Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
910 declaraciones · página 25 de 31
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Todos ellos han hecho contribuciones muy valiosas para conocer mejor el fenómeno de la multirreincidencia delictiva y para poder confeccionar una propuesta legislativa que, evitando el populismo, sea útil para reducirla. Alcaldes y alcaldesas de todos los lugares y de todos los colores, y creo que no hace falta que les detalle los llamamientos públicos de auxilio que tantos alcaldes de distintas sensibilidades y de grupos que también forman parte de este arco parlamentario han ido haciendo, han venido denunciando la grave alarma social que se está produciendo en cuestiones de inseguridad entre sus vecinos y vecinas. Refieren que en sus municipios un reducidísimo grupo de personas son autores de oleadas de delitos menos graves -especialmente hurtos, en ocasiones peleas- que el sistema, ya sea policial, administrativo o judicial, es incapaz de evitar. Manifiestan también que la Policía, en muchas ocasiones, consigue arrestar a los autores de los hechos, pero lamentablemente y debido a la poca gravedad del delito tienen que ser puestos en libertad y siguen delinquiendo impunemente una y otra vez, trasladando de forma muy visible al conjunto de la ciudadanía, por un lado, la impunidad con la que actúan y, por otro, creando una sensación de inseguridad y de vulnerabilidad cada vez mayor. Como ejemplo, quiero recordar que cuando se hizo público el informe de valoración del Plan Tremall de los Mossos d'Esquadra para la lucha contra la multirreincidencia -se hizo público en 2023, pero hacía referencia a datos de 2022-, se comunicó que 2022 se cerró con 283 personas multirreincidentes detenidas 2270 veces en Barcelona, implicadas en 5602 hechos delictivos, principalmente robos violentos y hurtos. Cinco de los principales multirreincidentes en Barcelona, en la ciudad de Barcelona, fueron detenidos 120 veces y entre todos acumulaban cerca de doscientos antecedentes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«No tinc temps per anar tocant tots els punts amb els quals estem en desacord amb aquesta proposta, només alguns. Primer, Catalunya té competències plenes en habitatge i també en dret civil, en el Codi Civil. Per tant, en matèria de contractació civil i amb els drets reals, fa temps que s'està treballant a Catalunya en una modificació del Codi Civil de Catalunya i, per tant, Junts per Catalunya mai validarem cap llei espanyola que rebaixi competències a Catalunya. Però, és més, aquesta proposta entra en conflicte també amb el recent reglament europeu, que contempla els contractes de lloguers temporals generalment inferiors a dotze mesos, tot i que no exclou tampoc durades més llargues. Vostès se n'inventen sis, no sabem ben bé per què. Creuen de veritat, com proposen, que és una bona idea equiparar el lloguer d'una habitació al d'un habitatge? Junts volem combatre la precarització, no institucionalitzar-la. Vostès troben normal, com proposen, que el llogater pugui cedir i sotsarrendar el pis que ha llogat a una altra persona sense el permís del propietari? És a dir, que el llogater podrà acordar un lloguer d'un immoble que no és seu, i que ja no necessita per viure-hi, a qui ell li doni la gana i el propietari ha de mirar i callar? I que s'hi posi fulles, faltaria dir. Home, per favor, no veuen que això és un abús?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley por la que se insta al Gobierno a adoptar medidas en relación con la práctica de la...
«Per tant, abans de venir aquí a instar-se a vostès mateixos a fer campanyes d'informació per evitar la picaresca, és millor que els seus comportaments en l'exercici de la política també els acompanyin d'actituds exemplars, si no, no tenen cap credibilitat. Posin l'ètica per davant de tothom i de tot, no només en allò que els convé i per quedar bé de cara a la galeria, com és el cas d'avui. No enganyin més la gent i diguin les coses pel seu nom, perquè si no cada vegada són menys els que poden prendre seriosament un partit i un Govern que presenta iniciatives parlamentàries com aquesta d'avui a la vegada que viu instal·lat en l'engany i la picaresca permanent. Acabin d'una vegada amb la seva manera falsària d'actuar i les seves trampes pròpies de la novel·la picaresca, perquè com li passa al seu Buscón de Quevedo, que va viure de l'engany i la burla per acabar enfonsat en la seva pròpia desfeta, vostès també s'aniran quedant sols i fracassant cada dia més.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Segunda cuestión. Señores del PP, ya que tienen tantas ganas de derogar artículos; señores del PSOE, ya que a raíz de las famosas cartas del señor Pedro Sánchez han concluido que hay que impulsar un plan de regeneración democrática, desde Junts per Catalunya les proponemos derogar el artículo 6.2 de Ley Orgánica del Régimen Electoral, una de las normas del 'a por ellos' que permite a la Junta Electoral Central, uno de los órganos del 'a por ellos', declarar la inelegibilidad sobrevenida a personas no condenadas por sentencia firme, por delitos que van desde la rebelión al terrorismo hasta delitos como la desobediencia u otros de menor importancia. Es una muestra de que no solo en la Venezuela de Maduro, sino que también en la España de Marchena, Llarena y de la Junta Electoral se persigue a los líderes políticos y se fuerza al exilio, sobre todo si se trata de líderes democráticos. Proponemos derogar el artículo 6.2, un arma de destrucción masiva de la presunción de inocencia y de los derechos políticos en manos de los jueces, una plantilla vasca contraria a los principios básicos del Estado democrático que también se aplica a los representantes políticos catalanes y al presidente Torra.