Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
78 declaraciones · página 3 de 3
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre la democratización del...
«I, per acabar, i no menys important, senyor Puente, és el relleu generacional. El sector del transport per carretera afronta una creixent escassetat de conductors professionals, amb més del 20 % de les empreses amb dificultats per cobrir vacants i entre 15 000 i 20 000 llocs de treball sense candidats disponibles. Una causa directa són les condicions laborals, que són poc atractives, manca de plans de formació assequibles i un excés de burocràcia. Per tant, proposem plans de formació professional subvencionats per facilitar l'obtenció de les titulacions necessàries, especialment per a persones joves i persones aturades. Recordem també que hi ha més de 15 000 persones esperant per fer l'examen del carnet de conduir, que, en definitiva, és el carnet de camió. No podem tindre 15 000 persones esperant amb la manca de transportistes. I acabo, senyor Puente. El sector del transport no pot seguir operant amb un sistema de representació desconnectat de la realitat. És imprescindible escoltar les demandes dels treballadors i empreses que sostenen diàriament aquest servei essencial. Demanem compromís per democratitzar la representació del sector i garantir la justícia i la igualtat d'oportunitats. És important i imprescindible establir mesures que assegurin la viabilitat econòmica i laboral dels transportistes autònoms i de les pimes, alhora que es combat aquesta competència deslleial. Aquestes propostes aposten per un sector més just, eficient i competitiu. Aquestes mesures són imprescindibles per garantir la sostenibilitat del sector i el correcte funcionament de les cadenes de subministrament a llarg termini.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Autoridad Administrativa Independiente de Defensa del Cliente...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, ja! Des del nostre grup, votarem en contra d'aquesta esmena a la totalitat. El projecte de llei d'esmena, per nosaltres, és una eina legislativa necessària per construir una arquitectura de regulació financera que protegeixi els consumidors i, alhora, els defensi davant de les pràctiques abusives de les entitats financeres. No oblidem d'on venim. La crisi financera de l'any 2008 va portar al PSOE primer i al PP després a realitzar un rescat bancari. Amb la bandera capitalista que no ens podem permetre una fallida del sistema financer, els dos grans partits aviat es van posar d'acord per realitzar una injecció massiva de diners públics a la banca espanyola. Resultat: una reestructuració bancària on es van transferir més de 120 000 milions d'euros de l'erari públic, en forma d'ajuts en recapitalització. Anys després, aquest rescat bancari no ha estat retornat íntegrament a la ciutadania i, segons el Banc d'Espanya, hi ha més de 60 000 milions d'euros impossibles de recuperar. Tot i això, la banca continua sense fer aquest retorn a la ciutadania. Encara hi ha milers de persones en mans de la seva usura. Per fer recordatori, mentre l'Estat espanyol salvava la banca regalant milions d'euros de l'erari públic dient que no hi havia alternativa, desenes de milers de famílies perdien casa seva -eren expulsats de casa seva- i milers de petits empresaris no podien fer front a les seves despeses bancàries degut a l'esclat de la crisi financera.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la revisión y readecuación de la normativa derivada del Real Decreto...
«És essencial, doncs, que la informació recollida només s'utilitzi amb fins de seguretat pública o per millorar la gestió turística. No podem permetre que aquestes dades siguin mal utilitzades per a fins comercials o per vulnerar els drets i la privacitat de les persones. Volem un turisme segur, però també volem protegir a les persones. El que s'ha de demanar és fer compatible la seguretat amb la privacitat, posant les persones al centre de la nostra acció política. Les competències en matèria de turisme estan transferides a les comunitats autònomes. Nosaltres el que volem, des del punt de vista de les polítiques públiques i en aquest cas ho haurà de regular la Generalitat de Catalunya, és que els propers anys es regulin qüestions com la lluita contra els efectes del canvi climàtic que marca l'Agenda 2030, reordenar els fluxos de turistes, protegir amb més intensitat el patrimoni cultural natural i el paisatge, fomentar la professionalització i la competitivitat empresarial, modernitzar les infraestructures i, sobretot, garantir el dret a l'habitatge de les zones turístiques als habitants de les zones turístiques.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las múltiples incidencias y problemas ocurridos durante...
