Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
141 declaraciones · página 3 de 5
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación cultural en Cataluña?
«Senyor ministre, tot això està molt bé, però parlem ara de Cultura en majúscules. Aquella cultura que neix de decisions valentes en moments crítics. Aquella cultura en què els seus protagonistes passen a la història del país jutjats per les seves decisions. Vostè es troba ara davant d'un d'aquests moments. Fa gairebé cent anys, Catalunya va rescatar les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena i, quan ningú hi volia posar un sol cèntim, Catalunya va posar-hi els recursos necessaris per protegir-les al MNAC. Ara, però, els tentacles de l'espanyolisme ranci posen una altra vegada en perill aquestes pintures. Però com poden estar en perill si els arguments tècnics són irrefutables? Per què s'han de posar en perill si tothom acredita que arrencar ara les pintures és condemnar-les a un dany irreparable? I per què els mateixos que ho demanen no han reclamat les obres de Sixena dipositades en altres ciutats? Per què no han reclamat la Nativitat, que és al Museu del Prado, a Madrid? O per què no reclamen la presentació de la Verge Maria al temple, que és a Toledo? La resposta és clara: perquè totes aquelles altres obres no són a Catalunya i el que importa, senyor ministre, és humiliar Catalunya. I ara, després d'anys de despropòsits, arriba la decisió a la seva taula. Vostè, com a ministre de Cultura i com a membre del Patronat del MNAC, té la màxima responsabilitat de protegir i preservar els béns d'interès cultural, que són aquells que tenen la màxima protecció de l'Estat. Per tant, senyor ministre, què farà davant de l'espanyolisme populista que amenaça aquest patrimoni? Actuarà com els polítics mediocres que volen arrencar les pintures? Farà com el president Illa, que s'amaga una altra vegada, mentre el PSC votava ahir al Senat al costat del PP, que aquestes pintures siguin arrencades sense dilació? Veurem un ministre progressista deixar perdre un patrimoni cultural? Vostè sap que només amb un informe seu de Patrimonio Nacional el problema queda resolt. Així doncs, com voldrà passar a la història, al costat dels bàrbars culturals o al costat de la Cultura en majúscules? Pel que decideixi serà jutjat, jutjat per la història i pels catalans.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los hechos, las causas, las responsabilidades...
«Gràcies, presidenta. Bé, senyories, el primer que hem de dir, el 28 d'abril se'ns farà llarg. Serà un d'aquells dies que, com s'acostuma a dir, duren anys. Un d'aquells dies en els quals tothom recorda on era i què estava fent quan va passar l'inesperat, allò que marca un abans i un després, com va passar amb l'11 de setembre, amb l'11-S a les Torres Bessones, o l'anunci de confinament per la Covid. En aquest cas, el 28 d'abril va marxar la llum, però no la de l'escala, no la de l'edifici, no la del barri, no la de la ciutat, sinó la llum de tota la península Ibèrica. Vàrem quedar-nos a les fosques, també informativament, perquè d'entrada ningú, ni tan sols els periodistes, sabien què estava passant. Potser un ciberatac enmig d'aquesta guerra híbrida que tenim a les portes d'Europa? Començaven a córrer rumors, que els recordo, que mig continent estava com nosaltres en blackout, mentre els de sempre s'abonaven amb les fake news del dia. Va ser un col·lapse total, angoixant, sense poder contactar amb la família, alguns atrapats a l'ascensor, sense poder contactar amb els veïns, o atrapats entre el tràfic o atrapats en un llit o en una cadira de rodes, sense saber si la bateria del seu respirador aguantaria prou. Els més afortunats, amb possibilitat de desplaçar-se als centres mèdics, als hospitals o de buscar-se la vida literalment a través d'algú que els pogués aconseguir un generador i combustible per fer-lo funcionar. Això si és que el de la gasolinera te'l podia vendre sense cash a sobre i amb el sistema de cobrament desconnectat. I així anava passant el temps. Anaven passant les hores.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I tal com va dir ahir molt ben dit el meu company Gavin, Junts per Catalunya no farem, no utilitzarem, ni ho pretenem fer mai, utilitzar aquest tema com una arma ni ideològica ni política. I ho diem perquè sembla que per a alguns no existeixi, per exemple, la repressió marroquina vers el poble sahrauí, ni la xinesa vers els uigurs o al Tibet o a Hong Kong, ni la repressió turca vers els kurds. Sembla que no existeixi. Per a nosaltres sí que existeixen, perquè no diferenciem entre víctimes. Nosaltres ens solidaritzem i donem tot l'escalf i suport i volem protegir totes les víctimes de totes les violències. Junts per Catalunya exigirem, en la nova regulació que ahir va començar a caminar, que es desenvolupin polítiques responsables, més enllà de mocions d'improvisacions polítiques motivades per res, per cap tipus de pressió temporal de cap tipus, cap reacció impulsiva ni decisions que poden acabar essent precipitades o incoherents. Junts per Catalunya sabem que cal clarificar i estandarditzar els criteris per a la venda d'armes. Per això hi vam donar suport, perquè se'n parli, perquè es faci una bona proposta. Clarificar els criteris per a la venda d'armes, tant en països en conflicte com, òbviament, en tots aquells en què s'estiguin violant els drets humans de la seva població. Calen normes prefixades i no reaccionar davant d'un únic cas concret, depenent de la major o menor pressió existent en un moment donat. Cal dotar de coherència els criteris i, òbviament, que siguin comuns en el si de la Unió Europea.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Em permetran, però, acabar amb una reflexió en veu alta que, en forma de preguntes, m'ha acompanyat mentre preparava aquesta intervenció. Un servidor s'ha preguntat com, des d'aquesta cambra, es poden proposar solucions si alguns són incapaços de practicar amb l'exemple. Com es pot protegir els periodistes..., perdó, com es pot exigir als periodistes, o millor dit, als pseudoperiodistes, si no es practica amb l'exemple com a diputat? Com es pot ser creïble si s'és promotor del tot s'hi val? De convertir la política del debat parlamentari en la política de l'espectacle, on el qui i el com passa per sobre del què, passa per damunt del veritable interès de la ciutadania. Poden ser creïbles aquells que setmana sí, setmana també, des de l'escó o des d'aquesta tribuna, assenyalen amb el dit els seus adversaris polítics? Poden ser creïbles aquells que menystenen les formes i menyspreen el rival? Poden ser creïbles aquells que busquen la confrontació directa i innecessària? Poden ser creïbles aquells que dediquen insults personals a altres electes en seu parlamentària, quan s'adrecen als mitjans de comunicació o a la xarxa? Segur que tots tenen la resposta. Però mirin, si realment volem erradicar actituds i comportaments indesitjables en l'àmbit dels mitjans de comunicació que operen en aquesta cambra, està bé i és necessari que ajustem el reglament. Però estaria millor que, a més, tots nosaltres, tots els diputats i diputades, fóssim capaços d'expressar les nostres idees i defensar els nostres posicionaments polítics sense renunciar a la convivència democràtica i al respecte parlamentari.