Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.466 declaraciones · página 26 de 49
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Tomamos en consideración en este punto la reforma de los artículos 82 y 89 del Reglamento de esta Cámara, y lo hacemos con una doble finalidad. La primera de ellas, ampliar los supuestos para la autorización del voto telemático; un voto telemático con autorización, inicialmente contemplado por las situaciones de embarazo, maternidad, paternidad, enfermedad o accidentes y situaciones excepcionales de especial gravedad y ampliado posteriormente a aquellos diputados que asistían a foros europeos o internacionales. Ahora se propone definir esas otras situaciones de gravedad, como cuidar a los familiares o asistir o participar de los actos de su defunción. Se propone también equiparar los casos de procesos de reproducción asistida con los del embarazo. Todo ello para facilitar al máximo la participación que la ciudadanía nos ha otorgado. La segunda finalidad es poder dar respuesta a la situación denunciada por una buena parte del periodismo parlamentario, por el comportamiento de comunicadores acreditados que obstaculizan su labor con actitudes lejanas a los principios de buena educación que también deben caracterizar la tarea informativa de dichos profesionales. Y eso se pretende hacer con el desarrollo del artículo 98, que pasa de tres a nueve puntos para poder, uno, ajustar la regulación de las acreditaciones; dos, crear un consejo consultivo, y establecer, tercero, un régimen sancionador ampliado. Todo ello para poner fin a las intimidaciones y actitudes reprobables de esos agitadores que dificultan la labor de los profesionales del periodismo y que, en consecuencia, también condicionan el derecho a la información.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Prenem en consideració en aquest punt la reforma dels articles 82 i 89 del Reglament d'aquesta cambra. I ho fem amb una doble finalitat. La primera, la d'ampliar els supòsits d'autorització per al vot telemàtic, un vot telemàtic amb autorització, inicialment contemplat per a les situacions d'embaràs, maternitat, paternitat, malaltia o accidents o situacions excepcionals d'especial gravetat; ampliat posteriorment als diputats que assistien a fòrums europeus o internacionals. Ara, es proposa definir aquestes altres situacions de gravetat com cuidar els familiars o assistir o participar de la seva defunció. Es proposa també equiparar els casos de processos de reproducció assistida amb els de l'embaràs. Tot plegat per tal de facilitar al màxim, davant l'excepcionalitat, la participació que la ciutadania ens ha atorgat. La segona finalitat és poder donar resposta a la situació denunciada per bona part del periodisme parlamentari, pel comportament de comunicadors acreditats que obstaculitzen la seva feina amb actituds allunyades dels principis de bona educació, que també han de caracteritzar la tasca informativa d'aquests professionals. I això es pretén fer desenvolupant l'article 98, que passa de 3 a 9 punts, per poder, 1, ajustar la regulació de les credencials, per crear un consell consultiu i per establir, tercer, un règim sancionador ampliat. Tot per posar fi a les intimidacions i actituds reprovables d'aquests agitadors, agitadors que dificulten la feina dels professionals del periodisme i que, en conseqüència, també condicionen el dret a la informació. A ningú se li escapa que, en aquest àmbit, en l'àmbit de la informació i la comunicació, cal fer cirurgia fina per excloure les males pràctiques d'alguns individus, sense que en cap cas això suposi limitar la llibertat de premsa.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«El presidente Pedro Sánchez dijo que las operadoras de las centrales nucleares no se han manifestado. Pero, ustedes, ¿a qué esperan? ¿O a qué espera el president de la Generalitat, Salvador Illa? ¿No forma parte de la responsabilidad de un Gobierno llevar la iniciativa a la hora de buscar soluciones? ¿O es que no les preocupa? Porque el tejido productivo catalán sí que está preocupado, especialmente lo está la gran industria. Porque ustedes les están presionando para descarbonizar, para electrificar sus procesos industriales. Pero, a la vez, se les está negando el acceso a más electricidad, poniendo en riesgo su competitividad. Si hablamos de almacenamiento, nos han explicado que el almacenamiento con baterías y con bombeo puede resultar clave a la hora de plantear la transición de la nuclear para garantizar el suministro, y estamos totalmente de acuerdo, al cien por cien. Hablan ustedes de retirar 4,5 gigavatios en proyectos de baterías, pero ¿saben qué pasa? Que el PNIEC tiene previstos 11 gigavatios. Es decir, ¿no han previsto ni siquiera cumplir sus propios objetivos? Tampoco con respecto del bombeo, de la hidráulica reversible. Es una muy buena alternativa a la nuclear, pero en Cataluña tendremos que esperar años para tener funcionando algunas de las ampliaciones que se han previsto por parte de las hidroeléctricas.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Bé, les properes setmanes haurem d'esperar a veure què diu l'informe independent, les properes setmanes o mesos, al que diuen els informes que s'estan fent, especialment l'independent de la Comissió Europea, amb l'ENTSO-E, amb l'agrupació de transportistes elèctrics europeus. Però li demanem sobretot que actuïn amb responsabilitat, no tan sols des del Govern espanyol, sinó també des del Govern de la Generalitat. Gràcies. Muchas gracias, presidenta. Vicepresidenta, voy a empezar haciéndole una pregunta y le ruego que me responda para evitar suspicacias. En la última sesión del control al Gobierno, durante las preguntas y para demostrar su implicación, usted dijo que el 28 de abril estaba en Redeia desde las once y media de la mañana, once y media. (La señora vicepresidenta tercera y ministra para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, Aagesen Muñoz, hace gestos negativos). Seguramente fue un lapsus, y quería usted decir doce y media. Y, en caso de que se refiriera a las doce y media, le preguntamos igualmente, ¿estaba allí antes del gran apagón por un aviso previo de inestabilidad en la red? (La señora vicepresidenta tercera y ministra para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, Aagesen Muñoz, hace gestos negativos). Se lo digo porque se había publicado que, no una hora antes, sino dos horas y media antes, ya se había advertido de estas perturbaciones. Entiendo, por la expresión de su rostro ahora, que se debió usted equivocar el otro día y que no quería decir eso, que no estaba allí ni a las once y media ni a las doce y media.