Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
858 declaraciones · página 25 de 29
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyores del Partit Popular, ja és ben curiós això de vostès. Vostès surten sovint aquí, en aquest faristol, i donen lliçons sobre què cal fer i què no cal fer en un determinat tema, com si fossin els més exemplars, com si la resta de grups no coneguéssim allò que fan habitualment quan el Partit Popular ha governat o governa, com si no sabéssim que quan les coses surten diferents d'allò que vostès es proposen, aquest miratge es trenca i llavors surt la veritable bèstia que porten dintre. Que el poble de Catalunya vota un estatut que a vostès no els agrada? Cap problema, presenten un recurs d'inconstitucionalitat per tal que siguin els seus jutges qui ajustin el redactat a allò que vostès volen. Que el poble de Catalunya vota en un referèndum? Cap problema, vostès treuen la policia al carrer per estovar-nos, apliquen un 155 i destitueixen el Govern de la Generalitat de Catalunya. Que aquest Congrés aprova una llei d'amnistia i vostès no hi estan d'acord i perden la votació? Cap problema, vostès activen de nou el Poder Judicial per usurpar la voluntat legítima d'aquesta Cambra, promovent l'incompliment de la llei. I, com deia, després pretenen sortir aquí a donar lliçons. Doncs no, no cal pas que s'hi esforcin, perquè nosaltres sabem que quan es tracta de Catalunya, la seva catalanofòbia s'olora a quilòmetres de distància.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Va ser justament a la reforma de la llei del només sí, fa més d'un any i mig. Un temps perdut, mentre les violències masclistes continuen creixent entre els més joves. I parlant de temps perdut, vull denunciar també la falta de diligència del Govern espanyol en la creació de l'app Cartera Digital Beta de verificació d'edat en l'accés als continguts per a adults. Una app que el govern va dir que tindríem a punt a final d'estiu; doncs ja som a la tardor. El panorama és desolador. Anem perdent el temps, també a l'hora d'habilitar, per exemple, la Comissió Nacional de Mercats i Competència. L'altre dia, la seva presidenta tornava a denunciar la falta d'habilitació legal, de mitjans i de personal per aplicar el reglament europeu centrat a vigilar els intermediaris de serveis digitals per protegir a consumidors, especialment els menors, i actuar contra la desinformació. Demana a les Corts i al govern que habiliti la CNMC, com vàrem demanar nosaltres, deixant clar que aquesta competència de control la volem compartida, la volem poder exercir també des dels organismes autonòmics.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«I de què van servir les lleis del CNI i l'autorització judicial de l'espionatge que tant es posava a la boca la ministra Robles en aquells dies? Absolutament de res. El mateix subjecte, el senyor Pablo Lucas, que com a jutge adscrit al CNI, al matí, autoritzava l'espionatge amb Pegasus al senyor Boye, a la tarda, com a magistrat del Suprem -repeteixo, el mateix magistrat- dictava resolucions en procediments on el senyor Boye era el representant legal. Per exemple, els procediments d'adquisició de la condició de diputats europeus del president Puigdemont i del conseller Comín. Pel matí, espiava, per la tarda, dictava sentències. Aquestes són les garanties que tenim ara mateix en matèria de serveis d'intel·ligència a l'Estat espanyol. Acabo. Des de Junts per Catalunya no acceptem lliçons de democràcia de ningú que representi l'Estat espanyol, ni d'un govern que ara ens ve amb un pla de regeneració democràtica quan va justificar emprar i promoure l'espionatge als polítics independentistes catalans, tampoc d'un president que ho és perquè aquesta cambra el va investir i que ara diu que Gobernará con o sin el apoyo de las Cortes Generales.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«Segon relat. Reconèixer que, bueno, en España se espía, pero se espía poco y bien, de acuerdo con la ley y con autorización judicial. Bé. Tercer relat, justificar l'espionatge polític. Aquí mateix, en aquesta Cambra, la senyora Robles va dir allò de: ¿Qué tiene que hacer un Estado, qué tiene que hacer un Gobierno cuando alguien declara la independencia? La resposta és clara: espiar, delinquir i vulnerar drets. És això el que ha de fer l'Estat davant d'una demanda democràtica. Quart relat del Govern espanyol: la victimització, la cortina de fum del Moncloagate. Nosotros también somos víctimas. I, per últim, quan tota la porqueria ja sortia de les clavegueres de l'Estat, el senyor Bolaños va acabar donant per bo l'informe de Citizen Lab. Però, clar, tampoc podia admetre que s'investigués perquè era 'secreto de Estado', i per això es va negar a crear una comissió d'investigació quan aquí, en aquesta Cambra, hi havia tres diputats espiats, tres diputats d'aquesta Cambra espiats pel Govern espanyol a través del CNI. El PSOE es va negar a crear una comissió d'investigació per esclarir els fets. Fins que Junts no els hem obligat, aquesta comissió no s'ha creat. Vostès, senyors socialistes, no tenen sentit d'Estat, tenen sentit d'Estat profund, tenen sentit de deep state. Constitucionalistes, sí, però només de la part que parla de la unitat de la nació espanyola, no del Títol I de la Constitució que parla dels drets i llibertats.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«Però anem a l'elefant a l'habitació d'aquest debat. Com tots vostès saben, l'any 2022 va esclatar l'escàndol de l'espionatge massiu a l'independentisme català amb el programa espia Pegasus per part del Govern Sánchez, Bolaños i Robles, el famós Catalangate. La revista The New Yorker -aquella revisteta que la ministra Robles va menysprear dient que no coneixia, que quines eren les fonts utilitzades per la denúncia que fèiem des de l'independentisme català- va publicar un informe amb el títol: 'Catalangate, l'operació d'espionatge massiu contra els catalans amb Pegasus i Candiru'. Un informe elaborat pel laboratori Citizen Lab, que va destapar el cas més gran de ciberespionatge que es coneix. Seixanta-cinc polítics independentistes, periodistes i advocats van veure els seus drets a la intimitat, al secret de les comunicacions i a la defensa vulnerats directament per l'actuació del Govern espanyol. No per motius de seguretat, sinó per motius estrictament polítics. I què va fer el Govern Sánchez? En primer lloc, el Govern Sánchez, Bolaños, Robles va negar la realitat, va negar les proves, va desacreditar Citizen Lab i, fins i tot, va desacreditar The New Yorker. En España no se espía.