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Entenem que ara no es tracta d'avalar o no la proposició del Partit Socialista. Avui es tracta de posar en marxa el tràmit parlamentari per donar solució a una situació complexa amb tantes arestes com casuístiques. Avui, amb el text sobre la taula, hi continuen havent molts dubtes i moltes preguntes: la passarel·la serà voluntària i universal o ha de tenir restriccions o exclusions per causes de temporalitat o altres? Amb quins criteris s'apliquen coeficients o condicions de reducció? Per què els anys cotitzats a l'alternativa no han de valdre els anys cotitzats al RETA? Què passa amb els passius? Què passa amb aquelles persones més grans que no van tenir cap oportunitat de triar? Cal acabar definitivament amb l'alternativitat? Com es garantiran els drets d'aquells mutualistes que decideixin continuar el règim alternatiu? Com es farà la transferència al RETA dels drets econòmics acumulats a les mutualitats? Quan es produirà l'efectivitat d'aquests drets? Caldrà determinar-ne tots aquests aspectes en un reglament posterior en què no hi podrem dir res? Qui i com garantirà la solvència de les mutualitats? Mirin moltes preguntes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Val a dir que a nosaltres ens sorprèn la tècnica legislativa utilitzada en aquest cas. Ens sorprèn que sigui una proposició de llei d'un dels grups del govern que avui obliga a posicionar-nos a tots els altres i a iniciar una feina d'aproximació amb les parts afectades i amb la resta de grups polítics. Al nostre entendre, un canvi normatiu d'aquest abast, sense el debat necessari amb tots els afectats, no sembla la millor solució. Hagués estat més adient fer-ho via projecte de llei i arribar aquí amb la feina feta, però els podem entendre davant la complexitat i, sovint la incapacitat, és més fàcil repartir responsabilitats entre tots. En fi, no serem els de Junts que defugirem la feina. Aquesta proposició dels socialistes té tres línies d'actuació: l'eliminació progressiva de l'opció de mutualitats alternatives, de forma que a partir de l'1 de gener de 2027 els nous professionals col·legiats que iniciïn la seva activitat autònoma hauran d'afiliar-se obligatòriament al RETA, amb una excepció: aquells que ja estiguin afiliats per un altre règim de la Seguretat Social per una activitat per compte d'altre; la millora de les prestacions mínimes de les mutualitats, amb un increment progressiu de la quota mínima, equiparant el tram de cotització en el RETA i la creació d'una passarel·la per a la transició al RETA mitjançant una disposició transitòria que permeti als professionals col·legiats afiliats a les mutualitats alternatives, sol·licitar en un termini d'un any, des de l'entrada en vigor del reglament, la transferència dels drets econòmics acumulats.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Ens diuen que inverteixen més, senyor ministre. Ens diuen que inverteixen més, que corregeixen aquest biaix. Però jo li diré tres coses que ens fan falta a nosaltres perquè això tingui credibilitat. Primer, vostès no fan públiques les dades d'execució territorialitzades. Les millorarà, senyor ministre, segur que les millorarà, perquè és que eren tan dolentes, que és que no és molt difícil millorar-les. Les millorarà. Però escolti, vostès no les publiquen. Segon, la bola s'ha fet tan grossa que per recuperar el que no s'ha fet en 20 anys, haurem d'estar 20 anys més. I sap què és el pitjor d'això? Que ara es dedicaran a recuperar els 20 anys endarrerits i no s'ocuparan de les inversions de futur, com l'augment de capacitat o la segregació de Rodalies i de mercaderies, especialment en trams congestionats, com tenim a Catalunya més d'un i més de dos. I d'això, l'únic que sabem és la seva abstenció. Si això no s'enfoca, tindrem problemes i mal servei de per vida. I, per acabar, què més fan? Fan un traspàs que no és un traspàs. Miri, fa 15 anys, 15 anys enrere, el govern tripartit de la Generalitat va acordar un traspàs amb el govern espanyol. Però durant tots aquells anys, no es va cedir a la Generalitat, ni infraestructures, ni personal, ni trens, ni diners, ni inversions. Un traspàs fake. Doncs ara, aquest traspàs d'ara, les seves expectatives han durat 15 dies, perquè en pocs dies tothom s'ha alineat per dir 'tranquils que aquí no canviarà res, no patiu'. Agafo les expressions de la consellera Paneque, diu: 'escolti, l'operador que gestionarà Rodalies Renfe ha de continuar sent Renfe'. Fos quin fos el percentatge de la nova societat que es crearà -que ja no és majoria de la Generalitat-, això ja estava previst que havia de ser així. La mateixa consellera que diu que el 80 % dels maquinistes de Renfe de Catalunya són de fora i el que estan desitjant és poder marxar a casa seva. La mateixa consellera que diu que el 25 % dels combois de Renfe a Catalunya estan fora de servei. Senyor ministre, l'ha corregit el president de Renfe, però digui'm: a qui hem de fer cas? A la consellera Paneque o al president de Renfe?»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. El sector agrari està en un moment cruïlla. No ara, ja porta molt de temps que està en un moment cruïlla. I aquí n'hem parlat en algunes ocasions i ho veiem a les carreteres, i ho veiem perquè el sector es continua mobilitzant, reivindicant que l'administració tingui l'atenció que ha de tenir de cara al sector. Per què? Perquè és un sector estratègic, perquè la sobirania alimentària hauria de ser una prioritat, perquè són els gestors del territori i del medi natural, perquè no es guanyen la vida, perquè, a més a més, hi ha hagut un munt de burocràcia i de dificultats que els hi ha posat encara més complicat, perquè hi ha problemes per a la incorporació de joves i per tantíssimes altres coses. La prohibició de productes, per exemple, sense tenir unes alternatives viables. També és un moment cruïlla perquè a Europa hi ha hagut canvis recentment. Els convido a escoltar les intervencions del nou comissari d'Agricultura. És un moment diferent. La música sona diferent. Sembla que el nou comissari d'Agricultura sí que té clar que Europa no pot prescindir dels pagesos i dels ramaders, i que realment cal reaccionar. Fins i tot hi ha hagut moments que el discurs del comissari d'Agricultura a mi em semblava que era una esmena a la totalitat a la política del ministeri. Però en tot cas també és un moment cruïlla per això. Aquest comissari parlava d'una nova PAC, parlava de la imprescindible renovació de les propostes de la incorporació de joves, parlava d'un marc financer suficient per a la viabilitat dels pagesos i parlava de les dues agricultures, deia..., hi ha molts experts que en parlen cada vegada més, l'agricultura competitiva, la que està als mercats, la que busca la rendibilitat, que de fet és la majoria de pagesos que poden fer-ho així, i l'agricultura d'aquells territoris que tenen greus dificultats i característiques geogràfiques que ho impedeix. Tot això no sona malament, però s'haurà de veure, per això és un moment cruïlla, que tota aquesta música que sona bé es transformi en lletra i en una lletra que també soni bé i que realment comporti solucions.