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«El president Pedro Sánchez va dir que les operadores de les centrals nuclears no s'han manifestat. Però, i vostès a què esperen? O a què espera el president de la Generalitat, Salvador Illa? No forma part de la responsabilitat de Govern portar la iniciativa a l'hora de buscar solucions? O és que no els preocupa? Perquè el teixit productiu català sí que n'està preocupat, especialment la gran indústria. Perquè vostès els estan pressionant per descarbonitzar, per electrificar els seus processos industrials, però alhora se'ls està negant l'accés a més electricitat, posant en risc la seva competitivitat. Si parlem d'emmagatzematge, ens han explicat que l'emmagatzematge amb bateries i amb bombeig pot ser clau per fer la transició de la nuclear per garantir el subministrament, i hi estem al 100 % d'acord. Parlen vostès de treure 4,5 gigawatts amb projectes de bateries, però saben què passa? Que el PNIEC hi té previstos 11 gigawatts. És a dir, no tenen previst complir els seus propis objectius? Tampoc respecte del bombeig de la hidràulica reversible. És una molt bona alternativa a la nuclear, però a Catalunya haurem d'esperar anys a tenir funcionant alguna de les ampliacions previstes per part de les hidroelèctriques. Darrerament, ens anuncien que són a punt de posar en marxa el mecanisme de capacitat per ampliar la capacitat de gestió, no tan sols de la demanda d'electricitat, sinó també de l'oferta. Un mercat que segur que farà pujar el preu de l'electricitat, però està clar que aprofitarà millor la generació renovable. Però de res no servirà si, en paral·lel, no s'implementen mesures per millorar l'estabilitat de la xarxa. Per exemple, programaris per generar inèrcia sintètica en les plantes de renovables, un software que serveix per fer creure al sistema elèctric que l'electricitat que ve de la solar porta la mateixa força que la que ve de la nuclear, perquè ho entengui la ciutadania. Però aquest software és car. Els preguntem: impulsaran ajudes per modernitzar les plantes de renovables i fer la xarxa més estable?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Moltes gràcies, presidenta. Vicepresidenta, començo fent-li una pregunta que li demano que em respongui per evitar suspicàcies. En la darrera sessió de control al Govern, durant les preguntes i per demostrar la seva implicació, vostè va dir que el 28 d'abril era a Redeia des de les 11.30 del matí, des de les 11.30. Segurament, va ser un lapsus i volia dir 12.30. En cas que digués 12.30, igualment li preguntem: hi era abans de la gran apagada per un avís previ d'inestabilitat a la xarxa? Li ho dic perquè es va publicar que dues hores i mitja abans, i no mitja hora abans, dues hores i mitja abans, ja s'hauria advertit d'aquestes pertorbacions. Entenc per l'expressió que fa ara que es deuria equivocar vostè l'altre dia i no volia dir això, que no era ni a quarts de dotze ni a quarts d'una. En qualsevol cas, vostè també va dir que ningú no els havia advertit que hi podia haver una gran apagada. El darrer informe presentat a la junta d'accionistes de Redeia advertia que això podia passar. No li fan arribar els informes? Ho dic perquè l'Estat espanyol, a través de la SEPI, participa en el 20 % justament en l'accionariat de l'operador de la xarxa elèctrica. En aquest informe, hi ha un mapa de riscos amb dos punts que criden l'atenció, i pari atenció: 'Podria haver-hi desconnexions de generació per elevada penetració de renovables, sense capacitats tècniques necessàries per al comportament adequat davant de pertorbacions'. Aquest punt és senzillament profètic, és a dir, que són les pertorbacions de la xarxa les que tenen com a efecte la desconnexió de les plantes de renovables i no a l'inrevés. No és una caiguda d'una planta solar la qual ens ha portat al blackout, perquè això, evidentment, seria un desastre. En aquest informe a la junta d'accionistes de Redeia també hi ha una altra predicció que a Catalunya ens preocupa molt seriosament i que diu: 'La pèrdua de generació ferma amb la sortida de les nuclears podria generar un problema, perquè no hi ha bateries ni bombeig suficient'. És cert. Ves per on, la gran apagada del 28 d'abril s'ha convertit en un macrotest involuntari, lògicament, que demostra, com anunciaven els experts a l'informe de Redeia, que estàvem caminant per la corda fluixa, per tant, en un escenari de risc. Amb molt poca generació convencional, que aporta més estabilitat a la xarxa i amb molta renovable, amb més volatilitat, es tenen més números perquè et toqui la Grossa, una loteria, en aquest cas, que ningú no vol. Ningú vol aquest premi.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuándo tomarán las medidas para dotar al sistema judicial catalán de las capacidades necesarias para...
«I una especialment vulnerable és la pagesia catalana. A camp obert, sense enllumenat nocturn, ni testimonis, ni càmeres de vigilància, poca policia, prodiguen els robatoris al camp. Eines, tractors, la collita, garrofes, carxofes del Prat, cireres del Baix Segre. Grups organitzats professionals que lloguen magatzems, que roben el fruit del treball dels pagesos que fan equilibris per sobreviure i no perdre diners, i que sovint els fan malbé els arbres hipotecant collites futures. Quina és la seva feina com a ministre? A mi em sembla que la més important és que el sistema judicial tingui capacitat de lluitar contra la multireincidència, i això vol dir més jutjats i més judicis ràpids. Faci la seva feina. Gracias. La inseguridad es una preocupación que va al alza. Preocupa a la ciudadanía y genera perjuicios, y la seguridad es un derecho fundamental y en la situación actual provoca una percepción de impunidad. Por eso, Junts per Catalunya registra una iniciativa el 12 de abril del año 2024 para luchar contra la multirreincidencia delictiva que aún está pendiente de aprobación definitiva en esta Cámara. Ustedes van tarde y esta iniciativa propone modificaciones del Código Penal para que sea más eficaz y también incrementar el número de jueces, porque todos asocian los robos y multirreincidencia con la policía, pero aquí lo que faltan son juzgados, jueces y juicios rápidos. En lugar de hacerse en tres o cuatro meses, se hacen al cabo de año y medio, y deberían hacerse, para los hurtos, en quince días. Nada que ver con la realidad. Mientras nuestra iniciativa espera, efectivamente, ustedes van a Barcelona a anunciar con el conseller, en diciembre pasado, que doblarían las salas para juicios rápidos en 2025, pero una vez más, por lo que sabemos, este plan se diluye y se refuerza el personal existente: dos jueces sustitutos y otros que harán horas extras. La jueza decana de Barcelona y el presidente del TSJ en Cataluña dicen que eso no va a resolver el problema y reclaman cien nuevos jueces.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuándo tomarán las medidas para dotar al sistema judicial catalán de las capacidades necesarias para...