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«Bona tarda, presidenta, senyories. El CNI és una institució clau de l'Estat i també és una institució totalment aliena a l'Estat de dret europeu. La iniciativa del PNB és un avenç en aquest sentit, perquè, en primer lloc, es proposa aclarir la responsabilitat política de les actuacions del CNI imputant-la directament al president del Govern i millorant el control parlamentari per la via de les comissions de control i de secrets oficials. En segon lloc, reforma el control judicial del CNI. El control previ passaria a ser exercit per tres magistrats en lloc d'un de sol, que decidirien per mutu acord, encarregats d'autoritzar, aquests magistrats, i establir les condicions de les actuacions. També s'afegeix un control judicial ex post al qual el CNI haurà de reportar les actuacions realitzades. Anunciem ja d'entrada el nostre suport a la presa en consideració i agraïm al Partit Nacionalista Basc la persistència en l'empresa de sotmetre tots els espais de l'Estat, especialment aquells racons més foscos de l'Estat, al control democràtic. La intel·ligència té com a finalitat la seguretat de l'Estat, no té carta blanca per dedicar-se a interessos espuris, com la persecució de l'adversari polític. Com tot poder públic, ha d'estar subjecte al principi de legalitat propi de l'Estat de dret. La seguretat no pot ser mai una excusa per saltar-se l'ordenament jurídic i la interdicció de l'arbitrarietat. Precisament, la responsabilitat política i el control judicial dels serveis d'intel·ligència és el que exigeix l'Estat de dret europeu. Em remeto a l'informe de la Comissió de Venècia de 2015 sobre la supervisió democràtica per part de les agències d'intel·ligència i també em remeto a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que estableix que la ingerència de la intel·ligència dels Estats en els drets de l'individu ha d'estar sotmès als principis de legalitat i proporcionalitat, molt especialment quan es tracta de la intervenció de dispositius informàtics, i sempre amb el control previ i posterior judicial per constatar que no s'han produït violacions ni actuacions desproporcionades.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«I és en aquest marc, ministra, que s'emmarca la nostra voluntat de fer una gestió integral del fet migratori. Per això cal fer efectiva la delegació de competències acordada amb el seu Govern. De totes les competències, del control de fronteres i de la gestió de fluxos, també. Tot i que el ministre Marlaska encara no ho hagi entès o no ho vulgui entendre. Perquè miri, nosaltres sabem que el 150.2 ens dona un marge ampli d'interpretació i d'aplicació. A la pràctica, el legislador orgànic de l'article 150 ha realitzat transferències que han afectat diverses matèries de competència estatal. I quan nosaltres parlem de competències, també vull recordar que parlem de recursos. Per cert, recursos que Catalunya genera, però que es dilueixen en la mala entesa solidaritat espanyola, que és un espoli en tota regla. Ministra, vostè té clar el que volem els de Junts per Catalunya? Vostè està disposada a fer efectiva la delegació en els termes de l'acord signat amb nosaltres? O també ens farà un Marlaska? Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Buenas tardes, ministra.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Per últim -i dic per últim, no perquè no hi hagi més dades, sinó perquè no hi ha temps de tractar-les totes i el cert és que el resultat sempre acabaria portant-nos allà mateix-, si parlem de menors no acompanyats, l'any passat, el 2023, van incorporar-se al sistema més de 2300 menors a Catalunya, que representen gairebé un 20 % del total. I en aquesta primera meitat d'any, del 2024, gairebé 1400 de nous. El contingent atès avui per la Generalitat s'acosta als 7000 joves, entre ells més de 3000 joves de més de divuit anys, als quals s'intenta garantir la seva adequada inserció sociolaboral. Si ho mirem amb perspectiva dels darrers vuit anys, del 2015 al 2023, segons l'Estat, Catalunya hauria acollit més de 10 000 menors no acompanyats. Si agafem les dades de la DGAIA, algun miler més. En definitiva, l'anàlisi de totes aquestes dades vinculades a la immigració ens mostren sempre un decalatge entre quatre i gairebé vint punts per sobre del que ens correspondria a Catalunya amb relació al pes de la seva població referida a la de l'Estat. Aquestes dades el que confirmen és que Catalunya és un país d'acollida, sense cap mena de dubte, però també confirmen l'important impacte demogràfic que aquests darrers anys el fenomen de la migració ha generat en tots els àmbits de la nostra societat. I és des de la nostra mentalitat d'Estat i des de la vocació de partit de Govern que Junts volem dotar al nostre país de totes les eines necessàries per poder fer les polítiques que pertoquen per gestionar la Catalunya d'avui, però també per preparar la Catalunya del futur.