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«Al nostre entendre, i en bona part, aquest projecte és un brindis al sol; no per innecessari, perquè aquesta obligació de celebrar anualment aquest debat ja l'avalen els socialistes. Per això mateix ho van incloure com una de les mesures al Pla d'Acció per la Democràcia del Gobierno. Aquell anunciat ara aviat farà un any a bombo i plateret pel president Sánchez, no sé si ho recorden. Aquell pla anunciat després d'aquells dies d'aturada de la seva activitat i del seu tan poc democràtic amago de dimissió, només per condicionar les eleccions catalanes. En fi, senyories dun costat i laltre de la bancada, vostès decidiran com ho volen fer. Tots volen el mateix. En el fons, aquí un altre cop estan d'acord. El cert és que, des del darrer debat de política general de juliol del 2022, hi ha coses que no han canviat. Mirin, llavors la nostra portaveu els recordava que el dèficit fiscal que patim a Catalunya és de 22 000 milions d'euros. Els recordava l'incompliment amb les inversions, no amb les quals ens correspondrien a Catalunya, pel nostre pes i pel que generem, sinó l'incompliment amb aquelles establertes per llei des d'aquí, aquelles a què l'Estat s'havia compromès i que, de forma recurrent quan es tracta de Catalunya, sempre queden per sota del 50 %. Així, una de les nostres propostes de resolució presentada en aquell moment per corregir l'infrafinançament, per revertir el percentatge d'execució de les inversions i per accelerar el traspàs d'infraestructures i serveis a la Generalitat, avui continua sent ben vigent. I com a exemple de llibre, doncs el caòtic servei de Rodalies i el seu fals i miserable traspàs.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta...
«Gràcies, presidenta. És evident que ens trobem davant dun canvi dera. Ha acabat lera en la qual Europa podia confiar cegament en la protecció nord-americana. I això ens obliga com a europeus a prendre decisions, decisions en matèria de defensa i seguretat, sí, però també decisions sobre el model de governança, sobre el model econòmic, sobre la nostra sobirania, sobre el nostre futur també, decisions sobre la democràcia, sobre tot allò que s'ha anat aparcant erròniament els darrers anys. I amb el mateix ímpetu que alguns demanen rearmar-se en matèria de seguretat, que cal, també és important rearmar-se en termes democràtics. Hem de poder defensar els drets de tots, i està molt bé portar samarretes reivindicatives, si és per defensar els drets de tothom, i tothom també som els ciutadans de Catalunya. Alguns són molt valents per defensar des d'aquí i fent-se fotos els que estan lluny, però són els mateixos que mai han tingut la valentia de defensar els que som aquí al costat. Fins i tot, quan nosaltres defensem Catalunya i defensem els ciutadans de Catalunya, tant la dreta espanyola com l'esquerra espanyola pretenen fer creure a la gent que som allò que tothom sap perfectament que no som. I algun dia la dreta espanyola i l'esquerra espanyola ens explicaran aquesta obsessió malaltissa que tenen cap a aquells que prioritzem el benestar dels ciutadans de Catalunya, que defensem Catalunya i defensem els drets dels ciutadans de Catalunya, i que ho fem per sobre de qualsevol sigla i per sobre de qualsevol poltrona.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Les nostres esmenes han anat, i seré sintètic en aquells punts que nosaltres posem en valor d'aquesta llei per votar a favor del dictamen, per exemple, assegurar-nos de que els petits pagesos quedin exclosos d'algunes obligacions que la llei els imposava amb una càrrega burocràtica difícil d'assumir. Hem buscat també un equilibri entre exigències i regulació burocràtica. I per cert, aprofito que veig molts representants del sector agrari i ramader aquí per saludar-los, perquè quan defensem això estem pensant en ells. Estem pensant en el sector i en els pagesos i els ramaders. Hem aconseguit també amb les nostres esmenes, que la prohibició de la comercialització de productes d'aprofitament excepcional i per les entitats del tercer sector social sense ànim de lucre. Hi havia esmenes que volien que es prohibís la comercialització d'aquests productes fora de les línies comercials habituals. Doncs bé, a petició d'aquests sectors, hem aconseguit que això quedi exclòs. Hi ha hagut també altres esmenes que és veritat que no formen part del cos articulat de la llei, que tenen a veure amb el sector productor o amb els residus, etcètera, etcètera, amb altres qüestions que són col·laterals. I un bloc d'aquestes són les que fan referència a la representativitat del sector del sector agrari. S'ha aprofitat aquesta llei? És veritat? Per actualitzar la representativitat del sector agrari i el reconeixement a les entitats més representatives. Nosaltres hem participat d'aquest consens i per això hi votarem en contra de totes les esmenes que venen del Senat, eliminant tota aquesta part, perquè és veritat que això ha representat un gran consens. També és cert que hauria sigut millor fer-ho amb un altre vehicle o amb una altra oportunitat, però això era una oportunitat d'un tema que feia molts anys que estava al damunt de la taula i que estava pendent. S'ha insistit també en algunes esmenes que fan referència a la qüestió de les dues tarifes d'accés a la xarxa elèctrica. Insistir en aquest tema perquè és un tema que ja s'ha aprovat a nivell parlamentari i no s'està aplicant. Les cooperatives i les comunitats de regants tenen puntes de consum en determinades èpoques de l'any i tenen molta època de l'any que pràcticament no consumeixen. Té sentit que tinguin dues tarifes d'accés. Amb els nostres vots, s'han modificat les condicions laborals del sector agrari. Sí, sí, és així, però no per deixar ningú desemparat, sinó per emparar els pagesos, especialment els petits i els mitjans, perquè puguin fer contractes temporals en comptes de fixes discontinus. Això és un niu d'endarreriments, de tràmits burocràtics inútils, de pèrdua de temps i d'eficiència. És una activitat no només temporal, sinó que una bona part d'aquests treballadors és una activitat molt volàtil i viatgen contínuament i amb moltes dificultats per localitzar-los i, per tant, el que fem aquí és donar facilitats als pagesos perquè puguin fer contractacions més àgils, que això no vol dir la desaparició del fixe discontinu, però que tinguin també aquesta eina per poder treballar. Hem introduït també una esmena perquè es reconeguin dos recs del Pirineu i el Prepirineu, pendents encara de les compensacions de la construcció del pantà de Rialb des de fa 25 anys enrere i que siguin declarats d'interès general. Hem rebutjat esmenes que anaven en contra de l'espigolament o de l'aprofitament d'aquests productes per al consum humà, d'acord amb el Banc dels Aliments, amb Càritas, amb altres entitats del tercer sector.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las cesiones que acaba de realizar el Gobierno en...
