Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
960 declaraciones · página 3 de 32
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Bona tarda diputats i diputades. Gràcies, presidenta. Aquesta moció que ens presenta avui Podemos té lobjectiu dalleugerir la vida de la gent i ara mateix la realitat ens diu que hi ha massa famílies que arriben a final de mes amb dificultats, que treballen i no poden pagar un lloguer, que miren el preu de la compra i han de decidir què poden comprar i que cada setembre han de fer números per assumir el cost del material escolar. Aquesta realitat, els grups d'esquerra tenim l'obligació de donarhi resposta. Però compte, perquè també crec que ser d'esquerres vol dir una altra cosa: no banalitzar els problemes de la gent i no convertirlos en una llista de consignes. Per què dic que volem abaixar el preu dels lloguers automàticament? Limitar els marges de benefici en el context de la Unió Europea o garantir material escolar gratuït és fàcil. La qüestió és com ho fem? Qui ho paga? Com garantim que funciona? I, sobretot, com evitem que una bona intenció acabi perjudicant precisament aquella gent que cada dia s'esforcen per garantir el plat a taula?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley contra las medidas de coerción de Estados Unidos contra Cuba y la defensa del...
«Los derechos humanos -como decía algún diputado o diputada de aquí- obligan a todos. Nuestro internacionalismo y nuestro pacifismo pertenecen a cualquier lugar del mundo, sea donde sea, con el régimen que sea. Por eso Esquerra Republicana, con esta proposición, comparte la posición con otros grupos. Y aquí necesitamos un poco más de insistencia para apoyar al Gobierno. Exigimos el cese de las injerencias políticas y que la ayuda de este Gobierno sea valiente de verdad: lleven barcos a Cuba, lleven barcos a Cuba. Menos palabras y más acciones. Sean valientes también con eso. Al fin y al cabo, estamos cumpliendo con una resolución de las Naciones Unidas. No estamos haciendo terrorismo, estamos cumpliendo lo que las Naciones Unidas piden a los países. No lo estamos cumpliendo. Nosotros creemos, como decía antes, en la cooperación internacional con el régimen que sea. Para terminar, me gustaría decir algo sobre Cataluña. En La Habana, el Casal Catalán de La Habana nos hace llegar información sobre este sufrimiento. Es una entidad nacida en 1940 para ayudar a catalanes que emigraron allí que se habían quedado sin recursos, porque hubo catalanes que tuvieron que emigrar en busca de una vida mejor. Aquí aprovecho esta tribuna para pedir ayuda no solo al Casal Catalán, sino la ayuda y la solidaridad con el pueblo cubano. Sí, lo repito, con el pueblo cubano, que no son sus gobernantes ni nada de eso. Estamos hablando de ayuda humanitaria. Ningún pueblo tiene que elegir entre su soberanía y el alimento de sus hijos. El hambre no puede ser un arma política. Contra un pueblo no vale todo. Apoyo a Cuba ahora y siempre. Gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley contra las medidas de coerción de Estados Unidos contra Cuba y la defensa del...
«Els drets humans, com diu algun diputat i diputada d'aquí, obliguen a tothom. El nostre internacionalisme i el nostre pacifisme parteixen d'aquí a qualsevol lloc del món, sigui quin sigui el règim que hi hagi. Per això, Esquerra Republicana defensa aquesta proposició compartida amb SUMAR i altres grups i exigim, i aquí potser falta una mica més d'insistència per a un grup que dona suport al Govern, insistim, exigim el cessament de les ingerències polítiques i l'ajuda d'aquest govern, valenta de veritat. Portin vaixells a Cuba. Menys paraules i més accions. Siguem valents també en això. Al fi i a la cap estem complint una resolució de les Nacions Unides. No estem fent terrorisme, estem complint el que les Nacions Unides demanen als països. No ho estem complint. Nosaltres creiem, com deia abans, en la cooperació internacional, sigui quin sigui el règim que sigui. I per acabar, m'agradaria dir alguna cosa sobre Catalunya a l'Havana. El Casal Català de l'Havana ens fa arribar informació sobre aquest patiment. És una entitat nascuda el 1840 per ajudar catalans que havien emigrat i s'havien quedat sense recursos. Perquè sí, senyors, els catalans també algun dia van emigrar buscant una vida millor. I aquí aprofito aquest faristol per demanar ajuda no solament al Casal Català, sinó ajuda i solidaritat amb el poble cubà. Sí, ho repeteixo: amb el poble cubà. Que no són, no són els seus governants ni res. Estem parlant d'una ajuda humanitària. Cap poble ha d'haver de triar. Ha d'haver de triar entre la seva sobirania i el menjar dels seus fills. La fam, no pot ser una arma política contra un poble. No s'hi val tot. Suport a Cuba ara i sempre.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«I encara tenim altres realitats que la legislació haurà d'abordar, com els assessors genètics o els educadors i educadores socials que treballen en salut mental, drogodependències, prevenció o rehabilitació. Per això aquesta llei ha de ser un pas endavant per la biologia i el treball social, però no una nova promesa pendent. I serem molt exigents en la part del desplegament que deixa a mans del govern que no haguem de tornar a venir aquí d'aquí 2 o 5 anys a preguntar per un reglament que encara no ha arribat. Aprovat una legislatura anterior que no tornem a tenir professionals als quals aquesta cambra ha donat la raó, però als quals el Govern encara no ha donat una resposta. Avui fem un pas endavant amb la biologia i el treball social sanitari. Evidentment, Esquerra Republicana va signar aquesta proposició de llei i avui hi votarà a favor. Aquesta llei, com dic, també és nostra. I ho és perquè creiem en el que proposa, però precisament perquè hi creiem, exigirem i molt, que es compleixi.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«Bé, bona tarda. De la llei que avui debatem i de la qual també n'és proposant. Esquerra Republicana arriba al Congrés amb la voluntat de reconèixer com a professionals sanitaris a moltes persones que treballen cada dia en la cura de la nostra salut i que avui ens acompanyen en aquesta tribuna. Estem conjuntament amb els altres partits proposants aquest reconeixement perquè és insostenible que a data de 2026 estiguem ordenant les professions sanitàries amb una llei de l'any 2003. Han passat més de 20 anys des de l'aprovació de la Llei d'Ordenació de Professions Sanitàries. Més de 20 anys en què ha canviat la societat. Ha canviat la ciència, han canviat les noves tecnologies i, sobretot, ha canviat la manera com entenem la salut i com s'organitza l'atenció sanitària. Avui, la genòmica, la salut mental, l'atenció comunitària o els determinants socials tenen un pes molt més important i es treballa amb equips cada vegada més multidisciplinaris. La realitat ha avançat. El problema és que la regulació no ha fet el mateix ritme i quasi podríem dir que ha anat al contrari.