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Però centrem-nos de nou en el repte demogràfic, perquè els canvis en la composició i la distribució de la població i els importants desafiaments que generen a la nostra societat estan estretament lligats a les dues compareixences que avui ens han portat fins aquí. Les pensions i la sostenibilitat i la gestió de la migració; l'envelliment i la migració, dos elements rellevants del repte demogràfic. Les projeccions del Ageing Report d'aquest 2024 de la Comissió Europea, que analitza, com deia vostè, ministra, l'impacte de l'envelliment demogràfic a les economies dels Estats membres de la Unió, revisa i corregeix parcialment les projeccions fetes pel Govern espanyol i ho fa utilitzant unes dades més prudents, per bé que al final és veritat que les estimacions dels ingressos i les despeses continuen sent semblants. Titllen les dades del ministeri, però, de poc realistes i massa optimistes, i adverteixen que les reformes fetes fins al 2022 no seran suficients per les finances públiques. Així, l'informe ens parla de l'augment continuat de la despesa en pensions públiques i ens diu que, malgrat les recents reformes implementades, l'allargament de l'edat efectiva de jubilació i la introducció d'incentius per treballar més enllà de l'edat legal, només tindran un efecte limitat. Igualment, destaca el dèficit continuat del sistema de pensions públiques, que es preveu que empitjori havent o d'augmentar la pressió fiscal per generar més ingressos o aplicar retallades per reduir la despesa. També ens diu que el sistema de pensions espanyol té una dependència excessiva del règim general i això fa que les seves variacions tinguin un impacte desproporcionat en la sostenibilitat del sistema. Ressalta també que l'envelliment accelerat de la població augmentarà la pressió del sistema de pensions, fent necessari plantejar-se com mantenir un sistema sostenible amb una població activa més reduïda. I, en aquest sentit, fa evident que, per revertir això, la migració és i serà un factor clau perquè serà una de les poques fonts de creixement de la població. Però aquest creixement té dues cares, ministra. La cara A, que alleugerirà la pressió a curt termini, i la cara B, que a mitjà i llarg termini, quan arribi la jubilació d'aquests immigrants, crearà una nova onada de pressió al sistema. L'informe també mostra preocupació per si les pensions futures seran suficients per garantir un nivell digne de vida per als jubilats de l'Estat. Per tot això, ministra, m'ha semblat molt triomfalista la seva intervenció. Miri, els sistemes de pensions són socialment sostenibles en la mesura que ho són econòmicament i viceversa. Realment està convençuda que podem estar tranquils?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, ministra. És evident que se li han acumulat les compareixences. És el que passa quan no es compareix en temps, que se n'acaba perjudicant la forma. Avui, doncs, hem de tractar conjuntament dos temes que si bé és veritat que es poden molt ben relacionar, hagués anat molt millor poder-los tractar per separat. Però, què hi farem? Ja sabem que la celeritat tampoc és una virtut d'aquest Govern. Mirin, el president Puigdemont ens deia aquest darrer cap de setmana que el repte demogràfic és crític per tots els països, també per al nostre, per Catalunya, i que aquesta és una de les qüestions que hauria de ser el centre del debat polític, perquè ho condiciona tot. Afegia que per fer això és necessari superar el curt termini i ser capaços, sense deixar d'atendre allò immediat, de preparar-nos per al futur. A Junts per Catalunya sabem que per poder parlar de llengua, de cultura, d'ensenyament, de salut, d'energia, d'infraestructures, d'economia, de comerç, de serveis socials i també de migracions hem de pensar en llarg i hem de pensar en gran. Nosaltres sabem el país que volem, sabem la Catalunya que necessitem. És una Catalunya Estat que disposi de totes les eines i dels recursos suficients per fer les millors polítiques en tots els àmbits. Volem eines i recursos, o com diu la nostra portaveu Míriam Nogueras, volem poder, volem ser sobirans; poder i sobirania per decidir el nostre futur; poder i sobirania per gestionar segons els interessos de Catalunya i de la gent que hi viu. Perquè ho entenguin bé, volem ferrocarrils de la Generalitat a pertot, ferrocarrils de la Generalitat on decidim nosaltres i que el servei respongui a l'interès dels catalans. No volem Rodalies de Renfe on depenem d'uns altres que responen als seus interessos i que encara que alguns no ho vegin, no són els interessos dels catalans.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Volem que el Govern espanyol delegui a la Generalitat les competències hídriques plenes en tot l'àmbit territorial de Catalunya, inclòs el tram català de l'Ebre. Per això necessitem una nova llei d'aigües que serveixi també per determinar el règim jurídic de les aigües costaneres i continentals. Perquè aquí no només està en joc l'energia, sinó el bé, cada cop més escàs, de l'aigua. A la seva proposició no de llei proposen que les comunitats autònomes puguin accedir a l'ús de l'aigua prèvia autorització de l'Estat. Nosaltres anem molt més enllà. En volem la gestió integral. La titularitat. Anem també més enllà de l'esmena que ha proposat el BNG. Denuncien -i aquí sí que hi estaríem d'acord- la lentitud de les tramitacions per la reversió al domini públic de les concessions o la falta de transparència en les extensions d'algunes d'elles. Som conscients que forma part de la situació de domini d'un oligopoli que té el 90 % del mercat elèctric espanyol, tres empreses que són pràcticament intocables, entre d'altres coses, perquè quan hi ha males praxis, acostumen a fer-les al límit del que permet la llei.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley por la que se insta al Gobierno a adoptar medidas en relación con la práctica de la...