«En el transcurs de la interpel·lació de la setmana passada, deia el diputat Rojas García que el fenomen migratori és igual a tot l'Estat. Feia aquesta afirmació sense cap dada perquè no hagués pogut avalar-la ni un sol minut. I és que, senyories, res té a veure l'impacte migratori a Andalusia, comunitat del diputat ponent la setmana passada, amb la d'Extremadura, La Rioja, i molt menys té a veure quan posem a l'equació Catalunya, que sempre està en tots aquells àmbits vinculats al fet migratori, molt per sobre de la mitjana de l'Estat. Mirin, res té a veure l'esforç que fem uns i el que fan els altres. Ahir es va fer públic l'acord de Junts i el Govern pel repartiment de menors no acompanyats de les Canàries. Un acord que permetrà el repartiment aprovat en Consell de Ministres i un acord que posa en relleu tres coses: la primera, la solidaritat, la defensa de drets dels menors i l'esforç que ve fent Catalunya des de fa temps; la segona, el passotisme i la manca de compromís d'altres comunitats, que la senyora Vázquez ja ens ha anunciat que ho tornaran a fer, que es repetirà;i tercera, el silenci complaent del govern d'Illa per no incomodar a Madrid.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las cesiones que acaba de realizar el Gobierno en...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Una setmana més el Partit Popular torna a posar al centre del debat parlamentari l'acord recollit a la proposició presentada pels grups socialistes i Junts per delegar les competències en matèria d'immigració a la Generalitat de Catalunya a través del 150.2 de la Constitució. Un mecanisme que vaig explicar detalladament des d'aquesta tribuna la setmana passada. Un mecanisme que ja va fer servir la darrera dècada del segle passat un govern del Partit Popular per transferir competències atribuïdes a l'Estat recollides en els 149.1 de la Constitució. Avui vostès ens porten a consideració una moció conseqüència de la interpel·lació de dimecres passat al ministre Marlaska que es refermava des d'aquí mateix, en què no es pot delegar ni el control de fronteres ni el control de fluxos. I en aquest sentit, avui aprofito la intervenció de la diputada Vázquez, però també la part expositiva de la seva moció, conseqüència d'interpel·lació perquè vostès el confronten bé amb el ministre, anant recollint aquells articles de la nostra proposició amb el PSOE que deleguen, vostès diuen que cedeix, el control de fluxos migratoris. Fan el mateix en l'àmbit de la gestió de la immigració regular, i finalment, citen avui també ho han fet els articles vuitè i novè que deleguen el control de fronteres. Així, mentre el ministre Marlaska aquí s'entesta en descafeïnar la delegació, vostès no estalvien res per combatre-la. I res més evident per confirmar l'encert de la nostra negociació que el seu crit al cel, que és sinònim de que Catalunya avança, digui el que digui el reprovat ministre de l'Interior.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«En definitiva, l'ocupació d'immobles està generant un mercat negre de lloguer i d'accés a l'habitatge que posa en perill especialment aquelles persones més vulnerables, perpetuant la pobresa i la dependència respecte de bandes professionals de l'extorsió. Però els efectes negatius no acaben aquí. La tebiesa judicial ha afavorit l'aparició d'empreses poc escrupoloses que han convertit el desallotjament dels pisos ocupats a preus abusius en un negoci molt rendible també, i sovint molt poc ètic. A més, la permissivitat actual impedeix que les administracions i entitats socials puguin gestionar habitatges buits per destinar-los a famílies vulnerables. I aquest és un efecte molt greu i molt poc comentat. A Catalunya és possible expropiar temporalment els habitatges buits dels grans tenidors com a entitats financeres o fons voltors, perquè les administracions puguin destinar-los a polítiques públiques d'habitatge. Però les meses d'emergència estan col·lapsades i qui segueix els protocols sovint es troba sense solució, perquè els immobles que podrien adjudicar-se legalment a famílies amb més vulnerabilitat estan ocupats il·legalment per aquells que no tenen cap prioritat segons els propis criteris administratius.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«El que avui posem a la seva consideració va precisament en aquesta direcció: evitar que la protecció de la vulnerabilitat recaigui només sobre uns pocs particulars, els titulars d'un immoble i que, en canvi, sigui la comunitat en el seu conjunt qui n'assumeixi la responsabilitat. Les administracions no poden abdicar de protegir la vulnerabilitat derivant-la a alguns particulars, perquè, tot i que la Declaració Universal dels Drets Humans en el seu article 25 estableix que tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri la salut, el benestar, el vestit i l'habitatge, també disposa en el seu article 17 que ningú pot ser privat arbitràriament de la seva propietat. Aquesta declaració fixa un marc comú de protecció per a totes les persones i arreu, el qual hauria d'inspirar totes les polítiques de tots els estats. I el sentit comú ens hauria d'impedir justificar que per garantir un dret humà en podem trepitjar un altre. És a dir, que per garantir el dret humà a un habitatge podem conculcar el dret humà a no ser privat arbitràriament de la nostra propietat. Alguns membres d'aquesta cambra podran argumentar que no tots els drets humans mereixen ser protegits pels poders públics. Potser aquells que, per tradició ideològica, proposen com a fita l'abolició de la propietat privada. Junts per Catalunya no. Junts no defensarem mai els drets humans a la carta. Volem defensar-los tots i arreu. Per això, per qüestió de justícia, presentem aquesta modificació legislativa.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la gestión de la crisis derivada de la DANA...