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Una altra proposta que els hi posem sobre la taula, no una proposta retòrica, sinó una proposta realista, és reforçar el dret fonamental dels residents a lexterior al vot, al sufragi actiu. Podríem recollir la proposta de la diputada Mariona Illamola i impulsar el vot electrònic per als residents a l'exterior perquè, ara mateix, molt pocs d'aquests residents a l'exterior s'atreveixen a fer front a la burocràcia electoral i molts menys encara aconsegueixen que el seu vot sigui escrutat. Com s'ha demostrat, el que no s'aconseguia amb el vot pregat tampoc s'ha aconseguit amb el vot delegat. A les passades eleccions catalanes, per posar un exemple, només el 7 % dels residents a l'exterior van aconseguir votar i d'aquest 7 % dels vots hi ha països que a la pràctica totalitat d'aquests vots, dels vots emesos, van ser declarats inescrutables. Per tant, vot electrònic és una altra proposta que considerem molt menys retòrica i molt més realista a l'hora de reformar la Llei Orgànica del Règim Electoral. Finalment, per donar garanties i facilitar la transparència en els processos electorals, els proposem també reformar el règim electoral amb propostes que ja hem plantejat, per exemple, eliminar el dia de reflexió, millorar el vot per correu i facilitar el secret del vot a les persones amb discapacitat visual, ampliar terminis electorals i agilitzar notificacions, reformular el règim electoral municipal, incloses les mocions de censura municipals.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Segona qüestió, senyors del PP, ja que tenen tantes ganes de derogar articles; senyors del PSOE, ja que arreu de les famoses cartes del senyor Pedro Sánchez han conclòs que cal impulsar un pla de regeneració democràtica, els proposem des de Junts per Catalunya derogar l'article 6.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral, una de les normes de l''a por ellos' que permet a la Junta Electoral Central, un dels òrgans de l''a por ellos', declarar la inelegibilitat sobrevinguda a persones no condemnades per sentència ferma per delictes que van des de la rebel·lió o el terrorisme, però també fins a delictes com la desobediència o altres de menor importància. Una mostra que no només la Veneçuela de Maduro, sinó també l'Espanya de Marchena, Llarena i de la Junta Electoral, persegueix, empresona i força a l'exili dels líders polítics, sobretot si es tracta de líders polítics democràtics. Proposem derogar l'article 6.2, una arma de destrucció massiva de la presumpció d'innocència i dels drets polítics en mans dels jutges, una plantilla basca, contrària als principis bàsics de l'Estat democràtic que també es va aplicar als representants polítics catalans, com per exemple, al president Joaquim Torra.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Abans-d'ahir es van iniciar les celebracions del mil·lenari del monestir de Montserrat, fundat per l'abat Oliba, el mateix abat Oliba que al segle XI impulsà les assemblees de pau i treva, un dels embrions del parlamentarisme català i també europeu. I saben per què demà, 11 de setembre, Catalunya celebra la seva Diada nacional? Saben per què demà tornarem a omplir els carrers -i faig una crida a tots els ciutadans de Catalunya perquè demà tornin a omplir els carrers- Per commemorar, per fer solemne memòria de tots aquells compatriotes que el 1714 van defensar amb la seva vida les institucions catalanes davant dels exèrcits espanyols i francesos d'aquesta infausta dinastia borbònica, que encara s'aprofita de la submissió que tots vostès li rendeixen, tant l'Espanya que ve de la corda franquista com la que no hi ve, i que permet la vergonya d'una monarquia corrupta -i ara ho sap tothom- d'un rei defraudador i evasor fiscal. Tornant a la LOREG, val la pena recordar el gran europeista i nacionalista català Carles Gasòliba, diputat d'aquest Parlament i també del Parlament Europeu. Gasòliba, el 1987, va advertir, des d'aquesta mateixa tribuna, que la circumscripció única de les europees només responia a interessos partidistes, i que Catalunya havia de tenir circumscripció europea pròpia en base a l'organització territorial autonòmica de l'Estat. Una proposta que seguia la indicació del grup de treball del Parlament Europeu, que va fer en aquell moment, als anys vuitanta, d'evitar les circumscripcions electorals a les eleccions europees. Dels Vint-i-set Estats de la Unió, a banda dels de menor població, només Espanya i França tenen circumscripció única, deu ser pel centralisme borbònic que comentàvem abans. Els Estats grans més o menys descentralitzats com Alemanya, Itàlia o, fins i tot, Polònia sí que respecten la realitat territorial i tenen diverses circumscripcions. Per tant, la primera qüestió, el 222 és una demanda retòrica, una circumscripció electoral per a Catalunya respondria a la realitat nacional de Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«La legitimació democràtica de qualsevol jutge no pot sortir mai, i menys en dret penal o en drets en què està en joc la llibertat d'una persona o de vàries persones, dels camins marcats pel legislador, i el legislador som nosaltres. El legislador no és el jutge Llarena. Els jutges no poden generar lleis. Les lleis les generem en els parlaments i en els congressos. Els jutges no poden generar lleis, i Llarena vol legislar a través de sentències. Llarena, torno a repetir, vol legislar a través de sentències. Per tant, Espanya, no té un problema anomenat president Puigdemont, Espanya té un problema amb la democràcia i té un problema amb el Tribunal Suprem. En qualsevol altre Estat democràtic i de dret, aquest jutge seria substituït immediatament, i ho dic així, és que no ho vull dir d'una altra manera, no vull dissimular les meves paraules. Qualsevol llicenciat en Dret que estigui en aquesta sala, com jo mateixa, ho sabem, perquè era de primer de Dret. Era de primer de dret, ho sabem. No obstant això, és cert que el Partit Popular ha anat usant aquests jutges no demòcrates o antidemocràtics, de fet, per als seus propis beneficis, per enfrontar-nos a tots, per desgastar el Govern. Però també és cert que el president del Govern, el Govern en el seu conjunt, no estan sent valents. Perquè què pensen fer quan veuen que la democràcia i l'Estat de dret s'estan esmicolant i s'estan diluint entre les mans d'aquest jutges? Res?