Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
245 declaraciones · página 3 de 9
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Acceptar això, senyora diputada, és rebaixar les aspiracions de Catalunya fins a límits que haurien de fer envermellir a qualsevol persona que ho defensi. Perquè el problema no és menor. Parlem de la vida de la gent. Parlem del benestar de les persones. Parlem del futur de la nostra nació i avui Catalunya està al límit. Rodalies, habitatge, immigració, mestres, metges, pagesos, autònoms, gent gran, gent jove, famílies senceres. I els catalans no som aquí per pagar la festa a tota aquesta gent per no cobrar i a sobre callar. Caldria sortir d'aquesta espiral de mentides, d'invents i de sobredosi de titulars buits. El que ens està arrossegant els partits espanyols i ens estan arrossegant a tots. Els partits, ens estan arrossegant als mitjans de comunicació, estan arrossegant a la gent i com he dit, això només ho podem canviar els catalans. Senyora diputada, però per dir prou. Els ciutadans han de veure que els primers que diem prou som els representants polítics, el president, allà no farà res. De fet, el PSC no serveix de res. Aquí a Madrid el PSC és el PSOE. Però nosaltres hem demostrat, malgrat els insults, malgrat el xantatge, malgrat la pressió. Malgrat tot el que s'està dient de nosaltres, hem demostrat que aquesta gent se la pot forçar a fer coses que mai farien. Avui parlem català perquè els hem forçat. Avui s'està investigant l'atemptat del 17 d'agost perquè se'ls ha forçat. Avui hi ha llei perquè se'ls ha forçat. Avui hem recuperat competències perquè se'ls ha forçat, per tant, el nostre posicionament, és clar. O paguen o paguen. Avui som 7 i hem forçat el Govern espanyol com mai ningú ho havia fet abans. Som 7. Podríem ser més. Podríem ser 14 i podríem canviar ho tot.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la erradicación del matrimonio forzado a nivel global.
«Des de Junts, compartim plenament també que s'ha de garantir l'accés a l'educació, a la higiene menstrual, a l'aigua potable i que cal reforçar una cooperació amb l'enfocament feminista. Però no podem deixar de mencionar que els mateixos que avui porten una iniciativa per condemnar el matrimoni forçat són els que fa pocs dies presumien de fòrum internacional progre a Barcelona, la mateixa ciutat on els socialistes, com va recordar el president Puigdemont, van pactar amb el PP per desvirtuar majories a les institucions robant-li l'alcaldia a Trias. La mateixa ciutat on, després de l'1 d'octubre, els progres socialistes es manifestaven amb la dreta i l'extrema dreta que ens havia colpejat -ja saben, com deia Marx, el Grouxo: 'Tinc uns principis, però si no li agraden en tinc uns altres'- amb un propòsit: construir un relat internacional al voltant del Fòrum de Mobilització Progressista Global de Barcelona, posar-li marc a una foto que busca rèdit electoral. Senyories, la credibilitat no es construeix amb declaracions, sinó amb coherència. No es pot pretendre ser el campió dels drets humans a les Nacions Unides i alhora mirar cap a una altra banda quan es vulneren drets fonamentals o es nega el dret a la determinació del poble català. No es pot voler liderar els drets humans al món mentre es vulneren competències de la Generalitat o es recentralitzen polítiques amb l'excusa de la cooperació o es manté un sistema de finançament que limita la capacitat real d'actuació a Catalunya.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la adopción de medidas urgentes en la lucha contra la inseguridad ciudadana...
«No podem compartir aquest enfocament recentralitzador que ignora la realitat institucional i policial catalana. A Catalunya, la competència en seguretat la té la Generalitat. L'administració de referència en matèria de seguretat pública és i ha de ser la Generalitat i el cos policial competent són els Mossos d'Esquadra, la policia integral a Catalunya, una institució en la que tenim tota la confiança. Des d'aquest punt de partida no podem acceptar un Pla Integral d'Actuació policial estatal que doni carta blanca al Govern de l'Estat i a les Forces i cossos de seguretat estatals. Per aquí no hi passarem. Per nosaltres les competències de Catalunya són una línia vermella que no traspassarem, tampoc en matèria policial i de seguretat. Són els Mossos, la policia pròpia de Catalunya, els que han d'assumir l'execució de les polítiques de seguretat en coordinació, naturalment, amb les policies locals. Per tant, també han de ser els Mossos i no la Guàrdia Civil, el cos policial responsable del control administratiu d'armes, explosius, cartutxeria i pirotècnia. Per això cal modificar la Llei de Seguretat Ciutadana. Tenim presentades esmenes en aquest sentit per si algun dia s'activés la reforma d'aquesta llei. I també cal substituir el Reglament d'armes obsolet i centralista de 1993, substituir-lo per un nou reglament adequat a la realitat competencial actual i a les noves dinàmiques delinqüencials. No es tracta de posar pedaços a la normativa actual, com proposa el PP. El que cal és establir un nou marc normatiu que respecti les competències de la Generalitat i que permeti avançar cap a un sistema nacional de seguretat propi per a Catalunya.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas administrativas y procesales para la seguridad jurídica de la ordenación...