«Per tant, abans de venir aquí a instar-se a vostès mateixos a fer campanyes d'informació per evitar la picaresca, és millor que els seus comportaments en l'exercici de la política també els acompanyin d'actituds exemplars, si no, no tenen cap credibilitat. Posin l'ètica per davant de tothom i de tot, no només en allò que els convé i per quedar bé de cara a la galeria, com és el cas d'avui. No enganyin més la gent i diguin les coses pel seu nom, perquè si no cada vegada són menys els que poden prendre seriosament un partit i un Govern que presenta iniciatives parlamentàries com aquesta d'avui a la vegada que viu instal·lat en l'engany i la picaresca permanent. Acabin d'una vegada amb la seva manera falsària d'actuar i les seves trampes pròpies de la novel·la picaresca, perquè com li passa al seu Buscón de Quevedo, que va viure de l'engany i la burla per acabar enfonsat en la seva pròpia desfeta, vostès també s'aniran quedant sols i fracassant cada dia més.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley por la que se insta al Gobierno a adoptar medidas en relación con la práctica de la...
«Moltes gràcies, presidenta. No és cap secret que si Espanya excel·leix en alguna cosa és en això de les conductes o actuacions tramposes. Per això no ens sorprenen gens ni mica pràctiques com la que es porten a debat avui en aquesta proposició no de llei. Com s'explica si no que l'economia submergida, el mercat negre, l'estraperlo, el frau, el blanqueig de capitals, les portes giratòries, els tràfics d'influències i les novel·les picaresques siguin un signe d'identitat i un tret distintiu de la seva manera de ser espanyola? S'imaginen quina seria la realitat de l'Estat espanyol si no formés part de la Comunitat Econòmica Europea, la qual ha atenuat amb la seva tutela unes pràctiques que, malgrat tot, continuen regint la vida, l'economia i també la política espanyola? Per exemple, mentre Espanya està a la cua de la Unió Europea en percentatge d'ocupació i tenen l'atur juvenil més alt de tot Europa, és complicadíssim trobar treballadors per moltes empreses o autònoms que en busquen, fet que es ratifica amb els indicadors d'economia submergida que apunten que a l'Estat espanyol aquesta, l'economia submergida, representa entre el 18 i el 24 % del producte interior brut. I és que a Espanya són els reis de la picaresca. A Catalunya sabem millor que ningú com les gasten vostès, perquè això de la reduflació, de donar d'amagat menys producte i servei pel mateix preu, volent fer creure que tot segueix igual de bé, no els sembla el mateix que l'Estat espanyol fa als catalans fent-nos pagar cada any els mateixos o més impostos a canvi d'una prestació de serveis cada vegada més i més deficient? I, a més a més, no els sembla inversemblant que siguin vostès, els del PSOE, el mateix grup del Govern, que instin el propi Govern a tirar endavant mesures per lluitar contra la reduflació, mesures que haurien de ser, per òbvies, fetes d'ofici pel Govern? És a dir, un mateix demanant-se a ell mateix fer el que se suposa que ha de fer per si mateix un Govern. I, és més, no els sembla inversemblant demanar l'opinió d'aquest hemicicle quan fa quatre dies el propi president del Govern afirmava que seguiria governant el país amb o sense el concurs d'aquest Parlament, com si tingués majoria absoluta en aquest Congrés, com si tot i viure en una democràcia parlamentària, ell, el president, estigués per sobre de tot i de tothom?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento de Edmundo González Urrutia como ganador de las...
«Podríem saber què està fent el Govern espanyol del PSOE, el govern que s'ha considerat a si mateix el govern més progressista de la història, per garantir els drets polítics del molt honorable president Carles Puigdemont? Quin tipus de protecció ofereix als dissidents polítics catalans, si el president Carles Puigdemont es veu forçat a viure a l'exili per poder-se defensar judicialment davant de tribunals imparcials que són a Europa? Espanya arrossega un dèficit democràtic absolutament escandalós. On és la protecció de l'Estat contra la prevaricació dels jutges que fan política a cop de sentència, que defensen la unitat d'Espanya per sobre de la justícia i que es neguen de forma indecent a aplicar la llei d'amnistia, com acabem de veure avui mateix amb l'estrambòtica i moral resolució de Llarena? Saben on és la protecció ara d'aquest Estat? Enlloc, no és enlloc. A veure si ho hem entès bé. El Govern espanyol, que no és capaç de garantir el respecte pels drets dels líders polítics independentistes catalans, pretén ara donar lliçons i defensar els drets dels líders dissidents veneçolans? Vaja, hipocresia, com a mínim; segur que insult a la intel·ligència.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento de Edmundo González Urrutia como ganador de las...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda, companys i companyes diputats. Efectivament, s'ha dit abans aquí, Veneçuela pateix, i des de fa molts anys, una profunda crisi de drets humans que ha estat reconeguda internacionalment. Parlem de greus violacions sistemàtiques dels drets humans i de crims de lesa humanitat. Així ho han denunciat nombroses organitzacions de defensa dels drets humans, com Amnistia Internacional, per exemple, però també en el si de la mateixa Unió Europea. Es coincideix en el fet que el Govern de Nicolás Maduro ha reprimit brutalment l'oposició i la societat civil amb detencions arbitràries, convertint persones innocents en presos polítics, vulnerant greument els drets civils i polítics més bàsics, com són la llibertat d'expressió, de reunió, de manifestació. Com a demòcrates, així ho defensem, així ho reivindiquem des de Junts per Catalunya. Ens solidaritzem amb totes les persones que han estat i encara estan essent represaliades a Veneçuela pel simple fet d'expressar i de defensar les seves idees de forma democràtica. Cal conjurar-nos tots perquè es posi fi a la violència autoritària i despòtica arreu, també a Veneçuela, òbviament, i que es facin responsables tots aquells que estan encara actuant amb aquesta impunitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«La legitimació democràtica de qualsevol jutge no pot sortir mai, i menys en dret penal o en drets en què està en joc la llibertat d'una persona o de vàries persones, dels camins marcats pel legislador, i el legislador som nosaltres. El legislador no és el jutge Llarena. Els jutges no poden generar lleis. Les lleis