«Gràcies. La inseguretat és una preocupació que va a l'alça, neguiteja la ciutadania, genera greus perjudicis. La seguretat és un dret fonamental i l'actual situació provoca percepció d'impunitat i de por. Per això, Junts per Catalunya va registrar una iniciativa el 12 d'abril de l'any 2024 per lluitar contra la multireincidència delictiva, que encara està pendent d'aprovació definitiva en aquesta cambra. Vostès van tard. En aquesta iniciativa, proposem algunes modificacions del Codi Penal perquè sigui més efectiu, i també incrementar el nombre de jutges, perquè tothom associa els robatoris i multireincidència amb policia. Però aquí el que falta és jutjats, jutges i judicis ràpids, que, en comptes de fer-se en tres o quatre mesos, es fan al cap d'un any i mig. Els de furts s'haurien de fer en 10 o 15 dies. Res a veure amb la realitat. Mentre la nostra iniciativa espera, efectivament, vostè va anar a Barcelona a anunciar amb el conseller el desembre passat que doblaria les sales per a judicis ràpids el 2025. Però una vegada més, pel que sabem, aquest pla s'aigualeix i acaba amb un reforç en personal existent, dos jutges substituts i altres que faran hores extres. La jutgessa degana de Barcelona i del president del TSJ de Catalunya diuen que això no solucionarà el problema i reclamen 100 nous jutges. Amb aquest panorama, els delinqüents campen a plaer al nostre país, mentre no són jutjats, encara que hagin sigut detinguts, són en llibertat i continuen delinquint. I aquesta criminalitat és injusta i perjudica molta gent vulnerable.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuándo tomarán las medidas para dotar al sistema judicial catalán de las capacidades necesarias para...
«Gràcies, presidenta. Senyor ministre, quan prendran les mesures necessàries per dotar el sistema judicial català per lluitar contra la multireincidència delictiva? Gracias, presidenta. Señor ministro, ¿cuándo tomarán las medidas necesarias para dotar el sistema judicial catalán para luchar contra la multirreincidencia delictiva?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Acabo president. Moltes gràcies. L'impacte que tindrien els llocs de treball i això és activitat industrial, no és el turista de luxe que pot pagar més. Per tant, portin una proposta que sigui realment seriosa, que la puguem discutir. I aleshores nosaltres parlarem amb vostès d'això. Gràcies. Acabo, presidente. El impacto que tendría en los puestos de trabajo, y eso es actividad industrial. No hablamos del turista del lujo que puede pagar más. Por lo tanto, traigan una propuesta que realmente sea seria, que podamos debatirla. Entonces nosotros hablaremos con ustedes de todo eso.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Escolti, és una proposta demagògica, totalment demagògica. I amb això ja sabem com vostès no creuen en el sector de les fires, en el sector turístic, el denigren. Miri el que ha passat amb la taxa turística a Catalunya, doncs el mateix. Es dediquen a fer una declaració d'intencions, més o menys benintencionada, per buscar el titular, per dir: 'Nosaltres som els bons, els que volem la sostenibilitat', però és una proposta de quatre ratlles. Maleïda demagògia de dretes. I maleïda demagògia d'esquerres. Buscant un titular, però on després al darrere no hi ha propostes que s'aguantin. Si volen parlar en serio amb nosaltres d'això, portin una proposta que parli de tot això que els he dit: tecnologia... Sí, sí, no ho dic per tu, Pilar. Tecnologia, conseqüències econòmiques, impactes. El port de Barcelona i de Tarragona són ports on hi ha una gran activitat industrial de manteniment de iots de gran eslora. Gracias, señor presidente. Hoy se nos presenta una iniciativa del Grupo SUMAR que no es la primera vez que aparece en los debates del Congreso. Si no he entendido mal, hubo una enmienda en el trámite de la ley del impuesto mínimo complementario, donde también intentó SUMAR que se aprobase una declaración de este estilo, pero parece que no contó con los votos suficientes para su aprobación. Nosotros siempre hemos defendido el principio de que quien contamina paga, y lo hemos demostrado. Cuando hemos tenido responsabilidades de gobierno fuimos el primer Gobierno de todo el Estado con una propuesta de aplicación de la euroviñeta en vías de alta capacidad. Pero no fue una propuesta de cuatro líneas, fue una propuesta razonada, trabajada con todos los sectores, justificada y solvente. De eso hace muchos años ya y no ha habido forma humana de que esto se aplique. Era una propuesta que, obviamente, incorporaba la movilidad sostenible, la que no tenía emisiones de CO2, naturalmente.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Gràcies, senyor president. Avui se'ns presenta una iniciativa del grup SUMAR, que no és la primera vegada que apareix en els debats del Congrés i, si no tinc mal entès, hi havia una esmena al tràmit de la Llei de l'Impost mínim complementari, on també SUMAR va intentar que s'aprovés una declaració d'aquest estil. Però sembla ser que no va tenir els vots suficients per aprovar-se. Nosaltres hem defensat sempre el principi de 'qui contamina paga'. I ho hem demostrat quan hem tingut responsabilitats de Govern. Vam ser el primer Govern de tot l'Estat que va fer una proposta d'implementació de l'eurovinyeta a la xarxa de vies d'alta capacitat, però no una proposta així amb quatre ratlles, no. Una proposta raonada, treballada, dialogada amb tots els sectors, justificada i solvent. I d'això fa anys ja, i no hi ha hagut manera humana que això s'implementi. I era una proposta que òbviament incorporava la mobilitat sostenible i la que no tenia emissions de CO2, naturalment. Per això, quan se'ns proposa una proposta com la d'avui, que és una proposta de quatre ratlles, que és una proposta buida que, com s'ha dit ara, s'ha dit simbòlica, simbòlica per buida, doncs ens quedem una miqueta descol·locats. Vostès tenen ministres dins del Govern, però és que vostès participen d'uns governs espanyols des de fa anys i panys, que han sigut incapaços de traslladar les mercaderies del camió al ferrocarril, que és on realment es reduirien les emissions de CO2. No ens enganyem, això és pura demagògia. On estan les emissions de CO2? Als iots? Per favor, estan a la mobilitat terrestre. I l'Estat espanyol és el darrer de tota Europa en mercaderies per ferrocarril. Per tant, vostès que estan dins el Govern, doncs parlin amb els seus socis, intercedeixin de la manera que sigui, perquè tot això tingui sentit, no ens portin quatre ratlles que no expliquin res.