«Gràcies, presidenta. Sembla que els importen molt les incidències, però no callen ni per escoltar-ho. Els puc parlar de l'incendi d'una catenària la setmana passada, de mil incidències dels últims mesos, fins i tot ara que hi ha afectacions als serveis a llarga distància. Perdonin, però el bitllet pot ser gratuït o no pot ser gratuït, però el temps perdut no és gratuït. Indemnitzaren pel temps perdut? Les incidències sovint es deuen a problemes a les instal·lacions, com avaries a les senyalitzacions, catenàries o altres aspectes a la xarxa elèctrica. Aquestes avaries poden trigar hores a solucionar-se. Per tant, sí, demanin al seu ministre una mica més d'empatia empatia i humanitat. És evident que no s'arreglaran les vies amb empatia, però les persones se sentiran una mica millor. Quan hi ha un retard, s'ha de gestionar. Primer, avisar els passatgers, que cadascú amb el seu temps prengui les decisions que hagi de fer. No pot ser que estiguem més de tres hores mirant una pantalla i que ens vagi sortint: 'En breve les notificaremos la vía'. Quan hi ha una incidència, cal fer protocols ràpids i no només avisar. Cal acondicionar sales. No podem tenir la ciutadania tres hores de peu en una estació.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reducir la tasa máxima de alcohol en sangre permitida a todos los conductores...
«Gràcies. Bona tarda altra vegada. El PSOE ens porta a debat una proposta per instar el Govern a rebaixar la taxa d'alcoholèmia. L'actual taxa màxima permesa és massa elevada si considerem que fins i tot petites quantitats d'alcohol poden afectar la capacitat de reacció, la visió perifèrica i la presa de decisions. Reduir en la taxa d'alcohol en sang és una mesura que podem prendre per garantir que els nostres carrers siguin més segurs per a tots: conductors, vianants, ciclistes i famílies. No podem seguir permetent que les persones es posin al volant amb un risc d'augmentar els accidents. Entenem que el PSOE, abans d'entrar en la problemàtica de la mesura, vol demostrar que tothom hi està d'acord, i és per això que fan una proposta fins i tot contradictòria amb el que vostès mateixos diuen a l'exposició de motius. Sí, senyories, la proposició és força contradictòria. En tot moment fa referència a la necessitat que la millor mesura és zero, però finalment s'acaba proposant una taxa que no és zero. Els recordo que no estem parlant de prohibir beure alcohol, del que estem parlant és de prohibir conduir si has begut alcohol. Per tant, proposar abaixar la taxa no és anar en contra de ningú, és dissociar definitivament els dos camps, que, quan els sumes, poden provocar un accident. Qui no condueixi que prengui el que vulgui, qui condueixi no ha de prendre alcohol. Ens sembla una bona mesura trencar amb la taxa desigual, perquè és lògica. Conductor, ho és tothom qui condueix, tant fa que sigui un automòbil o una moto, o que sigui un professional o un no professional. La conseqüència d'un possible accident amb danys, lesions o morts és la mateixa, igual com si el conductor és vetarà o és novell. Al final, estem parlant de salvar vides. Estudis arreu del món mostren que la presència d'alcohol, fins i tot en concentracions relativament baixes, augmenta significativament el risc d'accidents de trànsit greus o mortals.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Ara bé, la dada més greu, parlant precisament d'endarreriments, és la relativa a les indemnitzacions que el Partit Popular va haver de pagar, una xifra estratosfèrica: 9 768 083 euros en concepte de devolució de bitllets per falta de puntualitat. Vostès ara venen a parlar del temps de demora de la gran velocitat. Evidentment, tothom està a d'acord amb que la gran velocitat ha de tenir puntualitat extrema i que no podem modificar els compromisos de puntualitat i política de compensacions, però, per Esquerra Republicana, parlar de temps perdut en vies ferroviàries és parlar del temps que perdem cada dia a causa de les interrupcions i retards constants a les línies de rodalies; és un temps que es podria dedicar a la família, a la formació o simplement a descansar, i que es veu robat per un servei deficient. L'Estat, segons vostès, té una responsabilitat directa en aquesta qüestió i, per tant, hauria d'assumir no només la millora de les infraestructures, sinó la compensació del temps perdut, oi? S'imaginen que els catalans i les catalanes demanéssim una compensació econòmica pel temps perdut a les andanes? Per cada retard significatiu, els usuaris haurien de rebre una compensació justa, no només simbòlica, que reflecteixi el valor del seu temps. Perdonin, però és que només d'imaginar-m'ho em fa riure. Els imagino reclamant que totes les comunitats tinguin el mateix retard. 