les generem en els parlaments i en els congressos. Els jutges no poden generar lleis, i Llarena vol legislar a través de sentències. Llarena, torno a repetir, vol legislar a través de sentències. Per tant, Espanya, no té un problema anomenat president Puigdemont, Espanya té un problema amb la democràcia i té un problema amb el Tribunal Suprem. En qualsevol altre Estat democràtic i de dret, aquest jutge seria substituït immediatament, i ho dic així, és que no ho vull dir d'una altra manera, no vull dissimular les meves paraules. Qualsevol llicenciat en Dret que estigui en aquesta sala, com jo mateixa, ho sabem, perquè era de primer de Dret. Era de primer de dret, ho sabem. No obstant això, és cert que el Partit Popular ha anat usant aquests jutges no demòcrates o antidemocràtics, de fet, per als seus propis beneficis, per enfrontar-nos a tots, per desgastar el Govern. Però també és cert que el president del Govern, el Govern en el seu conjunt, no estan sent valents. Perquè què pensen fer quan veuen que la democràcia i l'Estat de dret s'estan esmicolant i s'estan diluint entre les mans d'aquest jutges? Res?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Ara acaba de fer unes afirmacions el diputat company que ha parlat en nom del seu grup, del Grup Popular, i que parla de la coalició de Junts amb els socialistes. Junts no tenim, i ho hem repetit moltes vegades, cap coalició amb els socialistes, no som socis d'aquest Govern. A Junts per Catalunya només ens interpel·la Catalunya i els catalans, i no hi ha millor prova que les votacions d'avui, en què veuran que socis no som. Per tant, no sé aquesta vocació seva de sempre anant-nos unint quan saben vostès perfectament que no és així. Entrant en el fons de la qüestió. Òbviament, ja es poden imaginar que no puc donar per bones ni per encertades ni per certes cap de les seves afirmacions. No obstant això, ara els diré per què sí que ens agradaria que comparegués el president del Govern. El Tribunal d'Estrasburg, que és el Tribunal Europeu dels Drets Humans, que protegeix i s'assegura d'intentar que els Estats protegeixin els drets humans en els seus propis Estats, quan parla en termes de seguretat jurídica, parla de la previsibilitat a l'hora d'aplicar la llei, a l'hora de dictar sentències. No hi ha seguretat jurídica si no és previsible el que s'ha d'aplicar, no existeix. Diu que si el més important -perquè així ho diu aquest tribunal- en la seguretat jurídica és la previsibilitat i el respecte per part dels jutges de les decisions legislatives, cal sempre de forma obligada que els jutges respectin la literalitat dels enunciats normatius, i sí que es poden admetre a vegades algunes interpretacions en termes d'argumentació, però mai poden ser il·lògiques o extravagants, com és el cas. Perquè portem molts anys sentint i veient com alguns jutges fan unes interpretacions absolutament extravagants i il·lògiques, que qualsevol persona amb sentit comú -no parlo de llicenciats en dret- llegint la literalitat de la norma podria considerar que se li pot aplicar depèn de quin tipus punitiu.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Per tant, no poden jugar a fer aquesta política demagògica d'enfrontar-nos quan s'està produint una situació, fa tants i tants i tants d'anys, en què Catalunya i els catalans, perquè Catalunya som els catalans, estem perdent absolutament tot per estar dependent d'Espanya. Amb dades, amb dades! Els discursos no poden ser demagògics i dir altres coses, han de parlar de dades i de rigor. Nosaltres vam demanar també la compareixença no només de la vicepresidenta, sinó també del ministre Bolaños, per explicar-nos aquest tema. No calia argumentar-ho d'aquesta manera, sincerament. I per tant, com que la vam demanar, hi donarem suport, perquè nosaltres sí que volem escoltar exactament què és. No per res, és que no ho hem entès, ens ha desconcertat de quin concert estem parlant i volem saber exactament el Govern espanyol socialista què pretén. L'únic que hem sentit per part del Govern socialista, que és qui ha de corroborar el que se'ns ha explicat per part dels companys d'Esquerra, és: 'Els asseguro que complirem fil per randa, nosaltres complirem i complirem fil per randa'. I què és aquest concert? 'No es preocupin, que nosaltres complirem i complirem i fil per randa'. Però, perdonin, ens poden explicar de què va, això? I volem que se'ns expliqui de què va, i volem que compareguin i se'ns expliqui de què va aquest concert, que ens ha desconcertat una mica i, com repeteixo, com ja he dit i torno a repetir, Junts per Catalunya el que voldríem és aquest concert econòmic pur i absolut que seria la independència de Catalunya, perquè, senzillament, després de tants anys i anys i oportunitats -que ens ha detallat algunes el que ha estat portaveu en aquesta proposta-, tot aquest detall, tota aquesta història que hem viscut conjuntament, ens acredita que no hi podem pas confiar, i que segurament no sabem en què consistirà aquest concert, però possiblement no és el que necessiten, desitgen i esperen els ciutadans de Catalunya, i es mereixen, també.