«Per això, quan parlem de reformar el dret urbanístic no n'hi ha prou amb declaracions d'intencions. Amb aquesta proposició compartim alguns objectius: simplificar procediments òbviament, reduir les nul·litats en cascada i reforçar la seguretat jurídica, però això exigeix rigor. Cal delimitar amb precisió el règim d'invalidesa dels plans, evitant que defectes formals no essencials generin nul·litats absolutes amb efectes absolutament desproporcionats. Cal incorporar criteris clars de conservació dels actes i de modulació dels efectes de la nul·litat per evitar bloquejos sistemàtics. Cal reforçar la seguretat jurídica també en la fase d'execució, garantint estabilitat en les decisions i reduint els litigis que paralitzen, òbviament, els projectes sencers. I cal establir terminis efectius i conseqüències reals davant la inactivitat administrativa -que es produeix molt sovint- perquè sense resposta en temps, el sistema deixa de ser operatiu. Però també, i per Junts és essencial, cal respectar el marc competencial i no podem acceptar un excés de detall en la legislació bàsica que acabi incidint directament en la regulació material de l'urbanisme, buidant-nos d'algunes competències que són catalanes. Perquè reformar no ha de ser recentralitzar en cap cas i simplificar no és uniformitzar.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la habilitación legal de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Bé, el mateix PSOE que va intentar que ens empasséssim el seu projecte de Llei de governança de Serveis Digitals i d'Ordenació de Mitjans de Comunicació presenta avui la meitat del projecte embolicat com a proposició de llei, declarant la urgència a establir la CNMC com a coordinador de serveis digitals, perquè fa dos anys que incompleixen amb la Unió Europea. Aquesta és la situació. Volem deixar clar, abans que res, que Junts està a favor de facilitar l'aplicació del reglament europeu, que recordem no cal transposar, perquè no és una directiva. Però també volem deixar molt clar que la urgència no pot justificar de cap de les maneres que es doni via a la tramitació d'un text que centralitza i concentra competències, que ignora el català i les altres llengües cooficials i que evita els controls democràtics exigibles en la tramitació. No tot s'hi val. La iniciativa exclou completament les comunitats autònomes, ignorant les seves competències i menystenint la seva experiència. I això és greu, perquè tots som conscients que la CNMC tampoc no tindrà la capacitat operativa per implementar la DSA. Ho hem vist en la implementació de la Llei General de la Comunicació Audiovisual, però volen tornar a ensopegar, sembla ser, amb la mateixa pedra. De fet, es concentra la totalitat de funcions de supervisió del Digital Service Act en dos organismes estatals: la CNMC com a coordinadora de Serveis Digitals i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. Catalunya, amb organismes com el Consell de l'Audiovisual Català o les autoritats catalanes de la competència o de la protecció de dades, queden fora de qualsevol paper rellevant. És inacceptable, perquè l'article 49 del reglament europeu no imposa un model centralitzat. Repeteixo, l'article 49 del reglament europeu no imposa una situació de centralització. Parla d'autoritats competents, en plural, i permet que els estats amb estructures descentralitzades distribueixin funcions en diferents organismes. Ho ha fet, per exemple, Bèlgica. Però vostès aquí fa uns moments han parlat, una vegada més, de 'coordinador nacional' i no, amb això, nosaltres no hi estem d'acord. Les comunitats autònomes, recordem-ho, tenen competències en matèria de consum audiovisual, comerç interior i protecció de dades pròpies i han de participar en el control i seguiment de l'aplicació d'aquest importantíssim reglament europeu. Vostès deixen fora els organismes autonòmics i això no és només una decisió tècnica. És una decisió política que menysté la realitat plurinacional de l'Estat. Cada cop que implementen un reglament recentralitzen competències. Sense oblidar que no hi ha ni una sola menció, ni una, a les llengües cooficials; en una llei -atenció- que regula l'espai digital. Això significa deixar desprotegides comunitats lingüístiques com la catalana davant dels biaixos dels algoritmes i dels sistemes de moderació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre la regulación del uso de velos integrales y la delegación en la...
«Finalment, i en la línia de la jurisprudència europea, la iniciativa es proposa també protegir els drets i llibertats de tots, l'ordre, la convivència i la seguretat pública. Des d'aquesta perspectiva, la identificació personal és un element bàsic per al funcionament ordinari dels serveis públics i per a la garantia de la seguretat ciutadana. En aquest sentit, proposem una regulació objectiva i proporcionada, inspirada en experiències comparades de les democràcies europees i, per tal que Catalunya pugui disposar de les eines necessàries per exercir amb plenitud les seves competències, la proposta incorpora també la previsió de delegar a la Generalitat de Catalunya les competències executives en matèria de seguretat i d'identificació de les persones. Acabo. Avui votem la presa en consideració, l'inici d'un tràmit legislatiu, d'una proposició per regular, des de la dignitat de la persona i des dels drets fonamentals, una pràctica que esborra les dones de l'espai públic. Repeteixo el que he dit abans: per responsabilitat democràtica, no podem permetre que un debat que tracta de la convivència en la nostra societat se l'apropiï la ultradreta.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«En fi, una prova més de que aquest govern no és de fiar. Però això avui no ens condiciona, no ens condiciona el seu mal fer. I nosaltres avui ens centrarem amb l'acord més important que per nosaltres és aquell que tenim amb l'economia social catalana. I, per això, volem des de Junts fer un reconeixement al seu conjunt i un agraïment als representants de les entitats amb qui hem treballat aquests darrers mesos, les vinculades a COOPCAT, a FEICAT, al DINCAT o a la Confederació, per citar-ne algunes. Un agraïment que també voldria que permetessin fer extensiu personalment a dos referents parlamentaris; un que ho va ser d'aquesta cambra, en Quico Homs, un guia en molts àmbits i especialment en el de les competències del nostre país, Catalunya. I l'altre en exercici al Parlament de Catalunya, el nostre estimat Isaac Padrós, que ens recorda constantment que cal posar al centre les persones i el seu dret a decidir. Perquè la independència de Catalunya comença en la promoció i la garantia de la independència de totes les persones que en formen part. Aquest és el nostre compromís. Aquesta és la lluita de Junts per Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«Gràcies, president. Senyories, Catalunya sempre s'ha caracteritzat -i es caracteritza- per un teixit d'entitats socials ampli i potent, un teixit que sempre ha sabut fer de coixí de les necessitats del país, de forma destacada quan les administracions no hi han arribat o en situacions de crisi. Per això mateix, des de Junts per Catalunya, no només valorem la feina i la contribució del tercer sector, del cooperativisme i del conjunt de l'economia social, sinó que els escoltem i els acompanyem. Ho fem conscients que representen una part significativa del nostre PIB, del PIB català, però sobretot ho fem coneixedors que són uns aliats fonamentals per enfortir la cohesió i la inclusió social. I ho són perquè, més enllà del valor econòmic que aporten al nostre país, la seva veritable riquesa és el compromís amb les persones, sovint amb les més vulnerables, amb les que més ho necessiten. I quina millor manera de col·laborar-hi des de Junts per Catalunya, que treballant per protegir i recuperar les competències erosionades pel centralisme legislatiu tant de les dretes com de les esquerres espanyoles.