'Quina poca solidaritat que tenen els catalans! Si ells tenen tres incidències al dia, les demés comunitats autònomes també'. Sincerament, senyories del PP, estan tocant fons.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Mirin, vivim en un món on el recurs més preuat, aquell que no podem recuperar mai, és el temps. Cada persona té només vint-i-quatre hores al dia, i en aquestes hores hem de trobar un equilibri entre la feina, la vida familiar, l'educació, la salut, el descans i, malauradament, en aquest Estat, fins i tot les hores en una andana de Renfe. Aquest fet és universal, però la manera com es distribueix el temps no ho és. Podem veure un clar paral·lelisme amb la pel·lícula On Time, on el temps s'utilitza literalment com a moneda. Els rics poden viure durant segles, mentre que els pobres lluiten dia a dia per sobreviure amb només unes hores. Tot i que la nostra realitat no és tan extrema, aquesta metàfora reflecteix una veritat profunda: aquells que tenen més recursos tenen més control sobre el seu temps, mentre que els que en tenen menys sovint queden atrapats en cicles de treball precari i esgotament. És aquí on la política ha d'intervenir. El temps no és una qüestió individual, sinó que també és una qüestió social. Els partits polítics han de posar el benestar de les persones al centre de les seves polítiques, assegurant que el temps no esdevingui una mercaderia que només alguns poden comprar mentre els altres són esclaus del rellotge. En canvi, veiem com el Partit Popular fa populisme, jugant amb un tema tan important com és el temps de les persones. A vostès, senyories del Partit Popular, no els importa el més mínim el temps que les persones perden a una andana de tren. Han passat anys i panys al Govern, i bona part de la decadència de la infraestructura ferroviària és una herència seva.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 13/1982, de 10 de agosto, de reintegración...
«No podem oblidar tampoc l'impacte positiu que tindria aquesta transferència de competències en l'economia del nostre país. La mobilitat està estrictament vinculada al desenvolupament econòmic d'un territori. Omplim diaris de sessions de bons projectes per la repoblació de zones rurals, mentre que oblidem els més joves a una llista de més de set mesos, avui teníem set mesos d'espera, per poder-se examinar. Aquesta millora es traduiria, sense cap mena de dubte, en una millora en la seguretat viària i en una major confiança dels ciutadans en les institucions. No podem permetre que la burocràcia centralitzada segueixi causant retards innecessaris en un servei tan essencial com és el de traure's el carnet de conduir. En aquest sentit, vull destacar que aquesta iniciativa no busca una confrontació amb l'Estat; al contrari, es tracta d'un exercici de responsabilitat i maduresa política. Es tracta de construir un marc de cooperació, on cada nivell de govern pugui exercir les seves competències amb eficàcia i responsabilitat en benefici de la nostra ciutadania. És hora que fem un pas més endavant en la defensa dels nostres drets i la nostra capacitat de gestió, i aquí faig una crida a les comunitats on tindrem traspassades les competències en matèria de trànsit, que anem junts i puguem demanar també aquesta transferència en matèria d'exàmens i poder acabar amb aquestes llargues llistes d'espera que tenim a les nostres comunitats.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 13/1982, de 10 de agosto, de reintegración...