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Ara acaba de fer unes afirmacions el diputat company que ha parlat en nom del seu grup, del Grup Popular, i que parla de la coalició de Junts amb els socialistes. Junts no tenim, i ho hem repetit moltes vegades, cap coalició amb els socialistes, no som socis d'aquest Govern. A Junts per Catalunya només ens interpel·la Catalunya i els catalans, i no hi ha millor prova que les votacions d'avui, en què veuran que socis no som. Per tant, no sé aquesta vocació seva de sempre anant-nos unint quan saben vostès perfectament que no és així. Entrant en el fons de la qüestió. Òbviament, ja es poden imaginar que no puc donar per bones ni per encertades ni per certes cap de les seves afirmacions. No obstant això, ara els diré per què sí que ens agradaria que comparegués el president del Govern. El Tribunal d'Estrasburg, que és el Tribunal Europeu dels Drets Humans, que protegeix i s'assegura d'intentar que els Estats protegeixin els drets humans en els seus propis Estats, quan parla en termes de seguretat jurídica, parla de la previsibilitat a l'hora d'aplicar la llei, a l'hora de dictar sentències. No hi ha seguretat jurídica si no és previsible el que s'ha d'aplicar, no existeix. Diu que si el més important -perquè així ho diu aquest tribunal- en la seguretat jurídica és la previsibilitat i el respecte per part dels jutges de les decisions legislatives, cal sempre de forma obligada que els jutges respectin la literalitat dels enunciats normatius, i sí que es poden admetre a vegades algunes interpretacions en termes d'argumentació, però mai poden ser il·lògiques o extravagants, com és el cas. Perquè portem molts anys sentint i veient com alguns jutges fan unes interpretacions absolutament extravagants i il·lògiques, que qualsevol persona amb sentit comú -no parlo de llicenciats en dret- llegint la literalitat de la norma podria considerar que se li pot aplicar depèn de quin tipus punitiu.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies. ¿Hablamos de egoísmo cuando hablamos del déficit fiscal? ¿Me está tomando el pelo si no entiende que la situación actual es injusta y no es sostenible? No es sostenible. Nosotros, en Junts per Catalunya, ni siquiera estaríamos de acuerdo con el concierto. Queríamos un concierto puro, absoluto, que es la independencia de Cataluña. Sí, es decir, que pudiéramos tener los recursos que nosotros, los catalanes, generamos y destinarlos a las necesidades que nosotros tenemos. Me parece que no es normal ni lo correcto lo que ha dicho respecto a la ciudadanía catalana, que está sufriendo cada año. Mire, este mismo mes de julio nos dan los datos del ministerio, de las partidas del presupuesto general, ya no hablo de inversiones, y se han ejecutado: Madrid, 212 %; Cataluña, 45. Una vez más, siempre igual, año tras año, los ciudadanos de Cataluña pierden bous i esquelles -como decimos-, es decir, todo. El ciudadano catalán -y eso lo entenderán los ciudadanos, ustedes evidentemente parece que lo han entendido todo-, cada uno de los catalanes que me esté escuchando ahora debe saber que el Estado español va a invertir en ellos, en su estado del bienestar, del que ustedes hablaban, y en todos los temas sociales, sanidad, etcétera, va a invertir en cada catalán 130 euros, y para cada madrileño, que son personas igual, 373 euros. ¿Esto es justo? ¿Esto es razonable? ¿Esto es defendible? No lo es. Así que no pueden jugar a hacer esta política demagógica de enfrentarnos cuando se está produciendo una situación después de tantos tantos y tantos años en que Cataluña y los catalanes, porque Cataluña somos los catalanes, nos estamos perdiendo todo por estar dependiendo de España. ¡Con datos, con datos!, así que los discursos no pueden ser demagógicos y decir otras cosas, deben hablar de datos y de rigor. Nosotros pedimos la comparecencia no solo de la vicepresidenta, sino del ministro Bolaños, para que explicara este tema, y no hacía falta argumentarlo de esta forma, sinceramente, y como lo pedimos, evidentemente vamos a dar apoyo, porque queremos escuchar exactamente qué es, y no por nada, porque no lo hemos entendido, nos ha desconcertado digamos de qué concierto estamos hablando, y queremos saber exactamente qué pretende el Gobierno español socialista. Lo único que hemos escuchado por parte del Gobierno socialista, que es quien debe corroborar lo que se nos ha explicado por parte de los compañeros de Esquerra, es: les aseguramos que vamos a cumplir al cien por cien, punto por punto. ¿Y qué es este concierto? No se preocupen que nosotros vamos a cumplir punto por punto. Bien, pero ¿nos pueden explicar de qué se trata? Queremos que se nos explique de qué va, que comparezcan y que se nos explique exactamente de qué va este concierto que nos ha desconcertado -valga la redundancia- un tanto. Y como ya he dicho y quiero repetir, en Junts per Catalunya lo que queríamos era el concierto de Cataluña puro y duro, que sería la independencia de Cataluña, porque sencillamente después de tantos años y años y oportunidades y oportunidades -y ha detallado algunas precisamente el portavoz de esta propuesta-, todo este detalle, toda esta historia que hemos vivido conjuntamente acredita que no podemos confiar. Y seguramente no sabemos en qué va a consistir este concierto, pero sin duda no es lo que necesitan, desean y esperan los ciudadanos de Cataluña y además se merecen. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Per tant, no poden jugar a fer aquesta política demagògica d'enfrontar-nos quan s'està produint una situació, fa tants i tants i tants d'anys, en què Catalunya i els catalans, perquè Catalunya som els catalans, estem perdent absolutament tot per estar dependent d'Espanya. Amb dades, amb dades! Els discursos no poden ser demagògics i dir altres coses, han de parlar de dades i de rigor. Nosaltres vam demanar també la compareixença no només de la vicepresidenta, sinó també del ministre Bolaños, per explicar-nos aquest tema. No calia argumentar-ho d'aquesta manera, sincerament. I per tant, com que la vam demanar, hi donarem suport, perquè nosaltres sí que volem escoltar exactament què és. No per res, és que no ho hem entès, ens ha desconcertat de quin concert estem parlant i volem saber exactament el Govern espanyol socialista què pretén. L'únic que hem sentit per part del Govern socialista, que és qui ha de corroborar el que se'ns ha explicat per part dels companys d'Esquerra, és: 'Els asseguro que complirem fil per randa, nosaltres complirem i complirem fil per randa'. I què és aquest concert? 