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«Els estem avorrint? Més ens avorreixen vostès a nosaltres. Segueixo. Qui ha aconseguit que recuperem les competències que ens estan portant en matèria d'economia social en empreses d'inserció i en cooperatives? Junts per Catalunya. Qui ha aconseguit aturar l'eliminació dels jutges de pau? Junts per Catalunya. Qui ha aconseguit que Catalunya tingui representació a la UNESCO? El darrerament qüestionat senyor Iceta? No, ha estat Junts per Catalunya. I la llista és molt més llarga. I la llista seria encara molt més llarga, si no fos pels seus incompliments. El problema és que no interessa explicar tot el que fem aquests 7 diputats, tot el que fem a Junts per Catalunya, perquè, si la gent ho sabés, tot seria molt i molt diferent. Però vostès han decidit alimentar l'extrema dreta per un costat i alimentar l'extrema esquerra per un altre. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. Gracias, presidenta. Vale la pena recordar que las medidas de Junts que se incluyen en este real decreto no son nuevas, son propuestas que hace mucho que hemos puesto sobre la mesa. Hace meses que advertimos que hacía falta bajar los impuestos y que las principales medidas de este real decreto sean las de Junts confirma que siempre acaban comprando las propuestas de Junts porque son las que funcionan. Pero a la crisis de la guerra hay que sumarle la gran crisis de la vivienda. Llevamos años, muchos años, tragándonos la propaganda de los comunes, de Sumar, de Podemos... Pero ya no hay propaganda suficiente para tapar los datos reales, los datos del resultado de sus políticas, que son terribles. Están cosiendo a impuestos a los ciudadanos, pero a la vez están haciendo políticas de vivienda con efectos absolutamente negativos. El ejemplo es Barcelona, la capital de Cataluña, que se ha convertido en su laboratorio experimental, donde llevan gobernando cuarenta y dos de los últimos cuarenta y seis años. En Barcelona, ha caído un 90 % la oferta de alquileres en cinco años y los precios se han disparado un 63 %. ¿Hay alternativa a todo esto? Sí, la que proponemos desde Junts per Catalunya, porque sí, la gente tiene que saber que hay una alternativa a ustedes, una alternativa que funciona y que puede empezar a revertir la situación. Por eso, es importante que dejen de hacer las políticas que están haciendo, es importante que dejen de persistir en el error.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«I saben què ens torna a dir la gent pel carrer? Marxem d'Espanya, aquí no funciona res. I ens diuen: 'Això se'n va a la merda'. I és així. La Catalunya governada per vostès avui és un caos, no funciona Rodalies, anuncien diners que no acaben d'arribar mai, els mestres estan al límit, els metges estan al límit, els autònoms estan al límit, els pagesos estan al límit, els pescadors estan al límit, les famílies estan al límit. I on és el president Illa? Perquè la sensació és que som aquí 7 diputats fent la feina que hauria d'estar fent el Govern de Catalunya, o que haurien d'estar fent els 19 diputats del PSC, i no la fan. Tot i tenir aquí a Madrid a 330 analistes i un equip de més de 700 a la Moncloa. Algun dia hauran d'explicar qui està pagant tot això. Perquè digui'm, qui ha aconseguit la llei contra la multireincidència? Els socialistes? No, ho ha aconseguit la diputada de Junts, Marta Madrenas. Qui ha aconseguit la llei ELA? Els comuns? No. La diputada de Junts, Pilar Calvo. Qui ha aconseguit que aquí es parli català? El Rufián, que mai el parla? El senyor Illa, que està espanyolitzant les carreteres catalanes? No, ho ha aconseguit junts. Qui ha aconseguit que es constituís la comissió d'investigació dels atemptats terroristes perpetrats a Catalunya el 17 d'agost? Junts per Catalunya. Qui ha aconseguit que no s'apugi la quota dels autònoms? Junts. Qui ha aconseguit que es rebaixi l'impost de societats per a les petites i mitjanes empreses i cooperatives? Junts. Qui ha evitat que, en un context de crisi, SUMAR imposi una reducció de la jornada laboral? Junts. Qui ha aconseguit que no es perdi una inversió de 1300 milions d'euros a la demarcació de Barcelona? Els socialistes? No. El diputat de Junts, Josep Maria Cruset. Qui ha aconseguit que el repartiment de menors no acompanyats deixi de recaure només a Catalunya? Els comuns? No. El diputat de Junts, Josep Maria Cervera. Qui ha aconseguit recuperar les competències de secretaris i interventors? Els socialistes? No. El diputat de Junts, Josep Pagès. Qui ha aconseguit una subvenció per al transport públic urbà de 19 ciutats mitjanes de Catalunya? Els socialistes? No. El diputat de Junts, Gavín. Qui ha aconseguit que els ajuntaments tinguin més diners per poder invertir, entre altres coses, en habitatge públic? Junts. Qui ha aconseguit que Sant Cugat tingui partit judicial i, per tant, que pugui tenir els seus jutjats? Junts. Qui ha aconseguit excloure els petits pagesos de l'afectació de la llei de malbaratament alimentari? Junts. Qui ha aconseguit l'eliminació de la pujada dels impostos als ciutadans que tenen mútua? Junts. Qui ha aconseguit la transferència de la recaptació de l'impost de la banca a les comunitats autònomes en funció del PIB? Junts. Qui ha aconseguit que un canal espanyol es faci en català a Catalunya? Junts. Qui ha aconseguit millorar les condicions de jubilació del personal mèdic d'emergències aèries? Junts. Qui ha aconseguit l'aprovació com a esdeveniment d'excepcional interès de la Barcelona Music Lab, del Festival de Cultures del Pirineu, de l'Ironman de Calella, del Festival de Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols? Junts. Qui ha aconseguit incloure els drets dels clients a utilitzar el català en les seves queixes, reclamacions i peticions d'informació, independentment d'on estigui la seu de l'empresa? Junts. Qui ha aconseguit el pagament de la indemnització als veïns de l'Illa pels danys del túnel?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de migración del Gobierno.
«Amb la segona esmena afegim un punt 3 a la moció, instant el Govern a complir el seu acord amb Junts per delegar les competències integrals en matèria de migracions a Catalunya. Perquè per a Junts la immigració és un tema cabdal, i som conscients que per gestionar-la calen eines, calen les competències i els recursos que en aquesta cambra fa uns mesos es van negar a Catalunya. Per descomptat, les va negar l'extrema dreta espanyola. Ho van fer vostès, els populars. Curiós, senyora Acedo, perquè vostès són els mateixos que van delegar al nostre país aquelles competències, també exclusives de l'Estat, en matèria de trànsit. I també vostès les van negar. Els jacobins de Podemos, un partit espanyol amb zero diputats al Parlament de Catalunya. Senyores de Podemos, el que fa Espanya en matèria migratòria ho pot fer Catalunya sí o no? I per cert, no em refereixo a la gestió de la tanca de Melilla d'aquell Govern del qual la senyora Belarra i la senyora Montero n'eren flamants ministres. Mirin, o no mirin, vostès i alguns diputats de les seves confluències desorientades, van dir 'no' a Catalunya. Van dir que aquella era una delegació de competències racista. I aquell vot contra Catalunya va ser un pas més cap a la seva irrellevància. Irrellevància que confirma que les seves polítiques, aquestes que encara avui compren i condicionen els socialistes, han fracassat estrepitosament. Polítiques que ens han portat a un sistema incapaç de garantir el benestar dels migrants i que posa en risc la població en general.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la ejecución efectiva de las órdenes de expulsión de extranjeros nacionales de...