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«Entonces, ustedes hoy nos traen aquí una PNL que, si no estuviera todo eso que estoy explicando ahora, diríamos: ¡bravo! Quiero recordar de nuevo que Esquerra Republicana es un partido que no tiene casos de corrupción. Será que hemos gobernado poco, bueno, o que somos virtuosos, pero no tenemos casos de corrupción. Que ustedes vengan aquí ahora a hacer esto es extraño, porque además ya sabemos que el Partido Popular es el partido de la Gürtel, es el partido de la Kitchen, es el partido, en fin, de Naseiro y Palop, por irnos a la prehistoria. Ya sabemos lo que es el Partido Popular, evidentemente, pero ustedes, hoy, vienen a hacer oposición de la oposición; oposición de la oposición con un ejercicio un poco -voy a seguir al señor Legarda- peculiar y extravagante, y es curioso que hagan este ejercicio de oposición a la oposición cuando venimos de casos que tienen ustedes de corruptelas más o menos reales o no. (La señora Mínguez García: O no...). Pero, en todo caso, Ábalos y otros, Cerdán y otros, y después de un verano donde ustedes han sufrido y siguen sufriendo aún el desastre de la gestión de Ceuta. Así que podríamos decir, señora Mínguez, sin forzar demasiado la máquina, que esta PNL es oportunista, intentando hacerle un traje a medida al señor Feijóo, que no está, pero me lo imagino y lo veo aquí bien representado por ilustres diputados del PP. (Risas).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«Llavors vostès avui ens porten aquí una PNL que si no hi hagués tot això que estic explicant nosaltres, diríem 'Bravo!' Perquè vull recordar novament que Esquerra Republicana és un partit que no té casos de corrupció. Serà que hem governat poc bé o som virtuosos, però no tenim casos de corrupció. Que vostès vinguin aquí a fer això és estrany perquè a més a més, ja sabem que el Partit Popular és el partit de la Gürtel. El partit de la Kitchen és el partit, en fi, de Naseiro i Palop per anar a la prehistòria ja sabem que és el Partit Popular, evidentment. Però vostès avui venen a fer oposició de l'oposició. Amb un exercici una mica, seguiré el senyor Legarda, peculiar i extravagant. I és curiós que facin aquest exercici d'oposició a l'oposició quan venim de casos que vostès tenen de corrupteles més o menys reals o no, però en tot cas, Ábalos. I altres Cerdán i altres. I després d'un estiu on vostès han patit i estan patint encara la disbauxa de la gestió per Ceuta. Per tant, podríem dir, senyora Mínguez, sense forçar gaire la màquina, que aquesta PNL és oportunista i que intenta crear una cortina de fum intentant fer un vestit a mida al senyor Feijóo, que no hi és. Però bé, jo el veig aquí, ben representat per il·lustres diputats del PP.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una respuesta de Estado ante la crisis de seguridad nacional en Ceuta y para...
«Però senyories del PSOE, és un bon moment en aquest punt per repassar, no només la gestió que vostès han fet d'eficient, sinó la pèssima narrativa posterior. Pèssima narrativa dels ministres que van comparèixer en aquesta cambra la setmana última i penúltima d'agost. Pèssima narrativa del president Pedro Sánchez quan ha anat apareixent. Pèssima narrativa de tots els altaveus que vostès tenen. No hi ha hagut ni un bri d'autocrítica. Presidente, señorías, los hechos de los días 30 y 31 de julio de este año en Ceuta, hay que decirlo, son una tragedia humana y son también una crisis, una multicrisis con numerosas dimensiones, que exige responsabilidad, protección de la ciudadanía y una respuesta coordinada del Estado. Desgraciadamente, como sabemos, la gestión ha sido mala y la narrativa posterior, peor. Quiero expresar también, en nombre de Esquerra Republicana, nuestra empatía, primero, para con las personas migrantes y las familias de los desaparecidos y también para con los ciudadanos de Ceuta, que sufren una situación anómala. Dicho esto, señorías, la proposición no de ley que presenta hoy el Grupo Popular la pensamos y la vemos como una acción oportunista que no responde a la complejidad del problema y que además consolida una visión centralista de la seguridad y lo que hace es instrumentalizar realidades muy complejas. No resuelve la inseguridad, no resuelve nada, simplemente es un brindis al sol que aparece como una respuesta ante la mejorable y deficiente gestión del Gobierno de coalición. La seguridad de Ceuta y Melilla seguramente exige orden público, pero también proximidad, recursos y transparencia democrática, no solo una visión punitivista o militarizada ni tampoco grandes declaraciones grandilocuentes. Exigimos al Gobierno responsabilidad política, pero también exigimos a la oposición seriedad. Si ustedes, señorías del Grupo Popular y del Grupo Socialista, se llaman partidos de Estado, y lo dicen muy a menudo, deben tener una visión de Estado. Pondré un ejemplo de la gran contradicción del Partido Popular en esta gestión con este enfoque. El PP habla de devolver a todo el mundo de manera inmediata, pero la forma de sacarle presión a la ciudad de Ceuta sin deportar ilegalmente es llevar a la gente a la península, un tabú al que el PSOE tampoco se atreve por presión de la Comisión Europea o por el propio Partido Popular. Aquí hay dos soluciones, señorías, o se vulnera la ley retornando solicitantes de asilo, menores y otros automáticamente, o se envía a la península a las personas para sacar presión a Ceuta. Por cierto, señorías del Grupo Popular, tendrían que explicarme algún día cómo pueden defender a la vez que están del lado de la ciudad de Ceuta, donde ostentan la Presidencia de la ciudad, y que la mayoría o casi todas, por no decir todas, las comunidades autónomas en las que ustedes gobiernan no quieran acoger a ningún niño inmigrante. ¿Cómo se pueden defender las dos cosas a la vez si no es desde un cinismo extraordinario, señorías del Grupo Popular?»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una respuesta de Estado ante la crisis de seguridad nacional en Ceuta y para...