'No es preocupin, que nosaltres complirem i complirem i fil per randa'. Però, perdonin, ens poden explicar de què va, això? I volem que se'ns expliqui de què va, i volem que compareguin i se'ns expliqui de què va aquest concert, que ens ha desconcertat una mica i, com repeteixo, com ja he dit i torno a repetir, Junts per Catalunya el que voldríem és aquest concert econòmic pur i absolut que seria la independència de Catalunya, perquè, senzillament, després de tants anys i anys i oportunitats -que ens ha detallat algunes el que ha estat portaveu en aquesta proposta-, tot aquest detall, tota aquesta història que hem viscut conjuntament, ens acredita que no hi podem pas confiar, i que segurament no sabem en què consistirà aquest concert, però possiblement no és el que necessiten, desitgen i esperen els ciutadans de Catalunya, i es mereixen, també.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Seria complir amb el dèficit d'inversió que, durant tants i tants anys, s'ha produït respecte a Catalunya. Aquesta desinversió crònica s'ha de reconduir. Moltes gràcies. ... sino que el déficit de inversión durante tantos años que se ha producido respecto a Cataluña, esta desinversión crónica, se tiene que reconducir. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Muchas gracias. Nosotros estamos satisfechos de que se quiera hablar del caos de cercanías. En Cataluña hace muchos años, muchos años, que lo estamos viviendo. Recuerden que en 2010 ya se pactó y acordó el traspaso de cercanías a Cataluña; en 2010, hace catorce años, y todavía esperamos. Precisamente era también con gobiernos socialistas. Ahora lo han vuelto a pactar. No sé, hemos esperado catorce años; a ver qué sucede. Estamos hablando de este traspaso que es imprescindible, pero no lo podríamos considerar traspaso si este Gobierno socialista, obviamente, no permite que usemos nuestro propio operador ferroviario. Si lo tiene que seguir haciendo Renfe, estaremos igual. Y lo que es más importante todavía es que se revierta el déficit en las inversiones que se ha producido durante tantos y tantos años. Y claro, parece que siempre estamos teniendo una actitud de lamentación y de lloriqueo, y además encima somos unos insolidarios. Pues ahora estos insolidarios catalanes les van a hablar de cifras, como hemos hecho antes con la emigración, y volveremos a explicar con rigor y de forma sistemática por qué creemos que cercanías hace años y años que es un caos y por qué creemos que el ministro Puente, obviamente, tiene que venir a dar explicaciones una vez más, y que no nos vuelva a explicar un cuento, como hizo la última vez, que parecía que nos tomaba el pelo negando los datos que son obvios, y que en este caso sea un poco más humilde y por lo menos diga la verdad. Porque, como en tantas otras cosas, si no se reconocen los datos y la realidad muy difícilmente se va a poder rectificar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies. Nosaltres estem satisfets que es vulgui parlar sobre el caos de Rodalies. A Catalunya fa molts i molts anys que l'estem vivint. De fet, recordin que l'any 2010 fins i tot ja es va pactar i acordar el traspàs de Rodalies a Catalunya, el 2010. Fa catorze anys i encara estem esperant, però vaja. Precisament era amb governs també socialistes. Ara ho han tornat a pactar. Hem esperat catorze anys, a veure què passa. Estem parlant d'aquest traspàs, que és imprescindible, però no ho podríem considerar traspàs si aquest govern socialista no permet que a Catalunya usem el nostre propi operador ferroviari. Si ho ha de continuar fent Renfe, estarem exactament igual, i el que és encara més important és que es reverteixi el dèficit d'inversions que s'ha produït durant tants i tants i tants anys. Semblarà que sempre estem tenint una actitud de lamentació i de plorar, i, a sobre, després som els insolidaris. Ara, aquests insolidaris catalans els tornaran a parlar de xifres, com hem fet abans amb la immigració, i els tornarem a explicar amb rigor i de forma sistemàtica per què creiem que Rodalies fa anys i anys que és un caos, i per què creiem que el ministre Puente ha de venir a donar un altre cop explicacions i que no ens torni a explicar un conte, com ens va fer l'últim cop, que encara semblava que ens prenia el pèl negant les dades que són òbvies, i que en aquest cas sigui una mica més humil i, com a mínim, digui la veritat. Perquè, com en tantes altres coses, si no es reconeixen les dades i la realitat, molt difícilment es podrà rectificar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Recordo, a principis d'any, que jo mateixa vaig fer un faristol en què reclamava informació. Ho dic perquè se'ns ha titllat, després del vot contrari de l'últim Ple en termes de no modificar finalment la llei d'estrangeria pel tema de repartiment dels menors migrants, d'insolidaris. I és bastant injust, vull ser cauta, que es titlli a Catalunya d'insolidària. A Catalunya, per si no ho saben, tenim el 23 % de tota la immigració espanyola. El 23 % està a Catalunya. Nosaltres no arribem ni al 17 % de població, en termes de població. Però, en canvi, el 23 % de tota la població immigrada està a Catalunya. A la tardor, van arribar uns menors no acompanyats a les illes Canàries. Es va fer un repartiment, sobre el qual nosaltres també vam mostrar, tot i que es va fer, la nostra disconformitat. Per insolidaritat? No. Nosaltres, en termes d'habitants, som similars a la Comunitat de Madrid o a Andalusia -una mica més a Andalusia-, però, en canvi, en vam rebre 2000. Ens van distribuir 2000 menors no acompanyats, que dit així no passa res, però que era tres vegades més que els que es van distribuir a Andalusia. Per què? Era cinc vegades més que els que es van distribuir a la Comunitat de Madrid. Per què? Sis més que als Països Valencians. Per què? Nosaltres no entenem aquests perquès. El que volem és que s'aclareixin i sí que necessitem, perquè encara no l'hem escoltat, que el president del Govern, el senyor Pedro Sánchez, comparegui, ens expliqui i ens doni resposta a aquests perquès. Perquè quan vam votar que no, tant el president, com el conjunt del Govern, com el president de les illes Canàries sabien perfectament quines eren les reticències o dubtes que teníem des de Junts per Catalunya, i no se'ns han desvetllat. L'únic que s'ha de fer és parlar, explicar i arribar a acords. No es pot parlar que Catalunya no és solidària perquè en donem lliçons. I volia donar dades perquè això no és opinable. I com que no és opinable, no es pot dir una cosa diferent.