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Avui debatem l'aprovació d'un projecte de llei orgànica de reintegració i amillorament del Règim Foral de Navarra quant a tràfic, circulació de vehicles i seguretat viària. Primer de tot cal dir que nosaltres estem a favor de l'autogovern a tots els territoris, especialment a aquells que no volen formar part d'aquest Estat i que caminen cap a la seva independència. Per tant, tot el nostre suport. Som plenament conscients de la importància de conquerir l'autogovern i de tots els beneficis que aquest proporciona als territoris. Per tant, des del nostre grup votarem a favor d'aquest projecte de llei. Lluny del centralisme, cada territori sap les seves necessitats i com gestionar-les millor. La transferència de competències en matèria de trànsit a Catalunya és un dels exemples més destacats de l'autogovern en aquest àmbit, permetent a Catalunya gestionar de manera més directa aspectes claus de la seguretat viària i la gestió del trànsit. La transferència de competències en matèria de trànsit a Catalunya es va concretar l'any 1998 amb la creació del Servei Català de Trànsit, un organisme que ha gestionat i regulat el trànsit a les vies catalanes, ha tramitat multes i sancions per infraccions de trànsit i ha realitzat campanyes de sensibilització, educació viària i millora de la seguretat a les seves carreteres. Després de vint-i-sis anys, podem dir que la transferència d'aquestes competències ha estat un èxit a Catalunya, permetent una gestió més directa i ajustada a les necessitats del nostre territori.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. La sanitat és un pilar fonamental del nostre Estat del benestar, i garantir una atenció mèdica universal, equitativa i de qualitat és una responsabilitat que, evidentment, no podem defugir. Malauradament, les polítiques impulsades pel Partit Popular en els darrers anys han posat en perill aquest principi bàsic. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. La sanidad es un pilar fundamental en nuestro Estado del bienestar y garantizar una atención médica universal, equitativa y de calidad es una responsabilidad que, evidentemente, no podemos eludir. Lamentablemente, las políticas impulsadas por el Partido Popular en los últimos años han puesto en peligro este principio básico. Confieso que he mirado unas cuantas veces de quién era esta PNL. Es increíble que el partido con más recortes en sanidad tenga la desfachatez de presentar esta iniciativa. Nos queda claro que nos conviene que el PP se quede en la oposición, al menos en materia sanitaria, porque cuando están en la oposición es cuando hacen propuestas que valen la pena. Cuando están en el Gobierno, si te he visto no me acuerdo. Y voy a continuar con más notas de prensa. Les hago un recordatorio de frases célebres. Ana Mato, exministra de Sanidad en 2021: La sanidad pública no es sostenible tal y como está planteada en estos momentos. Mariano Rajoy, expresident del Govern, 2012: No se puede garantizar el derecho universal a la sanidad. Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid, 2013: El sistema público de salud, tal y como está concebido, no es viable a largo plazo. Esperanza Aguirre, expresidenta de la Comunitat de Madrid en 2012: Hay que introducir medidas de eficiencia en la sanidad pública y la colaboración público-privada es fundamental. José Ignacio Echániz, exconseller de Sanitat de Castella-La Manxa, 2012: La sanidad tiene que ser sostenible y eso implica tomar decisiones difíciles, como el copago.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Els i les nostres joves són el futur, però també són el present i no podem permetre deixar-los enrere. Hem de fer una societat més justa, més equitativa, amb menys ajudes universals, que és el que li deia, i més solidària. No hauríem d'abordar la qüestió del transport públic gratuït sense tenir en compte la interrelació entre l'habitatge, la feina, la salut i l'anhel d'una vida més digna. Per acabar, no podem fer tampoc un reial decret que obliga les comunitats autònomes i les concessionàries del transport a assumir unes despeses que després els costa molt de recuperar. Es necessita un