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«Gracias, presidente. El Grupo Socialista viene a defender el Pacto Verde Europeo de los ataques de la extrema derecha. Harían bien en defenderlo de sus propias políticas de gobierno. Una vez más, estamos ante una proposición no de ley con la que buscan el titular fácil, pero que no va a cambiar absolutamente nada para nuestra industria. Los argumentos son un copy paste, literalmente, de la presentación que hizo la Comisión Europea, con su vicepresidenta, la ex ministra Teresa Ribera, presente. Cito: Nuestro plan proporciona la estabilidad y la confianza que necesitan los inversores, libera capital y expande los mercados de las tecnologías limpias, facilita el acceso a la energía y garantiza un entorno justo y competitivo en el que las empresas puedan prosperar. Vamos a intentar hacer la traslación de todo esto a la realidad que se vive en el Estado español. Hablamos, por ejemplo, de facilitar el acceso a la energía. Creo que todos estarán de acuerdo en que esta aseveración no se sostiene porque, por un lado, el Gobierno presiona a la industria hacia la electrificación y, por otro, le deniega el acceso a la demanda de más electricidad para hacerlo posible. No permiten a una misma empresa solicitar dos conexiones para abastecer la demanda que tienen, sin tener en cuenta que a menudo esta necesidad obedece a dos proyectos que van técnicamente por separado. La industria de la cogeneración, que depende del gas natural, ha pasado por situaciones muy complicadas, de gran dificultad por la guerra entre Rusia y Ucrania, y ahora, como premio, les han cortado las ayudas. Además, el Gobierno español no ha desarrollado la normativa necesaria para facilitar el acceso a gases renovables como el biogás, que de por sí ya es más caro, pero no tanto como el hidrógeno verde, que multiplica por tres o cuatro el precio del gas natural. En este escenario, les preguntamos cómo pretenden que la industria del Estado, por ejemplo, la del papel, pueda ser competitiva en el mercado europeo con China y Estados Unidos tirando los precios por el suelo. ¿Cuándo recuperará las bonificaciones del 80 % de los peajes la industria electrointensiva? Y aún es peor, porque resulta que cuando la industria de la cogeneración, de calor intensiva y electrointensiva, quiere tener acceso a un nuevo marco retributivo, tiene que cumplir unas condiciones en subasta muy difíciles de aplicar. Por ejemplo, les obligan a invertir en nueva tecnología ahora para cuando esté disponible el hidrógeno verde, que ya hemos dicho que está fuera de precio y a saber cuándo estará disponible. Les obligan a tener un 30 % de electricidad en autoconsumo, cuando la CNMC dice en su informe que esto no tendría que ser exigible. ¿El Gobierno hará caso a la CNMC? Además, anunciaron una subasta de 1200 megavatios de cogeneración para 2025 y ahora resulta que solo serán 400 megavatios y que tendrán que repartírselos la cogeneración y la biomasa. No cubre de ningún modo las necesidades, ya que son 3400 megavatios de cogeneración que ya han perdido la prima. Están llevando de esta forma a grandes industrias a la desaparición. No hay medidas de apoyo a la industria de calor intensiva, como sí existen en el norte de Europa, y además, y lo saben, por ejemplo, los ganaderos, no todo se puede hacer con electricidad.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«Gràcies, president. Bé, el grup socialista ve a defensar el Pacte Verd Europeu dels atacs de l'extrema dreta. Faríem bé de defensar-lo de les seves pròpies polítiques de govern. Un cop més estem davant d'una proposició no de llei amb la qual busquen el titular fàcil, però que no canviarà absolutament res per a la nostra indústria. Els arguments són un copy-paste, literalment, de la presentació que va fer la Comissió Europea amb la seva vicepresidenta, l'exministra Teresa Ribera, present. Citen: 'El nostre pla proporciona l'estabilitat i la confiança que necessiten els inversors, allibera capital i expandeix els mercats de les tecnologies netes i facilita l'accés a l'energia, i garanteix un entorn just i competitiu on les empreses puguin prosperar'. Anem a fer la translació de tot això a la realitat que es viu a l'Estat espanyol. Parlem, per exemple, de facilitar l'accés a l'energia. Crec que tothom, tothom, estarà d'acord que aquesta asseveració no se sosté, perquè per un costat, el Govern pressiona la indústria cap a l'electrificació i, per l'altra, li denega l'accés a la demanda de més electricitat per fer-ho possible. No permeten a una mateixa empresa sol·licitar dues connexions per abastir la demanda que tenen, sense tenir en compte, per exemple, que sovint aquesta necessitat obeeix a dos projectes que van tècnicament per separat. La indústria de la cogeneració, que depèn del gas natural, ha passat per situacions molt complicades, de gran dificultat, per la guerra entre Rússia i Ucraïna. I ara, com a premi, els han tallat les ajudes. I, a més, el Govern espanyol no ha desenvolupat la normativa necessària per facilitar l'accés a gasos renovables, com el biogàs, que ja de per si és més car, però no tant, no tant com l'hidrogen verd, que multiplica per tres o per quatre el preu del gas natural.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Y no teniendo bastante con ocupar toda la atención mediática, vino el CIS a acabar la jugada con una encuesta flash. Que la policía haga informes falsos sobre cuentas inexistentes del presidente Mas o del alcalde Trias y que después esto se publique en El Mundo es guerra sucia. Que en lugar de un informe de Villarejo tengamos un show de todo un presidente amagando con su retirada en plena campaña catalana, con el drama de la lagrimita, también es guerra sucia, y eso también es operación Cataluña contra el independentismo. Es guerra sucia que, con dinero de todos, genera un efecto Sánchez para llegar adonde no llegaba Salvador Illa. Y también es guerra sucia que el CIS rematase la tarea con una encuesta flash para capitalizar ese efecto de forma electoral para dar una imagen del PSC ganador, un golpe demoscópico pagado entre todos que hizo que la SER, El País y El Periódico titulasen: 'El CIS dispara la intención de voto del PSOE tras la carta de Sánchez y su periodo de reflexión'. Exactamente igual que las portadas de El Mundo, con Mas y Trias, y los informes falsos sobre sus cuentas en el extranjero. Eso es guerra sucia, eso es corrupción, eso es malversar fondos públicos para intereses particulares.