«President, senyories, els fets dels dies 30 i 31 de juliol d'aquest any a Ceuta hem de dir que són una tragèdia humana i són també una crisi. Una crisi en moltes dimensions que exigeix responsabilitat, protecció de la ciutadania i una resposta coordinada de l'Estat. Malauradament, com sabem, la gestió ha estat dolenta i la narrativa posterior ha estat pitjor. Vull expressar també en nom d'Esquerra Republicana, la nostra empatia, primer amb les persones migrants i les famílies dels desapareguts, i també amb els ciutadans de Ceuta que pateixen una situació anòmala. Dit això, senyories, la proposició no de llei que presenta avui el Grup Popular la pensem i la veiem com una acció oportunista, sens dubte que no respon ni a la complexitat del problema i que, a més a més, consolida una visió centralista de la seguretat i el que fa és instrumentalitzar realitats molt complexes. No resol la inseguretat. No resol res. Simplement és un brindis al sol que apareix com una resposta davant la millorable, la deficient gestió del govern de coalició. Mirin, la seguretat de Ceuta i Melilla segurament exigeix ordre públic, però també proximitat, recursos i transparència democràtica. No només una visió positivista o militaritzada, ni tampoc grans declaracions grandiloqüents. Exigim al Govern responsabilitat política, però també exigim a l'oposició serietat. Si vostès, senyories del PP i del PSOE, es diuen partits d'Estat i s'ho diuen sovint, han de tenir una visió d'Estat. Posaré un exemple de la gran contradicció del Partit Popular en aquesta gestió, on aquest enfocament, el PP parla de retornar a tothom de manera immediata, però la forma de treure pressió a la ciutat de Ceuta sense deportar il·legalment és portar la gent a la península. Un tabú que el PSOE tampoc s'atreveix per pressió de la Comissió Europea o del propi PP, perquè aquí només hi ha dues solucions senyories, dues solucions. O es viola la llei retornant sol·licitants d'asil menors i altres automàticament, o s'envia a la península a les persones per treure pressió a Ceuta. Per cert, senyories del PP m'haurien d'explicar algun dia com poden defensar a la vegada que estan al costat de la ciutat de Ceuta, on tenen la presidència de la ciutat i que la majoria o gairebé totes, totes les comunitats autònomes que vostès governen, no volen acollir cap infant migrant. Com es pot defensar les dues coses alhora si no és des d'un cinisme extraordinari, senyories del PP?»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Ustedes, como ha dicho el compañero Iñarritu, han corregido la jugada por lo que se refiere a la nacionalidad, pero tendrían que corregir la cuestión de fondo. Aún están a tiempo, pero siempre se les va la mano. Quiero informar a la Cámara completa de que en el momento en el que se presentaron enmiendas a última hora en la ponencia, por orden del Ministerio de Asuntos Exteriores, las señorías socialistas cambiaron la denominación de pueblo saharaui por saharauis. Y aquí es inevitable que pregunte, señorías, sin que yo participe de ninguna idea de conspiraciones: ¿qué les pide Marruecos para que hagan estas cosas? Yo ya sé que Marruecos es un vecino y un vecino difícil; yo ya sé que la realpolitik preside las relaciones internacionales, pero el papelazo que les obliga a hacer Rabat sobre eso es totalmente indigno, indigno. Acabo, presidenta. El otorgamiento de la nacionalidad al pueblo saharaui no modifica ni un punto la aspiración legítima de esta nación africana a su libertad. Como Esquerra Republicana, como catalanes, como soberanistas y como republicanos, estamos y estaremos al lado de la plena libertad del pueblo saharaui. ¡Viva el Sáhara libre! (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Visca el Sàhara Lliure! Buenos días, presidenta, señorías. Bienvenidos, amigos saharauis. Es un placer saludarles en nombre de Esquerra Republicana y también de muchos ciudadanos de Cataluña que, como saben, están a su lado, lo han estado y lo estarán. Gracias por estar aquí. Gracias por su lucha. (Aplausos). Como decía algún diputado que me ha precedido, la que abordamos hoy en esta Cámara es una medida necesaria, pero insuficiente. Podríamos decir que se trata de una solución paliativa, porque, digámoslo claro, la aspiración de las personas saharauis no es ser españoles, es pasar a ser libres de pleno derecho como ciudadanos del Sáhara Occidental; eso es lo que quieren. Quieren ser un pueblo libre más entre todos los pueblos libres del mundo, con una bandera reconocida, no solo como observadores en Naciones Unidas, y, por tanto, un pueblo reconocido de igual a igual. Eso es lo que quieren y eso es lo que nosotros queremos ayudarles a que tengan. Pero, considerando que el Estado español fue la potencia colonial que, a raíz del reparto de África que se hizo a finales del XIX, tuvo el dominio sobre ese territorio, entendemos que el Estado español tenía y tiene una responsabilidad histórica sobre la suerte y la vida de las personas que ocupan dicho territorio. Por tanto, lo que hoy hacemos, señorías, es un acto de justicia, insuficiente, repito, pero necesario, que es dar unas garantías mínimas, una seguridad jurídica, un acceso a derechos básicos de hombres y mujeres que en su momento formaron parte de las provincias españolas, porque, sí, según nos cuenta la historia, hubo un momento en el que el Sáhara Occidental era una provincia del Estado. Se ha repasado la historia, pero es bueno que lo vuelva a hacer.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Vostès, com ha dit el company Iñarritu, han corregit la jugada pel que fa a la nacionalitat, però haurien de corregir la qüestió de fons. Encara hi són a temps, però sempre se'ls en va la mà. Vull informar la cambra sencera que en el moment en què es van entrar esmenes a última hora a la ponència per ordre del Ministeri d'Exteriors, les senyories socialistes van canviar la denominació de poble saharaui per saharauis. I aquí és inevitable, senyories, que pregunti sense que jo participi de cap idea conspiratòria que els demana el Marroc perquè facin aquestes coses. Jo ja sé que el Marroc és un veí i un veí difícil. Jo ja sé que la realpolitik presideix les relacions internacionals, però el paperot, el paperot que Rabat els obliga a fer sobre això, és totalment indigne. Acabo, presidenta. L'atorgament de nacionalitat al poble saharaui no modifica ni un punt l'aspiració legítima d'aquesta nació africana a la seva llibertat, com Esquerra Republicana, com a catalans, com a sobiranistes i com a republicans. Som i serem al costat de la plena llibertat del poble saharaui.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Bon dia, presidenta, senyories. Benvolguts amics saharauis és un plaer saludarvos en nom d'Esquerra Republicana i també de molts ciutadans de Catalunya que, com saben, estan al seu costat, han estat i estaran. Gràcies per ser aquí. Gràcies per la seva lluita. Com deia algun diputat que m'ha precedit. El que avui fem en aquesta cambra és una mesura necessària però insuficient. Podríem dir que és una solució pal·liativa perquè diguemho clar, l'aspiració de les persones saharauis no és esdevenir espanyols, és esdevenir lliures de ple dret com a ciutadans del Sàhara Occidental. Això és el que volen. Volen ser un poble lliure més entre tots els pobles del món, amb una bandera reconeguda no només com a observadors a Nacions Unides i, per tant, un poble reconegut d'igual a igual. Això és el que volen i això és el que nosaltres volem ajudar a que tinguin. Però bé, considerant que l'estat espanyol va ser la potència colonial que, arran del repartiment d'Àfrica que es va fer a finals del XIX, va tenir el domini sobre aquest territori. Entenem que l'Estat espanyol tenia i té una responsabilitat històrica sobre la sort i la vida de les persones que ocupen aquest territori i, per tant, el que fem avui, senyories, és un acte de justícia insuficient, repeteixo, però necessari, que és donar, per tant, unes garanties mínimes, una seguretat jurídica, un accés a drets bàsics de dones i homes que en el seu moment van formar part de les províncies espanyoles.