«Catalunya vol executar una política migratòria rigorosa i efectiva, però això només serà possible quan es reconegui que nosaltres, que som qui gestionem el dia a dia, puguem decidir com fer-ho. Senyors del Govern, compleixin d'una vegada amb el traspàs de les competències d'immigració cap a Catalunya. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenas tardes a todos. Hoy aquí no hablamos de según qué, hoy hablamos de personas -personas que han cometido un delito, no de otras personas-, personas que han cometido un delito y un juez estima que tienen que ser expulsadas y el Gobierno no ejecuta la orden judicial. Si eso es xenofobia, pues no sé, tenemos un problema. Órdenes judiciales que no se ejecutan; estamos hablando de eso. Dice la proponente que hay muchas órdenes judiciales de expulsión a personas extranjeras que han delinquido que no se ejecutan. Y eso es radicalmente cierto, es cierto, y preocupa a la gente, preocupa a Junts y debería preocupar a todo aquel que defienda un Estado de derecho sólido, porque no hacerlo genera enormes desconfianzas en el sistema, frustración con la justicia y una sensación de impunidad que ninguna sociedad madura puede asumir. Incluso las instituciones europeas han expresado en diversas ocasiones la necesidad de mejorar la eficacia de este sistema.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la ejecución efectiva de las órdenes de expulsión de extranjeros nacionales de...
«A banda d'això, per Junts és punt central del nostre posicionament l'aspecte competencial. És Catalunya qui assumeix en proporció clarament superior l'arribada migratòria. És Catalunya qui, malgrat un dèficit fiscal indecent, sosté els serveis públics quan es tensen. És Catalunya qui gestiona barris amb densitats de població estrangera molt per sobre de la mitjana estatal. I és Catalunya qui posa els Mossos d'Esquadra, els serveis socials, els ajuntaments, totes les polítiques necessàries d'integració i, malgrat tot això, les decisions sobre expulsions, fronteres, admissions, coordinació, Frontex, tot el que diuen, continua sent competències exclusives de Madrid. Aquest és el desequilibri real d'aquesta proposició del PP que ignora i que el PSOE perpetua quan es nega a compartir dades que són essencials. Quan l'Estat dicta ordres que després no executa i alhora reté la informació necessària per entendre què passa, és fa evident un model centralitzat que impedeix aprofitar les capacitats del territori que efectivament està gestionant la realitat quotidiana. Si Catalunya disposés de les dades i de les competències, la resposta seria eficient i efectiva. En aquesta proposició, Catalunya continua assumint les conseqüències sense poder de decidir res. Per això la nostra posició és clara. Sí, a fer efectives les ordres judicials d'expulsió d'aquelles persones que han delinquit, però no a avalar un model centralista incomplet i sustentat en dades que són discutibles per culpa del Govern. I la seguretat no és un eslògan, és una responsabilitat i no hi ha responsabilitat sense capacitat de decisió.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la ejecución efectiva de las órdenes de expulsión de extranjeros nacionales de...
«Però en tot cas els hi he de dir que segurament la culpa no és de vostès que no tinguin les dades correctes. Tenim molt clar que el culpable d'això és el Govern espanyol i Junts fa molt de temps, i ho sabem perquè ho he dit en multitud d'ocasions i des d'aquest faristol, en som molt crítics perquè el govern de PSOE de SUMAR amaga sistemàticament aquesta informació. No hi ha manera de trobar-la. Fa dos anys que estem reclamant dades completes i actualitzades sobre les ordres judicials d'expulsió. El nombre real d'execucions i la causa de les dilacions o de les no execucions. I la resposta ha estat sempre: el silenci. La manca persistent de transparència del Gobierno cap a tots nosaltres i, sobretot, cap a la ciutadania. És totalment incomprensible. Qualsevol de nosaltres podríem assenyalar causes de la manca d'execució, el col·lapse judicial, poca coordinació administrativa, dificultats consulars. Però és que aquesta cambra continuaria legislant a mitges o malament, si no disposem del quadre complet. És impossible prendre decisions estratègiques quan l'Estat reté les dades amb la mateixa força que reté les competències. Per això, aquesta PNL utilitza algunes formulacions pròpies d'un debat més emocional que no pas d'un debat rigorós. A Catalunya sabem de la necessitat de gestionar convivència i pressió demogràfica i precisament per això sabem que la seguretat es defensa amb proporcionalitat i cal informació i transparència, no amb generalitzacions que acaben alimentant algunes formulacions simplistes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la garantía efectiva del derecho a la educación sexual integral en cumplimiento...