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies. Nosaltres estem satisfets que es vulgui parlar sobre el caos de Rodalies. A Catalunya fa molts i molts anys que l'estem vivint. De fet, recordin que l'any 2010 fins i tot ja es va pactar i acordar el traspàs de Rodalies a Catalunya, el 2010. Fa catorze anys i encara estem esperant, però vaja. Precisament era amb governs també socialistes. Ara ho han tornat a pactar. Hem esperat catorze anys, a veure què passa. Estem parlant d'aquest traspàs, que és imprescindible, però no ho podríem considerar traspàs si aquest govern socialista no permet que a Catalunya usem el nostre propi operador ferroviari. Si ho ha de continuar fent Renfe, estarem exactament igual, i el que és encara més important és que es reverteixi el dèficit d'inversions que s'ha produït durant tants i tants i tants anys. Semblarà que sempre estem tenint una actitud de lamentació i de plorar, i, a sobre, després som els insolidaris. Ara, aquests insolidaris catalans els tornaran a parlar de xifres, com hem fet abans amb la immigració, i els tornarem a explicar amb rigor i de forma sistemàtica per què creiem que Rodalies fa anys i anys que és un caos, i per què creiem que el ministre Puente ha de venir a donar un altre cop explicacions i que no ens torni a explicar un conte, com ens va fer l'últim cop, que encara semblava que ens prenia el pèl negant les dades que són òbvies, i que en aquest cas sigui una mica més humil i, com a mínim, digui la veritat. Perquè, com en tantes altres coses, si no es reconeixen les dades i la realitat, molt difícilment es podrà rectificar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«En aquest sentit, donarem suport per motius possiblement diferents d'alguns dels que ha exposat la portaveu del PP. Però una nació que ha passat de 800 places a 4000 places per protegir els menors no acompanyats i que va haver de destinar l'any passat 100 milions d'euros -perquè no ens venen finançats per l'Estat espanyol- per acollir bé la població immigrada bé es mereix tenir resposta a aquestes preguntes. A banda que saben vostès que és un acord amb aquest Govern, perquè sabem que és imprescindible que Catalunya pugui tenir les pròpies competències en termes de migració. I no és perquè sí. No és perquè ens fa il·lusió fer això, sinó perquè creiem que és imprescindible que aquestes polítiques es facin des de la proximitat, no es poden fer a 600 quilòmetres de distància, perquè després passa el que passa. Això ho hem de fer cadascú, cada nació, tal com la seva mateixa població necessita, perquè jo no parlaré de tensionar els serveis públics, que a Catalunya estan absolutament tensionats també per la manca de finançament, sinó que el que ens preocupa a nosaltres és que aquestes males polítiques migratòries estiguin tensionant la convivència. I és això el que no ens podem permetre, que es tensioni la convivència. Per això demanem i votarem a favor que el president del Govern comparegui per donar explicacions.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Recordo, a principis d'any, que jo mateixa vaig fer un faristol en què reclamava informació. Ho dic perquè se'ns ha titllat, després del vot contrari de l'últim Ple en termes de no modificar finalment la llei d'estrangeria pel tema de repartiment dels menors migrants, d'insolidaris. I és bastant injust, vull ser cauta, que es titlli a Catalunya d'insolidària. A Catalunya, per si no ho saben, tenim el 23 % de tota la immigració espanyola. El 23 % està a Catalunya. Nosaltres no arribem ni al 17 % de població, en termes de població. Però, en canvi, el 23 % de tota la població immigrada està a Catalunya. A la tardor, van arribar uns menors no acompanyats a les illes Canàries. Es va fer un repartiment, sobre el qual nosaltres també vam mostrar, tot i que es va fer, la nostra disconformitat. Per insolidaritat? No. Nosaltres, en termes d'habitants, som similars a la Comunitat de Madrid o a Andalusia -una mica més a Andalusia-, però, en canvi, en vam rebre 2000. Ens van distribuir 2000 menors no acompanyats, que dit així no passa res, però que era tres vegades més que els que es van distribuir a Andalusia. Per què? Era cinc vegades més que els que es van distribuir a la Comunitat de Madrid. Per què? Sis més que als Països Valencians. Per què? Nosaltres no entenem aquests perquès. El que volem és que s'aclareixin i sí que necessitem, perquè encara no l'hem escoltat, que el president del Govern, el senyor Pedro Sánchez, comparegui, ens expliqui i ens doni resposta a aquests perquès. Perquè quan vam votar que no, tant el president, com el conjunt del Govern, com el president de les illes Canàries sabien perfectament quines eren les reticències o dubtes que teníem des de Junts per Catalunya, i no se'ns han desvetllat. L'únic que s'ha de fer és parlar, explicar i arribar a acords. No es pot parlar que Catalunya no és solidària perquè en donem lliçons. I volia donar dades perquè això no és opinable. I com que no és opinable, no es pot dir una cosa diferent.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies, president. Passa massa sovint, en aquest hemicicle, que allò que hi exposa el Govern de l'Estat no té cap semblança amb la realitat del carrer. Avui ens porten a aprovació el primer tràmit per uns nous Pressupostos Generals de l'Estat i, per tant, l'aprovació dels objectius d'estabilitat pressupostària, deute públic i el límit de la despesa per l'exercici 2025. És una proposta acompanyada d'una glossa sobre aquest paradís a la Terra que vostès diuen que és Espanya. De fet, el propi president Sánchez, la setmana passada, des d'aquest mateix faristol, afirmava que Espanya vivia el millor moment de la seva història i que, quan anava a Europa, ja no anava a escoltar, sinó que anava a fixar posició. De veritat? De veritat es creuen vostès que Espanya viu el millor moment de la seva història? De fet, si afirmen això, només pot ser perquè vostès viuen en una bombolla lluny de la realitat de la gent. Vostès no saben què passa al carrer, si son capaços d'afirmar amb aquesta alegria que Espanya viu el millor moment de la seva història. Com en les clàssiques pel·lícules de dissabte a la tarda sobre reis simpàtics, despullin-se vostès de totes les seves riqueses, camuflin la seva identitat i escampin-se d'amagat al carrer, com a ciutadans anònims, per saber què pensa de veritat la gent i cap a on va el seu país; escoltin les converses dels ciutadans a la taula del costat fent un cafè o esperant torn en una botiga per comprar; mirin als ulls dels qui van a la feina cada dia al matí amb tren, a veure què hi veuen; parin atenció al que pensen els petits i mitjans empresaris; mirin de conèixer l'opinió dels mestres o sanitaris sobre cap a on avança la nostra societat, i deixin parlar els autònoms sobre com avança de veritat l'economia. Surtin dels despatxos i deixin-se impregnar per la realitat.