compromís de pagament en temps i forma a les comunitats autònomes i a les concessionàries. Sé que ho ha dit també, però sobretot facin-lo efectiu. I tampoc no podem continuar posant un pedaç perquè s'ha d'arribar a l'arrel del problema. Potser hauríem d'estar fent un reial decret que plantegi un canvi o una alternativa a la societat de precarietat juvenil. La resposta a la precarietat juvenil no és rebaixar els impostos i les cotitzacions. No és tampoc donar bons culturals ni un transport assequible durant dos mesos, sinó que és redistribuir més, treballar sense precarietat i que les institucions treballin per garantir condicions materials. I no per beneficiar els de sempre, que és el que ens passa moltes vegades amb les polítiques que fem i més si són ràpides i de curt termini com aquest reial decret.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Plantegin-se també què és el que s'està fent en molts sectors amb el període estival amb els joves. Perquè els joves necessiten un entorn segur i estable on puguin prosperar. I això implica també accés a una educació de qualitat, serveis de salut adequats i un sistema de suport que els recolzi en moments de necessitat; augmentar els recursos per la sanitat perquè els governs puguin ampliar el servei de salut sociocomunitària. Això fora una cosa molt important, fisioterapeutes, nutricionistes, psicòlegs, i que els permeti posar-los a l'abast de la gent que també vivim al món rural. La gent que vivim al món rural també tenim moltes necessitats i moltes vegades no podem disposar del tren gratuït perquè ni tan sols tenim tren. I també és molt important incorporar més referents de benestar emocional a la salut pública, apostar per l'associacionisme i la participació juvenil com a vector de cohesió comunitària i benestar col·lectiu és fer una aposta per la salut i sobretot per la salut mental. És hora que cadascú assumeixi la seva responsabilitat. Menys paternalisme, necessitem molt menys paternalisme, i passar de les paraules als fets.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué actuaciones tiene calendarizadas el Gobierno español para cumplir con la propuesta del Grupo...
«Gràcies, president. Estem d'acord, però l'aprovació de coeficients reductors depèn d'una manera molt discrecional del Govern espanyol de torn, en aquest cas, vostès. I, de fet, és tan discrecional que gairebé a vegades sembla arbitrari. I ho podem comprovar perquè tenim exemples: tant els pilots d'aviació com els conductors de ferrocarril poden avançar la seva jubilació a través d'aquest mecanisme per motius més que evidents, i que nosaltres ho celebrem. Però, en canvi, els conductors professionals que no porten ni un avió ni un tren, fins al moment, no poden. Això per nosaltres és arbitrari. I és que la taxa d'accidents de treball en els majors de cinquanta-cinc anys és tres vegades superior a la resta respecte al mateix rang d'edat dels conductors professionals. I és que hi ha massa incompliments reiterats per part de l'Estat amb un col·lectiu dels professionals del transport que fan que es vulneri i es precaritzi aquest sector. I sabem que hi ha una manca de professionals, però no hi haurà un relleu generacional si no hi ha condicions laborals dignes, i la jubilació anticipada és, sens dubte, una manera de dignificar una professió i atraure joves al sector.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«En tot cas, som on som, la cinquena proposició de llei que es presenta a aquestes Corts sobre l'ELA, i la seva proposta, senyories de SUMAR i PSOE, no ens sona malament, d'entrada. Obren una mica més el focus respecte les altres propostes i van més enllà de l'ELA, tenint en compte altres malalties que són també totalment incapacitants i que acaben tenint necessitats molt similars. També ens sembla interessant l'apunt en relació a l'extensió del bonus energètic pels electrodependents, ja que els afectats per ELA, més d'hora o més tard al llarg de la seva malaltia, ho acaben sent. Per tant, òbviament, votarem a favor d'aquesta presa en consideració, com ho hem fet amb els altres textos. A diferència d'altres malalties, l'ELA no té un llarg tractament mèdic o farmacològic. L'ELA necessita adaptació del seu entorn i un acompanyament les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any. I això, senyories, vol dir que, si no tens recursos econòmics, no hi pots fer front, i que si no tens un entorn familiar que t'acompanya, tot es complica. No ens podem permetre que a una persona, sigui quina sigui, condicionin la seva vida els recursos econòmics o d'entorn disponibles. Haver de triar entre viure o morir pels recursos dels quals es disposa és totalment pervers.