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies, president. Passa massa sovint, en aquest hemicicle, que allò que hi exposa el Govern de l'Estat no té cap semblança amb la realitat del carrer. Avui ens porten a aprovació el primer tràmit per uns nous Pressupostos Generals de l'Estat i, per tant, l'aprovació dels objectius d'estabilitat pressupostària, deute públic i el límit de la despesa per l'exercici 2025. És una proposta acompanyada d'una glossa sobre aquest paradís a la Terra que vostès diuen que és Espanya. De fet, el propi president Sánchez, la setmana passada, des d'aquest mateix faristol, afirmava que Espanya vivia el millor moment de la seva història i que, quan anava a Europa, ja no anava a escoltar, sinó que anava a fixar posició. De veritat? De veritat es creuen vostès que Espanya viu el millor moment de la seva història? De fet, si afirmen això, només pot ser perquè vostès viuen en una bombolla lluny de la realitat de la gent. Vostès no saben què passa al carrer, si son capaços d'afirmar amb aquesta alegria que Espanya viu el millor moment de la seva història. Com en les clàssiques pel·lícules de dissabte a la tarda sobre reis simpàtics, despullin-se vostès de totes les seves riqueses, camuflin la seva identitat i escampin-se d'amagat al carrer, com a ciutadans anònims, per saber què pensa de veritat la gent i cap a on va el seu país; escoltin les converses dels ciutadans a la taula del costat fent un cafè o esperant torn en una botiga per comprar; mirin als ulls dels qui van a la feina cada dia al matí amb tren, a veure què hi veuen; parin atenció al que pensen els petits i mitjans empresaris; mirin de conèixer l'opinió dels mestres o sanitaris sobre cap a on avança la nostra societat, i deixin parlar els autònoms sobre com avança de veritat l'economia. Surtin dels despatxos i deixin-se impregnar per la realitat.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«Per tant, a veure si a tots plegats els ho fem entendre, avui que parlem d'economia. Els problemes de Catalunya no són creacions literàries. Són la descripció mil·limètrica d'una asfíxia econòmica premeditada. La locomotora, senyories, tots, tots, la locomotora, que és com els agrada definir Catalunya, no pot més. No pot més. Senyories, prou pujar a l'espatlla del potencial econòmic de Catalunya. Deixin de negar l'evidència i escoltin Catalunya. Escoltin Catalunya. Encara que avui, això, la veritat és que va d'una altra història. I acabo, amb el permís del president, amb una reflexió final. Segurament, aquesta serà la meva última intervenció en aquest Congrés. No s'alarmin, no és greu; no és salut, només és política. Tranquils. Però no me'n podia anar sense recomanar-los a tots civilitat, veritat, negociació i política. No vull marxar sense advertir-los, també a vostès, abans, que Catalunya sempre hi és, que som una nació, que amb aquest poble no s'hi juga. Els conflictes nacionals no es resolen amb quatre gestos i amb uns quants copets a l'espatlla. No, senyora ministra. És un mal costum negar els problemes de Catalunya, massa estès. És un pèssim costum negar els drets polítics de Catalunya. És un desastre absolut mantenir l'asfíxia econòmica premeditada de Catalunya. És un cop d'estat en tota regla que els jutges facin trampes amb les lleis que s'aproven en aquest Congrés. Senyories, no s'ho deixin fer més. Els polítics som artesans i el nostre ofici és el futur. Ridiculitzar, menystenir, aigualir el conflicte que denunciem i desdenyar la realitat de Catalunya que els exposem els que en som, els que en venim, obliga el catalanisme polític a mantenir-nos tossudament fidels al poble i als anhels de Catalunya.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«President, vicepresidenta Montero, senyories. Bona tarda a tots. Avui debatem un reial decret llei que s'ha convertit en un tot a cent, amb coses que estan bé, n'hi ha que no tant. La ministra Montero ha fet un gran concert de violí. Tot va bé i tot no va bé, senyora Montero. Vostès parlen de mesures d'urgència vinculades als conflictes d'Ucraïna i del Pròxim Orient, i això és fer passar el clau per la cabota, i ho saben. Hi ha coses que no tenen res a veure ni amb Palestina ni amb Ucraïna. Parlar de mesures urgents és una solució, diguem-ne, creativa per fer el que volen, quan volen i en l'àmbit que volen. Contenir el preu del gas i de l'energia és urgent? Cert, és veritat. Pactar mesures, com el Govern fa amb Junts, pactar mesures que afavoreixin la reinversió dels beneficis de la petita i la mitjana empresa en la mateixa empresa està molt bé. Està molt bé. Tot i que anem tard i ens quedem curts. Nota a peu de pàgina per tots: l'Espanya política no té cap mena de sensibilitat, és un llast, en relació amb la major part del teixit empresarial. Aquest és un dels grans problemes de l'Estat. No tenen ni sensibilitat ni ganes d'aprendre'n. Més: impulsar el Pla MOVES III no té res a veure amb Hamas, amb Israel o amb Rússia, o jo no ho sé veure. El que s'hauria de fer és ampliar aquest fons i que es cobrés a l'instant. Això sí que seria un impuls. Això sí que és de sentit comú. Per cert, apuntin, la gent del Govern: és necessari i és urgent, les dues coses, no fer enfadar més la Seat i la Volkswagen i complir. Compleixin. Complir i deixar de posar en perill les seves inversions a Sagunt i també a Martorell, que quedi dit, que consti en acta.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Per això calia reformar el Reial decret 1006/1985 per assolir la igualtat efectiva entre homes i dones esportistes professionals. A partir d'ara, en cas d'embaràs o d'estar en procés d'adopció, en aquest cas, quan s'ha superat la resolució i el certificat d'idoneïtat, les persones i els esportistes professionals tindran dret a ampliar el contracte un any prorrogant-lo automàticament, sempre que es tracti del darrer any de contracte. A més, les persones esportistes professionals gaudiran dels drets de conciliació, inclosos els permisos previstos legalment sense perjudici de l'adaptació a l'especificitat de la seva professió, inclosa, també, l'etapa de l'embaràs, en el cas de les dones esportistes, i també compatibilitzar l'entrenament amb l'atenció al menor, també en el cas dels desplaçaments. Les dones esportistes han de poder seguir en la disciplina de l'equip si hi desitgen participar, tant durant l'embaràs, com postpart, sempre de manera voluntària i llevat que pogués constituir un risc durant l'embaràs o en període de lactància. Són canvis substancials de cara als futurs convenis en el món del futbol o del