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Y luego hay una última cuestión, el escándalo de las encuestas flash. Voy a darles un ejemplo, pero no de las encuestas flash de la dana del pasado octubre o de las encuestas flash del apagón eléctrico de hace dos semanas, sino de hace un poco más. Me voy a remontar a hace dos años, cuando el CIS eliminó a Xavier Trias de la carrera por las elecciones, y me voy a centrar en el 2024, en las elecciones catalanas de hace un año. Miren, no se engañen, no cuestionamos el resultado, pero queremos dejar claro que no hubo juego limpio. No hubo bastante con que nuestro candidato, Carles Puigdemont, tuviera que hacer la campaña desde el exilio habiendo aprobado una amnistía. No hubo bastante, y por eso el Gobierno, el presidente español, Pedro Sánchez, jugó sucio y utilizó todos los recursos que tenía en sus manos para jugar contra ese juego democrático en plena campaña. Con esos cinco días de reflexión no hizo más que, una vez más, dar un golpe a la campaña electoral. Se dejó de hablar de financiación, de amnistía y de gestión de la Generalitat, y fue un golpe político para desviar la atención de los temas que interesan a los ciudadanos de Cataluña en la narrativa, con el psicodrama personal de Pedro, señora y amigos.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«La famosa carteta i els cinc dies de reflexió no van ser altra cosa que un cop a la campanya electoral. Es va deixar de parlar de finançament, de l'amnistia, de la gestió de la Generalitat. Va ser un cop polític per desviar l'atenció dels temes que interessen als ciutadans de Catalunya a la narrativa, al psicodrama personal de Pedro, senyora i amics. I no havent-hi prou a copar tota l'atenció mediàtica, el CIS va venir a rematar la feina amb una enquesta flaix. Mirin, que en plena campanya electoral la policia faci informes falsos sobre comptes inexistents del president Mas o l'alcalde Trias, i que després els publiqui El Mundo és guerra bruta. Però que, en lloc d'un informe de Villarejo, tinguem un xou de tot un president amagant amb la seva retirada en plena campanya electoral catalana, fent el número de la llagrimeta per un al·legat assetjament judicial i mediàtic, també és guerra bruta. També és Operació Catalunya contra l'independentisme. És guerra bruta que es generi amb els diners de tots un efecto Sánchez per arribar allà on no arribava Salvador Illa. I també és guerra bruta que el CIS rematés la feina amb una enquesta flaix per capitalitzar aquest efecte electoralment, donant la imatge d'un PSC guanyador. Allò va ser un cop demoscòpic, un cop demoscòpic pagat entre tots, que va permetre en plena campanya que la Ser, El País i El Periódico poguessin titular 'El CIS dispara la intención de voto del PSOE tras la carta de Sánchez y su periodo de reflexión'. Exactament igual que les portades d'El Mundo amb Mas i Trias, i els informes falsos sobre els seus comptes a l'estranger. Això és guerra bruta. Això és corrupció. Això és malversar fons públics per interessos particulars.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Amb aquestes eines, el CIS dedica els recursos públics, no a l'anàlisi de la realitat sociològica, sinó a distorsionar-la, a distorsionar aquesta realitat i a crear relat polític de l'Espanya homogènia somniada pel Tezanos de torn. Nosaltres, els nacionals no espanyols, som els altres. Una bossa infrarepresentada i heterogènia de vots sense analitzar que no té cap importància, encara que després aquí, en aquest Congrés, resulti que sí, que els vots independentistes són determinants. I una última qüestió, l'escàndol de les enquestes flaix. Els posaré un exemple, no de les enquestes flaix de la Dana del passat octubre, o de les enquestes flaix de l'apagada elèctrica de fa dues setmanes, sinó de fa una mica més. Em podria remuntar a fa dos anys, quan el CIS havia eliminat Xavier Trias de la cursa per l'alcaldia i va acabar guanyant les eleccions. Però em centraré en el 2024, la campanya electoral de les eleccions catalanes d'ara fa un any. Mirin, no s'enganyin, no qüestionem el resultat, però volem deixar clar que no hi va haver joc net. No n'hi havia prou que el nostre candidat, el president Carles Puigdemont, hagués de fer la campanya des de l'exili, havent-hi una amnistia aprovada i vigent. No n'hi havia prou i per això el Govern, el president espanyol Pedro Sánchez, va jugar brut i va utilitzar tots els recursos a les seves mans per interferir en el joc democràtic en plena campanya.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se autoriza la ratificación de cuatro enmiendas al artículo 8.2 del...
«Con sus carencias, la creación de la Corte Penal Internacional por el Estatuto de Roma en 1998 es el resultado de décadas de esfuerzos para conseguir algo parecido a una justicia internacional que impida los peores crímenes contra la humanidad. No obstante, a pesar de este esfuerzo para que lo único que quede en el mundo no sea el uso de la fuerza, la cruda violencia, la ley de la selva y el todos contra todos, no vive sus mejores momentos. El orden mundial en el que se creó la Organización de Naciones Unidas, que es el medio del derecho internacional humanitario y, en definitiva, de la Corte Penal Internacional, ha mutado. Ya no es la globalización que formalmente mantenía el respeto por el derecho internacional, sino que estamos ante una nueva realidad internacional en la que el conflicto y la violencia, las de siempre y las nuevas, se abren paso con fuerza. Las grandes potencias, como los Estados Unidos, Rusia, China o Israel, no han querido nunca ratificar el Tratado de Roma, pero ya no estamos ahí. Ahora estamos en un nuevo escenario en el que el Estado de derecho mundial se rechaza explícitamente y se ataca frontalmente la justicia internacional. El ejemplo más reciente es la orden ejecutiva del presidente Trump de febrero pasado que impone sanciones contra la Corte Penal Internacional y sus responsables en respuesta a las órdenes de detención emitidas contra el primer ministro israelí Netanyahu. Es una medida que no solo se dirige al tribunal, sino también a los testigos, supervivientes, empresas y organizaciones que trabajan por los derechos humanos y que, por tanto, afectará negativamente a todas las investigaciones de la CPI, no solo a las que se opone el Gobierno de Estados Unidos, sino también, por ejemplo, a las de Ucrania, Uganda o Darfur.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se autoriza la ratificación de cuatro enmiendas al artículo 8.2 del...