«Seré molt breu, president. Avui hem tornat a començar el ple guardant un minut de silenci per a les noves víctimes de violència de gènere. Mares, nens. Aquest drama que cada setmana, cada setmana ens deixa muts durant 60 segons, té molts orígens i un d'ells, de ben segur és la falta d'educació afectiu sexual. Una educació que posi en valor a les dones, que faci del respecte el pont que han de transitar les relacions entre les dones i les seves parelles. Una educació que faci possible que quan l'amor es trenca hi hagi lloc pel civisme i no per la violència, ni envers les dones ni cap a criatures innocents instrumentalitzades per causar una ferida que també és mortal. Perquè quan maten els fills deixen sense vida a les mares. Dit això, estem d'acord, molt d'acord en què cal incidir en l'educació afectivo-sexual, no només per acabar amb els feminicidis i amb la violència vicària. També per evitar les agressions sexuals, la cosificació de la dona o altres variants de la pèrdua de valors que pateix la nostra societat. Però la PNL, la proposició no de llei de Podemos, reclama un pla estatal per garantir l'aplicació efectiva de l'article 9 de la Llei Orgànica 1/2023, que efectivament, estableix que l'educació sexual integral s'implanti en totes les etapes educatives, des d'infantil fins a batxillerat i formació professional. Un pla estatal que converteix la llei en una eina recentralitzadora. Que determina des de Madrid la direcció política i aplica, també des de Madrid, la supervisió de com les diferents comunitats autònomes han de gestionar les seves competències d'educació, d'igualtat, de joventut i infància. I no cal entrar en detalls: que si educació sexual obligatòria i transversal dins del currículum escolar, que si adaptada a cada etapa escolar, etcètera, etcètera. I diem no cal entrar en detalls, perquè com més entrem en el detall més clara fan vostès la invasió competencial. El que encara veiem més greu és que a través dels mecanismes d'avaluació i control del grau de compliment del dret a l'educació sexual en cada territori, això és el que diu la seva PNL, volen detectar incompliments i atenció, corregir desviacions d'aquella conselleria. Perquè clar, si es tracta de detectar incompliments i corregir desviacions, es tracta de des de Madrid, afectar el com es gestiona de nou el Govern des de cada conselleria responsable. Vaja, que ens estan proposant esmenar-nos la plana. I davant la falta de recursos que pateix Catalunya com a conseqüència directa del dèficit fiscal estructural, reclamen des de Madrid que els centres educatius disposin de professionals, capacitats i recursos adequats.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«És imprescindible per garantir la divisió de poders i, sobretot, la sobirania dels parlaments davant l'activisme polític de la judicaturaue es prevegi aquest mecanisme de conflicte de competències davant del Tribunal Constitucional i, a més a més, sobretot... Presidenta. Señorías, buenas tardes. Con un gran despliegue de medios y mucho interés personal de algunos, se anuncia la llegada de la extrema derecha como si fuera algo nuevo. La realidad es que las amenazas de la extrema derecha -parece que algunos ya lo han olvidado- son una realidad consolidada en el Estado español desde hace años. Una realidad que nació contra el procés catalán, como ha explicado perfectamente el diputado que me ha precedido, el señor Jon Iñarritu, y que se concretó haciendo de la excepción la normalidad, como la ley de 2015 que hoy el PNV propone repartir. ¿Y quién hizo eso? ¿Quién hizo esa conversión de la excepción en normalidad? No la extrema derecha, que no existía como tal en el año 2015, lo hizo el Partido Popular, la supuesta derecha democrática. ¿Y saben quién lo ha mantenido y lo ha llevado al extremo? El PSOE, la izquierda española. Un estado de excepción que tuvo un momento clave, como dijimos, en 2015, con la reforma de distintas leyes que tenía como objetivo hacer frente a la firmeza de Cataluña para ejercer su derecho a la autodeterminación. Ante esto, no se ahorraron nada: aprobación de la ley mordaza para perseguir y hacer callar a los que no piensan como ellos. Por cierto, hace cinco años que Pablo Hasél está injustamente encarcelado como preso político, por lo que desde aquí lo volvemos a decir: 'Libertad Pablo Hasél'. Y sigo: reforma de la Ley de Enjuiciamiento Criminal y de la LOREG para privar de derechos a representantes electos y para laminar la soberanía de los parlamentos ante el activismo judicial. Más: reforma del Tribunal de Cuentas y del Tribunal Constitucional que nos ocupa.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«I ara ens venen amb que la memòria no puede seguir vajo llave. Au, va! Au, va. Fins aquí. No ens fotin més el pèl i activin ja la proposició de llei del Partit Nacionalista Basc, que sí que respon als estàndards de transparència i que, per cert, ha estat presa en consideració no sé quantes vegades. L'última el febrer de 2024. Precisament la proposició de llei del PNV que ens ocupa ara també va ser presa en consideració la legislatura passada per, amb total menyspreu del parlamentarisme, acabar en un calaix fins que va decaure al final de la legislatura. I tot per la falta de voluntat política del PSOE, perquè les majories per tirar-la endavant i eren les majories per revertir la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional del PP de l'any 2015 hi eren. Per aprofitar el temps que em queda, deixin-me dir quatre coses molt bàsiques. La primera, la proposició de llei del diputat Mikel Legarda, és una lliçó de parlamentarisme i de dret constitucional necessària per entendre què és l'estat de dret i la separació de poders. Si us plau, els hi demano que la llegeixin. Dos: com que el text presentat és el mateix, em remeto al diari de sessions del 23 de març de 2021. Allà hi trobaran el que aquest humil diputat va expressar en nom de Junts al respecte i, per tant, que és exactament el mateix que diem al respecte de la proposta que es presenta avui, perquè és la mateixa proposta. Per tant, aquell debat ens remetem. Tres: per afegir alguna cosa per afegir alguna cosa, nosaltres pensem que la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional també hauria d'incloure la previsió d'un conflicte de competències entre poder judicial i els altres òrgans constitucionals, molt especialment els parlaments, tal i com defensa un altre gran jurista basc, Iñaki Lasagabaster.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«En definitiva, avui, però, debatem una proposició que, en termes generals, en els números de proposició concreta podem compartir, no en l'exposició, que van destinades a incrementar el parc assequible perquè és necessari; reforçar l'habitatge públic, que és imprescindible; reduir l'IVA, la compra per a l'habitatge habitual, que ens sembla peremptori, però algunes de les mesures o bé conculquen competències catalanes i Junts mai validarem recentralització encobertes o bé no són del tot encertades en la seva concreció perquè proposen algunes rigideses que nosaltres no compartim. Per exemple, que tot el sòl públic de l'Estat es destini exclusivament a habitatges de lloguer assequible. Nosaltres compartim l'objectiu d'ampliar el parc assequible, però limitar-ho tot a una sola fórmula no la veiem òptima. També hi ha d'haver habitatge de venda protegida. També cal construir edificis col·lectius per a emergències socials o habitatges dotacionals per a gent gran i així alliberin el seu habitatge al mercat, o residències d'estudiants que redueixin la pressió sobre el parc ordinari en ciutats universitàries. La política d'habitatge no és una consigna, és un sistema molt complex que exigeix flexibilitat, seguretat jurídica i cooperació amb el sector privat. El problema de fons, que és el de l'oferta insuficient, demanda davant d'una demanda creixent, no es resol amb més rigidesa, es resol amb més inversió per produir habitatge, mobilitzant sòl amb intel·ligència, reduint impostos i traves burocràtiques, garantint estabilitat normativa i confiant en la iniciativa privada.