bàsquet o del vòlei, de l'esport professional femení en general. Hi havia moltes dones que havien de renunciar a ser professionals de l'esport, moltes. Ara això ja no passarà. Ara les ajudarem a poder tenir l'oportunitat de decidir sobre la seva carrera en situació d'igualtat amb els homes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Tornant a Grècia, com deia el personatge de llegenda Dàmocles, veient l'espasa penjant al damunt del seu cap: 'Qui té un gran poder té una gran responsabilitat'. Per tant, fem que la sororitat s'expressi i que cada dona que ocupa un lloc de poder estigui compromesa amb el relleu, amb crear les circumstàncies perquè les nenes d'avui decideixin des dels llocs de poder del demà. I fem que aquesta sigui una responsabilitat compartida cada cop per més homes, per no caure en el parany d'aplicar la llei des de la lletra i no des de l'esperit. Omplir els consells o les juntes o les llistes electorals de dones perquè segueixin decidint els homes no és paritari. Tenim encara molta feina a fer, en aquest sentit. Avui també xiulem, finalment, farem el xiulet final amb dos temes que ha impulsat Junts amb les seves esmenes i que han pujat el marcador gràcies a una gran majoria d'aquesta cambra. Per un costat, acabem amb una discriminació que ha durat gairebé 40 anys, la que pateixen les dones esportistes professionals. No tenien el mateix dret a ser mares que tenen les treballadores d'altres professions, on sí que es pot aplicar la legislació laboral de manera plena, i no subsidiàriament. Els drets de les esportistes professionals xocaven amb l'especificitat dels contractes de l'esport professional, a vegades de dos anys, d'un any o fins i tot de mesos. Els contractes poden ser curs, però el que no poden ser és injustos, i les esportistes professionals tenen dret a poder ser mares i que es tingui en compte l'embaràs, la lactància i la conciliació familiar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Des de Junts, volem agrair a tots els efectius d'agents rurals i bombers la gran feina feta any rere any, malgrat les condicions. Serveis que, com s'ha dit reiteradament durant el procediment d'aquesta llei, s'han realitzat assumint molts riscos, riscos i sacrificis que, en algunes ocasions, han suposat que companys hagin perdut la vida. Per tant, un reconeixement a tots ells, pels seus companys, també, i per les seves famílies. Ara, a on ens toca posar-nos les piles és a Catalunya, des del Govern de la Generalitat de Catalunya. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. Gracias, vicepresidente. Quería intervenir una sola vez respecto de los dos puntos, pensando que teníamos un poco más de tiempo. Lo primero que quería es hacer un reconocimiento al diputado José Luis Aceves. Ojalá todo el mundo pusiera la energía, fuerza y determinación que él ha puesto en ello. Empiezo con los agentes rurales, un colectivo de servidores públicos muy importante en nuestro país, en Cataluña. Este cuerpo de seguridad pública protege el patrimonio natural de nuestro país. Cataluña dispone de un modelo propio de seguridad pública en el cual cada cuerpo operativo: policía, bomberos, agentes rurales, sanitarios, Protección Civil, etcétera, despliega una parte de las competencias en seguridad pública y emergencias para garantizar la seguridad de todo nuestro país. En estos momentos, es imprescindible potenciar y mejorar la capacidad de trabajo de nuestros agentes rurales.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Gràcies, vicepresident. Volia fer la intervenció dels dos punts en aquest punt, pensant que potser amb el temps teníem una mica de joc, sembla que no. El primer que volia fer era un reconeixement al diputat José Luis Aceves. Tant de bo tothom hi poses l'energia, la força i la determinació que hi has posat tu. Començo amb els agents rurals, un col·lectiu de servidors públics molt important al nostre país, a Catalunya. Aquest cos de seguretat pública té la missió de protegir el patrimoni natural i el medi ambient del nostre país. Catalunya disposa d'un model propi de seguretat pública, en el qual cada cos operatiu, policia, bombers, agents rurals, sanitaris, protecció civil, etcètera, desplega una part de les competències en seguretat pública, emergències i protecció, per garantir la seguretat de tot el nostre país. En aquests moments, es fa imprescindible potenciar i millorar la capacitat de treball dels nostres agents rurals. Des de la seva creació, el Cos d'Agents Rurals ha dut a terme tasques preventives i reactives en protecció del medi ambient i l'entorn rural i, actualment, hi ha una necessitat imperiosa de millorar la protecció del món rural. La protecció del territori comença per protegir el món rural i el tercer sector, on els agents rurals són una peça clau. També és imprescindible la feina que fan els agents rurals a Catalunya en la protecció de la fauna. Catalunya ha estat pionera en legislar en aquest sentit, i aquesta legislació requereix cossos especialitzats que puguin implementar-la i vetllar per la protecció dels animals. Aquestes són només algunes de les moltes especialitats que els agents rurals desenvolupen.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Los discursos buenistas de las supuestas izquierdas y los populistas de la derecha y la ultraderecha han llevado a tocar fondo a nuestro país en muchos temas, a alcanzar uno de los niveles más bajos en política, y nos tenemos que plantar. Nosotros nos plantamos y estoy segura de que no vamos a estar solos, porque una buena parte de la sociedad está harta también de todos nosotros. Somos conscientes de que no es fácil recuperar la confianza de la gente, pero el primer paso es plantarse. Todos, de hecho, tendríamos que salir de esta gran ola de populismo, de buenismo y demagogia que arrastra la política desde hace tantos años. Termino. Como ya le dijimos el primer día al señor ministro, su Gobierno está negociando con nosotros la delegación plena de las competencias y los recursos en inmigración. ¿Cómo puede pensarse que nosotros vamos a aceptar una ley que nos obliga a acatar sus decisiones en un ámbito en el que estamos negociando la delegación plena de las competencias? Cierren la delegación de las competencias y vamos a poder hablar de muchas cosas.