«Permetin-me acabar amb una referència a l'ús de la fam com a recurs, com a arma bèl·lica. Des del genocidi armeni de 1915 i 1916, des de la Gran Fam a l'Holodomor ucraïnès dels anys 1930, el Hunger Plan nazi contra els presoners soviètics, passant per Etiòpia, Darfur, Burkina Faso, i arribant fins als nostres dies amb la guerra de Gaza, la fam ha estat utilitzada per estats totalitaris i grups terroristes per destruir la població enemiga, subjugar-la o assolir els seus objectius: l'ocupació de territoris, la neteja ètnica. La fam és una arma de guerra més, una d'especialment perversa, i per això la seva inclusió com a crim de guerra castigat pel dret internacional és un pas en el qual ens enorgulleix participar. Moltes gràcies. Gràcies, presidenta. Presidenta, señorías, muy buenos días. Hoy hablamos, aunque no siempre lo tengamos presente, de uno de los hitos de la humanidad. Hablamos de los principios y las normas del derecho humanitario internacional y de los mecanismos que, como mínimo, permiten tener la esperanza de que estos principios y normas puedan tener alguna coercitividad, alguna efectividad. Hablamos del derecho penal internacional y de la Corte Penal Internacional, el tribunal permanente que juzga a los responsables de los crímenes más graves contra la humanidad: genocidio, crímenes de lesa humanidad, crímenes de guerra y de agresión.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se autoriza la ratificación de cuatro enmiendas al artículo 8.2 del...
«L'exemple més recent és l'ordre executiva del president Trump de febrer passat, que imposa sancions contra la Cort Penal Internacional i els seus responsables, en resposta a les ordres d'arrest emeses contra el primer ministre israelià, Netanyahu. Una mesura que no només es dirigeix al tribunal, sinó també a testimonis, supervivents, empreses i organitzacions que treballen pels drets humans i que, per tant, afectarà negativament totes les investigacions de la CPI, no només aquelles a les quals s'oposa el Govern dels Estats Units, sinó també, per exemple, les d'Ucraïna, Uganda o Darfur. Davant d'aquest embat contra la justícia internacional, avui, si més no, podem donar un senyal de resistència amb la proposta que tenim sobre la taula. Les quatre esmenes a l'article 8 de l'Estatut de Roma que avui ratifiquem, adoptades per l'Assemblea d'Estats part el 2017 i el 2019, comporten una ampliació material de les potestats, de les competències de la Cort Penal Internacional. Una ampliació de competències absolutament necessària. Es tracta, com ha exposat el diputat Mikel Legarda, d'ampliar en quatre nous supòsits la tipificació de crims de guerra. Les noves conductes prohibides en conflictes armats són l'ús d'armes biològiques que disseminen agents biològics o toxines, l'ús d'armes que alliberen fragments que no poden ser detectats en el cos humà, l'ús d'armes làser que provoquen la ceguesa i l'ús intencionat de la fam com a mètode de guerra, és a dir, privar deliberadament a la població civil de l'indispensable per a la seva supervivència. Aquestes conductes, que en realitat són un nou catàleg de la perversió humana, ja estan prohibides en tractats internacionals vigents, com els protocols de la Convenció de Ginebra, però la seva inclusió explícita en l'Estatut de Roma reforça la seva persecució a nivell internacional.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se autoriza la ratificación de cuatro enmiendas al artículo 8.2 del...
«Presidenta, senyories, molt bon dia. Avui parlem, encara que no sempre ho tinguem present, d'una de les fites de la humanitat. Avui parlem dels principis de les normes del dret humanitari internacional i dels mecanismes que, com a mínim, que com a mínim, permeten tenir l'esperança que aquests principis i aquestes normes puguin tenir alguna coercitivitat, puguin tenir alguna efectivitat. Parlem del Dret Penal Internacional i la Cort Penal Internacional, el tribunal permanent que jutja els responsables dels crims més greus contra la humanitat, els genocidis, els crims de lesa humanitat, crims de guerra i crims d'agressió. Amb les seves mancances, la creació de la Cort Penal Internacional per l'Estatut de Roma el 1998 és el resultat de dècades d'esforços per assolir alguna cosa semblant a una justícia internacional que impedeixi els pitjors crims contra la humanitat. No obstant, aquest esforç per tal que l'únic que quedi el món no sigui l'ús de la força, la crua violència, la llei de la selva, el tots contra tots, no viu els seus millors moments. L'Ordre mundial en què es va crear l'Organització de les Nacions Unides, que és el medi del dret internacional humanitari i, en definitiva, de la Cort Penal Internacional, ha mutat. Ja no és la globalització, que formalment mantenia el respecte pel dret internacional, sinó que som davant d'una nova realitat internacional en la qual el conflicte i la violència, les de sempre i les noves, s'obren pas amb força. Les grans potències, com els Estats Units, Rússia, la Xina o Israel, no han volgut mai ratificar el Tractat de Roma. Però ja no som aquí. Ara som en un nou escenari en el qual l'estat de dret mundial és rebutjat explícitament i s'ataca frontalment la justícia internacional.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2025, de 8 de abril, de medidas urgentes de respuesta a la amenaza arancelaria y de...
«Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidente. Cataluña es tierra de emprendedores, de gente trabajadora que se sobrepone a todas las dificultades; tierra de gente luchadora que aprieta los dientes para coger fuerzas cuando todo es cuesta arriba; tierra de gente firme ante las dificultades, que prefiere esforzarse ante las adversidades que se enfrentan, en vez de esperar sobrevivir a cuesta de los esfuerzos de los demás. Por eso, a pesar del maltrato económico que desde hace siglos el Estado profiere hacia Cataluña; a pesar de vivir cada día con un Estado que expolia todo lo que puede, que boicotea el desarrollo de nuestras estructuras; a pesar de estar sometidos a un enorme déficit fiscal y a una enorme y creciente presión tributaria, y a pesar de tener que avanzar con todo en contra desde hace siglos, a pesar de todo esto, Cataluña es un enorme motor económico. Son siglos de gente curtida a base de esfuerzos, de generación tras generación, para levantar a sus familias, para hacer prosperar la actividad allí donde trabaja y exportar su potencial más allá de nuestras fronteras.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2025, de 8 de abril, de medidas urgentes de respuesta a la amenaza arancelaria y de...