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Un altre tema que tampoc ja no és sostenible. El col·lapse dels exàmens de conduir a Catalunya. 70 000 persones en llista d'espera amb terminis entre 6 i 8 mesos i amb un 65 % d'afectats menors de 30 anys. De nou, els joves surten perdent més que ningú. No és una qüestió menor aquesta, és mobilitat laboral, és accés a una feina, és autonomia econòmica. Amb només 131 examinadors i convocatòries estatals insuficients, el sistema bloqueja les oportunitats per a tota una generació. I clar, tampoc tenen una alternativa real, perquè Rodalies, per molt que facin descomptes al transport públic, resulta que no funciona com sí que ho fan els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Insistim: per molts joves catalans tenir o no tenir el carnet és la diferència entre poder treballar, accedir a uns estudis concrets o haver de renuncia-hi. Si no saben fer-ho, transfereixin a Catalunya les competències. Ras i curt. Darrerament vostès han fet un gran anunci -insisteixo: anunci-, de prohibir l'accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials com a Austràlia, com França. El president Sánchez s'hi ha llançat de cap al titular i ara, certament, no sap com en sortir-se. Sí, perquè estem esperant que expliquin com faran possible aquesta prohibició, perquè pot ser molt necessària, però afecta el tractament de dades personals amb els riscos que això comporta. Però a més, els joves saben com escapolir-se de les limitacions fent servir VPN o fent ús de servidors intermedis o fent servir la identitat d'un adult. Per tant, estem davant d'un problema, al que volem trobar solució, però menys anuncis i més debat i més anàlisi rigorosa. Miri, prova de que han perdut els papers d'alguna manera o que van perduts, és que fa dos anys van anunciar la creació de la cartera digital justament per controlar l'accés dels menors a les plataformes de continguts d'adults com la pornografia. Va ser un altre gran titular. Encara no hi ha cartera, ni beta, ni digital. No sabem en quina fase està, però sí que se sap. Ho sap tothom que això serà un fiasco. No tindrà efectes en les principals plataformes de pornografia que actuen des de fora de la Unió Europea i, per tant, fora de l'abast de la legislació.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«En quart lloc, s'incorporen les petites estafes digitals. Cada 6 minuts hi ha una ciberestafa a Catalunya. Sovint són estafes que afecten, sobretot, a gent gran i persones amb menys competències digitals que autoritzen transferències. Faciliten dades bancàries pensant que estan parlant amb el seu banc o amb alguna empresa subministradora. Ara tindran una resposta penal clara. Cinquè. S'introdueixen mesures útils per evitar la reiteració delictiva. Es podran acordar ordres d'allunyament a multireincidents en determinades zones per protegir les víctimes, que era una eina realment molt reclamada durant anys pels ajuntaments i que ha estat sistemàticament ignorada. I parlant d'ajuntaments, es reforça el paper dels ajuntaments. Els municipis, que són els primers a patir els efectes de la multireincidència, acumulen el coneixement directe del carrer. Saben qui és qui. Aquesta llei els dona finalment legitimació per exercir l'acció penal en casos de multireincidència. Perquè si són a primera línia davant del problema, han de ser també la primera línia de la solució. En setè lloc, s'incorporen més mitjans al sistema judicial, l'obligació de disposar d'un jutge o jutgessa d'adscripció territorial cada 100 000 habitants. Això ajudarà a reduir col·lapses, evitarà que jutjats quedin paralitzats quan falti el titular. Especialment en territoris com Catalunya, on el col·lapse judicial és estructural. Aquesta llei és una llei ponderada que aconsegueix equilibrar tres elements fonamentals: una millor regulació penal ajustada a la realitat social actual i a la dels nostres barris, més mitjans amb lampliació de jutges i noves eines cautelars i més capacitat dactuació dels municipis, que són qui millor coneixen els que generen els problemes recurrents a la seva ciutat o al seu poble.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Però les esquerres espanyoles també són un drama. Comparteixen, això sí, amb el bloc de dretes que s'ha de carregar Junts per Catalunya. Però les esquerres espanyoles han pagat mai a Catalunya els diners que li pertoquen? No. Han fet que Catalunya gestioni els trens que no han sabut gestionar Renfe? No. Han renovat els trens de Catalunya, que són els més vells de tot l'Estat espanyol? No. Han invertit el que han promès que invertirien a Rodalies Catalunya? No. Han tingut en compte el cost de la vida a Catalunya, que és més elevat? No. Han fet habitatge públic per evitar la crisi d'accés a l'habitatge? No. Han respectat el dret a l'autodeterminació de Catalunya? No. Han fet que el català sigui llengua oficial a Europa? No. Han respectat la immersió lingüística? No. Han traspassat les competències en matèria d'immigració? No. Han solucionat el problema de les okupacions? No. Han solucionat el problema de la multireincidència? No. I davant d'aquest panorama. L'escut que necessita Catalunya és un escut per protegir-se de tots vostès. Perquè per Catalunya no hi ha res que s'assembli més a un polític espanyol de dretes que un polític espanyol d'esquerres.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Catalunya ha estat sempre un dels motors econòmics d'Europa. Hem creat riquesa, feina, ocupació i oportunitats per a tothom, però la seva incompetència, el seu maltracte, l'infrafinançament per part de tots, ha fet que Catalunya vagi perdent posicions i cada any costa més tirar endavant. Cada any li costa més tirar endavant a les famílies i a les empreses. I si no ens ocupem nosaltres de Catalunya, no se n'ocupa ningú. De fet, està comprovat que vostès no s'han ocupat mai de Catalunya. Però quin és avui el panorama polític en el qual ens trobem? La gran proposta de l'extrema dreta és il·legalitzar Junts, però les dretes espanyoles, han pegat mai a Catalunya els diners que li pertoquen? No. Han fet que Catalunya gestioni els trens que no ha sabut gestionar Renfe? No. Han renovat els trens de Catalunya, que són els més vells de l'Estat espanyol? No. Han invertit el que han promès que invertirien a Rodalies. No. Han tingut en compte el cost de la vida a Catalunya, que és més elevat? No. Han fet habitatge públic per evitar la crisi d'accés a l'habitatge? No. Han respectat el dret a l'autodeterminació de Catalunya? No. Han fet que el català sigui llengua oficial a Europa? No, més aviat tot el contrari. Han respectat la immersió lingüística? No, més aviat tot el contrari. Han traspassat les competències en immigració? No. Han solucionat el problema de les okupacions? No. Han solucionat el problema de la multireincidència? No. De fet, demà s'aprova una llei que presenta Junts.