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Què seria per nosaltres el més sensat? Obligar les comunitats autònomes que sempre o quasi sempre s'han negat a acollir. Però no s'ha fet això. Fa dues setmanes es va reunir aquest grup de la Conferencia Sectorial de Infancia y Adolescencia, comunitats autònomes i govern espanyol, i es va establir el primer repartiment. El govern espanyol i totes les comunitats autònomes excepte Catalunya van acordar que, un cop més, Catalunya sigui la comunitat autònoma que més en rebi. Per tant, malgrat Catalunya explica que no hi arriba, que no hi arribem, que ja no es pot tensar més i que no es pot garantir una atenció digna -obro parèntesi, mentre altres comunitats autònomes sempre s'han negat a acollir menors no acompanyats immigrants- la resta de comunitats autònomes i el Govern, PSOE, PSC, SUMAR, es posen d'acord per posar Catalunya al primer lloc del repartiment, insisteixo, amb el vot no favorable de Catalunya. Els discursos bonistes de les suposades esquerres i els discursos populistes de la dreta i la ultradreta han portat a tocar fons al nostre país en molts temes, a assolir un dels nivells més baixos en política. I ens hem de plantar. I nosaltres ens plantem, i estic segura que no estarem sols, perquè una bona part de la societat n'està ben farta, també, de tots nosaltres. I som conscients que no és fàcil recuperar la confiança de la gent, però el primer pas per fer-ho és plantar-se. Tots, de fet, hauríem de sortir d'aquesta gran onada de populisme, de bonisme i de demagògia que arrossega la política des de fa tants anys.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«En relación con la renovación nada de nuevo. Se confirma que populares y socialistas no buscan la división de poderes, que sería lo exigible si quieren tener una democracia plena de verdad, sino que lo que buscan es la división del poder entendida como su reparto, como han hecho durante los últimos cuarenta años. Por cierto, para algunos les anuncio que un mal reparto, porque nos venden que habrá diez miembros conservadores y diez, a priori, progresistas, pero lo cierto es que quien continuará controlando el Consejo será la extrema derecha judicial. Respecto a la reforma legislativa, y a pesar de la propaganda de que se ajusta a criterios europeos, lo único que hace es sofisticar un poco más la perpetuación de un sistema de puertas giratorias mediante el que se puede ir y volver de la judicatura a la política. Es cierto que se modifica el tiempo que transcurre en el proceso de vuelta, pero este acaba siendo un periodo remunerado hasta la reincorporación y adscripción a la Presidencia del Supremo. Señorías, estas medidas, lejos de ser un desincentivo para hacer girar la puerta, lo que hacen es garantizar las idas y vueltas de la judicatura a la política sin riesgo y a cargo del contribuyente. La medida seguro que garantizará la independencia, al menos la económica de algún juez, pero la imparcialidad, como siempre, continuará en entredicho. Cuando la España política pacta lo que hacen es perpetuar más de lo mismo, asegurando que quieren hacer justo lo contrario. Ustedes son una banda de trileros haciendo que parezca que todo cambia para no cambiar nada. Es la fórmula de siempre, la de la Transición, la del juicio al golpe del 23F y la de tantas y tantas trampas de Estado.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Gracias, presidente. En este punto tratamos conjuntamente las dos enmiendas a la totalidad presentadas por el Grupo VOX y por la diputada Belarra del Grupo Mixto. Junts per Catalunya no entraremos en el análisis de los textos alternativos. En el primer caso, porque no valoramos opciones fascistas; en el caso del Grupo Mixto, porque no tiene ninguna posibilidad de prosperar ante el pacto para poner hilo al largo bloqueo para renovar el Consejo General del Poder Judicial entre PSOE y PP, los dos partidos sistémicos del Estado español. Un acuerdo que parecía imposible después de más de cinco años de exagerada gesticulación de unos y otros y más, todavía, con el actual enfangamiento general. Por cierto, un acuerdo anunciado desde el corazón de Europa o, dicho de otra manera, desde fuera del Estado, aquello que tantas veces el populismo político de derechas nos ha echado en cara y nos ha criticado. Un acuerdo que también incorporaba esta proposición para reforzar la independencia del Poder Judicial. La independencia del Poder Judicial, dicen. En el tiempo en que vivimos, como mínimo suena a chiste de mal gusto. Sorprende que, después de la exhibición a golpe de toga de las últimas semanas y de los últimos días, todavía se atrevan a hablar de reforzar la independencia del Poder Judicial. ¿Para hacer qué? ¿Para continuar callando? ¿Para continuar tragando?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«En relació a la renovació, res de nou. Es confirma que populars i socialistes no busquen la divisió de poders, que seria l'exigible, si volen tenir una democràcia plena de veritat, sinó que el que busquen és la divisió del poder entesa com el seu repartiment, com han fet els darrers 40 anys. Per cert, per alguns, els anuncio que un mal repartiment, perquè ens venen que hi haurà deu membres conservadors i deu de, a priori, progressistes, però el cert és que qui continuarà controlant el Consell serà l'extrema dreta judicial. Respecte a la reforma legislativa, i malgrat la propaganda que s'ajusta a criteris europeus, l'únic que fa és sofisticar un xic més la perpetuació d'un sistema de portes giratòries mitjançant el qual es pot anar i tornar de la judicatura a la política. És cert que es modifica el temps que ha de transcórrer en el procés de retorn, però aquest acaba sent un període remunerat fins la reincorporació i adscripció a la presidència del Supremo. Senyories, aquestes mesures, lluny de ser un desincentiu per fer girar la porta, el que fan és garantir les anades i tornades de la judicatura a la política sense risc i a càrrec del contribuent. La mesura, de ben segur, garantirà la independència, almenys l'econòmica, d'algun jutge, però la imparcialitat, com sempre, continuarà en entredit. Quan l'Espanya política pacta, el que fan és perpetuar més del mateix, assegurant que volen fer just el contrari. Vostès són una banda de trilers, fent que sembli que tot canvia per no canviar res. És la fórmula de sempre, la de la transició, la del judici al cop del 23-F i la de tantes i tantes trampes