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Por tanto, sí, son ayudas útiles, vicepresidenta; las consideramos necesarias y Esquerra Republicana, reitero, volverá a votar a favor. Aprovecharé estos tres minutos y pico que me quedan para hacer una reflexión que va más allá de este decreto. Todo lo que acabamos de explicar, lo que usted ha contado también, todo lo que hemos oído del resto de los portavoces -algunos compartimos más con ellos, otros menos- pasa cuando ya ha llegado el incendio, el fuego. Ocurre cuando ya estamos con el problema, cuando hemos confinado a decenas y decenas de personas, cuando el autónomo ya ha tenido que bajar la persiana, posiblemente para no poder abrirla de nuevo; pasa cuando ya una empresa ha cerrado o cuando la familia ya ha perdido su casa. Y nosotros queremos que, mientras estemos en este Estado, este Estado sea igual de rápido, sea igual de urgente antes como después del incendio. Eso es lo que queremos, vicepresidenta; es lo que pedimos, porque los incendios no se apagan solo cuando hay llamas, se apagan durante todo el año. Se apagan gestionando bosques, manteniendo campos y pastos con agricultores, ganaderos y ganaderas. Se apagan cuando el territorio está vivo, cuando late, cuando no se abandona, haciendo viable económicamente la gestión forestal; es decir, que salga rentable trabajar el bosque. Se apaga con prevención, en definitiva. Y eso, señorías, también es política social. Eso es política social, porque cuando desaparece una explotación agraria, cuando se abandona un campo o deja de labrarse, cuando deja de pastar un rebaño, no solo tenemos un problema económico, tenemos más continuidad forestal, tenemos más combustible y tenemos, sin duda, un territorio sumamente vulnerable. Los agricultores y los ganaderos no forman parte de un decorado del mundo rural, a ver si nos lo metemos entre ceja y ceja. Son infraestructuras de país y también son prevención de incendios. Por eso se lo decimos: bienvenidas las prestaciones extraordinarias, bienvenida la protección de los trabajadores, bienvenidas las medidas para los autónomos y bienvenidas las medidas para las empresas. Pero necesitamos la misma determinación política y presupuestaria para prevenir, porque prevenir también es gobernar y hoy gobernar también es hacerlo contra un cambio climático que ya existe. Es decir, yo agradecería, señorías, que nos dejen salir a este atril a aquellos que tenemos la ciencia como nuestro libro de cabecera en la mesita y que les digamos a los que están en esta bancada (señalando la parte derecha del hemiciclo) que el cambio climático es una realidad. Es una realidad desde hace décadas. Ahora ya no lo podemos parar. Lo que podemos hacer, eso sí, es acostumbrarnos a él y adaptarnos a él. Y, para ello, para adaptarnos, tenemos que adelantarnos, prevenir y, sobre todo, hacer medidas en contra de lo que puede venir. Nada más y muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Res més. Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Buenas tardes a todas y a todos. Señor Cervera, los que se tendrían que plantear al lado de quién están son ustedes. Permítame que se lo diga. (Aplausos). Dicho esto, vicepresidenta, buenas tardes. En Esquerra Republicana votaremos a favor de la convalidación de este real decreto. Lo haremos porque cuando una emergencia obliga a una persona a abandonar su hogar, cuando una emergencia obliga a alguien a no poder acudir al trabajo porque le han tenido que evacuar o porque tiene que recuperar sus bienes o cuidar a su familia, la última de las preocupaciones que tendría que tener es si va a perder su trabajo o cómo llegar a final de mes. Esta tendría que ser su última preocupación. Y aquí se incorporan medidas que creemos que son necesarias. Celebramos que una persona trabajadora pueda suspender el contrato cuando una evacuación o restricción de acceso o cualquier otra medida de protección civil le impide acceder a su casa y eso hace imposible poder acudir al trabajo. Celebramos que se proteja también a quien necesita tiempo para encontrar casa si se ha visto afectada por un incendio, limpiarla, adecuarla, reacondicionarla, recuperar sus bienes o hacer presencialmente los trámites imprescindibles que hay que hacer tras un incendio. Y celebramos que estas personas puedan acceder a la prestación extraordinaria por emergencia extrema sin tener que acreditar un periodo mínimo de cotización. Una prestación del 70 % de la base reguladora que podrá mantenerse mientras dure la situación que la justifica, aunque el periodo, permítame decirlo, de cuatro meses que marca este real decreto puede ser demasiado corto en zonas que ya sufren algún problema o con alguna actividad económica en declive. Queríamos apuntarlo.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Per tant, si són mesures útils, vicepresidenta són mesures que nosaltres entenem necessàries. I Esquerra Republicana, ho reitero, hi votarem a favor. Però permeti'm també amb aquests tres minuts i escaig que em queden fer una reflexió que va més enllà d'aquest decret. Tot el que acabem d'explicar, tot el que ens ha explicat vostè, tot el que hem sentit de la resta de portaveus, alguns ho compartim més, d'altres ho compartim menys, què passa quan el foc ja ha arribat? Passa quan ja hem evacuat. Passa quan ja hem confinat desenes i desenes de persones, passa quan l'autònom ja ha hagut de tancar la persiana, possiblement per no poder obrir més. Passa quan una empresa ja ha hagut d'aturar l'activitat. O passa quan la família ja ha perdut casa seva. I nosaltres volem que mentre estiguem en aquest Estat, aquest Estat sigui igual de ràpid, sigui igual d'urgent abans de l'incendi que després de l'incendi. Això és el que volem. vicepresidenta. Això és el que demanem perquè els incendis no s'apaguen només quan hi ha flames. Els incendis s'apaguen durant tot l'any, s'apaguen gestionant boscos, s'apaguen mantenint camps, mantenint pastures, s'apaguen amb pagesos, amb ramaders amb ramaderes, s'apaguen quan el territori és viu, quan el territori batega, quan al territori no s'abandona, s'apaguen, fent viable econòmicament la gestió forestal. És a dir, treballar el bosc surti rentable, s'apaga, en definitiva, amb prevenció. I això, senyories, també és política social. Això és