«Moltes gràcies, president. Catalunya és terra d'emprenedors. Terra de gent treballadora que se sobreposa a totes les dificultats. Terra de gent lluitadora que serra les dents per agafar forces quan tot fa pujada. Terra de gent ferma davant de les dificultats que prefereix esforçar-se per tirar endavant, quan apareixen adversitats en el camí, en lloc d'asseure's al voral esperant sobreviure dels esforços d'altres. Per això, malgrat el maltractament econòmic que des de fa segles l'Estat està dispensant a Catalunya. Malgrat haver de conviure en el dia a dia amb un Estat que espolia tot el que pot i intenta boicotejar constantment el desenvolupament de les nostres infraestructures. Malgrat estar sotmesos a un enorme dèficit fiscal i a una enorme i creixent pressió tributària. Malgrat haver d'avançar amb tot en contra des de fa segles. Malgrat tot això, Catalunya és un enorme motor econòmic. Segles de gent curtida gràcies a l'esforç de generació rere generació per aixecar les seves famílies, fer prosperar l'activitat allà on treballa i exportar el seu potencial més enllà de les nostres fronteres. No en va, Catalunya va ser pionera al segle XIII en el desenvolupament de les drassanes, la constitució de gremis i l'impuls del comerç internacional. No en va, al segle XIV, va esdevenir referent en dret marítim internacional a través del Consolat de Mar. No en va és la primera àrea peninsular a fer la Revolució Industrial al segle XIX. No en va és la capdavantera desenvolupant infraestructures modernes durant el mateix segle XIX. Els primers ferrocarrils. El primer sistema portuari modern o la implantació d'un servei de telègraf inèdit fins llavors. No en va, Catalunya esdevé motor del creixement de nous sectors econòmics a començament del segle XX, com ara el metal·lúrgic, el químic i l'alimentari. No en va, en els mateixos anys, Catalunya lidera el naixement de moviments obrers i el cooperativisme des de les grans ciutats als pobles més petits, marcant-hi sovint la vida política, social i cultural. No en va, Catalunya en l'actualitat lidera les exportacions i representa més d'un 25 % del total dels productes exportats en sectors molt importants: l'agroalimentari, el químic, el farmacèutic, el metal·lúrgic, amb una facturació de milers de milions d'euros.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Una de las enmiendas que hemos conseguido que se introduzca en la ley, por ejemplo, en el ámbito de la sostenibilidad, es que los planes directores de los aeropuertos estén obligados a prever y definir una superficie para generar energías renovables orientadas al autoconsumo de los aeropuertos, al autoconsumo de la propia infraestructura. En Europa nos llevan una ventaja de décadas en esto, porque, como saben, los aeropuertos tienen una cantidad enorme de superficie afectada por la seguridad y por la actividad aérea, y esa superficie normalmente ya se imaginarán que no es idónea para poner molinos de viento, ¿verdad?, pero sí que es idónea para placas fotovoltaicas. En la etapa de presidente de Aeropuertos de Cataluña, cuando conseguimos que fuese neutra la red de aeropuertos de Cataluña en CO2, o sea, hay mucho recorrido para hacer. Es sorprendente que todavía hoy los planes directores de los aeropuertos, que incluyen infinidad de situaciones que hay que tratar y analizar, no incluyan estos espacios de generación de energías renovables. Hemos introducido una enmienda para promover los servicios para aeronaves no tripuladas, los drones. El uso de los drones es una explosión en la actividad aeronáutica, cada vez con más aplicaciones y más interés en la vigilancia e inspección de líneas eléctricas, en tratamientos agrícolas, por ejemplo. Y la normativa que se aplica es extraordinariamente restrictiva y limitante. ¿Qué decimos, por tanto? Que se facilite, que se promueva, que se simplifique porque brinda muchas ventajas en reducción de costes, sostenibilidad y en el desarrollo de una actividad profesional muy importante. Simplificar y promover la aprobación de rutas PBM. A mí me gusta explicar las cosas, para que se entiendan. ¿Qué quiere decir PBM? Es un acrónimo en inglés que significa performance-based navigation; rutas PBM para operaciones de emergencia: helicópteros sanitarios, de bomberos, policiales. ¿Qué permiten? ¿Qué son las rutas PBM? La navegación basada en PBM especifica que los sistemas de cumplimiento se definan según los términos de precisión, integridad, disposición, continuidad y funcionalidad requeridos para las operaciones propuestas en el contexto de un espacio aéreo particular. Es decir, permiten predefinir las condiciones de navegación y seguridad aérea para una determinada operación. Intuirán ustedes seguro que sí, que para este tipo de vuelos de emergencias, seguridad, policiales, bomberos permiten operar con menos restricciones climatológicas, brindan un elemento de facilitación a los pilotos y tripulaciones también y, por tanto, facilitan las operaciones de salvamento y favorecen la seguridad de los profesionales. Hay muchísimas experiencias en los países occidentales que nos rodean de cómo se ha ido desarrollando. Hay que hacerlo aquí y no se está haciendo. Esta enmienda ha sido incorporada también.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Muy buenos días. Como decía, presidenta, diputadas, diputados, señorías, el Grupo Junts inicialmente se planteó, con esta ley, presentar una enmienda a la totalidad. No compartimos el modelo de gestión aeroportuaria absolutamente centralizado que hay en el Estado español. Con relación a AENA, comparto lo que ha dicho el PNV y votaremos su enmienda en este sentido. Pero vimos enseguida también que no era la ley para afrontar esta cuestión. Es una ley, en última instancia, que modifica dos leyes, por cierto, muy antiguas: la de Navegación Aérea del año 1960, esta ley tiene 65 años, y la Ley de Seguridad Aérea de 2003, muy técnica, de adaptación de la normativa europea, de actualización normativa de temas de seguridad. Por tanto, entendíamos que lo que correspondía era tratar estas materias, que tienen su importancia también, y que no era el lugar para abordar esta cuestión más general del modelo aeroportuario. En todo caso, sí que hemos querido aprovechar esta ley para introducir algunos temas o ideas para intentar mejorarla con algunas aportaciones, por ejemplo, con una visión más amplia de la navegación aérea. Nosotros consideramos la navegación aérea como una actividad estratégica, pero también consideramos que es una actividad excesivamente cerrada e impermeable y, por tanto, dar esa visión más amplia, que quiere decir intermodalidad, que quiere decir cómo convive y dialoga con la actividad del resto del territorio y su entorno, donde normalmente las normativas y regulaciones de la actividad aérea acaban imponiéndose o chafando con muy poca empatía en los territorios en donde se produce la actividad aérea, cuestiones de sostenibilidad, etcétera. Hemos querido introducir todas estas cuestiones. Y lo hemos hecho a través de un conjunto de enmiendas. De hecho, queda una viva, de las que ha presentado el grupo. Las otras hemos podido transaccionarlas con el Grupo del PSOE y con otros grupos. Por tanto, entendemos que hemos podido incorporar algunas mejoras.