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«I una última qüestió. Acaba dient: 'Aquesta és una llei de país'. Hi estic d'acord, del 'seu' país perquè envaeix les competències del nostre país i les recentralitza d'una manera contundent. Però no pateixi, potser segurament se'n sortirà gràcies als vots de la dreta i l'extrema dreta, que quan es tracta de parlar del seu país no els hi fallen mai. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. La verdad es que no tenía previsto intervenir, pero he escuchado con mucha atención y he llegado a la conclusión de que ustedes realmente viven en un mundo paralelo al de la verdad. Se atreve a salir aquí y afirmar que no hay invasión de competencias y quedarse tan tranquilo, pero claro que hay invasión competencial, es obvio que la hay, y además de una forma muy contundente. Y lo que me preocupa más es oírle afirmar a usted que ya lo arreglaremos, que buscaremos alguna solución, pero luego añade, porque le traiciona el subconsciente: llegaremos hasta donde se pueda. Ya comprenderá que, teniendo en cuenta que eran los del sí se puede y se ha quedado en lo que se ha quedado todo esto, nos da poca confianza con esas declaraciones de buena voluntad. Además, pone de ejemplo la ley ELA, una ley encallada en este hemiciclo durante años y que si es una realidad fue gracias a Pilar Calvo y al trabajo de Junts per Catalunya. Y además tuvieron el morro de, una vez aprobada, bloquear los recursos, como han denunciado hoy en relación con la ley de dependencia, y que la gente se quedara sufriendo sin tener recursos porque el Gobierno no movilizaba dichos recursos. Por tanto, poner el ejemplo de la ley ELA respecto a lo que puede pasar con la ley de dependencia, francamente le digo que es un ejemplo bien desafortunado, porque si hubiera sido por ustedes no tendríamos ley ni habría tampoco recursos para ayudar a los enfermos de ELA.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«A més a més, la proposta de llei té una visió que ignora de manera descarada la realitat social de Catalunya, una visió que vulnera de manera descarada l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que estableix competències exclusives en serveis socials, en política d'atenció a la dependència, així com en matèria de promoció de l'autonomia personal. Una invasió competencial que vostès, des del Govern, pretenen sumar ara a la que ja va fer la llei que actualment està en vigor i que es va aprovar l'any 2006, sobre la qual el Consell de Garanties Estatutàries va concloure que era inconstitucional en un 70 % de l'articulat, precisament per invasió competencial. A vostès segurament això els hi pot semblar que és un tema menor. I deu ser normal que pensin això, perquè el menyspreu continuat que mostra sempre el Govern de l'Estat cap a l'autogovern de Catalunya ha estat sempre majúscul. Però a més a més, en aquesta llei ho fan amb un fals missatge, un missatge que pretén dir, que pretén insinuar, que pretén materialitzar que Catalunya no és capaç de protegir per si sola els seus ciutadans i que necessiten de l'acció del Govern de l'Estat per tal de protegir com toca als ciutadans. Un fals missatge, el de la llei, tenint en compte que precisament a Catalunya vam ser pioners en l'atenció a les persones amb discapacitat. Un model, el català, que va ser d'èxit fins a quan? Va ser d'èxit fins que el 2006 la seva acció recentralitzadora, amb l'aprovació d'aquesta llei, boicotegés els excel·lents resultats obtinguts fins llavors. Precisament perquè ja en aquella llei es va produir el que està passant a dia d'avui: paraules, bones voluntats, bones intencions però zero recursos necessaris per fer possible l'aplicació d'aquesta llei.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Entrant en el detall de la proposició d'avui, estem d'acord, de veritat, estem d'acord en l'objectiu, però no en el marc que es tria: el del constitucionalisme lingüístic espanyol. Junts sempre ha defensat que el català no necessita que l'Estat li garanteixi res. Necessita que l'Estat deixi d'ofegar-lo i reconegui sobirania plena a Catalunya per regular el seu ús. Aquesta iniciativa, per tant, segons la nostra opinió, en lloc d'empoderar Catalunya, el que fa és estatalitza la normativa lingüística i la reordena segons un model que inevitablement continua pivotant sobre la primacia del castellà, el centralisme institucional i el marc de l'article 3 de la Constitució espanyola. Es parla de garantia dels drets lingüístics individuals quan, vist des de Catalunya, del que volem parlar és dels seus drets col·lectius i històrics. No volem que l'Estat vegi la nostra llengua com si es tractés d'una modalitat cultural, sinó que la reconeguin com el pilar de la nostra nació. I sí, el català també és una llengua oficial de l'Estat, però la seva regulació no pot ser centralitzada, perquè aleshores estaríem d'alguna manera envaint les nostres pròpies competències des de Madrid. I en això Junts, mai, mai, hi estarà d'acord. Prendrem en consideració la proposició que té al darrere molta feina, ho sabem, però ja els diem que si el PSOE decideix tirar-la al davant i no deixar-la al calaix, l'esmenarem.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«Però no vull desaprofitar l'ocasió, ja que es parla d'aquesta qüestió, per parlar del problema greu que té això dels exàmens del carnet de conduir. I és aquesta desastrosa i mala gestió centralitzada marca Espanya que tant els agrada als governs espanyols. Mirin, a Catalunya fa molt temps que manquen examinadors. I, ja que ha intervingut abans el diputat català del Grup navarrès, a Catalunya, entre que s'aprova l'examen teòric i que pots fer l'examen pràctic, han arribat a passar fins a 9 mesos, 9 mesos. I, a més a més, desplaçaments. Els ciutadans de Catalunya van a examinar-se a Conca, van a examinar-se a Albacete, van a examinar-se a Terol. I això no és turisme d'interior. Això és el turisme del despropòsit. És el turisme de la ineficiència en la gestió. I és el fracàs d'un model centralitzat que combatem. No hi ha prou examinadors, però, com l'Estat no vol cedir les competències, és incapaç de resoldre aquest problema, perquè fins i tot creant noves places d'examinadors, el problema no es resol. A Catalunya no es fa formació d'examinadors, només es fa a Madrid, com tantes coses. Igual com passa amb maquinistes de trens, amb inspectors als punts de control de fronterers, amb examinadors de carnet o amb personal de la Direcció General de la Marina Mercant. La majoria dels funcionaris que fan cap a Catalunya, on el cost de la vida és molt més alt, el que fan és tornar cap a casa seva de seguida que poden. Hi ha el cas d'un examinador que va examinar un dia, va agafar una baixa de gairebé dos anys i, quina casualitat, la baixa es va acabar quan va aconseguir una plaça en un altre territori.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de normas sobre el programa de cribado neonatal del Sistema Nacional de...