«Per tots aquests motius i molts altres, no entraré en tots els detalls perquè aquí no hem de fer la comissió d'investigació, nosaltres votarem a favor d'aquesta petició. Naturalment que sí, perquè hi va haver moltes víctimes i per tant per elles, per elles i per les seves famílies, perquè es mereixen saber la veritat, perquè es mereixen sentir-se acompanyats i per aprendre perquè aquestes coses no tornin a passar, perquè tornarà a haver inundacions. És clar que sí. Perquè també hi va haver moltes pèrdues i molts danys i, per tant, moltes afectacions econòmiques i de tota mena, a la pagesia, la indústria, les activitats econòmiques. Junts també votarem aquesta iniciativa, aquesta comissió, perquè el que passa al País Valencià, a Junts per Catalunya ens interpel·la i ens interpel·la d'una forma especial, pels infinits vincles que ens uneixen. I una prova d'això és l'allau de solidaritat de la ciutadania de Catalunya, dels veïns i veïnes de Catalunya, d'entitats, d'associacions, d'organitzacions públiques i privades, d'empreses que va haver aquells dies de Catalunya per saber de prop el què passava i per acudir a ajudar i a atendre a tantes necessitats que hi havia en aquell moment. I vull aprofitar aquest moment per agrair a tothom, evidentment a tothom, a tots els funcionaris i treballadors públics i a tota la gent que hi va col·laborar, especialment l'allau de col·laboració i de solidaritat que va haver de Catalunya per acudir, com dic moltes vegades, físicament a atendre i ajudar a aquell drama humà tan terrible.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la...
«Senyor president, senyories, senyor ministre, de la doble proposta legislativa i de les esmenes a la totalitat presentades, voldria comentar algunes coses. La primera és que per nosaltres l'esmena a la totalitat de VOX pot anar directament a les escombraries. El tema que ens ocupa aquí és molt clar: són els drets dels menors. Aquesta és la qüestió que es tracta. La protecció dels nens i les nenes, els adolescents menors que es vertebra al voltant del principi de l'interès superior del menor. L'esmena a la totalitat de VOX l'únic que fa és vincular immigració il·legal i criminalitat. No és només que sigui impermeable a la situació dels nens i nenes en desemparament, sinó que la utilitza com a excusa per fer un discurs pura i simplement racista. Per tant, l'esmena a la totalitat a la totalitat de VOX a les escombraries. Em sap greu per tots aquells que els últims dies, per interessos estrictament electorals, s'han rebaixat en la catalanofòbia, en el mateix odi i els mateixos prejudicis que VOX. Però nosaltres, des de Junts per Catalunya, diem el feixisme i el racisme a les escombraries.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«En el preàmbul també hi consta una consideració del Tribunal Constitucional que argumenta que la competència autonòmica exclusiva sobre urbanisme ha d'integrar-se sistemàticament amb aquelles altres estatals que, si bé de cap manera podrien legitimar una regulació general respecte al règim jurídic del sòl, etc. Aquest paràgraf, per a nosaltres, condensa allò que Junts per Catalunya combatem: la idea que Catalunya, en realitat, no pot tenir cap competència exclusiva de veritat, perquè pel damunt, amb una posició de superioritat, hi ha un Estat que al final sempre podrà acabar decidint tot allò que li vingui de gust en base a aquells articles que ja ha dit el 149.1.13a de la Constitució. Mirin, amb l'Estatut del 2006, l'Estatut d'autonomia del 2006, es va proposar el blindatge de les competències catalanes. S'havia constatat durant anys, i en tots els àmbits, el relativisme competencial consistent en el fet que en tot allò que li corresponia exclusivament a Catalunya també hi podia intervenir a l'Estat. La sentència del Constitucional del 2010, saben bé, s'ho va carregar. El Constitucional va venir a dir: 'Senyors catalans, allà on el seu Estatut diu competència exclusiva, han de llegir amb el permís de l'Estat espanyol'. I ens varen donar una lliçó que portem gravada a foc: una competència autonòmica exclusiva només ho podrà ser si no hi ha cap norma estatal que la condicioni ni mínimament. I això darrer és el que explica el que Junts farem avui: evitar legitimar i votar cap norma de l'Estat que tingui cap tipus d'afectació a matèries qualificades d'exclusives de Catalunya que les vinguin a condicionar sota cap justificació, tampoc la de la seguretat jurídica.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«Ni quan vam presentar l'esmena a la totalitat ni avui ens centrarem en l'oportunitat o no de les mesures proposades, sinó que ens vam centrar, com també farem avui, en els títols competencials. Des del nostre punt de vista, és una extralimitació usada massa sovint i que nosaltres no podem acceptar el fet de justificar que l'Estat té competència exclusiva en aquest àmbit, acudint a aquests articles 149.1.13a de la Constitució, que parla sobre que sí que té competències l'Estat quan es tracta de la regulació de les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals. Escolti, diu que tenen competències d'urbanisme? O d'ordenació territorial? O d'habitatge? Per què hem d'anar a pescar aquests articles de la Constitució per fer encabir? Nosaltres no ho podem compartir, perquè no és certa l'afirmació que es fa al preàmbul per justificar aquesta competència exclusiva estatal. No és certa. Aquestes competències són, pel que respecta a Catalunya, del Parlament de Catalunya. Junts per Catalunya en aquest hemicicle ens sentim responsables de vetllar per les competències catalanes. De fet, ja saben vostès que el nostre objectiu, de fet, és exercir-les totes, però en tant no sigui així, estarem sempre vigilants per tal que no se'ns n'arrabassi cap. I, per això, no tindria cap sentit que avui nosaltres contribuíssim a validar patrons legislatius recentralitzadors i amb caràcter restrictiu cap a les autonomies. I sí, sabem que en ocasions sí, senyora Vaquero, hem d'abordar solucions amb pragmatisme, és així, però això no ha d'implicar en cap cas que renunciem al que defensem Junts per Catalunya. No podem validar reformes furtives del nostre sistema competencial, encara que es fonamentin en temes de seguretat jurídica, perquè fer-ho, de fet, implica obrir la porta a aquells que malden per l'eliminació de les autonomies i de la capacitat legislativa dels nostres parlaments. La cerca de la seguretat jurídica no pot fonamentar un model homogeneïtzador.