política social, perquè quan desapareix una explotació agrària, quan s'abandona un camp o deixa de conrearse, quan deixa de pasturar un ramat, no només tenim un problema econòmic, tenim més continuïtat forestal, tenim més combustible i tenim, sens dubte un territori extremadament vulnerable. La pagesia i la ramaderia no són un decorat del món rural. A veure si ens posem entre cella i cella. Són infraestructures de país i són també prevenció d'incendis. Per això els diem benvingudes les prestacions extraordinàries. Benvinguda la protecció dels treballadors. Benvingudes les mesures per als autònoms. I benvingudes les mesures per a les empreses, però necessitem la mateixa determinació política i pressupostària per prevenir, perquè prevenir també és governar. I avui governar també és ferho contra un canvi climàtic que ja existeix. És a dir, jo agrairia, senyories, que deixessin de sortir en aquest faristol aquells que tenim la ciència a la tauleta de nit com un referent. Sortir en aquest faristol i explicar reiteradament a les persones d'aquesta bancada que el canvi climàtic és una realitat. El canvi climàtic és una realitat fa dècades. Ara ja no el podem aturar. El que podem, el que podem fer, això sí, és acostumarnos i adaptarnos. Cal avançarnos, prevenir i, sobretot, fer mesures en contra el que pot venir.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Gràcies, presidenta. Bon vespre a totes i a tots. Senyor Cervera, els que s'haurien de plantejar a quin costat estan son vostès. Permeti'm que li ho digui. Dit això, vicepresidenta, bona tarda. A Esquerra Republicana votarem a favor de la convalidació d'aquest Reial Decret. Ho farem perquè quan una emergència obliga a una persona a abandonar casa seva, quan una emergència obliga a algú a no poder anar a treballar perquè l'han hagut d'evacuar o quan ha de recuperar els seus béns o cuidar la seva família, l'última de les preocupacions que hauria de tenir és si perdrà la feina o com arribar a final de mes. Aquesta hauria de ser l'última preocupació i aquest decret incorpora mesures que considerem necessàries. Celebrem que una persona treballadora pugui suspendre el contracte quan una evacuació o una restricció d'accés o una altra mesura de protecció civil li impedeix accedir a casa seva i això fa impossible anar a treballar. Celebrem que es protegeixi també qui necessita temps per tornar a casa quan ha estat afectada per un incendi, netejarla, adequarla, condicionarla a recuperar els seus béns o fer presencialment els tràmits imprescindibles que s'han de fer després d'un incendi. I celebrem que aquestes persones puguin accedir a una prestació extraordinària per emergència extrema sense haver d'acreditar un període mínim de cotització. Una prestació del 70 % de la base reguladora i que es podrà mantenir mentre duri la situació que la justifica. Tot i que el període deixam'ho dir de quatre mesos que marca aquest Reial Decret, pot ser massa curt en zones que ja pateixen despoblament, alguna activitat econòmica en declivi. Això sí que voldríem apuntarho.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«El fuego no pregunta quién gobierna en una comunidad autónoma o en otra, pero PP y VOX sí que aprovechan cada emergencia para pedir más mando a Madrid y repartir culpas, evidentemente, hacia abajo. Nosotros no vamos a aceptar, señorías, ni su negacionismo ni su patriotismo de despacho. Tampoco aceptaremos que el Gobierno español, vicepresidenta, invoque la emergencia para centralizar competencias o al menos para sustituir políticas sostenidas por una foto de última hora. Es decir, en Esquerra Republicana les decimos, y miren que somos independentistas: coordinación toda, cooperación toda y más, recursos todos, pero invasión competencial, vicepresidenta, ninguna. Cataluña tiene competencias, tenemos conocimiento, tenemos bomberos, agentes rurales, ADF, ayuntamientos, propietarios forestales y un sector primario que conoce cada palmo del territorio. Cualquier pacto de país debe respetar ese autogobierno, para nosotros eso es una línea roja. Coordinar no significa dirigir desde Madrid lo que corresponde decidir y gestionar desde Cataluña. Este no es un debate solo ambiental -y vuelvo a ello-, es un debate agrario, ganadero, forestal, industrial y, sí, también territorial. Necesitamos de una vez por todas recuperar el mosaico agroforestal. Cada explotación que desaparece, cada campo que deja de trabajarse, cada campo que se abandona y cada ganado que deja de pastar es territorio, señorías, que acumula combustible. Los agricultores y los ganaderos son infraestructura de país, son prevención de incendios -por favor, pónganselo entre ceja y ceja- y por eso reclamamos -porque aquí se ha hablado poco de política forestal y me parece que es la clave- un fondo forestal que sea estable y suficiente e incentivos fiscales para la gestión sostenible. No les pongamos trabas, no se lo pongamos más difícil. Reclamamos apoyo a la madera, a la biomasa y a los aprovechamientos forestales y menos burocracia absurda, por favor, y una política industrial que dé salida a todo aquello que extraemos de los bosques, porque la pregunta es muy clara. Nadie puede vivir del bosque hoy en día; como no puede vivir nadie del bosque se abandona, y si se abandona el bosque es una bomba de relojería. Hagamos que la política forestal, vicepresidenta, sea viable, porque si no no vamos a conseguir salir del paso de ninguna manera. Y vamos muy tarde. Este verano está claro que no han fallado los profesionales -nosotros les mandamos un fuerte abrazo desde Esquerra Republicana-, han fallado los presupuestos intermitentes, los modelos que son insuficientes y que se abandone el mundo rural y que luego todo el mundo se escandalice porque se quema.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Moltes gràcies. Muy buenas tardes a todos y a todas. Gracias, presidenta. Vicepresidenta, un verano más de incendios, de fuego y, desgraciadamente, de vidas perdidas. Un verano más de miles de personas evacuadas, de personal jugándose la vida y de territorios enteros pagando las consecuencias, si me permite que lo diga así, de no habernos anticipado una vez más. Ministra, cuando se quema el país la transición no puede esperar, porque no hablamos de una sucesión de accidentes aislados. Hablamos del julio con más superficie quemada en treinta años; hablamos, como ha dicho usted, de más de 260 000 hectáreas afectadas hasta el 20 de agosto y de cuatro grandes incendios forestales, según datos provisionales del Ministerio. Hablamos de Burgohondo y de Navaluenga - en Ávila-, de La Mierla - en Guadalajara-, de Aragón, de la Sierra de Espada del país valenciano o de Los Gallardos -en Almería-, donde el fuego supuso una tragedia humana insoportable. Y en Cataluña hablamos de las Gavarres: miles de hectáreas quemadas, miles de personas