«I ara parlem de l'altra invasió competencial, la que es produeix entre socis de govern. El Grup Socialista, com dèiem, presenta una proposició que afecta directament el Ministeri de Sanitat que té SUMAR al capdavant. No semblaria molt normal, no sabem si és que li estan llegint la cartilla a la ministra Mónica García o què és el que està passant. Perquè, si no, com hem d'entendre que proposin modificar la Llei d'equitat i cohesió del sistema públic de salut perquè el Ministeri de Sanitat garanteixi l'avaluació periòdica del programa de cribratge neonatal. Una avaluació que, evidentment, des de les comunitats autònomes no veiem bé. En lloc de proposar entre socis fer un projecte de llei del Govern espanyol, el PSOE ha optat pel tràmit del grup parlamentari. Potser aquesta iniciativa -?molt recent, per cert, perquè la van registrar a principis d'aquest mes- és una resposta a la iniciativa del grup SUMAR, que presenta una proposició de llei que trepitja competències de la ministra que té la cartera socialista, que té la cartera d'habitatge. En qualsevol cas, és curiós veure com la discrepància interna en el si del Govern espanyol arriba a la presa en consideració en aquesta cambra i no al Consell de Ministres. En fi, que deu ser que la crisi dins de casa és més important del que sembla des de fora. O bé, o que uns i altres estan en campanya electoral, perquè ja ho ha dit abans el company, el diputat del PNB, en lloc de venir aquí a parlar de cribratge dels nadons, doncs al final han acabat parlant del cribratge del càncer de mama a Andalusia i de mascaretes i de corrupció i d'altres temes que res no tenen a veure amb la proposició de llei d'avui.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de normas sobre el programa de cribado neonatal del Sistema Nacional de...
«Gràcies, presidenta, senyories. Bé, la proposta del Grup Socialista suposa una doble invasió competencial, per un costat, de les competències de Catalunya, i això no és cap sorpresa, i, de l'altra, de les competències del seu soci de govern, SUMAR, que és qui té la gestió de la cartera de Sanitat. Però crec que a aquestes alçades tampoc estarien sorpresos. I vaig per punts. En primer lloc, la proposició de llei envaeix les competències exclusives de Catalunya respecte de l'organització sanitària, i també trepitja les compartides en promoció de la salut pública, que inclou justament els programes de cribratge. Els partits del Govern espanyol segueixen, per tant, insistint en aquesta mena de tutela que volen fer de les comunitats autònomes. Però bé, si parlem de Catalunya i parlem de cribratge neonatal, hem de dir que, des del 1970, Catalunya disposa del seu programa de detecció precoç neonatal, que ha anat desenvolupant i gestionant l'Agència de Salut Pública de Catalunya. Actualment, cobreix 27 malalties genètiques o endocrines, fent servir en 20 d'elles la tecnologia d'espectrometria de masses en tàndem. Això és molt rellevant, ja que amb una goteta de sang del taló d'un nadó es pot saber d'una manera precoç si hi ha un risc de patir una d'aquestes malalties i actuar de manera preventiva. I estem parlant de trastorns endocrins, metabòlics, com l'hipotiroïdisme o malalties de la sang, o fibrosi quística, o fins i tot malalties autoimmunes o neurodegeneratives, com l'atròfia muscular espinal. La cobertura de 27 malalties a Catalunya és universal i supera de 15 el mínim de l'Estat amb 12 malalties, que per suposat no discutim en el sentit de la importància que té millorar l'atenció sanitària dels nadons. Catalunya, per tant, va molt per davant en aquest sentit en el cribratge neonatal de malalties rares en nadons. De fet, el lidera des de fa 55 anys, gràcies, i ho volem posar en valor, a la feina extraordinària del Centre de Diagnòstic Biomèdic de l'Hospital Clínic de Barcelona. El 2024, perquè es facin una idea, aquest laboratori va testar més de 54 000 nadons, va analitzar més de 56 000 mostres, va prendre 380 000 determinacions i va confirmar 189 diagnòstics. Una feina ingent que ha permès detectar sis nens bombolla a Catalunya des del 2017, que ara tenen una supervivència del 95,5 %, malgrat ser casos d'extrema complexitat i risc, justament gràcies a aquesta prevenció.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«Mentre fan aquests ajustaments, activin de manera urgent i immediata les ajudes, aplicant els criteris que ja recull la llei. Recordin: malalts que necessiten supervisió 24 hores, amb dependència total, amb problemes respiratoris o de deglució i, per tant, en risc de mort evitable. Tenen, a més, el reglament amb els criteris clínics per a les altres malalties, per tant, no segueixin ofegant a cop de burocràcia als malalts d'ELA. No s'ho mereixen i no tenen temps. Un tercer punt que ens preocupa és que, segons ens diuen, es vol aplicar la llei de manera equitativa a totes les comunitats autònomes. A veure si ara es perdran en aquest debat i no permetran que les comunitats autònomes que ja tenen estructura per aplicar la llei, ho facin. Senyor Illa, li diem des d'aquí. Cap excusa justifica nous endarreriments. Apliquin ja les prestacions a Catalunya. A més, la millor manera de fer, de practicar l'equitat és que tothom, des de les seves competències, faci el possible per complir la llei i aprofitin, si volen, l'experiència de comunitats autònomes que tenen ja aquesta qüestió més avançada, com ara Catalunya, per fer guia d'altres comunitats que han de partir de zero. Però no frenin més temps els beneficis de la llei.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender en el Consejo de la Unión Europea una financiación adecuada para la...
«Bé, en tot cas, nosaltres hem presentat una esmena, perquè aquí falten moltes coses, òbviament. Falten moltes coses de la política europea. Prenguin nota, si us plau. Falta que simplifiquin els tràmits a nivell de la Unió Europea. Falta que facilitin la tasca dels pagesos i ramaders. Falta que equilibrin el dret de la protecció del medi natural amb la necessitat de preservar el sector primari del territori, especialment als territoris més sensibles. Vagin prenent nota. Però en tot cas, també falta una altra cosa, perquè el Partit Popular aquí demana que hi hagi més recursos, ho demana dels senyors del Partit Popular que fan una proposta de retallades... Per cert, que encara s'està negociant. Per tant, tampoc no cremem totes les cartes encara. Però també falta i és la nostra esmena que nosaltres hem demanat sempre que aquestes polítiques europees estiguin més regionalitzades, i això la Unió Europea ho preveu. Hi ha diferents Flandes, Escòcia que participen d'alguna manera de les polítiques europees. Demanem, per tant, la nostra esmena que s'aprofundeixi en la regionalització, que s'aprofundeixi en aquells territoris, moltes comunitats autònomes que tenen competències i organismes amb capacitat de gestionar i controlar, que hi hagi aquesta complicitat, perquè hi haurà una millor gestió i hi haurà una millor interlocució amb els sectors. Es podrà parlar més des de la proximitat. Aquesta és l'esmena que nosaltres presentem. Però la pregunta que esperem que se'ns aclareixi és: Si això va de debò o és un joc de pim pam, que si el sanchismo, que si el no sé què. Això és el que volem saber.»