestor de las principales infraestructuras de titularidad estatal de transporte y comunicaciones en Cataluña. Por ello, queremos el cambio de titularidad de aeropuertos, puertos, ferrocarriles, carreteras y, por supuesto, de las infraestructuras hidráulicas y de abastecimiento de agua.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Gràcies, presidenta. Com diem a Catalunya, anem a treure'n l'aigua clara. Junts està a favor de la creació d'una energètica pública amb autonomia de gestió per produir electricitat a través de l'ús privatiu de les aigües i assumint la gestió de les concessions hidroelèctriques finalitzades del domini públic hidràulic. Sí, però aquesta empresa pública ha de ser catalana, no de l'Estat. De fet, tant l'ACA, l'Agència Catalana de l'Aigua, com l'energètica -nosaltres ja en tenim una d'energètica pública- podrien fer aquestes funcions. No volem, per tant, un organisme estatal que gestioni actius catalans. Ja ho vàrem deixar clar dient no a E.P.E., l'energètica pública que a la legislatura anterior proposava Unidas Podemos, E.P.E., que ve de Producción Energética Española Entidad Pública Empresarial. Així es deia. Vàrem rebutjar la proposició de llei de E.P.E. i també rebutgem la PNL de SUMAR, la que presenten avui, perquè no serveix perquè Catalunya tingui la gestió pública de les hidroelèctriques catalanes, que acabin en concessió, ans al contrari, serveix perquè una empresa pública espanyola recentralitzi la gestió dels nostres recursos hídrics. No diem res que no portem en programa. La Generalitat de Catalunya ha de ser el gestor de les principals infraestructures de titularitat estatals de transport i comunicacions a Catalunya. I per això volem el canvi de titularitat d'aeroports, ports, ferrocarrils, carreteres i per descomptat de les infraestructures hidràuliques i d'abastament d'aigua.»