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«I, ara, tornem al principi. Setze anys després de l'inici d'aquesta crisi econòmica, els bancs tenen beneficis multimilionaris i, tot i això, no han retornat, ni tenen cap intenció de retornar, la major part del rescat que van rebre de diners -els recordo-públics. Des d'aquell juny del 2008, estem en un procés, a més a més, de concentració bancària. Cada vegada hi ha menys entitats sense la competència, i no en queda cap, o gairebé cap, d'aquelles entitats petites. Aquest fenomen, com podem comprovar, no respon a una voluntat del banc de millorar la posició de les pimes, ni de facilitar l'operativitat a la ciutadania, ni de contribuir a frenar el despoblament rural. Just al contrari, respon a l'interès de les entitats bancàries per incrementar els seus beneficis a qualsevol preu. El més paradigmàtic és analitzar don surten aquests beneficis, perquè, per una banda, surten d'incrementar els ingressos, i és que sabem que, per exemple, el preu de les hipoteques que els ciutadans hem de demanar per accedir a la compra d'habitatge s'ha duplicat en tan sols un any. Per una altra banda, com és obvi, els beneficis dels bancs surten en retallar en inversions i despeses, i és que quan denunciem el salvatge increment de les hipoteques, contesten que això no depèn d'ells, que ha pujat el preu dels diners. Però sembla que el preu dels diners ha pujat només per cobrar, perquè quan han de pagar, el conjunt d'aquests bancs es troba entre els cinc que pitjor remuneren els estalvis de tots els seus clients de tota Europa. És a dir, com a ciutadà, si demanem una hipoteca, la pagarem més cara que mai, però si tenim uns estalvis en dipòsit, rebrem uns interessos més baixos que mai. Per tant, estem davant d'uns voltors del mercat que tenen els clients segrestats, perquè no es pot viure sense un compte bancari, i els pretenen esprémer fins a l'última gota. Per tant, quan algun grup, com passa amb aquesta iniciativa de Podemos, porta a debat una proposta per socialitzar una part dels beneficis dels bancs i així entre tots en repartim no només les pèrdues, Esquerra Republicana no pot fer una altra cosa que votar-hi a favor. I encara amb més raó si els recursos que s'obtinguin d'arrel d'aquests impostos al sector bancari van destinats a aspectes fonamentals pel benestar de la ciutadania, com és garantir el dret de l'habitatge.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Per posar-nos en context, la crisi financera de l'any 2008 va portar el PSOE primer i el Partit Popular després al conegut com a rescat bancari. Rere l'excusa de 'no ens podem permetre una fallida del sistema financer', els dos grans partits espanyols van realitzar una injecció massiva de diners públics a la banca espanyola. En total, i sota l'eufemisme de la reestructuració bancària i segons l'informe de fiscalització oficial, es van transferir més de 120 milions d'euros en forma d'ajuts en recapitalització. Però, atenció, la majoria d'aquests diners eren diners públics. Després d'aquesta operació, el rescat bancari no ha estat retornat íntegrament i, segons el Banc d'Espanya, hi ha 60 000 milions d'euros que són impossibles de recuperar. Tot i això, mentre la banca continua sense fer aquest retorn a la ciutadania, encara hi ha milers de persones en mans de la usura bancària. Per fer recordatori: mentre l'Estat espanyol salvava la banca regalant milions d'euros de l'erari públic dient que no hi havia alternativa, desenes de milers de famílies perdien casa seva, milers de petits empresaris no podien fer front a les despeses bancàries degut a l'esclat de la crisi financera. Elles, ells, en definitiva, nosaltres, érem els qui realment no teníem alternativa.