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«President, vicepresidenta Montero, senyories. Bona tarda a tots. Avui debatem un reial decret llei que s'ha convertit en un tot a cent, amb coses que estan bé, n'hi ha que no tant. La ministra Montero ha fet un gran concert de violí. Tot va bé i tot no va bé, senyora Montero. Vostès parlen de mesures d'urgència vinculades als conflictes d'Ucraïna i del Pròxim Orient, i això és fer passar el clau per la cabota, i ho saben. Hi ha coses que no tenen res a veure ni amb Palestina ni amb Ucraïna. Parlar de mesures urgents és una solució, diguem-ne, creativa per fer el que volen, quan volen i en l'àmbit que volen. Contenir el preu del gas i de l'energia és urgent? Cert, és veritat. Pactar mesures, com el Govern fa amb Junts, pactar mesures que afavoreixin la reinversió dels beneficis de la petita i la mitjana empresa en la mateixa empresa està molt bé. Està molt bé. Tot i que anem tard i ens quedem curts. Nota a peu de pàgina per tots: l'Espanya política no té cap mena de sensibilitat, és un llast, en relació amb la major part del teixit empresarial. Aquest és un dels grans problemes de l'Estat. No tenen ni sensibilitat ni ganes d'aprendre'n. Més: impulsar el Pla MOVES III no té res a veure amb Hamas, amb Israel o amb Rússia, o jo no ho sé veure. El que s'hauria de fer és ampliar aquest fons i que es cobrés a l'instant. Això sí que seria un impuls. Això sí que és de sentit comú. Per cert, apuntin, la gent del Govern: és necessari i és urgent, les dues coses, no fer enfadar més la Seat i la Volkswagen i complir. Compleixin. Complir i deixar de posar en perill les seves inversions a Sagunt i també a Martorell, que quedi dit, que consti en acta.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Des de Junts, volem agrair a tots els efectius d'agents rurals i bombers la gran feina feta any rere any, malgrat les condicions. Serveis que, com s'ha dit reiteradament durant el procediment d'aquesta llei, s'han realitzat assumint molts riscos, riscos i sacrificis que, en algunes ocasions, han suposat que companys hagin perdut la vida. Per tant, un reconeixement a tots ells, pels seus companys, també, i per les seves famílies. Ara, a on ens toca posar-nos les piles és a Catalunya, des del Govern de la Generalitat de Catalunya. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. Gracias, vicepresidente. Quería intervenir una sola vez respecto de los dos puntos, pensando que teníamos un poco más de tiempo. Lo primero que quería es hacer un reconocimiento al diputado José Luis Aceves. Ojalá todo el mundo pusiera la energía, fuerza y determinación que él ha puesto en ello. Empiezo con los agentes rurales, un colectivo de servidores públicos muy importante en nuestro país, en Cataluña. Este cuerpo de seguridad pública protege el patrimonio natural de nuestro país. Cataluña dispone de un modelo propio de seguridad pública en el cual cada cuerpo operativo: policía, bomberos, agentes rurales, sanitarios, Protección Civil, etcétera, despliega una parte de las competencias en seguridad pública y emergencias para garantizar la seguridad de todo nuestro país. En estos momentos, es imprescindible potenciar y mejorar la capacidad de trabajo de nuestros agentes rurales.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Des de Junts per Catalunya, els darrers anys els hem advertit i hem denunciat reiteradament el descrèdit del govern del Poder Judicial, de les seves constants ingerències polítiques, de les fortes pressions partidistes que han portat a les cúpules de la judicatura a emetre opinions polítiques, a criticar l'executiu i a qüestionar els legisladors. Aquest és el veritable problema del sistema judicial espanyol i, més concretament, de les cúpules i òrgans de govern del Poder Judicial. Un problema estructural que s'arrossega de fa dècades i que ha provocat una falta absoluta de neutralitat judicial, una mancança que alguns només han començat a veure ara fa quatre dies, quan els ha afectat a ells. És precisament aquesta manca de neutralitat, d'imparcialitat, la que va portar a la judicialització de la política i la politització de la justícia que els catalans, i sobretot els independentistes, encara patim. Ara, amb l'aplicació de la llei d'amnistia, amb els falsos raonaments de Llarenas i Marchenas, jutges empeltats del règim i representants de l'obsessió d'estat amb el president Puigdemont, la democràcia se'ls desfà a les mans. Ho saben. Hi ha jutges que fan política des del seu càrrec, política per subvertir l'estat de dret amb el qual sempre s'omplen la boca; jutges que li poden dir al Govern que li queden dos telediaris alemanys, dos i ja està; jutges que els anuncien cap a on van i ho fan sense embuts, literalment els envien a prendre per on seuen.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«I acabo. Tal i com li vam dir el primer dia al senyor ministre, el seu Govern està negociant amb nosaltres la delegació plena de les competències i els recursos en immigració. Com pot pensar-se que nosaltres acceptarem una llei que ens obliga a acatar les seves decisions en un àmbit en què estem negociant la delegació plena de les competències? Tanquin la delegació de les competències i podrem parlar de moltes coses. [El señor vicepresidente: Debe finalizar, por favor]. Gracias, presidente. Cataluña es tierra de acogida, lo ha sido siempre. La solidaridad de los ciudadanos de Cataluña es incuestionable, y entendemos perfectamente la situación que se está viviendo en Canarias. La respuesta del Gobierno español a esta extraordinaria solidaridad del pueblo de Cataluña no ha sido negociar, empatizar y tener la voluntad de conocer cuál es la realidad de nuestra tierra, la realidad de nuestros municipios, cuáles son las necesidades esenciales, cuáles son los recursos que nos convienen y cuáles son también las prioridades para garantizar el bienestar de todas las personas que viven y tienen que vivir en Cataluña. La respuesta del Gobierno español ha sido la de siempre: abusar de esta solidaridad del pueblo de Cataluña. Cuando hablamos de recursos y de necesidades de lo que hablamos es de aquello que es imprescindible para poder atender, cuidar, acompañar e integrar, y también mostrar los derechos y deberes que se tienen en la sociedad que te acoge. Es necesario garantizarles a todos ellos unas condiciones mínimas, y no las tienen, la gente sabe perfectamente que no las tienen, porque que no las tengan genera consecuencias que afectan al conjunto de la sociedad y, con mucha frecuencia, estas consecuencias las asumen los municipios, los ayuntamientos, que no tienen ni competencias ni recursos para hacerlo.