confinadas, casas afectadas y un espacio natural de un valor -como sabe usted- incalculable, golpeado por un incendio de sexta generación. Y menciono y hago énfasis en lo de sexta generación, porque ahí estamos, los incendios ya son de sexta generación. Y mire, vicepresidenta, las Gavarres nos han vuelto a mostrar que cuando la columna convectiva se eleva kilómetros y el fuego crea su propia meteorología, la capacidad de extinción tiene un límite. Y eso se dice muy rápido, pero es extremadamente importante y gravísimo. Por eso, en Esquerra Republicana volvemos a decirlo muy claro y puede sonar a tópico, pero, señorías, los incendios no se apagan solo en verano. Los incendios se apagan en invierno gestionando bosques, se apagan con agricultores, con ganaderos y ganaderas, se apagan manteniendo los campos, los pastizales y los caminos, se apagan haciendo que sea rentable -es muy importante- la actividad forestal. Se apagan con prevención, con planificación y, evidentemente, con recursos que sean estables. Y sí, es verdad, hay que reforzar los dispositivos, pero habrá incendios -y vuelvo a ello- que en determinadas condiciones no vamos a poderlos apagar, y decir lo contrario es engañarnos, engañar a la ciudadanía y poner en riesgo también a los equipos de emergencia. Tenemos demasiado territorio abandonado, demasiada masa forestal continua, con bosques estresados no, estresadísimos y cargados de combustible. Y a todo eso hay que añadirle sequías, temperaturas extremas y olas de calor más largas y persistentes que nunca.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«El foc no pregunta qui governa una comunitat autònoma ni una altra. Però el PP i VOX sí que aprofiten cada emergència per demanar més comandament a Madrid i repartir culpes, evidentment, cap avall. Nosaltres no acceptarem senyories, ni el seu negacionisme, ni el seu patriotisme de despatx. Tampoc acceptarem que el Govern espanyol, vicepresidenta, invoqui l'emergència per centralitzar competències o, si més no, per substituir polítiques sostingudes per una foto d'última hora. És a dir, des d'Esquerra Republicana els diem, i miri que som independentistes, però tota cooperació, tota i més recursos, també tots. Invasió competencial, vicepresidenta. Cap Catalunya té competències. Tenim coneixement, tenim bombers, tenim agents rurals, tenim ADFs, ajuntaments, propietaris forestals i un sector primari que coneix cada pam del territori. Qualsevol pacte de país ha de respectar aquest autogovern. Per nosaltres això és una línia vermella. Coordinar no és dirigir des de Madrid allò que correspon decidir i gestionar des de Catalunya. I aquest debat no és només ambiental, hi torno. És un debat agrari. És un debat ramader, forestal, industrial. I sí, també és un debat territorial. Necessitem, d'una vegada per totes recuperar el mosaic agroforestal. Cada explotació que desapareix, cada camp que deixa de treballar, cada camp que s'abandona i cada ramat que deixa de pasturar és territori. Senyories que acumulen combustible, la pagesia i la ramaderia no són el decorat del món rural, són infraestructura de país. Són prevenció d'incendis. Posins'ho, per favor, entre cella i cella. Per això reclamem, perquè aquí s'ha parlat poc de política forestal i crec que és la clau. Nosaltres reclamem un fons forestal estable i suficient, incentius fiscals per a la gestió sostenible. No els hi posem traves, no els hi posem més difícil. Suport a la fusta. Suport a la biomassa i els aprofitaments forestals. Menys burocràcia absurda, si us plau, i una política industrial que doni sortida a tot allò que extraiem dels boscos. Perquè la pregunta és molt clara: del bosc no en pot viure ningú a dia d'avui, i com que no hi pot viure ningú, el bosc s'abandona. I sí, el bosc s'abandona. Això és una bomba de rellotgeria. Fem que la política forestal vicepresidenta sigui viable perquè si no, no ens en sortirem de cap manera i anem tard. Anem molt tard aquest estiu. És evident que no han fallat els professionals a qui des d'aquí i des d'Esquerra Republicana enviem una forta abraçada. Han fallat anys de prevenció insuficient, pressupostos intermitents i un model que, hi torno, abandona el món rural i després s'escandalitza quan aquest crema.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Gràcies presidenta, vicepresidenta. Un altre estiu de foc. Malauradament, vides perdudes i un altre estiu milers de persones evacuades, professionals jugantse la vida i territoris sencers pagant les conseqüències. Si m'ho deixa dir així de no havernos anticipat també una vegada més, ministre, quan el país crema la transició no pot esperar. Perquè no parlem d'una successió d'accidents aïllats, parlem del juliol amb més superfície cremada en trenta anys. Parlem de més, com ha dit vostè, 260 000 hectàrees afectades fins al 20 d'agost i de quatre grans incendis forestals, segons dades provisionals del Ministeri. Parlem de Burgohondo, parlem de Navaluenga, Àvila; estem parlant de La Mierla, Guadalajara, de las Cinco Villas d'Aragó, de la Serra d'Espadà, el País Valencià, de los Gallardos a Almeria, on el foc va deixar ací una tragèdia humana insuportable. I a Catalunya parlem de les Gavarres, unes 2300 hectàrees cremades. Parlem de les Gavarres, de milers de persones confinades, cases afectades i un espai natural d'un valor, com bé sap, incalculable, colpejat per un incendi de sisena generació. I esmento i faig èmfasi amb sisena generació perquè aquí estem. Els incendis ja son de sisena generació. I miri, vicepresidenta, les Gavarres ens ha tornat a ensenyar que quan la columna convectiva s'aixeca quilòmetres i el foc crea la seva pròpia meteorologia, la capacitat d'extinció té un límit i això es diu molt ràpid, però això és extremadament important i extremadament greu. Per això, des d'Esquerra Republicana tornem a dir ben clar i pot semblar un tòpic, però senyories, els incendis no s'apaguen només a l'estiu. Els incendis s'apaguen a l'hivern, s'apaguen gestionant boscos, s'apaguen amb pagesos i ramaders i ramaderes, s'apaguen mantenint camps, pastures i camins. Els incendis s'apaguen fent rendible molt important l'activitat forestal, s'apaguen amb prevenció en planificació i, evidentment, amb recursos estables. I sí, és veritat, cal reforçar dispositius, sí, però hi haurà incendis. I torno que en determinades condicions no podrem apagar. Dir el contrari és enganyarnos, és enganyar la ciutadania i posar en risc també els equips d'emergència. Tenim massa territori abandonat, massa massa forestal contínua, boscos estressats, no boscos estressats i boscos carregats de combustible. I a tot això hi afegim sequeres, temperatures extremes, onades de calor més llargues i persistents que mai.