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Bona tarda a totes les senyories. La nostra posició avui, com sempre, serà la de la defensa de Catalunya, la nostra gent, les nostres institucions i les nostres competències. I, per fer-ho, és necessari que s'impedeixi encotillar allò en què Catalunya té plena sobirania per cap norma que pugui néixer d'aquest Parlament. Aquesta proposició, de fet, tots ens hi hem referit. És bàsicament idèntica, excepte l'article 4, del projecte de llei de l'abril passat, projecte que va haver de ser retirat al darrer moment per manca de suport. I ja saben que Junts per Catalunya hi vam registrar una esmena a la totalitat. La nostra esmena feia únicament palesa la invasió de competències catalanes per la sempre infal·lible voluntat intervencionista estatal. Segur que saben que, cada cop que s'ha desenvolupat normativa específica sobre l'àmbit que ens ocupa, dites normes han estat objecte de dictàmens per part del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya. Dictàmens que han conclòs que els preceptes dictaminats vulneraven les competències de la Generalitat en matèria d'habitatge, d'urbanisme, d'ordenació territorial, així com de procediment administratiu en aquelles normes que són substancials, pròpies, regulades a l'Estatut d'autonomia català. Finalment, es va haver de substituir la regulació prevista i es va establir un nou marc normatiu en aquest àmbit i, novament, aquells canvis van ser sotmesos al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, i fins i tot el Tribunal Constitucional en va declarar parcialment la seva inconstitucionalitat. Aquell text parcialment inconstitucional que va ser incorporat al text refós, que és el que avui es porta a modificació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«I acabo. No fa gaire, en la compareixença de l'advocat Gonzalo Boye en una comissió d'investigació, la diputada del seu Grup SUMAR, la senyora Engracia Rivera, deia que els líders independentistes no poden ser víctimes de delictes d'odi per la seva situació econòmica i social. En concret, va dir que el president Puigdemont no era víctima ni podia ser-ho de delictes d'odi, perquè en el seu exili gaudeix, segons ella, d'un alt nivell de vida a Bèlgica i cobra un sou d'eurodiputat, repetint tots els tòpics de la ultradreta espanyola. I per aquesta raó, perquè viu a Bèlgica exiliat i en el seu moment cobrant un sou d'eurodiputat, no podia ser un exemple de víctima dels discursos d'odi. La pregunta que vull fer-li, senyora Tesh Sidi, és si vostès pensen aplicar el criteri equivalent que va expressar la senyora Rivera en el cas dels sahrauís. Si vostès pensen que la nacionalitat espanyola és un dret de totes les persones sahrauís, o bé si aquest dret depèn de les circumstàncies de cada persona. Li dic això, li dic això, perquè a l'hora de defensar els drets humans, a l'hora de defensar els drets fonamentals, li recordo que no es pot fer a la carta, tatxant aquells que no et cauen bé, eliminant de la llista aquells que consideres que no en són mereixedors. Els drets són per a tothom. Els drets no són d'aplicació personalitzada. Els drets són per a tothom o de ningú.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el fracaso de la política del Gobierno en materia de vivienda.
«Per altra banda, fan una proposta concreta sobre l'IVA. Home, ens agradaria una proposta global. Creiem que caldria una proposta global, no només un pedaç. En tot cas, respecte al foment de l'estalvi, els avals a la compra, nosaltres hi coincidim, hi estem d'acord. Finalment, respecte al tema de les ocupacions que, efectivament, a Catalunya és el problema més greu, que, no disculpin, no, a Catalunya és un problema greu i que, possiblement, no és extrapolable a d'altres parts que siguin del territori espanyol. M'agradaria comentar un dels efectes menys comentats respecte a les ocupacions i que, per a nosaltres, per Junts per Catalunya, suposa un greuge molt important no poder-hi donar solució. I és que les ocupacions impedeixen que les administracions catalanes i les entitats socials puguin gestionar habitatges que serien buits per destinar-los a famílies vulnerables, tal com permet la nostra llei pel dret a l'habitatge. Les meses d'emergència a Catalunya estan absolutament col·lapsades i aquells que segueixen fent i complint tots els protocols, les persones vulnerables que segueixen els protocols que se'ls dicta per part de l'administració, sovint es queden sense cap solució perquè els immobles que podrien ser adjudicats a les persones vulnerables legalment, estan ocupats il·legalment. Això, per nosaltres, és un problema greu i creiem que s'ha de revertir. Per això, per exemple, per aquest motiu, aquest és un dels motius, n'hi ha d'altres, ja ho abordarem, que justifica que es tramiti amb celeritat la llei contra les ocupacions que Junts per Catalunya fa poc hem registrat i, sincerament, esperem i els hi demanem, i estem oberts a totes les proposicions d'esmena que siguin necessàries per aconseguir el major i més ampli consens possible.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno para garantizar el derecho a...