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Què seria per nosaltres el més sensat? Obligar les comunitats autònomes que sempre o quasi sempre s'han negat a acollir. Però no s'ha fet això. Fa dues setmanes es va reunir aquest grup de la Conferencia Sectorial de Infancia y Adolescencia, comunitats autònomes i govern espanyol, i es va establir el primer repartiment. El govern espanyol i totes les comunitats autònomes excepte Catalunya van acordar que, un cop més, Catalunya sigui la comunitat autònoma que més en rebi. Per tant, malgrat Catalunya explica que no hi arriba, que no hi arribem, que ja no es pot tensar més i que no es pot garantir una atenció digna -obro parèntesi, mentre altres comunitats autònomes sempre s'han negat a acollir menors no acompanyats immigrants- la resta de comunitats autònomes i el Govern, PSOE, PSC, SUMAR, es posen d'acord per posar Catalunya al primer lloc del repartiment, insisteixo, amb el vot no favorable de Catalunya. Els discursos bonistes de les suposades esquerres i els discursos populistes de la dreta i la ultradreta han portat a tocar fons al nostre país en molts temes, a assolir un dels nivells més baixos en política. I ens hem de plantar. I nosaltres ens plantem, i estic segura que no estarem sols, perquè una bona part de la societat n'està ben farta, també, de tots nosaltres. I som conscients que no és fàcil recuperar la confiança de la gent, però el primer pas per fer-ho és plantar-se. Tots, de fet, hauríem de sortir d'aquesta gran onada de populisme, de bonisme i de demagògia que arrossega la política des de fa tants anys.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Cap partit català que conegui la realitat al nostre país pot acceptar la llei en aquests termes. I el senyor Illa haurà d'explicar molt bé per què el seu partit dona suport a una llei espanyola que, de nou, a qui pressiona i a qui tensa és a Catalunya. Cal que tots fem un exercici de realisme. Sense els recursos necessaris, el sistema no funciona. I com que no funciona, aprovar aquesta llei és enganyar-nos. Potser els donarà molts titulars populistes, però no arreglarà el problema. I entrant al detall de per què s'ha arribat a aquest nivell insostenible d'atenció, cal que els ciutadans coneguin algunes de les coses que fan vostès. La mateixa llei explica que el criteri de repartiment el fixarà la Conferencia Sectorial de Infancia y Adolescencia, un grup format per representants de tots els governs autonòmics i del govern espanyol. Fins ara, també es tenien en compte els criteris d'aquest grup, però no eren obligatoris. Ara, amb aquesta llei, passa a ser obligatori. Ara, amb aquesta llei, totes les comunitats autònomes estaran obligades a acollir el que allà es dicti, vulguin o no, puguin o no puguin.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Massa sovint em sembla que els polítics vivim en una bombolla i que no ens adonem del que passa fora, perquè les decisions que prenem tenen conseqüències fora d'aquest hemicicle; conseqüències per les persones que venen i conseqüències per les persones que ja hi som. Ens oposem a seguir sobresaturant Catalunya. Ens oposem a seguir tensant la convivència del nostre país. I estic convençuda que la majoria de les persones entenen per què ho fem. Amb aquesta llei, vostès no garanteixen una vida digna i en condicions. I això, a qui està donant ales és a ells: a la dreta i a la ultradreta. Diputats i diputades, nosaltres els estem parlant des del sentit comú. O donem tranquil·litat i seguretat a les persones que venen i donem tranquil·litat i seguretat a les persones que ja hi són, o això no funcionarà. I l'única manera perquè funcioni és treballant, és fent les coses bé, és negociant amb tothom. És entendre a tothom, que és exactament el contrari del que ha fet el govern espanyol, perquè aquesta llei ni dona tranquil·litat ni dona seguretat, ni a uns ni a altres, i no s'ha treballat amb tothom.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Gràcies, president. Catalunya és terra d'acollida. Ho ha estat sempre. La solidaritat dels ciutadans de Catalunya és inqüestionable. I entenem perfectament la situació que s'està vivint a Canàries. La resposta del govern espanyol a aquesta extraordinària solidaritat del poble de Catalunya no ha estat negociar, empatitzar i tenir la voluntat de conèixer quina és la realitat de la nostra terra, la realitat als nostres municipis, quines són les necessitats essencials, quins són els recursos que fan falta i quines són les prioritats per garantir el benestar de totes les persones que viuen i han de viure a Catalunya. La resposta del govern espanyol ha estat la de sempre: abusar d'aquesta solidaritat del poble de Catalunya. Quan parlem de recursos i de necessitats, del que parlem és d'allò imprescindible per poder atendre, cuidar, acompanyar i integrar, i també ensenyar els drets i els deures que es tenen en la societat que t'acull. Cal que hi hagi garanties per tots ells. Cal que tinguin unes condicions mínimes. I no les tenen, i la gent sap perfectament que no les tenen, perquè que no les tinguin genera conseqüències que afecten el conjunt de la societat, i molt sovint aquestes conseqüències les assumeixen els municipis, els ajuntaments, que no tenen ni competències ni recursos per fer-ho.»