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Intervengo desde aquí (el señor diputado habla desde su escaño), que siempre es más rápido y porque además siempre, pero hoy especialmente, es difícil hablar después de Aina Vidal. Señor Feijóo, usted ha dicho: No tengo sometimiento alguno, seré un presidente sin sometimiento alguno. Y enseguida ha dicho que aquí la gente se está metiendo mucho con Mohamed VI. Ha dicho que aquí sus socios están diciendo cosas feas de Mohamed VI, por ejemplo, el portavoz de Esquerra Republicana ha dicho que Mohamed VI es un asesino. Sí, es un asesino, lo es, y la pregunta es por qué no lo dice el portavoz de la oposición, una persona que quiere presidir este país. Se lo digo porque este señor, Mohamed VI, ha dicho que dos ciudades de su país, de 'su patria' son suyas -a nosotros nos metieron en la cárcel por algo similar- y de repente no les importa a los patriotas de pandereta. Pero aparte de esto, este señor y su familia han masacrado al pueblo del Sáhara, han masacrado al pueblo del Rif y además es socio prioritario de Estados Unidos e Israel (varios señores diputados: ¡Pregunta a Sánchez!), que ha masacrado a miles de personas, incluidos niños (rumores), por no hablar, por ejemplo, de las ciento...»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Miren, la vicepresidenta Aagesen va a comparecer: escucharemos las explicaciones, fiscalizaremos lo que haga falta y vamos a exigir lo que haga falta. Pero les pedimos algo muy sencillo a ustedes: menos comparecencias para buscar culpables y más disposición a buscar y encontrar soluciones, porque el cambio climático no pregunta quién gobierna, porque al fuego le da lo mismo por quién vota uno u otro. Nosotros podemos discrepar -y mucho, discrepamos mucho- sobre el Estado que queremos, y también sobre qué fronteras queremos. De hecho, incluso podemos discrepar sobre dónde debe residir la soberanía; discrepamos muchísimo. Pero, mientras que nosotros hablamos de fronteras, los incendios las atraviesan, y, ante una amenaza de esta magnitud, solo hay dos opciones: hacer política para encontrar soluciones o bien hacer política con las cenizas, y nosotros, desde Esquerra Republicana, siempre elegimos la primera. Muchas gracias.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Ejecutivo español, evidentemente, pero para el Partido Popular, cuando hay un incendio, parece que las competencias son del Estado. Escuchen -ya lo ha dicho la señora Madrenas hace un momento-, toca gestionar bosques, toca ordenar territorio, invertir en prevención, dimensionar operativos o trabajar todo el año sobre el terreno. Y resulta que cuando esto ocurre, las comunidades autónomas desaparecen del relato del Partido Popular. Pues no, miren, la prevención y la extinción de los incendios forestales son competencias básicamente autonómicas y el Estado aporta medios extraordinarios de apoyo cuando los necesitan las comunidades. Por lo tanto, responsabilidades todas, pero cada uno las suyas. Y, sobre todo, todos debemos hablar de lo que importa: gestión forestal. Porque gestionar un bosque no es ir con una desbrozadora dos semanas antes del verano; es tener campesinos, es tener ganadería extensiva, tener actividad económica en el mundo rural, tener un mosaico agroforestal, es planificación y prevención durante doce meses al año y siete días a la semana; es dignificar a los profesionales forestales, ayudar a los propietarios, combatir el despoblamiento, porque solo un territorio vivo será resiliente ante el fuego, señorías. Esto lo sabemos muy bien en Esquerra Republicana.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Mirin, la vicepresidenta Sáenz compareixerà. Escoltarem les explicacions fiscalitzant el que calgui i exigirem nosaltres el que calgui, però els demanem una cosa senzilla també vostès: menys compareixences per buscar culpables i més disposició a buscar i trobar solucions perquè el canvi climàtic no pregunta qui governa. Perquè el foc li és igual a qui vota un o a qui vota un altre. I nosaltres podem discrepar i molt, sobre quin estat volem, perquè hi discrepem molt. De fet, sobre quines fronteres volem és més, de fet, sobre on ha de residir la sobirania. Discrepem moltíssim. Però mentre discutim els de fronteres, els incendis les travessen les fronteres. I davant d'una realitat d'aquesta magnitud, només hi ha dues opcions. Senyories, només n'hi ha dues. Fer política per trobar solucions. O fer política amb les cendres. I nosaltres, des d'Esquerra Republicana, sempre triem la primera. Res més. Gràcies. Gracias, presidente. Señorías del Partido Popular, nosotros vamos a votar que no a esta petición de comparecencia, y no porque no queramos hablar de incendios, sino precisamente porque queremos hablar de ello, pero hacerlo de forma seria. La vicepresidenta tercera ya ha pedido, en este caso, comparecer ante el Pleno del Congreso para dar explicaciones sobre la campaña de incendios, las actuaciones que se han tomado y también la emergencia climática. Por lo tanto, va a haber comparecencia y, por lo tanto, contaremos con datos y debate, y ustedes y nosotros y todos los demás grupos de la Cámara tendrán la oportunidad de preguntar, fiscalizar y exigir responsabilidades.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«L'emergència climàtica, senyories, és una realitat. Més calor, sequeres més intenses, episodis extrems, boscos sotmesos a un estrès hídric enorme, incendis cada vegada més virulents, més ràpids i més difícils d'extingir. I això no eximeix a ningú de gestionar bé. Al contrari, ens obliga a gestionar a tots molt, molt millor. I no seré jo qui defensi l'executiu espanyol, evidentment, però pel Partit Popular, quan hi ha un incendi sembla que les competències siguin de l'Estat. Escolti'm, ho acaba de dir la senyora Madrenas: toca gestionar boscos, toca ordenar territori, toca invertir en prevenció, toca en dimensionar operatius o treballar durant tot l'any sobre el terreny. Aleshores resulta que quan això passa, les comunitats autònomes desapareixen del relat del Partit Popular. Doncs no, miri, la prevenció i extinció d'incendis forestals són essencialment competències autonòmiques i l'Estat hi aporta mitjans extraordinaris de suport quan les comunitats els necessiten. Per tant, responsabilitats. Totes, però cadascú les seves. I sobretot, parlem tots plegats del que importa que és de gestió forestal. Perquè gestionar un bosc no és anar amb una desbrossadora a 15 dies abans de l'estiu. No és això. És tenir pagesos, és tenir ramaderia extensiva, és tenir activitat econòmica al món rural, és un mosaic agroforestal, és planificació, és prevenció durant 12 mesos a l'any, 7 dies a la setmana. És dignificar els professionals forestals, és ajudar els propietaris, és combatre el despoblament perquè només un territori viu, senyories, és un territori resilient davant del foc. I això des d'Esquerra Republicana ho sabem bé.