«En fi, tornant al principi, entenc la frustració de vostès i de tots per no trobar solucions reals a aquest problema. Home, la frustració hauria de ser més important per a aquells que estan en el govern, molt més intensa per a aquells que estan al govern i les mesures estrambòtiques com les que vostès avui aquí proposen i mal formulades, mal formulades, doncs les que de mica en mica s'han anat implementant, doncs ja es van veient fallides. Nosaltres creiem que cal actuar amb més rigor, amb dades certes, sense fer invents, tenint apreses les lliçons del que hem viscut en anteriors episodis i que han resultat, com el que deia, un estrepitós fracàs, no? Deixin de provocar més turbulències, si us plau, perquè també crea alarma aquests missatges tan poc pedagògics que vostès estan escampant. Deixin de provocar turbulències i tots plegats, tots plegats, fem propostes realistes, equilibrades i sobretot, útils perquè la gent no busca proclames propagandístiques, sinó que busca solucions. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Una de les conseqüències que ha tingut tot això és que durant uns quants dies no es va parlar de la gran quantitat d'investigacions i escàndols que tenen vostès activats per la premsa cada dia. Alguns de perfil ho vau fer, alguns que veurem què passa. Però aquells dies no se'n va parlar, que era per això que van presentar un reial decret no consensuat? Vostès han demostrat que no són de fiar perquè vostès aquí diuen que són els que negocien i dialoguen, però només ho fan in extremis quan no tenen cap altra alternativa. Vostès han demostrat que prefereixen la coacció i el xantatge al diàleg i la negociació. I amb nosaltres això no val. Avui, uns dies després, hi ha hagut negociació, s'ha acordat un nou reial decret, tindrà els nostres vots, té aquelles mesures i algunes esmenes que explicaré i estem oberts a seguir negociant la resta del decret. Per exemple, nosaltres volem augmentar la desgravació fiscal que vostès proposaven del 15 per cent per a la compra de vehicles elèctrics el 20 o el 25. Volem substituir unes mesures raquítiques i insuficients que han fet fracassar la descarbonització de la mobilitat per unes ajudes molt més eficients. I per cert, això no és una mesura d'urgència. Hem tingut tot l'any per fer un paquet de mesures per a la mobilitat elèctrica i la indústria els ha reclamat i no ho han fet.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. Avui està passant allò que ja vam anunciar. S'aprovarà un reial decret amb mesures que Junts per Catalunya, des del primer moment va dir que donaria suport l'augment de les pensions, les bonificacions del transport públic, els ajuts a la dana i també s'aprovarà un document amb una esmena que hem incorporat sobre els lloguers que dona garanties als propietaris. Recapitulem. Un govern en minoria parlamentària presenta per a la ratificació un Reial decret amb 80 mesures i 140 pàgines, enviat un 23 de desembre sabem que Junts per Catalunya no té amb vostès cap acord d'investidura ni d'estabilitat. I diem que s'ha de negociar. Carpeta a carpeta. Sabem que funciona a base de reials decrets, és una pràctica que perverteix la democràcia parlamentària i que és opaca. Sabem que és una mesura per a acords d'urgència i que per això hem tombat altres reials decrets com aquest. Sabent això, senyor Bolaños, algú pot explicar per quin motiu van presentar un reial decret sense haver negociat el conjunt del document amb aquella formació política que li podia donar els vots favorables? Algú pot explicar per què no van presentar un reial decret amb les mesures més sensibles i més urgents que sí que estaven parlades i que sí que tenien el vot de Junts per Catalunya des del primer moment? Aquestes mesures s'haguessin aprovat el 22 de gener sense cap polèmica. Ha quedat demostrat que el que dèiem,que les mesures socials no perillaven, era realment així. Perquè quina casualitat! El mateix 22 de gener van desplegar un exèrcit de càrrecs dels partits del govern i dels partits que donen suport al govern a tota mena de mitjans de comunicació i xarxes socials per explicar tota la maldat de Junts per Catalunya i tota la falta de sensibilitat de Junts per Catalunya. En poques hores s'anunciaven manifestacions i concentracions contra els que no permetien l'augment de les pensions i l'augment del preu del transport públic. Una campanya, per cert, que no s'improvisa. I el pitjor de tot, manipulant les pors i la indignació de la gent, utilitzant això com una arma partidista per treure'n profit, sabent que d'una manera o d'una altra, en pocs dies es resoldrien aquells acords tal com vam demanar avui.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la atención sanitaria a los miles de migrantes que...
«Aquesta és una de les reivindicacions de Junts en les negociacions per poder tenir la gestió integral de les competències en immigració. Perquè sabem molt bé com és de difícil poder donar resposta sense plena capacitat de decisió i sense prou recursos. Especialment, quan es tracta d'intentar donar un acolliment digne als MENAS, un acrònim que ens distancia del significat de les paraules que el componen, 'menors no acompanyats', sols, perduts i que a Catalunya des del 2015 portem acollits 10 538 menors. No vull deixar passar l'oportunitat que m'ofereix aquesta moció per denunciar un fet que em va impactar i portar a la reflexió. L'Illa de El Hierro, com ens van explicar, és la darrera oportunitat de supervivència que tenen els migrants que venen del Senegal, o de Mali, o de Gàmbia o d'altres països del Tercer Món. Quan els cayucos passen de llarg el far de la Restinga, estan condemnats a perdre's en l'oceà. Sentenciats a morir tots els que hi viatgen. Per això, en plena visita, vaig preguntar si es reforçaven les patrulles navals per detectar vaixells en risc de desaparèixer a l'oceà. La resposta va ser no. Segurament, aquesta és una feina que hauria de fer Frontex, protegir la frontera sud de la Unió Europea, però també protegir aquells que es juguen la vida perseguint el somni europeu.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la democratización del sistema de representatividad y...