d'Estat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Gràcies, president. En aquest punt tractem conjuntament les dues esmenes a la totalitat presentades pel grup VOX i per la diputada Belarra del Grup Mixt. Junts per Catalunya no entrarem a l'anàlisi dels textos alternatius. En el primer cas, perquè no valorem opcions feixistes i, en el cas del Grup Mixt, perquè no té cap possibilitat de prosperar davant el pacte per posar fi al llarg bloqueig per renovar el Consell General del Poder Judicial entre PSOE i PP, els dos partits sistèmics de l'estat espanyol. Un acord que semblava impossible després de més de cinc anys d'exagerada gesticulació d'uns i altres, i més encara amb l'actual enfangada general. Per cert, un acord anunciat des del cor d'Europa o, dit diferent, des de fora de l'estat, allò que tantes vegades el populisme polític de dretes ens ha retret i ens ha criticat. Un acord que també incorporava aquesta proposició per reforçar la independència del poder judicial. La independència del poder judicial, diuen, en el temps que vivim, com a mínim, sona a acudit de mal gust. Sorprèn que, després de l'exhibició a cop de toga de les darreres setmanes i dels darrers dies, encara s'atreveixin a parlar de reforçar la independència del poder judicial. Per fer què? Per continuar callant? Per continuar empassant?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Gracias, presidenta. Buenos días de nuevo, ministro; buenos días de nuevo, señorías. El Grupo Parlamentario Popular presenta enmienda a la totalidad a este proyecto de ley orgánica de medidas en materia de eficiencia del servicio público de justicia y acciones colectivas para la protección y defensa de los derechos e intereses de los consumidores y usuarios. Es un proyecto que, ciertamente, como dicen los populares, es un auténtico cajón de sastre donde se recogen una serie de materias que en la anterior legislatura -lo han dicho varios de los ponentes que me han precedido- se trataron en tres proyectos diferentes. Para nosotros esto no es ninguna sorpresa, es la extensión de los decretos ley ómnibus o macedonia, como les llamamos nosotros, a los que ya nos tiene acostumbrados este Gobierno y que tantas veces hemos dicho que, muy a menudo, nos dificulta su debate y también su posicionamiento. Ministro, sin ningún entusiasmo se lo digo: Quizá tendríamos que valorar si tiene razón de ser esta totalidad. Lo veremos. En relación con todo lo que se regula en este proyecto, que no es poco, nosotros, como siempre, tenemos una prioridad: Cataluña; en este caso, concretamente, la defensa de las competencias de la Generalitat de Catalunya en materia de justicia y en el cumplimiento del estatuto. Es una prioridad a pesar de que el actual Estatuto de Autonomía de Cataluña, hay que recordarlo, no ha sido aprobado por el Parlamento de nuestro país y tampoco por esta Cámara ni por el Senado ni tampoco refrendado por los ciudadanos de Cataluña. Es una prioridad, a pesar de su redacción actual, la del Estatuto de Cataluña, que es el resultado de la indebida intromisión mediante la sentencia 31/2010 de un Tribunal Constitucional politizado y falto de legitimidad. Es una prioridad. A pesar de sus enormes faltas y a pesar de todo esto, el estatuto es una norma vigente que reconoce una serie de competencias que nosotros hoy estamos aquí para defender, y en este proyecto, Junts per Cataluña, sin descuidar ninguno de los otros temas legislados, pondremos todo el hierro en la defensa de los juzgados de paz. En la legislatura anterior Junts per Cataluña se quedó sola en la defensa de los juzgados de paz ante la voluntad del Estado de suprimirlos con las leyes de eficiencia en el ámbito de la justicia de aquel momento y con la connivencia entonces del Gobierno de la Generalitat. En Cataluña los juzgados de paz son un instrumento de justicia y de proximidad muy enredado en el país, que han demostrado a lo largo de su historia su vocación de servicio público, utilidad y eficacia en la resolución de los conflictos. Pero no solo eso, los juzgados de paz son, por encima de todo, órganos pertenecientes al Poder Judicial, a los que les corresponde ejercer las funciones de la llamada justicia de proximidad recogida en el artículo 108 del Estatut de Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Gràcies, presidenta. Bon dia de nou, ministre. Bon dia de nou, senyories. El grup popular presenta esmena a la totalitat d'aquest projecte de llei orgànica de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia i d'accions col·lectives per a la protecció i defensa dels drets i interessos dels consumidors i usuaris. És un projecte que, certament, i com diuen els populars, és un veritable calaix de sastre on s'hi recullen un seguit de matèries que, en l'anterior legislatura, ho han dit varis dels ponents que m'han precedit, van ser tractades en tres projectes diferents. Per nosaltres això no és cap sorpresa. És l'extensió dels decrets lleis òmnibus, o 'macedònia', com els anomenem nosaltres, a què ja ens té acostumats aquest Govern, i que tantes vegades hem criticat perquè, certament, sovint en dificulta no només el seu debat, sinó també el posicionament. Ministre, sense cap entusiasme li dic que potser ens caldrà valorar si té raó de ser, aquesta totalitat. Ho veurem. En relació a tot el que es regula en aquest projecte, que no és poc, nosaltres, com sempre, tenim una prioritat: Catalunya. En aquest cas, concretament, la defensa de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de justícia i en el compliment de l'Estatut. Una prioritat, ho és, malgrat que l'actual Estatut d'Autonomia de Catalunya, val la pena recordar-ho, no ha estat aprovat pel Parlament del nostre país ni tampoc per aquesta cambra ni pel Senat, ni tampoc referendada pels ciutadans de Catalunya. Una prioritat malgrat la seva redacció actual, la de l'Estatut de Catalunya, és el resultat de la indeguda intromissió mitjançant la sentència 31/2010 d'un Tribunal Constitucional polititzat i mancat de legitimitat. Una prioritat malgrat les seves enormes mancances, perquè, malgrat tot això, l'Estatut és, com els deia, una norma vigent que reconeix una sèrie de competències que nosaltres avui som aquí per defensar. I en aquest projecte, Junts per Catalunya, sense descuidar cap dels altres temes legislats, posarem tot el ferro en la defensa dels jutjats de pau.»