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«És per això que és indispensable abordar-ne el tractament des de vessants multidisciplinaris: social, educatiu, laboral i, òbviament, social i sociosanitari. I sense voler menystenir ningú, tot al contrari, necessitem que la llei inclogui totes les malalties que provoquen una gran dependència. No podem estar pendents de com d'influent serà un malalt per abordar la problemàtica. Teníem i tenim l'eina, aquest va ser un dels motius que de ben segur van motivar que el 2006 s'aprovés l'anomenada llei de dependència. Alguns es van afanyar a titular que s'havia aprovat la quarta pota de l'Estat del benestar, i que era una mena de panacea innovadora a tot el món. Però a Catalunya, divuit anys després, veiem que la Generalitat ha dedicat més de 12 000 milions d'euros a aquesta finalitat des del 2008 i actualment aporta un 66 % del total. El copagament amb els ciutadans catalans amb familiars dependents passa del 6 % al 17 %, amb un pic del 20 % entre el 2016 i el 2021. El deute estatal amb Catalunya per la llei de dependència se situa gairebé en els 6 milions d'euros, si bé l'Estat va recuperar un fons complementari per a les comunitats autònomes per a la dependència el 2021, amb una injecció de 208 milions d'euros per a Catalunya, en els últims tres exercicis igualment no s'ha pal·liat el desequilibri.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Aquest cas exemplifica el potencial que s'està perdent degut a un mal disseny dels fons. I acabo amb una pregunta clara: l'economia, les empreses i la ciutadania ens podem permetre aquesta situació de pèrdua d'oportunitats i de recursos dels fons Next Generation? La resposta és no. Per això s'ha de treballar una proposta de PERTE territorial, dirigit a la indústria, que permeti dissenyar i gestionar directament els fons europeus amb la voluntat que els recursos arribin àgilment al teixit productiu. Les empreses de Catalunya necessiten accedir al suport dels fons europeus per la urgent necessitat de transformar els models productius i adaptar-los i fer front a nous reptes com el del canvi climàtic. En definitiva, afrontar solvències dels reptes de futur. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy debatimos una propuesta del PNV, una PNL relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional, una propuesta que ya avanzamos que votaremos a favor. Los fondos europeos son una oportunidad para transformar un tejido productivo contaminante, ineficiente y desigual, pero cómo aprovechemos esta oportunidad marcará, por lo tanto, el futuro de las nuevas generaciones. Es una propuesta que se ha hecho llegar en reiteradas ocasiones al Ministerio de Industria, pero que, sin embargo, no se ha atendido nunca; eso es, la articulación del PERTE territorial de industria y, en nuestro caso, el PERTE catalán. ¿Por qué pensamos que es tan importante? De los recursos del mecanismo de transformación y resiliencia que los diferentes ministerios han traspasado a los departamentos de la Generalitat no hay recursos para hacer política industrial. Por lo tanto, se han gestionado por el Ministerio de Industria y Turismo, y eso es poco coherente por el hecho de que Cataluña representa más del 22,5 % del valor añadido bruto industrial del Estado español y el hecho de que Cataluña, de acuerdo con el estatuto de autonomía, tiene competencia exclusiva en materia de industria. Por lo tanto, la Dirección General de Industria tiene por misión, entre otras cosas, el diseño y la ejecución de políticas de fomento de la competitividad industrial. Pero, a la vez, constatemos que Cataluña, como el resto de comunidades autónomas, no dispone de esta autonomía para llevar los fondos Next Generation al tejido económico y productivo, y eso es precisamente lo que queremos revertir, ya que, además del conocimiento y proximidad que la Administración catalana tiene del tejido industrial y productivo, nos permitiría impulsar los proyectos empresariales que necesita nuestro país.»