«Anem a la moció. Com he dit, senyora diputada i veïna de territori i bona companya, sempre és una bona oportunitat poder parlar del transport. Vostè ha explicat la seva proposició no de llei que va presentar per al tema de la jubilació. Nosaltres la vam votar a favor i en aquesta esmena el que sí que ens trobem és un parell o tres de qüestions. Primera, hi ha punts que nosaltres els hi votarem a favor. Hi estem d'acord i amb la nostra esmena hem volgut completar o complementar alguns dels aspectes que vostè portava a la seva moció i que, tot i que no s'ha pogut recollir la nostra esmena, concretament en aquells punts, crec que és el 9 i 10, els votarem igualment a favor, eh? Però tinc la impressió de que vostè ha volgut incloure dins d'aquesta moció molts temes. Una moció que és molt extensa, que parla de temes laborals, de temes tècnics, de temes ambientals, de temes de condicions de treball i que alguns, com vostè mateixa ja ha apuntat, són temes que en algun cas ja estan aprovats, que en algun cas s'han acordat, que en algun cas estan en el terreny de la negociació social. I, per tant, potser una mica fora de temps en alguns aspectes o que penso que potser té més sentit o tindrà més sentit aquesta moció si esperem a que acabi aquesta negociació i aquest diàleg social que en alguns aspectes ja està en marxa, no?»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Durant el procés a Catalunya ja vam comprovar que quan l'Estat espanyol vol, s'organitzen en un vist i no vist actuacions contundents dels cossos policials, sense estalviar res, ni recursos humans, ni econòmics, ni tanta agressivitat i violència gratuïta als ciutadans catalans com els va venir de gust. També és cert que, després d'aquells fets, la policia espanyola a Catalunya, per als ciutadans catalans hi és bastant sobrera. Lamentable, senyor ministre, que per ciutadans innocents que només volien votar, s'utilitzessin els cossos policials espanyols amb una violència injustificable i, en canvi, en aquests casos de flagrant corrupció dels seus cossos policials, s'ho mirin de perfil. I acabo. Per això, i per acabar, deixi'm dir-li, senyor ministre, ja ho veu que fa molt temps que se li ha girat feina. Li recomano que es preocupi i s'ocupi de fer neteja de la corrupció als cossos policials espanyols i, a Catalunya, ens deixin tranquils amb el nostre 112. Moltes gràcies. Señor ministro, buenas tardes de nuevo. Lo primero que ha dicho es: no voy a sacar pecho con el tema de la corrupción dentro de los cuerpos policiales del Estado relacionados con el narcotráfico, pero lo ha hecho, no solo un poco, son la guía de Europa y espero que lo representantes de los otros seis Estados que están en esa Comisión que usted ha mencionado no estén leyendo las noticias que están siendo publicadas en los medios últimamente, porque pensarán que están en muy malas manos. Ha dicho que ustedes eliminan -en catalán suena un poco extraño- los garbanzos negros de sus organizaciones. Aquí, el negro no le ha parecido mal, antes sí, cuando he hablado de momentos oscuros. Faltaría más que no lo hicieran, esto no tiene ningún mérito, no se lo puedo reconocer como mérito, porque es su obligación, está legalmente obligado a hacerlo así, y usted lo sabe; no se lo puedo reconocer como un mérito. Faltaría más que no exigiera las responsabilidades que se deben exigir a los profesionales corruptos.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«A l'Estat espanyol, la llei bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i de documentació clínica va arribar dos anys després de la catalana, quan la Generalitat ja estava creant el seu registre de documents de voluntats anticipades, independentment que s'hagin emès davant notari o de testimonis. Cinc anys després va arribar el registre estatal desenvolupat pel Reial Decret 124/2007, de 2 de febrer. Respecte de les instruccions prèvies, testimoni vital o voluntats anticipades, Catalunya està clar que té més experiència, però sobretot té competències. Valorant els termes de la seva proposta, estem parlant de decidir davant de situacions de gran dificultat, emocionalment molt dures, situacions que s'han fet més presents en les nostres vides i en les nostres converses des que fa quatre anys va entrar en vigor la llei orgànica de l'eutanàsia. La proposició de llei que proposen estableix que les instruccions prèvies s'han de produir dins dels límits legals, eliminant la referència a la lex artis i aportant major seguretat jurídica en la seva aplicació. És important tenir en compte que hi ha casos en els que eliminar la lex artis com a criteri pot ser contraproduent. Pensem, per exemple, en aquells casos en els que la persona que vol deixar instruccions prèvies respecte de la seva salut pugui tenir un deteriorament cognitiu o problemes de salut mental. Seria convenient el suport d'un professional amb experiència que determini si la persona està en plenes facultats, justament, per decidir. S'ha d'anar molt en compte respecte d'això; ho saben els professionals implicats en la Comissió de Garantia de l'Eutanàsia. Una manera de protegir la seguretat jurídica dels professionals i de les institucions sanitàries és justament garantint que la persona que vol renunciar a un tractament o a seguir vivint estigui en situació de prendre aquesta decisió, i, si és el cas, ha de prevaldre la seva voluntat, per molt dolorós que sigui per als seus familiars. També això garanteix la seguretat jurídica.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I davant d'aquesta extrema crisi de violència i humanitària, Junts per Catalunya ens mantenim inalterables en advocar que mai es poden conculcar, en cap cas, ni els límits que ens marquen els tractats internacionals ni el dret humanitari. Hem condemnat fermament, i ho seguirem fent, qualsevol transgressió en aquest àmbit, vingui d'on vingui. Deia que l'impacte humanitari és dramàtic i, cada dia que passa, molt més colpidor. Comptem per milers ja les víctimes civils. El dolor i el patiment dels familiars de totes aquestes víctimes i de les dues poblacions en el seu conjunt encara es veuen incrementats per la por a més atacs, a més bombardejos, per la impossibilitat de poder escapar de la zona de guerra i, sobretot, per les extremes dificultats que han de suportar per rebre l'ajuda humanitària, aquesta ajuda humanitària que és absolutament peremptori que continuï arribant. Ha de seguir arribant sigui com sigui, senyor ministre. Tots hem de reconèixer que aquesta situació és insostenible, humanitàriament insostenible. Cal l'alto el foc immediat, cal aturar els bombardejos indiscriminats i cal alliberar tots els ostatges immediatament. És sabut que a principis d'aquell mes d'octubre s'anava a anunciar un acord històric, un acord històric entre Israel i l'Aràbia Saudita que comptava amb la participació dels Estats Units i de Qatar; un acord que hagués pogut marcar un punt d'inflexió en el mapa geopolític regional i que inquietava profundament Hamàs, Hezbollah i el mateix Iran. L'Iran, que ha estat guanyant molta influència en l'Orient Mitjà, que està fracturat per múltiples conflictes. S'apunta que amb l'atemptat terrorista es va voler frustrar deliberadament aquell acord, acord que cercava la pau regional amb la normalització diplomàtica d'Israel amb els seus veïns àrabs, ignorant els palestins. Imagino que no cal que recordi que cap dels països àrabs ha cessat les seves relacions amb Israel. En tot cas, l'impacte dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre i la posterior reacció israeliana han comportat una immensa frustració -immensa per impotència- a tots aquells partidaris de la negociació per resoldre el conflicte israelopalestí. I, com tot repte complex, la geopolítica es configura amb matisos i fugint del tot blanc i del tot negre.»