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Dicho esto, respecto a la situación en Ceuta, reiteramos algunos puntos que ayer planteamos a la ministra, repito, sin obtener respuesta. La respuesta inicial del Gobierno español fue completamente desacertada -sin que sirva de precedente, la señora Muñoz hablaba de esto hace un momento-. Señaló mafias y también la sentencia del Supremo sobre los retornos en caliente para explicar la entrada de decenas de miles de personas en Ceuta. Unas cifras que, por cierto, a día de hoy aún no sabemos del todo, porque no se nos han facilitado los números. Tampoco en lo que se refiere a las decenas de personas muertas en la frontera. El Gobierno español no ha señalado tampoco ninguno de los otros factores que creemos que sí desempeñaron un papel importante y que derivan, sí, de una profunda relación equivocada con Marruecos, una monarquía absoluta que utiliza las fronteras y a su gente como arma arrojadiza. Y para nosotros es también otra realidad. Hace años que Marruecos utiliza la posición que le ha dado España y que le ha dado también la Unión Europea en su intento de desestabilizar la gestión de fronteras para hacer chantaje político al Estado, ya sea en relación con las relaciones con Argelia o con el Sáhara o las tensiones en materia pesquera, por ejemplo, o de delimitación de aguas territoriales. Y ayer la ministra no se refirió al papel de Marruecos, pero desde Esquerra Republicana quiero recalcarlo. No vamos a cansarnos, en ningún caso, de denunciar que esta relación es la que ha provocado, entre otros, desde nuestro punto de vista, un giro vergonzoso del Gobierno español respecto al Sáhara.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«De esta comparecencia de ayer de la ministra Robles también queremos lamentar desde Esquerra Republicana otra vertiente: el lenguaje y, si me permiten, la tergiversación política hecha por la derecha y por la extrema derecha. Tenemos que decirlo. El Partido Popular ha asumido totalmente la agenda ultra de VOX en materia de inmigración y también en materia de seguridad intentando acoger este flanco extremista en otros Estados miembros que estamos observando, por desgracia, y eso lo lamentamos profundamente. Eso se muestra en muchas peticiones de comparecencia. Se vincula la situación migratoria con violaciones sexuales y se habla de la imagen internacional de España contraponiéndola, por ejemplo, con el Gobierno de la extrema derecha de Giorgia Meloni. Ojalá, ojalá el Gobierno español confrontara en la práctica en aspectos como el Pacto Europeo de Migración y Asilo. Uno de los dos Gobiernos en este caso sí se puso de acuerdo. Pero eso no es todo. El Partido Popular y VOX también han puesto sobre la mesa la necesidad de aumentar el uso de la fuerza por parte del Ejército en la frontera con Ceuta. En la comparecencia de ayer, de hecho, oíamos a VOX insinuar que hace falta un tipo de respuesta absolutamente prohibida en un Estado democrático. Eso lo oíamos ayer.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Però això no és tot. El Partit Popular i VOX també han posat sobre la taula la necessitat d'augmentar l'ús de la força per part de l'exèrcit a la frontera amb Ceuta. A la compareixença d'ahir, de fet, sentíem VOX insinuar que cal un tipus de resposta absolutament prohibida en un estat democràtic. I això ho sentíem ahir. Dit això, respecte a la situació a Ceuta, reiterem alguns punts que ahir vam plantejar a la ministra. Repeteixo també sense obtenir resposta. La resposta inicial del Govern espanyol va ser completament desencertada. Sense que serveixi de precedent, la senyora Muñoz en parlava fa una estona. No va assenyalar màfies i va assenyalar també la sentència del Suprem sobre els retorns en calent per explicar l'entrada de desenes de milers de persones a Ceuta. Unes xifres que, per cert, a dia d'avui encara no sabem del cert perquè no se'ns han facilitat els números. Tampoc pel que fa al drama humanitari de les desenes de persones mortes a la frontera. El Govern espanyol no ha assenyalat tampoc cap altre dels factors que creiem que van jugar un paper important i que deriva en sí d'una profunda relació equivocada amb el Marroc. Una monarquia absoluta que utilitza les fronteres i la seva gent com a arma llancívola. I aquesta, per nosaltres també és una altra realitat. Ja fa anys que el Marroc utilitza la posició que li ha donat Espanya i que li ha donat també la Unió Europea en el seu intent d'externalitzar la gestió de fronteres per fer xantatge polític a l'Estat, ja sigui en relació a les relacions amb Algèria o amb el Sàhara, o les tensions en matèria pesquera, per exemple, o de delimitació d'aigües territorials. Ahir, la ministra no va esmentar el paper del Marroc, però des d'Esquerra Republicana ho vull remarcar avui aquí no ens cansarem en cap cas hem de denunciar que aquesta relació és la que ha provocat, entre d'altres, i des del nostre punt de vista, un gir vergonyós del Govern espanyol respecte al Sàhara.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a totes i a tots. De fet, davant d'aquesta crisi humanitària, però també d'aquesta crisi, deixeum'ho dir així, fronterera de dimensió geopolítica i també de gestió institucional, crec que això cal dirho. Nosaltres pensem que en el que ens hauríem de centrar justament és que aquestes compareixences, les que el Partit Popular avui ja no reclama en aquesta diputació permanent perquè s'estan produint, però també la del dia 3 del president del Govern, siguin útils i que els ministres i que el propi president del Govern espanyol respongui a les preguntes pertinents que els diferents grups parlamentaris li formulin. Perquè, de fet, la ministra Robles ahir no ho va fer. Ahir no ho va fer. Va evitar respondre totes les preguntes, totes les preguntes que se li van fer. Preguntes que, al nostre entendre, el que intentaven era aterrar amb fets i amb hipòtesis concretes el que havia passat a Ceuta d'aquesta compareixença d'ahir de la ministra Robles. Però també volem lamentar des d'Esquerra Republicana alguna altra vessant. El llenguatge, i si em permeten la tergiversació política feta per la dreta i per l'extrema dreta, ho hem de dir El Partit Popular ha assumit totalment l'agenda ultra de VOX en matèria d'immigració i també en matèria de seguretat, intentant eixugar el flanc extremista que estem veient malauradament en altres estats membres europeus. I això és una realitat que nosaltres lamentem profundament i així ho mostren moltes de les peticions de compareixença. No es vincula la situació migratòria a violacions sexuals i es parla de la imatge internacional d'Espanya contraposantla, per exemple, el govern de l'extrema dreta de Giorgia Meloni. Tant de bo. Tant de bo el Govern espanyol afrontés a la pràctica amb el govern Meloni en aspectes com el Pacte Europeu de Migració i Asil, on tots dos governs en aquest cas, es van posar d'acord.»