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«L'única esmena viva fa referència al fet que s'insti el procediment en el marc de la nova regulació d'analitzar la jubilació anticipada del personal sanitari que va en els helicòpters de serveis sanitaris. Aquesta és l'única esmena viva que m'agradaria que tingués el suport de la resta de grups. I també hi ha una última esmena per tal de considerar la connexió d'alta velocitat ferroviària de l'Aeroport del Prat com un projecte prioritari. Allà on ja s'estan fent les obres de Barajas, la connexió d'alta velocitat del Prat està pendent allà, en un calaix fosc. Doncs no, doncs cal que també sigui prioritària. I això és el resum de tot el que ha presentat el nostre grup. I per aquests motius nosaltres votarem a favor d'aquesta llei. Gracias, señora presidenta. Los que con buena intención se ponen el pinganillo y los que a veces no se lo ponen, hoy, que se lo pongan, porque vamos a hablar de cosillas técnicas y, si no, a lo mejor no lo van a pillar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Una de les esmenes que hem aconseguit que s'introdueixi a la llei, per exemple, en el terreny de la sostenibilitat és que els plans directors dels aeroports estiguin obligats a preveure i definir una superfície per tal de generar energies renovables orientades a l'autoconsum dels aeroports, a l'autoconsum de la infraestructura. Això a Europa ens porten un avantatge de dècades, perquè els aeroports, com vostès coneixen, tenen una gran quantitat de superfície afectada per la seguretat i per l'activitat aèria, i aquella superfície normalment és idònia, vostès ja s'imaginaran que no és idònia per posar molins de vent, però sí que és idònia per posar plaques fotovoltaiques. En l'etapa de president d'Aeroports de Catalunya vam aconseguir que la xarxa d'aeroports de Catalunya fos neutra en CO2. I per tant, hi ha molt recorregut per fer. És sorprenent que encara ara els plans directors dels aeroports, que inclouen infinitat de situacions a tractar i analitzar, no incloguin aquests espais de generació d'energies renovables. Hem introduït una esmena per promoure els serveis atesos per aeronaus no tripulades, els drons. Els drons és una explosió en l'activitat aeronàutica i cada vegada té més aplicacions i més interès en la vigilància de línies elèctriques, en la inspecció de línies elèctriques, en tractaments agrícoles, per exemple. I la normativa que s'aplica és extraordinàriament restrictiva i limitant. Per tant, el que diem és que es faciliti això, es promogui, se simplifiqui, perquè ofereix molts avantatges en reducció de costos, en sostenibilitat i desenvolupa una activitat professional molt important.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Gràcies, senyora presidenta. Als qui amb bona intenció no es posin el pinganillo quan parlo avui els recomano que se'l posin, perquè parlarem d'algunes qüestions una miqueta tècniques que si no, potser no, no ho agafaran, eh. Molt bon dia, com deia, presidenta, diputats, senyores i senyors diputats. El grup de Junts es va plantejar inicialment en aquesta llei presentar una esmena a la totalitat, perquè nosaltres no compartim el model de gestió aeroportuària absolutament centralitzat que hi ha a l'Estat espanyol en relació amb AENA. Per tant, comparteixo absolutament el posicionament que ha fet el grup del PNB, per exemple, i votarem la seva esmena viva en aquest sentit. Però de seguida vam veure també que aquesta no era la llei per fer front a aquesta qüestió. Al final, aquesta llei és una llei que modifica dues lleis, per cert, dues lleis molt antigues. Modifica la Llei de navegació aèria, que és de l'any 1960, és a dir, fa 65 anys que té aquesta llei. I modifica també la Llei de seguretat aèria de l'any 2003. És una llei molt tècnica, molt d'adaptació de normativa europea, d'actualització normativa, de temes de seguretat. Per tant, vam entendre que el que tocava era tractar aquestes matèries que també tenen la seva importància i que no era el lloc per poder abordar aquesta qüestió més general del model aeroportuari.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora el fallo total del sistema eléctrico durante todo el lunes 28 de abril?
«Señor ministro, su respuesta, como es habitual en el Gobierno, es una cortina de humo. El lunes 28 de abril, a las 12:33, todo el Estado español se queda sin electricidad. Seis horas después -seis horas después- comparece Pedro Sánchez. Hasta entonces, silencio. Ocho horas después -ocho- comparece Salvador Illa. Hasta entonces, silencio. Silencio mientras el sistema de telefonía quedaba a oscuras, el sistema de transporte colapsaba, la gente se quedaba encerrada en túneles oscuros, mientras sufrían la angustia de no encontrar a sus familiares. Silencio mientras los polígonos petroquímicos quemaban toda su producción. Silencio mientras todo quedaba parado. Horas y horas de un silencio inaceptable. Silencio del presidente Sánchez, silencio del ministro del Interior, del ministro de Industria, de la ministra de Transición Ecológica, del ministro de Transportes, silencio del presidente Illa, silencio de los consejeros de la Generalitat, de los 42 diputados del PSC en el Parlament y de los 19 diputados del PSC aquí, en el Congreso. Mientras la gente sufría ustedes estaban todos callados. Callados y escondidos en Madrid, porque nadie quería vincular su rostro a una situación desvinculada. Y callados y escondidos en Cataluña porque sufrimos un Gobierno sin capacidad de gestión y una gestión sin voz propia. Callados y escondidos porque nadie quería ser el Carlos Mazón de la dana o el Mariano Rajoy del Prestige. Callados y escondidos que rima con dejar a los ciudadanos abandonados y un Gobierno cobarde.»